Un homenaje a Lluna

 

Conseguir que un perro ansioso de libertad acuda a la llamada es complicado. Solemos reclamar su retorno cuando miramos el reloj y descubrimos que nos escasea el tiempo. Hemos disfrutado viendo como nuestro socio o socia trota, olfatea, descubre y se relaciona y sacarlo de la juega nos hace antipáticos. Algunos perros prefieren la fiesta a los premios y nos hacen sentir tan inútiles como nuestros propios reclamos.

No hace mucho me embarqué en la acogida de Lluna. Guapa, cariñosa, inteligente y jovial. Había sido adoptada de cachorra hacía poco menos de tres años y devuelta a la protectora cuando contaba once meses. El primer dueño se asustó al ver que Lluna no estaba bien, había adelgazado y no era fácil ni barato dar con la causa. El equipo de Caldes Animal ha movido Roma con Estados Unidos. Sí, con Norteamerica, por que envió incluso una biopsia del tejido de Lluna al otro lado del océano. Lluna sufre una rara enfermedad que se traduce en una masa muscular muy pobre. En sus facciones se nota y cuando la conocimos lo vimos con tristeza en su modo de caminar. Caminaba poco y mal.

Por fortuna los dos años que ha estado en el refugio ha recibido atención fisioterapéutica regular y a veces doble. Como todos los residentes de Caldes Animal se ha procurado complementar su alimentación y mimarla. Ni en Caldes pueden hacer milagros así que los paseos desgraciadamente no podían ser tantos como la condición de la perra exige y había empeorado. El equipo y voluntariado tiene cientos de animales entre los que dividir su tiempo.

El traslado a un hogar implica una adaptación que Lluna ha completado con éxito. Los paseos iniciales, cortos, progresivos y pausados, han permitido que tras veintiún días se pueda hablar de transformación: brinca, corre, salta, se agazapa y contonea con un gracejo creciente.

Goza de fisioterapia solidaria de la mano de Rat Roca el alma de fisioteràpia gossos, de alimentación vip gracias a Espai Animal, de álbumes de fotos y caprichos gracias a Patricia, el angelito que le prometió luchar por ella.

Lluna ha conquistado a todo el barrio con su mirada bizca, sus besitos y su colección de abrigos. Lluna adora cazar palomas y gatos. Por suerte sus víctimas, individuos de ambas especies, logran zafarse de esta jovenzuela mezcla de pastor alemán. También escapa el tren al que persigue paralelamente, al que con un par de ladridos parece reclamarle moderación. Sorprende ver como no se pone límites aunque a veces debería.

Empezó la historia con la llamada de regreso al perro cuando toca volver a casa. Confieso que cuesta que Lluna acuda a la primera. Menos mal que me hemos conocido a Sultán un gos de atura muy atractivo y eficaz que demuestra que el pastoreo se puede hacer con Lluna. Después del juego de que esta se bañe en el agua de mar me la trae obediente, mojada, emocionada y agotada pero con ganas de volver a empezar.

Emma Infante

Els voluntaris en centres d’animals “mereixen millores”, segons la síndica de Greuges

 

Diferents representats d’associacions en defensa dels animals s’havien posat en contacte amb l’ajuntament de Barcelona. La raó: les nombroses dificultats que tenien per exercir la seva tasca de voluntaris en centres d’acollida d’animals. Des del consistori, no van donar resposta i la síndica de greuges va accedir a revisar les demandes del CAACB (Centre d’acollida d’animals de companyia). La síndica ha estat clara: l’ajuntament de Barcelona hauria de revisar la situació dels voluntaris i millorar-hi les condicions.

En concret s’ha denunciat la dificultat per accedir al centre d’acollida. Sense transport públic que faciliti l’accés i sense el reemborsament del cost del transport, seguir fent de voluntari presentava greus problemàtiques per ells. Això és el que es desprèn de la petició de la síndica, Maria Assumpció, que insta a fer millores en aquests aspectes.

Des del govern municipal han al·legat que hi ha prevista una nova normativa que reguli els voluntaris. Unes explicacions que, tanmateix, no responen de manera directa les demandes fetes.

Des del Síndic, s’ha instat l’ajuntament que faciliti l’accés en transport públic al recinte. Una mesura que, fins al moment, no estava prevista, però que la intervenció de la síndica podria fer revisar.

El Centre d’acollida d’animals de companyia (CAACB) està vinculat a l’ajuntament de Barcelona. Tanmateix, el seu desenvolupament es porta a terme amb una gran aportació dels voluntaris. Des del CAACB, denuncien que les condicions dels animals no són les idònies i que calen millores. Segons les dades del centre, les xifres d’animals adoptats anuals serien properes als 2.500.

TTTouch: Només per professionals

 

Embolicar al teu gos amb benes no resoldrà les seves pors. De fet, pot ser molt perjudicial. “L’ús de teles que comprimeixin paquets musculars, nerviosos o sanguinis pot generar hipòxia, anòxia, inflamació o fins i tot gangrena” ens recorden els professionals sanitaris interespècie. El que benintencionadament s’ofereix com una forma de contenció pot ser l’origen d’un problema més gran. Ens trobem davant el conegut “és pitjor el remei que la malaltia”.

Per les xarxes ha proliferat una informació totalment falsa basada en una experiència que durant dècades, i portada per experts, ha demostrat la seva utilitat. Però el que circula i es difon és una perillosa versió adulterada. De la mateixa manera que ningú amb seny aplicaria un guix corrector a una persona amb una fractura o administraria una medicació intramuscular sense el coneixement mèdic apropiat, ningú hauria de fer del seu gos una mòmia.

Les celebracions nadalenques en alguns municipis es celebren amb pirotècnia, que genera molta por en alguns gossos. No comptem amb xifres fiables sobre els cans afectats per aquest malestar, que es manifesta de moltes maneres, però sempre resulta preocupant. Fugides, tremolors, permanència en amagatalls, inapetència, micció involuntària, empobriment de la socialització i ganes de joc, la por davant els estrèpits sorprenents acaba afectant no només al gos sinó que condiciona a la família que l’acull. No són poques les empreses farmacèutiques que ofereixen sedants de diferent naturalesa que per fer més suportables aquestes dates. Tampoc escassegen els remeis casolans que s’ofereixen com a panacea encara sense supervisió d’experts.

Això ha passat amb el Tellington Touch, una tècnica d’origen anglosaxó que va molt més de la col·locació d’unes benes o d’una aproximació invasiva a animals temorosos. El Tellington Touch té un com, un perquè, un on, un quan i un què i tots aquests factors només els pot identificar un expert. No hi ha tutorial on line que pugui substituir la formació, la capacitat, l’actitud i el talent d’una persona apta per al TTTouch. Com es va poder comprovar, a Barcelona el 2012, de la mà de Sarah Fisher l’hereva directa del talent desenvolupat per la creadora, Linda Tellington, “fins i tot els tallers amb les mestres només serveixen per conèixer el seu ús, no per desenvolupar-lo”.

“He vist canvis de comportament increïbles gràcies al mètode, però va més enllà d’una tècnica, és una actitud” això comenta Shiona Herder una alumna avantatjada del mètode.

Sarah Fisher és una referent indiscutible i també una celebritat al Regne Unit. Ha treballat amb individus d’espècies molt diferents, però mai ho ha fet ràpidament, ni ultrapassant els límits imposats per l’animal. Tortugues, cavalls, gats, ratolins i per descomptat gossos han après a confiar gràcies a una eina molt subtil i molt poc imitable en la seva profunditat.

Des de referents originals del TTTouch ens arriba la petició que difonguem la necessitat de ser prudents a l’hora d’aproximar-nos i d’incorporar el mètode, que desconfiem de les xerrades i tallers exprés i que no compliquem la por inicial del nostre company amb un absurd, de vegades fins i tot nefast, vestit de mòmia.

Els treballadors d’Aena no podran alimentar animals

La nova normativa de seguretat que s’aplicarà a l’aeroport de Barajas, entre d’altres aeroports, no deixa lloc a dubte. A partir del proper dimarts, els operaris que treballin per a Aena no podran alimentar aus ni cap altre animal. La mesura ha causat una forta polèmica entre els treballadors.

El sindicat CSIF ha estat el primer a contestar públicament davant el que consideren un cas de maltractament animal. “No es pot prohibir que s’alimenti a un animal que ho requereix, això és maltractar l’animal” afirma el comunicat publicat per CSIF.

La companyia, en canvi, argumenta que alimentar animals, especialment aus, ‘suposava un perill per a ells, així com per a passatgers i treballadors’, segons fonts internes. A més, matisen que la mesura només afectarà zones de moviment d’aeronaus. El butlletí de Seguretat operacional, que regula aquesta mesura, estipula la prohibició d’alimentar animals dins el recinte aeroportuari.

Una decisió que no comparteixen des de CSIF. Des del sindicat asseguren que l’empresa ha amenaçat amb expedientar, i en alguns casos acomiadar, aquells treballadors que alimentin animals. En aquest sentit, han qualificat d’ ‘autoritària’ la manera de procedir de la companyia.

Des del CSIF estan d’acord amb evitar que els animals estiguin en zones pròximes al desplegament. Però també afirmen que la mesura podria ser contraproduent. ‘Sense menjar, els animals es mouen per tot el recinte buscant menjar, la qual cosa augmenta els riscos’ segons resa el comunicat.

El nom de Franco triomfa entre alguns animals de companyia

Francisco Franco va morir l’any 1975, ara fa gairebé 43 anys. El dictador, tanmateix, sembla estar encara en la memòria d’algunes famílies. De fet, el seu nom és, d’entre els que fan referència a polítics, el més posat a gats i gossos. Una opció desaconsellable, segons els experts, perquè fa referència “a un dictador sanguinari” que possiblement no correspon amb el tarannà del gos.

El nom més posat en xifres globals és el de Laika, concretament 7454 vegades. És el que es desprèn d’un estudi elaborat per l’arxiu d’identificació d’animals de companyia l’any 2014.

El document recull quins són els noms més habituals entre gats i gossos i ho divideix en vàries categories. Per exemple, els noms de déus o herois gaudeixen d’una gran popularitat. Gairebé 6.000 animals es diuen Thor, déu nòrdic. Zeus, Venus o Hèrcules són altres opcions molt escollides pels catalans.

Entre els esportistes més utilitzats hi trobem Messi, seguit d’Ali, Bolt, Jordan i Rossi.

Al podi dels noms que fan referència a persones del món de l’espectacle se situa Elvis. Bethoven, Marley (de Marley Cyrus) o Shakira completen la llista d’artistes.

Els amants de la ciència potser troben sorprenent que ells també tenen una categoria. Entre ‘els gats i gossos científics’, Newton és el més habitual. N’hi ha 153. A poca distància el segueix Darwin amb 139 i Freud, amb 102. Però la llista no acaba aquí. Khan, Einsten i Nietsche també estan al top 10.

Altres noms que gaudeixen de gran popularitat entre els animals són Nala (5.421), Rex (4586), Simba (2.829) i Golfo (2.360).

L’estudi es va elaborar durant el mes de Maig de 2014 i és el primer que recull dades d’aquest tipus sobre animals de companyia. Entre d’altres coses, ofereix informació sobre seguiment i control de vacunes, tramitació de documents, tipus d’animal de companyia, etc. L’arxiu d’identificació d’animals de companyia (AIAC) s’encarrega d’aquest treball de camp, amb el suport del Consell de Col·legis de Veterinaris a Catalunya.