Arxiu d'etiquetes per: CAAC

“La nova gossera tampoc havia de ser millor que l’actual”

L’assessora de Benestar Animal Emma Infante denuncia que el projecte del nou CAAC presentava molts problemes 

Els centenars de gossos i gats que hi ha al Centre d’Acollida d’Animals de Companyia (CAAC) de Barcelona hauran de esperar. I ho hauran de fer en un espai que, des de fa anys, ha quedat obsolet. La Justícia ha fet cas a la petició de Depana i ha ordenat que no comencin les obres per construir la nova gossera, que està prevista en ple Parc Natural de Collserola, al municipi de Montcada i Reixac.

El Consell de Protecció de la Natura, el màxim òrgan consultiu en matèria de natura a Catalunya, ja va advertir el 2019 que era una mala idea aixecar una nova gossera en ple Parc Natural de Collserola però ni l’Ajuntament de Barcelona ni el de Montcada i Reixac (impulsors de la proposta), ni tampoc el Govern la Generalitat (que és qui va autoritzar el polèmic projecte) van tenir en compte l’avís. Quatre anys després, ha estat una jutgessa qui ha ordenat que les màquines excavadores, que havien de començar a treure tots els arbres i preparar el terreny en un mes, es quedin quietes i no toquin absolutament res.

“Ni l’indret, ni el disseny, ni la gestió del nou equipament garantien que fos millor que l’actual”, denuncia Emma Infante, una col·laboradora d’Animalados que ha seguit molt d’aprop tot el procés. A més d’haver estat voluntària al CAAC, ha visitat més de 50 gosseres per poder realitzar un postgrau en antrozoologia i un Màster en Periodisme. Per a ella, l’error comença a partir de la idea que la gossera és un espai molest i sorollós que cal treure de la ciutat: “Sempre han mirat de treure’ls com si fessin nosa, però si es fa bé, no té perquè ser un equipament molest”, assegura.

Abans de proposar el Parc Natural de Collserola, sobre la taula de l’Ajuntament de Barcelona hi hagut altres propostes, com la llera del riu Llobregat o fins i tot la muntanya de Montjuïc, però tots han quedat en un calaix. La darrera proposta, la del Parc Natural, s’ha presentat des d’un principi com la millor opció, sobretot perquè està allunyada de qualsevol nucli urbà, entre altres coses, perquè està en plena natura. “No només està previst en un Parc Natural, sinó que, a més, està en un punt de pas de fauna a un altre parc natural, el de la Serralada de Marina”, diu. Cal tenir en compte que, a més de construitr l’edifici, cal un aparcament per treballadors, voluntaris i adoptants i un camí per on treure a passejar els gossos. Infante considera que invertir 19 milions d’euros en la nova gossera seria “un malbaratament” i que tampoc implicaria “cap millora objectiva per al benestar dels animals”, començant pels gats, “que necessiten centre petits, per barris i dinàmics”. L’experta en benestar animal conclou que “la nova gossera tampoc havia de ser millor que l’actual”.

L’Ajuntament de Barcelona està estudiant si presenta un recurs contra la decisió de la jutgessa perquè, de moment, no està estudiant cap altra ubicació. Mentrestant, gossos i gats seguiran al CAAC que hi ha a la carretera de l’Arrabassada.

Unes instal·lacions “insuficients”

L’actual CAAC es va construir fa 51 anys amb la idea que fos un espai on estaven els animals temporalment, abans de ser sacrificats. Des del 2003, però, a partir de la prohibició de sacrificar animals, els gossos i gats abandonats passen llargues temporades en unes instal·lacions que no compleixen les condicions necessàries. “Els boxs son insufcients per a llargues estades i no és confortable. A més, es troba en una zona molt obaga i a l’hivern no hi toca el sol. Sovint es congela l’aigua que tenen els animals per beure”, lamenta. Els gats tampoc no estan gaire millor. “Haurien d’estar més separats perquè els estressa molt sentir els gossos nerviosos bordant tota l’estona”, explica. Infante destaca que existeixen alguns exemples de bones instal·lacions, on els animals es troben a gust i no estan estressats. Unes condicions que, a més de millorar el benestar dels animals, en facilita la seva adopció.

L’Ajuntament de Barcelona apunta a la tinença responsable dels animals com a clau per evitar els abandonaments

L’Ajuntament de Barcelona va presentar ahir dia 28 de febrer de 2019 al matí una nota de premsa en la que s’ha referit al tema principal que afecta al benestar dels animals: l’abandonament.

En el comunicat, el govern municipal promou la tinença responsable dels animals de companyia. “Tenir un animal amb tu implica complir una sèrie de compromisos tant amb els animals com amb la societat. Aquesta doble responsabilitat és la que es coneix com a tinença responsable “.

Frederic Ximemo, comissionat d’ecologia, ha declarat que el repte actual per al benestar animal és “crear un model de societat d’abandonament zero, per tant, faran falta canvis legislatius, de gestió i sensibilització”. Segons la normativa catalana abandonar un animal és un acte prohibit. La infracció pot ser sancionada amb una multa d’entre 400 i 20.000 euros.

Segons informa la nota de premsa publicada per l’Ajuntament de Barcelona, cada any es troben uns dos mil animals de companyia abandonats o perduts. El Centre d’Acollida d’Animals de la Companyia de Barcelona (CCACB) és el centre municipal encarregat de garantir el millor benestar possible per a aquests animals fins que siguin redirigits a una nova família.

En el comunicat es recorda que “el factor clau per a la recuperació d’un animal de companyia perdut és que aquest estigui correctament identificat amb el microxip”. En els últims quatre anys, el CAACB ha recopilat un total de 8.320 animals (gats i gossos), dels quals el 33% es van retrobar amb les seves famílies, el 54% van ser adoptats per famílies noves i el 13% van romandre al centre d’acollida.

Una situació complicada que s’estén per tot Catalunya

El reportatge també publica que un estudi presentat pel cos d’Agents Agrícoles a finals de juliol de 2017 detalla que l’any 2015 es van abandonar més de 22.000 animals de companyia a Catalunya, abandonant així un animal cada 18 minuts.

El comunicat de l’Ajuntament de Barcelona deixa clar que el camí cap a “l’abandonament zero” ha de ser fruit de la implicació de totes les administracions. “Els governs locals no disposen d’instruments jurídics ni de recursos suficients, la major part de les competències corresponen a les Comunitats Autònomes o bé a l’Estat”.

Per debatre sobre tota la temàtica de l’abandonament, s’ha organitzat una Jornada d’intercanvi d’experiències sobre la gestió dels Centres d’Acollida d’Animals. El principal objectiu d’aquestes trobades és treballar en “els canvis legislatius fonamentals per superar la situació d’abandonament dels animals”.

Declaració Barcelona d’Abandonament Zero

Dins del marc de la Jornada d’intercanvi d’experiències entre centres d’acollida, es presentarà la Declaració Barcelona d’Abandonament Zero. En aquesta sessió es cridarà l’atenció de tots els agents, ciutadans, entitats col·lectives i administracions per impulsar les següents actuacions:

-Promoure, desenvolupar i donar suport a les campanyes d’identificació, cens i esterilització de la província de Barcelona.

-Promoure l’accés en transport públic als centres d’acollida d’animals de companyia per afavorir el treball dels voluntaris i les adopcions.

Match entre propietaris i animals de companyia

Aprofitant la Jornada entre centres d’acollida d’animals de companyia, l’Ajuntament de Barcelona presentarà un nou mètode per fomentar l’adopció dels animals del CAACB.

Jugant amb la coincidència entre propietaris i animals de companyia, la campanya consistirà a fer un “partit” entre la fisonomia del ciutadà i l’animal abandonat del CAACB.

“Barcelona es va sentir líder i va deixar de treballar”

Entrevistem a David Martínez, encarregat de la relació del Pacma amb les entitats

David Martínez és informàtic de professió, però sobretot és activista animalista. Amb una llarga trajectòria en diferents càrrecs i col·laboracions en protectores porta un temps sent una de les cares visibles de Pacma Catalunya i l’encarregat de la relació del partit amb les entitats.

Què està passant amb els animals a Barcelona?

En els últims temps s’està degradant a passos de gegant el treball de molts anys d’entitats, voluntaris i perquè no dir-ho, d’alguns polítics d’altres formacions que sí eren receptius a les peticions dels animalistes. Aquest és el problema, dependre de la sensibilitat del polític i / o tècnic de torn. I el futur dels animals no pot estar en mans de que l’atzar col·loqui una persona empàtica en el lloc adequat. Al meu entendre, per a la gran majoria de partits polítics la defensa dels animals és merament residual i més aviat es tracta de pur postureo

Qui pot voler carregar-se el prestigi internacional que tenia la ciutat respecte als animals?

Voluntàriament o de manera sobrevinguda (la qual cosa és igual de condemnable), l’equip de govern d’Ada Colau ho està aconseguint. Recordo, per exemple, a les jornades europees de protecció felina organitzades per la plataforma Gatera JA, escoltar a altres ajuntaments reconèixer que venien a copiar el model de Barcelona. Ens hem adormit. Barcelona, ​​més ben dit, el seu ajuntament, s’ha cregut que ja estava tot fet, que la frase #CiutatAmigadelsAnimals ho podia tot. Es va sentir líder i va deixar de treballar. Es va oblidar de donar suport a les entitats, moltes de les quals tenen la sensació que el consistori estarà encantat de privatitzar la seva tasca i no va recordar seguir avançant. I així estem, amb els gestors de colònies forals en peu de guerra i amb dofins al zoo de Barcelona en unes instal·lacions “no aptes” segons la pròpia World Association of Zoos (WAZA) o l’European Association for Aquatic Mammals (EAAM).

Les persones que alimenten colònies ho fan de manera altruista, durant 365 dies a l’any, a través de l’Ajuntament, moltes tenen un carnet. Per què de sobte el seu treball i el vincle amb els gats que tenen cura no importen?

La sensació acumulada i assentada durant els meus anys de voluntariat, reflecteix que l’administració sempre ens veu com un problema. No callem, no ens conformem, molestem … Movem la taula on mengen i això no agrada. Passa amb les colònies, passa en els centres d’acollida d’animals. I aquesta actitud cap a nosaltres, és senzillament lamentable. Quant pujaria la factura d’una empresa privada que passés les llargues nits capturant gats per esterilitzar? Quantes empreses privades estarien 24h disponibles o costejarien les despeses veterinàries i de manteniment de la seva butxaca? Quantes empreses sabran donar l’afecte que nosaltres oferim desinteressadament? La desaparició del voluntariat seria un retrocés insuperable. Fins i tot econòmicament, no els interessa.

coherència tenir un centre d’esterilització de gats urbans com Tres Pins, aprovar unànimement el Manifest Felí, onze anys de conveni amb les entitats i ara no protegir els gats de Bon pastor, Sant Andreu, la Sagrera i Poblenou?

No té cap sentit. A mi, personalment, em fa pena. Sento llàstima de veure que la ciutat exemplar de fa uns anys, no només s’ha quedat estancada, sinó que ha retrocedit. Aquells brindis als quals assistíem quan ens donaven premis internacionals, han provocat una ressaca terrible. I l’estan pagant els animals de la nostra ciutat.

Quina resposta heu tingut de l’Oficina de Protecció de l’Animal i de la Regidoria i el Comissionat?

De moment, sempre que hem intentat parlar amb l’administració hem obtingut un dolorós i sorollós silenci per resposta. Però seguirem insistint. Seguirem colpejant la porta.

Què han de fer en concret per restablir el crèdit animalista d’una ciutat emblema?

Escoltar a tots els animalistes. Els que t’ aplaudeixen constantment i els que et critiquen. Aprofito per reivindicar la presència del Partit Animalista en certs fòrums de decisió municipal, en els que també estem vetats.

També hi ha una trucada desesperada des del voluntariat respecte del Centre d’Acollida d’Animals de Companyia. Una campanya de Change denuncia que la gestió no és bona. Quins avenços farà PACMA per recollir aquesta petició i promoure canvis?

Personalment, com a responsable de la relació amb entitats de PACMA, ja m’he reunit amb algun grup de voluntaris del centre per escoltar les seves demandes. T’explicaré una percepció personal; a l’associació que hi era, ens va tocar lluitar amb una altra instal·lació similar d’una altra comarca (Barcelonès) de gestió nefasta, i per a nosaltres el CAAC de Barcelona, ​​tot i que millorable, resultava un paradís. Un altre exemple més, que BCN s’ha anestesiat en l’auto complaença. Quan tothom et diu lo guapo que ets, quan algunes persones i entitats aplaudeixen totes les teves ocurrències i accions, t’ho acabes creient. I així ens va.

Per cert, per a quan la construcció del nou centre d’acollida de Barcelona?

A mi se m’ocorre un bon lloc que podria servir, per exemple, per fomentar les adopcions: el Parc de la Ciutadella, on està situat una cosa anomenada “Zoo de Barcelona”. Es podia tancar el Zoo i utilitzar l’espai.

La Manifestació de dissabte pels gats va reunir molta gent. Esteu contents?

Molt, crec que ha estat una explosió del descontentament acumulat. Estem contents de la resposta, evidentment no de la situació. Estem orgullosos de tirar un cable a les entitats. Entre tots, segur que aconseguim solucionar el problema.

També heu parlat del que es va fer a un centenar de coloms l’any passat per aquestes dates …

I de l’assetjament als senglars ….

Es va apretar molt a les gateres com si els punts d’alimentació per a gats fossin la causa de la proximitat dels senglars i no la invasió que estem fent del seu entorn …

Sí, són exemples que BCN no és tan amiga dels animals com pregona. Un hastag no val res comparat amb els fets reals. Són evidències que costen la vida a molts animals. 100 coloms importen més que 100 tweets enginyosos. El tema dels senglars … ens donaria per a una altra entrevista. Hem presentat una petició per escrit al districte de Nou Barris perquè ens expliquin una oferta de contractació pública per a la gestió de senglars. Silenci. Però seguirem insistint. Hem vingut per quedar-nos.

Tro, el gos més veterà del CAAC de Barcelona, adoptat

 

Dos bones notícies ens arriben des d’el Centre d’Acollida d’Animals de Barcelona. Per un costat, el gos més veterà del centre ha estat adoptat. Tro, un preciós GPP de 13 anys, que portava 8 anys al CAAC, ha trobat per fi una llar a casa d’un dels treballadors del refugi. 

L’adopció d’en Tro, que s’ha adaptat perfectament a la seva nova llar, ens omple d’alegria, però també ens recorda la tremenda i trista realitat que envolta als GPP i altres gossos, normalment de gran tamany. Aquests animals passen anys a les gosseres i centres d’acollida. La seva mala premsa i el fet de que per la seva adopció es necessiti tramitar una llicència, dificulten que siguin ells els escollits pels adoptants quan aquests s’acosten a als punts d’adopció en busca d’un gos. 

Projectes com els de 21 Hogares o l’ Associació per la protecció dels GPP, pretenen canviar aquesta realitat i apropar-nos a aquests gossos, a les seves veritables personalitats, afectives i carinyoses, i intentar trobar per ells una llar on els estimin i respectin. 

L’altra bona notícia relacionada amb el CAAC ha estat la comunicació de la data d’inici de les obres del nou centre. Ubicat a Montcada i Reixach, les obres començaran el juliol de 2018 i està previst que finalitzin a finals de 2019. Un nou centre que pretén integrar-se al paisatge i respectar el medi ambient. 

 

Sílvia Esteve

Corpulent, Potencialment Perillós i agressiu són tres conceptes diferents

 

Recentment un titular encenia els ànims de la comunitat animalista. “Gossos agressius omplen la protectora de…”. Òbviament més enllà d’aquest espantós panorama que dibuixaven aquestes sis paraules calia esbrinar les circumstàncies. La redactora s’havia posat al servei del denunciant de la situació sense contextualitzar la càrrega de realitat ni preveure les conseqüències de la seva contribució a la toxicitat informativa que recau sobre aquests individus. Bàsicament des de diverses associacions es lamenta la substitució de l’epítet legal potencialment perillós pel d’agressiu (més breu però molt més inexacte).

En l’article s’assenyala que el problema és aquest 25% de GPP quan el conflicte real és el manteniment de l’alt percentatge de gossos abandonats (no extraviats): un 98%. Així doncs el focus del problema no són aquest tipus de gossos, sinó les altíssimes taxes d’abandonament, de delicte contra els animals que se segueixen cometent.

Una mica més endavant es comenta que s’han rehabilitat tres gossos dominants. El concepte de dominància està desterrat des de fa molts anys de l’elenc de comportaments possibles dels gossos per als educadors canins formats adequadament. L’article bàsicament retrata una entitat gironina com a víctima de contenir gossos ferotges fruit del trànsit i venda per internet. Quin favor es fa doncs als gossos? Cap. Es nomenen unes races i els seus encreuaments que són les que l’any 1999 es van assenyalar des del Govern tot i no ser les protagonistes de més atacs ni diferir en pes, tendències i estructura a altres races que ni s’anomenen. La llei sobre els gossos potencialment perillosos va ser qüestionada des del principi per experts i aficionats i lamentablement no ha servit per evitar atacs greus ni per evitar que aquests gossos pateixin mutilacions, ensinistraments que indueixen a la indefensió, trànsit, robatoris i mort.

S’apunten també tímides mesures esperançadores, es parla d’una prova pilot i d’uns gossos molt concrets. Tenim constància que una activitat quotidiana i ben realitzada transforma la frustració rere els barrots – la que tindria qualsevol animal social reclòs injusta i inapropiadament- en equilibri, afabilitat i simpatia durant els passejos o després de l’adopció. L’Associació per a la Protecció dels Gossos Potencialment Perillosos fa anys que realitza amb gran èxit activitats que demostren la gran capacitat de resiliència d’aquests animals. Molts d’ells, de races fortes, i conductualment res perillosos; en molts casos comparteixen gàbia al Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona. És el mal maneig i la manca de recursos formatius i materials el que porta a mal interpretar senyals i a imposar etiquetes errònies. Tampoc els mitjans de comunicació generalistes ajuden molt a facilitar el coneixement de la realitat d’aquests gossos que en la majoria dels casos impresionen per la seva corpulència. En res contribueix que se’ls associï comunament a segments poblacionals que veuen en el seu aspecte una “arma” dissuasòria perfecta.

No hi ha una legislació idònia en el món que solucioni màgicament el problema del maltractament i explotació de gossos. Encara que hi fos, les llacunes en la seva aplicació i la manca d’altaveus adequats per al seu coneixement li restaria eficàcia. Animalados va néixer amb vocació d’oferir informació veraç i assequible per combatre els errors que resten benestar als nostres companys peluts. I des d’Animalados us convidem a aprofundir sobre les diferències entre agressivitat, gos potencialment perillós i gos corpulent potencialment petoner.