DEPANA és una associació catalana sense ànim de lucre de ciutadans i ciutadanes que actua per la defensa, l’estudi i la conservació del patrimoni natural, alhora que promou la concepció globalitzadora dels problemes que afecten les espècies i els ecosistemes. Va ser declarada d’Utilitat Pública l’any 1979 perquè es va proposar des dels seus inicis, la defensa d’un interès col·lectiu, com és el dret de tots els ciutadans de gaudir d’un país ambientalment saludable i tenir una millor qualitat de vida.

Animalados ha parlat amb Marta Gumà, expresidenta de DEPANA i actual responsable de l’Àmbit de Protecció i Defensa dels Animals i de l’Àrea d’Educació Ambiental de l’associació. Gumà ens ha explicat l’origen i l’àmbit d’actuació de DEPANA, ens ha descrit el projecte educatiu “D’on venen les tortugues?”, i ha repassat quin és l’estat general actual del patrimoni natural de Catalunya, entre altres temes.

En primer lloc… quan i com va néixer l’associació DEPANA?

DEPANA va néixer l’any 1976 a conseqüència de la necessitat d’existència d’una entitat ecologista que pogués donar resposta a tots els problemes i demandes de la societat sobre aquesta temàtica. En aquella època la consciència de l’ecologisme era una altra, estem parlant de fa uns 45 anys, una època on encara no existien ONGs ecologistes catalanes. Les entitats deganes a Catalunya som IAEDEN-Salvem l’Empordà i DEPANA.

DEPANA va sorgir fruit d’una sèrie de persones que teníem inquietuds, des del món acadèmic, científic, i també des del món de l’associacionisme. Ens vam unir per crear una entitat que actua en l’àmbit autonòmic, en principi, amb una concepció globalitzadora dels problemes i que es dedica a l’estudi i la defensa de la natura. Amb els anys va sorgir també un grup que tractava la problemàtica del tràfic d’espècies i arran d’aquí es va establir l’àmbit de protecció i defensa dels animals de l’associació, en el qual vam desenvolupar un projecte que el que feia era atendre i rescatar animals exòtics que estaven en males condicions i que normalment es trobaven a domicilis particulars com lloros, petits primats, rèptils… i els buscàvem un allotjament digne.

Quin és l’àmbit d’actuació de l’entitat? Heu col·laborat en projectes d’àmbit internacional?

DEPANA és una entitat catalana, registrada a la Generalitat de Catalunya i d’utilitat pública. Però també és cert que ocasionalment tenim altres àmbits d’actuació, com per exemple un conveni que vam signar fa gairebé deu anys amb la Barbary Macaque Coalition que treballava per la conservació i la defensa de la macaca de Berberia, un animal que no està massa protegit legalment i que malauradament s’utilitza molt com a mascota. En aquest projecte anàvem als ports d’Algeciras per controlar tot el tràfic il·legal on fins i tot introduïen aquests animals dins de maletes. Hem vist coses esgarrifoses.

Ens vam aliar amb una sèrie d’entitats internacionals que fa molts anys que estan defensant el benestar d’aquest primat i DEPANA va arribar a tenir una biòloga que es va desplaçar al lloc d’origen d’aquests primats per estudiar el seu terreny. Allà fèiem campanyes de divulgació entre tots els viatgers que anaven a la zona de l’Atles del RIF, que és d’on és originari aquest primat, i els demanàvem que no s’emportessin els macacos de Berberia com a mascotes i els deixessin viure en el seu hàbitat, que eren part de la riquesa del seu país. Aquest seria un exemple d’àmbit d’actuació que hem tingut a nivell internacional, però nosaltres generalment treballem a nivell autonòmic.

Imatge de dos exemplars de Barbary Macaque

Una característica molt important i molt distintiva de DEPANA és que som de les entitats ecologistes que amb més força treballem l’àmbit jurídic. Estem molt atents a tot el tema del territori, com per exemple els projectes urbanístics que es poden desenvolupar en espais naturals protegits o no. Treballem molt aquesta temàtica, i això ens diferencia potser d’altres entitats que fan difusions o moltes campanyes mediàtiques, però que no tenen un departament jurídic propi. Aquesta característica, per exemple, ens va permetre participar en la redacció de la Constitució Espanyola, precisament en l’article que tractava sobre el medi ambient. En l’àmbit jurídic hem treballat molt intensament i més concretament en el tema de la protecció i defensa dels animals.

En quin estat general es troba el patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya?

No es troba en molt bon estat. Un dels principals problemes en aquest sentit a Catalunya, deixant de banda que durant el mandat de Jordi Pujol es van “carregar” tot el litoral català, és que fa deu anys Artur Mas va suprimir la Conselleria de Medi Ambient, amb la qual cosa aquí va haver-hi un retrocés claríssim. Precisament a Catalunya vam ser pioners, pel que fa a l’estat espanyol, amb la creació d’aquesta Conselleria. La seva creació va significar una fita molt important i directament se la van “carregar”.

Totes les competències que tenien a Medi Ambient se les van repartir entre Territori, Sostenibilitat i Agricultura i aquí va començar el desgavell. Com a conseqüència, les polítiques ambientals han anat cada vegada a pitjor. Han prevalgut els interessos econòmics, com sempre passa en aquesta vida, per damunt del que nosaltres considerem que és un dret de tots els ciutadans, que deuen gaudir d’un medi ambient net i saludable.

S’ha donat prioritat a col·lectius de l’àmbit de l’especulació urbanística i a les constructores, també s’han afavorit els interessos d’altres col·lectius com els caçadors, a qui des de fa molts anys se’ls afavoreix molt quant a legislació, permisos, llicències… i moltes altres coses. Totes aquestes decisions polítiques han anat en detriment de la conservació de la biodiversitat i del patrimoni natural. Nosaltres, com a entitat, som molt crítics amb tot això, s’hauria de tornar a fer una Conselleria de Medi Ambient, això voldria dir que els polítics donen a aquest tema l’entitat que es mereix.

Existeix una bona gestió i un correcte seguiment a Catalunya de les espècies protegides i amenaçades?

Més o menys sí. Amb algunes espècies com el trencalòs s’estan fent coses molt interessants i molt bones. Nosaltres participem en aquestes estratègies de conservació de la biodiversitat. Sí que és veritat que amb algunes espècies amenaçades no s’han desenvolupat mecanismes suficients de protecció a nivell legal o d’estratègia per conservar aquestes espècies. Un exemple negatiu és l’os bru, un animal que ha tingut molta problemàtica. DEPANA som acusació particular de la mort de l’os Cachou, un cas inexplicable on fins i tot ha sortit com a sospitós de la mort un guarda de la Vall d’Aran. Llavors sí que és veritat que amb una espècie tan amenaçada com l’os bru no s’estan fent bé les coses. A més, ara les competències de l’os bru les tenen el Consell de la Vall d’Aran i nosaltres considerem que això és un retrocés clar.

L’os bru és una de les moltes espècies amenaçades de Catalunya

Sí que és veritat que existeixen espècies amb les quals s’estan fent bé les coses com la llúdriga, alguns rèptils, ocells… però en general tornem als problemes que parlàvem abans amb les polítiques ambientals, que els podem extrapolar amb el tema de la fauna amenaçada. Des de les administracions competents es fan esforços, intenten parlar amb tots els agents implicats, també amb les entitats que portem aquests temes, però nosaltres pensem que és insuficient, que tal com estan ara les espècies amenaçades cal posar-se ferms, però això ha estat sempre així, la natura és la germana pobra de les agendes dels polítics. Nosaltres lluitem contra aquesta injustícia, però la realitat és que és molt complicat assolir els nostres objectius. Tot i això, hem aconseguit fer petites passes en favor del medi ambient i dels animals. Es podrien fer les coses molt millor, començant per canviar el pressupost que la Generalitat de Catalunya destina a la conservació dels espais naturals i a les espècies amenaçades, que és baixíssim.

El comerç de fauna exòtica és legal a Catalunya? Quines són les Administracions encarregades de regular el comerç de fauna exòtica?

És un comerç legal. Les administracions encarregades de regular aquest comerç poden ser a nivell municipal, autonòmic i també a nivell estatal. Per una banda es podria regular la possessió d’animals exòtics a domicilis particulars mitjançant les administracions públiques municipals i autonòmiques, però clar, quan parlem de comerç ja estem parlant de competències que són també de l’Estat.

La regulació del comerç de fauna exòtica no és un tema fàcil, però tampoc impossible. És una qüestió de voluntat política. Les ONGs que tractem aquesta problemàtica sempre demanem lleis a nivell estatal, perquè seria la manera de blindar-ho definitivament. Com que no és així, et pots trobar amb el cas que estàs fent una demanda a nivell de Barcelona, o de Catalunya, però la llei municipal o autonòmica pot entrar en competència amb lleis estatals i això ho complica tot.

L’any 2003 es va canviar l’Ordenança Municipal i va haver-hi un abans i un després en la regulació del comerç dels animals exòtics de Barcelona, un punt d’inflexió importantíssim, fins i tot una fita històrica en aquest sentit. Després de molta pressió, on DEPANA va ser una de les entitats que més va treballar aquest tema, es va establir la prohibició de la tinença de molts animals exòtics. Tots els animals verinosos es van prohibir, els ofidis i rèptils que assoleixin més de deu quilos també prohibits, això vol dir que es van acabar les pitons, les boes, tota una sèrie de serps que són perillosíssimes i que fins i tot han arribat a matar a propietaris quan entren al terrari.

Aquesta regulació que va tenir lloc l’any 2003 a Barcelona no afecta la resta de Catalunya ni Espanya. Encara que sembli inversemblant, a Espanya es pot tenir un tigre al jardí de casa teva si compleixes els requisits legals que estipula tot el tema de fauna salvatge. De fet, això és legal a Catalunya fora de Barcelona. Si tu estàs vivint a Girona i compleixes tots els requisits que estipula la Generalitat de Catalunya, tu pots tenir un tigre a casa teva. Això és molt fort i és una realitat que molta gent desconeix.

A DEPANA estem completament en contra de la venda d’animals, no només d’animals exòtics, de tots els animals per motius obvis. Un animal no és un objecte de transacció com pot ser qualsevol altre objecte. Entenem que és un tema complicat i vam començar lluitant perquè com a mínim es prohibís i restringís de manera important la comercialització d’animals exòtics. Això es va aconseguir l’any 2003, com també es va aconseguir la prohibició dels espectacles de circs amb animals silvestres. El 2003 va haver-hi un abans i un després, tant pel que fa a l’ús dels animals com objectes d’espectacle, com en la comercialització d’animals exòtics.

Teniu un projecte educatiu que rep el nom “D’on venen les tortugues?”, en què consisteix?

En l’àmbit de defensa i protecció dels animals de DEPANA, ens vam adonar que calia fer molta pedagogia i vam pensar que el lloc ideal per fer-la era a les escoles, que és on es troben els compradors potencials d’aquest tipus d’animals, que són els nens i les nenes, i que són els que al cap i a la fi manen a les cases. És molt habitual la situació en què un nen o una nena vol un gos o un gat, però els pares, sigui perquè no els agrada o perquè no volen tenir feina, no compren el gos o el gat i acaben comprant un hàmster, una tortuga, un lloro, un esquirol coreà o una iguana, per exemple.

Les iguanes, uns animals nadius de zones tropicals d’Amèrica Central, Amèrica del Sud i el Carib

Llavors vam decidir anar a les escoles per explicar als nens i les nenes el què pateix un animal que es troba en aquestes condicions dins una casa. Tampoc saben el que passa amb aquests animals quan els abandonen o s’escapen. Així que el 2013 vam idear aquest projecte educatiu subvencionat per l’Ajuntament de Barcelona i vam començar a parlar amb les escoles, fent una mica de prova pilot i un sondeig amb els directors i els professors de les escoles, i finalment vam endegar el projecte l’any 2014.

En principi, aquest programa educatiu està adreçat als alumnes de tercer, quart, cinquè i sisè d’Educació Primària, així com per tota l’ESO. Amb els nens i nenes més petits vam decidir que potser era difícil que entenguessin tota la complexitat del tema.

Quin és l’objectiu i la metodologia del projecte?

L’objectiu principal és sensibilitzar i conscienciar als joves sobre la greu problemàtica que suposa la tinença d’animals exòtics com animals de companyia. Aspectes ètics com el respecte pels animals i per la natura així com la importància de la conservació de la biodiversitat, evitant la introducció d’espècies exòtiques, són aquells que des de DEPANA volem transmetre amb aquest projecte.

El que fem és tractar el tema del comerç d’animals exòtics des de la vessant ètica, que té en compte el propi benestar de l’animal. Els expliquem als alumnes que un animal exòtic el que fa a la natura durant la major part del dia és buscar aliment, per tant, si tu tanques a aquest animal dins una gàbia li talles un dels seus principals instints. A més, talles també altres instints com és el d’aparellar-se o el de comunicar-se amb membres de la seva mateixa espècie. Una sèrie d’instints animals que fins i tot en captivitat continuen tenint-los. La domesticació és un procés de milers d’anys, com és el cas del gos i del gat, però un animal exòtic com una iguana, que no ha passat pels anys que es necessiten per domesticar aquesta espècie, normalment acaba emmalaltint.

Tot això ho expliquem mitjançant una metodologia amena i didàctica, amb un Power Pont, amb imatges, vídeos, xerrant amb els alumnes i interaccionant molt amb ells perquè reflexionin i participin de la sessió. La veritat és que el resultat està sent molt bo. Les escoles a les quals hem anat repeteixen i ens demanen que tornem en les pròximes edicions per seguir impartint el taller.

Quins són els animals exòtics més sol·licitats que viuen com a animals de companyia en un domicili particular?

A Catalunya, i en general a Espanya, agraden molt els rèptils i les serps. Tret de Barcelona, on només es poden tenir serps petites, agraden molt les pitons, les boes, serps de corall petites, etc. Amb les iguanes passa el mateix, podem trobar-ne de molts tipus. És un tema que depèn molt de les modes, de l’animal que estigui de moda en un moment concret.

Nosaltres al taller  “D’on venen les tortugues” ensenyem als alumnes un petit vídeo dels EUA, on la compravenda d’animals exòtics és enorme. En aquest vídeo hi apareix una noia obrint una caixa on dins hi ha una iguana. Actualment és molt fàcil aconseguir un animal exòtic, el demanes per Internet i et pot arribar dins una caixa en unes condicions determinades d’humitat o del que necessita l’animal en qüestió, però t’arriba dins una caixa.

Pel que fa als mamífers són molt comuns els conills o els hàmsters, que no són exòtics, però considerem que tampoc són animals de companyia que hagin d’estar dins una casa particular. Nosaltres considerem que gat i gos són els únics animals que poden ser de companyia. Cap animal més.