Les sis preguntes que cal fer-se abans de tenir un gos

Ser l’amo d’un gos o de qualsevol animal de companyia és una decisió molt important que cal pensar molt bé. T’oferim algunes preguntes que et poden ajudar a decantar la balança abans de tenir un gos.

Els gossos no es compren ni es venen. És millor adoptar-los en una gossera municipal o en el refugi d’una protectora d’animals on tindràs l’assessorament d’un especialista que et dirà quin és l’exemplar que millor s’adapta al teu perfil. Estaràs donant una segona oportunitat a un animal que ha viscut una mala experiència i evitaràs, en alguns casos, que el sacrifiquin.

Comprar un cadellet que està exposat a l’aparador d’una botiga d’animals respon moltes vegades a un impuls produït pel seu atractiu aspecte. Un gos no és un regal sorpresa que es fa per Nadal ni es pot agafar ‘perquè ho demanen els nens’.

L’any 2018 es van abandonar a tota Espanya al menys 140.000 gossos i gats que van ser recollits per les protectores espanyoles, segons un estudi sobre l’abandonament d’animals elaborat per la Fundació Affinity.

Molts d’aquests abandonaments s’haurien pogut evitar si els propietaris dels animals s’haguessin fet aquestes preguntes abans de tenir un gos:

 

1. Per què vols un animal de companyia?

Un gos és un ésser viu que acostuma a viure entre 10 i 20 anys, no una joguina que quan deixa d’interessar-te a tu o als teus nens, s’arracona en un lloc de la casa per sempre. Mengen i necessiten de tant en tant atenció mèdica, el que suposa un cost econòmic. Necessiten atenció física i estima, sobre tot si és un gos amb un passat problemàtic.

2. Tens suficient temps per a ell?

Pensa en el teu ritme de vida, les teves rutines diàries i en el temps lliure que et queda quan acabes la jornada laboral. Els gossos volen estar també acompanyats i se’ls ha de dedicar temps per alimentar-los, treure’ls a fer exercici, passar una estona amb ells jugant… Si no tens temps però t’agraden els gossos sempre podràs apadrinar-ne un en alguna protectora aportant una quantitat econòmica de forma periòdica pel seu manteniment.

3. Pots mantenir-lo?

Un gos té un cost econòmic: cal alimentar-lo, rentar-lo, portar-lo al veterinari, desparasitar-lo, comprar-li corretges i joguines per mossegar…. La crisi ha provocat que la situació econòmica sigui el motiu d’abandonament que més creix percentualment en els darrers anys.

4 .Et veus amb ànims d’afrontar els problemes que et pot donar un gos?

Si no has tingut mai un animal de companyia i vols adoptar-ne un, informa’t de tot el que comporta tenir-ne un gos a casa en quant a la seva actitud i els problemes puntuals que pot provocar. Si ets una persona de poca paciència, pensa-t’ho bé: potser un dia hagis de passar una bona estona rentant-lo si arriba de passejar ple de puces, per exemple.

5. És ara un bon moment per adoptar un gos?

Aquesta és una pregunta que s’han de fer tots els components de la família quan es plantegen adoptar un gos. Has de pensar si la teva feina t’obliga a traslladar-te de lloc de residència o t’obliga a viatjar molt o què faràs amb el gos quan marxis de vacances. Si a casa hi ha problemes de convivència no pensis que l’arribada d’un gos serà la solució.

6. Seràs responsable?

La llei i la consciència t’obligaran a tenir una sèrie de responsabilitats amb el teu gos al llarg de tota la vostra vida en comú. Pensa que el gos espera de tu una vida molt diferent de la que tenia a la gossera. Si el compres en una botiga hauràs d’inscriure’l en un cens, posar-li un microxip, portar-lo al veterinari per vacunar-lo i esterilitzar-lo. A més, t’hauràs de responsabilitzar de mantenir-lo en condicions dignes, donar-li una dieta sana i portar-lo a fer exercici.

Les protectores d’animals realitzen aquestes i altres preguntes a les persones que van a adoptar un gos per assegurar-se que deixen l’animal en les millors mans. Aquests qüestionaris previs a l’adopció també ajuden a que els especialistes que hi ha a les gosseres o els refugis assessorin sobre el tipus de gos (per tamany o raça) més adient segons l’estil de vida de l’adoptant i el lloc on residirà l’animal.

Aquí tens un enllaç al qüestionari que demana omplir la protectora asturiana La Xana per adoptar un gos amb la intenció que et facis totes aquestes preguntes abans de decidir-te a adoptar un gos.

Un cop estiguis segur de que es donen totes les circumstàncies perquè la teva mascota sigui feliç amb tu i la teva família haurà arribat el moment d’anar a una gossera o una protectora a adoptar el teu gos.
La primera decisió ja està presa. Ara falta saber com serà el gos que adoptis.

Aquests són els aliments que mai pots donar al teu gat

La correcta alimentació és una de les claus per al benestar dels gats. Per a molts veterinaris és realment preocupant observar com cada dia hi ha més pacients felins que presenten patologies d’orígens etiològics causats per una alimentació inadequada.

Perquè els gats creixin sans cal proporcionar-los una alimentació equilibrada. Aquests animals són carnívors, els nutrients d’origen animal són indispensables en la seva dieta ja que el metabolisme dels felins requereix d’una gran quantitat de proteïnes i greixos procedents de la carn o de peix.

Per tant, a diferència dels gossos i dels humans, els gats no són omnívors, de manera que hi ha certs aliments als que no estan acostumats a ingerir i que probablement no podran processar de forma adequada. Alhora, cal saber que el fetge d’aquests animals és molt menys efectiu en la funció d’eliminar toxines.

T’oferim una llista d’aliments que mai has de donar al teu gat:

• Llet: El sistema digestiu del gat, una vegada deslletat, comença a no tolerar la lactosa. La seva ingesta pot provocar-li diarrees i vòmits.

• Ossos i espines: Les espines de peix i els ossos, sobretot els d’au, es trenquen fàcilment i això pot provocar ferides i obstruccions.

• Ceba: Conté unes substàncies que eliminen els glòbuls vermells de la sang i provoquen anèmies hemolítiques.

• Alvocat: Conté una elevada quantitat de greix, amb la qual cosa pot arribar a provocar tant pancreatitis com seriosos trastorns intestinals.

• Cafeïna: Pot provocar seriosos problemes en el sistema nerviós i cardíac del gat, així com vòmits, diarrees i fins i tot la mort.

• Panses i raïm: Poden arribar a provocar fallades renals.

• Productes ensucrats: Són perjudicials per a la seva salut.

• Fruita seca: Poden arribar a provocar fallades renals, vòmits, diarrees i problemes digestius en general.

• Xocolata: És altament tòxica, conté teobromina, una substància molt perjudicial i molt difícil d’eliminar.

• Carns salades i embotits: Massa quantitat de sal en el seu organisme podria provocar-li hipertensió i greus problemes sistèmics.

Font: AMIC i redacció Animalados

Com fer que una mudança sigui còmoda per al teu animal de companyia

Segons indiquen molts experts en psicologia, mudar-se pot ser una de les experiències més estressants que vivim al llarg de la nostra vida. No només pel fet de muntar i desmuntar una casa en la seva totalitat, sinó per tot el que comporta la incertesa d’aquest nou canvi. Els psicòlegs consideren l’acció de mudar-se entre les tres situacions que ens generen més estrès, donat l’esgotament físic i el cansament emocional que ens provoca.

Doncs bé, una mudança pot ser estressant i igual de traumàtica per a un animal que per a les persones. Per aquest motiu, convé planificar el trasllat de la manera més còmoda possible per al nostre company de vida:

-Fer una llista de les coses de l’animal perquè no es perdi res. És recomanable que un cop estigueu instal·lats en la nova llar, l’animal pugui disposar de tots aquells objectes que disposava a casa d’origen. D’aquesta manera serà més fàcil que pugui familiaritzar-se amb les seves noves parets.

-L’ estrès que provoca el canvi de residència provoca en moltes ocasions que ens oblidem dels nostres animals de companyia. En la mesura del possible cal realitzar unes pauses per jugar amb ells com ho faríeu normalment. Si no és així l’animal sentirà la manca d’atenció.

-Mantenir les rutines d’alimentació i passeig. És molt comú que alguns animals no vulguin menjar en les èpoques de canvi. En aquest sentit és important donar un tracte especial al company donant-li el seu menjar preferit. Si és possible també cal passejar a l’animal en les mateixes hores que es feia prèviament.

-Quan arribeu a la nova llar cal revisar que no hi hagi pintura fresca, serradures, vidres trencats, cables pelats … Aquest tipus de situacions poden ser perilloses per a la salut de l’animal. Per tant, abans d’alliberar l’animal del seu mitjà de transport comproveu que el lloc sigui segur.

-Quan arribeu a la nova llar és molt important passar estona amb l’animal perquè aquest pugui veure el canvi com una cosa positiva.

-És molt important assegurar-se que la informació del microxip de l’animal està actualitzat. Aquest objecte d’identificació permet la recuperació de molts animals que s’han perdut.

-En el cas que l’animal de companyia pateixi molt estrès, posa’t en contacte amb el teu veterinari. Ell serà la persona que hagi de decidir si cal donar un sedant o no a l’animal durant el transport.

Deu consells per evitar que el teu gat es perdi

Si alguna cosa caracteritza els gats és el seu carácter curiós i peculiar. Els felins són uns animals certament independents que en molts moments del dia busquen la solitud. Aquesta solitud s’accentua en els adults, els quals mostren un major nivell d’autonomia ja que no necessiten recolzar-se en altres per sentir seguretat. A més, la curiositat i l’instint caçador són la part fonamental de la seva manera de ser, fet que provoca que en moltes ocasions siguin difícils de domesticar.

És evident que l’ésser humà, encara que s’esforci inútilment, és incapaç de canviar el caràcter d’aquests animals, però el que sí que pot fer és adoptar certes mesures protectores per evitar que els gats s’escapin de casa o es perdin.  Des d’Animalados t’oferim deu consells per evitar que això passi:

1. Esterilitzar: Encara que alguns amos vulguin evitar aquesta tècnica per por o per incentivar la reproducció, aquest procés ha de realitzar-se sobre els felins domèstics. L’instint dels gats en èpoques de zel és el de buscar a altres gats per bregar amb les seves necessitats, provocant situacions complicades en les que l’animal intenta fugir de casa. Així doncs, recomanem esterilitzar al teu gatet abans que arribi a la seva maduresa sexual i sigui capaç de tenir cadells. Això normalment passa entre els quatre i els sis mesos d’edat.

2. Protegir les finestres, balcons i terrasses: La curiositat dels gats provoca que en moltes ocasions vulguin observar tot allò que hi ha a l’exterior. Per aquest motiu és important tenir una bona protecció en totes les sortides. Existeixen diferents tipus de xarxes i malles específiques per les diferents mides de gats. Tenir ben protegides aquestes sortides pot evitar que el gat s’escapi. Així mateix, la confiança que genera tenir aquesta protecció permet tenir una bona ventilació de la llar, fet que resulta molt positiu per al benestar de l’animal.

3. Implantar un xip: Aquest sistema electrònic d’identificació permet emmagatzemar informació sobre l’animal a través de la base de dades del Cens Caní que té cada comunitat autònoma. En ell es guarda informació com el nom del propietari, la seva direcció i un o dos telèfons de contacte. El microxip es col·loca una sola vegada a la vida i es manté al cos de l’animal per sempre. El procés d’implantació l’ha de dur a terme un veterinari. Gràcies a aquesta mesura, si una persona troba a un animal perdut s’ha d’adreçar a un veterinari, qui procedirà a la identificació de l’animal i a la localització del seu amo.

4. Buscar un company de joc felí: Una manera d’evitar la constant curiositat externa del gat és proporcionant-li un company de joc. Ara bé, abans de prendre aquesta decisió has de reflexionar sobre la responsabilitat que comporta tenir un nou animal de companyia a casa. Adoptar un gos o un gat mai ha de ser una decisió presa a la lleugera. La introducció d’un nou gat a casa pot provocar que l’animal que ja tenies a casa teva canviï d’humor i comportament. Cadascú ha de tenir el seu propi plat, abeurador, sorra, joguines … Aquests animals són molt territorials però a poc a poc aniran entrant en contacte fins que puguin acabar sent amics.

5. Fer que la llar sigui més interessant i acollidora que l’exterior: Els felins tenen una necessitat d’exploració constant. La seva curiositat fa que sempre tractin de conèixer què es troba present en cada racó del lloc concret en el qual es troben. És molt probable que el gat desaparegui de la vista de les persones al llarg del dia, fet que afavoreix la possibilitat que pugui perdre’s. Per intentar pal·liar una mica aquesta característica has d’oferir a l’animal tot tipus d’objectes i joguines. Rascadors, boles de llana, canya de pescar amb plomes, arbres per a gats, fonts d’aigua … són alguns dels elements que atrauran l’atenció del gat i evitaran que busquin l’oci i la curiositat a l’exterior.

6. En la mesura del possible, educar: Els gats són uns animals molt intel·ligents capaços d’assimilar les normes que li posis. Una manera vàlida d’educar a aquests animals és reconeixent el seu bon fer. Premiar l’animal cada vegada que té una conducta positiva ajuda a que el felí sàpiga associar el regal amb la bona acció. Són animals independents que necessiten intimitat per tafanejar pel que no provis d’educar-los mitjançant crits, només aconseguiràs confondre’ls.

7. Tenir especial precaució en la protecció de la porta d’entrada: Els gats tenen sempre localitzada la zona d’entrada i sortida del lloc en el qual es troben. De manera instintiva, sempre que la porta de la llar o del lloc en el qual estan s’obri, la travessaran per conèixer què es troba a l’altra banda. Per aquest motiu és important estar especialments atents al moment d’entrar i sortir de casa.

8. Col·locar un cascavell no és una opció: El so constant d’aquests collars pot provocar dolors forts a l’oïda de l’animal, deixant-lo fins i tot sord si el cascavell és molt gran. A més, aquest objecte provoca un gran estat d’estrès sobre el felí pel fet de carregar tot el dia amb un pes innecessari. Per aquest motiu, no és gens complicat trobar-se amb animals que intenten treure-se’l.

9. Proporcionar un company de joc caní: El company de joc també pot ser un gos. La mala relació entre els cans i els gats és un tòpic irreal. El procés ha de ser molt semblant a l’acompanyant felí. Cal deixar que cadascú tingui el seu territori propi i que a poc a poc vagin coneixent-se fins que acabin fent-se amics inseparables.

10. Proporcionar joguines que fingeixin ser preses: El seu instint caçador els porta moltes vegades a voler sortir a l’exterior i escapar. Si els oferim joguines semblants als ratolins, per exemple, poden fingir una caça que els resulti suficient per a tenir-los distrets dels perills exteriors.

Deu consells per anar a la platja amb el teu gos

Aquests consells us ajudaran si voleu anar a la platja amb el vostre gos. Us oferim el Decàleg del bon Beach dog:

  1. Dur cantimplora perquè begui molta aigua. Els gossos no suen, es refresquen panteixant, però el que eliminen en fer-ho és vapor d’aigua, per això també es deshidraten encara que no suïn. Si no li agrada molt l’aigua, podeu portar brou suau de pollastre fresquet a la cantimplora.
  2. Oferir aliments rics en aigua com fruites o gelatines assaborides sense sucre.
  3. Evitar el morrió, i si l’han de portar, que sigui un gran i adequat que li permeti obrir bé la boca i treure la llengua per panteixar.
  4. Ficar-se a l’aigua amb freqüència és una bona manera de refrescar-se. L’aigua de mar és bona per a la pell, però en tornar a casa millor una dutxa per eliminar el salnitre i la sorra acumulada.
  5. No rasurar el pèl al zero perquè vagi fresquet: els pèls confereixen protecció de la radiació ultraviolada i eviten el sobre escalfament d’una pell que al no suar s’escalfa més ràpid.
  6. Para-sol i pales: Cavar un bon forat a la sorra buscant la frescor de la sorra profunda o tombar-se a l’ombra d’un para-sol són recomanables perquè no passeu, sobretot per als gossos que no es banyen.
  7. Està bé portar un freesbe, pilota o similar per jugar una estona amb el teu gos, però no és recomanable fer exercici físic intens a les hores de més calor.
  8. La sorra de la platja a certes hores està molt calenta, si el vostre gos té els coixinets de les mans i els peus durs i adobats no serà un problema però si els té tous i delicats poden erosionar-se i molestar-li. Hi ha pomades, ungüents i tota mena de productes a base d’àloe vera que serveixen per endurir i preparar els coixinets per a situacions especials, diferents a les passejades diaris urbanes. S’han de començar a aplicar un parell de setmanes abans.
  9. Portar bosses per recollir els excrements que puguin fer a la sorra.
  10. Kit d’educació bàsica: llaminadures, premis i recompenses. Tots els gossos a la platja i en qualsevol espai públic haurien almenys respondre a l’ordre de crida, obeir l’ordre de seure / estirar-se i la d’estar-se quiets. És la teva responsabilitat que no molestin als altres. Si encara no ho heu aconseguit us caldrà també una corda o corretja llarga perquè es pugui moure, però limitar-li l’accés a zones conflictives.

Article d’Ignacio del Moral, veterinari de Clinivet