Les sis preguntes que cal fer-se abans de tenir un gos

Ser l’amo d’un gos o de qualsevol animal de companyia és una decisió molt important que cal pensar molt bé. T’oferim algunes preguntes que et poden ajudar a decantar la balança abans de tenir un gos.

Els gossos no es compren ni es venen. És millor adoptar-los en una gossera municipal o en el refugi d’una protectora d’animals on tindràs l’assessorament d’un especialista que et dirà quin és l’exemplar que millor s’adapta al teu perfil. Estaràs donant una segona oportunitat a un animal que ha viscut una mala experiència i evitaràs, en alguns casos, que el sacrifiquin.

Comprar un cadellet que està exposat a l’aparador d’una botiga d’animals respon moltes vegades a un impuls produït pel seu atractiu aspecte. Un gos no és un regal sorpresa que es fa per Nadal ni es pot agafar ‘perquè ho demanen els nens’.

L’any 2018 es van abandonar a tot Espanya més de 138.307 gats i gossos, segons un estudi sobre l’abandonament d’animals elaborat per la Fundació Affinity.

Molts d’aquests abandonaments s’haurien pogut evitar si els propietaris dels animals s’haguessin fet aquestes preguntes abans de tenir un gos:

 

1. Per què vols un animal de companyia?

Un gos és un ésser viu que acostuma a viure entre 10 i 20 anys, no una joguina que quan deixa d’interessar-te a tu o als teus nens, s’arracona en un lloc de la casa per sempre. Mengen i necessiten de tant en tant atenció mèdica, el que suposa un cost econòmic. Necessiten atenció física i estima, sobre tot si és un gos amb un passat problemàtic.

2. Tens suficient temps per a ell?

Pensa en el teu ritme de vida, les teves rutines diàries i en el temps lliure que et queda quan acabes la jornada laboral. Els gossos volen estar també acompanyats i se’ls ha de dedicar temps per alimentar-los, treure’ls a fer exercici, passar una estona amb ells jugant… Si no tens temps però t’agraden els gossos sempre podràs apadrinar-ne un en alguna protectora aportant una quantitat econòmica de forma periòdica pel seu manteniment.

3. Pots mantenir-lo?

Un gos té un cost econòmic: cal alimentar-lo, rentar-lo, portar-lo al veterinari, desparasitar-lo, comprar-li corretges i joguines per mossegar…. La crisi ha provocat que la situació econòmica sigui el motiu d’abandonament que més creix percentualment en els darrers anys.

4 .Et veus amb ànims d’afrontar els problemes que et pot donar un gos?

Si no has tingut mai un animal de companyia i vols adoptar-ne un, informa’t de tot el que comporta tenir-ne un gos a casa en quant a la seva actitud i els problemes puntuals que pot provocar. Si ets una persona de poca paciència, pensa-t’ho bé: potser un dia hagis de passar una bona estona rentant-lo si arriba de passejar ple de puces, per exemple.

5. És ara un bon moment per adoptar un gos?

Aquesta és una pregunta que s’han de fer tots els components de la família quan es plantegen adoptar un gos. Has de pensar si la teva feina t’obliga a traslladar-te de lloc de residència o t’obliga a viatjar molt o què faràs amb el gos quan marxis de vacances. Si a casa hi ha problemes de convivència no pensis que l’arribada d’un gos serà la solució.

6. Seràs responsable?

La llei i la consciència t’obligaran a tenir una sèrie de responsabilitats amb el teu gos al llarg de tota la vostra vida en comú. Pensa que el gos espera de tu una vida molt diferent de la que tenia a la gossera. Si el compres en una botiga hauràs d’inscriure’l en un cens, posar-li un microxip, portar-lo al veterinari per vacunar-lo i esterilitzar-lo. A més, t’hauràs de responsabilitzar de mantenir-lo en condicions dignes, donar-li una dieta sana i portar-lo a fer exercici.

Les protectores d’animals realitzen aquestes i altres preguntes a les persones que van a adoptar un gos per assegurar-se que deixen l’animal en les millors mans. Aquests qüestionaris previs a l’adopció també ajuden a que els especialistes que hi ha a les gosseres o els refugis assessorin sobre el tipus de gos (per tamany o raça) més adient segons l’estil de vida de l’adoptant i el lloc on residirà l’animal.

Aquí tens un enllaç al qüestionari que demana omplir la protectora asturiana La Xana per adoptar un gos amb la intenció que et facis totes aquestes preguntes abans de decidir-te a adoptar un gos.

Un cop estiguis segur de que es donen totes les circumstàncies perquè la teva mascota sigui feliç amb tu i la teva família haurà arribat el moment d’anar a una gossera o una protectora a adoptar el teu gos.
La primera decisió ja està presa. Ara falta saber com serà el gos que adoptis.

Quin gos he d’adoptar?

Si ja t’has fet les 6 preguntes que cal fer-se abans de tenir un gos i t’has decidit per adoptar-lo, ara toca el torn de saber: Quin gos he d’adoptar?

No és gens fàcil escollir el gos que cal adoptar. Cal tenir en compte diferents criteris per fer una elecció encertada i, evidentment, deixar-se aconsellar per les protectores o gosseres. Des d’Animalados et donem alguns consells.

Adopto un cadell o un gos adult?
L’elecció entre adoptar un cadell o un gos adult vindrà marcada pel lloc on vivim, el nostre estil de vida, el temps lliure de què disposem i la nostra experiència amb gossos. La pregunta clau que ens hem de fer és: què li pots oferir tu a ell i ell a tu?

No vagis a la gossera o al refugi amb una idea preconcebuda. Deixa’t assessorar abans per un veterinari, pels propietaris de gossos de la raça que t’agrada que coneguis i pels propis cuidadors del lloc on adoptaràs la teva mascota. El principal avantatge d’adoptar un cadell és que podràs veure’l créixer i adaptar el seu comportament a la teva manera de ser i de viure. Seguiràs dia a dia el seu desenvolupament i podràs corregir qualsevol mal hàbit que presenti. Els cadells aprenen ràpid però durant els primers mesos de vida s’ha d’estar molt pendent d’ells –fan les seves necessitats on volen i ho mosseguen tot- ja que requereixen especial atenció per anar modificant la seva conducta i el seu caràcter. Això exigeix al propietari dues coses: molts de temps i paciència. I no tothom en té: sobretot, de temps.

Si no tens coneixements sobre gossos, hauràs de recórrer a un especialista per tal que et digui com educar-lo. Això significarà una despesa més que s’afegirà a les habituals dels primers mesos de vida d’un gosset: veterinari, vacunacions, desparasitació, esterilització…

Adoptar un gos adult en una gossera significa, per sobre de tot, donar una nova oportunitat a un animal que ha estat abandonat i vol tornar a tenir una llar on rebre l’estima dels humans. Els gossos que han passat per aquest mal tràngol saben agrair-ho i estableixen ben aviat una relació estreta amb el seu nou company.

Si no temps molt de temps lliure i coneixes poques coses dels gossos, és la millor opció. Tindràs al mateix moment de l’adopció un gos amb el seu tamany definitiu, ben ensinistrat i amb el caràcter ja desenvolupat. Sabrem per endavant si és un gos nerviós o tranquil.

Amb un gos adult, podràs adaptar millor l’elecció de l’animal a la teva manera de ser.
Per a propietaris amb poca experiència amb gossos o persones grans, un gos adult sempre és millor. T’evitaràs les ‘baralles’ que es tenen amb els cadells per ensinistrar-los. Un gos adult s’adaptarà a la nova llar sense que pràcticament es noti.

Els principals inconvenients d’adoptar un gos adult tenen a veure amb què no coneixem el seu passat i poden aparèixer problemes que convindrà modificar o corregir, o temors que necessitaran rehabilitació.
L’aprenentatge d’un gos adult és més lent que el d’un cadell per la qual cosa pots necessitar una mica més de temps per ensenyar-li pautes de comportament adequades o de noves.

Gossos mestissos o de raça?
Trobar un gos de raça a una gossera o al refugi d’una protectora no és el més habitual. La majoria de gossos que hi ha són mestissos: animals que gaudeixen d’una millor salut i temperament. A més, tot i que les característiques de les diferents races de gos estan ben definides, això no vol dir que tots els exemplars d’una mateixa raça siguin iguals en quan al temperament. Dependrà de l’educació que li donis o hagi rebut.

A més, si vols un gos original i irrepetible, és millor que adoptis un gos fruit d’una barreja de races. N’hi haurà pocs com ell. L’únic inconvenient que pots trobar si adoptes un cadell és que no sabràs amb seguretat com seran físicament quan siguin adults. De tant en tant arriben gossos de raça a les protectores,per la qual cosa bastarà que els demanis que t’avisin en cas de que hi hagi un ingrés. Segurament, no seràs l’únic interessat en aquell gos així que tampoc és segur que te’l puguis quedar.
Evidentment, adquirir un gos de raça en una tenda surt molt més car –a banda de l’inconvenient que significa el no saber les condicions en les que el gos ha passat els seus primers mesos de vida- que no a una protectora d’animals. I des de Tincungos mai no ens cansarem de repetir que si estimes els animals, la millor opció és sempre adoptar.

Si estàs entossudit en tenir-ne un gos de raça, t’aconsellem que hi vagis a un criador fiable de la raça que vols i que comprovis les instal·lacions en les que viu el cadell i si està amb la seva mare i els seus companys de camada.

Quin gos em convé més?
Ja hem dit anteriorment que en el moment de pensar quin gos volem adoptar, hem de tenir en compte alguns elements com el lloc on vius, si vius amb nens, si ets una persona molt activa, la teva edat…
Les protectores tindran en compte tots aquest elements per oferir-te l’exemplar que millor s’adapti al teu estil de vida i que a la vegada també pugui gaudir de la teva manera de ser.
La idea de que si vius en un pis petit hauràs d’adoptar un gos petit no és del tot encertada si per exemple ets una persona que no té gaire temps lliure per dedicar-li a la teva mascota. Els gossos petits són més moguts i requereixen que els treguin a passejar més vegades del normal per a que es descongestionin. Un gos de tamany gran que no sigui gaire actiu pot viure perfectament en un habitatge no gaire gran.

Un gos per viatjar
Si ets una persona que viatja molt i vols anar acompanyat del teu gos, serà millor adoptar un gos petit fàcil de portar en qualsevol mitjà de transport dins un transportí que no un gos gran. Com no passes gaire temps a casa amb el teu gos, suposem que preferiràs un animal que no deixi anar pèl. Algunes races de pel curt que no et faran anar recollint pels per tots els racons de casa són el collie, el caniche, el yorkshire terrier, els schnauzers o el gos d’aigua espanyol. També has de valorar aquestes races si ets una persona amb alèrgies.

Un gos per a una casa amb nens
Si a casa teva hi viuen nens petits hauràs d’adoptar un gos amb un temperament tranquil, que no sigui dominant, per evitar els gelos quan els nens li agafin les seves joguines; ni territorial per quan les criatures envaeixin el seu espai. Haurà de ser un gos pacient i que li agradi que juguin amb ell. Les races que més reuneixen aquestes característiques són el llaurador, el boxer, el golden retriever, el collie o el llebrer espanyol, si vols tenir un gos gran. Si prefereixes un gos petit, el beagle, l’schnauzer o el carlí són les que millor s’adapten als nens.

Un gos per a una casa amb ancians
Un gos pot ser un company ideal per a les persones grans ja que a més de fer-los companyia i obligar-los a fer una mica d’exercici quan els treuen a passejar, se’ls pot ensinistrar perquè facin petites tasques com agafar un objecte que hagi caigut al terra o prémer un botó.
Han de ser exemplars madurs -de quatre o més anys-, tranquils i melindrosos i que no necessitin passejar gaire. Si vols un gos de raça que s’adapti a aquestes característiques pots adoptar un sussex spaniel, un english toy spaniel, un bulldog o un terrier yorkshire.
Aquestes races també són apropiades per a persones tranquil·les o sedentàries que tenen prou amb donar petits passejos acompanyats de la seva mascota.

Un gos a per un esportista
Si ets una persona activa a la que li agrada anar d’excursió i que vol un gos al que també li agradi l’exercici físic, algunes races que més s’adeqüen a aquestes característiques són el dalmata, el border collie –una raça de gos pastor-, el border collie, l’springer spaniel, el setter irlandés, el papillon o el duck Rolling retriever. Si vols un gos amb molta energia per a que t’acompanyi a fer exercici físic, algunes races que et faran suar de valent són el golden o llaurador retriever, el setter anglès, el bretó, el braco de Weimar, el viszla, el husky siberià, el basenji o l’akita. Són races de gossos caçadors o acostumats a fer feines dures, d’aquí la seva enorme resistència. En aquest enllaç de Perros.com podràs consultar les característiques físiques i psicològiques de les races que t’acabem de comentar i d’altres per a què sàpigues quines s’adapten millor a tu.

Deu consells per anar a la platja amb el teu gos

Aquests consells us ajudaran si voleu anar a la platja amb el vostre gos. Us oferim el Decàleg del bon Beach dog:

  1. Dur cantimplora perquè begui molta aigua. Els gossos no suen, es refresquen panteixant, però el que eliminen en fer-ho és vapor d’aigua, per això també es deshidraten encara que no suïn. Si no li agrada molt l’aigua, podeu portar brou suau de pollastre fresquet a la cantimplora.
  2. Oferir aliments rics en aigua com fruites o gelatines assaborides sense sucre.
  3. Evitar el morrió, i si l’han de portar, que sigui un gran i adequat que li permeti obrir bé la boca i treure la llengua per panteixar.
  4. Ficar-se a l’aigua amb freqüència és una bona manera de refrescar-se. L’aigua de mar és bona per a la pell, però en tornar a casa millor una dutxa per eliminar el salnitre i la sorra acumulada.
  5. No rasurar el pèl al zero perquè vagi fresquet: els pèls confereixen protecció de la radiació ultraviolada i eviten el sobre escalfament d’una pell que al no suar s’escalfa més ràpid.
  6. Para-sol i pales: Cavar un bon forat a la sorra buscant la frescor de la sorra profunda o tombar-se a l’ombra d’un para-sol són recomanables perquè no passeu, sobretot per als gossos que no es banyen.
  7. Està bé portar un freesbe, pilota o similar per jugar una estona amb el teu gos, però no és recomanable fer exercici físic intens a les hores de més calor.
  8. La sorra de la platja a certes hores està molt calenta, si el vostre gos té els coixinets de les mans i els peus durs i adobats no serà un problema però si els té tous i delicats poden erosionar-se i molestar-li. Hi ha pomades, ungüents i tota mena de productes a base d’àloe vera que serveixen per endurir i preparar els coixinets per a situacions especials, diferents a les passejades diaris urbanes. S’han de començar a aplicar un parell de setmanes abans.
  9. Portar bosses per recollir els excrements que puguin fer a la sorra.
  10. Kit d’educació bàsica: llaminadures, premis i recompenses. Tots els gossos a la platja i en qualsevol espai públic haurien almenys respondre a l’ordre de crida, obeir l’ordre de seure / estirar-se i la d’estar-se quiets. És la teva responsabilitat que no molestin als altres. Si encara no ho heu aconseguit us caldrà també una corda o corretja llarga perquè es pugui moure, però limitar-li l’accés a zones conflictives.

Article d’Ignacio del Moral, veterinari de Clinivet

Portar el nostre gat a un centre veterinari expert en felins: la millor opció

Avui cada vegada són més les persones que tracten els seus gats com un membre més de la família. Quan el nostre estimat gat emmalalteix, som molts els que ens trobem amb l’emergència d’ haver-lo de portar a un veterinari. A vegades, si és una urgència, no hi ha temps d’informar-se sobre el centre més apropiat. Per això és molt important tenir previst un centre de confiança amb antelació, haver-se informat sobre les instal·lacions, especialitats, tractaments, equip tècnic, i tota la informació possible per quan sigui necessària la visita.

En aquest sentit és molt recomanable portar els nostres estimats gats a un centre especialista en medicina felina. Pels gats, és molt estressant anar a la consulta del veterinari i encara que se’ls pot entrenar per a la visita, on millor pot trobar-se un gat espantat és en un lloc en què no hi ha xoc d’olors, estrès d’altres animals o sorolls. En els centres felins, podem estar segurs, que tant en la consulta com a la zona d’ingrés, que el nostre gat estarà en una gàbia especialment dissenyada per a gats, en la qual no es pot embrutar el menjar amb sorra, i en la que es mantindrà net i sec, apartat d’altres animals, aïllat de sorolls estressants. L’aïllament de sorolls, juntament amb el nivell de llum i les olors són molt importants en la reducció d’estrès a la clínica. La reducció d’estrès en els centres felins és molt notable, tant en el maneig, ja que són experts, com en tot el recinte on només tracten gats. Els gats que pateixen malalties infeccioses són tractats en instal·lacions a part, amb totes les mesures de seguretat.

Els veterinaris experts en medicina felina només tracten gats i en aquest sentit són més especialistes en malalties felines, en el tractament a gats durant la visita i les proves. Per exemple, pels gats les ecografies són molt estressants: el soroll de la màquina d’afaitar elèctrica, la sensació estranya a l’abdomen, el gel fred i amb alcohol (tòxic per inhalació). El soroll de la màquina que els talla el cabell i la consegüent aplicació del gel fred amb alcohol sobre el ventre és una sensació molt estressant pel gat, mai coneguda per ell fins a aquest moment. És per això que els protocols d’ecografies abdominals es fan amb sedació perquè resulten molt estressants. I aquí, és el propietari qui ha d’estar ben informat que una sedació comporta risc. Alguns centres felins fan les ecografies sense sedació, amb poca llum i sense rapar l’abdomen, amb el gat de peu a quatre potes, tenint la màxima cura en no causar estrès i prenent tot el temps necessari que necessita el gat per fer l’ecografia.

Tim, el gat de les fotos, va ser tractat en un centre felí d’una colangitis. Se li va realitzar ecografia sense rapat ni gel per obtenir diagnòstic per imatge, i afortunadament, va començar a menjar després de tres dies d’ingrés, i no se li va haver de posar sonda esofàgica. En un centre de medicina felina totes les proves que han de realitzar-se a un gat tenen menor impacte d’estrès.

Avui comencen a despuntar els centres felins que tracten els gats com gats que són, és a dir, segons el seu comportament. No tenen pressa per fer l’ecografia i la fan amb el gat a quatre potes, sense sedació, és clar que sempre que sigui possible. El tractament del gat per veterinaris experts en felins és molt suau i té en compte l’etologia i les emocions del gat en cada moment. En un centre felí, amb tota seguretat, el nostre gat serà tractat com el gat que és.

Un dia, tard o d’hora, el nostre gatet haurà d’anar a la consulta veterinària, i és per això que més val estar previngut i tenir el nostre centre felí de referència contactat, ja que és on podem tenir la seguretat que el nostre gat serà tractat per experts en felins.

TTTouch: Només per professionals

 

Embolicar al teu gos amb benes no resoldrà les seves pors. De fet, pot ser molt perjudicial. “L’ús de teles que comprimeixin paquets musculars, nerviosos o sanguinis pot generar hipòxia, anòxia, inflamació o fins i tot gangrena” ens recorden els professionals sanitaris interespècie. El que benintencionadament s’ofereix com una forma de contenció pot ser l’origen d’un problema més gran. Ens trobem davant el conegut “és pitjor el remei que la malaltia”.

Per les xarxes ha proliferat una informació totalment falsa basada en una experiència que durant dècades, i portada per experts, ha demostrat la seva utilitat. Però el que circula i es difon és una perillosa versió adulterada. De la mateixa manera que ningú amb seny aplicaria un guix corrector a una persona amb una fractura o administraria una medicació intramuscular sense el coneixement mèdic apropiat, ningú hauria de fer del seu gos una mòmia.

Les celebracions nadalenques en alguns municipis es celebren amb pirotècnia, que genera molta por en alguns gossos. No comptem amb xifres fiables sobre els cans afectats per aquest malestar, que es manifesta de moltes maneres, però sempre resulta preocupant. Fugides, tremolors, permanència en amagatalls, inapetència, micció involuntària, empobriment de la socialització i ganes de joc, la por davant els estrèpits sorprenents acaba afectant no només al gos sinó que condiciona a la família que l’acull. No són poques les empreses farmacèutiques que ofereixen sedants de diferent naturalesa que per fer més suportables aquestes dates. Tampoc escassegen els remeis casolans que s’ofereixen com a panacea encara sense supervisió d’experts.

Això ha passat amb el Tellington Touch, una tècnica d’origen anglosaxó que va molt més de la col·locació d’unes benes o d’una aproximació invasiva a animals temorosos. El Tellington Touch té un com, un perquè, un on, un quan i un què i tots aquests factors només els pot identificar un expert. No hi ha tutorial on line que pugui substituir la formació, la capacitat, l’actitud i el talent d’una persona apta per al TTTouch. Com es va poder comprovar, a Barcelona el 2012, de la mà de Sarah Fisher l’hereva directa del talent desenvolupat per la creadora, Linda Tellington, “fins i tot els tallers amb les mestres només serveixen per conèixer el seu ús, no per desenvolupar-lo”.

“He vist canvis de comportament increïbles gràcies al mètode, però va més enllà d’una tècnica, és una actitud” això comenta Shiona Herder una alumna avantatjada del mètode.

Sarah Fisher és una referent indiscutible i també una celebritat al Regne Unit. Ha treballat amb individus d’espècies molt diferents, però mai ho ha fet ràpidament, ni ultrapassant els límits imposats per l’animal. Tortugues, cavalls, gats, ratolins i per descomptat gossos han après a confiar gràcies a una eina molt subtil i molt poc imitable en la seva profunditat.

Des de referents originals del TTTouch ens arriba la petició que difonguem la necessitat de ser prudents a l’hora d’aproximar-nos i d’incorporar el mètode, que desconfiem de les xerrades i tallers exprés i que no compliquem la por inicial del nostre company amb un absurd, de vegades fins i tot nefast, vestit de mòmia.