Deu aliments prohibits per als gossos

De la mateixa manera que succeeix amb els humans, l’alimentació té un paper fonamental en la salut dels gossos. Proporcionar una alimentació equilibrada i rica en nutrients té una repercussió directa en el benestar dels animals de companyia.

A l’hora d’alimentar el teu gos, evita els experiments. Per aquest motiu, et proporcionem una sèrie d’aliments prohibits:

-Xocolata. Algunes substàncies presents en el cacau poden causar l’enverinament d’animals. Els principals símptomes poden ser vòmits, deshidratació, dolor i/o nerviosisme.

-Llet. La majoria dels gossos són intolerants a la lactosa, i pot causar diarrea.

-Formatge. Com la llet, els seus derivats també estan prohibits.

-Ceba. En grans quantitats, pot causar que els gossos desenvolupin anèmia.

-All. Pot destruir els glòbuls vermells de la sang de l’animal.

-Raïm. El consum de només 6 raïms podria causar una insuficiència renal aguda en els gossos. En general, tenen vòmits, diarrea i un estat letàrgic.

-Alvocat. Els animals poden tenir problemes gastrointestinals, dificultat respiratòria i moc en el pit.

-El cor de les pomes. Les llavors de la poma contenen cianur, tòxic per als animals. Pot haver-hi dificultat per a respirar, convulsions, hiperventilació, xoc i fins i tot coma.

-Masses fermentades. Mantingues al teu gos lluny de qualsevol mena de massa que tingui llevat. Li causarà problemes gastrointestinals i letargia.

-Cafè. La cafeïna pot matar a l’animal. Pot causar vòmits, agitació, els accelera el cor i pot causar la mort.

Font: AMIC/wikifaunia.com

Consells per viatjar amb animals de companyia durant les vacances

El 42% de la població espanyola viu amb algun animal de companyia. Els animals formen part de la nostra família i com a membres actius d’ella, també es mereixen unes bones vacances.

Afortunadament cada vegada són més els allotjaments que permeten anar amb els nostres amics, els anomenats Pet Friendly. Però una vegada seleccionat el lloc on pernoctarem, és important també tenir en compte el transport que utilitzarem per a desplaçar-nos.

El transport més utilitzat sens dubte és l’automòbil, ja que aquest ens permet organitzar el viatge a la nostra manera, podent fer parades sempre que necessitem tant per a fer passejos com per donar-los de menjar. A més, solen ja estar habituats al nostre cotxe, per la qual cosa no serà tan traumàtic per a ells. Però hi ha altres opcions com el tren o l’avió que exigeixen alguns requisits que hem de conèixer amb antelació a fi d’evitar-nos sorpreses.

A banda d’això, també serà important tenir en compte altres aspectes abans d’iniciar un viatge, per exemple:

-El transportin, ha de tenir la mida suficient perquè l’animal pugui donar-se la volta i estar còmode. Ha de comptar amb suficient ventilació i anar degudament subjecte en el vehicle. En cas d’haver de viatjar amb avió ens exigiran a més que estigui homologat i compleixi tots els requisits del IATA.

-S’ha d’evitar que viatgi acabat de menjar. Es recomana que hagin passat entre 2 i 3 hores de l’última ingesta per a evitar possibles vòmits i marejos. Si el viatge s’allargués en el temps, caldrà preveure almenys una parada (de ser possible) per donar-li de menjar, sempre de manera lleugera.

-Proveir-se de l’aigua suficient per a tot el trajecte i mantenir-la fresca a l’estiu.

-Si viatgem amb cotxe i no volem ficar al gat o al gos en el transportin, habilitar una xarxa en el maleter.

Pel que fa a la maleta que haurem de preparar per a ells, no pot faltar:

-En el cas d’un gat, el seu calaix de sorra i una paleta.

-Abeurador i menjadora portàtil.

-Corretja de recanvi.

-Si l’animal és de mida petita, portar-nos una bossa o una motxilla per a poder portar-ho en braços en visitar algun monument històric o museu.

-Una manta, o algun objecte que li sigui familiar, així com joguines per a tenir-ho entretingut.

-Documentació de l’animal que inclourà la cartilla de vacunació, així com el Passaport d’animals domèstics exigible a la UE des de 2004. És important també informar-se bé dels requisits del país de destí, perquè poden sol·licitar a més, algun altre tipus de certificats com els de desparasitacions o bé un document del veterinari donant fe de la bona salut de l’animal.

-Medicació, si la precisa.

-Informació dels veterinaris pròxims al nostre allotjament així com del servei d’urgències per si fos necessari.

Font: AMIC/Eva Remolina

Gossos i petards

Arriba l’estiu i amb ell les festes populars i les revetlles. Per als animals de comoanyia i també per als que viuen al carrer i als parcs, aquestes dates de festes i focs artificials es converteixen en moments d’estrès i angoixa. Des d’Animalados hem volgut recollir els consells de Rosa Sagués sobre gossos i els de Clara Busquets per als gats. Comencem avui pels cans.

Quins són els preparatius previs al dia de Sant Joan?

La reacció a sorolls desconeguts és un comportament normal (sobretot com més intensos i imprevisibles són) i el més probable és que busqui un lloc on amagar-se. Normalment preferirà un lloc petit i fosc, com un cau. Alguns gossos per exemple s’amaguen sota el llit. D’altres prefereixen la banyera, ja que aquest material aïlla del soroll, els banys a més solen tenir finestres petites i rara vegada donen directament al carrer.

Durant els dies previs a la revetlla podem crear a casa un lloc segur on pugui refugiar-se. Cal buscar un lloc tranquil de la casa. Seran millors les habitacions interiors i sense finestres. Podem posar-hi el seu llitet i donar-li coses per rosegar o fer-li buscar premis perquè es trobi a gust en aquest lloc, sempre de forma molt tranquil·la.

Si està habituat al transportí podem utilitzar aquest com a refugi, tapant-lo amb alguna manta o edredó per aïllar-lo més del soroll i la vibració de l’aire. És important enretirar la porta perquè pugui entrar i sortir quan vulgui i deixar oberta també la porta de l’habitació per si decideix canviar de lloc.

Si som uns ‘manetes’ podem fer-li expressament una cabina acústica. A les botigues de bricolatge trobarem materials no massa cars que aïllen del soroll. Una altra cosa que podem fer és habituar-lo a les armilles antiestrès, o les benes de Tellington Touch. Tant en el cas de la zona segura com amb les armilles cal tenir en compte que s’hi han d’introduïr sempre de forma molt progressiva i agradable. És una cosa que en cap cas es pot forçar, ja que això tindira un efecte contraproduent. Si no sabem com realitzar l’habituació el millor és demanar ajuda a un educador caní.

Ajudarem també molt al nostre gos si fem que durant aquests dies tot sigui el més tranquil possible i baixem amb ell el nostre nivell d’exigència. Hem de procurar que els passejos siguin tranquils i sense tensió de la corretja, i mirar de sortir al carrer a hores que no hi hagi molt enrenou. L’excés de control o l’abús d’activitats que sovint fem amb la intenció de ”cansar” al gos, poden tenir l’efecte contrari. Exercicis d’obediència, sortir a córrer, el joc brusc amb nosaltres o altres gossos o altres tipus de joc que potencien les pautes predatòries com jugar a la pilota, en especial si no hem facilitat els períodes de descans convenients entremig, augmenten els nivells d’estrès del gos i en conseqüència disminueix la seva capacitat de gestió davant situacions imprevistes.

A hores d’ara molts gossos hauran sentit ja petards a prop de casa, i és possible que surtin al carrer més alerta de l’habitual. Si el gos ja no vol ni sortir de casa no l’hem de forçar, sortirem només per fer les seves necessitats i prou. Si el gos ja està molt sensibilitzat, cal evitar l’exposició als petards el màxim possible, i si cal, si tenim l’opció, i no hem aconseguit que es tranquil·litzi aquests dies previs, una bona opció és marxar uns dies lluny d’aquestes festes. Les pors es generalitzen amb facilitat, són com una bola de neu que pot fer-se més i més gran. Superar-les és un procés que requereix temps i paciència, i és una cosa que ara mateix no podem improvisar.

Els podem aclimatar ja des de cadells?

Sí, però hem de saber com fer-ho. Cada etapa evolutiva del gos té la seva funció, i depenent del seu estat de maduració hi haurà coses que potser, tot i sempre haver estat en un determinat lloc, de sobte poden tenir una rellevància especial. Això fa que hi hagi diversos períodes en què són més susceptibles d’agafar pors.

Quan tenim un cadell, la millor manera que es converteixi en un adult segur de sí mateix és promoure el seu interès natural per l’entorn i aconseguirem que se senti segur si li fem conèixer les coses de la forma més amable i progressiva possible, evitant l’excés de control i els mètodes educatius basats en el càstig que minaran la seva confiança en nosaltres.

Si som previsibles i sabem atendre a les seves necessitats reals sempre serem la seva primera opció, a la que podran recórrer davant de situacions de perill. És possible també que gossos d’edat avançada comencin a manifestar por als petards. Això pot ser degut a diferents factors. Dolor, inestabilitat o deteriorament cognitiu són diferents elements que poden causar estrès a nivell físic o psíquic, ja que redueixen el seu grau d’autoconfiança i els fan més sensibles a determinades situacions.

També cal tenir en compte que determinats gossos són més sensibles a l’entorn per naturalesa, però també juga un paper fonamental l’estat emocional de base en què es trobin. Per exemple gossos recentment adoptats que encara no s’han habituat a la nova llar poden ser més susceptibles a desenvolupar por als petards.

Com podem vehicular la seva por quan estem al carrer?

El nostre primer objectiu ha de ser ”treure ferro” a la situació. Si el gos veu que nosaltres estem tranquils l’estem ajudant a normalitzar aquest estímul, i com menys importància li donem menys li’n donarà ell.

Si anem pel carrer i ens tiren un petard a prop el més normal és que el gos vulgui fugir. Normalment voldrà tornar cap a casa i és el que hem de fer: treure’l de la situació de la forma més calmada possible i acompanyar-lo fins al seu lloc segur. Per qüestions de seguretat és important durant aquests dies intentar no dur-lo deslligat. Podem fer servir una corretja llarga perquè tingui la llibertat més gran possible.

I quan estem a casa? Quin ha de ser el nostre comportament? És bo protegir-los o és millor deixar que s’amaguin on creguin segur?

El més important és respectar la seva reacció natural, no forçar res i, sobretot, evitar ser invasius. Si el gos vol amagar-se, si borda o es mou d’un lloc a l’altre l’hem de deixar. No hem d’intentar corregir o castigar cap dels comportaments que pugui mostrar davant la por.

Si busca el nostre contacte o se sent més segur pujant-se a la nostra falda hem de respondre a la seva demanda, però només si ell ho demana. És molt important que ell sàpiga que estem aquí per oferir-li el nostre suport, sempre de forma molt tranquil·la i més aviat sense donar mostres d’afecte exagerades.

Sobretot hem de ser molt conscients que el nostre estat emocional incideix directament en el del gos. La nostra preocupació, encara que sigui amb la millor intenció, pot ser un factor que pot alimentar la preocupació del gos. Si estem preocupats estem reafirmant al gos que realment ens trobem en un estat d’emergència.

Podem quedar-nos amb ell una estona al seu lloc segur fins que es tranquil·litzi. Podem abaixar les persianes i posar música per emmascarar el soroll. Hi ha músiques específiques que es poden trobar comercialment.

Són realment necessàries les pastilles per relaxar?

En casos greus els ansiolítics poden ajudar a modular la reacció emocional del gos. Reaccionarà igualment, però es veurà afectat amb menys intensitat. Abans d’utilitzar qualsevol fàrmac cal sempre valorar si és realment necessari amb el nostre veterinari i mai administrar-lo sense la seva supervisió per assegurar que la dosificació sigui l’adequada al seu pes i mida, i que l’estat de salut del gos ho permeti.
Antigament s’havien utilitzat sedants o relaxants musculars que paralitzaven a l’animal mentre seguia plenament conscient. Aquestos a més poden augmentar la sensibilitat auditiva, amb la qual cosa l’experiència pot ser encara més traumàtica. Cal evitar aquest tipus de fàrmacs.

Hi ha alguna alternativa natural?

Nutracèutics com el triptòfan, normalment combinat amb vitamina B i/o teanina, (Zeus, Kalm-Aid, Adaptyl) o l’alfa-casozepina, derivada de la proteïna de la llet (Zilkene) poden ser efectius, però hem de començar diverses setmanes abans i ara mateix ja seria una mica just. Com sempre, cal consultar prèviament al veterinari.

Podem ajudar al nostre gos també amb remeis de fitoràpia (valeriana, herba de gat), homeopatia o flors de Bach. Cal consultar un veterinari de medicina natural perquè ens indiqui les dosificacions o ens prepari compostos més adequats per al nostre gos. Olis essencials com la lavanda, poden ajudar també a crear un ambient més relaxat. I les feromones, en difusor o collar poden ser molt efectives. Si les utilitzem, el difusor podem posar-lo també al seu lloc segur uns dies abans.

Sílvia Esteve

Coneix els millors consells pel benestar dels gats a la revetlla de Sant Joan.

Com protegir els gats de les altes temperatures

Els gats, igual que passa amb les persones, pateixen quan la calor és intensa. Per aquest motiu, és important prendre una sèrie de precaucions per garantir el benestar dels felins quan les temperatures són altes.

Tal com succeeix amb els gossos, els gats poden patir un cop de calor si no es prenen les mesures adequades, la qual cosa suposa un risc molt alt per a la salut de l’animal. Per evitar aquesta situació des d’Animalados et donem cinc consells bàsics:

1. Renovar l’aigua de l’abeurador de manera constant. L’aigua fresca és la mesura més important per protegir els gats de les altes temperatures. Així, és vital canviar l’aigua de l’abeurador com a mínim dues vegades al dia per poder garantir una correcta hidratació de l’animal durant els dies més sufocants.

Durant l’estiu també és molt bona opció augmentar el nombre d’abeuradors del gat. D’aquesta manera el felí disposarà de diferents llocs a la llar on hidratar-se per combatre les altes temperatures. Un altre recurs vàlid consisteix a substituir l’aigua d’un dels abeuradors per glaçons de gel.

2. Mantenir fresca la llar. Durant els mesos més calorosos és molt comú veure als gats lluitar contra les altes temperatures situant-se en zones fresques com són les rajoles de terra, la dutxa, la pica de l’aixeta, etc. Per aquest motiu és fonamental conservar la casa el més fresc possible.

Per a això, és important mantenir les persianes baixades durant les hores més fortes de sol. Apostar per l’ús de l’aire condicionat o d’un ventilador també és una bona mesura sempre que l’animal no s’exposi de manera directa a l’aire fred.

3. Raspalla l’animal amb regularitat. És molt important que els gats tinguin un bon raspallat diari durant els mesos més calorosos per poder eliminar així aquells pèls morts que dificulten l’expulsió de la calor. El raspallat també evitarà que els felins formin nusos i embolics en el pelatge del seu cos.

4. Garantir un bon descans de l’animal. Durant l’estiu els felins acostumen a dormir més que durant la resta de l’any, de manera que és molt habitual veure’ls reposar entre 14 i 16 hores repartides en diferents migdiades. Aquesta és una manera més que tenen aquests animals per combatre la calor.

És crucial respectar les hores de descans del gat durant els dies en què les temperatures són més altes. Alhora, és convenient evitar els esforços i l’exercici físic del felí amb l’exposició del sol.

5. Evitar els llocs tancats. Com ja hem comentat anteriorment és molt important que l’animal es trobi en un lloc fresc durant les altes temperatures, per tant, resulta fonamental per al benestar dels gats no deixar-los tancats en llocs amb poca ventilació.

Els llocs tancats i mal ventilats poden provocar un ascens important en la temperatura corporal del gat. A més, aquests espais són molt perillosos, ja que podrien causar un cop de calor sobre l’animal.

Com evitar que el nostre gos pateixi un cop de calor

Les altes temperatures poden provocar greus conseqüències als gossos. Per aquest motiu, des d’Animalados t’oferim quatre consells bàsics per evitar que el nostre gos pateixi un cop de calor i t’expliquem com reaccionar en cas de deshidratació.

Els gossos, i la majoria d’animals de companyia, no suen. A priori pot semblar una bona notícia –a ningú li agrada suar- però en realitat és un problema que pot tenir greus conseqüències. Els humans, quan passem molta calor, tenim la capacitat de suar i, quan aquesta suor s’evapora, torna a baixar la temperatura de la pell. Els gossos no poden fer aquest exercici, tant molest com fabulós, de manera que amb les altes temperatures cal extremar l’atenció perquè alguns animals corren un risc elevadíssim. Un cop de calor pot ser mortal.

En els llocs on hi ha molta humitat, el risc comença quan les temperatures dels termòmetres superen els 30 graus. Tota la informació que s’ofereix a continuació, s’ha redactat després de parlar amb la veterinària Marta Legido, membre del Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona (COVB).

CONSELLS PER EVITAR EL COP DE CALOR

-Evitar treure el gos a passejar entre les 12.00 i les 16.00, que és quan fa més calor. El moment ideal per fer el passeig durant els dies de calor és a primera hora del matí o el més tard possible, quan la temperatura ja no és tan alta. Si no es pot escollir l’hora del passeig, cal fer una volta breu (el temps just perquè faci les seves necessitats) i caminar per l’ombra. Quan el terra agafa una alta temperatura, a més del risc de deshidratació, els animals es poden cremar les plantes dels peus.

-No es pot deixar mai el gos dins del cotxe a l’estiu, ni al sol, ni a l’ombra. Els vehicles aturats poden agafar una temperatura de 40 graus en pocs minuts i un gos tancat amb aquesta calor podria morir en menys de 20 minuts.

-El gos sempre ha de tenir aigua neta i abundant.

-Deixarem que busqui un lloc fresc a casa o per on corri l’aire.

QUINES RACES I QUIN TIPUS DE GOS TENEN MÉS RISC?

-Els gossos vells o els més joves (fins a sis mesos), són els que tenen més risc de deshidratació. Però també els gossos malalts poden tenir problemes.

-Les races amb més problemes són, com és habitual, els branquicefàlics, és a dir, els que tenen el morro xato, com els bulldogs, els boxers o els carlinhos, entre d’altres.

-En contra del que es pugui pensar, les races nòrdiques no pateixen la calor més que les altres races. La seva naturalesa està molt més preparada pel fred que per la calor, però la generosa capa de pèl que tenen també els aïlla de la calor.

COM PODEM DETECTAR QUE S’ESTÀ DESHIDRATANT I QUÈ HEM DE FER?

-La deshidratació és fàcil de detectar: si veiem que les genives es posen morades, cal fixar-se si està augmentant el ritme de la respiració i si la seva temperatura és molt alta.

-Com sempre diem des d’animalados.com, quan tractem temes de salut animal, al menor dubte cal anar al veterinari. Tot i això, hi ha un parell de consells que ens poden ajudar a rebaixar la temperatura del nostre gos i evitar mals irreversibles. Si detectem que està patint un cop de calor, cal embolicar-li el cos i el coll amb una tovallola mullada amb aigua tèbia. No cal que sigui freda, perquè podríem passar ràpidament de la deshidratació a la hipotèrmia. Les potes són millor no mullar-les. També procurarem que begui aigua perquè torni a la seva temperatura habitual, que és entre els 38 i els 39 graus.

I A LA RESTA D’ANIMALS DE COMPANYIA, COM ELS HI AFECTA LA CALOR?

-Els gats pateixen la calor més o menys com els gossos, però com que no surten a passejar, és més difícil que pateixin un cop de calor. Com els gossos, són especialistes a trobar el lloc més fresc de la casa.

-Les aus pateixen molt la calor, és important que tinguin sempre aigua neta a l’abast.

-Els rosegadors també necessiten molta aigua i és possible que detectem que a les hores de més calor, estan completament immòbils.

-Els rèptils són els que pateixen menys quan arriba la calor, però cal tenir cura de mantenir el terrari molt net. Sobretot, cal retirar les restes de menjar.