Fruites prohibides i permeses per a gossos

Malgrat el que molts pensen, no és dolent introduir la fruita dins de l’alimentació dels gossos, això sí, hi ha algunes excepcions. D’altra banda, és molt important retirar sempre les llavors abans de consumir aquests aliments per evitar així una possible intoxicació.

Fruites que pot consumir

Plàtan: És un aliment que sol agradar molt, però s’ha de donar només de tant en tant perquè el seu alt nivell de potassi pot causar dificultats intestinals. S’ha de retirar el seu consum si s’observa que provoca diarrea.

Poma: És molt bona per als gossos, encara que l’ideal és donar-la només dues vegades a la setmana, perquè pot pujar el nivell de sucre.

Síndria: És una fruita que en general agrada perquè és molt refrescant.

Maduixa: És una gran font de fibra, vitamines i minerals, però pot tenir al·lergògens que generen reaccions adverses en l’animal. Pot consumir-la, però cal vigilar que el gos no desenvolupi alguna reacció en la pell.

Pinya: Ha de consumir-se amb moderació per a evitar pujades en els nivells de sucre. Es recomana com a remei casolà en cas que el gos consumeixi excrements.

Taronja: Aporta una bona dosi de vitamina C. No obstant això, al ser alta en àcid cítric pot causar diarrea a alguns exemplars, especialment si se’ls dóna amb freqüència.

Fruites que no pot consumir

Nous: No són bones per als gossos pel seu alt contingut de fòsfor que genera càlculs en la bufeta. Això ocorre en general amb tots els fruits secs, causant-los vòmits, dolor muscular i inflor en les articulacions.

Alvocat: No és tòxic en petita quantitat, però de manera contínua o en grans quantitats pot arribar a ser mortal, pel fet que conté persina, que és un fungicida natural. No és només tòxica per a ells, també causa intoxicació en gats, cavalls i ocells. No se sap quina quantitat és la dosi tòxica, així que millor, evitar-ho.

Raïm: El raïm és tòxic per als gossos i en cas que es consumeixi en grans quantitats pot causar un mal considerable al ronyó que pot portar-lo a la mort per fallada renal. En petites quantitats, pot causar diarrea. Encara que hi ha gossos que quasi no tenen reacció a elles, millor no arriscar-se. Les panses causen el mateix efecte, per la qual cosa, cal retirar-les de la dieta.

Font: AMIC- misanimales.com

Gats i petards

Arriba l’estiu i amb ell les festes populars i revetlles. Per als nostres animals i també per als que viuen al carrer i als parcs, aquestes dates de festes i focs artificials es converteixen en uns moments d’estrès i angoixa. Des d’Animalados hem volgut recollir els consells de Rosa Sagués sobre gossos i els de Clara Busquets pels gats. En l’article d’avui: gats!

De la mateixa manera que faríem amb els gossos, en el cas dels gats hauríem de començar aquesta desensibilització amb molts dies d’antelació. Es tracta d’acostumar al nostre gat al soroll dels petards de forma progressiva, amb enregistraments, començant per sorolls de petard molt suau i anar de mica en mica incrementant el so. Haurem de pensar que perquè es puguin habituar bé necessitem temps i dedicació.

Atès que ja tenim molt a prop aquestes revetlles, us donarem recomanacions més immediates. Un parell d’hores abans dels focs artificials, abans dels sopars de revetlla, entre les set i les vuit del vespre, començarem a tancar portes i finestres (esperem que tingueu aire condicionat o ventiladors), i el gat o gats, s’hauran de quedar a dins.

Posarem la tele o música suau i oferirem un amagatall al gat (si normalment s’amaga sota el llit, ens avançarem i li posarem una manteta o tovallola per evitar que es quedi tota la nit al racó sobre la rajola). Per la nostra part, i per no incrementar els seus nervis, actuarem normal com si no passés res. Li oferirem premis i una llauneta per convertir en agradable al moment.

Sempre demanarem consell al nostre veterinari abans d’utilitzar calmants o ansiolítics (si el calmant es dóna quan l’animal ja està aterrit, podem obtenir l’efecte contrari a l’esperat i realment l’animal ho pot passar molt malament).

Intentarem tancar molt bé l’habitació on estigui el gat per esmorteir en tot el possible el so. Podem estar amb ell, parlar suau, i sobretot tenir molta paciència. Si tenim un gat que té moltíssima por, millor no el deixarem sol.

Des Animalados volem fer també una crida de conscienciació cap als animals, especialment gats de colònia, que viuen al carrer o als parcs. Si celebreu prop una revetlla, no tireu petards on hi hagi animals. Ells ho estan passant veritablement malament.

Silvia Esteve

Consells pel benestar dels gossos a la nit de Sant Joan

Gossos i petards

Durant aquesta setmana molts sereu els qui esteu ja tement la festa de Sant Joan. Pels nostres animals i també pels del carrer aquestes dates de festes i focs d’artifici es converteixen en uns moments d’estrés i angoixa. Des d’Animalados hem volgut recollir els consells de Rosa Sagués en gossos i Clara Busquets en gats. Avui comencem pels consells dels cans.

Quins són els preparatius previs al dia de Sant Joan?

La reacció a sorolls desconeguts és un comportament normal (sobretot quant més intensos i imprevisibles són) i el més probable és que busqui un lloc on amagar-se. Normalment preferirà un lloc petit i fosc, com un cau. Alguns gossos per exemple s’amaguen sota el llit. D’altres prefereixen la banyera, ja que aquest material aïlla del soroll, els banys a més solen tenir finestres petites i rara vegada donen directament al carrer.

Durant els dies previs a la berbena podem crear a casa un lloc segur on pugui refugiar-se. Cal buscar un lloc tranquil de la casa. Seran millors les habitacions interiors de la casa i sense finestres. Podem posar-hi el seu llitet i donar-li coses per rossegar o fer-li buscar premis per que es trobi a gust en aquest lloc, sempre de forma molt tranquila.

Si està habituat al transportí podem utilitzar aquest com a refugi, tapant-lo amb alguna manta o edredó per aïllar-lo més del soroll i la vibració de l’aire. És important enretirar la porta per que pugui entrar i sortir quan vulgui i deixar oberta també la porta de l’habitació per si decideix canviar de lloc.

Si som uns manetes podem fer-li expressament una cabina acústica. A les botigues de bricolatge trobarem materials no massa cars que aïllen del soroll. Una altra cosa que podem fer és habituar-lo a les armilles anti-estrès, o les benes de Tellington Touch. Tant en el cas de la zona segura com amb les armilles cal tenir en compte que s’han d’introduïr sempre de forma molt progressiva i agradable. És una cosa que en cap cas es pot forçar ja que això tindira un efecte contraproduent. Si no sabem com realitzar l’habituació el millor es demanar ajuda a un educador caní.

Ajudarem també molt al nostre gos si fem que durant aquests dies tot sigui el més tranquil possible i baixem amb ell el nostre nivell d’exigència. Hem de procurar que els passejos siguin tranquils i sense tensió de la corretja, i mirar de sortir al carrer a hores que no hi hagi molt enrenou. L’excés de control o l’abús d’activitats que sovint fem amb la intenció de ”cansar” al gos, poden tenir l’efecte contrari. Exercicis d’obediència, sortir a córrer, el joc brusc amb nosaltres o altres gossos o altres tipus de joc que potencien las pautes predatòries com jugar a la pilota, en especial si no hem facilitat els períodes de descans convenients entremig, augmenten els nivells d’estrès del gos i en conseqüència disminueix la seva capacitat de gestió davant situacions imprevistes.

A aquestes alçades molts gossos hauran sentit ja petards a prop de casa, i és possible que surtin al carrer més alerta de l’habitual. Si el gos ja no vol ni sortir de casa no l’hem de forçar, sortirem només va fer les seves necessitats i prou. Si el gos ja està molt sensibilitzat cal evitar l’exposició als petards el màxim possible, i si cal, si tenim l’opció, i no hem aconseguit que es tranquilitzi aquests dies previs, una bona opció es marxar uns dies lluny d’aquestes festes. Les pors es generalitzen amb facilitat, són com una bola de neu que pot fer-se més i més gran. Superar-les és un procés que requereix temps i paciència, i és una cosa que ara mateix no podem improvisar.

Els podem aclimatar ja des de cadells?

Si, però hem de saber com fer-ho. Cada etapa evolutiva del gos té la seva funció, i depenent del seu estat de maduració hi haurà coses que potser tot i sempre haver estat en un determinat lloc, de sobte poden tenir una rellevància especial. Això fa que hi hagi diversos períodes en que són més susceptibles d’agafar pors.

Quan tenim un cadell la millor manera de que es converteixi en un adult segur de sí mateix és promoure el seu interès natural per l’entorn i aconseguirem que se senti segur si li fem conèixer les coses de la forma més amable i progressiva possible, evitant l’excés de control i els mètodes educatius basats en el càstig que minaran la seva confiança en nosaltres.

Si som previsibles i sabem atendre a les seves necessitats reals sempre serem la seva primera opció, a la que podran recórrer davant de situacions de perill. És possible també que gossos d’edat avançada comencin a manifestar por als petards. Això pot ser degut a diferents factors. Dolor, inestabilitat o deteriorament cognitiu són diferents elements que poden causar estrés a nivell físic o psíquic ja que redueixen el seu grau d’autoconfiança i els fan més sensibles a determinades situacions.

També cal tenir en compte que determinats gossos són més sensibles a l’entorn per naturalesa, però també juga un paper fonamental l’estat emocional de base en que es trobin. Per exemple gossos recent adoptats que encara no s’han habituat a la nova llar poden ser més susceptibles a desenvolupar por als petards.

Com podem vehicular la seva por quan estem al carrer?

El nostre primer objectiu ha de ser ”treure ferro” a la situació. Si el gos veu que nosaltres estem tranquils l’estem ajudant a normalitzar aquest estímul, i quanta menys importància li donem menys li en donarà ell.

Si anem pel carrer i ens tiren un petard a prop el més normal és que el gos vulgui fugir. Normalment voldrà tornar cap a casa i és el que hem de fer: treure’l de la situació de la forma més calmada possible i acompanyar-lo fins al seu lloc segur. Per questions de seguretat és important durant aquestos dies intentar no dur-lo deslligat. Podem fer servir una corretja llarga per que tingui la major llibertat possible.

I quan estem a casa? Quin ha de ser el nostre comportament? És bo protegir-los o és millor deixar que s’amaguin on creguin segur?

El més important és respectar la seva reacció natural, no forçar res i, sobretot, evitar ser invasius. Si el gos vol amagar-se, si borda o es mou d’un lloc a l’altre l’hem de deixar. No hem d’intentar corregir o castigar cap dels comportaments que pugui mostrar davant la por.

Si busca el nostre contacte o se sent més segur pujant-se a la nostra falda hem de respondre a la seva demanda, però només si ell ho demana. És molt important que ell sàpiga que estem aquí per oferir-li el nostre suport, sempre de forma molt tranquila i més aviat sense donar mostres d’afecte exagerades.

Sobretot hem de ser molt conscients de que el nostre estat emocional incideix directament en el del gos. La nostra preocupació, encara que sigui amb la millor intenció, pot ser un factor que pot alimentar la preocupació del gos Si estem preocupats estem reafirmant al gos que realment ens trobem en un estat d’emergència.

Podem quedar-nos amb ell una estona al seu lloc segur fins que es tranquil·litzi. Podem abaixar les persianes i posar música per emmascarar el soroll. Hi ha músiques específiques que es poden trobar comercialment.

Són realment necessàries les pastilles per relaxar?

En casos greus els ansiolítics poden ajudar a modular la reacció emocional del gos. Reaccionarà igualment, però es veurà afectat amb menys intensitat. Abans d’utilitzar qualsevol fàrmac cal sempre valorar si és realment necessari amb el nostre veterinari i mai administrar-lo sense la seva supervisíó per assegurar que la dosificació sigui l’adequada al seu pes i tamany, i que l’estat de salut del gos ho permeti.
Antigament s’havien utilitzat sedants o relaxants musculars que paralitzaven a l’animal mentre seguia plenament conscient. Aquestos a més poden augmentar la sensibilitat auditiva, amb la qual cosa l’experiència pot ser encara més traumàtica. Cal evitar aquest tipus de fàrmacs.

Hi ha alguna alternativa natural?

Nutracèutics com el triptòfan, normalment combinat amb vitamina B i/o teanina, (Zeus, Kalm-Aid, Adaptyl) o l’alfa-casozepina, derivada de la proteïna de la llet (Zilkene) poden ser efectius però hem de començar vàries setmanes abans i ara mateix ja seria una mica just. Com sempre, cal consultar prèviament al veterinari.

Podem ajudar al nostre gos també amb remeis de fitoràpia (valeriana, herba de gat), homeopatia o flors de Bach. Cal consultar un veterinari de medicina natural per que ens indiqui les dosificacions o ens prepari compostos més adequats per al nostre gos. Olis essencials com la lavanda, poden ajudar també a crear un ambient més relaxat. I les feromones, en difusor o collar poden ser molt efectives. Si les utilitzem, el difusor podem posar-lo també al seu lloc segur uns dies abans.

Sílvia Esteve

Coneix els millors consells pel benestar dels gats a la revetlla de Sant Joan.

Com puc saber l’edat que té un gat?

Quan adoptem un gat, de vegades resulta complicat saber l’edat què té, però saber-ho és important, ja que les seves necessitats seran diferents en funció d’aquesta. Per això, us donem uns quants trucs per a saber, si no l’edat exacta, almenys l’etapa per la qual està passant el teu gat.

Per saber d’edat què té un gat, el primer en què cal fixar-se és en el seu comportament. Els felins comencen a interactuar amb el seu entorn al cap de tres setmanes de vida. Aquí comencen els jocs, la socialització amb altres animals i amb les persones. Aquest període acaba al cap de vuit setmanes. En aquesta etapa se solen donar els comportaments més conflictius, concretament entre els dos i els quatre mesos, que és quan se senten atrets per la curiositat.

Entre els quatre mesos i l’any té lloc la maduresa sexual. Aquí es produeix el zel (entre finals d’hivern i primavera), que és quan comencen a marcar el seu territori amb orina. En aquesta fase és important evitar que surtin al carrer, i és el moment d’esterilitzar-los per reduir el nombre de ventrades no desitjades. A més, l’esterilització provocarà molts beneficis en el comportament i la salut dels felins.

Des de l’any, i fins als set, aquests animals es troben en l’etapa adulta. Es nota perquè passen menys temps jugant, i es tornen més territorials i dominants. Tot i això, en aquesta etapa és important establir una rutina amb joguines i reptes per aconseguir el seu aliment, així el gat tindrà una vida activa i evitarem problemes de sobrepès.

El pas d’edat adulta a sènior es dóna entre els set i els dotze anys. L’aspecte físic del gat és el mateix que en l’anterior, però amb menys ganes de jugar. A partir dels dotze anys, el gat canvia els seus moviments, li disminueix l’apetit, dorm més i el seu sistema immunològic comença a debilitar-se. A partir d’aquesta edat els felins comencen a perdre la visió i l’olfacte. Els seus sentits es deterioren a poc a poc.

En els gats més grans es donen canvis en la pell que ajuden a conèixer la seva edat. Els de més de deu anys amb problemes d’hipertiroïdisme, poden desenvolupar un creixement exagerat de les seves arpes i es claven en els seus espais interdigitals. Un altre canvi comú en els gats de més de catorze anys és que apareixen pèls blancs a la seva cara i cos. El pèl és més sec i es descama la pell. Això és perquè dedica menys temps a empolainar-se i al fet que la pell, amb l’edat, es deshidrata més.

Els gats d’edat més avançada experimenten canvis notoris en la vista. Al voltant dels dotze anys apareix l’atròfia iridal senil, en la qual es veuen les vores de les pupil·les irregulars. També es comença a notar l’opacitat en el cristal·lí amb la consegüent pèrdua de visió. Això es pot veure pel color blau grisenc que adquireix el cristal·lí.

Font: AMIC- Wikifauna.com

Com evitar que el nostre gos pateixi un cop de calor

Les altes temperatures poden provocar greus conseqüències als gossos. Per aquest motiu, des d’Animalados t’oferim cuatre consells bàsics per evitar que el nostre gos pateixi un cop de calor i t’expliquem com reaccionar en cas de deshidratació.

Els gossos, i la majoria d’animals de companyia, no suen. A priori pot semblar una bona notícia –a ningú li agrada suar- però en realitat és un problema que pot tenir greus conseqüències. Els humans, quan passem molta calor, tenim la capacitat de suar i, quan aquesta suor s’evapora, torna a baixar la temperatura de la pell. Els gossos no poden fer aquest exercici, tan molest com fabulós, de manera que amb les altes temperatures cal extremar l’atenció perquè alguns animals corren un risc elevadíssim. Un cop de calor pot ser mortal.

En els llocs on hi ha molta humitat, el risc comença quan les temperatures dels termòmetres superen els 30 graus. Tota la informació que s’ofereix a continuació, s’ha redactat després de parlar amb la veterinària Marta Legido, membre del Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona (COVB).

CONSELLS PER EVITAR EL COP DE CALOR

-Evitar treure el gos a passejar entre les 12.00 i les 16.00, que és quan fa més calor. El moment ideal per fer el passeig durant els dies de calor és a primera hora del matí o el més tard possible, quan la temperatura ja no és tant alta. Si no es pot escollir l’hora del passeig, cal fer una volta breu (el temps just perquè faci les seves necessitats) i caminar per l’ombra. Quan el terra agafa una alta temperatura, a més del risc de deshidratació, els animals es poden cremar les plantes dels peus.

-No es pot deixar mai el gos dins del cotxe a l’estiu, ni al sol, ni a l’ombra. Els vehicles aturats poden agafar una temperatura de 40 graus en pocs minuts i un gos tancat amb aquesta calor podria morir en menys de 20 minuts.

-El gos sempre ha de tenir aigua neta i abundant.

-Deixarem que busqui un lloc fresc a casa o per on corri l’aire.

QUINES RACES I QUIN TIPUS DE GOS TENEN MÉS RISC?

-Els gossos vells o els més joves (fins a sis mesos), són els que tenen més risc de deshidratació. Però també els gossos malalts poden tenir problemes.

-Les races amb més problemes són, com és habitual, els branquicefàlics, és a dir, els que tenen el morro xato, com els bulldogs, els boxers o els carlinhos, entre d’altres.

-En contra del que es pugui pensar, les races nòrdiques no pateixen la calor més que les altres races. La seva naturalesa està molt més preparada pel fred que per la calor, però la generosa cap de pèl que tenen també els aïlla de la calor.

COM PODEM DETECTAR QUE S’ESTÀ DESHIDRATANT I QUÈ HEM DE FER?

-La deshidratació és fàcil de detectar: si veiem que les genives es posen morades, cal fixar-se si està augmentant el ritme de la respiració i si la seva temperatura és molt alta.

-Com sempre diem des de animalados.com, quan tractem temes de salut animal, al menor dubte cal anar al veterinari. Tot i així, hi ha un parell de consells que ens poden ajudar a rebaixar la temperatura del nostre gos i evitar mals irreversibles. Si detectem que està patint un cop de calor, cal embolicar-li el cos i el coll amb una tovallola mullada amb aigua tèbia. No cal que sigui freda, perquè podríem passar ràpidament de la deshidratació a la hipotèrmia. Les potes és millor no mullar-les. També procurarem que begui aigua perquè torni a la seva temperatura habitual, que és entre els 38 i els 39 graus.

I A LA RESTA D’ANIMALS DE COMPANYIA, COM ELS HI AFECTA LA CALOR?

-Els gats pateixen la calor més o menys com els gossos, però com que no surten a passejar, és més difícil que pateixin un cop de calor. Com els gossos, són especialistes en trobar el lloc més fresc de la casa.

-Les aus pateixen molt la calor, és important que tinguin sempre aigua neta a l’abast.

-Els rossegadors també necessiten molta aigua i és possible que detectem que a les hores de més calor, estan completament immòbils.

-Els rèptils són els que pateixen menys quan arriba la calor però cal tenir cura de mantenir el terrari molt net. Sobretot, cal retirar les restes de menjar.