Gossos i petards

Arriba l’estiu i amb ell les festes populars i les revetlles. Per als animals de companyia i també per als que viuen al carrer i als parcs, aquestes dates de festes i focs artificials es converteixen en moments d’estrès i angoixa. Des d’Animalados hem volgut recollir els consells de Rosa Sagués sobre gossos i els de Clara Busquets per als gats. Comencem avui pels cans.

Quins són els preparatius previs al dia de Sant Joan?

La reacció a sorolls desconeguts és un comportament normal (sobretot com més intensos i imprevisibles són) i el més probable és que busqui un lloc on amagar-se. Normalment, preferirà un lloc petit i fosc, com un cau. Alguns gossos per exemple s’amaguen sota el llit. D’altres prefereixen la banyera, ja que aquest material aïlla del soroll, els banys a més solen tenir finestres petites i rara vegada donen directament al carrer.

Durant els dies previs a la revetlla podem crear a casa un lloc segur on pugui refugiar-se. Cal buscar un lloc tranquil de la casa. Seran millors les habitacions interiors i sense finestres. Podem posar-hi el seu llitet i donar-li coses per rosegar o fer-li buscar premis perquè es trobi a gust en aquest lloc, sempre de forma molt tranquil·la.

Si està habituat al transportí podem utilitzar aquest com a refugi, tapant-lo amb alguna manta o edredó per aïllar-lo més del soroll i la vibració de l’aire. És important enretirar la porta perquè pugui entrar i sortir quan vulgui i deixar oberta també la porta de l’habitació per si decideix canviar de lloc.

Si som uns ‘manetes’ podem fer-li expressament una cabina acústica. A les botigues de bricolatge trobarem materials no massa cars que aïllen del soroll. Una altra cosa que podem fer és habituar-lo a les armilles antiestrès, o les benes de Tellington Touch. Tant en el cas de la zona segura com amb les armilles cal tenir en compte que s’hi han d’introduïr sempre de forma molt progressiva i agradable. És una cosa que en cap cas es pot forçar, ja que això tindira un efecte contraproduent. Si no sabem com realitzar l’habituació el millor és demanar ajuda a un educador caní.

Ajudarem també molt al nostre gos si fem que durant aquests dies tot sigui el més tranquil possible i baixem amb ell el nostre nivell d’exigència. Hem de procurar que els passejos siguin tranquils i sense tensió de la corretja, i mirar de sortir al carrer a hores que no hi hagi molt enrenou. L’excés de control o l’abús d’activitats que sovint fem amb la intenció de ”cansar” al gos, poden tenir l’efecte contrari. Exercicis d’obediència, sortir a córrer, el joc brusc amb nosaltres o altres gossos o altres tipus de joc que potencien les pautes predatòries com jugar a la pilota, en especial si no hem facilitat els períodes de descans convenients entremig, augmenten els nivells d’estrès del gos i en conseqüència disminueix la seva capacitat de gestió davant situacions imprevistes.

A hores d’ara molts gossos hauran sentit ja petards a prop de casa, i és possible que surtin al carrer més alerta de l’habitual. Si el gos ja no vol ni sortir de casa no l’hem de forçar, sortirem només per fer les seves necessitats i prou. Si el gos ja està molt sensibilitzat, cal evitar l’exposició als petards el màxim possible, i si cal, si tenim l’opció, i no hem aconseguit que es tranquil·litzi aquests dies previs, una bona opció és marxar uns dies lluny d’aquestes festes. Les pors es generalitzen amb facilitat, són com una bola de neu que pot fer-se més i més gran. Superar-les és un procés que requereix temps i paciència, i és una cosa que ara mateix no podem improvisar.

Els podem aclimatar ja des de cadells?

Sí, però hem de saber com fer-ho. Cada etapa evolutiva del gos té la seva funció, i depenent del seu estat de maduració hi haurà coses que potser, tot i sempre haver estat en un determinat lloc, de sobte poden tenir una rellevància especial. Això fa que hi hagi diversos períodes en què són més susceptibles d’agafar pors.

Quan tenim un cadell, la millor manera que es converteixi en un adult segur de sí mateix és promoure el seu interès natural per l’entorn i aconseguirem que se senti segur si li fem conèixer les coses de la forma més amable i progressiva possible, evitant l’excés de control i els mètodes educatius basats en el càstig que minaran la seva confiança en nosaltres.

Si som previsibles i sabem atendre a les seves necessitats reals sempre serem la seva primera opció, a la que podran recórrer davant de situacions de perill. És possible també que gossos d’edat avançada comencin a manifestar por als petards. Això pot ser degut a diferents factors. Dolor, inestabilitat o deteriorament cognitiu són diferents elements que poden causar estrès a nivell físic o psíquic, ja que redueixen el seu grau d’autoconfiança i els fan més sensibles a determinades situacions.

També cal tenir en compte que determinats gossos són més sensibles a l’entorn per naturalesa, però també juga un paper fonamental l’estat emocional de base en què es trobin. Per exemple gossos recentment adoptats que encara no s’han habituat a la nova llar poden ser més susceptibles a desenvolupar por als petards.

Com podem vehicular la seva por quan estem al carrer?

El nostre primer objectiu ha de ser ”treure ferro” a la situació. Si el gos veu que nosaltres estem tranquils l’estem ajudant a normalitzar aquest estímul, i com menys importància li donem menys li’n donarà ell.

Si anem pel carrer i ens tiren un petard a prop el més normal és que el gos vulgui fugir. Normalment voldrà tornar cap a casa i és el que hem de fer: treure’l de la situació de la forma més calmada possible i acompanyar-lo fins al seu lloc segur. Per qüestions de seguretat és important durant aquests dies intentar no dur-lo deslligat. Podem fer servir una corretja llarga perquè tingui la llibertat més gran possible.

I quan estem a casa? Quin ha de ser el nostre comportament? És bo protegir-los o és millor deixar que s’amaguin on creguin segur?

El més important és respectar la seva reacció natural, no forçar res i, sobretot, evitar ser invasius. Si el gos vol amagar-se, si borda o es mou d’un lloc a l’altre l’hem de deixar. No hem d’intentar corregir o castigar cap dels comportaments que pugui mostrar davant la por.

Si busca el nostre contacte o se sent més segur pujant-se a la nostra falda hem de respondre a la seva demanda, però només si ell ho demana. És molt important que ell sàpiga que estem aquí per oferir-li el nostre suport, sempre de forma molt tranquil·la i més aviat sense donar mostres d’afecte exagerades.

Sobretot hem de ser molt conscients que el nostre estat emocional incideix directament en el del gos. La nostra preocupació, encara que sigui amb la millor intenció, pot ser un factor que pot alimentar la preocupació del gos. Si estem preocupats estem reafirmant al gos que realment ens trobem en un estat d’emergència.

Podem quedar-nos amb ell una estona al seu lloc segur fins que es tranquil·litzi. Podem abaixar les persianes i posar música per emmascarar el soroll. Hi ha músiques específiques que es poden trobar comercialment.

Són realment necessàries les pastilles per relaxar?

En casos greus els ansiolítics poden ajudar a modular la reacció emocional del gos. Reaccionarà igualment, però es veurà afectat amb menys intensitat. Abans d’utilitzar qualsevol fàrmac cal sempre valorar si és realment necessari amb el nostre veterinari i mai administrar-lo sense la seva supervisió per assegurar que la dosificació sigui l’adequada al seu pes i mida, i que l’estat de salut del gos ho permeti.

Antigament s’havien utilitzat sedants o relaxants musculars que paralitzaven a l’animal mentre seguia plenament conscient. Aquestos a més poden augmentar la sensibilitat auditiva, amb la qual cosa l’experiència pot ser encara més traumàtica. Cal evitar aquest tipus de fàrmacs.

Hi ha alguna alternativa natural?

Nutracèutics com el triptòfan, normalment combinat amb vitamina B i/o teanina, (Zeus, Kalm-Aid, Adaptyl) o l’alfa-casozepina, derivada de la proteïna de la llet (Zilkene) poden ser efectius, però hem de començar diverses setmanes abans i ara mateix ja seria una mica just. Com sempre, cal consultar prèviament al veterinari.

Podem ajudar al nostre gos també amb remeis de fitoràpia (valeriana, herba de gat), homeopatia o flors de Bach. Cal consultar un veterinari de medicina natural perquè ens indiqui les dosificacions o ens prepari compostos més adequats per al nostre gos. Olis essencials com la lavanda, poden ajudar també a crear un ambient més relaxat. I les feromones, en difusor o collar poden ser molt efectives. Si les utilitzem, el difusor podem posar-lo també al seu lloc segur uns dies abans.

Sílvia Esteve

Coneix els millors consells pel benestar dels gats a la revetlla de Sant Joan.

Com espantar els mosquits de manera natural i sense intoxicar l’animal

Ja és aquí la calor i amb ella arriben els temibles mosquits. Aquests insectes voladors dels quals hi ha més de 3.500 espècies a tot el món, necessiten proteïnes i ferro procedent de la sang dels animals i de les persones per poder produir els seus ous. Aquest és el motiu pel qual aquests animals piquen. Una situació desagradable i molesta per a les víctimes que tenen solucions naturals que no impliquen la intoxicació ni la mort del mosquit.

Hi ha molts remeis naturals i alguns força eficaços que podem utilitzar per espantar la presència dels mosquits sense haver de recórrer a insecticides o altres productes químics que, a més de ser irritants per als éssers vius, són tòxics per al medi ambient.

A continuació t’oferim alguns dels trucs naturals que et poden ser útils:

-Una llimona tallada per la meitat i clavada amb uns quants claus aromàtics és una de les receptes més antigues que existeixen. Ubica-les a l’habitació on dorms o en aquelles estades on no vulguis tenir mosquits a prop.

-Un altre mètode que tots hem observat alguna vegada és col·locar bosses transparents plenes d’aigua i penjades a les portes o finestres. El motiu és que els mosquits s’hi veuen reflectits, però augmentats de mida, per la qual cosa pensen que s’estan enfrontant a depredadors més grans i fugen.

-Les plantes aromàtiques tampoc no són gaire compatibles amb els mosquits. Especialment algunes com la lavanda, el romaní, la farigola, la camamilla, l’alfàbrega o la menta, les quals són força efectives. Altres olors que no suporten aquests insectes són l’all, el vinagre o la ceba; per tant, pots col·locar aquests productes per cara. Potser no tinguis una olor agradable a casa, però t’alliberaràs de picades indesitjades.

-Les espelmes, els encens o olis essencials de qualsevol aroma… poden ser també una solució alternativa.

-L’ús de ventiladors: els corrents d’aire provoquen que els mosquits es desequilibrin en el vol i eviten apropar-se.

A part d’aquests remeis casolans, sempre podem evitar els àpats amb mesures com apagar la llum, posar mosquiteres a les portes i finestres, evitar l’aigua estancada o fer servir roba de manca llarga.

Curiositats que potser no coneguis sobre els mosquits i les seves picades

-Els mosquits que piquen són les femelles.

-Els atrau la suor, així com els perfums florals. Per tant, utilitza colònies d’olor neutre si és possible.

-No totes les persones són igual de picades. Les que tenen el grup sanguini 0 juguen amb més paperetes que la resta.

-Els atrau la roba de color negre i vermell, així com tota mena de colors brillants, per tant, en la mesura del possible, tracta d’evitar-los.

Font: AMIC/ Eva Remolina

Què fer si ja no pots tenir el teu gos?

L’abandonament dels gossos segueix sent el principal problema en el benestar dels animals de companyia a Espanya. En l’últim informe ‘El nunca lo haría’ de la Fundació Affinity s’indica que el 2020 es van recollir al voltant de 286.000 gossos i gats, dels quals més de 51.000 van romandre al refugi en espera d’una segona oportunitat. És a dir, unes xifres alarmants que no inclouen a tots aquells gossos desapareguts o morts a la carretera.

L’exclusió d’un animal de compañía pot produir-se per diferents circumstàncies. Aquests són els casos més comuns:

Problemes econòmics que impossibiliten el manteniment de l’animal en la llar. En moltes ocasions aquest cas es produeix per l’arribada d’un nou membre a la família.

Problemes de salut de l’amo que provoca la seva entrada en una residència o hospital. Quan una persona viu sola amb el seu gos i ha d’abandonar la seva casa per ingressar en un centre és probable que l’animal hagi de trobar un nou entorn de convivència.

Defunció de l’amo que provoca la falta de persones que es facin responsables del gos.

-Desesperació davant la complicada convivència entre les persones i els animals. Aquest conflicte sol tenir el seu origen en la mala educació de l’amo sobre l’animal.

-La ventrada inesperada de cadells és un altre dels motius. Aquí resideix la importància de l’esterilització.
Independentment del motiu que porti a les persones a no voler continuar convivint amb un animal de companyia, existeixen moltes opcions vàlides abans que abandonar a l’animal en qualsevol bosc o cuneta. L’abandonament és l’acció més covarda i egoista que un humà pot cometre amb un animal.

Consulta la disponibilitat dels teus familiars i amics

La primera opció per a intentar buscar un nou lloc per al teu animal de companyia és la de comunicar la notícia al teu entorn més pròxim: familiars i amics. Intenta conèixer si algú del teu cercle està disposat a acollir l’animal en la seva vida, garantint així el benestar del gos.

El major benefici que té deixar al teu gos en la llar d’algú pròxim és que probablement ja existeix una relació prèvia entre l’animal i el nou amo. A més, aquesta opció permet que a l’anterior amo pugui tornar a veure el ca quan vulgui.

Parla amb protectores, refugis, albergs o centres d’animals de companyia

Les entitats de protecció animal o protectores són també una opció de cara al futur del nostre gos. La realitat actual és que a Espanya, les altes xifres d’abandonament han provocat que aquests llocs estiguin desbordats i tinguin més animals dels que haurien de tenir. Per conseqüència, la falta d’espai i de recursos ha provocat que els centres d’adopció puguin arribar a ser uns espais fatídics per als animals: convivència múltiple en gàbies, poques hores amb la llum del sol, poc temps per a passejar… Malgrat aquesta complicada realitat que viuen les protectores, sempre serà millor deixar a l’animal en un centre d’adopció que deixar-lo a la deriva de l’abandonament.

Els animals que es lliuren als albergs o refugis han d’entrar amb el xip identificatorio i vacunats, despesa que és a càrrec del seu amo. Abans de l’entrada de l’animal en el centre s’haurà de signar una renúncia legal en la qual la persona cedeix l’animal a la protectora.

Els primers dies de convivència del pelut en la protectora seran una mica atípics. L’animal estarà sotmès a diferents proves mèdiques per a veure si és portador d’alguna malaltia. A més, des del centre s’intentarà conèixer el comportament i caràcter del gos abans d’assignar-li una gàbia o habitacle.

Quan l’animal passa totes les proves mèdiques i ja té el seu propi espai assignat, el protocol d’admissió es donarà per finalitzat i el gos ja estarà llest per a trobar una nova llar.

Cal recordar que tal com diu Luz García, presidenta de l’associació de protecció animal La Xana: “Quan deixem a un animal en un centre, el gos passa a ser un més de cent, per la qual cosa no pot rebre la mateixa atenció que a casa amb una família”.

Registra’t en una plataforma d’adopcions

Aquesta és una alternativa moderna que actualment es troba en auge. Consisteix a descarregar una aplicació per a donar en adopció o adoptar animals de companyia.

En primer lloc has de crear un compte i registrar el perfil de l’animal. Raça, mesures, fotografia… Una vegada tens el perfil creat tan sols has d’esperar que un adoptant estigui interessat i es posi en contacte amb tu per a iniciar el procés d’adopció.

Aquestes són algunes de la webs o aplicacions encarregades de donar a gossos en adopció:

https://www.miwuki.com/dar-perro-gato-en-adopcion/
https://cambiaundestino.org/adopta/dar-en-adopcion/

Posa’t en contacte amb el teu veterinari

Si les opcions anteriors no han estat un recurs útil per a trobar una nova llar per al gos, prova de parlar amb el teu veterinari. Aquests especialistes del benestar animal treballen en contacte constant amb moltes famílies amants dels animals. Comunica-li el teu problema i la teva necessitat de deixar de conviure amb a l’animal i espera que el professional veterinari pugui trobar un recurs per a la nova vida del pelut.

Residències per a animals

Si la decisió de trobar una nova llar per al teu pelut s’allarga pots optar per deixar a l’animal en una residència de manera provisional. Les residències per a animals són uns espais en els quals pots deixar al gos a canvi d’una quantitat determinada de diners. Aquests centres solen comptar amb unes bones instal·lacions en les quals el benestar de l’animal no es veurà alterat en cap moment

Què fer amb el teu gos quan te’n vas de vacances?

Quan arriben les vacances són moltes les persones que aprofiten els dies de festa a la feina per fugir de la monotonia de la rutina. Però… què passa quan vols viatjar i no saps què fer amb el teu animal de companyia? A Animalados t’oferim les opcions més eficaces per garantir el benestar de el teu pelut durant la teva absència.

Viatja acompanyat del teu animal de companyia

La primera opció que hem de contemplar és la de viatjar acompanyats del nostre gos. Si el mitjà de transport que utilitzarem és el cotxe, la DGT indica que els gossos grans hauran d’anar al maleter amb un transportí, mentre que els gossos de mida més petita aniran millor al terra del vehicle. Cal tenir en compte que els gossos, igual que les persones, necessiten parar durant el viatge, per la qual cosa es recomana una aturada cada dues hores. En aquest article podràs conèixer tots els consells sobre com viatjar en cotxe amb el teu pelut.

Si la intenció és la de viatjar amb el teu gos en vaixell, avió, bus o tren també hauràs de tenir en compte una sèrie de peculiaritats en funció del mitjà de transport que es triï. En aquest enllaç podràs trobar totes les indicacions pertinents per a transportar-te amb el teu col·lega sense cap tipus de problema.

El segon aspecte a tenir en compte quan vols viatjar al costat del teu animal de companyia és escollir un lloc adequat en el qual allotjar-se. Per a això hauràs de buscar un hotel, un càmping o casa rural feta a mida per als animals. Per sort, cada vegada hi ha més varietat d’ofertes per poder anar de vacances amb el gos. Aquí podràs consultar tota la informació necessària sobre els allotjaments per a gossos.

Amb el tema del transport i l’allotjament solucionat ja només et queda garantir l’accessibilitat dels peluts als diferents llocs que vulguis visitar. En aquest sentit cal tenir en compte que l’accessibilitat dels animals està a l’ordre del dia en la majoria de països d’Europa. A més pots sondejar la possibilitat d’acudir als establiments “Pet friendly”, uns llocs en què els animals seran rebuts molt gratament.

Sens dubte aquesta seria l’opció més recomanada per assegurar-se el benestar del ca. El gos és l’animal de companyia que més dependència té de l’ésser humà amb el qual conviu. Tot i que el viatge sense l’animal es produís tan sols al llarg d’un cap de setmana, el pelut viuria una situació molt amarga, una sensació molt propera a la de l’abandonament.

Deixa al teu pelut amb familiars o amics

Si no pots viatjar amb el teu gos sempre tens com a opció vàlida la de deixar l’animal amb algun familiar o amic. L’ideal en aquests casos és que el pelut pugui allotjar-se a la casa d’alguna persona que ja coneix, així segur que se sentirà molt més còmode.

D’altra banda, és molt important que durant l’estada del pelut a la casa del familiar o amic vagi acompanyat per tots els seus estris: aliments, joguines, menjadors… En la mesura del possible l’animal ha de sentir-se en el mateix ambient que la seva llar original.

Finalment, i no menys important, cal assegurar-se la voluntat i responsabilitat del familiar o amic que es farà càrrec del gos. La persona en qüestió ha d’acceptar la recepció de l’animal amb il·lusió, mai deixis al teu pelut amb algú que no té estima pels animals o que li suposa un contratemps la presència d’un gos a casa seva.

Consulta la disponibilitat de la teva veterinari

Si no saps què fer amb el teu gos quan vols fer una escapada durant les vacances pots posar-te en contacte amb el teu veterinari. Alguns d’aquests treballadors ofereixen la possibilitat de fer-se càrrec dels animals de companyia durant alguns dies.

En aquests casos, cal tenir en compte que el funcionament d’una clínica veterinària no és el mateix que el d’una residència o llar d’infants per a animals. El més normal és que l’animal romangui en una gàbia o un espai reduït al llarg de la seva estada al costat del veterinari.

Llars d’infants per a gossos

Les llars d’infants per a gossos és una de les millors opcions per al benestar dels gossos. Es tracta d’un espai on podràs deixar a l’animal de forma temporal. La principal diferència respecte a l’opció de l’veterinari és que el teu col·lega podrà estar fora d’una gàbia i podrà relacionar-se amb altres animals.

També hi ha l’opció d’una residència canina, però en aquests llocs els gossos tenen una gàbia com habitació i tenen certs moments concrets en els que poden sortir a pati. A les llars d’infants, els cans estan permanentment lliures per jugar, córrer, descansar …

Abans de deixar el teu gos en una guarderia assegura’t de les prestacions de l’indret escollit. Aquests espais han de tenir uns professionals qualificats amb coneixements canins. Alhora ha de tenir un espai ampli tant exterior com interior. Finalment, comprova que l’escola bressol escollida compta amb un servei veterinari pel que pugui passar.

L’opció de la llar d’infants canina sens dubte és una opció molt correcta per deixar a l’pelut. Cada vegada hi ha més ciutats amb aquest tipus de serveis dirigit a el benestar de l’animal i dels propietaris. Com a aspecte negatiu, cal dir que òbviament és l’opció menys econòmica de totes.

Quins aliments són perillosos per als gats?

Una alimentació adequada dels animals de companyia és molt important, no només per vetllar pel seu correcte desenvolupament i per respondre a les necessitats nutricionals específiques de cada etapa de la seva vida, sinó també per a la seva salut.

És important tenir clar que no tots els aliments són beneficiosos per a la salut i el benestar dels animals. De fet, alguns aliments no han de ser mai consumits. Per aquest motiu, en aquesta publicació us expliquem quins aliments són més perillosos per als gats.

-La xocolata és realment un aliment perjudicial per als gats. De fet, és un aliment tòxic per als felins. Pot causar danys greus als òrgans de l’animal. En general, els provoca un ritme cardíac irregular, tremolors i convulsions.

-Els gats tampoc no poden menjar all ni ceba. Dos productes molt habituals a les nostres cuines, però que són nocius per als felins perquè els destrueixen els glòbuls vermells, provocant-los anèmia. A més, aquests aliments poden causar problemes gastrointestinals i provocar diarrea.

-Algunes fruites com els raïms o les panses no han de ser ingerides pels gats, ja que els poden arribar a causar insuficiència renal.

-A la llista negra també trobem com a aliment perillós l’ou cru. Alguns tipus de proteïnes són perjudicials per a la salut d’aquests animals. El seu consum pot causar vòmits i diarrees.

-Cal anar amb especial cura amb el consum de fetge, sobretot, si el menja en grans quantitats, perquè el gat es pot intoxicar per vitamina A.

Font: AMIC/animalmascota.com