Com fer que una mudança sigui còmoda per al teu animal de companyia

Segons indiquen molts experts en psicologia, mudar-se pot ser una de les experiències més estressants que vivim al llarg de la nostra vida. No només pel fet de muntar i desmuntar una casa en la seva totalitat, sinó per tot el que comporta la incertesa d’aquest nou canvi. Els psicòlegs consideren l’acció de mudar-se entre les tres situacions que ens generen més estrès, donat l’esgotament físic i el cansament emocional que ens provoca.

Doncs bé, una mudança pot ser estressant i igual de traumàtica per a un animal que per a les persones. Per aquest motiu, convé planificar el trasllat de la manera més còmoda possible per al nostre company de vida:

-Fer una llista de les coses de l’animal perquè no es perdi res. És recomanable que un cop estigueu instal·lats en la nova llar, l’animal pugui disposar de tots aquells objectes que disposava a casa d’origen. D’aquesta manera serà més fàcil que pugui familiaritzar-se amb les seves noves parets.

-L’ estrès que provoca el canvi de residència provoca en moltes ocasions que ens oblidem dels nostres animals de companyia. En la mesura del possible cal realitzar unes pauses per jugar amb ells com ho faríeu normalment. Si no és així l’animal sentirà la manca d’atenció.

-Mantenir les rutines d’alimentació i passeig. És molt comú que alguns animals no vulguin menjar en les èpoques de canvi. En aquest sentit és important donar un tracte especial al company donant-li el seu menjar preferit. Si és possible també cal passejar a l’animal en les mateixes hores que es feia prèviament.

-Quan arribeu a la nova llar cal revisar que no hi hagi pintura fresca, serradures, vidres trencats, cables pelats … Aquest tipus de situacions poden ser perilloses per a la salut de l’animal. Per tant, abans d’alliberar l’animal del seu mitjà de transport comproveu que el lloc sigui segur.

-Quan arribeu a la nova llar és molt important passar estona amb l’animal perquè aquest pugui veure el canvi com una cosa positiva.

-És molt important assegurar-se que la informació del microxip de l’animal està actualitzat. Aquest objecte d’identificació permet la recuperació de molts animals que s’han perdut.

-En el cas que l’animal de companyia pateixi molt estrès, posa’t en contacte amb el teu veterinari. Ell serà la persona que hagi de decidir si cal donar un sedant o no a l’animal durant el transport.

Deu consells per evitar que el teu gat es perdi

Si alguna cosa caracteritza els gats és el seu carácter curiós i peculiar. Els felins són uns animals certament independents que en molts moments del dia busquen la solitud. Aquesta solitud s’accentua en els adults, els quals mostren un major nivell d’autonomia ja que no necessiten recolzar-se en altres per sentir seguretat. A més, la curiositat i l’instint caçador són la part fonamental de la seva manera de ser, fet que provoca que en moltes ocasions siguin difícils de domesticar.

És evident que l’ésser humà, encara que s’esforci inútilment, és incapaç de canviar el caràcter d’aquests animals, però el que sí que pot fer és adoptar certes mesures protectores per evitar que els gats s’escapin de casa o es perdin.  Des d’Animalados t’oferim deu consells per evitar que això passi:

1. Esterilitzar: Encara que alguns amos vulguin evitar aquesta tècnica per por o per incentivar la reproducció, aquest procés ha de realitzar-se sobre els felins domèstics. L’instint dels gats en èpoques de zel és el de buscar a altres gats per bregar amb les seves necessitats, provocant situacions complicades en les que l’animal intenta fugir de casa. Així doncs, recomanem esterilitzar al teu gatet abans que arribi a la seva maduresa sexual i sigui capaç de tenir cadells. Això normalment passa entre els quatre i els sis mesos d’edat.

2. Protegir les finestres, balcons i terrasses: La curiositat dels gats provoca que en moltes ocasions vulguin observar tot allò que hi ha a l’exterior. Per aquest motiu és important tenir una bona protecció en totes les sortides. Existeixen diferents tipus de xarxes i malles específiques per les diferents mides de gats. Tenir ben protegides aquestes sortides pot evitar que el gat s’escapi. Així mateix, la confiança que genera tenir aquesta protecció permet tenir una bona ventilació de la llar, fet que resulta molt positiu per al benestar de l’animal.

3. Implantar un xip: Aquest sistema electrònic d’identificació permet emmagatzemar informació sobre l’animal a través de la base de dades del Cens Caní que té cada comunitat autònoma. En ell es guarda informació com el nom del propietari, la seva direcció i un o dos telèfons de contacte. El microxip es col·loca una sola vegada a la vida i es manté al cos de l’animal per sempre. El procés d’implantació l’ha de dur a terme un veterinari. Gràcies a aquesta mesura, si una persona troba a un animal perdut s’ha d’adreçar a un veterinari, qui procedirà a la identificació de l’animal i a la localització del seu amo.

4. Buscar un company de joc felí: Una manera d’evitar la constant curiositat externa del gat és proporcionant-li un company de joc. Ara bé, abans de prendre aquesta decisió has de reflexionar sobre la responsabilitat que comporta tenir un nou animal de companyia a casa. Adoptar un gos o un gat mai ha de ser una decisió presa a la lleugera. La introducció d’un nou gat a casa pot provocar que l’animal que ja tenies a casa teva canviï d’humor i comportament. Cadascú ha de tenir el seu propi plat, abeurador, sorra, joguines … Aquests animals són molt territorials però a poc a poc aniran entrant en contacte fins que puguin acabar sent amics.

5. Fer que la llar sigui més interessant i acollidora que l’exterior: Els felins tenen una necessitat d’exploració constant. La seva curiositat fa que sempre tractin de conèixer què es troba present en cada racó del lloc concret en el qual es troben. És molt probable que el gat desaparegui de la vista de les persones al llarg del dia, fet que afavoreix la possibilitat que pugui perdre’s. Per intentar pal·liar una mica aquesta característica has d’oferir a l’animal tot tipus d’objectes i joguines. Rascadors, boles de llana, canya de pescar amb plomes, arbres per a gats, fonts d’aigua … són alguns dels elements que atrauran l’atenció del gat i evitaran que busquin l’oci i la curiositat a l’exterior.

6. En la mesura del possible, educar: Els gats són uns animals molt intel·ligents capaços d’assimilar les normes que li posis. Una manera vàlida d’educar a aquests animals és reconeixent el seu bon fer. Premiar l’animal cada vegada que té una conducta positiva ajuda a que el felí sàpiga associar el regal amb la bona acció. Són animals independents que necessiten intimitat per tafanejar pel que no provis d’educar-los mitjançant crits, només aconseguiràs confondre’ls.

7. Tenir especial precaució en la protecció de la porta d’entrada: Els gats tenen sempre localitzada la zona d’entrada i sortida del lloc en el qual es troben. De manera instintiva, sempre que la porta de la llar o del lloc en el qual estan s’obri, la travessaran per conèixer què es troba a l’altra banda. Per aquest motiu és important estar especialments atents al moment d’entrar i sortir de casa.

8. Col·locar un cascavell no és una opció: El so constant d’aquests collars pot provocar dolors forts a l’oïda de l’animal, deixant-lo fins i tot sord si el cascavell és molt gran. A més, aquest objecte provoca un gran estat d’estrès sobre el felí pel fet de carregar tot el dia amb un pes innecessari. Per aquest motiu, no és gens complicat trobar-se amb animals que intenten treure-se’l.

9. Proporcionar un company de joc caní: El company de joc també pot ser un gos. La mala relació entre els cans i els gats és un tòpic irreal. El procés ha de ser molt semblant a l’acompanyant felí. Cal deixar que cadascú tingui el seu territori propi i que a poc a poc vagin coneixent-se fins que acabin fent-se amics inseparables.

10. Proporcionar joguines que fingeixin ser preses: El seu instint caçador els porta moltes vegades a voler sortir a l’exterior i escapar. Si els oferim joguines semblants als ratolins, per exemple, poden fingir una caça que els resulti suficient per a tenir-los distrets dels perills exteriors.

Deu consells per anar a la platja amb el teu gos

Aquests consells us ajudaran si voleu anar a la platja amb el vostre gos. Us oferim el Decàleg del bon Beach dog:

  1. Dur cantimplora perquè begui molta aigua. Els gossos no suen, es refresquen panteixant, però el que eliminen en fer-ho és vapor d’aigua, per això també es deshidraten encara que no suïn. Si no li agrada molt l’aigua, podeu portar brou suau de pollastre fresquet a la cantimplora.
  2. Oferir aliments rics en aigua com fruites o gelatines assaborides sense sucre.
  3. Evitar el morrió, i si l’han de portar, que sigui un gran i adequat que li permeti obrir bé la boca i treure la llengua per panteixar.
  4. Ficar-se a l’aigua amb freqüència és una bona manera de refrescar-se. L’aigua de mar és bona per a la pell, però en tornar a casa millor una dutxa per eliminar el salnitre i la sorra acumulada.
  5. No rasurar el pèl al zero perquè vagi fresquet: els pèls confereixen protecció de la radiació ultraviolada i eviten el sobre escalfament d’una pell que al no suar s’escalfa més ràpid.
  6. Para-sol i pales: Cavar un bon forat a la sorra buscant la frescor de la sorra profunda o tombar-se a l’ombra d’un para-sol són recomanables perquè no passeu, sobretot per als gossos que no es banyen.
  7. Està bé portar un freesbe, pilota o similar per jugar una estona amb el teu gos, però no és recomanable fer exercici físic intens a les hores de més calor.
  8. La sorra de la platja a certes hores està molt calenta, si el vostre gos té els coixinets de les mans i els peus durs i adobats no serà un problema però si els té tous i delicats poden erosionar-se i molestar-li. Hi ha pomades, ungüents i tota mena de productes a base d’àloe vera que serveixen per endurir i preparar els coixinets per a situacions especials, diferents a les passejades diaris urbanes. S’han de començar a aplicar un parell de setmanes abans.
  9. Portar bosses per recollir els excrements que puguin fer a la sorra.
  10. Kit d’educació bàsica: llaminadures, premis i recompenses. Tots els gossos a la platja i en qualsevol espai públic haurien almenys respondre a l’ordre de crida, obeir l’ordre de seure / estirar-se i la d’estar-se quiets. És la teva responsabilitat que no molestin als altres. Si encara no ho heu aconseguit us caldrà també una corda o corretja llarga perquè es pugui moure, però limitar-li l’accés a zones conflictives.

Article d’Ignacio del Moral, veterinari de Clinivet

Guia per ser un bon animalista: un consum que no faci mal als animals

Es creu erròniament que l’animalisme és tenir un afecte especial a cert tipus d’animals o al·legar que es prefereix als animals sobre els humans. L’animalisme va molt més enllà, l’animalisme és molt més exigent, profund i transformador. L’animalisme és un compromís que equipara els drets dels animals no humans als propis. Com aspirant a l’animalista total, has de saber que la teva meta és ser vegà i antiespecista.

Les persones veganes són aquelles que opten per productes i activitats lliures de maltractament animal. Les antiespecistes són les que no discriminen a altres éssers en funció de l’espècie a la qual pertanyen. Ser vegà i antiespecista, en altres paraules, un “perfecte animalista”, s’aconsegueix en culminar un procés que requereix acumular molta informació i qüestionar, no només intel·lectualment, molts dels hàbits majoritaris. Per prendre les decisions de manera correcta i continuada és important enfocar la transformació com un guany o un alliberament, no com un sacrifici i encara menys com un posat.

Deixar de menjar productes d’origen animal pot ser la primera etapa d’un llarg trajecte. El següent pas és abandonar els lactis, els ous i la mel. Qui estimi els animals no només deixa de menjar carn si no que s’allibera de consumir productes que els animals produeixen per ells mateixos: no perquè se’ls arrabassem!

És popular la vessant gastronòmica del veganisme però va molt més enllà. Un vegà no fa servir productes obtinguts de l’explotació animal. Les sabates, la corretja del rellotge, el cinturó, el moneder, la bossa o el maletí, … són alguns exemples de productes quotidians vinculats a l’explotació animal perquè solen ser de cuir.

També algunes peces de la llar són de llana en les seves moltes variants, de seda o de pèl o amb plomes com alguns edredons i coixins. Adona’t si a casa tens adorns d’ivori, de carei. Les espelmes tant les de cera d’abella com les de glicerina no són veganes. En tot això hi ha un percentatge significatiu de patiment animal. No és imprescindible que et desfacis de coses que et serveixin realment però quan hagis de reposar consumeix en coherència amb els teus nous valors.

Llençar tot el que descobreixes que pot estar vinculat a l’explotació animal és poc ecològic i per protegir els animals cal cuidar del medi ambient. El que ja tens fes-ho durar, triga a reposar i quan ho facis que sigui vegà. Una bona aliada de l’animalista total és la lupa: conèixer amb detall les etiquetes de composició de les coses és molt important. Saps que la laca d’ungles permanent, els preservatius i les pomes més brillants del supermercat no són vegans? Les primeres porten una cera que s’obté d’insectes, els segons deuen la seva suavitat a una proteïna de la llet anomenada caseïna i la brillantor s’aconsegueix amb goma laca comestible provinent de peixos. Per això i molt més hem dit abans que informar-te, llegir i empollarte les etiquetes és imprescindible per ser vegà.

Massa productes d’ús quotidià han estat experimentats amb animals o contenen productes d’origen animal. Com més sàpigues millor podràs esquivar-los i més a prop estaràs dels substitutius si és que et fan falta. Als Estats Units sobretot hi ha tota una indústria que imita productes animals que pretenen satisfer els nostàlgics del consumisme omnívor incòmodes amb el maltractament. Les fires veganes tenen un èxit considerable per que faciliten la identificació de productes alternatius d’una manera atractiva.

Gos i humà amics Animalados

Un altre exemple clar són les atraccions turístiques o de temps lliure que impliquen animals, com els zoos, els espectacles, les demostracions de destresa, les cercaviles o les fotos amb animals salvatges. La sensibilitat cap als animals et farà veure d’una altra manera la caça, la pesca, la ramaderia especialment la intensiva, i fins i tot l’experimentació. És important descobrir els secrets de les diferents pràctiques encara que emocionalment pugui resultar molt dur. Només saber en profunditat el que els passa als animals et dóna eines per consolidar la teva opció i defensar-la davant aquells que t’acabaran preguntant per el teu nou estil de vida.

Conforme vas augmentant el grau d’empatia amb l’animal deixes de veure de bon grat les activitats amb animals, si impliquen un respecte i un benestar suficients per a l’animal. Davant d’un ésser d’una altra espècie l’ animalista ha de plantejar: Està còmode ? té gana ? set ? fred ? calor ? por ? es comporta lliurement, segons la seva naturalesa o està condicionat?  si pogués triar estaria en aquest lloc comportant-se així? Si et fas totes aquestes preguntes probablement deixes de veure romàntic un passeig en calessa, o cavalcar, descartes donar-te un bany amb dofins o et negues a pujar-te a un camell a Lanzarote o a Jordània o a Egipte, o a elefants a Tailàndia per exemple. No et fas selfies amb serps, lloros, felins o simis.

Un animalista no conviu amb peixos, aus, rèptils, amfibis ni mamífers tret que siguin individus rescatats que necessitin la protecció de l’ésser humà. Els gossos i els gats pertanyen a espècies amb les que portem més de 10.000 anys de camí recorregut junts, això explicaria el gust de la majoria dels seus individus per sumar-se a les nostres famílies. Un animalista no pot acceptar la instrumentalització de cap animal: no existeixen animals de treball, ni d’assistència, ni de seguretat, ni de granja, … cada animal té valor per si mateix. Ni la seva presència, ni les seves accions ni el seu cos han de ser utilitzats. Tampoc poden ser producte de lucre, la compra i venda d’animals resulta aberrant com ho és la compra i venda de persones.

Les teves eleccions de consum parlen de tu. Pots comprar un producte vegà d’una marca i menysprear la d’una altra perquè aquesta segona la produeix un holding d’empreses que no respecta el principi de creació i elaboració sense maltractament animal. Passats els anys una persona vegana pot seguir sorprenent-se amb la composició gens innocent de productes en els que d’alguna manera es participa de l’explotació animal: el carmí dels pintallavis prové de picar cotxinilles i algunes peces xineses de parament contenen ossos picats. Cal substituir la impressió que tal producte no ha perjudicat els interessos de cap animal no humà per la certesa que efectivament no ha estat així. Recorda el que ha passat amb l’oli de palma, consumir productes elaborats amb aquest oli és promoure la destrucció de l’hàbitat de, per exemple, els orangutans. Després d’un guarniment d’origen vegetal reposa la culpa de gairebé un extermini.

Valora si el teu treball, o l’activitat amb la que et guanyes la vida interfereixen d’alguna manera amb els drets dels animals i pren la decisió que sigui més consistent. Hi ha persones que canvien de treball o modifiquen les seves pràctiques per sintonitzar amb els valors animalistes és clàssic en perruqueria, entre els tatuadors, disseny de moda, pintors o decoradors per exemple. Persones que abans entrenaven animals, els utilitzaven, els venien vius o morts, arriba un dia que deixen de suportar-ho. Altres professionals amb una implicació menys directa però de gran impacte també varien en fer-se animalistes. No són pocs els mestres de primària que rebutgen els estereotips de dominació especista que inculquen molts llibres infantils d’ús comú i aprofiten els contes per infondre respecte real pels animals.

Gràcies a la comunicació respectuosa de la necessitat d’opcions veganes en cantines estudiantils, en menjadors d’empresa, en càterings col·lectius aquestes van apareixent. Si abans només podies menjar amanides i gaspatxo fora de casa ara molts menús exhibeixen humus, soja i hamburgueses veganes. A l’hostaleria convencional li queda molt per descobrir del potencial de les verdures, els llegums, els cereals, les algues i les fruites, en la mesura que anem demanant i es va fent rendible els empresaris s’adapten, sobretot si ets client habitual. La dieta mediterrània ancestral contemplava el consum de carn de manera ocasional.

Escapa't amb el gos Animalados

Fins ara hem parlat de “deixar de fer mal” als animals com a part del camí cap al veganisme i antiespecisme. És probable que se’t presenti la diatriba entre advocar per l’abolicionisme o pel benestarisme. L’abolicionisme considera que no hi ha cap millora en el benestar animal que puguem dur a terme que justifiqui el sentit de propietat i domini que exerceix l’humà sobre les altres espècies. El benestarisme legitima la propietat i cria d’animals sempre que s’incrementi significativament la satisfacció de les necessitats d’aquests.

Un exemple de abolicionisme seria la conversió de les granges en santuaris i la suspensió de la producció i el lucre derivats dels animals i un exemple de benestarisme seria el manteniment de les granges prioritzant el benestar dels individus sobre el rendiment econòmic. Un cert tipus de benestarista pot arribar a qüestionar si un ésser que ha tingut una vida feliç pot ser consumit després d’haver estat matat de manera ràpida i indolora. La premissa animalista és l’absència de patiment animal i donar consistència a l’accepció d’humà que ens titlla de “comprensius, sensibles als infortunis aliens”.

Si la teva convicció i el teu coneixement et mouen a voler anar més enllà de no danyar als animals i els vols protegir tens moltes opcions de col·laboració. La més simple pot ser contribuir amb el pagament d’una quota de soci d’una associació o fundació o pots apadrinar un animal. També pots fer un voluntariat i en lloc d’aportar part del teu salari pots oferir el teu temps o el teu talent. Hi ha una infinitat de refugis i protectores que necessiten persones que facin tasques amb contacte directe amb els animals acollits, tasques telemàtiques o comercials. Una organització ben muntada pot assignar-te una tasca ajustada a les teves possibilitats si realment estàs compromès i demostres responsabilitat. Una altra modalitat és participar a manifestacions i esdeveniments reivindicatius i formatius. Moltes millores socials s’han aconseguit gràcies a la mobilització col·lectiva. Explora les múltiples opcions existents i sigues tan acurat i selectiu amb el teu temps i les teves paraules com ho ets amb el teu plat, amb la teva llar i amb les teves relacions amb els animals humans o no humans.

Per saber més, pots invertir temps en llegir els cada vegada més nombrosos assajos que aborden el tema des de Singer i el seu “Alliberament Animal”, a Herzog “Els estimem, els odiem i els mengem”, Joy i el seu “Perquè estimem els gossos, ens mengem als porcs i ens vestim amb les vaques “o” Un pas endavant en defensa dels animals “d’Oscar Horta, com uns pocs exemples introductoris. Si voleu saber més, tot el que publica l’editorial Ochodoscuatro és molt estimulant. També t’anirà de luxe estudiar receptaris vegans sobretot perquè multipliquen exponencialment el gaudi no culpable dels teus sentits.

Emma Infante, Futur Animal

 

Com evitar que el nostre gos pateixi un cop de calor

Les altes temperatures poden provocar greus conseqüències als gossos. T’oferim consells bàsics per evitar que el nostre gos pateixi un cop de calor i t’expliquem com reaccionar en cas de deshidratació.

Els gossos, i la majoria d’animals de companyia, no suen. A priori pot semblar una bona notícia –a ningú li agrada suar- però en realitat és un problema que pot tenir greus conseqüències. Els humans, quan passem molta calor, tenim la capacitat de suar i, quan aquesta suor s’evapora, torna a baixar la temperatura de la pell. Els gossos no poden fer aquest exercici, tan molest com fabulós, de manera que amb les altes temperatures cal extremar l’atenció perquè alguns animals corren un risc elevadíssim. Un cop de calor pot ser mortal.

En els llocs on hi ha molta humitat, el risc comença quan les temperatures dels termòmetres superen els 30 graus. Tota la informació, s’ha redactat després de parlar amb la veterinària Marta Legido, membre del Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona (COVB).

CONSELLS PER EVITAR EL COP DE CALOR

Evitar treure el gos a passejar entre les 12.00 i les 16.00, que és quan fa més calor. El moment ideal per fer el passeig durant els dies de calor és a primera hora del matí o el més tard possible, quan la temperatura ja no és tant alta. Si no es pot escollir l’hora del passeig, cal fer una volta breu (el temps just perquè faci les seves necessitats) i caminar per l’ombra. Quan el terra agafa una alta temperatura, a més del risc de deshidratació, els animals es poden cremar les plantes dels peus.

No es pot deixar mai el gos dins del cotxe a l’estiu, ni al sol, ni a l’ombra. Els vehicles aturats poden agafar una temperatura de 40 graus en pocs minuts i un gos tancat amb aquesta calor podria morir en menys de 20 minuts.

El gos sempre ha de tenir aigua neta i abundant.

Deixarem que busqui un lloc fresc a casa o per on corri l’aire.

QUINES RACES I QUIN TIPUS DE GOS TENEN MÉS RISC?

Els gossos vells o els més joves (fins a sis mesos), són els que tenen més risc de deshidratació. Però també els gossos malalts poden tenir problemes.

Les races amb més problemes són, com és habitual, els branquicefàlics, és a dir, els que tenen el morro xato, com els bulldogs, els boxers o els carlinhos, entre d’altres.

En contra del que es pugui pensar, les races nòrdiques no pateixen la calor més que les altres races. La seva naturalesa està molt més preparada pel fred que per la calor, però la generosa cap de pèl que tenen també els aïlla de la calor.

COM PODEM DETECTAR QUE S’ESTÀ DESHIDRATANT I QUÈ HEM DE FER?

La deshidratació és fàcil de detectar: si veiem que les genives es posen morades, cal fixar-se si està augmentant el ritme de la respiració i si la seva temperatura és molt alta.

Com sempre diem des de animalados.com, quan tractem temes de salut animal, al menor dubte cal anar al veterinari. Tot i així, hi ha un parell de consells que ens poden ajudar a rebaixar la temperatura del nostre gos i evitar mals irreversibles. Si detectem que està patint un cop de calor, cal embolicar-li el cos i el coll amb una tovallola mullada amb aigua tèbia. No cal que sigui freda, perquè podríem passar ràpidament de la deshidratació a la hipotèrmia. Les potes és millor no mullar-les. També procurarem que begui aigua perquè torni a la seva temperatura habitual, que és entre els 38 i els 39 graus.

I A LA RESTA D’ANIMALS, COM ELS HI AFECTA LA CALOR?

Els gats pateixen la calor més o menys com els gossos, però com que no surten a passejar, és més difícil que pateixin un cop de calor. Com els gossos, són especialistes en trobar el lloc més fresc de la casa. Les aus pateixen molt la calor, és important que tinguin sempre aigua neta a l’abast. Els rossegadors també necessiten molta aigua i és possible que detectem que a les hores de més calor, estan completament immòbils. Els rèptils són els que pateixen menys quan arriba la calor però cal tenir cura de mantenir el terrari molt net. Sobretot, cal retirar les restes de menjar.