Quin gos he d’adoptar?

Si ja t’has fet les 6 preguntes que cal fer-se abans de tenir un gos i t’has decidit per adoptar-lo, ara toca el torn de saber: Quin gos he d’adoptar?

No és gens fàcil escollir el gos que cal adoptar. Cal tenir en compte diferents criteris per fer una elecció encertada i, evidentment, deixar-se aconsellar per les protectores o gosseres. Des d’Animalados et donem alguns consells.

Adopto un cadell o un gos adult?

L’elecció entre adoptar un cadell o un gos adult vindrà marcada pel lloc on vivim, el nostre estil de vida, el temps lliure de què disposem i la nostra experiència amb gossos. La pregunta clau que ens hem de fer és: què li pots oferir tu a ell i ell a tu?

No vagis a la gossera o al refugi amb una idea preconcebuda. Deixa’t assessorar abans per un veterinari, pels propietaris de gossos de la raça que t’agrada que coneguis i pels propis cuidadors del lloc on adoptaràs el teu animal de companyia.

El principal avantatge d’adoptar un cadell és que podràs veure’l créixer i adaptar el seu comportament a la teva manera de ser i de viure. Seguiràs dia a dia el seu desenvolupament i podràs corregir qualsevol mal hàbit que presenti.

Els cadells aprenen ràpid però durant els primers mesos de vida s’ha d’estar molt pendent d’ells –fan les seves necessitats on volen i ho mosseguen tot- ja que requereixen especial atenció per anar modificant la seva conducta i el seu caràcter. Això exigeix al propietari dues coses: molts de temps i paciència. I no tothom en té: sobretot, de temps.

Si no tens coneixements sobre gossos, hauràs de recórrer a un especialista per tal que et digui com educar-lo. Això significarà una despesa més que s’afegirà a les habituals dels primers mesos de vida d’un gosset: veterinari, vacunacions, desparasitació, esterilització…

Adoptar un gos adult en una gossera significa, per sobre de tot, donar una nova oportunitat a un animal que ha estat abandonat i vol tornar a tenir una llar on rebre l’estima dels humans. Els gossos que han passat per aquest mal tràngol saben agrair-ho i estableixen ben aviat una relació estreta amb el seu nou company.

Si no temps molt de temps lliure i coneixes poques coses dels gossos, és la millor opció. Tindràs al mateix moment de l’adopció un gos amb el seu tamany definitiu, ben ensinistrat i amb el caràcter ja desenvolupat. Sabrem per endavant si és un gos nerviós o tranquil.

Amb un gos adult, podràs adaptar millor l’elecció de l’animal a la teva manera de ser.
Per a propietaris amb poca experiència amb gossos o persones grans, un gos adult sempre és millor. T’evitaràs les ‘baralles’ que es tenen amb els cadells per ensinistrar-los. Un gos adult s’adaptarà a la nova llar sense que pràcticament es noti.

Els principals inconvenients d’adoptar un gos adult tenen a veure amb què no coneixem el seu passat i poden aparèixer problemes que convindrà modificar o corregir, o temors que necessitaran rehabilitació.
L’aprenentatge d’un gos adult és més lent que el d’un cadell per la qual cosa pots necessitar una mica més de temps per ensenyar-li pautes de comportament adequades o de noves.

Gossos mestissos o de raça?

Trobar un gos de raça a una gossera o al refugi d’una protectora no és el més habitual. La majoria de gossos que hi ha són mestissos: animals que gaudeixen d’una millor salut i temperament. A més, tot i que les característiques de les diferents races de gos estan ben definides, això no vol dir que tots els exemplars d’una mateixa raça siguin iguals en quan al temperament. Dependrà de l’educació que li donis o hagi rebut.

A més, si vols un gos original i irrepetible, és millor que adoptis un gos fruit d’una barreja de races. N’hi haurà pocs com ell. L’únic inconvenient que pots trobar si adoptes un cadell és que no sabràs amb seguretat com seran físicament quan siguin adults.

De tant en tant arriben gossos de raça a les protectores,per la qual cosa bastarà que els demanis que t’avisin en cas de que hi hagi un ingrés. Segurament, no seràs l’únic interessat en aquell gos així que tampoc és segur que te’l puguis quedar.

Evidentment, adquirir un gos de raça en una tenda surt molt més car –a banda de l’inconvenient que significa el no saber les condicions en les que el gos ha passat els seus primers mesos de vida- que no a una protectora d’animals. I des de Tincungos mai no ens cansarem de repetir que si estimes els animals, la millor opció és sempre adoptar.

Si estàs entossudit en tenir-ne un gos de raça, t’aconsellem que hi vagis a un criador fiable de la raça que vols i que comprovis les instal·lacions en les que viu el cadell i si està amb la seva mare i els seus companys de camada.

Quin gos em convé més?

Ja hem dit anteriorment que en el moment de pensar quin gos volem adoptar, hem de tenir en compte alguns elements com el lloc on vius, si vius amb nens, si ets una persona molt activa, la teva edat…

Les protectores tindran en compte tots aquest elements per oferir-te l’exemplar que millor s’adapti al teu estil de vida i que a la vegada també pugui gaudir de la teva manera de ser.

La idea de que si vius en un pis petit hauràs d’adoptar un gos petit no és del tot encertada si per exemple ets una persona que no té gaire temps lliure per dedicar-li a la teva mascota. Els gossos petits són més moguts i requereixen que els treguin a passejar més vegades del normal per a que es descongestionin. Un gos de tamany gran que no sigui gaire actiu pot viure perfectament en un habitatge no gaire gran.

Un gos per a una casa amb nens

Si a casa teva hi viuen nens petits hauràs d’adoptar un gos amb un temperament tranquil, que no sigui dominant, per evitar els gelos quan els nens li agafin les seves joguines; ni territorial per quan les criatures envaeixin el seu espai.

Haurà de ser un gos pacient i que li agradi que juguin amb ell. Les races que més reuneixen aquestes característiques són el llaurador, el boxer, el golden retriever, el collie o el llebrer espanyol, si vols tenir un gos gran. Si prefereixes un gos petit, el beagle, l’schnauzer o el carlí són les que millor s’adapten als nens.

Un gos per a una casa amb ancians

Un gos pot ser un company ideal per a les persones grans ja que a més de fer-los companyia i obligar-los a fer una mica d’exercici quan els treuen a passejar, se’ls pot ensinistrar perquè facin petites tasques com agafar un objecte que hagi caigut al terra o prémer un botó.

Han de ser exemplars madurs -de quatre o més anys-, tranquils i melindrosos i que no necessitin passejar gaire. Si vols un gos de raça que s’adapti a aquestes característiques pots adoptar un sussex spaniel, un english toy spaniel, un bulldog o un terrier yorkshire.

Aquestes races també són apropiades per a persones tranquil·les o sedentàries que tenen prou amb donar petits passejos acompanyats de la seva mascota.

En aquest enllaç de Perros.com podràs consultar les característiques físiques i psicològiques de les races que t’acabem de comentar i d’altres per a què sàpigues quines s’adapten millor a tu.

Què fer si ja no pots tenir el teu gos?

L’abandonament dels gossos segueix sent el principal problema en el benestar dels animals de companyia a Espanya. En l’últim informe ‘El nunca lo haría’ de la Fundació Affinity s’indica que a l’any 2019 uns 306.000 gossos i gats van ser recollits per les protectores espanyoles, ajuntaments i consells comarcals de tot el territori espanyol. És a dir, unes xifres alarmants que no inclouen a tots aquells gossos desapareguts o morts a la carretera.

L’exclusió d’un animal de compañía pot produir-se per diferents circumstàncies. Aquests són els casos més comuns:

Problemes econòmics que impossibiliten el manteniment de l’animal en la llar. En moltes ocasions aquest cas es produeix per l’arribada d’un nou membre a la família.

Problemes de salut de l’amo que provoca la seva entrada en una residència o hospital. Quan una persona viu sola amb el seu gos i ha d’abandonar la seva casa per ingressar en un centre és probable que l’animal hagi de trobar un nou entorn de convivència.

Defunció de l’amo que provoca la falta de persones que es facin responsables del gos.

-Desesperació davant la complicada convivència entre les persones i els animals. Aquest conflicte sol tenir el seu origen en la mala educació de l’amo sobre l’animal.

-La ventrada inesperada de cadells és un altre dels motius. Aquí resideix la importància de l’esterilització.
Independentment del motiu que porti a les persones a no voler continuar convivint amb un animal de companyia, existeixen moltes opcions vàlides abans que abandonar a l’animal en qualsevol bosc o cuneta. L’abandonament és l’acció més covarda i egoista que un humà pot cometre amb un animal.

Consulta la disponibilitat dels teus familiars i amics

La primera opció per a intentar buscar un nou lloc per al teu animal de companyia és la de comunicar la notícia al teu entorn més pròxim: familiars i amics. Intenta conèixer si algú del teu cercle està disposat a acollir l’animal en la seva vida, garantint així el benestar del gos.

El major benefici que té deixar al teu gos en la llar d’algú pròxim és que probablement ja existeix una relació prèvia entre l’animal i el nou amo. A més, aquesta opció permet que a l’anterior amo pugui tornar a veure el ca quan vulgui.

Parla amb protectores, refugis, albergs o centres d’animals de companyia

Les entitats de protecció animal o protectores són també una opció de cara al futur del nostre gos. La realitat actual és que a Espanya, les altes xifres d’abandonament han provocat que aquests llocs estiguin desbordats i tinguin més animals dels que haurien de tenir. Per conseqüència, la falta d’espai i de recursos ha provocat que els centres d’adopció puguin arribar a ser uns espais fatídics per als animals: convivència múltiple en gàbies, poques hores amb la llum del sol, poc temps per a passejar… Malgrat aquesta complicada realitat que viuen les protectores, sempre serà millor deixar a l’animal en un centre d’adopció que deixar-lo a la deriva de l’abandonament.

Els animals que es lliuren als albergs o refugis han d’entrar amb el xip identificatorio i vacunats, despesa que és a càrrec del seu amo. Abans de l’entrada de l’animal en el centre s’haurà de signar una renúncia legal en la qual la persona cedeix l’animal a la protectora.

Els primers dies de convivència del pelut en la protectora seran una mica atípics. L’animal estarà sotmès a diferents proves mèdiques per a veure si és portador d’alguna malaltia. A més, des del centre s’intentarà conèixer el comportament i caràcter del gos abans d’assignar-li una gàbia o habitacle.

Quan l’animal passa totes les proves mèdiques i ja té el seu propi espai assignat, el protocol d’admissió es donarà per finalitzat i el gos ja estarà llest per a trobar una nova llar.

Cal recordar que tal com diu Luz García, presidenta de l’associació de protecció animal La Xana: “Quan deixem a un animal en un centre, el gos passa a ser un més de cent, per la qual cosa no pot rebre la mateixa atenció que a casa amb una família”.

Registra’t en una plataforma d’adopcions

Aquesta és una alternativa moderna que actualment es troba en auge. Consisteix a descarregar una aplicació per a donar en adopció o adoptar animals de companyia.

En primer lloc has de crear un compte i registrar el perfil de l’animal. Raça, mesures, fotografia… Una vegada tens el perfil creat tan sols has d’esperar que un adoptant estigui interessat i es posi en contacte amb tu per a iniciar el procés d’adopció.

Aquestes són algunes de la webs o aplicacions encarregades de donar a gossos en adopció:

https://www.miwuki.com/dar-perro-gato-en-adopcion/
https://cambiaundestino.org/adopta/dar-en-adopcion/

Posa’t en contacte amb el teu veterinari

Si les opcions anteriors no han estat un recurs útil per a trobar una nova llar per al gos, prova de parlar amb el teu veterinari. Aquests especialistes del benestar animal treballen en contacte constant amb moltes famílies amants dels animals. Comunica-li el teu problema i la teva necessitat de deixar de conviure amb a l’animal i espera que el professional veterinari pugui trobar un recurs per a la nova vida del pelut.

Residències per a animals

Si la decisió de trobar una nova llar per al teu pelut s’allarga pots optar per deixar a l’animal en una residència de manera provisional. Les residències per a animals són uns espais en els quals pots deixar al gos a canvi d’una quantitat determinada de diners. Aquests centres solen comptar amb unes bones instal·lacions en les quals el benestar de l’animal no es veurà alterat en cap moment

És saludable que el meu gos mengi ossos?

Moltes persones creuen que els ossos són recomanables per als gossos i basen gran part de la dieta dels cans en aquests aliments. Però realment és saludable que el meu gos mengi ossos?

Els ossos no són saludables per als gossos, no conserven ni restableixen la seva salut. “L’os en si mateix no aporta res. És un teixit mineralitzat de calci i fòsfor que l’organisme no absorbeix ni digereix. Només si són carnosos pot afegir algun nutrient. Als gossos els agraden els ossos perquè sempre tenen una mica de sabor, els proporcionen molt gust i plaer”, afirma el veterinari Emilio Castro.

Llavors, per què tenim la creença que els ossos són bons per als gossos?

Hi ha diferents teories que avalen aquesta convicció, la majoria fonamentades en el fet que els llops (que sí que ingereixen ossos) i els gossos són de la mateixa espècie: ergo, el que és bo per a un, ho és per a l’altre.

Dietes com la BARF per a mascotes (Bones And Raw Food, en català, ossos i menjar cru), fan valdre les virtuts d’incloure les restes òssies en el menú del gos amb l’excusa de millorar la seva salut i respectar la naturalesa carnívora de l’animal.

Res més lluny de la realitat: el que els ossos estiguin crus pot provocar que el ca emmalalteixi i fins i tot mori per una infecció. “Hi ha molts paràsits en les carns fresques. Contagiar-se de toxoplasmosis, per exemple, és bastant freqüent. La malaltia pot no manifestar-se o resultar letal”, conclou Castro.

Font: AMIC/Consumer/eroski.com

¿Superaria el teu gos el test que vol instaurar el Govern espanyol?

La nova llei de Protecció Animal obligarà a tots els gossos a passar unes proves

El govern de Pedro Sánchez s’ha proposat fer una aposta decidida pel benestar animal. Per a alguns, la llei que ha preparat el director general de Drets dels Animals, Sergio Garcia, és encara poc ambiciosa i per a altres, en canvi, n’ha fet un gra massa. Però el que està clar és que en alguns aspectes de la norma, el Govern ha arriscat i ha apostat de manera clara per transformar el concepte de tenir un animal, atorgant-li la transcendència que mereix. 

El millor exemple és la instauració d’una prova d’obediència i comportament que tots els gossos hauran de passar amb el seu amos. Amb l’entrada en vigor de la nova llei -que encara s’ha d’aprovar al Congrés- ja no hi haurà gossos considerats potencialment perillosos però tots els cans se sotmetran a una “valoració individual”, segons va explicar Sergio Garcia en una entrevista a Animalados. Els gossos que no superin la prova, hauran d’anar amb morrió i corretja curta fins que, amb l’ajuda d’un educador caní, siguin prou obedients com per aprovar l’examen. 

La llei encara no determina quines són les proves que hauran de passar els gossos, però el director general de Drets dels Animals va avançar a Animalados que s’inspiraran en els cursos de Ciudadano Canino que ja promouen algunes entitats. Aquests exercicis els va acordar l’any 2012 l’Associació Nacional d’Ensinistradors Canins Professionals (ANACP) tenint en compte el programa Good Citizen Canine de l’American Kennel Club. Des d’Animalados els hem recuperat perquè us pogueu fer una idea de si serieu capaços de superar-les: 

1- Acceptar un desconegut amistós

Un desconegut s’apropa i saluda l’amo del gos, sense fer cap cas de l’animal. El gos haurà de mostrar-se tranquil mentre l’amo i el desconegut parlen amistosament.  

2- Assegut saludant un desconegut

El gos haurà d’estar tranquil mentre tant el seu amo com un desconegut l’acaricien.

3- Higiene

El gos haurà de permetre que un desconegut l’inspeccioni i el raspatlli, tal com faria un veterinari o un perruquer caní

4- Passeig tranquil

L’amo haurà de passejar el gos de manera controlada, sense que aquest estiri de la corretja.

5- Passeig entre persones 

L’amo i el gos hauran de passejar per un espai on hi hagi almenys tres persones i ho hauran de fer tranquil·lament, per demostrar que l’animal es mou correctament en llocs concorreguts.

6- Jeu, quiet i a terra

L’animal haurà d’obeir tres ordres bàsiques (jeu, quiet a terra) i quedar-se quiet en aquestes posicions. 

7- Obeir quan el crides

L’amo farà que el gos s’assegui i s’allunyarà 10 passes, es girarà i el cridarà i l’animal haurà d’obeir.

8- Reacció davant d’altres gossos

Dos guies amb un gos cadascú s’aniran apropant cap el gos i el seu amo des d’una distància de cinc metres, es creuaran, se saludaran i seguiran caminant allunyant-se un parell de metres.

9- Reacció davant de distraccions 

El gos haurà de demostrar que està acostumat a les distraccions del dia a dia. L’examinador farà passar l’amo i el seu gos per diferents proves com, per exemple, que passi algú corrents a prop d’ells o que un grup de nens estiguin jugant.

10- Separació supervisada

Per demostrar que el gos realment obeeix a l’ordre de quiet, haurà de romandre immòbil mentre l’amo s’allunya i desapareix del seu camp de visió durant tres minuts.

Els millors consells perquè els gossos puguin combatre el fred

Ens trobem immersos en les setmanes més fredes de l’any. La baixada de les temperatures afecta els humans … i també els gossos. Per tant, és important conèixer quines mesures hem de tenir en compte amb els canins durant l’època hivernal. Des d’Animalados hem parlat amb Ignacio Moral, veterinari de Clinivet, qui ens ha ofert alguns dels consells més importants a tenir en compte per garantir el millor benestar possible dels animals durant aquesta època de l’any.

Evitar els canvis bruscos de temperatura

Per començar, cal trencar amb el mite que assegura que els gossos, pel seu tipus de pell coberta de pèl, són poc sensibles al fred. La realitat és que els animals domèstics s’han adaptat a la calor de les calefaccions de les llars, de manera que han perdut part de la seva resistència a les baixes temperatures. Per aquest motiu, un dels punts crítics a tenir en compte de cara a la salut de l’animal és evitar el canvi brusc de les temperatures. Passar del clima calent de casa amb la calefacció al fred del carrer pot provocar refredats de coll i nas en els peluts.

Considerar la mida i la raça de l’animal

Cal tenir en compte que la resistència a les baixes temperatures per part dels gossos està relacionada amb la raça i la mida de l’animal. Els gossos xatos i de morro curt estan més predisposats al fred. La seva fisonomia natural fa que siguin menys eficients a l’hora d’escalfar l’aire que inspiren pel nas, per tant, freqüentment respiren per la boca augmentant així les possibilitats de patir un refredat.

Alhora, els gossos de poc pes i pèl curt també estan més exposats a les baixes temperatures, ja que la seva superfície corporal és exponencialment més gran en els grans i perden més calor per convecció. Per contra, els gossos nòrdics, de mantell llarg i diverses capes, són molt poc fredolics i pateixen menys al llarg de l’època hivernal.

Els cadells i els gossos grans estan més exposats al fred

L’edat dels animals és un element a tenir molt en compte per conèixer la resistència dels gossos contra les temperatures baixes. Els cadells i els gossos en edat més avançada són éssers vius que tenen alterat el centre termoregulador que s’allotja en el cervell, i per conseqüència, no són tan eficients amb el manteniment de la seva temperatura corporal. Un dels remeis més eficaços per a aquests col·lectius és vestir a l’animal amb alguna peça de roba. Ara bé, dins de casa és millor no vestir l’animal ni tenir-lo a prop de les calefaccions.

Els animals amb mal estat de salut són més vulnerables a les temperatures baixes

L’estat de salut de l’animal és un altre dels factors a tenir en compte per conèixer el grau de resistència del gos cap al fred. La deshidratació que acompanya múltiples malalties agudes i cròniques disminueix la temperatura corporal. Algunes malalties com ara l’hipotiroïdisme, poden provocar un descens considerable en la temperatura del caní i com a conseqüència que aquest tingui una major vulnerabilitat a les baixes temperatures. Una de les solucions pels gossos amb un estat de salut baix és augmentar una mica la quantitat de calories en la seva dieta durant els mesos freds, sobretot en gossos que viuen i dormen a l’exterior.

Els gossos, de la mateixa manera que les persones, necessiten unes cures específiques per a defensar-se de les baixes temperatures. Un gos amb fred no és un gos feliç. Ja hem vist que hi ha animals que s’adapten millor i més ràpid al fred que d’altres. Esperem que tothom segueixi els consells de l’Ignacio Moral i Clinivet i puguem passar un hivern lliure de refredats.