Pastor Alemany: el número dos en gairebé tots els camps

Les generoses característiques del Pastor Alemany han convertit aquesta raça en una de les que més serveis presta als éssers humans. Considerada la millor raça del món, el Pastor Alemany pot ajudar en gairebé tots els camps

El Pastor Alemany no és el millor vigilant de la casa, ni tampoc el millor rastrejador. Tampoc és el gos més ràpid, ni el més intel·ligent. Tot i així, està considerat da la millor raça del món. I és que el Pastor Alemany no és el millor res però és el segon en gairebé tots els camps. Es tracta d’una de les races de gossos més versàtils que es puguin trobar i, per aquest motiu, l’home l’utilitza per gairebé tot: gos pigall, gos policia en manifestacions o per trobar droga, rastrejador per al rescat de persones, vigilant i, evidentment, gos pastor, que de fet és el seu origen. Són moltes les races que ajuden als humans però si alguna s’hagués d’endur el premi, aquesta és el Pastor Alemany.

La raça es remunta al 1899 a les zones rurals d’alemanya, tot i que la Federació Cinològica Internacional no la va reconèixer fins l’any 1955. Els alemanys van desenvolupar aquesta raça buscant un bon gos pastor que vigilés les ovelles, les protegís i les tingués totes juntes. Però la raça va resultar tant eficient que poc a poc va anar ocupant altres camps. La seva força i intel·ligència li van obrir el pas a altres funcions. Es considera que el pare de la raça és Maximilian von Stephanitz, capità de caballeria de l’exèrcit alemany. I també va ser el seu salvador, ja que quan els alemanys van començar a abandonar els camps per concentrar-se a les ciutats, Von Stephanitz va témer que la seva raça caigués en l’oblit i va convèncer als mandataris alemanys perquè el fessin servir com a gos policia. A partir d’aquí, la raça es va obrir les portes en tots els camps i fins i tot es va servir en un símbol per als alemanys. Adolf Hitler fins i tot es feia fotografies amb Blondi, la seva gossa. Segons s’explica, va morir enverinada per un membre de les SS per ordre d’Adolf Hitler el 30 d’abril de 1945, poc abans que els aliats posessin fi a la barbàrie que va provocar el nazisme. També va ajudar a augmentar la seva fama la sèrie Rin Tin Tin o la de la televisió austríaca Kommisar Rex, Comisari Rex. En aquets vídeo es pot veure una demostració de l’obediència i l’efectivitat d’aquest gos en tasques de defensa.

El Pastor Alemany té un cap molt proporcionat amb el seu cos i ulls de color fosc. Té les orelles erectes i mirant cap endavant, de manera que produeix un gran efecte quan el gos està en posició d’atenció. El cos és molt musculat, una característica que atorga una gran força a la raça. Els mascles pesen entre 30 i 40 kg, mentre que les femelles entre 22 i 32 kg, segons la Federació Cinològica Internacional.

Els gossos d’aquesta raça acostumen a viure entre 10 i 12 anys i els seus dos punts dèbils són la propensió a contraure la malaltia del moquillo (que amb vacunes es pot evitar fàcilment) i la displàsia de malucs. Aquesta malformació afecta a moltes races grans i pot empitjorar si el gos té sobrepès o si fa massa exercici. A partir de certa edat és fàcil de detectar ja que obliga a l’animal a caminar coix per les potes del darrera. És important visitar el veterinari si es detecta aquest símptoma, així com dolor al pujar i baixar escales, ja que la malformació es pot complicar i l’animal pot arribar a perdre la mobilitat.

Les vacances amb el gos: On em puc allotjar?

Marxar de vacances o de cap de setmana no sempre és fàcil, si volem anar acompanyats del nostre gos. Per sort, cada cop hi ha més opcions i de diferents preus per anar de vacances amb el gos.

Llegir més

Però, al final, el meu gos pot anar deslligat per Barcelona?

L’Ajuntament de Barcelona va intentar prohibir que els gossos poguessin anar deslligats per la ciutat i parcs però el canvi de norma no entrarà en vigor fins l’abril del 2016. Aleshores… el meu gos pot anar deslligat per Barcelona o no?

La resposta és sí. L’Ajuntament de Barcelona ha modificat l’ordenança que regula la tinença d’animals però aquest punt no l’ha canviat. La norma és exactament la mateixa que hi havia fins ara, que és de l’any 2003, i que diu que els gossos “Han d’anar lligats per mitjà d’un collar i una corretja o cadena, que no ocasionin lesions a l’animal, llevat si aquest resta sempre al costat del seu amo o conductor, sota el seu control visual i està educat per respondre a les seves ordres verbals”. És a dir, que pots portar el gos sense lligar sempre i quan te’n facis responsable. Això implica no perdre’l de vista i que et faci cas quan el crides.

 

Aquest darrer punt és una mica confús, com denuncien algunes persones i també els partits de l’oposició. De fet, l’única manera que tenen els agents de la Guàrdia Urbana per comprovar si s’està vulnerant la norma és busca l’amo del gos que va deslligat i demanar-li que el cridi per comprovar si li fa cas. A vegades fins i tot demanen que el facis asseure per tal d’assegurar-se que l’animal obeeix.

 

Però la nova norma també diu que això canviarà a partir de l’abril del 2016. L’actual govern municipal vol prohibir que els gossos puguin anar deslligats encara que l’animal faci cas de l’amo. Aquesta prohibició també és pels parcs públics i l’única excepció, com és normal, és en el que anomena “àrees d’esbarjo” que tothom coneix com PipíCans. L’actual regidor de Presidència, cartera que inclou entre d’altres responsabilitats la tinença dels animals, Jordi Martí, volia incloure aquesta prohibició des de bon principi però els partits de l’oposició s’hi van oposar de manera que va optar per deixar-ho per més endavant. És evident que d’aquí a l’abril del 2016 poden haver canviat molt les coses.

 

Un dels arguments que va utilitzar l’oposició per criticar la prohibició que els gossos poguessin anar deslligats per Barcelona és la insuficient xarxa de PipíCans. Alguns d’ells en prou feines superen els tres metres quadrats. El govern es va comprometre a acabar amb aquesta mancança i a millorar –abans que el canvi de llei entri en vigor- la xarxa de PipíCans.

 

La sola amenaça de prohibir que els gossos puguin anar deslligats també va posar en peu de guerra alguns dels amos dels gossos.

La prohibició d’anar amb el gos deslligat depèn de cada municipi. Algunes ciutats importants com Madrid o Bilbao ho han solucionat establint horaris en els que sí que es permet deixar el gos sense lligar només als parcs. Els horaris acostumen a ser nocturns, que és quan hi ha menys gents als parcs i s’amplien als hiverns, seguint la mateixa lògica que en haver-hi menys gent als parcs, poden ocasionar menys molèsties.