Sant Joan i gossos: una relació explosiva

/0 Comentaris/a
La festa del solstici d’estiu, plena de petards i coets, pot ser un calvari per alguns gossos

Sant Joan i gossos, una relació difícil. La revetlla de Sant Joan és una nit plena de petards, i aquesta explosió de soroll amb què rebem l’estiu no agrada a tots els animals, sobretot a aquells que no estan acostumats als sorolls forts, siguin del tipus que siguin. La millor recomanació que us podem fer des de Tincungos és consultar amb el vostre veterinari de confiança, però per als que encara no ho heu fet us donem algunes indicacions que, com veureu, en els casos més greus, sempre passen per anar a veure un professional.

Molts gossos tenen por o fòbia als petards. No estan acostumats a sorolls tan forts i la seva reacció és amagar-se, estar inquiets o bordar. El millor per a ells és buscar-los la zona més tranquil·la de la casa o el lloc on estigueu, i deixar que passin la nit allà. És recomanable que no entreu a l’habitació a fer-los carícies ni a calmar-los amb paraules suaus, perquè encara que no us ho sembli, esteu reforçant la seva actitud poruga.

En casos greus, en què els gossos manifestin la por de forma molt forta, amb tremolors, plors i aïllaments que duren passada la nit de Sant Joan, sí que pot ser aconsellable administrar algun tranquil·litzant. Però aquest recurs està condicionat sempre a una visita al veterinari. És molt important, abans de receptar un fàrmac fer un examen de salut al gos, i sempre ha de ser un facultatiu el que decideixi el tipus de fàrmac i la dosi que li convé a cada animal.

Habituació al soroll des de cadells

Per evitar que els gossos passin una mala nit de Sant Joan, el millor és habituar-los des de ben cadells a conviure amb sorolls forts, de forma progressiva. És oportú fer-ho tenint en compte que els animals també poden tenir por a altres sorolls forts, com els trons en dies de tempesta o els motors dels cotxes a la ciutat.

Des de petits, és recomanable exposar els gossos a sorolls de forma progressiva i relacionar-los amb ambients o activitats agradables perquè, d’alguna manera, els animals entenguin que no passa res negatiu per a ells. Un exercici que funciona bastant bé és fer explotar globus a prop dels cadells quan aquests estan menjant. Comprovar que no passa res i que ells segueixen menjant els predisposa a no espantar-se quan senten un soroll fort.

Guia per viatjar amb el gos en avió, vaixell, tren o bus

/0 Comentaris/a

Com viatjar amb el gos en avió

Les grans companyies aèries permeten viatjar als gossos tant a la cabina dels avions com a les seves bodegues, en funció del pes de l’animal. Normalment el pes màxim permès per a cabina està entre els 6 i els 10 kilos (inclós el transportí) segons la companyia. Per contra, les anomenades companyies low cost com Ryanair o Easy Jet no admeten animals als seus avions a excepció dels gossos pigall que poden viatjar sempre a la cabina al costat del seu propietari.

Per a més seguretat, convé que abans de comprar els bitllets preguntis a la companyia amb la que vols volar si permeten viatjar amb gossos o gats i si hi ha places per ells ja que acostuma a haver un límit per avió, inclús per a un gos pigall.

Torna a confirmar la plaça 48 hores abans que el vol surti. El dia de partida, si el teu gos ha de viatjar en cabina, retarda al màxim el check-in per evitar així que hagi de passar una bona estona dins l’estressant ambient d’un aeroport. Si, per contra, ha de volar a la bodega, fes-ho amb antelació de manera que vagi a l’àrea d’equipatge i el col·loquin en un lloc tranquil i amb poca llum per a què es relaxi.

Els animals hauran de viatjar en un transportin si van a la cabina i, si pel seu pes, ho han de fer a la bodega de l’avió, en un gàbia de transport en bodega que es pot demanar a l’aeroport o comprar en botigues especialitzades. Cada companyia varia lleugerament les dimensions màximes del recipient amb el que els animals viatge en cabina. En el cas de que el propietari del gos sigui qui porti el transportí on viatjarà el seu gos, l’habitacle haurà de complir una sèrie de normes: haurà de ser resistent i segur, còmode per la mida del gos i permetre la seva ventilació. Haurà de tenir un fons permeable i un tancament que garanteixi que no s’obrirà en cap moment. A més, haurà de comptar amb un recipient perquè mengi i begui. Si l’habitacle no compleix amb aquestes normes podria ser rebutjat a l’embarcament o l’haurà de substituir per un altre. És molt important que la gàbia on viatgi el teu gos estigui clarament identificada. Els gossos han de pagar per viatjar en avió. Les tarifes varien segons les companyies aèries en funció del trajecte i si l’animal viatja a la cabina o a la bodega. Recorda que per viatjar en avió, hauràs de dur el seu passaport internacional caní sobre tot si et desplaces a algun país de la Unió Europea i el teu gos haurà d’estar vacunat contra la ràbia. Si vas al Regne Unit o a fora de la UE, consulta a la companyia amb la que volis si et permeten viatjar amb mascotes. A continuació t’indiquem l’enllaç a la normativa (en anglès) de la IATA (Associació Internacional de Transport Aeri) sobre transport de mascotes, així com els enllaços de les principals companyies aèries que operen a Espanya per a què coneguis amb detalls les seves condicions pel que fa al transport d’animals de companyia (Pets).

Iberia,  Air Europa, Vueling, Air France, British Airways, Lufthansa, Turkish Airlines, Air Berlín, Delta.

 

Com viatjar amb el gos o el gat en vaixell

A Espanya no hi ha una normativa específica sobre el transport de gossos i gats en vaixells de passatgers per la qual cosa cada companyia aplica unes determinades condicions. En totes elles prima la seguretat i benestar dels passatgers que hi viatgen i també la dels animals. Les companyies que fan creuers no admeten animals de companyia a excepció dels gossos pigall que acompanyen a persones invidents. Els gossos i els gats, a excepció dels pigall, viatgen en gàbies o transportins que facilita la naviera i són col·locats a la coberta del vaixell, al garatge o a altres llocs ventilats i protegits de la pluja i el fred. En cas de que portis el teu propi transportí, ho hauràs de comunicar al personal de bord als qui t’hauràs de presentar quan pugis al vaixell per a què t’indiquin on viatjarà la teva mascota.

Acciona Transmediterrània permet només en els seus vaixells ràpids que els gossos i gats que no superin els 6 kilos de pes (inclòs l’habitacle) viatgin al costat del seu propietari en un transportin o gàbia de dimensions 50 de llargada, 40 d’amplada i 25.de fondària (50x40x25). Si viatges a Itàlia, la companyia Grandi Navi Veloci permet que el teu gos viatgi amb tu al camerino. Les companyies estableixen un horari de visites als animals durant el trajecte. Algunes, no permeten però que el gos surti de la gàbia mentre que altres deixen al propietari que el passegin per la coberta. Si portes el teu cotxe al vaixell, no deixis mai el teu gos dins el seu interior durant el trajecte ja que pot deshidratar-se i asfixiar-se. Abans d’iniciar el viatge, convé que visitis al veterinari per a què t’aconselli sobre què ha de menjar i beure durant la travessia i quins medicaments pot prendre si es mareja. El gos ha d’estar al dia de les vacunes i desparasitat, i ha de portar el xip electrònic identificador per localitzar-lo. Recorda de portar sempre el passaport caní. Quan facis la reserva has d’incloure’l també el teu gos, que haurà de pagar una tarifa.

En algunes línies curtes de la companyia Balearia, la teva mascota viatjarà gratis. A continuació, et posem un enllaç a la normativa de les diferents companyies navieres que operen a l’Estat espanyol per a que consultis la seva normativa sobre transport d’animals.

Balearia, Acciona Transmediterranea, Grimaldi, GNV.

 

Viatjar amb el gos en tren

Els gossos que no superin els 10 kilos de pes poden viatjar en els trens de Renfe ja siguin de Llarga i Mitjana Distància com als AVE o AVANT. Però a la seva normativa deixa clar que els gossos podran pujar al tren sempre i quan no s’oposi la resta de clients. El teu gos haurà d’anar en un transportí o contenidor completament tancat que no superi els 60x35x35. El preu del bitllet és del 25% de la tarifa normal encara que a l’AVE hi ha la possibilitat de que el contenidor on viatgi ocupi una plaça, pagant aleshores igual que si fos una persona. A tots els trens de Renfe, els gossos pigall viatgen gratis. Si viatges per Europa, les coses canvien. Els gossos no sempre han de viatjar dins d’un transportin a França i a la majoria de països els gossos petits i els gats viatgen gratis si els portes dins d’un transportin. Recorda que en tots aquests països hauràs de presentar el passaport internacional caní. En els següents enllaços podràs veure la normativa que es fa servir per al transport de mascotes a les companyies ferroviàries d’alguns països europeus.

 

Anglaterra (National Rail), França (SNCF), Itàlia (TrenItalia), Alemanya (Bahn), Holanda (Nederlandse Spoorwegen), Suècia (Statens Järnvägar), Suïssa (SBB-CFF-FFS) i Bèlgica (NMBS/SNCB).

 

Viatjar amb el gos en cotxe

Si decidim viatjar en cotxe, hem de tenir en compte que el nostre gos haurà de viatjar sempre ben subjectat. La manera més còmoda i segura de viatjar pel teu gos és dins d’un transportin que podràs col·locar al maleter del cotxe o, en cas de que la teva mascota sigui petita, al terra de l’habitacle darrera dels seients capdavanters. Mai col·loquis el transportí a sobre d’un seient subjectat amb el cinturó ja que en cas de col·lisió pot sortir disparat contra els vidres. Altres formes de portar el teu gos al cotxe és amb arnesos que el subjecten mitjançant el cinturó de seguretat o dispositius Isofix, o separat de l’habitacle amb una reixeta en el cas dels vehicles familiar o amb porta al darrere. És convenient fer una parada per descansar cada dues hores de viatge. Quan ho facis en una àrea de servei, recorda que has de treure el gos del vehicle dins el transportin o subjecte amb la corretja. És recomanable portar una mica d’aigua i un recipient per hidratar-lo en les parades. No el deixis mai sol dins del cotxe, sobre tot a l’estiu. De moment, no hi ha àrees de descans canines a les carreteres espanyoles. Bé, n’hi ha una en el kilòmetre 152 de l’autovia de Burgos (A-1): l’Àrea Tudanca. Si viatges per Itàlia pots trobar els anomenats Fido Park a diferents autopistes del país transalpí.

 

Viatjar amb el gos en autobusos de línia

Portar un gos en un autobús de línia no és gaire recomanable ni agradable pel teu gos ja que si no és un gos pigall haurà d’anar a les bodegues del vehicle dins d’una gàbia o d’un transportin. A més, es recomana que porti el morrió. Si portes la teva mascota en aquest tipus de transport, t’hauràs de presentar un quart d’hora abans de la sortida i hauràs de col·locar personalment l’animal allà on t’indiqui el conductor.

 

Empreses de transport especialitzades en gossos

Existeixen una sèrie d’empreses de transport especialitzades en el trasllat de gossos a nivell local, nacional i internacional que poden fer que el viatge de la teva mascota sigui molt més còmode, sobre tot si es tracta d’un gos gran. A continuació et donem a conèixer algunes d’elles:

TravelDog, MRW, Baggage Pets, Aeppa i Worldwidedogs.

Consells per viatjar amb el gos

/0 Comentaris/a

Abans de començar un viatge cal tenir en compte alguns preparatius veterinaris, legals com el passaport i també per ajudar a que el gos estigui més tranquil.

Cada cop que marxem de casa uns dies o de vacances ens preguntem el mateix quan planifiquem el viatge: què fem amb el gos? A qui el deixem? Doncs el teu gos pot viatjar sense cap problema amb tu tant per la geografia catalana o espanyola com per la majoria de països estrangers. Fins i tot fora de les nostres fronteres podràs comprovar el bon tracte que reben les teves mascotes a l’estranger. Abans de fer un viatge amb el teu gos has de tenir en compte una sèrie de requisits que haurà de complir, sobretot si viatja a l’estranger, i algunes recomanacions per a que el desplaçament en cas que sigui en avió o vaixell no sigui traumàtic per al teu animal.

Aquí tens alguns consells per a que viatjar amb el gos sigui cómode i fàcil:

Passaport europeu caní

És un document necessari per a gossos, gats i fures per viatjar pels països de la Unió Europea (UE) que et serà facilitat pel teu veterinari després de fer-li una revisió. Per viatjar cal que el teu gos estigui identificat per mitja d’un sistema electrònic d’identificació i correctament vacunat, sobre tot contra la ràbia. Alguns països com Irlanda, Malta, Suècia, Finlàndia o el Regne Unit demanen també que la teva mascota hagi estat sotmesa a una valoració d’anticossos contra la ràbia per un laboratori autoritzat. El passaport es formalitzarà en la llengua oficial de l’estat de la UE on s’hagi emès i en anglès; Per obtenir-lo s’haurà de pagar una taxa que cada govern determinarà.

Els estats membres de la UE poden autoritzar a entrar animals joves de menys de tres mesos sense vacunar sota determinades condicions. Si vols viatjar a altres països, en aquest enllaç de la companyia aèria Air Europa, tens informació detallada sobre les condicions que ha de complir la teva mascota per viatjar en avió per Europa i altres països d’Amèrica i Àfrica.

Com preparem el gos abans d’iniciar un viatge?

Abans de sortir de viatge amb el teu gos cal prendre una sèrie de mesures per a què el trasllat del teu animal al lloc de vacances sigui el menys estressant i traumàtic per a ell, en especial si és la primera vegada que viatja. Aquestes són algunes recomanacions:

– Dóna-li un bany abans de sortir per evitar que faci mala olor i pugui molestar a altres passatgers.

-Transmet-li tranquil·litat durant el dia de preparació del viatge. Si estàs nerviós, ell ho notarà. Ha de notar el mínim possible que és un dia diferent a qualsevol altre.

-Si has d’anar en avió redueix la quantitat de menjar el dia anterior i dóna-li suficient aigua. Dues hores abans d’entregar-lo a la companyia aèrea o naval, dóna-li un àpat lleuger.

–Consulta amb el veterinari si cal que prengui algun tipus de medicació per evitar mareigs. No li donis sedants ni tranquil·litzants si ha de viatjar en avió.

–Acostuma’l a estar a la gàbia o el contenidor amb el que haurà de viatjar durant cert temps abans d’iniciar el viatge. Li donarà tranquil·litat i es sentirà còmode i segur a l’hora d’emprendre el trajecte.

-En cas que marxeu en avió o en vaixell dóna un passeig amb ell abans de sortir cap a l’aeroport o el port i un altre cop abans de fer el check-in.

-Incorpora la manta o el coixí on dorm o alguna altra pertinència seva com el recipient on menja perquè reconegui la olor. Col·locar una de les seves joguines preferides dins la gàbia, també el calmarà si no estàs al seu costat durant el viatge.

-Si l’has d’entregar a la secció de càrrega d’un avió o un vaixell, fes-ho amb naturalitat i calma.

El Bulldog anglès: el caprici de l’home

/0 Comentaris/a

Una raça que enamora, que s’ha convertit en un símbol, però molt delicat de salut

El Bulldog és una raça de gos molt especial que desperta autèntica fascinació a moltes persones. De fet, compta fins i tot amb clubs de fans i s’ha convertit en tot un símbol sobretot a Anglaterra, d’on és originari. Però la fascinació que desperta és proporcional a les complicacions que presenta com a raça. És un gos propens a problemes de salut que, possiblement, si no fos per aquesta devoció dels humans ja s’hauria extingit: la seva reproducció és molt difícil i perillosa a causa de la seva estructura física i dels seus problemes de respiració, i, en la majoria dels casos, cal fer-la per inseminació artificial.

L’origen. El seu origen genètic no està clar, però se sap que s’ubica a les Illes Britàniques durant el segle XVI. El nom prové d’un joc d’apostes de l’època que consistia en lligar un toro a un pal amb una corda i deixar anar un grup de gossos d’aquesta raça prèviament ensinistrats per a l’atac perquè anessin contra l’animal. Aquesta pràctica va quedar prohibida al Regne Unit l’any 1835, gràcies a la Llei de crueltat amb els animals. A partir d’aquest canvi legislatiu, el bulldog es va convertir en un animal de companyia i la raça ha anat evolucionant.

Característiques. El bulldog anglès és un gos de pèl curt, de baixa alçada, ample, poderós i compacte, segons la definició de la Federació Cinològica Internacional (FCI), l’organisme que regula les característiques de les races. Té un cap més aviat gran en proporció amb el cos, la cara curta i el morro també curt i ample. Els mascles pesen uns 25 kg i les femelles un parell de quilos menys. Es tracta d’un gos molt afable amb les persones però que, a diferència d’altres races, no és especialment juganer amb la resta de gossos. És una raça poc activa (que prefereix dormir per sobre de qualsevol altra activitat) i no és un animal fàcil d’educar, en part perquè la seva intel·ligència dificulta la obediència cega i entregada que poden mostrar altres gossos.

Salut. Les característiques del bulldog el fan un gos amb predisposició a patir cops de calor, així com tenir problemes cardíacs. També solen patir una malaltia ocular provocada pel contacte de les pestanyes amb l’ull tancat. Acostumen a viure entre 8 i 10 anys.

La família creix

/0 Comentaris/a

Des de Tincungos volem compartir aquest text del Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona (COVB), on molt detalladament s’exposen les bases per a adaptar una mascota a la nostra llar. Ens semblen uns consells molt clars i útils, per proporcionar-nos una feliç convivència.

L’inici del nou any acostuma a coincidir tradicionalment amb l’arribada de noves mascotes a la família. La temporada nadalenca és un període important per a l’acollida d’animals domèstics i exòtics a la llar, encara que sovint aquesta decisió implica la posada en marxa d’unes pautes bàsiques que incidiran directament en la bona integració de la mascota a la nostra llar.

Aquesta tasca de conscienciació té una influència directa en el percentatge d’abandonaments d’animals que tendeix a incrementar-se durant el primer trimestre de l’any, així com en els períodes de vacances. Només l’últim any, 5.390 mascotes van ser retrobades després d’haver estat abandonades, perdudes o robades, gràcies a l’AIAC (Arxiu d’Identificació d’Animals de Companyia). Amb l’objectiu de reduir aquest número, el Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona (COVB) recomana seguir una sèrie de pautes bàsiques com a mesura de conscienciació per evitar aquesta situació.

1.- Temps: És important dedicar un temps diari adequat a la cura i atenció de la mascota que variarà en funció de les característiques de cada espècie o animal.

2.- Alimentació: Una correcta alimentació requereix d’unes especificacions nutritives que es troben en aliments especialitzats, per tant, s’ha de procurar evitar oferir qualsevol tipus de menjar i, sobretot, fer-ho a deshores.

3.- Vacunació: Establir un pla sanitari és primordial per a una convivència més segura. La vacunació i desparasitació periòdica garanteixen, tant la salut de la mascota, com la de la nostra família.

4.-  Identificació: Identificar a les nostres mascotes és un aspecte bàsic de cara a solucionar una hipotètica pèrdua. Els veterinaris són els professionals autoritzats per identificar a un animal mitjançant la implantació en condicions d’asèpsia d’un microxip  amb un codi numèric de 15 dígits. Un cop introduït el xip, el veterinari s’encarregarà de vincular aquest codi amb el propietari donant-lo d’alta a l’AIAC (Arxiu d’Identificació d’Animals de Companyia).

5.- Cens: Aquest registre que dirigeix l’Ajuntament és de gran utilitat per conèixer quina és la població d’animals de companyia a cada localitat, per tal de poder prendre mesures útils com la projecció de nous espais condicionats. Per formalitzar aquest registre, el propietari ha d’inscriure la seva mascota al Cens d’Animals de Companyia mitjançant el document d’identificació de la seva mascota, la cartilla sanitària i la fotocòpia del seu DNI.

6.- Esterilització: L’esterilització és la solució per a la cria incontrolada dels animals domèstics que esdevé la causa principal del seu abandonament. A més, aquesta mesura també millora la convivència, evita els hàbits de fugida durant el període de zel i en cap cas modifica aspectes de la intel·ligència de l’animal ni provoca depressió. 

7.- Educar: A l’hora de conviure amb un animal és essencial ensenyar-li a comportar-se correctament. Per això, és bàsic saber donar el seu lloc a la mascota i permetre que experimenti amb diferents situacions que es donaran al llarg de la seva vida. En cas de dubte sempre podem consultar amb el nostre veterinari per veure quines mesures són les més adequades.

8.- Higiene: Per mantenir la nostra mascota neta no és necessari netejar-la contínuament amb aigua i sabó. Un bon pentinat i/o raspallat acostuma a ser més beneficiós i elimina la major part de la brutícia de la pell de les nostres mascotes. 

9.- Convivència: Trobar un lloc adequat a l’habitatge és fonamental per aconseguir una convivència còmoda, ja que ajudarà al confort de l’animal i contribuirà a que aquest respecti els espais comuns.

10.- Societat: La integració social de la nostra mascota dependrà, en gran mesura, en saber com evitar conflictes i baralles amb altres animals, així com controlar a l’animal per a no molestar a la resta d’usuaris.

 

Fures i rèptils, mascotes a l’alça

El llistat d’animals de companyia s’ha anat ampliant any rere any obrint pas a noves mascotes exòtiques. Als habituals gats i gossos, s’han unit un nodrit grup de nous animals entre els que cada cop tenen més importància les fures, cobais, rèptils i aus exòtiques, entre d’altres.

Tots ells requereixen de cures específiques, de manera que l’assessorament d’un veterinari especialitzat esdevé un aspecte bàsic per a què l’acollida de l’animal sigui còmoda i agradable, evitant així generar estrès o rebuig en el seu nou entorn.

Josep Gómez Muro, president del Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona, destaca: “L’assessorament d’un veterinari professional adquireix una gran importància, especialment en aquesta fase inicial d’acollida, i contribueix directament a adquirir un coneixement més ampli de la mascota.”

 

Sobre COVB

Fundat l’any 1904, el Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona (COVB) a prop de 2.500 professionals del sector veterinari. La seva missió és garantir un bon exercici professional respectuós amb els drets i els interessos de la societat en general. Per assolir aquest objectiu, s’ordena l’exercici de la professió, es promouen i organitzen cursos de formació, acords amb diferents entitats i conferències sobre temes d’interès entre d’altres tasques, procurant la perfecció i regulació dels serveis que puguin oferir els veterinaris.

L’objectiu principal del COVB és convertir-se en un instrument útil recollint les propostes, suggeriments, observacions i crítiques dels seus col·legiats i de la societat.. A més, entre els seus objectius també destaca el de convertir-se en un òrgan de consulta oferint informació dels múltiples camps que comprèn la professió.