Nou mesos de presó per al propietari d’un gos que va aparèixer penjat a Jódar

/0 Comentaris/a

Gràcies a l’esforç i la perseverança de l’Associació Galgos del Sur, el responsable de la mort de Simba ha estat castigat.

El Jutjat Penal número 2 de Jaén ha condemnat a nou mesos de presó el propietari de Simba, un gos de raça llaurador que va aparèixer penjat en un mas en ruïnes de Jódar, municipi de Jaén. A més, al responsable dels fets se li ha imposat una pena de 3 anys d’inhabilitació especial per a la tinença d’animals i els exercicis de professió, ofici o comerç que hi tingui a veure.

La sentència final ha estat possible gràcies a la denúncia inicial dels fets per part de l’Associació Màgina Animal de Jódar i la lluita insaciable de la protectora Galgos del Sur. L’organització de defensa de llebrers va exercir com a acusació popular al judici de la mort de Simba. En un primer lloc, el cas va ser arxivat pel Jutjat d’Instrucció número 3 d’Úbeda i posteriorment va ser reobert per l’Audiència Provincial de Jaén després d’un recurs d’apel·lació presentat per la mateixa associació.

Segons indica Galgos del Sur, la sentència considera que durant el mes d’octubre 2020, el propietari de Simba va conduir el gos fins a un mas en ruïnes de la localitat de Jódar i, “guiat per l’ànim d’ocasionar-li la mort, va lligar una corda al coll de l’animal i a una biga per penjar-lo”. Posteriorment, “l’acusat va procedir a donar de baixa l’animal”, al·legant falsament un accident com a causa de la mort.

El cas de Simba: una mort que no ha quedat impune

Dulce Aguilera, del despatx jurídic Justícia Animals & Medi Ambient i advocada de Galgos del Sur, ha valorat positivament el judici contra el propietari: “Ens sentim tremendament satisfets per la sentència obtinguda, ja que ens hem trobat amb multitud de traves al llarg del procediment per tirar-ho endavant”.

Tot i això, Aguilera lamenta que “si no hagués estat per la personació com a acusació popular de Galgos del Sud, aquest cas haguessis estat arxivat i oblidat per complet sense cap tipus de repercussió, tal com passa en la gran majoria de procediments penals per maltractament animal i on l’acusació la fa el fiscal”.

L’advocada de defensa animal considera que “precisament aquí és on rau la importància de les acusacions populars i particulars en aquest tipus de procediments on pràcticament es converteixen en garants de la continuïtat del procés penal”.

Polèmica per l’ús de fosfur d’alumini per matar conills a Lleida: “És un disbarat”

/0 Comentaris/a

Es tracta d’una substància altament tòxica i molt perillosa per a qualsevol ésser viu

El departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha iniciat una «prova pilot» molt perillosa: l’ús de fosfur d’alumini per matar conills. L’objectiu de la Generalitat és acabar amb la plaga de conills que està fent estralls a la plana de Lleida però, segons els experts, aquest mètode no serà eficient i, a més, es corre un risc molt elevat: “És un disbarat”, conclou Octavio Pérez Luzardo, catedràtic de la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria de l’àrea de Toxicologia.

El fosfur d’alumini s’usa com a plaguicida però només en casos molt concrets ja que és molt tòxic i pot ser letal. De fet, només el poden manipular les empreses que han estat autoritzades pel Ministeri de Sanitat. Quan el fosfur d’alumini entra en contacte amb la humitat genera fosfina, una substància altament perillosa per a qualsevol ésser viu, ja que bloqueja la respiració mitocondrial. “Afecta de forma no selectiva a la pràctica totalitat de les cèl·lules de l’organisme (…) és una de les substàncies de major toxicitat que es coneixen”, adverteixen en un comunicat Pérez Luzardo i Manuel Zumbado, doctor en Veterinària i també expert en toxicologia.

“Estic molt sorprès”, reconeix Pérez Luzardo. “És un perill per a la ciutadania i també per a les espècies no diana”, és a dir, la resta d’éssers vius a qui no va dirigit el fosfur d’alumini però per qui també pot ser letal. Qualsevol insecte, ocell o altre animal que respiri aquesta substància, morirà.

Segons informa el departament d’Acció Climàtica, aquesta «prova pilot» s’està duent a terme a la carretera LV-7041 de Soses a Massalcoreig (Segrià) i només en zones “molt afectades”. El departament recorda que l’ús d’aquesta substància està permesa per garantir el funcionament de les infraestructures però, segons el doctor Pérez Luzardo, aquesta interpretació “perverteix l’esperít de la norma”. I és que la llei està pensada «per protegir infraestructures com les vies del tren, ja que els talussos són llocs ideals per als nius» de rates o conills. El deteriorament d’aquests espais podria suposar un perill per a la via i, per altra banda, és més segur usar un producte tant tòxic perquè les vies del tren acostumen a estar més allunyades de les zones de pas de les persones o altres espècies. Res a veure amb una carretera comarcal.

Els caus dels conills, a més, tenen moltes bifurcacions, diferents alçades i vies d’accés… de manera que és impossible que els tècnics sàpiguen sobre quina superfície volen actuar. L’ús d’aquesta substància està tan regulat que especifica fins i tot quina quantitat exacta s’ha d’utilitzar segons l’espai que es vol afectar, però aquesta equació no es pot resoldre sense conèixer la profunditat dels túnels dels conills.

Sense eficàcia

A part d’assumir un risc molt alt, la mesura, segons els experts “no serà eficaç”, ja que els conills que viuen en els nius que hi ha a la carretera no tenen perquè ser els mateixos que es mengen els camps de cultiu. El problema és que la norma és molt més estricte pel que fa a l’ús del fosfur d’alumini en camps de cultiu, ja que es tracta d’aliments per al consum humà. El sindicat agrari Unió de Pagesos si que ha demanat al subdelegat del Govern espanyol a Lleida, José Crespín, permís per poder usar fosfur d’alumini als seus camps, així com indemnitzacions pels danys patits per culpa dels conills.

RTVE vol acabar amb una colònia felina controlada que habita a les seves instal·lacions de Sevilla

/0 Comentaris/a

Treballadors de l’ens públic i la Plataforma Gatera Sevilla Felina demanen ajuda per frenar la demolició de la colònia de gats que habita als jardins de RTVE Sevilla.

El benestar dels gats de la colònia felina dels jardins de RTVE de Sevilla està en perill. Segons indiquen alguns treballadors de la corporació pública, el Comitè de Prevenció i Salut Laboral Nacional ha proposat des de Madrid posar fi a la colònia. Una decisió inexplicable que posa en perill tot l’esforç dels cuidadors per mantenir una gestió impecable procedent d’abril del 2022.

Actualment, a la colònia felina de RTVE conviuen divuit gats. Tots desparasitats i esterilitzats gràcies a la tasca incondicional d’un grup de treballadors de la corporació pública i a la col·laboració de la Plataforma Gatera Sevilla Felina. Aquests mateixos empleats són els que s’han encarregat durant els darrers mesos d’alimentar els animals, a més de construir i netejar les casetes. Tot això amb els diners de les seves butxaques.

“Fa uns mesos, a la colònia hi havia unes deu gates, que parien cada quatre mesos aproximadament. Han mort cadells per les condicions en què malvivien. Altres van ser atropellats dins de les mateixes instal·lacions de RTVE Sevilla. S’han reduït encara més el nombre de gats perquè se n’han donat molts en adopció”, detalla la Plataforma Gatera Sevilla Felina sobre la situació dels gats a l’origen. Un inici que no va ser gens fàcil i que contrasta notablement amb la situació de control i estabilitat que hi ha actualment.

La Plataforma Gatera Sevilla Felina ha mostrat el seu rebuig absolut davant de la decisió presa pels responsables de RTVE: “Què millor que un Ens Públic dedicat a la comunicació per transmetre que la convivència és possible. No entenem la fixació amb aquesta colònia d’una corporació pública que es nega, no només a permetre la presència d’una colònia que no fa mal a ningú, sinó també a desatendre la nova Llei de Benestar Animal que protegeix les colònies felines ben gestionades”.

“No entenem la fixació de RTVE amb una colònia felina que a ningú fa mal”

Segons els treballadors de la corporació pública, la intenció és que sigui el Zoosanitari de Sevilla (la gossera municipal) el que assumeixi la recollida dels gats i es procedeixi a la demolició de les estructures i casetes fabricades per als animals. D’aquesta manera, es destruiria tota la feina que s’ha dut a terme durant molts mesos per part d’uns empleats que han controlat i garantit el benestar d’aquests animals.

La Plataforma Gatera Sevilla Felina i els empleats de RTVE recorden que ja han tingut una mala experiència amb el Zoosanitari de la capital andalusa. “Vam portar tres cadells lactants que van ser recuperats per la Plataforma i portats a una casa d’acollida, on van arribar malalts per un contagi de panleucopènia a la gossera. Això va provocar la mort d’aquests tres petits”, aclareixen.

Davant d’aquesta trista situació, l’associació de defensa animal de Sevilla ha apel·lat “a la sensibilitat dels alts càrrecs responsables de RTVE perquè rectifiqui la decisió” pel bé dels gats de la colònia. També ha fet una crida a través de les xarxes socials sota el hashtag #nometoqueslosgatos perquè qualsevol persona o associació pugui sumar-se a la protesta amb l’objectiu de frenar una acció innecessària que amenaçaria greument el benestar d’uns animals que no han fet res a ningú.

Depana demanarà mesures cautelars per aturar la nova gossera de Barcelona

/0 Comentaris/a

El nou projecte, que preveu una inversió de prop de 19 milions d’euros es vol ubicar al Parc Natural de Collserola

Després de més deu anys de debats i de tràmits, l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat, de manera inicial, traslladar l’actual gossera al Parc Natural de Collserola, en una zona que pertany al municipi de Montcada i Reixac. El Centre d’Acollida d’Animals de Companyia (CAAC) es troba actualment a la carretera de l’Arrabassada i ja fa molts anys que ha quedat obsolet.

Els dos ajuntaments implicats, el de Barcelona i el de Montcada i Reixac, ja li han donat el seu vist-i-plau, i també ho ha fet la Generalitat de Catalunya, ja que va caldre una modificar el Pla General Metropolità (PGM) per tirar endavant l’operació. Malgrat aquest acord a tres bandes i el consens total que l’actual gossera ha quedat desfassada i cal un solució urgent, la nova ubicació no és la millor solució. El Consell de Protecció de la Natura (el màxim òrgan consultiu en matèria de natura a Catalunya) ja va fer un informe desfavorable l’any 2019. El principal inconvenient, segons aquest òrgan, és «la utilització dels espais naturals com a reserva de sòl per a la ubicació de determinats equipaments, que té com a conseqüència la reducció de la superfície protegida». També advertia que «la declaració de parc natural i la seva inclusió d’aquest emplaçament en el parc, comporta que les actuacions que s’hi facin hagin d’estar en consonància amb els objectius de gestió i protecció del parc natural» i res té a veure una gossera (per molts eufemismes que vulguin fer servir) amb la conservació d’aquest espai.

Per aquest motiu, l’any 2020 la Lliga per Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA) va interposar un recurs contenciós-administratiu i, segons ha pogut saber Animalados, demanarà al jutge que interposi mesures cautelars per evitar que l’Ajuntament de Barcelona comenci les obres al Parc Natural.

A més dels problemes mediambientals de voler aixecar una construcció de 2,6 hectàrees en ple Parc Natural, Depana també denuncia que encara no han tingut accés al projecte. “Hem vist tots els projectes que s’han anat fent sobre el nou CAAC, però aquest no. No l’hem vist ningú. No s’han consultat experts, ni s’ha deixat participar les entitats”, segons denuncia Marta Gumà, membre de Depana. Gumà reconeix que es tracta d’un debat “molt delicat” perquè l’associació que ella representa està totalment d’acord en que cal millorar l’actual CAAC i, de fet, ella mateixa ha denunciat en altres ocasions la situació que viu la gossera, però s’oposen a que la moneda de canvi sigui construir enmig d’un Parc Natural.

 

Imatge de la nova estructura del CAACB/Ajuntament de Barcelona

La idea de traslladar el CAAC fins a Montcada i Reixac és del govern convergent de Xavier Trias, concretament del regidor Jordi Martí. Deu anys més tard, però, és la tinenta d’alcaldia Laia Bonet (PSC) qui està a punt de rematar el projecte, amb el suport dels comuns. L’Ajuntament de Barcelona confia començar les obres aquesta tardor. El nou espai, segons fonts municipals, “acollirà els animals perduts, abandonats i decomissats dels dos municipis” i promourà l’adopció. També defensen que “serà un puntal en el desenvolupament de noves línies de recerca adreçades a millorar el benestar dels animals”.

L’Ajuntament de Montcada ja ha atorgat la llicència al de Barcelona que ara, tal com fixa la normativa, sotmetrà el projecte a informació pública durant 30 dies. Les entitats i les persones que ho vulguin podran presentar esmenes.

La nova gossera, que té un pressupost de 19 milions d’euros, està prevista a la finca que es coneix amb el nom de Torre Doña Juana, al costat del cementiri de Collserola. La superfície construïda, d’uns 6.000 m2, inclou l’edifici de serveis centrals i gateres (de planta baixa i dos nivells de soterrani) i les edificacions dels boxes. Tindrà capacitat per a 350 gossos i 150 gats.

Alarma per la presència de cadàvers de voltors enverinats a Astúries

/0 Comentaris/a

L’associació FAPAS alerta de la presència de cadàvers de voltors enverinats a tot el centre d’Astúries des de la setmana passada.

Durant els últims dies han aparegut més d’una dotzena de voltors morts a diferents punts d’Astúries, des del consell de Mieres als de Teverga, Yernes i Tameza, Proaza o Quirós. El Fons per a la protecció dels animals salvatges (FAPAS) ha alertat d’aquest fet després de la trucada d’excursionistes que han localitzat els cadàvers mentre feien travesses de muntanya.

Després de rebre aquestes trucades, FAPAS s’ha desplaçat a visitar les colònies de reproducció ubicades a la Vall del Trubia i han pogut observar també voltors morts als penya-segats, en llocs totalment inaccessibles. Això ha generat les sospites que el nombre real de voltors i d’altres animals salvatges morts és impredictible, ja que els cadàvers poden quedar en llocs impossibles de localitzar.

Exemplar de voltor trobat sense vida a Astúries/ FAPAS

L’associació de defensa animal té coneixement que els exemplars morts han estat recollits per personal de la Conselleria de Medi Rural, sense poder determinar el veritable abast d’aquest enverinament massiu de fauna salvatge al centre d’Astúries. A més, la intoxicació sembla també haver afectat gossos de caça i fins i tot un caçador que va resultar intoxicat en manipular el seu gos mort.

FAPAS detalla que la presència de verí a zones osseres, tal com ha passat en aquesta ocasió, és un crim ambiental d’extraordinari risc per a la conservació de la biodiversitat. Davant d’aquesta situació, l’associació reclama al Principat que engegui protocols de vigilància o mantingui col·laboració amb les entitats que poden ajudar a verificar el problema.

A més, les associacions podrien ajudar a localitzar més exemplars morts, mantenint com a única actitud el secretisme i l’ocultació pública dels fets. Esperem que s’aturi aviat el problema i cap animal més pateixi les conseqüències d’aquest verí.