L’abandonament de gossos i gats a Espanya el 2021 baixa en un 7% en comparació amb el 2019

Un any més, l’abandonament i la pèrdua constitueixen el principal problema de benestar i qualitat de la vida dels animals de companyia d’Espanya.

Durant el 2021, les protectores espanyoles van recollir un total de 285.000 gossos i gats, una xifra molt similar a l’any anterior (286.000 el 2020) i per sota del nombre d’animals que es recollien els anys anteriors a la pandèmia. Si comparem amb el 2019, la xifra total de gossos i gats que van arribar als refugis l’any passat va ser del 7% menys. Aquestes són les dades que recull l’Estudi ‘Él Nunca lo Haría’ de 2021 de la Fundació Affinity.

L’arribada de gossos als refugis va augmentar lleugerament el 2021, concretament un 3%, després d’un fort descens del 12% l’any anterior a causa de la disminució d’animals perduts i abandonats durant els mesos de confinament. En el cas dels gats, la seva arribada a les protectores es va reduir en un 5%, cosa que representa el primer descens que s’observa en aquest sentit en els darrers 5 anys.

Les dades, lleugerament optimistes, s’han de situar en un context encara lluny del normal. El 2021 les restriccions a la mobilitat encara es van mantenir durant alguns mesos, per la qual cosa caldria esperar les dades del 2022 per parlar d’un possible canvi de tendència. L’estudi també confirma que el lleuger descens dels animals recollits el 2020 va ser conjuntural, reflex de l’impacte de les restriccions de la mobilitat a l’estil de vida de les famílies, una situació que, encara que en menys mesura, va continuar el 2021 i que podria haver influït en els resultats d’aquest any.

Recollida de gats: primer descens en 5 anys

Segons les dades de l’Estudi ‘Él Nunca lo Haría’ 2021 de Fundació Affinity, el 2021 van arribar 118.000 gats als refugis espanyols, un 5% menys que el 2020 i la xifra més baixa de l’últim lustre.

“Malgrat les dades, creiem que l’abandonament i la pèrdua de gats segueix sent avui el gran repte tant de les entitats com de la societat. Tinguem en compte que no només arriben milers de gats a les entitats, sinó que altres acaben en colònies, també gestionades majoritàriament per protectores. Si a això sumem el fort increment de l’arribada de cadells, més de la meitat, i que les ventrades no desitjades són el primer motiu d’abandonament declarat, arribem a la conclusió que l’esterilització és una mesura clau i necessària”, explica Isabel Buil, directora de la Fundació Affinity.

Les ventrades no desitjades, el primer motiu d’abandonament

Les ventrades no desitjades es col·loquen en primer lloc (21%), seguides del final de la temporada de caça (13,4%) i els problemes de comportament de l’animal (13,1%) com a motius d’abandonament. Els problemes econòmics han deixat de ser la principal causa declarada i han passat del 25% al ​​6%. Un descens de la primera a la sisena posició del rànquing de les causes per desprendre’s d’un animal de companyia a Espanya.

“En aquest sentit, el fet que la caça aparegui com a segon motiu d’abandonament ens sembla particularment alarmant, sobretot si tenim en compte que els gossos que participen en activitats de caça només suposen una petita part dels gairebé 7.000.000 de gossos que viuen és Espanya”, declara Isabel Buil.

Estratègies clau contra la pèrdua i l’abandonament d’animals de companyia

La identificació dels animals mitjançant microxip és clau perquè un animal perdut pugui ser recuperat per la família. L’ús de microxip, juntament amb l’esterilització, l’educació i l’adopció, són les quatre estratègies més importants per prevenir i minimitzar l’abandonament d’animals de companyia a Espanya.

“L’educació és clau per aconseguir una bona convivència entre l’animal i la família. Tot i la seva importància, la majoria dels petparents no tenen ajuda professional d’un veterinari etòleg o d’un educador que, sens dubte, ens poden guiar i ajudar, si sorgeixen, problemes de comportaments de gossos i gats”, conclou Isabel Buil.

La Fiscalia investiga un centre de transfusió veterinari de Madrid per drenar sang als animals fins a matar-los

Les associacions protectores s’han fet càrrec dels gairebé 300 animals rescatats de la finca on s’assassinaven animals per comerciar amb la sang i vendre-la a centres veterinaris.

El 13 juny, a l’operatiu ELTON portat a terme pel Seprona, Fiscalia i Comunitat de Madrid, es van rescatar prop de 300 animals als quals se’ls treia sang per comerciar a clíniques veterinàries per transfusions a altres animals. La Guàrdia Civil va alliberar a l’operació animals entre els quals hi havia gossos, gats i conills.

Els agents del Seprona van registrar tant la finca d’Humanes (Madrid) com el laboratori i van trobar desenes d’animals en pèssimes condicions i centenars de bosses de plasma llestes per a la distribució. L’amo de l’empresa i una altra persona van ser detinguts, però han quedat en llibertat en espera que continuïn les investigacions.

Després del rescat dels animals, es va sol·licitar de manera urgent ajuda a les associacions protectores col·laboradores de la Comunitat de Madrid que no van dubtar a acudir malgrat el nombre d’animals dels qual haurien de fer-se càrrec, tenint ja per si mateixos els seus centres d’adopció saturats.

Les associacions FAPAM, ALBA, ANAA, ACUNR, RIVANIMAL, SPAP, ANIMAL RESCOI, AXLA, APA ALCALÀ, PROA, LA VOZ ANIMAL i EL CICAM han col·laborat traslladant els animals als seus Centres d’Adopció i cases d’acollida, la majoria gossos de raça llebrer, però també hi havia gats i conills. Alguns dels animals han hagut de ser ingressats i segueixen en estat crític.

“Els animals es trobaven en pèssimes condicions higienicosanitàries”

A l’inici de l’operatiu es van trobar diversos animals greument ferits que van haver de ser traslladats d’urgència a clíniques veterinàries. Un dels llebrers va morir a les poques hores ja que a causa de l’amuntegament i les pèssimes condicions, va patir una greu agressió amb ferides de mort. Els animals es trobaven en pèssimes condicions higienicosanitàries, en instal·lacions de ramaderia que no complien gens les necessitats d’acord amb la seva espècie, tots amb ferides, algunes de consideració.

El querellat comptava amb unes instal·lacions al municipi madrileny d’Humanes on tenia els animals, fonamentalment gats i gossos. Sobretot tenia llebrers joves, en ser una raça donant universal, a qui sotmetia de forma reiterada mitjançant l’ús de mètodes prohibits «a pràctiques doloroses i cruels». Aquí extreia als animals gran part o tot el seu volum sanguini, “sense aconseguir reposar-ho adequadament i fins a causar-los la mort amb una punció perforant cap a la regió del cor”.

L’únic propòsit d’aquest tipus d’activitats era la «completa» extracció de sang als animals que era traslladada a neveres portàtils fins al local on es troba el laboratori i, un cop allà, es preparava la sang extreta per a la venda posterior, comercialització i distribució a les diferents clíniques veterinàries de la Comunitat de Madrid.

“Les associacions es personaran de manera conjunta com a acusació particular”

Totes les associacions protectores d’animals es personaran de manera conjunta com a acusació particular. Esperem que caigui tot el pes de la llei sobre els responsables d’aquest horror, centenars d’animals dessagnats fins a la mort durant aquests anys.

El ministeri públic calcula a la seva querella que el valor aproximat que assolirien al mercat 400 mil·lilitres de sang de gos seria d’uns 80 €, i la mateixa quantitat de gat, uns 85 €. Per això, és essencial que es facin campanyes de donació, com passa amb els humans, perquè ningú pel camí faci negoci i s’hi enriqueixi.

Per a les associacions suposa un gran esforç a nivell econòmic tenir cura d’aquests animals, ja que no es reben ajudes de l’administració en casos així. Per això, cal tota l’ajuda possible i col·laboració per part dels particulars. Són animals que necessitaran moltes cures veterinàries i, fins que puguin ser adoptades, cal mantenir-les de manera indefinida per estar en un procés judicial.

La població de linx ibèric bat un nou rècord amb més de 1.365 exemplars

La població de linx ibèric el 2021 ha crescut gairebé un 23% respecte al cens de l’any anterior (2020).

La població del Lynx pardinus ha batut un nou rècord. Actualment, entre adults, subadults i cadells nascuts el 2021 sumen un total de 1.365 exemplars censats. Aquestes són les xifres que mostra l’informe anual del grup de treball del linx, que coordina el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO).

La xifra actual de linx suposa la millor dada registrada de poblacions ibèriques de l’espècie i representa un increment de gairebé un 23% respecte al cens de l’any 2020, quan es van comptabilitzar 1.111 individus. Tot i haver superat la situació més crítica, l’espècie continua considerada oficialment ‘en perill d’extinció’, segons el Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades.

“Malgrat les dades positives, el linx ibèric continua considerat oficialment en perill d’extinció”

L’estudi publicat pel MITECO mostra que la població de linxs ibèrics segueix la tendència ascendent dels darrers anys. L’èxit del programa de conservació d’aquest animal és un dels més reeixits del món en felins i es constata considerant que fa dues dècades el nombre d’exemplars comptabilitzats era inferior a 100.

Dels 13 nuclis poblacionals registrats a la Península Ibèrica el 2021, 12 es troben ubicats a Espanya, amb 1.156 exemplars. Dentre aquests 12 nuclis espanyols, 5 se situen a Andalusia (amb 519 individus), 3 a Castella-la Manxa (473 individus) i 4 a Extremadura (164 exemplars).

Així, Andalusia torna a ser la comunitat autònoma espanyola que lidera les dades poblacionals, amb gairebé la meitat dels exemplars repartits per tot el país. No obstant això, l’increment poblacional més gran es registra a Castella-la Manxa, comunitat on l’augment poblacional ronda el 45% en un sol any.

“Andalusia lidera les dades poblacionals del linx, amb gairebé la meitat dels exemplars”

El 2021 es van comptabilitzar 500 naixements de 277 femelles reproductores. La productivitat global, entesa com el nombre de cadells nascuts per femella reproductora o territorial, va ser de 1,8 per a Espanya, i de 2,3 per a Portugal. Per a les comunitats autònomes espanyoles les ràtios de cadells nascuts per femella van ser d’1,4 a Andalusia, 2,4 a Castella-la Manxa, i 1,4 a Extremadura.

Aquesta evolució general mostra la trajectòria favorable de l’espècie, fet que allunya el gran felí ibèric del risc crític de desaparició. Tot i això, les dades censals evidencien també la necessitat de mantenir la cautela sobre el futur de l’espècie, donar continuïtat als programes de conservació, i afavorir la implementació de mesures que contribueixin a la millora de les diferents poblacions del linx ibèric en ambdós països.

Un paper essencial de la cria en captivitat

Juntament amb les actuacions de gestió de l’hàbitat i de protecció dels linxs davant les pressions existents al medi natural, el programa de conservació ex situ del linx ibèric ha tingut un paper essencial per assolir aquestes xifres positives. El programa comprèn les feines de cria en captivitat i la reintroducció d’exemplars.

Aquest treball es desenvolupa en el marc del Memoràndum d’Enteniment per a l’aplicació de l’Estratègia de Conservació del Llinç ibèric a Espanya, subscrit entre el MITECO i les comunitats autònomes d’Andalusia, Castella-la Manxa i Extremadura. Portugal també participa activament en aquest programa.

La plaça de braus d’Eibar serà enderrocada per crear un nou parc

El govern d’Eibar treballa en un projecte per crear un nou parc i una zona d’estada a la plaça de braus i al seu entorn.

L’Ajuntament d’Eibar, a iniciativa de l’alcalde Jon Iraola, substituirà l’espai que actualment ocupa la plaça de braus de la ciutat per un nou parc i una zona d’esplai i esportiva. L’espai actual, d’uns 5.000 metres quadrats, està infrautilitzat després de sis anys sense espectacles taurins al municipi basc.

L’equip de govern municipal d’Eibar prescindirà així de la plaça de braus per obrir l’espai a la ciutadania. Al seu lloc habilitarà un ampli parc amb grades, zones d’estada tant de sol com d’ombra, així com reubicarà els espais esportius ja existents per tal que els ciutadans puguin continuar fent servir aquest servei.

El projecte de l’ajuntament eibarrés s’emmarca dins l’objectiu de millorar la qualitat dels entorns urbans de la ciutat. “Sens dubte, ens trobem davant d’un projecte transformador de l’espai urbà. Els costums estan canviant, i cada cop són més demandats espais amplis i de qualitat per estar i gaudir amb la nostra família i amics/es, cosa que podem aconseguir sens dubte alliberant l’espai ocupat per l’actual plaça de braus, que es troba en desús”, declara Jon Iraola, alcalde d’Eibar.

Així, la plaça de braus d’Eibar, inaugurada el 1903 per a les festes patronals de Sant Joan, serà demolida i no tornarà a ser mai més un escenari de maltractament animal. El govern municipal traurà properament a licitar la redacció d’un projecte urbanístic, amb l’objectiu de millorar la qualitat dels entorns urbans existents a la ciutat.

“Aquest nou projecte complementa altres que també hem posat en marxa a altres parts de la ciutat, com, per exemple, la cobertura de la via del tren des d’Estazino fins a Azitain, i la nova zona d’esbarjo de Julián Etxeberria. Es tracta de fer passos que serveixin per configurar el nou Eibar que la ciutadania demana”, ha conclòs Iraola.

Aquests són els animals que trobaràs al nou espai del Zoo de Barcelona

El Zoo de Barcelona estrena l’Espai Invertebrats per impulsar la divulgació d’aquestes espècies.

Avui obre les portes el nou Espai d’Invertebrats del Zoo de Barcelona, un projecte que pretén descobrir la diversitat d’espècies d’invertebrats existents i posar èmfasi en la importància d’aquests animals per a la vida del planeta. La instal·lació té una superfície de 300 m2 dedicats a donar una major visibilitat als projectes de sensibilització, educació i conservació sobre els invertebrats, que representen el 97% dels animals del planeta i són base de la biodiversitat i de l’equilibri dels ecosistemes.

A l’Espai d’Invertebrats podrem trobar 33 espècies que es distribueixen en 30 instal·lacions diferenciades, com terraris i aquaris, entre altres elements. El recorregut està organitzat en cinc grans àmbits: Mediterrània, Selves, Illes, Papallonari i l’Àmbit Domèstic. Aquest darrer aproparà els visitants a les característiques de les espècies d’invertebrats que habiten a les nostres llars, en racons tan quotidians com els armaris, les terrasses i els jardins.

Insectes, aràcnids, miriàpodes i crustacis són els protagonistes d’una instal·lació que ha estat concebuda tècnicament per reproduir l’hàbitat de les espècies que acull i les seves condicions climàtiques. Entre els exemplars més destacats trobem escorpins, empuses i insectes com els borinots, que disposen d’una instal·lació oberta perquè puguin pol·linitzar a l’aire lliure. També s’hi troben espècies amenaçades a Catalunya com els triops, un dels animals més antics del planeta.

Les empuses són uns dels animals més curiosos que trobarem al nou espai del Zoo de Barcelona

La instal·lació més gran és el Papallonari, on es pot observar i comprendre el procés de metamorfosi de les papallones. A més, incorpora un laboratori visible per al públic. En aquest espai es desenvoluparan tasques de manteniment i suport a la reproducció i creixement d’espècies que tenen requeriments especials.

Un projecte educatiu que entronca amb el Nou Model de Zoo

El nou Espai d’Invertebrats entronca amb el Nou Model de Zoo, compromès amb l’educació, la recerca i la conservació. La visita a aquest nou projecte ha estat dissenyada, especialment, per al públic familiar. El recorregut, que té uns 30 minuts de mitjana, es farà en grups reduïts.

Les instal·lacions incorporen ambientació sonora, recursos gràfics, elements interactius i diverses peces audiovisuals. A més, mitjançant codis QR, els visitants podran descarregar la guia sobre les espècies presents en català, castellà i anglès. Tots els elements interpretatius aporten informació, perseguint la sensibilització i el respecte de les espècies, i en aquest cas, de la importància dels invertebrats i la seva contribució a la natura.

L’Espai d’Invertebrats està dedicat al biòleg i pensador nord-americà Edward Osbourne Wilson, mort l’any 2021. Premi Internacional de Catalunya el 2007, Wilson va ser professor honorari de Zoologia Comparada a la Universitat de Harvard i introductor de termes com biodiversitat, conducta social, èxit reproductiu i parentiu genètic. A més, va impulsar nombroses investigacions sobre l’evolució biològica i l’ús de les feromones com a mitjà de comunicació per part de les formigues.