I si comprem un gos per Nadal? Associacions especialitzades ho desaconsellen

S’acosta el Nadal i molts decideixen regalar un gos per aquestes festes. El que a priori sembla una bona idea pot acabar no sent-ho, si més no, això és el que diuen les dades. Un estudi conduït per la fundació especialitzada Affinity ha conclòs que el 80% dels espanyols no vol rebre un animal de companyia com a regal. La dada és significativa perquè el mateix estudi assegura que un de cada quatre té pensat fer justament aquest regal. Les probabilitats, per tant, de regalar un gat o un gos de manera no desitjada són molt altes. 

L’abandonament segueix sent el principal problema en el benestar dels animals de companyia. Entre els principals motius de desemparament es troben les ventrades indesitjades, el fi de la temporada de la caça, el comportament de l’animal, la manca de temps i espai o factors econòmics. Per tant són molts els motius que poden provocar un fracàs, a curt o llarg termini, en la convivència entre els humans i els animals domèstics.

En primer lloc és molt important consultar a totes les parts involucrades sobre la intenció de regalar un animal de companyia. De fet, la decisió s’ha de produir després d’una prèvia profunda reflexió. La presència d’un gat o un gos a la llar canviarà l’estil de vida dels membres presents amb tota seguretat. Es requereix un consens per part de tots, ja que tots els membres han d’estar disposats a responsabilitzar-se de l’animal. “Els regals, un cop esgotat el factor ‘novetat’, poden perdre interès per als seus propietaris i acabar relegats en sacs de joguines, prestatgeries o calaixos”, segons adverteix l’associació Faada. “Els animals, éssers vius que senten i pateixen, no poden ser apartats sense més, sense que això comporti per a ells acabar entre reixes, atropellats o sacrificats”, denuncien des de l’entitat.

Per tant, la persona objecte del regal ha de ser conscient de la responsabilitat que implica la introducció d’un animal en la seva vida. Un gos o un gat és un animal que viurà entre 10 i 20 anys, no és joguina que quan deixi d’interessar pugui retornar com si d’un objecte es tractés. Cal tenir en compte que mengen, necessiten atenció mèdica, requereixen d’afecte i per descomptat suposen un cost econòmic.

Els animals de companyia necessiten temps per a ells. Abans de prendre una decisió, la persona objecte ha de pensar en la seva rutina i valorar el temps lliure que té per a garantir el benestar de el gos o gat. Els cans, com ja sabem, necessiten més dedicació, ja que tenen la necessitat de sortir a passejar, fer exercici, córrer, gaudir de la natura, etc. Si no tens temps per a tu, no tens temps per a ells.

La llei obligarà també a la persona receptora a tenir una sèrie de responsabilitats. Els animals de companyia han de tenir un paper oficial de cens, una cartilla de vacunes actualitzada i un registre mitjançant xip implantat de manera obligatòria per mitja d’un veterinari. La no identificació i la no inscripció en el cens constitueixen infraccions administratives que comporten una multa econòmica.

Finalment, si la decisió de regalar un animal de companyia ja ha estat valorada de manera responsable per totes les parts implicades, proposem l’adopció com a únic mètode de procedència del gos o del gat. Existeixen nombroses protectores i associacions amb animals que estan buscant una llar en què rebre afecte i emprendre una relació sentimental d’un valor incalculable.

Altres notícies que et poden interessar:

Les 5 preguntes que cal fer-se abans de comprar un gos

Recull un cadell del carrer i la condemnen per robatori

L’animal, que van reclamar uns caçadors, estava malalt i no tenia xip

La Núria es va trobar una jove femella de podenc bruta i plena de puces en el seu poble de Tarragona. Havia estat abandonada o s’havia escapat. No portava collar. De seguida la va recollir, la va netejar, la va cuidar i la va alimentar amb cura, després de veure que “vomitava de tot”. La va dur també al veterinari, on li van dir que estava bé però que no tenia xip, de manera que no es podia saber qui era l’amo. La identificació dels gossos, cal recordar-ho, és obligatòria per a tothom i és la millor protecció que pot tenir un animal contra la xacra de l’abandonament. La Núria el va acollir a casa seva i mentre estava pensant què fer amb la gossa, perquè ja en té dos i no se’l podia quedar, tot es va complicar.

“Un dia mentre la passejava, se’m va parar un cotxe al costat i em van preguntar: ‘és teu aquest gos?’”, explica la Núria. Ella sabia perfectament que l’home amb qui estava parlant era un caçador. “Si, és meva”, va respondre. El caçador va començar a dir-li que era mentida, que aquella gossa li pertanyia i que li havia de tornar. “No té cap xip, així que hauràs de demostrar que és teva”, li va etzibar la Núria al caçador. La pressió de la família dels caçadors i d’altres persones del poble contra la Núria va augmentar i, fins i tot, segons recull la sentència a la qual ha tingut accés Animalados, la van anar a esperar a la porta de casa per reclamar-li el gos, fins al punt que la Núria “estava espantada”. La versió d’aquesta veïna és que la van amenaçar que li farien “la vida impossible” i que no la deixarien entrar a casa seva. Va trucar als Mossos d’Esquadra i arran d’aquell episodi, es van creuar dues denúncies: una dels caçadors contra la Núria, per haver-los robat el gos i una altra d’ella contra els caçadors, per amenaces, injúries i calúmnies.

La jutgessa del Jutjat d’Instrucció número 6 de Tarragona, però, després d’escoltar les dues parts i el testimoni dels Mossos, considera que la Núria “estava obligada a retornar l’animal al denunciant quan aquest li va requerir”. Tot i no tenir xip, la gossa, de raça podenc, tenia una cartilla del veterinari i això, segons la jutgessa, és prova suficient que era propietat dels caçadors. Així doncs, la jutgessa condemna la Núria per un “delicte lleu d’apropiació indeguda” a pagar una multa de 240 euros, a abonar el cost del judici i a retornar la gossa als caçadors. Per contra, absol a la família de caçadors. La sentència reconeix, gràcies a un vídeo que va aportar la veïna, que els caçadors li van dir “robagossos”, però en canvi, diu que no queda acreditat que rebés cap amenaça. A les imatges es pot veure una dotzena de veïns increpant la Núria a la porta de casa seva. Segons la llei, un cop es troba un animal abandonat, cal esperar 20 dies abans de donar-lo en adopció, per si algú el reclama i, evidentment, demostra que era seu.

Malgrat el cop, aquesta veïna està disposada a recórrer la sentència. Tem que els caçadors no li donin l’atenció que necessita. Tem que la usin per caçar i després l’abandonin, com han fet tants altres caçadors.

 

Barcelona guanya el primer judici penal a Espanya que condemna a una botiga per causar el maltractament i la mort de desenes d’animals

Barcelona guanya el judici contra Mundocachorro, després del decomís de l’any 2015 de 135 cadells de gossos i gats que estaven en condicions deplorables. La condemna serà d’un any i un dia de presó i tres anys i un dia d’inhabilitació per als propietaris de la botiga, als que l’Ajuntament de Barcelona va asseure al banc dels acusats per la mort de desenes de cadells.

La sentència significa una important victòria en la lluita pel benestar animal, ja que és la primera vegada en la història de l’Estat espanyol que es condemna a una botiga pel delicte de maltractament continuat amb la conseqüència de la mort, previst en el Codi Penal .

Laia Bonet, tinent d’alcalde d’Agenda 2030, Transició Digital, Esports i Coordinació Territorial i Metropolitana, ha valorat així la sentència: “És un dia històric en la lluita animalista. Aquest cas és una prova que a Barcelona el maltractament animal mai quedarà impune, som una ciutat compromesa amb el benestar animal “.

Els fets jutjats es remunten a l’any 2015, quan a través d’una inspecció del Departament de Protecció dels Animals i la Guàrdia Urbana, l’Ajuntament va decomissar 135 cadells de gossos i gats que es trobaven en unes condicions lamentables al local de Mundocachorro ubicat a carrer Sicília de Barcelona. La inspecció venia motivada per la denúncia de l’entitat animalista FAADA, que havia rebut nombroses queixes de compradors per la mort de desenes de cadells poc després de ser adquirits a la botiga.

Laia Bonet ha volgut agrair la implicació de les diferents parts implicades en el cas: “M’agradaria agrair de manera especial a la Fundació FAADA, a la Unitat Canina de la Guàrdia Urbana i a la Unitat Central de Medi Ambient dels Mossos d’Esquadra, tots ells han estat claus en la investigació del cas. Sense ells no hauria estat possible arribar a aquests resultats tant en el judici com en la sentència”.

D’altra banda, la tinent alcalde ha recordat que: “Tenim un altre cas semblant amb la botiga Puppies del carrer Sant Eusebi, que el mes de gener anirà a judici per via penal. Això demostra la clara línia de treball de l’Ajuntament de Barcelona que té com a objectiu garantir el benestar animal. Parlem de casos de compra i venda il·lícita i de maltractament animal”.

Santpedor elimina les festes amb vaquetes després de la victòria del no en el referèndum

Santpedor no tindrà més vaquetes en la seva Festa Major. La decisió ha estat presa pels propis habitants d’aquest municipi de Barcelona, ​​que han votat en un referèndum popular en contra de la presència dels animals durant les celebracions. Davant la impossibilitat d’abolir directament aquest tipus d’espectacles, el mètode de la consulta sembla ser la solució més democràtica.

Un total de 1.150 persones han votat en contra de la presència de les vaquetes a la Festa Major, mentre que 1.104 eren partidàries de continuar amb la festa tradicional. La consulta popular ha comptat amb una participació del 37,47%. Cal tenir en compte que només podien votar les persones censades a Santpedor majors de 16 anys.

El mètode de referèndum era un acord organitzat per ERC i Junts Per Catalunya, coalició que governa a l’Ajuntament de Santpedor. Després de la pressió de molts veïns de la vila i de diverses organitzacions animalistes, el consistori va decidir portar a votació popular la pregunta “Cal mantenir a les vaquetes? Els veïns del municipi ja han donat la seva resposta i 39 anys després no hi haurà vaquetes a les festes de poble.

Tot i el resultat, la comissió organitzadora de les festes de vaquetes de Santpedor ha insistit en que “el festeig d’aquest municipi de Barcelona era molt escrupolós amb la llei i no calia arribar a aquesta decisió”. La Plataforma Prou ​​Correbous, per la seva banda, veu amb bons ulls “portar la decisió a consulta popular, ja que és la solució més democràtica davant la impossibilitat d’abolir directament”.

L’espectacle de les Festes Majors de Santpedor portat a votació consistía en deixar soltes a tres vaquetes en una plaça de toros on es col·locava un pal untat de greix de porc amb un pernil al centre. Els membres de les penyes havien d’intentar robar l’aliment al mateix temps que les vaquetes es trobaven “custodiant” la pota de pernil. Des del resultat de la consulta popular, els habitants del municipi ja pensen en una nova alternativa de festeig lliure de maltractament animal.
.

El Vallès Occidental celebrarà el seu primer congrés “Dret i Animal”

El proper 29 de novembre el Vallès Occidental celebrarà a Terrassa el seu primer Congrés “Dret i Animal”. La cita estarà organitzada per la Comissió de Dret Animal de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Terrassa (ICATER) i per l’associació INTERcids, Operadors jurídics pels animals. La jornada estarà centrada en els delictes contra els animals d’àmbit penal.

La convocatòria tindrà lloc a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Terrassa i comptarà amb la presència d’experts procedents de la judicatura, la fiscalia, l’advocacia, la política i les forces i cossos de seguretat. El congrés es repartirà en tres ponències i una taula rodona.

Cristina Bécares, coordinadora de la Comissió de Dret Animal del Col·legi d’Advocats de Terrassa, comenta que “el congrés suposa una oportunitat perfecta per aprendre, reciclar o ampliar coneixements”, a més recorda que: “la jornada està oberta tota persona interessada en la defensa dels animals “.

La primera ponència estarà dirigida per Neus Pujal, fiscal en cap de l’Àrea de Sabadell. S’abordarà el debat doctrinal referent a el bé jurídic protegit als tipus penals que afecten els animals. Després tindrà lloc la segona ponència de la mà de Leticia Badiola, magistrada a Bilbao, qui exposarà la jurisprudència actual en matèria penal, fent especial referència als animals silvestres i les problemàtiques derivades de l’exclusió de protecció d’aquests al Codi Penal. La tercera ponència comptarà amb Manuel Molina, coordinador de la Comissió de Dret Animal de l’ICAIB i membre expert de INTERcids, qui exposarà els delictes existents en el Codi Penal i el desenvolupament del procés judicial penal.

Problemàtiques específiques de la comarca

Aquest congrés, pioner al Vallès Occidental, comptarà amb la col·laboració dels Ajuntaments de Terrassa, Sant Cugat de Vallès i Rellinars. Uns municipis amb característiques pròpies, especialment pel que fa als animals silvestres, com és el cas de les guineus, els porc senglars i algunes aus.

María José Mata, secretària d’ INTERcids, manifesta que: “la nostra comarca cobreix una gran part del terreny entre dos parcs naturals, el de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, i el Parc Natural de la Serra de Collserola. Fet que genera problemes de diversa índole que han de ser atesos per l’Administració en compliment de la normativa vigent “.

Segons la lletrada, la millora de la convivència amb els animals, silvestres o domèstics, al Vallès Occidental, passa per tres eixos: “Conscienciació ciutadana, sensibilització de l’Administració local pel que fa als seus operaris i l’elaboració de protocols i efectivitat de la feina dels cossos policials per a la persecució dels delictes relacionats amb els animals “.