La Comissió de Protecció dels Drets dels Animal de l’ICAB demana que l’animal sigui considerat un membre més de la unitat familiar

/0 Comentaris/a

La Comissió de Protecció dels Drets dels Animals de l’ICAB alerta que s’ha de tenir en compte el vincle de convivència amb l’animal de companyia en els casos de violència de gènere i domèstica per donar un tractament adequat a aquestes situacions.

La Comissió de Protecció dels Drets dels Animals de l’ICAB demana que l’animal sigui considerat un membre més de la unitat familiar i no una “simple mascota”. Així ho ha posat de manifest en el marc del VI Congrés sobre els drets dels animals, que en el transcurs de dues jornades sota el lema “La revolució legal i social per als drets dels animals: consolidació del canvi de paradigma” ha analitzat els nombrosos canvis legislatius que s’han produït en aquesta matèria.

Aquestes modificacions normatives han comportat un canvi de paradigma, ja que reconeixen, per primera vegada, que els animals són éssers que “senten” i això comporta la “descosificació” dels animals en l’àmbit de les lleis d’àmbit estatal. També s’ha analitzat l’avantprojecte que acaba de presentar el Govern per aprovar, per primera vegada a Espanya, una Llei General de Protecció Estatal d’aplicació a tot l’Estat. Fins ara només havien legislat aquesta matèria les comunitats autònomes en l’àmbit de les seves competències.

Per això, des de la Comissió de Protecció dels Drets dels animals consideren que «estem en un moment històric, ja que han coincidit en el temps tres reformes legals d’ampli espectre i que suposen una revolució legal que contribuirà, sens dubte, al canvi de paradigma en matèria proteccionista que implicarà la consolidació de dos conceptes fonamentals, d’una banda “la descosificació” dels animals, i de l’altra, el reconeixement dels animals com a “éssers dotats de sensibilitat o éssers que senten”», ha exposat Carmen Valenzuela, diputada responsable de la Comissió dels drets dels animals de l’ICAB.

“Actualment a Espanya hi ha més llars amb mascotes que llars habitades per menors de 15 anys”.

Tanmateix, des de la CPDA s’està treballant per incloure un tercer concepte fonamental: la de l’animal com a un membre més de la unitat familiar, ja que l’animal no és una “simple mascota”. En aquest sentit, des de la Comissió s’alerta que actualment a Espanya hi ha més llars amb mascotes que llars habitades per menors de 15 anys. «És una dada molt significativa del canvi de paradigma que suposa avui en dia el paper de l’animal dins la unitat familiar, al qual cal protegir i assegurar el seu benestar i cura», ha afirmat Valenzuela.

En la segona taula celebrada sota el títol ”Els Drets dels Animals en l’àmbit del Dret Sanitari: avantatges i inconvenients del seu ús en teràpies psicològiques i d’acompanyament”, s’ha debatut la contribució dels animals al benestar psíquic i físic de les persones, tant en els programes de teràpia per malalties d’origen psiquiàtric, com en l’acompanyament en ingressos hospitalaris per cures d’urgència o malalties terminals, per tal d’intentar establir l’ètica i els límits de la mateixa i preservar, en tot moment, els drets dels animals.

El VI Congrés sobre els drets dels animals va disposar també de dues altres taules, per tractar qüestions de màxima actualitat que afecten directament els drets i cura dels animals com són les catàstrofes naturals i les situacions d’emergència habitacional, i els Drets dels Animals en l’àmbit dels delictes de violència domèstica. En aquest sentit, la Comissió de Protecció dels Drets dels Animals va posar de manifest la necessitat de tenir en compte el vincle de convivència amb la mascota en els casos de violència de gènere i domèstica per donar un tractament adequat a aquestes situacions.

La vacuna per controlar la fertilitat de senglars en zones urbanes i periurbanes és eficaç

/0 Comentaris/a

El projecte pilot de la Universitat Autònoma per esterilitzar els senglars mitjançant la vacuna Gonacon va ser eficaç en totes les femelles i sobretot entre els animals joves. Les administracions ja no tenen excuses per aturar la captura i sacrifici d’aquests mamífers i poden implementar el mètode legal, efectiu i ètic de la vacuna anticonceptiva per controlar la seva superpoblació.

Els investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han donat a conèixer els resultats del projecte pilot per controlar la fertilitat de senglars en zones urbanes i periurbanes mitjançant un tractament d’immunocontracepció, un mètode que genera una infertilitat transitòria sobre els animals. El projecte, que ha estat finançat per la Diputació de Barcelona, s’ha dut a terme des de finals del 2017 a Terrassa, Matadepera, Vacarisses i Sant Cugat.

El projecte ha avaluat els efectes de la vacuna Gonacon en senglars i la transitorietat d’aquests efectes. El mecanisme d’acció de la vacuna és la creació d’anticossos enfront l’hormona alliberadora de gonadotropines (GnRH), hormones que afavoreixen la funció reproductora en els mamífers.

Segons ha informat la Diputació de Barcelona, la durada del projecte ha estat de tres anys. Un total de 219 animals capturats han format part de l’estudi. Dels 192 vacunats s’han pogut realitzar 154 recaptures al llarg del projecte, que han permès fer el seguiment de 56 animals vacunats (34 femelles i 22 mascles), més 18 animals de control i 30 individus exclusivament per a estudis sanitaris. El percentatge d’animals recapturats ha estat del 29,2%.

Mitjançant l’aparença dels genitals externs i la glàndula mamària, la determinació de les hormones relacionades amb la reproducció, l’observació dels teixits de les gònades quan ha estat possible i els títols d’anticossos s’ha pogut determinar l’efectivitat de l’aplicació de la vacuna.

Prova pilot per controlar la fertilitat de senglars al Parc de Sant Llorenç del Munt i l’Obac Foto: Diputació de Barcelona

Durant la presentació dels resultats de la prova pilot el diputat de Mobilitat, Espai Naturals i Prevenció d’Incendis Forestals, Josep Tarin, ha assenyalat que “ara s’hauran d’avaluar i analitzar els resultats per veure les possibles conseqüències i aplicacions que en el futur podria tenir aquest mètode en la gestió d’aquesta espècie en el nostre entorn. L’estudi no acaba aquí, sinó que preveiem que duri tres anys més per complementar aspectes que han anat sorgint durant la investigació”.

El professor de la UAB Manel López Béjar ha explicat que la prova pilot ha permès confirmar l’eficàcia de la vacuna Gonacon: “La immunocontracepció va ser definitiva en totes les femelles tractades que van poder ser recapturades. Els animals que ja són adults semblen requerir una revacunació anual o bianual per continuar essent efectiva. Hem constatat que l’efecte inhibidor de la reproducció sembla ser permanent quan es tracta d’un animal jove, entre els 4 i 6 mesos d’edat”.

“La immunocontracepció va ser definitiva en totes les femelles tractades que van poder ser recapturades”.

López Béjar ha afegit que l’eficàcia del projecte: “comportaria menys agressivitat i menys ocupació d’espais i mobilitat per parts dels senglars contracepcionats. De fet, en un sondeig realitzat en el municipis col·laboradors del projecte vam constatar que la intensificació del tractament en nucli urbà i periurbà permet reduir el nombre de conflictes i la sinistralitat”.

El projecte iniciarà el 2022 una segona fase de tres anys de durada, en què es buscarà comprovar l’efectivitat del tractament per inhibir la reproducció de senglars prepúbers quan aquesta s’administra en animals joves d’entre 4 i 6 mesos d’edat, i arribar a determinar si aquesta esterilitat és reversible o persistent. També si aquest efecte comporta canvis de comportament i de creixement en els individus tractats.

Recordem que les administracions que promouen el projecte van decidir impulsar-lo davant la preocupació de l’augment de la presència de senglars a les zones urbanes i periurbanes, àrees amb la categoria de zones de seguretat on no es pot caçar i on els animals troben refugi i aliment per a la seva subsistència. L’objectiu del mateix respon a la necessitat de posar fre al ritme de reproducció del senglar en aquests indrets, per tal de disminuir el nombre d’incidències i millorar la convivència amb l’espècie.

L’Ajuntament de Canals organitza una jornada informativa de voluntariat sobre les colònies felines

/0 Comentaris/a

Al ple ordinari de juliol, l’Ajuntament de Canals va aprovar, per unanimitat, el Pla de Gestió i Control de les Colònies Felines Urbanes d’aquest municipi valencià.

L’Ajuntament de Canals ha organitzat per al proper 30 de novembre una jornada informativa-formativa per donar a conèixer amb detall la tasca del voluntariat del programa. La jornada, que serà dirigida per la Regidoria de Benestar Animal, tindrà lloc a les 18:30 ha la 3a planta de Ca Don José.

La jornada anirà adreçada a la ciutadania en general i, en especial, a tots aquells veïns i veïnes que, de manera desinteressada, ja estan a càrrec d’una colònia felina urbana i volen formalitzar-la o simplement estan interessats en forma part del programa municipal de voluntariat .

El Pla de Gestió i Control de les Colònies Felines Urbanes del consistori de Canals pretén exercir un control sobre les colònies felines existents al municipi amb l’objectiu principal de vetllar pel benestar dels animals, de garantir-ne les condicions sanitàries, i per evitar possibles molèsties associades a la presència d’aquests animals.

L’Ajuntament de Canals anima tots aquells veïns i veïnes interessats en la protecció d’aquestes colònies felines a participar en la jornada i, per tant, convertir-se així en voluntariat acreditat per desenvolupar aquesta tasca.

Recordem que tots els Ajuntaments d’Espanya tenen la capacitat de preocupar-se per les colònies felines dels seus municipis i aplicar-hi el mètode CER (Capturar-Esterilitzar i Retornar). Des de les diferents associacions, com és el cas de la Fundació Silvestre de Barcelona, ​​tenen clar que “el mètode CER és l’únic ètic i eficaç per al control de les colònies felines”.

En alguns ajuntaments, com passa a tots aquells de Catalunya, el consistori té l’obligació per llei (Llei de Protecció dels Animals 2/2008 de 15 abril) d’intervenir en el control de les colònies de gats ferals i tenen alhora l’obligació de destinar recursos per esterilitzar aquests felins.

Investigadors de la Universitat de Múrcia descobreixen alts nivells de mercuri als pingüins de l’Antàrtida

/0 Comentaris/a

Un grup de recerca de la Universitat de Múrcia ha descobert la presència d’alts nivells de mercuri als pingüins de l’Antàrtida, reflex de l’alt grau de contaminació ambiental que hi ha a tot el planeta.

Un article publicat recentment a la revista científica International Journal of Environmental Reserach and Public Halth ha analitzat la intrusió de mercuri a la xarxa alimentària antàrtica, que està donant lloc a “nivells de mercuri elevats però no tòxics als pingüins”, assegura l’investigador de la Universitat de Múrcia (UMU), Miguel Motas. Tal com explica, els nivells més alts d’aquest metall es van trobar als pingüins barbijo, de l’illa Rey Jorge, a causa de la seva situació geogràfica, més a prop d’Amèrica i, per tant, en més contacte amb els humans.

Els canvis en la cobertura de gel que s’estan produint actualment en algunes zones, fruit de la crisi climàtica, “podrien potenciar aquests fenòmens i els seus impactes a la flora i fauna local”, explica Motas.

L’investigador Miguel Motas durant el seu treball a l’Antàrtida/Universitat de Múrcia

Les aus marines, com a espècies longeves que es troben al cim de les cadenes alimentàries, són especialment sensibles a aquest metall altament tòxic amb capacitat de biomagnificació: “Aquesta qualitat fa que els metalls augmentin els seus nivells de manera exponencial segons s’avança a la cadena alimentària”, puntualitza l’investigador de la UMU.

La forma que té el mercuri d’entrar a la cadena alimentària comença al krill, un petit crustaci, ja que és l’element fonamental de la cadena tròfica d’aquests ecosistemes antàrtics. Motas recorda que, “en dependre tant aquest fràgil ecosistema del krill, qualsevol factor estressant que pateixi afecta la resta de la cadena tròfica antàrtica”.

Un dels primers estudis a analitzar el mercuri als pingüins de l’Antàrtida

Aquesta investigació va començar amb la presa de mostres a la campanya antàrtica 2005/2006 i va continuar fins a la campanya 2006/2007. Els investigadors i investigadores participants de l’Estació Experimental de Zones Àrides, del Museu Nacional de Ciències Naturals del CSIC i de la UMU, van ser els primers a mesurar el mercuri en una àrea geogràfica àmplia de la península Antàrtica en aquests éssers vius i van descobrir que, “en els anys esmentats, els nivells de mercuri ja eren molt alts”.

“Els metalls pesants s’han anat emmagatzemant al gel”, explica Miguel Motas, i el problema amb el mercuri, “s’ha agreujat amb l’escalfament global i la fosa de les regions polars”. La quantitat de mercuri acumulat des de la Revolució Industrial i el procedent de l’activitat volcànica està sent “disponible a una velocitat i en una quantitat inusual”, fet que suposa “un risc molt alt per a tots els éssers vius que hi habiten”.

“El problema amb el mercuri s’ha agreujat amb l’escalfament global”

Per fer aquest estudi en uns éssers vius protegits, van decidir utilitzar les plomes dels pingüins, per ser mostres mínimament invasives i per ser riques en sofre present a la queratina, que té la capacitat d’unir-se fàcilment als metalls. Per això, aquesta mostra resulta útil per al seguiment del mercuri: “Els pingüins, en situar-se a la part alta de la cadena alimentària, ser abundants a l’Antàrtida, tenir un llarg període vital i un nínxol ecològic permanent, són molt bons biomonitors, ja que bioacumulen el metall que es biomagnifica a la cadena alimentària, és a dir, que poden ser prova representativa per veure l’estat de contaminació de la zona”.

L’investigador Miguel Motas tornarà a l’Antàrtica el proper 13 de desembre, on estarà uns mesos per fer noves investigacions.

Castella-la Manxa realitza una solta experimental per establir a Albacete el primer nucli incipient de linxs

/0 Comentaris/a

El Govern de Castella-la Manxa ha procedit a la solta del linx ibèric Lucero al municipi d’Albatana. Es tracta d’un exemplar nascut l’any 2015 que, després de ser reintroduït en llibertat durant quatre anys a l’àrea dels Montes de Toledo i ser el progenitor de vuit cadellades amb un total de 21 cadells, va patir un atropellament el 2019 que li va costar l’amputació d’una de les extremitats davanteres.

El felí, després de patir l’accident, va ser tractat durant més de dos anys a El Chaparrillo, a Ciudad Real. Allà, els professionals d’aquest Centre de Recuperació de Fauna Amenaçada de la Junta de Comunitats, a més de recuperar-li medicament després de la seva intervenció, han entrenat les capacitats de captura de Lucero en un ambient tan semblant com sigui possible al que es trobarà al medi natural després del seu alliberament a Albatana.

El viconseller de Medi Ambient, Fernando Marchán, ha destacat que, amb l’alliberament de Lucero, l’Executiu autonòmic persegueix dos objectius. D’una banda, donar l’oportunitat al felí de poder viure en llibertat i, de l’altra, intentar que crii perquè, amb el pas del temps, es pugui establir a la zona sud-est d’Albacete un nucli incipient de linxs ibèrics que seria, si es produeix, el primer en aquesta província d’aquesta espècie en perill d’extinció”.

Adaptació al medi natural en llibertat del linx Lucero

Perquè la reintroducció sigui efectiva, Marchán ha explicat que cal que es donin diverses circumstàncies. La primera, que Lucero sigui capaç de caçar per si sol i alimentar-se, per a això comptarà amb l’alta densitat de conills de camp que hi ha a la zona escollida.

A més, s’ha d’aprofitar per assentar-se al nou mitjà de la baixa presència humana, la gran quantitat de refugis i l’absència de mascles de l’espècie que poguessin comprometre la supervivència d’un animal que té minvada la seva capacitat de defensa.

Finalment, el linx alliberat ha de ser capaç de creuar-se amb l’única femella de linx territorial, Quastellana, la presència de la qual ha estat constatada pels tècnics de la Conselleria en aquest territori, “la qual cosa significaria que la solta experimental que estem realitzant ha culminat amb èxit”, ha dit Marchán, qui ha informat que durant les primeres setmanes, Lucero, gràcies a un collaret GPS, serà monitoritzat diàriament per un equip d’Agents Mediambientals per valorar diàriament la seva evolució a la natura.

Més de 100 exemplars alliberats de linx ibèric a la regió

Des de l’any 2015, a través dels seus programes de reintroducció, Castella-la Manxa ha alliberat al voltant de 100 exemplars de linx ibèric que havien estat criats en captivitat, assolint al seu territori tres zones estables d’aquest felí en perill d’extinció: Montes de Toledo, Sierra Moreno oriental i Sierra Morena occidental.

Segons les dades del 2020, gràcies al seguiment desenvolupat per agents mediambientals, tècnics de la Conselleria de Desenvolupament Sostenible i els professionals de Geacam, amb la col·laboració del personal de les finques, es van detectar un total de 47 ventrada silvestres amb almenys 146 cadells; 60 a Montes de Toledo, 40 a Sierra Morena oriental i 37 a Sierra Morena occidental.

“Es tracta de bones notícies, ja que estem parlant que la població de linxs ibèrics a Castella-la Manxa s’ha estabilitzat i supera els 180 exemplars més grans d’un any (entre felins adults i juvenils); i si sumem els cadells nascuts el 2020, estaríem per sobre dels 326 exemplars”, ha afirmat Marchán, qui també ha avançat que, actualment, estan acabant de demanar les dades de les ventradas d’aquest any per poder tancar el cens definitiu del 2021.

D’altra banda, ‘Lucero’ és el linx ibèric número onze que s’ha alliberat al llarg del present any a la temporada de soltes per a la seva reintroducció al medi natural. Els deu anteriors procedien de diferents centres de cria en captivitat d’Espanya i Portugal i van ser alliberats sis a l’àrea de reintroducció de les Muntanyes de Toledo i quatre a Sierra Morena Oriental. ‘Lucero’, amb les seves circumstàncies particulars, és el primer felí que s’allibera a la província d’Albacete.