El teu gos podria haver menjat…gos!

La llei permet que els gossos i gats puguin ser alimentats amb les restes d’altres animals de la seva mateixa espècie.

La normativa espanyola que regula l’alimentació dels animals, aprovada en el Reial Decret 1528/2012, permet que els animals de zoològics, de circ, els que estan en mans de caçadors i els que viuen en refugis i gosseres (entre d’altres) siguin alimentats amb “animals o les parts dels mateixos que van morir sense ser sacrificats per al consum humà, incloent els sacrificats per al control de malalties, els fetus, oòcits, embrions i esperma no destinats a la reproducció i les aus de corral mortes als ous”. Aquest redactat obre la porta a que els fabricants de pinso puguin utilitzar, entre d’altres restes, els cossos morts d’altres gats i gossos per produir el menjar que després vendran per alimentar els gats i gossos que viuen en els espais mencionats.

Els refugis i les gosseres, en alguns casos, utilitzen aquest tipus de pinso de pitjor qualitat ja que no donen a l’abast amb tants animals sota la seva protecció. La seva feina és exemplar i absolutament necessària en un país on cada any s’abandonen més de 140.000 gats i gossos, segons les xifres de l’estudi que cada any elabora la Fundació Affinity. Malgrat aquestes dificultats, cada cop són més els refugis i gosseres que, conscients dels problemes que aquesta alimentació pot acabar provocant en els animals, ja han buscat alternatives. Algunes destinen recursos propis per poder comprar pinso de major qualitat i altres, fins i tot, com és el cas de Canòpolis, al Garraf, cuinen el menjar ells mateixos per evitar l’alimentació prefabricada.

El pinso de baix preu (i de pitjor qualitat) permet alimentar més animals però genera un cercle pervers: mentre es pugui obtenir benefici econòmic amb els cossos dels animals morts, hi haurà interessos en que es mantingui el sacrifici animal arreu de l’Estat. Actualment, el sacrifici 0 només s’aplica a Catalunya, Galícia i Madrid. A més, és impossible preguntar-se si, encara que sigui legal, és correcte i ètic que existeixi una categoria d’aliments d’inferior qualitat que permeti alimentar a qualsevol animal amb les restes d’altres membres de la seva mateixa espècie.

La polèmica normativa espanyola no vulnera les directrius europees que regulen el que es coneix com Subproductes d’Origen Animal No Destinats al Consum Humà (SANDACH). El text divideix en tres categories diferents tots els SANDACH i determina en quins casos es poden usar els aliments de cada apartat. La primera categoria, per exemple, és la més delicada perquè inclou la carn i pell d’animals que han mort per alguna infecció o fruit de l’experimentació. A la segona categoria hi ha els animals sacrificats que no estiguessin malalts, a més dels fems i el guano, així com les restes dels escorxadors. Finalment, a la tercera categoria hi ha les restes d’animals morts durant la caça o en escorxadors que serien aptes per al consum humà però que no es comercialitzen. També s’hi inclouen caps d’aus de corral, plomes, banyes, placentes i els pèls dels porcs o de la cua dels cavalls, entre d’altres. Els aliments generats de les categories 2 i 3 són els que es poden usar per fabricar pinso pels gossos i gats de gossera i refugi, així com pels que viuen als zoològics, als circs o estan en mans dels caçadors.

Les restes de l’escorxador

El pinso que es pot comprar a les botigues, en canvi, el de les marques més famoses que comercialitzen menjar per a animals de companyia, no es pot fabricar a partir dels aliments de la segona categoria, però sí amb els de la tercera. És a dir, la llei permet que el pinso de la millor qualitat estigui fet a partir de plomes, banyes, pèls i altres restes dels escorxadors. “Tot el que prové de subproductes s’entén com un ingredient de dubtosa qualitat i un potencial perill per a la salut dels gossos, sobretot si forma part de la seva alimentació habitual”, adverteix Gemma Knowless, autora del llibre “Cocina sana para tu perro”, editat per La esfera de los libros. “S’escombren els terres dels escorxadors i les restes on es barregen defecacions, orina, sang, peülles, becs, pell, plomes, etc, es posen en uns contenidors que recullen els fabricants de farines de carn per a pinsos”, continua Knowless en el seu llibre, on recomana la cuina feta a casa per alimentar els nostres animals.

L’experta en nutrició animal Mónica González Tovar denuncia que en els sacs de pinso fabricats als Estats Units s’hi poden trobar fins i tot “restes d’altres gats i gossos i de collars antipuces o xips d’identificació”. En declaracions a Animalados, adverteix que “el problema del pinso és que mai sabem el que estan menjant els animals”. Des del seu punt de vista, la part més negativa d’aquesta situació és que el marketing dels fabricants de pinso ha aconseguit convèncer els consumidors: “Ens han fet creure que els hi estem donant el millor i no és així”, diu. “El pollastre costa dos euros el quilo i tu estàs pagant a nou euros el quilo per un pinso que la meitat del que porta és sucre”, conclou.

Les dues expertes coincideixen en assenyalar que aquesta mala alimentació ha provocat que es disparin les malalties entre els gossos. “Els gossos ja són el mamífer amb màxim índex de càncer”, lamenta González Tovar. Des del seu punt de vista, és una bona notícia que cada cop hi hagi més consumidors que optin pel menjar conegut com BARF, que consisteix en una dieta crua. Més endavant, des d’Animalados, publicarem un nou article explicant quines són les millors alternatives al pinso dels grans fabricants.

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari