La segona vida de les set cabretes

Un refugi del Camp de Tarragona acull animals de granja abandonats per trobar-los una nova família

Una quinzena d’infants acompanyats pels seus pares escolten atentament l’explicació de la Sandra. Només té 15 anys però es fa escoltar. Grans i petits callen mentre ella parla. Està donant els consells per entrar al recinte dels emus, que és el segon ocell més gran del món, només superat per l’estruç. Aquesta parella d’emus, com tots els animals que hi ha al refugi de Les Set Cabretes, a Botarell (Tarragona), han estat abandonats o entregats per persones que no se’n podien fer càrrec.

Oques i ànecs en remull, gallines, conills, porcs, una vaca gegant, tres ovelles amagades sota la llana, alpaques i també les cabretes, que no només son set, sinó ben bé una trentena, gaudeixen d’una segona vida després d’haver patit un abandonament. Les adopcions es van produint, a poc a poc, però els ingressos dels animals abandonats no s’aturen. «La majoria dels animals ens arriben de decomisos que fa la Generalitat, però també d’ajuntaments», explica la mare de la Sandra, que porta el mateix nom que la filla. Tota la família està bolcada en aquest projecte de benestar animal i també humà.

Sandra Arruego és educadora social i treballa en un centre de menors. Juntament amb cinc socis més (tots ells educadors socials) van crear aquest projecte que no només vol ajudar els animals abandonats, sinó que també vol aportar un gra de sorra per ajudar als nois i noies amb els quals treballen als centre de menors: «Quan venen aquí, aquests animals els fan de mirall: veuen com animals abandonats han aconseguit tirar endavant i això els dona força, perquè alguns d’ells han patit situacions similars», explica Arruego.

Les Set Cabretes funciona gràcies a l’esforç diari d’aquests cinc socis i a la família de la Sandra, formada pel seu marit, el Jose, i les filles, la Sandra, l’Andrea i la Lucía. El projecte rep una subvenció de la Diputació de Tarragona i una altra per activitat assistida amb animals però amb aquests diners no en tenen prou per fer funcionar el refugi, de manera que organitzen també activitats perquè hi puguin anar famílies o festes d’aniversaris pels més petits. A més de poder entrar a la gàbia dels impressionants emus i donar-los de menjar, l’activitat també permet una ruta guiada per tot el refugi amb animació inclosa, això sí, respectant en tot moment benestar dels animals.

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *