Entrades

La Comunitat de Madrid presenta més adopcions que abandonaments en el 2018

Segons ha informat la conselleria de Medi Ambient, a l’any 2018 a la Comunitat de Madrid es van adoptar 6.249 animals de companyia, una xifra superior als 4.313 animals que van ser abandonats. Números que milloren els precedents i que aproximen a Madrid a l’objectiu de ser una Comunitat Petfriendly.

Carlos Izquierdo, conseller en funcions de Medi Ambient i Ordenació del Territori de Madrid, va presentar el passat divendres al Centro Intengral de Acogida de Animales (CIAAM) la segona edició de la campanya “Vacances per a tothom, la meva mascota sempre amb mi”. La Comunitat de Madrid ha repetit aquesta iniciativa amb el clar objectiu de reduir el nombre d’abandonaments que es produeixen durant l’època de les vacances.

Aquesta iniciativa, que es va realitzar també durant el Nadal de 2018, pretén conscienciar els ciutadans de la responsabilitat que suposa l’adopció d’un animal de companyia, posant èmfasi en la importància de no regalar o abandonar quan les condicions no són les més favorables.

En l’acte, la conselleria de Medi Ambient i Ordenació del Territori de Madrid va presentar les dades sobre les adopcions i els abandonaments dels animals de companyia de l’any 2018. Les xifres van demostrar un balanç favorable pel que fa al nombre d’animals que van aconseguir trobar una nova llar. Segons la informació presentada per Carlos Izquierdo es van adoptar un total de 6.249 animals de companyia a la Comunitat de Madrid durant el passat any. El nombre d’abandonaments, per la seva banda, va ser de 4.313.

Les dades exposades per la conselleria neixen gràcies a la funció del CIAAM, un centre que va néixer amb l’objectiu d’oferir serveis de recollida i acollida d’animals abandonats en municipis de fins a 5.000 habitants o animals rescatats en llocs amb males condicions. Tota la tasca d’aquest centre està encomanada a la Federación de Asociaciones Protectoras y de Defensa Animal (FAPAM).

Carlos Izquierdo ha valorat així el treball realitzat a Madrid en matèria animal: “La Comunitat de Madrid és una comunitat Petfriendly, no només per les mesures que impulsem des del Govern, sinó per l’acceptació social dels madrilenys que s’estan habituant a la presència d’animals de companyia en transports, els museus, o els edificis públics “.

Recordem que la Comunitat de Madrid, juntament amb Catalunya i Galícia, és una de les tres comunitats autònomes en les que la Llei de Protecció dels Animals de Companyia impedeix el sacrifici dels animals.

L’Ajuntament de Barcelona inicia una campanya a favor de l’adopció de gossos a Barcelona

El 2017 es van abandonar gairebé 2.000 animals dels quals es van acollir 1.400. Els centres d’acollida, com el CAACB, compten amb pocs recursos i falta de professionals

De l’11 d’abril fins el 18 els Barcelonins veuran estàtues de gossos per tota Barcelona. En apropar-s’hi, veuran que les estàtues representen gossos de debò que han estat abandonats i que es troben provisionalment al CAACB, el centre d’acollida d’animals de Barcelona. L’objectiu del consistori és fer visible l’alt nombre d’abandonaments a Barcelona i, alhora, facilitar l’adopció. Per fer-ho, al costat de cada placa s’hi inclourà informació perquè els usuaris puguin adoptar.

Cada placa i estàtua, a més, disposaran d’un codi QR, un codi informàtic que proporciona informació un cop llegit amb un mòbil. Aquest codi vincularà l’estàtua amb tota la informació del gos real, que es podrà adoptar. En total, Barcelona disposarà de vint estàtues amb els seus respectius codis per tota Barcelona, dues a cada districte. Frederic Ximeno, comissionat d’Ecologia de l’ajuntament de Barcelona, crida a “la responsabilitat a l’hora d’adoptar”, ja que, en paraules seves, “és una decisió per a tota la vida”.

El Centre d’acollida d’animals de Companyia de Barcelona (CAACB) ha acollit 760 gossos i 660 gats durant el 2017.El CAACB, encarregat d’acollir els animals abandonats a Barcelona, compta amb limitacions importants a l’hora de portar a terme la seva tasca. Una part important dels encarregats d’acollir animals són voluntaris als que, en molts casos, no se’ls paga ni el transport, tal i com va denunciar la Síndica de Greuges.  A més,  un estudi recent assegura que els protocols en centres d’acollida d’animals tenen importants carències, com coneixements específics a l’hora de tractar animals.

Però l’objectiu del govern municipal d’Ada Colau és sobreposar-se a les limitacions pràctiques i centrar-se ara en una campanya en contra de l’abandonament i a favor de l’adopció. Les xifres són ara per ara alarmants, i per això s’ha decidit optar per conscienciar més. 

La neteja obligatòria de les miccions dels gossos en la via urbana i el control de les colònies de gats ferals: les novetats de la nova ordenança municipal de Mataró

 

La nova ordenança de tinença, protecció i control animal de Mataró ha estat aprovada aquest juliol per unanimitat. El nou text aboga per millorar el benestar dels animals de la ciutat i procurar que es respectin les normes de bona convivència i civisme per part dels propietaris dels animals.

Una de les novetats, i potser la més comentada a mitjans i xarxes, és la obligatorietat de ruixar amb aigua les miccions dels gossos a la via pública. Aquesta mesura intenta reduir així les olors i corrossió a mobiliari urbà que aquests orins causen. En el text és destaca però que no es pot utilitzar ni sofre ni lleixiu en façanes ni voreres. Els propietaris que no segueixin aquesta nova norma poden ser sancionats amb multes econòmiques.

La nova mesura també prohibeix que els animals es quedin més de 20 minuts a l’interior d’un vehicle estacionat i l’ús dels collars que provoquen l’asfixia del gos per tal de controlar-lo. En el mateix apartat es regula també les mides i extensions de les corretges.

Un punt molt important serà que tant els centres d’acollida com els establiments de venda d’animals han d’exigir la declaració responsable, document en el que el nou propietari acredita no tenir historial com a maltractador d’animals.

Pel que fa a les colònies de gats ferals se’ls reconeix com a “part de la fauna urbana i com a tals, se’ls ha de respectar la forma de viure i, sempre que sigui tècnicament possible, se’ls ha de mantenir en l’espai que ocupen”.

L’Ajuntament es compromet a identificar aquestes colònies de gats ferals per tal d’aplicar el conegut com a mètode CES (Captura, Esterilització i Solta) ja sigui amb personal propi o associacions de protecció animal. També s’establirà una base de dades de les colònies de gats controlades del municipi.

 

Sílvia Esteve

Corpulent, Potencialment Perillós i agressiu són tres conceptes diferents

 

Recentment un titular encenia els ànims de la comunitat animalista. “Gossos agressius omplen la protectora de…”. Òbviament més enllà d’aquest espantós panorama que dibuixaven aquestes sis paraules calia esbrinar les circumstàncies. La redactora s’havia posat al servei del denunciant de la situació sense contextualitzar la càrrega de realitat ni preveure les conseqüències de la seva contribució a la toxicitat informativa que recau sobre aquests individus. Bàsicament des de diverses associacions es lamenta la substitució de l’epítet legal potencialment perillós pel d’agressiu (més breu però molt més inexacte).

En l’article s’assenyala que el problema és aquest 25% de GPP quan el conflicte real és el manteniment de l’alt percentatge de gossos abandonats (no extraviats): un 98%. Així doncs el focus del problema no són aquest tipus de gossos, sinó les altíssimes taxes d’abandonament, de delicte contra els animals que se segueixen cometent.

Una mica més endavant es comenta que s’han rehabilitat tres gossos dominants. El concepte de dominància està desterrat des de fa molts anys de l’elenc de comportaments possibles dels gossos per als educadors canins formats adequadament. L’article bàsicament retrata una entitat gironina com a víctima de contenir gossos ferotges fruit del trànsit i venda per internet. Quin favor es fa doncs als gossos? Cap. Es nomenen unes races i els seus encreuaments que són les que l’any 1999 es van assenyalar des del Govern tot i no ser les protagonistes de més atacs ni diferir en pes, tendències i estructura a altres races que ni s’anomenen. La llei sobre els gossos potencialment perillosos va ser qüestionada des del principi per experts i aficionats i lamentablement no ha servit per evitar atacs greus ni per evitar que aquests gossos pateixin mutilacions, ensinistraments que indueixen a la indefensió, trànsit, robatoris i mort.

S’apunten també tímides mesures esperançadores, es parla d’una prova pilot i d’uns gossos molt concrets. Tenim constància que una activitat quotidiana i ben realitzada transforma la frustració rere els barrots – la que tindria qualsevol animal social reclòs injusta i inapropiadament- en equilibri, afabilitat i simpatia durant els passejos o després de l’adopció. L’Associació per a la Protecció dels Gossos Potencialment Perillosos fa anys que realitza amb gran èxit activitats que demostren la gran capacitat de resiliència d’aquests animals. Molts d’ells, de races fortes, i conductualment res perillosos; en molts casos comparteixen gàbia al Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona. És el mal maneig i la manca de recursos formatius i materials el que porta a mal interpretar senyals i a imposar etiquetes errònies. Tampoc els mitjans de comunicació generalistes ajuden molt a facilitar el coneixement de la realitat d’aquests gossos que en la majoria dels casos impresionen per la seva corpulència. En res contribueix que se’ls associï comunament a segments poblacionals que veuen en el seu aspecte una “arma” dissuasòria perfecta.

No hi ha una legislació idònia en el món que solucioni màgicament el problema del maltractament i explotació de gossos. Encara que hi fos, les llacunes en la seva aplicació i la manca d’altaveus adequats per al seu coneixement li restaria eficàcia. Animalados va néixer amb vocació d’oferir informació veraç i assequible per combatre els errors que resten benestar als nostres companys peluts. I des d’Animalados us convidem a aprofundir sobre les diferències entre agressivitat, gos potencialment perillós i gos corpulent potencialment petoner.

L'”Abandonament 0″ el veritable camí cap al “Sacrifici 0”

 

El ja molt citat “Sacrifici 0” va donar un important pas endavant en el Ple de la Junta General del Principat d’Astúries del passat 5 de maig. La diputada Carmen Fernández, va realitzar una gran exposició d’una bateria de mesures encaminades a l'”Abandonament 0″, un objectiu molt més realista de protecció animal. La iniciativa va tirar endavant per unanimitat en la majoria dels seus punts.

Si bé, el Sacrifici 0 com a concepte fàcil de vendre i entendre per la ciutadania, és l'”eslògan” perfecte, no comporta en si mateix tot el benestar animal pel qual hem de lluitar des d’una entitat protectora. Estar viu no és sinònim d’estar bé. Reduït a l’absurd, en una població on s’abandonen 100.000 animals a l’any i s’adopten 100, el Sacrifici 0, a seques, només aconseguiria condemnar a cadena perpètua a 99.900 reus cada any, amb més o menys grau d’amuntegament (amb totes les penúries que això comporta) segons la inversió que es realitzés en la construcció de centres infinits. Per contra, en aquesta mateixa població, si s’abandonen 100 animals i se n’adopten 100, ¿hi hauria realment la necessitat de lluitar pel Sacrifici 0?

Una altra de les mesures pernicioses que acompanyen una obligatorietat de Sacrifici 0, on la realitat numèrica no permet la seva aplicació, passa per la suspensió per part dels ajuntaments de la recollida d’animals lliurats pel seu propietari (com ja està passant a l’Ajuntament de Madrid ). Així, si al propietari de l’animal, que per certs motius més o menys justificats, decideix deixar de tenir-lo, li tanquem la porta d’entrada al centre mitjançant el lliurament d’una manera civilitzada i protocolaritzada (que a més ens permet recollir informació que serà útil per la posterior adopció) li estem obrint la porta al tortuós camí de l’abandonament a la via pública (atropellaments, fam, set, síndromes de Noè…) o, en el millor dels casos, si no hi ha la sort que algú se’l pugui quedar, que el sacrifiqui un veterinari com a resultat de la nostra “lluita pel Sacrifici 0”.

D’altra banda, el Sacrifici 0, així, sense matisos, no lluita perquè el menor nombre d’animals no passi per la desagradable experiència de veure’s abandonat, per contra, l’Abandonament 0 sí busca que a aquesta traumàtica situació es vegin exposats els menys animals possibles .


Les mesures recollides per la diputada de Fòrum Astúries van des de la reforma de la llei autonòmica, fins a les campanyes d’adopció, esterilització i identificació, passant per demanar informació detallada de la situació en els 78 ajuntaments asturians (conèixer la dimensió exacta d’un problema és el primer pas per resoldre-ho), subvencionar la construcció de centres de dipòsit o incloure formació referent a la tinença responsable en l’educació obligatòria.

Alejandra Mier
Fundación Protectora de Asturias