Tag Archive for: astúries

FAPAS demana la instal·lació de contenidors d’escombraries anti-óssos pel bé de la conservació de l’espècie

La presència d’óssos buscant aliment als contenidors d’escombraries d’Astúries suposa un greu problema per a la conservació de l’espècie.

L’increment de la població d’ós bru ha donat lloc a què, en algunes zones d’Astúries, alguns óssos acudeixin a aquests contenidors a la recerca de deixalles que, encara que no ho sembli, aporten una gran quantitat de menjar que aquests animals aprofiten. Tant és així que, en alguns països del centre d’Europa, s’ha constatat que les femelles que freqüenten contenidors d’escombraries tenen de mitjana més cries que les femelles que mai no visiten aquests llocs.

Actualment, Astúries ja té diferents llocs on els óssos s’han habituat a menjar en contenidors, consells com Proaza o Ibias, generant molèsties innecessàries als veïns dels pobles per la proximitat dels óssos a les cases atrets pel menjar.

Segons el Fondo para la Protección de los Animales Salvages (FAPAS), aquestes situacions han de ser ja tingudes en compte per evitar que es generalitzi a la població ossera aquest hàbit de recerca d’aliment als contenidors d’escombraries.

Contenidor visitat pels óssos a Proaza/FAPAS

Cal tenir en compte que les femelles ensenyen les seves cries a localitzar zones on trobar aliment, per tant, en cas de no evitar aquesta situació, els óssos de les àrees de muntanya podrien adquirir artificialment hàbits que no són desitjats des d’un punt de vista ecològic de l’espècie.

Davant d’aquesta situació, FAPAS ha sol·licitat a COGERSA, la companyia de gestió de residus sòlids d’Astúries, que canviï els contenidors d’escombraries actuals per altres models que impedeixen accedir als óssos a l’aliment que hi ha al seu interior.

En especial, aquest canvi hauria de produir-se ja en aquelles zones rurals on actualment es comprova que ja hi ha óssos habituats a acostar-se als contenidors a la recerca de menjar, situació que amb l’increment de la població ossera, sens dubte s’anirà produint en el futur també a altres zones rurals.

Investigat un alcalde d’Astúries per un delicte ecològic que afecta greument espècies en perill d’extinció

L’alcalde de Cangas del Narcea està sent investigat per delicte ecològic per unes obres que afecten greument el Parc Natural de Fuentes de Narcea i les seves espècies protegides. L’Ajuntament estava executant les obres sense cap autorització ambiental.

L’alcalde de Cangas del Narcea ha estat citat el proper 16 de febrer a declarar com a investigat davant el Jutjat Penal i Instrucció número 1 de Cangas de Narcea. Es tracta d’un judici per delicte ecològic com a conseqüència d’unes obres d’aterrament i per la construcció d’una pista que ha afectat greument una zona d’alt valor ecològic situada al Parc Natural de Fonts de Narcea, Degaña i Ibias, a Astúries.

El Fons per a la Protecció dels Animals Salvatges (FAPAS) va descobrir en una zona protegida d’alt valor ecològic, la realització d’unes obres que alteraven greument els ecosistemes naturals del Parc Natural i les espècies en perill d’extinció que l’habiten. Tot això va ser comunicat per aquesta associació al Servei de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil (SEPRONA).

“Aquesta obra s’està produint a una zona d’alt valor ambiental, una zona molt protegida. Són espais que requereixen un estudi profund i una autorització ambiental per poder fer obres. Tristament, la majoria de les persones pensen que els nivells de protecció dels ecosistemes són una exageració i no tenen més importància. Als ajuntaments preval més el tema vots que la conservació mediambiental. Óssos, cabirols i altres animals en protecció propis de la Serralada Cantàbrica es veuen greument afectats per aquest tipus d’obres”, explica per a Animalados Roberto Hartasánchez, president de FAPAS des del 1982.

“Als ajuntaments preval més el tema vots que la conservació mediambiental”

Tal com informen des de FAPAS, unes petites sendes que configuraven una zona de pas de fauna de la zona i amb importants valors ecosistèmics estaven sent destruïdes per la construcció d’una pista forestal. Aquestes accions humanes estaven alterant l’equilibri ecològic del Parc Natural de Fuentes de Narcea.

A més, FAPAS va poder comprovar que les forces de seguretat no tenien coneixement d’aquestes obres. L’Ajuntament de Cangas del Narcea estava executant les obres sense un pertinent estudi ambiental i no constava cap autorització ambiental per executar-les.

Segons l’opinió d’Eduardo Gil, advocat ambientalista i lletrat del FAPAS en aquest procediment “aquest cas ha de servir de precedent per crear consciència de la necessitat de preservar els valors ambientals de les zones legalment protegides, i de sancionar les obres que no expliquin amb les corresponents autoritzacions ambientals, i que executin de manera il·legal tant els particulars, com en aquest cas, les mateixes administracions públiques i ens locals”.

Després de la investigació i l’atestat del SEPRONA, la Fiscalia del Principat d’Astúries va procedir a instruir les diligències oportunes i presentar una denúncia per aquests fets davant l’òrgan jurisdiccional competent. FAPAS s’ha personat per sol·licitar, entre altres coses, la restauració del dany causat i la reposició dels hàbitats i els ecosistemes naturals a l’estat previ de l’inici de les obres.

La Fiscalia de Medi Ambient denuncia davant el jutjat la mort de dos óssos

La Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia d’Astúries ha comunicat a FAPAS que ha portat a terme dues denúncies davant els jutjats de Cangas del Narcea i Grado per l’aparició de dos óssos morts l’any passat, un a la localitat de Moal i l’altre a un camí a Somiedo.

Les denúncies de la Fiscalia davant dels jutjats han estat motivades per dos informes que FAPAS (Fons per a la Protecció dels Animals Salvatges) va remetre a la Fiscalia del TSJ d’Astúries els mesos de juny i juliol del 2021, argumentant la necessitat de desenvolupar procediments de recerca que determinessin si la mort d’aquests óssos pogués estar vinculada amb actes delictius.

Després de les corresponents diligències de recerca iniciades per la Fiscalia, el fiscal ha presentat les denúncies corresponents davant l’apreciació d’un presumpte delicte contra la protecció de la fauna, previst i penat als articles 334 i 336 del Codi Penal.

Fa anys que el FAPAS denuncia que en molts dels casos d’aparició d’óssos morts les administracions intenten ocultar les veritables causes, argumentant que els óssos morts van morir per causes naturals: depredació, baralles o estimbaments, amb la qual cosa eviten iniciar procediments de recerca que poguessin identificar altres causes de la mort d’óssos, especialment si poguessin estar vinculades amb actes il·legals.

El cas més mediàtic que ha pogut ser posat al descobert és el de l’ós Cachou, trobat mort a les muntanyes del Pirineu aranès, sent immediatament considerada aquesta mort per part de les Administracions de la vall d’Aran com un fet produït a causa d’una baralla entre óssos.

La denúncia de FAPAS i d’altres ONGs va obligar a una severa investigació que va posar al descobert una trama mafiosa per matar óssos en què estaven involucrats responsables de la conservació de l’espècie.

Ara, a Astúries es posen en marxa dos processos judicials que donaran peu a la possibilitat de sortir d’aquest cercle viciós on s’han instal·lat les administracions d’aquells territoris on hi ha óssos i que fins ara han intentat evitar per tots els mitjans, tret de morts impossibles de camuflar, l’aparició d’óssos morts en camins o llocs estranys fos investigada amb el màxim rigor tècnic i científic, qüestió que, lamentablement, no s’ha donat al llarg dels darrers anys amb els óssos morts localitzats a les muntanyes cantàbriques.

Reintrodueixen nou exemplars d’àguila marina a Astúries, una “espècie extingida” a Espanya

La reintroducció dels nous exemplars d’àguila marina forma part del Projecte Pigargo, que té com a objectiu la recuperació d’aquesta rapinyaire catalogada oficialment com “espècie extingida” a Espanya.

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) ha informat del procés de reintroducció de nou àguiles marines, una au rapinyaire extinta a Espanya. Des d’aquesta setmana, aquests nou exemplars viuran en una gàbia gran ubicada a Pimiango, al municipi de Ribadedeva (Astúries), per aclimatar-se al nou medi. Un cop acabi aquest període d’adaptació, s’obrirà la porta de les gàbies i les rapinyaires quedaran en llibertat.

Aquesta acció forma part del Projecte Pigargo, una iniciativa impulsada per l’associació conservacionista GREFA amb la col·laboració del MITECO, el Govern del Principat d’Astúries, l’Ajuntament de Ribadedeva i el Govern de Cantàbria. El projecte té com a objectiu que l’àguila marina, inclosa en el “Llistat d’espècies extingides en tot el medi natural espanyol”, torni a tenir població reproductora a Espanya.

Per això, durant 2021 s’ha posat en marxa una fase experimental que s’espera que tingui continuïtat en els propers anys. La primera actuació del projecte ha estat el trasllat des de Noruega a Espanya de nou àguiles marines nascudes aquest any en el seu hàbitat natural. Aquests joves exemplars van arribar a Madrid amb avió el passat 29 de juny i, després d’una completa revisió veterinària i un període d’observació, avui han estat traslladades a la localitat de Pimiango, situada a la costa oriental asturiana.

Reintroducció de l’àguila marina al nord peninsular – MITECO

Les aus han estat introduïdes en un recinte especial amb aspecte de gàbia de grans dimensions on passaran una temporada aclimatant-se a la zona i socialitzant entre elles, mentre són alimentades i vigilades pels tècnics del projecte.

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic monitoritzarà els moviments d’aquestes aus gràcies a la col·locació d’emissors GPS, el que permetrà obtenir informació sobre la seva activitat quan, aproximadament a la tardor, siguin alliberades definitivament.

Programes de reintroducció a Espanya

L’àguila marina està inclosa en el “Llistat d’espècies extingides en tot el medi natural espanyol”, un registre aprovat el 2018 per la Conferència Sectorial del Medi Ambient que inclou els animals i plantes que, després de desaparèixer a Espanya, poden ser objecte de projectes de reintroducció autoritzats per les administracions competents.

Entre aquests projectes figuren vuit espècies d’au, sent una d’elles l’àguila marina. En concret, aquest Projecte Pigargo és el segon programa de reintroducció que es desenvolupa al Principat d’Astúries i Cantàbria, sumant-se a la iniciativa per a la reintroducció del Trencalòs, al Parc Nacional dels Pics d’Europa.

En aquesta primera fase del programa s’analitzarà minuciosament l’evolució dels exemplars quant a la seva adaptació i integració en l’ecosistema. Si és favorable, el Projecte Pigargo tindrà la seva continuïtat amb l’alliberament anual de fins a vint exemplars durant almenys set anys, per tal d’establir en el futur una població reproductora de l’àguila marina a Espanya.

La Fiscalia del TSJ d’Astúries investiga la presència de llops capturats en trampes

FAPAS va denunciar davant la Fiscalia l’aparició de llops vius amb evidents senyals d’haver caigut en trampes de captura amb possibles interessos científics. Els animals aconsegueixen sobreviure però queden mutilats i en un deplorable estat de supervivència.

Durant l’any 2020 i l’actual, les càmeres de FAPAS instal·lades per al control de fauna salvatge, han pogut identificar exemplars de llop que presentaven profundes ferides, així com la presència de restes de trampes enganxades a coll dels animals.

La utilització de trampes ha estat històricament una activitat duta a terme per caçadors furtius per matar espècies com el llop, però la singularitat de la presència d’aquests llops amb restes de trampes és que no moren. Les restes de cables enganxats al coll evidencien que es tracta de models de trampes per capturar llops vius, ja que el sistema de captura porta un mecanisme que impedeix que el llop al quedar-se atrapat pel coll mori estrangulat.

La Universitat d’Oviedo porta a terme un programa de captura de llops per col·locar collarets de seguiment per satèl·lit. FAPAS ha pogut contrastar que la presència d’aquests llops malferits i amb restes de trampes al coll és coincident en el territori i en el temps amb l’execució de la feina d’investigació de la Universitat. Les càmeres de FAPAS han pogut identificar llops portant collarets de seguiment i llops ferits en les mateixes àrees, així com exemplars coincidents en una mateixa rajada.

FAPAS ha sol·licitat a la Fiscalia d’Astúries que investigui si hi ha relació entre aquestes situacions, que es determini l’autoria de les persones que han col·locat trampes que causen aquests danys als llops, ja que evidentment són compatibles amb els sistemes de captura en viu per activitats científiques.

La utilització de trampes de captura en viu per a usos científics està autoritzada pel Govern d’Espanya, però aquelles trampes que capturen llops pel coll no estan permeses en les zones amb presència d’óssos, ja que si cauen en una d’elles, el parany amb gran seguretat el mataria al tenir els óssos un coll més gruixut que el dels llops. Llavors el mecanisme que impedeix el tancament i l’escanyament no funcionaria.

FAPAS ha denunciat davant el Servei de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil (SEPRONA) la desaparició de dues ósses reproductores a l’interior del Parc Natural de les Ubiñas la Mesa. Aquestes ósses utilitzaven territoris on s’ha efectuat el trampeig per capturar llops per part de la Universitat.