Tag Archive for: aus

“El fred i la neu poden impedir que els ocells accedeixin al seu aliment”

Les aus són uns animals que pateixen especialment les conseqüències de les temperatures gèlides, ja que es troben amb nombrosos obstacles per poder aconseguir aliment. Per conèixer millor com és la lluita i la supervivència d’aquests animals durant l’hivern, Animalados ha parlat amb Luis Martínez, biòleg i tècnic de Biodiversitat Urbana de SEO/BirdLife.

SEO/Birdlife, la Societat Espanyola d’Ornitologia, és l’ONG ambiental degana a Espanya. Fundada l’any 1954, té una missió clara des de la seva creació: amb els ocells com a bandera, volen conservar la biodiversitat amb la participació i implicació de la societat.

Com afecta l’hivern a les aus? Són uns animals preparats per a les baixes temperatures, la pluja i la neu?

Les aus, com a animals de sang calenta, estan preparades per mantenir la seva activitat malgrat les baixes temperatures. A més, les plomes que cobreixen el seu cos són excel·lents aïllants tèrmics, com bé ho sabem les persones quan ens protegim del fred amb un abric o un edredó de plomes.

No obstant això, tant el fred com la neu poden tenir un efecte indirecte però molt perjudicial sobre elles, en l’impedir que puguin accedir al seu aliment. D’una banda, el fred fa desaparèixer els insectes, per aquest motiu, la majoria de les aus insectívores del nostre territori són migradores i ara estan a l’Àfrica. D’altra banda, la neu que cobreix el sòl amaga les llavors que necessiten aquests animals per alimentar-se.

Com es defensen les aus de les baixes temperatures? Quines estratègies fan servir per trobar i conservar la calor?

Les aus mantenen una temperatura corporal al voltant d’uns 40 graus centígrads i, com qualsevol altre animal de sang calenta, mantenen constant aquesta temperatura a força de ‘cremar’ les seves reservar energètiques. El nostre cos funciona com una casa escalfada per una caldera.

Tot i que les plomes proporcionen una alta ‘eficiència energètica’, a les aus els passa el mateix que a una casa, com més baixa sigui la temperatura exterior, més ha de treballar la ‘caldera’ per mantenir la temperatura interior. Això comporta augmentar el consum energètic, el que al seu torn incrementa la necessitat de trobar aliment per acumular les reserves suficients per sobreviure durant les llargues i fredes nits hivernals.

Quines són les espècies d’aus que més pateixen els efectes de l’hivern i el fred?

Les aus més sensibles a l’efecte de l’hivern són les aus migratòries, ja que són aquelles que es quedaran sense el seu aliment a causa del fred o de la neu. Quan es donen condicions climatològiques extremadament adverses, com són fortes nevades o temperatures anormalment baixes, són en general les aus més petites les que poden pagar un preu més alt.

Les aus amb una mida més petita tenen uns cossos que poden no arribar als deu grams de pes, tenen escassa inèrcia tèrmica i acumulen molt poques reserves energètiques, per tant, si esgoten aquestes reserves per no haver trobat prou aliments pel dia, poden morir d’hipotèrmia durant la nit.

Quines aus pateixen més les conseqüències climatològiques de l’hivern? ¿Les aus urbanes o les aus rurals?

Les ciutats pateixen l’anomenat efecte ‘illa de calor’, el que suposa que en un centre urbà hi ha una temperatura major que als voltants. Per tant, les aus es veuen beneficiades a l’hivern en el medi urbà. No obstant això, una ciutat pot plantejar problemes per trobar aliment de suficient qualitat per a la majoria de les espècies, de manera que el benefici real pot ser inexistent per a una gran quantitat d’aus.

En els mitjans rurals, l’existència de llocs de ceba de bestiar o gallines, sol actuar com a focus d’alimentació per a les aus que puguin aprofitar aquest talp de subministrament constant, de manera que poden suportar millor les condicions més extremes.

Què podem fer les persones per ajudar a les aus en situacions extremes com va succeïr amb la borrasca ‘Filomena’?

En mitjans urbans, la millor manera d’ajudar a nivell particular és col·locar menjadores per a aus, això sí, amb menjar de ‘qualitat’, mescles de llavors per a aus silvestres. És convenient informar-se bé tant de com i on col·locar la menjadora, el tipus a triar, el menjar ideal, etc. I no oblidar el seu manteniment i higiene adequat.

No obstant això, és més important encara promoure unes ciutats amb zones verdes, riques en biodiversitat i complexes estructuralment, així com aprofitar cada metre quadrat per a la vegetació. Per exemple, els escocells dels carrers, les mitjanes, etc. Només d’aquesta manera conservarem i afavorim unes ciutats riques en naturalesa i saludables, tant per a les aus com per a la ciutadania.

El Zoo de Barcelona col·labora en la reintroducció de l’amenaçat Ibis Eremita a la província de Cadis

Actualment, només hi ha 700 individus d’Ibis Eremita en llibertat, una xifra que ha augmentat les últimes dècades gràcies als programes de conservació.

Durant aquest mes de novembre, dos exemplars mascles d’Ibis Eremita nascuts al Zoo de Barcelona han estat alliberats a Vejer de la Frontera, un municipi de la província de Cadis. Es tracta d’un exemplar d’ocell propi de la Conca del Mediterrani que es troba en perill d’extinció segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN).

Els exemplars introduïts a Cadis van deixar Barcelona a principis d’octubre. Abans de la seva reintroducció al medi natural, els dos ocells han passat una quarantena al Zoobotànic de Jerez i unes setmanes d’adaptació a una finca de Vejer de la Frontera, des d’on es planifiquen els alliberaments en petits grups diaris per afavorir l’assimilació a els grups en llibertat.

Els dos exemplars d’Ibis Eremita alliberats a Cadis porten emissors GPS finançats per la Fundació Barcelona ZOO, que s’encarregarà d’ajudar a valorar l’èxit de la reintroducció d’aquesta espècie amenaçada al territori gaditana.

El Zoo de Barcelona va incorporar aquesta mena d’ocell l’any 2019 per la recomanació de la coordinadora del Programa Europeu d’Espècies a Perill EEP. Van ser, concretament, quatre mascles procedents del Zoo de Stuttgart (Alemanya) i quatre femelles del Nordens Ask (Suècia), que van tenir les primeres creies el 2021.

Els darrers exemplars en llibertat, uns 700, es troben al sud-est del Marroc, i han desaparegut a la pràctica del Pròxim Orient i d’Europa, on fins a finals del segle XVIII es podien trobar fins i tot als països envellits de l’àmbit mediterrani, com Àustria, Hongria o Suïssa.

La població actual es distribueix en dos grans nuclis majoritaris: el més abundant és sedentari i viu a les costes del Marroc. L’altre, més escàs, és migratori i es desplaça entre Síria i Etiòpia. L’hàbitat més habitual d’aquestes aus són les zones àrides amb penya-segats on s’estableixen les colònies de cria. Aquests ocells s’alimenten principalment d’insectes i de petits vertebrats (amfibis, rèptils i petits mamífers).

Una ciutat espanyola organitza un campus d’estiu per divulgar valors de protecció animal

El municipi d’Elda ha organitzat un campus infantil que se celebrarà al juliol on es faran visites a centres que treballen amb animals i activitats educatives en espais naturals.

‘Eldanatur’ és el nom que rep el nou campus d’estiu que estrena l’Ajuntament d’Elda a través de les regidories de Medi Ambient i Protecció Animal. El projecte, que vol divulgar valors de protecció animal i medi ambient, es desenvoluparà del 4 al 14 de juliol.

“L’objectiu és oferir als nens i nenes una alternativa als campaments tradicionals d’estiu. Aquest projecte està dissenyat en tot a la divulgació de valors naturals i ambientals, de cura de l’entorn i els éssers que hi habiten”, ha indicat Sarah López, regidora de Medi Ambient d’Elda.

“La millor manera de defensar el medi ambient és invertir en l’educació dels més petits i quin complement millor a la seva educació que les activitats extraescolars, campaments i colònies. En aquest sentit, l’educació ambiental és una eina per transformar la realitat, que sorgeix com a resposta des del moment que es comença a entendre la degradació del medi com a problema social”, ha afegit l’edil.

Anabel García, regidora de Protecció Animal, ha explicat que “el campus està destinat a la població infantil d’Elda, per a un grup màxim de 24 nens i nenes entre 6 i 12 anys. El programa es durà a terme a les instal·lacions del Centre Social Caliu”.

Vuit sessions amb visites i activitats en espais naturals

La primera sessió del campus servirà perquè els nens i les nenes visitin i coneguin el funcionament de la Societat Protectora d’Animals d’Elda. Allà podran descobrir la seva dinàmica, serveis, problemàtica i necessitats. Podran prendre consciència de la problemàtica actual de l’abandonament i com treballa la protectora per tractar de donar resposta a les necessitats d’aquests animals, a més de donar-los un cop de mà al seu dia a dia.

A la segona sessió, anomenada ‘El meu Gos, en bones mans’, el grup rebrà la visita d’una ensinistradora canina que ensenyarà als nens i nenes trucs i consells per tenir cura dels nostres animals. A més, podran gaudir d’una exhibició de l’ensinistradora i el seu gos, fent exercicis i moviments.

Durant la tercera i sisena sessió, els joves coneixeran diferents tipus d’aus que es troben al municipi alacantí, i desenvoluparan una part pràctica amb la construcció d’una menjadora d’aus. Per a ells, aprendran l’alimentació d’aquests animals i com podem construir petits menjadors casolans.

A la quarta sessió, rebran la visita de l’associació Gatets amb problemes per donar a conèixer entre els nens i nenes la tasca d’aquesta associació, la seva manera de treballar i quins projectes duen a terme. Aprofitant la seva visita, el grup podrà conèixer consells sobre la cura d’aquests animals i com s’ajuda els gats que estan abandonats al carrer.

A la sessió 5 coneixeran l’associació Magic Eagle que desenvolupa un projecte basat en la teràpia amb aus rapinyaires, buscant millorar les seves habilitats comunicatives i socials. Així, un professional i expert en aus mostrarà diferents tipus d’aus, les seves característiques, així com consells i recomanacions sobre com actuar si trobem un ocell ferit o que no pot volar pel carrer.

A la setena sessió es treballarà sobre la cura i manteniment de l’aigua com un recurs necessari al nostre entorn. Per fer-ho, es durà a terme un taller de creació de filtradors d’aigua, amb l’objectiu de mostrar el funcionament de les aigües subterrànies i la seva depuració natural mitjançant un experiment casolà.

Durant la darrera sessió, tindrà lloc una eixida pels Jardins del Peri, amb l’objectiu d’explorar i identificar la diferent fauna i flora que es pot trobar en aquesta zona. Els nens i nenes podran comprovar de primera mà els tipus de vegetació que existeix, així com els animals i éssers vius que hi habiten. A més, es cercarà identificar problemes que afectin aquest entorn i possibles mesures i solucions.

Catalunya guanya 17 noves espècies d’ocells durant els darrers quaranta anys

S’estima que a Catalunya hi ha entre 8 i 12 milions de parelles d’ocells que hi crien cada any. En total, pertanyen a 233 espècies diferents. El pardal comú és l’espècie més abundant tot i estar en clara regressió.

Avui s’ha presentat el ‘Tercer atles dels ocells nidificats de Catalunya’, un projecte impulsat per l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) que s’encarrega de fer una fotografia exhaustiva de totes les espècies d’ocells que nidifiquen a Catalunya. Un llibre molt complert de 639 pàgines publicat per l’editorial Cossetània on es pot conèixer, de cada una de les espècies, per on es distribueix, quina és la seva població estimada, amb quina freqüència s’observa i quina ha estat la tendència de la seva població durant els darrers quaranta anys.

L’Atles desvela que a Catalunya hi nidifiquen habitualment 233 espècies d’ocells, 17 espècies més que fa quaranta anys i el 39% de totes les que nidifiquen en territori europeu. De totes, 124 espècies gaudeixen d’algun tipus de protecció legal especial a escala catalana, estatal o europea. Segons l’Atles, a Catalunya s’estima que hi ha entre 8 i 12 milions de parelles d’ocells que hi crien cada any.

El pardal comú continua sent l’espècie més abundant del país, amb poc menys de 900.000 parelles reproductores, malgrat que la seva població està en clara regressió les darreres dècades. El segueixen el garrafó, el pit-roig, el rossinyol i el pinsà, totes tres espècies amb més de 400.000 parelles. De la resta d’espècies, més de la meitat compten amb menys de 2.000 parelles reproductores i en consideren escasses. Les espècies més escasses que fan niu a Catalunya són l’alosa becuda, l’arpella pàl·lida, el rasclet, la fotja banyuda i el cabussó collnegre, totes amb menys de 10 parelles reproductores.

Faisà comú/Martí Franch

D’altra banda, aquesta tercera edició tanca amb el registre de 9 espècies exòtiques d’ocells que es reprodueixen de manera regular a Catalunya. La major part han estat introduïdes pels humans com a ocells de gàbia que han escapat de la captivitat, i això es reflecteix en la distribució d’aquestes espècies en el mapa, amb una concentració màxima a fins i al voltant de les grans ciutats i poblacions costeres. El primer Atles havia tancat l’edició amb només una espècie exòtica reproductiva en territori català, el faisà comú.

‘El Tercer Atles dels ocells nidificats de Catalunya’ ha estat presentat per l’Institut Català d’Ornitologia a la Sala d’Actes de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, un repte impulsat pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya i el Zoo de Barcelona. Per obtenir les dades, l’Atles ha comptat amb la participació voluntària de 1.275 ornitòlegs i ornitòlogues que han fet feina de camp entre 2015 i 2018.

A més, l’obra ha comptat amb investigadors de l’European Bird Census Council, del CREAF i del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, el CTFFC, entre d’altres. La Diputació de Barcelona ha contribuït en la recopilació de dades en els espais naturals d’aquesta província i el Museu de Ciències Naturals de Barcelona  ha acollit l’equip de treball de l’ICO. L’Atles d’ocells és un projecte integrat a l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya, i, com a tal, pretén estar a disposició de la societat per a la presa de decisions relacionades amb la natura.

“El coneixement que aporta aquest Atles és fonamental per definir polítiques de conservació de la biodiversitat”, comenta Sergi Herrando, director general de l’Atles i investigador de l’ICO, el CREAF i l’European Bird Census Council (EBCC). “Catalunya té una gran responsabilitat en la conservació de moltes espècies, com ara les que es troben quasi exclusivament a la península Ibèrica, com el siboc, el picot verd ibèric o el tallarol emmascarat, que a Catalunya tenen gairebé el 10% de la seva àrea de distribució europea”, afegeix.

Fotja banyuda/Martí Franch

“El Zoo no ha dubtat a donar suport a aquest projecte innovador d’una disciplina, l’ornitologia, de llarga tradició a casa nostra, que ens situa al capdavant d’Europa en l’estudi dels ocells, eina cabdal per a la seva conservació, que és justament la missió del Zoo de Barcelona”, declara Xavier Patón com a vicepresident de la Fundació Barcelona Zoo.

L’evolució de 40 anys de dades, espècies guanyadores i perdedores

L’Atles presentat avui es publica gairebé 40 anys després de la publicació del primer i 20 anys després del segon. Gràcies a la llarga sèrie de dades acumulades, aquesta vegada l’Atles s’ha pogut centrar (i força) en els canvis que han experimentat les espècies des de l’inici de les dècades del 1980 i del 2000.

“Aquest període coincideix amb el de major avenç del canvi climàtic i amb altres canvis socials i econòmics a gran escala que han tingut un gran impacte a Catalunya, com ara l’abandonament de les activitats agro-ramaderes tradicionals i la consegüent ocupació dels espais abandonats per boscos i matollars”, indica Martí Franch, investigador de l’ICO i un dels principals autors de l’obra.

Aquesta coincidència en el temps ha permès constatar que les espècies no han suportat per igual aquests canvis. Per exemple, a les espècies forestals i les urbanes els ha anat, en general, força bé. Al costat oposat hi ha les espècies perdedores, com les òlibes, els botxins o les tórtores de bosc, que han reduït les seves poblacions de manera molt notable en les darreres dècades i que ja han desaparegut del 20-60% de les àrees on es trobaven fa 40 anys. Totes tres són espècies pròpies d’espais agrícoles i prats, les espècies que estan patint una major regressió de les seves poblacions, especialment en zones de muntanya.

D’altra banda, el martinet blanc, la polla d’aigua i altres espècies típiques de rius i aiguamolls van experimentar un creixement notable de les seves poblacions i de la seva distribució quan es va declarar la protecció de moltes zones humides al final del segle XX. Aquest procés expansiu general, però, s’ha aturat en les darreres dues dècades, i darrerament es detecten pèrdues destacades a les principals zones humides del país on hi ha espècies que han entrat en regressió per causes múltiples.

Si posem l’ull als ocells que viuen vinculats al mar, l’Atles demostra que han mantingut les seves poblacions, però amb amenaces importants. Fa 20 anys Catalunya acollia la major part de la població reproductora mundial de gavina corsa al delta de l’Ebre, però en els darrers anys la població s’ha anat escampant per altres localitats alhora que el nombre d’exemplars reproductors ha anat disminuint.

Prop de noranta parelles de rosseta crien a Espanya durant la present temporada

La rosseta, una de les set espècies en situació crítica a Espanya, ha incrementat considerablement el seu nombre de cries durant aquesta temporada, principalment en aiguamolls de la Comunitat Valenciana i Andalusia.

El projecte LIFE rosseta, que coordina la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), ha donat a conèixer els resultats de la temporada de cria d’aquesta espècie, catalogada ‘en perill crític’ a Espanya i com ‘vulnerable’ a nivell mundial.

Entre la Comunitat Valenciana i Andalusia, zones prioritàries per a l’espècie i regions d’actuació del projecte, s’han comptabilitzat un total de 87 parelles reproductores, una xifra molt positiva en comparació amb anys anteriors. En concret, en els aiguamolls valencians s’han observat 40 parelles d’aquesta espècie, gairebé el doble que el 2020 i molt per sobre de 2019, quan es van comptabilitzar únicament 17 parelles amb cries.

A més, s’han censat un total de 300 pollastres, una de les majors xifres dels últims anys. Per ara, només s’ha comprovat la cria en zones humides on s’han realitzat soltes d’exemplars com a part de les actuacions de reintroducció i cria en captivitat dutes a terme en el marc del projecte. Es tracta de les zones humides de la Marjal dels Moros, del Parc Natural de l’Albufera, de Clot de Galvany, del Parc Natural del Fondo i del Parc Natural de les Salines de Santa Pola.

Rosseta amb dos cries/Óscar Aldeguer/Tragsatec

Aiguamolls a Andalusia

A Andalusia, els resultats d’aquesta temporada de reproducció sumen 47 parelles amb cries, una xifra superior a les anteriors, amb 13 parelles amb pollastres el 2020 i 31 el 2019. El nombre de pollastres registrats ha estat de 356.

Entre els factors que expliquen aquesta bona temporada de cria, destaquen el maneig de l’aigua que s’ha dut a terme a la Devesa de Baix (Sevilla) i a Fuente de Piedra (Màlaga), que han permès mantenir els nivells d’aigua i assegurar la seva presència a l’estiu, el que ha propiciat la seva reproducció.

Els altres aiguamolls andalusos on la rosseta ha criat són llocs manejats, salines o maresmes el nivell d’aigua no depèn de les precipitacions. Entre ells es troben diverses zones de Doñana i altres zones humides de Cadis, Almeria, Sevilla i Màlaga.

“La rosseta, una espècie en situació crítica a Espanya”

La rosseta és una de les set espècies en situació crítica a Espanya. Fins a mitjans de segle XX abundava en els aiguamolls costaners mediterranis, especialment a Doñana, però en les últimes dècades el seu declivi ha estat tan dràstic que aquesta espècie d’interès comunitari està en perill crític.

Es tracta d’una espècie d’au migratòria que, després de reproduir-se en els nostres aiguamolls, emprèn un viatge a les seves casernes d’hivernada, a l’Àfrica, on el projecte també continuarà amb el seguiment de les seves poblacions.