Entrades

FAADA aconsegueix reubicar tots els animals del cas de la Síndrome de Noè de Lorca

L’entitat de protecció animal FAADA va haver de treballar a contrarellotge i fer front a moltes dificultats per evitar el sacrifici d’uns 70 animals de diferents espècies.

Un total de vuit cabres, dues ovelles, sis porcs vietnamites i unes cinquanta aus (principalment gallines) van ser reubicats aquest passat mes a diferents santuaris, refugis i granges-escola, donant així per finalitzat i tancat el cas de la Síndrome de Noè de Lorca. Un particular que havia arribat a concentrar fins 572 animals en el seu domicili de forma il·legal.

Després de molts mesos de lluita i treball, la Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals, va aconseguir finalment no només evitar el sacrifici dels animals, sinó que va poder reubicar-los a tots, oferint-los d’aquesta manera una segona oportunitat.

Aquesta acció no hagués estat possible sense l’ajuda de Lorca Animal, l’associació local que va informar el cas i que a més d’ajudar en la reubicació de gran part dels animals domèstics, han estat pagant l’alimentació dels animals durant aquests mesos que ha durat el cas. Així com dels diferents santuaris i centres que els van acollir i, per descomptat, de totes les persones que van participar al crowfunding organitzat per la mateixa entitat per ajudar a costejar part de les despeses veterinaries i de transports.

Al llarg dels últims mesos, FAADA va haver de fer front a moltes dificultats. Primer de tot econòmiques, perquè l’administració es va negar a proporcionar cap tipus d’ajuda. Després, perquè es van imposar uns requisits molt exigents a l’hora de buscar una destinació als animals, especialment els considerats animals de consum i fauna invasora. Aquests, no podien anar a adoptants particulars ni a qualsevol centre, sinó només a santuaris degudament registrats com a nucli zoològic o explotació ramadera i que complissin amb determinats requisits sanitaris segons la zona geogràfica on es trobessin. A més, les espècies invasores també necessitaven l’autorització de la comunitat autònoma receptora per a l’entrada d’aquests animals a aquesta.

El 15 de maig FAADA va aconseguir traslladar les cotorres i l’os rentador als centres d’APAEC i al Refugi El Cau del Bosc, autoritzats per a espècies invasores. Però l’entitat seguia sense trobar refugis on reubicar molts dels animals considerats de granja (aus i petits remugants) i als porcs vietnamites (també dins el catàleg d’invasores).

Per acabar de complicar-ho tot, quan es va comunicar des de la Conselleria de Múrcia la data límit per poder reubicar els animals que quedaven a la casa del particular, l’entitat encara no disposava d’un lloc per a ells, així que va haver de buscar a contrarellotge alternatives per evitar el seu sacrifici.

Finalment el Santuari Scooby es va oferir per acollir totes les cabres i ovelles, el Refugi al Cau del Bosc per als sis porcs vietnamites i la Granja-escola Talaia i Sol de Camp per a les aus. D’aquesta manera va ser possible organitzar els respectius trasllats amb diverses empreses, quedant així reubicats els últims animals de Lorca.

A continuació és possible veure el vídeo de FAADA de les principals actuacions del cas i diferents fotos a l’àlbum Flickr del rescat.

Reintrodueixen nou exemplars d’àguila marina a Astúries, una “espècie extingida” a Espanya

La reintroducció dels nous exemplars d’àguila marina forma part del Projecte Pigargo, que té com a objectiu la recuperació d’aquesta rapinyaire catalogada oficialment com “espècie extingida” a Espanya.

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) ha informat del procés de reintroducció de nou àguiles marines, una au rapinyaire extinta a Espanya. Des d’aquesta setmana, aquests nou exemplars viuran en una gàbia gran ubicada a Pimiango, al municipi de Ribadedeva (Astúries), per aclimatar-se al nou medi. Un cop acabi aquest període d’adaptació, s’obrirà la porta de les gàbies i les rapinyaires quedaran en llibertat.

Aquesta acció forma part del Projecte Pigargo, una iniciativa impulsada per l’associació conservacionista GREFA amb la col·laboració del MITECO, el Govern del Principat d’Astúries, l’Ajuntament de Ribadedeva i el Govern de Cantàbria. El projecte té com a objectiu que l’àguila marina, inclosa en el “Llistat d’espècies extingides en tot el medi natural espanyol”, torni a tenir població reproductora a Espanya.

Per això, durant 2021 s’ha posat en marxa una fase experimental que s’espera que tingui continuïtat en els propers anys. La primera actuació del projecte ha estat el trasllat des de Noruega a Espanya de nou àguiles marines nascudes aquest any en el seu hàbitat natural. Aquests joves exemplars van arribar a Madrid amb avió el passat 29 de juny i, després d’una completa revisió veterinària i un període d’observació, avui han estat traslladades a la localitat de Pimiango, situada a la costa oriental asturiana.

Reintroducció de l’àguila marina al nord peninsular – MITECO

Les aus han estat introduïdes en un recinte especial amb aspecte de gàbia de grans dimensions on passaran una temporada aclimatant-se a la zona i socialitzant entre elles, mentre són alimentades i vigilades pels tècnics del projecte.

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic monitoritzarà els moviments d’aquestes aus gràcies a la col·locació d’emissors GPS, el que permetrà obtenir informació sobre la seva activitat quan, aproximadament a la tardor, siguin alliberades definitivament.

Programes de reintroducció a Espanya

L’àguila marina està inclosa en el “Llistat d’espècies extingides en tot el medi natural espanyol”, un registre aprovat el 2018 per la Conferència Sectorial del Medi Ambient que inclou els animals i plantes que, després de desaparèixer a Espanya, poden ser objecte de projectes de reintroducció autoritzats per les administracions competents.

Entre aquests projectes figuren vuit espècies d’au, sent una d’elles l’àguila marina. En concret, aquest Projecte Pigargo és el segon programa de reintroducció que es desenvolupa al Principat d’Astúries i Cantàbria, sumant-se a la iniciativa per a la reintroducció del Trencalòs, al Parc Nacional dels Pics d’Europa.

En aquesta primera fase del programa s’analitzarà minuciosament l’evolució dels exemplars quant a la seva adaptació i integració en l’ecosistema. Si és favorable, el Projecte Pigargo tindrà la seva continuïtat amb l’alliberament anual de fins a vint exemplars durant almenys set anys, per tal d’establir en el futur una població reproductora de l’àguila marina a Espanya.

SEO/BirdLife marca a dos milans negres a Lugo i Valladolid per conèixer les seves rutes

L’organització naturalista SEO/BirdLife i la Fundació Iberdrola Espanya han marcat a dos milans negres per estudiar les seves rutes migratòries i l’ecologia espacial de les aus a través del marcatge GPS.

Des de fa deu anys, SEO/BirdLife i la Fundació Iberdrola Espanya col·laboren en el Programa Migra per estudiar la migració i l’ecologia espacial de les aus a través del marcatge amb dispositius de seguiment remot. En aquesta ocasió, s’han marcat dos exemplars a Lugo i Valladolid que ens desvetllaran els seus viatges.

Se sap que les poblacions espanyoles de milà negre hivernen al Sahel africà gràcies a les aus marcades amb GPS per l’Estació Biològica de Doñana. Aquests dispositius permeten conèixer amb tot detall els moviments i la migració d’aquesta rapinyaire, les seves zones de campeig a Espanya, les zones d’hivernada a l’Àfrica i els llocs on paren a descansar durant els seus viatges migratoris.

Recentment s’ha marcat una femella adulta a Valladolid, concretament al municipi de Tordesillas. Al marcatge va acudir Miguel Calvo, delegat d’Iberdrola a Castella i Lleó, juntament amb Ignacio Antolín, també de la delegació institucional d’Iberdrola a la comunitat. El marcatge es va realitzar gràcies a la col·laboració dels agents mediambientals de Castella i Lleó i la Secció d’Espais Naturals de Flora i Fauna de Valladolid.

A més, també s’ha marcat un mascle adult a Lugo, concretament a la comarca de Terra Plana. Al marcatge va acudir Francisco Silva, delegat institucional d’Iberdrola a Galícia. El marcatge es va realitzar gràcies a la col·laboració dels ornitòlegs locals del Grup Numenius.

Al llarg d’aquesta primavera-estiu es marcaran amb emissor GPS 18 exemplars per conèixer les seves rutes migratòries, ja que encara falta molt per saber sobre la seva migració i les seves zones d’hivernada per al conjunt de la població espanyola. Fins al moment s’han disposat ja aquests dispositius de seguiment remot a 11 milans negres en 7 províncies espanyoles.

Milà negre/@Pixabay

Milà negre

Segons informa SEO/BirdLife, aquesta au es distribueix per la major part de les àrees temperades i tropicals del Vell Món i Australàsia. Al Paleàrtic és una espècie estival i cria des del Mediterrani fins a les zones temperades dels països nòrdics. A Espanya cria principalment al nord i oest i està molt associat a escombriaires, femers, pobles i granges. La població espanyola es va estimar en unes 11.000-13.000 parelles segons el cens realitzat l’any 2005.

És una migradora transahariana que fa llargs viatges entre la península ibèrica i el Sahel. Les àrees d’hivernada es troben en zones de pastures semiàrides, sabanes i estepes de Mali, Mauritània i el Senegal, segons van mostrar aus marcades amb emissors en la població de Doñana. No obstant això, les àrees d’hivernada de la població espanyola encara no es coneixen al detall.

Es tracta d’una espècie molt afectada pel canvi global induït per l’home. Els abocadors estan influint molt en el seu comportament i, a més, sembla que cada vegada es queden a hivernar a Espanya més aus d’origen no conegut. D’altra banda, el ràpid canvi que s’està produint en tota la zona de Sahel, amb importants alteracions de l’hàbitat i un gran increment de la població humana, també pot estar afectant moltes espècies migratòries, com el milà negre, que hivernen en aquestes zones de sabana.

Gràcies a aquests marcatges serà possible conèixer la migració i les zones d’hivernada de tota la població espanyola d’aquesta rapinyaire migratòria, per poder abordar els problemes de conservació que pateix al llarg de tota la seva àrea de distribució durant tot el seu cicle vital.

Programa Migra

Aquest programa, que va ser posat en marxa l’any 2011 per SEO/BirdLife amb la col·laboració de la Fundació Iberdrola Espanya, incorpora les últimes tecnologies en sistemes de geolocalització i seguiment remot per conèixer amb més detall els moviments de les aus dins i fora de país. Gràcies a aquesta iniciativa es poden conèixer les dates d’inici i fi de les seves migracions, els llocs de parada i punts d’alimentació, el temps que triguen a realitzar aquests viatges, si es repeteixen en la migració primaveral i tardoral, les principals àrees d’hivernada i dispersió, o si les rutes són iguals anys rere d’anys.

Actualment el Programa Migra compta amb 1.223 aus marcades de 34 espècies diferents, de les que han proporcionat informació d’utilitat 745 aus de 33 espècies. Aquest programa compta amb més de 350 col·laboradors i 60 entitats col·laboradores a Espanya i a l’estranger.

Un voltor negre del Prepirineu de Lleida és la primera au carronyera d’Europa que mor intoxicada per diclofenac

Un voltor negre nascut l’any 2020 a la colònia d’aquesta espècie amenaçada a la Reserva Nacional de Caça de Boumort (Prepirineu de Lleida) ha estat víctima del primer cas que es registra a Espanya i a Europa d’intoxicació d’una au carronyaire per diclofenac, un fàrmac antiinflamatori utilitzat per tractar el dolor i la inflamació.

La demostració que aquest fàrmac, en la seva formulació per a ús veterinari, ha estat la causa de la mort del voltor negre, ha quedat reflectida en un estudi en línia del passat 5 d’abril per la revista científica Science of the Total Environment. Aquest treball, els autors del qual són tots especialistes de diverses entitats espanyoles, confirma per primera vegada com aquest fàrmac suposa un perill real, ja que els voltors d’Europa poden morir en l’ingerir carronya de bestiar tractat amb diclofenac.

Les organitzacions conservacionistes espanyoles i europees alerten des de fa anys del risc que suposa el diclofenac per a les aus carronyeres. L’alarma està més que justificada, ja que aquest fàrmac antiinflamatori no esteroïdal (AINE), en el seu ús veterinari, va ser el causant d’una dramàtica disminució de les poblacions asiàtiques de diverses espècies de voltors a principis de segle XXI. L’estudi publicat a Science of the Total Environment és a més el primer que detecta aquest tipus d’intoxicació al voltor negre, una espècie amenaçada catalogada a Espanya com “vulnerable”.

El treball previ que ha permès la confirmació d’aquest cas d’intoxicació per diclofenac es remunta al 24 de setembre de 2020, amb la mort en el seu propi niu d’un voltor negre nascut l’any passat a Boumort i que pocs dies abans havia iniciat els primers vols. L’emissor GPS que portava l’animal va permetre a l’equip de GREFA, que s’encarregava del seguiment d’aquesta colònia, interpretar aquesta informació i localitzar el cadàver de l’exemplar.

Es dóna la circumstància que dos dies abans de la seva mort, aquest jove voltor negre va ser observat i fotografiat per dos tècnics de GREFA que estaven revisant els pollets de l’espècie nascuts el 2020 a Boumort. Aparentment estaven en bon estat i molt a prop l’observaven els seus pares posats en un pi roig.

La coordinació de GREFA amb els grups d’Agents Rurals especialitzats en verí i antifurtivisme (GEVA) i en treballs verticals (GSM), així com amb el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i l’equip tècnic de la Reserva de Boumort, van fer possible el ràpid trasllat del cadàver del voltor negre al Centre de Fauna de Vallcalent, a Lleida. En aquest centre gestionat per la Generalitat es va fer la necròpsia de l’animal per part dels equips veterinaris de Vallcalent i GREFA, que van poder extreure a temps les mostres per a la seva posterior anàlisis.

De fet, han estat les anàlisis anatomopatològiques realitzades en Noah ‘s Path, a Elx, i els toxicològics que han portat a terme l’Institut d’Investigació en Recursos Cinegètics (IREC-CSIC, UCLM, JCCM), amb seu a Ciudad Real, els que han confirmat, sense cap dubte, la mort d’aquest voltor negre per una intoxicació amb diclofenac.

Hi ha la possibilitat que l’animal, durant els seus primers vols, s’alimentés amb restes de bestiar tractat amb diclofenac -per l’emissor GPS se sap que el dia anterior a la seva mort va estar en un punt d’alimentació habilitat per al voltor negre a Boumort- o bé s’intoxiqués per l’aliment que els seus pares li aporten quan està al niu, si bé és cert que els adults progenitors no van resultar afectats.

“Ara ja sabem que el risc que morin voltors negres o aus carronyeres d’altres espècies a Europa per aquesta causa és molt real i fins i tot poden haver ocorregut casos previs que no hagin estat detectats”, indica Ernesto Álvarez, president de GREFA i un dels autors de l’article. “Espanya, en albergar les majors poblacions de voltors europeus amb diferència, té una responsabilitat cap a la conservació d’aquestes aus que ja no pot eludir de cap manera, a la vista dels resultats d’aquest revelador estudi”, afirma Álvarez.

Els autors de l’estudi consideren necessari arbitrar les mesures que calguin per impedir que els voltors s’alimentin de cadàvers i restes de bestiar tractat amb diclofenac. En el cas que aquestes mesures preventives no es duguin a terme amb totes les garanties, recomanen una moratòria en l’ús veterinari del diclofenac i buscar fàrmacs alternatius no tòxics per a aquestes aus.

DEPANA demana la suspensió cautelar de les obres de l’Eixample Prat Sud del Delta del Llobregat

L’associació DEPANA ha presentat un recurs d’alçada a la Generalitat per suspendre de manera cautelar les obres a la zona PAU 2 de l’Eixample Sud del Prat de Llobregat fins que no s’aprovi el Pla Especial de Protecció del Delta. La destrucció d’aquest espai suposaria danys irreparables per a moltes espècies que viuen en el cada vegada més fragmentat i degradat entorn natural del Delta del Llobregat.

DEPANA ha presentat un recurs d’alçada a la Secretaria de l’Agenda Urbana i Territori del Departament de Territori i Sostenibilitat perquè suspengui cautelarment qualsevol pla urbanístic a la zona PAU 2 de l’Àrea Residencial Estratègica (ARE) de l’Eixample Sud del Prat de Llobregat, al Delta del Llobregat.

Segons ha comunicat aquesta entitat catalana per a la defensa, l’estudi i la conservació del patrimoni natural “la intenció de DEPANA és aconseguir que s’aturin les obres de reparcel·lació del barri residencial projectat fa mes d’una dècada per la Generalitat i l’Ajuntament del Prat, com a mínim mentre s’estudia la importància de la zona per al conjunt dels ecosistemes del Delta del Llobregat i s’aprova el Pla Especial de Protecció del Delta”.

DEPANA ha informat en el seu comunicat que el sector del PAU 2 de l’ARE Eixample Sud al Prat de Llobregat és un espai inclòs dins de l’Àrea Important per a la Protecció de les Aus i la Biodiversitat IBA 140, segons la catalogació de la ONG SEO/BirdLife. A més, aquests terrenys engloben tres hectàrees d’alt valor ambiental que es trobaven incloses al Pla Especial del Parc Agrari fins l’any 2015, quan, de manera irregular, van quedar-ne excloses per convertir-se en sòl urbanitzable.

Ajuntament El Prat de Llobregat

Així mateix, el PAU 2 de l’ARE Eixample Sud es troba molt a prop d’entorns protegits que conformen la Xarxa Natura 2000. No obstant, la falta de documentació científica sobre els ecosistemes del Delta, reconeguda per la mateixa Comissió Europea, posa de manifest la limitació de les actuals zones protegides, de manera que tan sols la delimitació de l’inventari IBA 140 compleix amb els criteris científics necessaris de protecció en aplicació de la Directiva de les AUS.

Davant aquest escenari, DEPANA “considera necessari que s’aturi qualsevol projecte d’urbanització de la zona i es protegeixi preventivament l’espai fins que no s’ampliïn les àrees ZEPA. Sense aquesta protecció preventiva, l’administració pot continuar degradant l’entorn amb la intenció d’evitar-ne la protecció final”.

Una protecció que no arriba

DEPANA ha recordat en el seu comunicat que el Pla Especial de Protecció del Delta del Llobregat és “un compromís de la Generalitat des de fa més de 20 anys i no ha arribat a materialitzar-se mai”. Després que la Comissió Europea (CE) obrís aquest febrer, a instàncies de DEPANA i SEO/BirdLife, un expedient d’infracció contra les administracions per no protegir el Delta del Llobregat, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, va comprometre’s una vegada més a aprovar el Pla Especial del Delta.

L’expedient d’infracció de la CE reconeixia així que Espanya no ha respectat les obligacions al Delta del Llobregat en matèria de conservació de la natura, contràriament a l’estratègia de la Unió Europea per a la conservació de la biodiversitat, i li exigia que prengués mesures urgents en la seva protecció.

La CE reclama, entre altres mesures, que s’inclogui la llera del riu Llobregat que es va desviar l’any 2004 dins les àrees ZEPA i que s’elabori una nova avaluació ambiental de l’àmbit ARE Eixample Sud. En sentit contrari però, l’Ajuntament del Prat de Llobregat i la Generalitat continuen defensant la urbanització del nou barri.

El comunicat de DEPANA conclou explicant que la setmana passada, “la Generalitat va fer saber a DEPANA que no revisarà cap plantejament urbanístic fins que no s’aprovi la nova delimitació d’espais naturals i no a la inversa”. Tot i l’avís de la CE, les paraules de la Generalitat demostren que la tònica continua sent la mateixa i que les declaracions polítiques de bones intencions no es corresponen amb la realitat.