Entrades

Barcelona manté la tendència a la baixa en els abandonaments de gats i gossos malgrat la pandèmia

L’Ajuntament de Barcelona ha fet un balanç positiu de l’any 2020 pel que fa a l’adopció de gossos i gats del Centre d’Acollida d’Animals de Barcelona (CAACB). En un any molt atípic marcat per la pandèmia i el confinament, a Barcelona s’han abandonat menys animals que altres anys i s’han adoptat un total de 507 gossos i 413 gats.

Les campanyes de conscienciació i foment de tinença responsable que ha fet l’Ajuntament de Barcelona, amb el suport de diverses entitats col·laboradores i la col·laboració de Fundació Affinity han donat els seus fruits. ‘Per Nadal, millor adopta!’, ‘Per la Mercè Millor Adopta!’ o ‘Els invisibles’, centrada a trobar llars per a 10 magnífics gossos de llarga estada al CAACB, que per mida, raça o edat porten temps esperant una família adoptiva, han contribuït a fer créixer el nombre d’animals que han trobat casa.

La tercera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet, ha subratllat que “les dades demostren que l’esforç que fa l’Ajuntament de Barcelona i les entitats que treballen pel benestar animal arriba a la ciutadania, que cada cop té més clar que tenir un animal a casa és un motiu d’alegria, però també una responsabilitat i un compromís”.

Pel que fa a gossos adoptats s’ha registrat un increment amb 507 gossos adoptats durant el 2020, que són 16 gossos més que durant l’any 2019. En canvi, el nombre de gats adoptats s’ha reduït lleugerament respecte l’any anterior, amb un total de 413, que són 49 menys que durant l’any 2019.

En l’últim any es manté la tendència a la baixa en les entrades al CAACB, és a dir, en els abandonaments o entrades fruit de decomisos o animals perduts. En els darrers quatre anys, s’han reduït un 44% el nombre de gossos entrats i un 22% el nombre de gats.

‘Gats Invisibles’, una campanya per fomentar l’adopció de gats

Uns 60 gats esperen al CAACB una família que els doni una segona oportunitat. Alguns fa molt de temps que hi són, per l’edat o perquè tenen alguna malaltia crònica, ningú pregunta per ells. Són els anomenats ‘Gats invisibles’. I ara està en marxa una campanya per promoure’n l’adopció, donant-los a conèixer. N’és un exemple la Kat, que porta cinc anys al centre.

D’altra banda, la campanya feta durant el Nadal per promoure l’adopció de gats entre persones grans usuàries del servei VinclesBCN ha permès trobar nova llar a tres gats. El CAACB conjuntament amb la regidora d’Infància, Joventut, Persones Grans i Persones amb Discapacitat, mitjançant l’Estratègia municipal contra la soledat, avaluen dur a terme noves acciones per fomentar l’adopció de gats i gossos per reduir la soledat en les persones de més edat, i alhora reduir el temps d’estada dels animals al centre.

Gossos morts i cadells malalts: aquest és l’infern que vivien els animals a la botiga ‘Ladridos’

Animalados parla amb una de les víctimes de la botiga ‘Ladridos’ a qui li van vendre un cadell malalt i lamentablement va morir al cap de poques setmanes. També desvetllem a partir de la confessió d’una infermera veterinària, que aquesta activitat irresponsable i immoral es produeix a moltes botigues de compravenda d’animals d’Espanya.

Divuit cadells morts en bosses de plàstic dins un congelador, gossos malalts a la venda, irregularitats en el registre d’entrades i sortides dels animals, veterinaris sense llicència, etc. Aquest és l’infern que es va trobar la Guàrdia Urbana i el Departament de Gestió i Protecció dels Animals segons l’Ajuntament a la botiga ‘Ladridos’ del carrer Via Júlia 77 de Barcelona arran de les nombroses denúncies rebudes per part de particulars que havien comprat cadells amb diverses patologies.

Animalados ha parlat amb la Nerea Fresneda, una de les moltes compradores afectades per la mala praxis de la botiga ‘Ladridos’ del districte de Nou Barris. La Nerea va comprar l’Índia el 21 de maig de 2020, una preciosa Border Collie marró de suposadament dos mesos d’edat. A la setmana de tenir-la a casa van començar els problemes, la gossa va iniciar un quadre de conjuntivitis que van tractar amb Tobrex sense gaire èxit. Però les coses es van complicar el 2 de juny quan “l’Índia va començar a tenir febre i tos, i fins i tot algun vòmit”, explica la noia afectada. Va ser llavors quan van decidir portar-la a la botiga on la van comprar.

A ‘Ladridos’ els va atendre un veterinari i van iniciar un tractament empíric amb antibiòtic i un xarop per a la tos. “Vam començar aquest tractament sense que li fessin cap prova per determinar el diagnòstic i al cap de dos dies, com que no millorava, la vam tornar a portar a la botiga i van canviar-li un altre cop l’antibiòtic”, descriu de Nerea.

Era el 9 de juny i el cadell seguia sense millorar, de manera que van decidir tornar per tercera vegada a la botiga. Allà li van canviar l’antibiòtic per un intramuscular sense fer-li cap prova i tres dies més tard va patir una hemorràgia digestiva. “Vaig trucar a la botiga i una dependenta em va dir que les femtes amb sang eren causades per una baixada de sucre i que havia de donar-li aigua amb sucre, però no vaig fer-ho perquè soc infermera i sé que una hipoglucèmia no es manifesta pel sagnat rectal”, recorda la testimoni.

L’Índia durant els seus primers dies a la seva nova llar

Arribats a aquest punt, els afectats van perdre totalment la confiança en els professionals de la botiga ‘Ladridos’ i van portar l’Índia a un hospital veterinari de Gavà, ja que la gossa no s’aixecava del llit ni per menjar.  Allà, el cadell va donar positiu en Coronavirus i va quedar-se ingressada a causa del seu estat greu de salut. “Al cap de deu dies de tractament endovenós, una transfusió de sang del nostre altre gos, sueroteràpia, oxigenoteràpia, radiografies i una PCR que va confirmar que tenia borm, va patir una crisi epilèptica molt gran”, rememora la Nerea. Va ser llavors quan entre tots van decidir que el millor per a l’Índia era sedar-la i ho van fer el 21 de juny, un mes després de la seva compra.

A conseqüència del dolor, la Nerea i la seva parella no van trucar a la botiga fins deu dies després de la mort de la gossa. “La dependenta ens va dir que estava segura que el problema no venia ni del criador ni de la botiga, que la infecció s’havia produït durant el transport, cosa bastant improbable”, apunta la testimoni. Des de ‘Ladridos’ es van oferir a retornar-los els diners de la compra de l’Índia, però van deixar clar que no es farien càrrec de les despeses de l’altre hospital.

Els responsables de la gossa van decidir portar el cas a judici. No obstant això, després de revisar informes i documents van frenar el procés. “La nostra advocada ens va dir que no teníem opcions de guanyar el cas, ja que el contracte que havíem signat de compra ja contempla que la botiga no es fa responsable si el cadell mor en un altre centre”, conclou la Nerea.

Una realitat que afecta moltes altres botigues

L’episodi viscut a la botiga ‘Ladridos’ ha encès totes les alarmes sobre el funcionament irresponsable i les pràctiques negligents d’aquests establiments, tot això deixant de banda el conflicte moral que suposa el simple fet de vendre o comprar un animal. Animalados ha parlat amb una infermera veterinària que ha posat al descobert algunes de les terribles praxis que es produeixen en aquestes botigues.

“He estat a una empresa que treballa amb el mateix criador que la botiga ‘Ladridos’. El que passa en aquestes botigues és que els clients compren cadells malalts perquè des de la botiga els venen malalts de manera conscient”, confessa aquesta testimoni que ha preferit conservar la seva identitat.  Els animals que arriben a les botigues de compravenda procedeixen de criadors particulars de ciutats espanyoles, però molts altres procedeixen de països de l’est, sobretot de Txèquia, on compren els gossos de raça molt barats i després els venen a Espanya a un preu molt alt.

Els gossos que venen importats de Txèquia, que són molts dels que arriben a botigues com la de ‘Ladridos’, ja estan malalts. “Poden arribar amb diferents malalties com borm, bronquitis, alopècies, àcars, giardiosi, problemes de temes de paràsits, etc. L’empresari sap perfectament com venen aquests animals i els posa a la venda igual. Aquest és el delicte. Per a aquest tipus de persones els gossos són bitllets”, explica la veterinària. Aquests animals de raça, com els Chihuahua o els Shiba Inu, a Espanya poden arribar a valdre 1.500 o 2.000 euros. Els clients no saben que estan malalts en el moment de la compra, però se n’adonen quan ja ha passat un temps.

Si els animals arriben malalts a la botiga, es posen dins unes gàbies anomenades ‘gàbies de quarantena’ i se’ls medica. “Hi ha molts veterinaris de vocació que intenten fer-ho el millor possible per salvar-los, però si aquests cadells estan malalts per borm o altres malalties greus, necessiten anar a un hospital i no ho fan”, afirma l’especialista en salut animal. Llavors, el que fan a les botigues és medicar-los com poden. “Utilitzen antibiòtics molt bàsics i els posen a la venda quan més o menys estan lúcids, és a dir, quan ja tenen bona cara”, afegeix la testimoni.

L’exempleada d’una botiga de compravenda assegura que ha vist animals que han arribat a les botigues fins i tot mossegats. “Viatgen cinc o sis gossos dins d’un mateix transportí, independentment de la raça. Són viatges llargs, de dotze hores, gairebé sense menjar ni beure, amb poc oxigen, amb el caràcter personal de cadascú, plens de merda, etc. He arribat a veure fins i tot algun gos mort al transportí i mig menjat per la resta dels gossos”, descriu.

Els animals que arriben malalts a la botiga normalment acaben morint i llavors és quan “els posen dins del congelador amb la seva pròpia cartilla”, comenta la infermera veterinària. Aquests animals morts no tenen microxip ni estan donats d’alta a cap registre, per aquest motiu no apareixen en el llibre d’entrades de la botiga i per tant mai han existit. “Tots els cadàvers que hi ha al congelador són cadells que ja han arribat morts o que han mort dins la mateixa botiga,  fins i tot han pogut morir en les vitrines de la botiga”, indica.

Per acabar, la testimoni adverteix que “aquestes empreses tenen molts diners i poder. La compravenda d’animals és legal a Espanya encara que molta gent no ho cregui. El delicte que cometen és que l’empresari, quan veu que els animals arriben malalts, els posa a la venda igual, aquest és el delicte i el que vull que es conegui”. La veterinària afirma que va denunciar aquesta situació fa anys i no va servir de res. “Mentre es permeti la compravenda, aquests negocis seguiran fent el mateix. I si els hi tanquen el negoci, n’obriran un de nou amb un altre nom al cap d’un temps”, conclou.

Manifestants demanen el tancament immediat de la botiga

En els últims dies, persones afectades, veïns i amants dels animals han organitzat diferents concentracions i protestes a la botiga ‘Ladridos’ del carrer Via Júlia 77 de Barcelona demanant el tancament immediat de la botiga en la qual es van trobar els 18 cadells de gos morts en un congelador. Els manifestants van acudir a l’establiment amb pancartes on es llegien frases com “ells no tenen veu, nosaltres som la seva veu” o “assassins, on són els cadells”.

Pancartes a la botiga ‘Ladridos’ del carrer Via Júlia 77 de Barcelona

A conseqüència dels incompliments de la botiga ‘Ladridos’, Laia Bonet, tercera tinent d’alcalde, ha subratllat que: “Aquests fets ens porten a iniciar el corresponent procés sancionador i derivar l’expedient al servei de llicències de Nou Barris perquè valori la necessitat de cessar l’activitat. Volem donar un missatge molt clar que a Barcelona perseguim tots els incompliments de l’Ordenança de Protecció, Tinença i Venda d’Animals”.

Un individu sense identificar dispara un gat amb un rifle de caça a Sant Vicenç de Montalt

 

Un individu sense identificar va disparar a un gat amb un rifle de caça ferint greument el felí en una urbanització de Sant Vicenç de Montalt. Un nou cas de maltractament animal que no pot quedar impune.

Enèsim cas de maltractament animal a Espanya. El passat 2 de desembre, entre les 15:00h i les 18:00h de la tarda, al municipi barceloní de Sant Vicenç de Montalt un individu sense identificar va disparar a un gat anomenat Badi al coll, lesionant greument l’animal. El tret es va produir amb una arma d’alta capacitat, un rifle de caça per caçar animals mitjans amb un balí de 7,62 mil·límetres de calibre.

Segons ha explicat la responsable de l’animal a Animalados, els fets es van produir en algun lloc proper a la finca de Sant Vicenç de Montalt a la que viuen. Concretament, aquesta finca està situada a la urbanització de Niella, en l’últim carrer de la zona de dalt del municipi. Aquest espai està formant per cases individuals de quatre vents. Es tracta d’una urbanització d’aquest municipi del Maresme en la qual habiten molt poques persones.

Tot i l’intent fallit d’assassinat, els propietaris van trobar el gat sagnant i en un estat de salut molt complicat. “En un principi pensàvem que l’havien atropellat, però vam portar a Badi al veterinari, on li van realitzar una radiografia i van trobar un balí dins el cos del felí. La posició del tret i la direcció del balí mostren que la persona que va disparar el gat, apuntava directament al cap de l’animal”, explica la persona amb la qual conviu el felí.

La propietària de l’animal, que disposa d’un informe del veterinari amb la radiografia, va denunciar els fets als Mossos d’Esquadra de Mataró, els quals no han pres cartes en l’assumpte. “Des de la policia local ens han comunicat que no poden fer res si no disposem de proves que puguin acusar el responsable directe dels fets. L’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt, per la seva banda, està avisat del que ha passat, però tampoc poden ajudar-nos”.

Un cop més, ens trobem davant un clar cas de maltractament animal. Un intent d’assassinat per part d’un individu que, de moment, no ha pogut ser identificat. Des d’Animalados, preguem als veïns de Sant Vicenç de Montalt que estiguin atents perquè no es repeteixi un acte tan horrorós com el que ha patit el gat Badi. D’altra banda, demanem també col·laboració ciutadana per poder identificar la persona que ha protagonitzat aquests fets tan deplorables perquè pugui pagar pels seus actes.

Un estudi de Vall d’Hebron demostra que la teràpia assistida amb gossos és eficaç en el tractament de la síndrome alcohòlica fetal

Es tracta del primer estudi al món que ha avaluat l’eficàcia de la teràpia assistida amb gossos en la síndrome alcohòlica fetal (SAF).

Un estudi realitzat per professionals del Servei de Psiquiatria de Vall d’Hebron amb la col·laboració de CTAC (Centre de Teràpies Assistides amb Cans) i la Fundació Probitas, demostra que la teràpia assistida amb gossos és eficaç en els pacients que pateixen síndrome alcohòlica fetal (SAF).

La síndrome alcohòlica fetal és una patologia relacionada amb el consum d’alcohol durant l’embaràs. Com explica la Dra. Nuria Gómez, psiquiatra i responsable del Programa de la Síndrome Alcohòlica Fetal del Servei de Psiquiatria de Vall d’Hebron, “la ingesta d’alcohol durant l’embaràs pot provocar danys en el desenvolupament del sistema nerviós central. Aquests danys causen que els pacients presentin símptomes diversos, com ara problemes cognitius, psicològics, conductuals i socials”.

Els pacients tenen dificultats en el control emocional i l’autoregulació conductual, dificultats per entendre les normes socials, dèficits en les habilitats de la vida diària, en les habilitats socials i l’aprenentatge. Sense un diagnòstic i abordatge adequat poden patir fracàs escolar, abús de substàncies i problemes legals. La majoria dels pacients que acudeixen a consulta són nens i adolescents. Però aquesta patologia també afecta els adults, ja que no té cura, malgrat que pot millorar.

L’any 2018, Vall d’Hebron, amb la col·laboració de CTAC i la Fundació Probitas, va ser el primer centre del món que va fer servir teràpia assistida amb gossos per tractar la síndrome alcohòlica fetal. En aquestes sessions, els pacients interactuen amb gossos en teràpies dirigides per una psicòloga i amb la presència d’una tècnica de CTAC. En cada teràpia es marquen una sèrie d’objectius (com millorar la tolerància a la frustració) que es treballen amb diferents exercicis.

Com explica Laura Vidal, psicòloga del Programa de la Síndrome Alcohòlica Fetal, els pacients amb SAF tenen molts problemes per comunicar-se a través del llenguatge verbal. D’aquesta manera, “els gossos són facilitadors de la teràpia, ja que, amb un altre tipus de llenguatge, mobilitzen recursos afectius i comunicatius en els pacients”. Els pacients connecten emocionalment amb els gossos gràcies a l’ajuda de la psicòloga i la tècnica, i mitjançant el joc.

Millores en tres grans aspectes de la patologia

Com indica la Dra. Nuria Gómez, “ara hem realitzat el primer estudi científic del món per avaluar l’eficàcia de la teràpia assistida amb gossos en els menors d’edat que pateixen síndrome alcohòlica fetal”.

En aquest estudi han participat 33 pacients d’entre 6 i 18 anys, que es van dividir en dos grups: pacients que només rebien teràpia farmacològica i pacients que rebien teràpia assistida amb gossos i teràpia farmacològica. Primer es feien sis sessions individuals i després sis sessions grupals. Les principals conclusions són que els nens amb SAF que fan teràpia amb gossos milloren més que l’altre grup en les seves habilitats socials, regulen millora la seva conducta i presenten una millora general del seu trastorn.

En aquest sentit, com afegeix Laura Vidal, “hem vist que, gràcies a la teràpia assistida amb gossos, els pacients es comuniquen millor amb la família i expressen millor els seus sentiments, presenten menys conductes de risc, s’autoregulen millor, es frustren menys, controlen millor la seva impulsivitat i tenen menys rabietes.”

La implementació de la teràpia assistida amb gossos a Vall d’Hebron és fruit d’un acord amb la Fundació Probitas i la col·laboració de CTAC. Vall d’Hebron fa un seguiment multidisciplinari d’aquests pacients, ja que hi participen, en el tractament, el Servei de Psiquiatria, i, en el seu diagnòstic, l’esmentat servei i l’Àrea de Genètica i els Serveis de Neurologia, Radiologia i Neurofisiologia. Els Serveis d’Oftalmologia i d’Endocrinologia també participen valorant possibles complicacions. A Vall d’Hebron ja s’han tractat més de 400 nens i adolescents amb aquesta patologia en els últims tres anys.

Neixen 40 cries de tortuga careta en una nit a Barcelona

Mai fins ara s’havia trobat un niu d’aquesta espècie a una platja de la ciutat

Un total de 40 cries han nascut al niu de tortuga careta (Caretta caretta) de la platja de la Mar Bella, a la ciutat de Barcelona. D’aquestes, 32 s’han deixat anar al mar un cop examinades i les 8 restants s’han traslladat a la Fundació CRAM per a la seva cria en captivitat. Sumats als 5 naixements d’ahir, ja només queden 15 ous per eclosionar. S’espera que ho facin al llarg del dia d’avui, si es mantenen les condicions de llum escassa, o durant la propera nit, segons informa en un comunicat de la Fundació CRAM.

Es tracta del primer cop que una tortuga careta fa la posta en una platja de la ciutat de Barcelona, i també va ser el primer dels quatre nius localitzats enguany a Catalunya des que el passat 1 de juny va començar la temporada de nidificació d’aquesta espècie.

El niu de Barcelona es va localitzar la nit del 15 al 16 de juliol, després que el dimarts 14 de juliol es veiés una tortuga per la zona. Tècnics de la Xarxa de Rescat de Fauna Marina de la Generalitat i de la Fundació CRAM, juntament amb investigadores especialistes en tortugues, es van desplaçar a l’indret per avaluar les condicions del niu i procedir a la seva obertura. Dels 77 ous que contenia, 17 es van traslladar a les instal·lacions del CRAM per a la incubació artificial i es troben també a punt d’eclosionar.

Els altres 60 ous es van deixar a la platja, tot i que el niu es va traslladar uns metres terra endins per evitar el contacte amb l’aigua, fet que podria posar en perill l’èxit de la posta. La zona es va delimitar amb una tanca perimetral i ha estat vigilada les 24 hores per un dispositiu de voluntariat organitzat per l’Ajuntament de Barcelona. La nit de dijous a divendres van néixer les primeres 5 cries, que es van traslladar al CRAM després de ser examinades.

Segona nit de naixements
Les tortugues careta neixen durant les hores de foscor i en nits successives. Així, aquesta passada nit han eclosionat 40 ous. Per tal que la pluja i el mal temps que es preveia no comprometés l’èxit de la posta, es va recobrir el niu en la seva totalitat, per impermeabilitzar-lo i permetre també el treball del personal científic, tècnic i veterinari del CRAM i de la Universitat de Vic, amb la col·laboració dels treballadors de la Base Nàutica propera i de les persones voluntàries que vigilen el niu.

Les tortugues han estat examinades una per una a mesura que naixien i s’ha avaluat el seu pes, dimensió, estat de mobilitat i formació de la closca. Fruit d’aquest examen, 32 s’han deixat anar al mar cap a les 6 del matí, un cop ha millorat la situació de fort onatge que s’havia vingut produint durant la nit. Les altres 8 s’han traslladat al CRAM.

Animalados

A mesura que les cries vagin naixent, les que es portin al CRAM es distribuiran posteriorment a l’Oceanogràfic de València i, pròximament, també al Zoo de Barcelona per tal de diversificar i ampliar el nombre de centres amb experiència en la seva cria, atès que els propers anys se’n pot incrementar la necessitat. Es tracta del projecte de head starting, pel qual els animals es mantenen en captivitat fins que assoleixen un pes adequat (durant 1 o 2 anys). El sistema està recollit en diferents programes de gestió i conservació de la tortuga marina i busca millorar les taxes de supervivència de l’espècie. De fet, recentment el CRAM i la Generalitat han alliberat 22 cries de tortuga careta d’entre 1 i 2 anys que havien estat criades en captivitat.

De nit i sense soroll
Les tortugues careta solen néixer durant la nit, aproximadament entre les 20 i les 9 hores, en funció de les condicions de foscor, i durant nits successives. No es descarta que també neixin al llarg del dia d’avui, tenint en compte la poca claror derivada de les condicions meteorològiques. Si diumenge al matí no han eclosionat els 15 ous que queden al niu, s’obrirà per localitzar les cries que necessitin ajuda per acabar de sortir-ne. Per tal d’assegurar les màximes probabilitats d’èxit de l’eclosió, el niu continuarà sota vigilància les 24 hores fins que hagin nascut totes les cries, i es demana a la ciutadania que no s’apropi a la zona, per garantir la seva tranquil·litat. En cas de trobar-se a les proximitats, cal no fer sorolls forts, no cridar, no fer servir el flaix o la llanterna dels mòbils i no deixar atansar-se als gossos.

Per incrementar les possibilitats de supervivència del primer niu identificat a la ciutat de Barcelona, l’Ajuntament ha impulsat un protocol de condicionament de l’indret de la posta. Així, s’ha rodejat el niu amb una tanca i s’ha garantit la foscor nocturna apagant l’enllumenat proper. Igualment, ha impulsat la formació d’una xarxa de voluntariat que ha fet torns de vigilància les 24 hores. Així, més de 1.500 persones, coordinades per l’equipament d’educació ambiental El Centre de la Platja, han assegurat el respecte al niu durant tot el temps d’incubació. Entre les entitats que han aportat persones voluntàries hi ha Anel·lides, Oceanogami, WWF, Ocean52, Surfrider i No más colillas. Aquestes entitats formen part de la xarxa que realitza accions de conscienciació i recollida de residus a les platges de Barcelona al llarg de l’any, articulada per El Centre de la Platja.

Un fenomen en auge

El niu de Barcelona és un dels quatre que, de moment, s’han localitzat a tot Catalunya des que l’1 de juny va començar la temporada de nidificació de la tortuga careta, que s’estén fins a finals d’octubre. Els altres nius s’han trobat a Vila-seca (2 de la mateixa mare) i a la barra del Trabucador, al delta de l’Ebre. En total, es té constància de prop de 400 ous dipositats a les platges catalanes aquest estiu. D’aquesta manera, i quan encara no ha finalitzat la temporada de posta, ja s’ha igualat el rècord de nidificació d’aquesta espècie, que es va registrar el 2018.

De fet, en els últims 15 anys, els episodis de reproducció de tortuga marina de l’espècie Caretta caretta a Catalunya i a la Mediterrània Occidental han augmentat de manera significativa. La hipòtesi més probable és que, degut al canvi climàtic, les mares han començat a fer postes en indrets situats més al nord, menys càlids, que proporcionen temperatures d’incubació més temperades per a l’espècie.

Per verificar aquesta hipòtesi i comptar amb el coneixement necessari per donar suport a aquesta espècie, es va impulsar el Projecte d’investigació científica per a la conservació de la nidificació de la tortuga careta a Catalunya, liderat per experts de les principals universitats i centres d’investigació (la Universitat de Vic, la Universitat de Barcelona, la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València i l’Estació Biològica de Doñana). La Generalitat hi participa des del 2015. Els objectius de l’estudi són:

  • Determinar si aquest augment de la nidificació a la Mediterrània Occidental es deu a l’escalfament global.
  • Recollir les biometries de les cries, així com el seu estat de salut i d’incubació.
  • Analitzar genòmicament les cries i les mares i determinar tant el nombre de mares diferents que nidifiquen a Catalunya com si una mateixa mare ha fet més d’un niu, el mateix any o en anys diferents, i quina és la població d’origen d’aquestes mares.
  • Realitzar estudis sanitaris per determinar les patologies que poden afectar les cries. Actualment, es desconeix què passa amb aquests animals un cop arriben al mar i fins que són juvenils de 5-6 anys, justament l’interval en què es produeix més mortalitat.

A Catalunya, el Servei de Fauna i Flora de la Generalitat compta amb l’assessorament i suport científic d’un equip multidisciplinari format per persones doctores i llicenciades en Biologia, Veterinària i/o Ciències del Mar, expertes en nidificació de tortugues marines, investigadores genètiques, expertes en l’ús de l’hàbitat i en telemetria de tortugues marines, i veterinaris investigadors en biologia reproductiva de les tortugues marines.

Per garantir les màximes probabilitats d’èxit dels nius de tortuga careta, la Generalitat ha elaborat també un protocol de gestió d’episodis de nidificació, en col·laboració amb la UB i la UVic.

Cal tenir present que la temporada de nidificació coincideix amb la de bany i gaudi de les platges. A més, les instal·lacions artificials com ara guinguetes, enllumenats o passejos marítims, així com la interacció amb els diferents agents (personal de neteja, turistes i vianants) poden afectar l’orientació o el comportament dels animals.

L’objectiu del protocol és assegurar els millors resultats possibles davant la identificació d’un niu de tortuga careta. En les primeres hores des de la posta del niu s’avalua la seva viabilitat en funció del tipus de platja, la distància a l’aigua, la data de posta (la supervivència no és igual si el niu es fa a principis que a finals de temporada), etc. La voluntat és prioritzar una incubació natural sempre que sigui possible. En cas de dubte raonat, s’opta per un trasllat a una altra platja o, en cas extrem, la incubació artificial.

Les tortugues marines produeixen un elevadíssim nombre d’ous amb una possibilitat de supervivència baixa (només 1 cria de cada 100 ous al primer any de vida i 1 de cada 1.000 arriba a l’edat adulta). El període d’incubació és d’uns 60 dies, en funció de la temperatura de la sorra.

Col·laboració ciutadana

Atès aquesta coincidència de la temporada de nidificació amb la de bany, la col·laboració ciutadana és imprescindible per incrementar l’èxit reproductiu de les tortugues careta. En cas de veure una tortuga o bé descobrir rastres d’un niu és molt important trucar immediatament al 112, per tal d’activar el protocol de resposta de la Xarxa de Rescat de Fauna Marina, amb la intervenció del Cos d’Agents Rurals.

A l’espera que arribin els agents i els tècnics de la xarxa, és important no acostar-se a l’animal, ni molestar-lo, ni tocar-lo. S’ha de preservar la zona on estigui i no se l’ha d’intentar tornar al mar. Tampoc es poden fer fotos amb flaix ni utilitzar focus o llanternes per seguir l’animal, ni fer sorolls estridents ni crits durant el procés de nidificació.