Arxiu d'etiquetes per: barcelona

Aquests són els animals que trobaràs al nou espai del Zoo de Barcelona

El Zoo de Barcelona estrena l’Espai Invertebrats per impulsar la divulgació d’aquestes espècies.

Avui obre les portes el nou Espai d’Invertebrats del Zoo de Barcelona, un projecte que pretén descobrir la diversitat d’espècies d’invertebrats existents i posar èmfasi en la importància d’aquests animals per a la vida del planeta. La instal·lació té una superfície de 300 m2 dedicats a donar una major visibilitat als projectes de sensibilització, educació i conservació sobre els invertebrats, que representen el 97% dels animals del planeta i són base de la biodiversitat i de l’equilibri dels ecosistemes.

A l’Espai d’Invertebrats podrem trobar 33 espècies que es distribueixen en 30 instal·lacions diferenciades, com terraris i aquaris, entre altres elements. El recorregut està organitzat en cinc grans àmbits: Mediterrània, Selves, Illes, Papallonari i l’Àmbit Domèstic. Aquest darrer aproparà els visitants a les característiques de les espècies d’invertebrats que habiten a les nostres llars, en racons tan quotidians com els armaris, les terrasses i els jardins.

Insectes, aràcnids, miriàpodes i crustacis són els protagonistes d’una instal·lació que ha estat concebuda tècnicament per reproduir l’hàbitat de les espècies que acull i les seves condicions climàtiques. Entre els exemplars més destacats trobem escorpins, empuses i insectes com els borinots, que disposen d’una instal·lació oberta perquè puguin pol·linitzar a l’aire lliure. També s’hi troben espècies amenaçades a Catalunya com els triops, un dels animals més antics del planeta.

Les empuses són uns dels animals més curiosos que trobarem al nou espai del Zoo de Barcelona

La instal·lació més gran és el Papallonari, on es pot observar i comprendre el procés de metamorfosi de les papallones. A més, incorpora un laboratori visible per al públic. En aquest espai es desenvoluparan tasques de manteniment i suport a la reproducció i creixement d’espècies que tenen requeriments especials.

Un projecte educatiu que entronca amb el Nou Model de Zoo

El nou Espai d’Invertebrats entronca amb el Nou Model de Zoo, compromès amb l’educació, la recerca i la conservació. La visita a aquest nou projecte ha estat dissenyada, especialment, per al públic familiar. El recorregut, que té uns 30 minuts de mitjana, es farà en grups reduïts.

Les instal·lacions incorporen ambientació sonora, recursos gràfics, elements interactius i diverses peces audiovisuals. A més, mitjançant codis QR, els visitants podran descarregar la guia sobre les espècies presents en català, castellà i anglès. Tots els elements interpretatius aporten informació, perseguint la sensibilització i el respecte de les espècies, i en aquest cas, de la importància dels invertebrats i la seva contribució a la natura.

L’Espai d’Invertebrats està dedicat al biòleg i pensador nord-americà Edward Osbourne Wilson, mort l’any 2021. Premi Internacional de Catalunya el 2007, Wilson va ser professor honorari de Zoologia Comparada a la Universitat de Harvard i introductor de termes com biodiversitat, conducta social, èxit reproductiu i parentiu genètic. A més, va impulsar nombroses investigacions sobre l’evolució biològica i l’ús de les feromones com a mitjà de comunicació per part de les formigues.

Així serà VegFest, el primer festival vegà de Barcelona

AnimaNaturalis organitza un festival vegà per posar en valor l’adopció d’estils de vida i de consum més sostenibles i ètics.

El proper 11 i 12 de juny de 10:00h a 21:30h es podrà gaudir del VegFest, el primer festival vegà de Barcelona. L’esdeveniment tindrà lloc a l’Antiga Fàbrica Damm de Barcelona, ​​unes instal·lacions situades al carrer Rosselló.

“Volem demostrar que un estil de vida lliure de crueltat és més que compatible amb la diversió i l’oci”, comenta Cristina Ibáñez, coordinadora de l’esdeveniment. Amb aquest objectiu neix VegFest, un festival vegà pioner que se celebrarà a Barcelona. “Es tracta d’un espai festiu, però alhora conscient”, afegeix Ibáñez.

D’aquesta manera, les sales de la històrica Antiga Fàbrica Estrella Damm de Barcelona s’ompliran de tota mena d’activitats. Xerrades, música en directe de pop, rock, DJs internacionals, gastronomia vegana, xerrades, etc. Tot això i molt més tindrà lloc el cap de setmana de l’11 i el 12 de juny. Les entrades es poden adquirir a través de: www.veg-fest.org

Dins el cartell d’artistes trobem Svet von Bathory + Dj Agu Lukke, Yolanda Yone, Prjecte Flux, Andreu Martínez, Agost, Titan James, Pablo Barraka, Hot Dives i Chui Kanela, Zancada i per tancar el festival estarà la Dj Nuria Ghia, Dj techno de reconeixement internacional.

No hi faltarà una àmplia oferta gastronòmica vegana per a tots els gustos. Des del sushi Veganashi, fins als dolços de Bungnuts, passant per increïbles hamburgueses de La Golosa, hot dogs de La Teca i tapes de formatge de Fermento Vegano.

L’ambient festiu es complementarà amb un ampli programa de xerrades i showcookings sobre nutrició, podcasting, veganisme i esport, veganisme i maternitat, santuaris i centres de rescat d’animals, educació canina des del respecte i molt més.

Tampoc no faltarà la presència d’ONGs que dediquen els seus esforços a la defensa i la difusió del veganisme, així com la presència de persones reconegudes dins del món del benestar animal com Ismael López i Coque Fernández, fundadors del Santuari Gaia.

Aquest és el pla de l’Ajuntament de Barcelona per reduir la presència de senglars a l’entorn urbà

L’Ajuntament preveu un seguit de mesures preventives per evitar que els senglars s’habituïn a l’entorn urbà, així com un servei de captures programades amb gàbia en els punts més conflictius de la ciutat.

L’Ajuntament de Barcelona ha preparat un Pla d’Acció 2022-2023 per reduir la superpoblació dels porcs senglars a l’entorn urbà. Aquesta nova estratègia s’ha compatit a la Taula de coordinació del Parc Natural de Collserola, amb la resta de municipis que afronten la mateixa problemàtica i on comparteixen estratègies de gestió, que inclouen batudes que autoritza la Generalitat en les zones establertes del parc.

El consistori ha coordinat el Pla d’Acció 2022-2023 de la mà del Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge de la Universitat Autònoma de Barcelona (SEFaS). L’objectiu principal del pla passa per impulsar un seguit d’accions que ajudin a reduir l’atracció de l’entorn urbà i evitar l’habituació del porc senglar a les àrees urbanes per tal d’aconseguir disminuir el volum d’incidències que generen, que ha anat en augment els últims anys.

L’objectiu del Pla d’Acció és impulsar un seguit d’accions que ajudin a reduir l’atracció de l’entorn urbà

L’Ajuntament considera que els senglars han perdut els seus instints naturals i ja no són capaços de reconèixer el bosc com un ambient òptim per a ells. Per aquest motiu, els animals acaben dispersant-se al llarg de l’entramat urbà a la recerca de menjar humà, bé perquè se’ls dona o perquè el busquen en contenidors i papereres. A més, l’aliment d’altres animals també els atrau, per això és freqüent trobar senglars a les colònies de gats més properes al Parc de Collserola.

Les incidències registrades es disparen durant el 2021

Segons el consistori, actuar sobre els grups de senglars que són habitualment conflictius té efectes sobre el nombre d’incidències registrades a l’any següent. Tot i això, aquesta mesura no contribueix ni a reduir la població de Collserola ni a solucionar la problemàtica de l’habituació. En total, durant el 2021 es van registrar a la ciutat de Barcelona 1.202 incidències i 196 captures (107 reactives i 89 programades).

Les 1.202 incidències registrades durant l’any passat suposen un creixement tan espectacular com preocupant. Durant el 2020, el nombre d’incidències registrades van ser d’un total de 585, menys de la meitat en comparació amb el 2021. Al llarg del 2019 es van produir 633 accions, mentre que durant el 2018, es van recollir 463 incidències.

Durant el 2021 es van registrar un total de 1.202 incidències per porcs senglars

La classe d’edat que més freqüentment causa incidències són els senglars juvenils (entre 6 i 12 mesos d’edat) i els subadults (de 12 a 24 mesos), que han nascut i crescut en un entorn periurbà. Això significa que les incidències d’un any estan relacionades amb la gestió de les poblacions periurbanes de porcs que s’hagi fet l’any anterior. Per tant, segons l’Ajuntament, a conseqüència de la disminució de captures de senglars durant l’any 2020, el 2021 van augmentar les incidències.

Conjunt d’accions previstes en el Pla d’Acció 2021-2022

L’Ajuntament de Barcelona preveu un conjunt d’accions dins el Pla d’Acció 2021-2022 per reduir l’atracció de l’entorn urbà i evitar l’habituació del porc senglar. A més, amb aquestes mesures també es volen alleujar les incidències causades pels porcs senglars ja habituats a l’entorn urbà.

Entre les accions, es preveu mantenir els desbrossaments als districtes d’Horta-Guinardó i sud de Nou Barris. A més, es pretenen estendre al sector nord de Nou Barris, Gràcia, Sarrià-Sant Gervasi i Les corts. Les franges de desbrossaments impedeixen zones de repòs i confort dels porcs que s’habituen a menjar a l’entorn urbà.

Protegir els contenidors d’escombraries és una altra acció del Pla 2021-2022. Aquesta mesura es pretén implementar especialment a les zones per sobre de la Ronda de Dalts i als barris de muntanya, com Torre del Baró, Ciutat Meridiana, Vallvidrera, Rectoret, etc. S’han instal·lat contenidors amb sistema antiblocatge als barris de muntanya.

L’Ajuntament ha instal·lat contenidors amb sistema antiblocatge als barris de muntanya

També s’impulsaran accions de comunicació per conscienciar que quan els senglars s’alimenten a l’entorn urbà, perquè se’ls alimenta o troben aliment a papereres o contenidors, perden la por a la presència humana. Aquest fer comporta que els animals s’exposin a patir atropellaments i generin conflictes com atacs i mossegades. Per aquest motiu, es procedeix des de l’ajuntament a les captures i sacrificis.

La protecció de l’aliment de les colònies de gats situades a prop del parc de Collserola és una altra mesura. L’objectiu és disminuir l’atractiu de pinso dels felins que tenen els porcs senglars, i que, degut a l’elevada capacitat olfactiva, detecten a km de distància.

L’última acció seria el contracte de captures programades i elements de trampeig per reduir el nombre d’animals habituats  i conflictius. Es tracta d’una licitació en curs que vol reforçar les captures d’exemplars amb un pressupost total de la licitació dels dos serveis és de 120.889,06€ i que preveu actuar en els punts conflictius. En concret, es preveu actuar en vuit àrees on s’han de realitzar com a mínim 16 captures efectives (dues sessions per àrea).

Com acció complementària a les captures programades és la instal·lació de gàbies trampes en punts d’alta conflictivitat redundant. El contracte en curs preveu la instal·lació d’una gàbia  mòbil que es sumi a les dues gàbies ja instal·lades fixes, una a Llars Mundet i l’altre al Parc del Laberint. La gàbia s’instal·larà en punts conflictius on es té constància que es produeix aquesta habituació i canvi de dieta. La ubicació de l’element de trampeig no serà estàtica, sinó que s’establirà en funció dels diferents grups de senglars habituats i conflictius.

META-PARK ZOO, primer zoo d’Europa lliure d’explotació animal

El META-PARK ZOO comptarà amb l’assessorament tècnic de la Fundació FAADA i destinarà part dels ingressos per a la protecció animal.

Durant molts anys, la societat ha reclamat un nou model de zoo, un lloc on aprendre sobre animals de totes les espècies, però que no impliqués l’explotació de cap ésser viu. Aquesta voluntat social és molt a prop de produir-se gràcies a l’empresa MetaOfix i al suport de la Fundació FAADA.

META-PARK ZOO és el primer parc zoològic al metavers d’Europa. Està situat en una finca de 200 hectàrees a tan sols una hora de Barcelona, concretament al Parc Natural de Montnegre i el Corredor, entre les comarques del Maresme i el Vallès Oriental. L’espai obrirà les portes aquest estiu i oferirà al públic tours d’1.30h de durada on serà possible observar diferents animals salvatges mitjançant ulleres de realitat augmentada i dispositius mòbils amb càmera.

Durant els tours, els visitants no hauran de veure els animals en gàbies i amb barrots pel mig, no correran el risc de contraure malalties zoonòtiques o de ser atacats i, sobretot, no fomentaran el captiveri i l’explotació d’animals reals.

Els visitants no hauran de veure els animals en gàbies i amb barrots pel mig

El projecte META-PARK ZOO comptarà amb l’assessorament de l’equip tècnic de FAADA per oferir als visitants informació científicament exacta sobre les diferents espècies salvatges, i destinarà a la mateixa fundació 1€ de totes les entrades venudes al parc, col·laborant així amb les diferents accions de defensa animal que l’ONG du a terme.

Segons Giovanna Costantini, Coordinadora de l’Àrea de Comunicació de la fundació: “A FAADA estem convençudes que META-PARK ZOO marca el principi del final de l’explotació animal als zoològics. Estem encantades de poder col·laborar amb el projecte i convençudes que quan el parc obri les portes, quedarà molt clar que al segle XXI no és ni necessari ni èticament acceptable condemnar altres éssers vius a una vida en captivitat per poder aprendre sobre ells. ”.

Per què l’Ajuntament de Barcelona ha introduït un ramat d’ovelles i cabres al Parc de Collserola?

L’objectiu principal d’aquest projecte és incrementar la resiliència als incendis i millorar la biodiversitat dels ecosistemes del Parc Natural de Collserola.

Des de l’1 d’abril i fins a final de juny, un ramat mixt de 290 cabres i ovelles pasturarà pel vessant barceloní del Parc Natural de la Serra de Collserola. Es tracta d’un pla pilot impulsat per l’Ajuntament de Barcelona per prevenir incendis forestals i millorar la biodiversitat gràcies a l’impuls de la flora i la fauna dels ambients oberts.

Un ramat format per 130 ovelles, 80 cabres i 80 xais pastura en l’àmbit del districte d’Horta-Guinardó, i més concretament en l’àrea de Collserola situada sobre el barri de la font del Gos i Montbau. El bestiar es trobarà fins a final de juny als ginestars, brolles i prats secs característics d’aquesta zona del Parc Natural.

Segons ha informat el Parc de Collserola, hi ha dos pastors, tres gossos d’atura i un gos de vigilància prop de la zona de pastura, concretament a l’espai on hi havia l’antic camp de futbol de Can Notari. En aquesta zona s’ha habilitat un corral provisional amb abeuradors, dipòsit d’aigua i una caseta magatzem. Un cop finalitzada la prova pilot i fetes les valoracions, existeix la voluntat de validar-la i estendre-la en altres zones de Barcelona.

Aquí s’instal·larà el tancat natural/Ajuntament de Barcelona

La introducció de la pastura és una de les millors accions en la gestió de protecció contra incendis i per al manteniment dels espais oberts. El projecte de Collserola vol potenciar la recuperació del mosaic agroforestal d’alt valor paisatgístic i ambiental i afavorir la biodiversitat gràcies a l’impuls de la flora i la fauna dels ambient oberts.

La pastura és una pràctica habitual al Parc Natural de Collserola. Actualment hi ha quatre ramats de dimensions mitjanes en els municipis de Montcada i Reixac, Sant Feliu de Llobregat i el Papiol. D’altra banda, un altre ramat de mitjanes dimensions provinent de Castellbisbal entra tot sovint a Collserola per la zona del Papiol.

La pastura: una acció efectiva i beneficiosa 

La pastura extensiva controlada aporta diferents beneficis al Parc. Com a eina de manteniment de les franges de baixa combustibilitat és una pràctica que permet reduir la biomassa i els costos derivats del tractament de la vegetació d’aquests àmbits. Així mateix, la pastura extensiva controlada és una molt bona eina per a la gestió de les repoblacions, els prats d’albellatge i altres àmbits de vegetació oberta del Parc Natural.

Els ramats estan formats normalment per ovelles amb un petit percentatge de cabres. Es poden trobar caps de bestiar de diferents races en el mateix ramat així com barreges d’aquestes races. Aquesta pràctica no només contribueix al manteniment d’aquest paisatge sinó que té moltes possibilitats com a instrument de gestió de la vegetació.

S’ha demostrat abastament i en diversos països que la gestió pastoral és una de les eines més eficients en la prevenció, manteniment i neteja de les franges forestals perimetrals a l’entorn urbà mitjançant pastura i, a mig termini, és més econòmic que els mètodes mecànics.

Per tal d’informar a la ciutadania des del Consorci del Parc Natural de Collserola s’han instal·lat plafons a tota la zona per explicar el projecte i les normes de comportament quan s’està a prop del ramat, com són dur els gossos lligats, no acostar-s’hi a menys de 10 metres i no donar menjar al bestiar.