Entrades

La caça del llop ibèric serà prohibida a Espanya

La Comissió per al Patrimoni Natural del Ministeri ha aprovat la inclusió del llop en el llistat d’espècies de protecció especial. La prohibició de la caça d’un dels principals depredadors de la Península Ibèrica suposa una victòria històrica per a tots els amants dels animals.

La caça del llop ibèric serà prohibida a tot Espanya. La Comissió estatal per al Patrimoni Natural i la Biodiversitat ha aprovat la inclusió del llop en el llistat d’espècies de protecció animal després d’una votació extremadament ajustada: nou vots a favor, vuit en contra i tres abstencions. Aquest acord comporta un gran èxit per a tots els amants dels animals: la prohibició de la caça d’aquest majestuós depredador en tota la Península Ibèrica.

Animalados ha parlat amb Luis Miguel Domínguez, President de l’Associació Lobo Marley, qui s’ha mostrat molt orgullós d’aquesta gran victòria “La naturalesa ha fet història. S’ha fet justícia amb el llop ibèric i amb el país, perquè ara sí que es pot dir que Espanya és moderna a través de la conservació de la natura. En el moment en què el govern ha decidit agafar l’assumpte i portar-lo cap a una nova legislació s’ha pogut fer justícia. El llop per fi serà respectat de manera legislativa pel govern d’Espanya”.

La proposta, que havia estat presentada pel Ministeri per a la Transició Ecològica, ha comptat amb els vots a favor de Catalunya, Balears, Aragó, Canàries, Castella-la Manxa, Extremadura, la Rioja, Melilla i del Govern. Van votar en contra Castella i Lleó, Galícia, Astúries, Cantàbria, Andalusia, Madrid, la Regió de Múrcia i el País Basc. Navarra, Ceuta i la Comunitat Valenciana van ser les tres comunitats autònomes que es van abstenir.

Sobre l’ajustat resultat de les votacions, Luis Miguel Domínguez ha assenyalat que “L’equació blau i vermell que s’utilitza en matèria política per identificar dos bàndols també s’ha mostrat en aquesta votació, on ha semblat una qüestió d’esquerres i dretes. Afortunadament, el govern ha estat responsable i ha decidit protegir i defensar el nostre patrimoni natural. Brussel·les està darrere de tot això, ja que ha cridat l’atenció a Espanya pel tema del llop, extingit en llocs com Andalusia, un fet que suposa una desgràcia causada per la falta de professionalitat”.

És important recordar que la caça del llop ibèric ja estava prohibida a les comunitats autònomes de sud del riu Duero, on l’animal està catalogat com a espècie d’interès comunitari. Gràcies a la votació de la comissió de Patrimoni Natural del Ministeri, el llop ibèric passarà a estar protegit a tot Espanya, una realitat que ja existeix en altres països com Portugal.

Les regions de nord del riu Duero ja han mostrat la seva disconformitat davant aquest acord. Aquests territoris, en els quals habiten més del 90% de les poblacions de llop ibèric d’Espanya, consideren que la presència descontrolada d’aquests depredadors suposa una gran amenaça per a la ramaderia. Els grups ecologistes, per la seva banda, aposten per “fomentar la coexistència entre el llop i la ramaderia” evitant els atacs a la ramaderia amb mètodes que no suposin la mort ni el dany del llop ibèric.

El President de l’Associació Lobo Marley, en referència a les queixes de les regions de nord del Duero sobre l’amenaça que suposa el llop per al bestiar, ha recordat que “L’any passat, Castella i Lleó, que diu que té molts atacs de llop ibèric, va dirigir 45.000 euros a pagaments per danys de llop. Aquesta quantitat de diners és la que es gasta la Junta en els canapès quan per exemple s’inaugura un museu. La ramaderia afectada pel llop no arriba ni a l’1%, aquesta és la realitat. Amb aquestes dades no cal matar ni un sol llop, l’únic que cal fer és deixar-los tranquils”.

Ecologistas en Acción ha mostrat la seva satisfacció per aquesta decisió a través de les seves xarxes socials i ha instat “a les comunitats autònomes de nord del Duero a que des d’avui mateix deixin de matar llops, que es persegueixi la seva caça il·legal i que col·laborin amb ramaderes i ramaders en fomentar la coexistència entre el llop i la ramaderia”.

Luis Miguel Domínguez, lluny de conformar-se, ha apuntat que “Cal seguir lluitant per aconseguir la protecció estricta del llop. Després d’aquesta gran victòria, el següent pas és aconseguir que el llop prosperi a la Península Ibèrica, perquè la península ho necessita. No hi ha actualment un depredador a la península com el llop ibèric. El llop ibèric ha de moure per Espanya amb total tranquil·litat, com ho fa a Portugal, perquè pugui tornar a colonitzar territoris com Andalusia”.

Denuncien davant la Fiscalia la decisió de la Generalitat valenciana d’autoritzar la caça de fringíl·lids

Tres associacions d’advocats especialitzats en defensa animal i medi ambient han denunciat davant la Fiscalia de Medi Ambient del Tribunal Suprem, la decisió de la Generalitat valenciana d’autoritzar la caça prohibida de fringíl·lids.

El passat 28 de desembre, la Plataforma Nacional en Defensa del Silvestrisme va alertar de la intenció de la Generalitat Valenciana d’autoritzar captures de fringíl·lids (aus de cant protegides) destinades a la cria en captivitat, en època inapropiada i amb nul·la transparència. Una decisió del consistori que ha provocat una reacció immediata per part de molts sectors de defensa animal.

Tres associacions d’advocats especialistes en defensa el medi ambient i els animals (AADA, AGMADA i AVADA) han posat en coneixement de la Fiscalia de Medi Ambient de la Fiscalia General de l’Estat que el Servei de Caça i Pesca de la Generalitat valenciana segueix concedint autoritzacions per a la captura d’aus silvestres protegides com gafarrons, passerells, caderneres, pinsans i verdums, totes elles espècies apreciades pel seu cant.

La protecció d’aquestes espècies d’aus ve recollida expressament en la Directiva 2009/147 / CE de protecció de l’entorn i només s’autoritzaran excepcions a aquesta protecció si fos necessari per evitar efectes negatius de l’endogàmia en les poblacions que ja existeixen en captivitat. Aquesta excepció ha d’anar acompanyada de rigorosos informes científics que ho avalin i d’un cens previ actualitzat del nombre d’aus que viuen en l’actualitat en captivitat.

La manca de transparència respecte a aquests informes i sancions ja imposades per la Comissió Europea a Espanya anteriorment per utilitzar les excepcions fora del que estableix (per mantenir-les en captivitat i ser utilitzades en concursos de cant), és el que ha motiva aquesta denúncia presentada per les associacions d’advocats, perquè es requereixi a l’administració valenciana que presenti els registres de tinença d’aus silvestres en captivitat, així com els informes científics que poguessin justificar aquesta nova excepció.

És important recordar que aquest tipus d’aus, molt vinculades al medi agrícola, ja estan patint una important regressió en les seves poblacions europees per l’efecte de l’abús de pesticides i biòcides que l’agricultura intensiva utilitza i que la Comissió Europea ja té obert un procediment d’infracció a la Comunitat Valenciana per utilitzar excepcions sense justificar que compleix amb els requisits exigibles.

Els caçadors demanen comprensió per haver-se saltat el confinament

La Federació de Caça de Girona ha mostrat el seu malestar per la denúncia dels Agents Rurals a dos caçadors que van saltar-se el confinament perimetral al Ripollès.

Els Agents Rurals van denunciar el passat cap de setmana a dos caçadors que estaven de batuda dins la comarca del Ripollès mentre aquesta estava tancada perimetralment. Aquesta actuació no ha agradat gens a la Federació de Caça de Girona que ha denunciat un “excés de zel” per part dels Agents Rurals cap a dos caçadors que segons ells “es van desorientar”.

Els Agents del Grup Especial de Verins i Antifurtivisme van inspeccionar i denunciar aquestes dues persones residents a la comarca de la Selva que estaven practicant caça major en una batuda al Ripollès, comarca que es troba sota confinament perimetral a causa de la COVID-19. A més, els agents van procedir a comissar les armes de foc que duien els caçadors.

El col·lectiu cinegètic assegura en un comunicat que “des de la Representació Territorial de Girona s’ha tingut coneixement per part de l’Àrea de Caça de Gombrèn G-10151 que es va informar a través dels canals pertinents a la Generalitat que es faria una batuda el dissabte dia 2 de gener entre els termes municipals de Gombrèn (Ripollès) i Castellar de N’Hug (Berguedà)”.

La Federació de Caça de Girona explica en la seva publicació que “El motiu de la denúncia rau en que aquestes dues persones estaven al terme municipal del Ripollès quan se’ls va aturar. Un extrem que és cert si bé, en el moment de la denúncia, el GPS marcava que havien creuat el límit del terme per poc més de 20 metres. Una denúncia excessiva dels Agents Rurals en un entorn natural on es fa difícil trobar les delimitacions i un excés de zel en l’atribució de les seves funcions”.

Per acabar, la Federació defensa que “Les dues persones que van arribar a aquest punt ho van fer per un problema d’orientació de la zona, ja que van quedar en una carretera sense sortida per travessar un curs fluvial que marca el límit entre Berguedà i Ripollès. Un fet que va passar, precisament, perquè els caçadors apliquen protocols antiCovid i es reparteix a la gent en grups bombolla per evitar el risc de contagi”.

La irresponsabilitat dels caçadors suposa un focus de contagi del coronavirus

L’excusa de sortir a caçar en temps de confinament per controlar la superpoblació d’animals està posant en risc la salut de moltes persones. Lamentablement, ja hi ha casos en què un grup de caçadors s’han contagiat entre si, o fins i tot han contagiat a altres persones que res tenien a veure amb la cacera.

Com ja vam explicar en la nostra anterior publicació, tot i el confinament, alguns governs autonòmics estan donant via lliure a la caça amb l’excusa que aquesta activitat en necessària per al control de la població d’animals salvatges. Una mentida que té com a objectiu únic disparar animals per diversió i generar ingressos econòmics.

Si aquesta situació ja era prou deplorable per si sola, en les últimes setmanes s’han conegut diferents casos en què els caçadors s’han contagiat entre si durant una cacera, o fins i tot batudes en què els caçadors han contagiat persones que no tenien res veure amb l’activitat cinegètica, inclosos membres de les seves pròpies famílies.

Sarria és un municipi de Lugo que actualment es troba en una situació molt complicada a causa de l’elevat nombre de contagis de coronavirus que s’han produït al llarg de les darreres dues setmanes. Segons ha informat la “Voz de Galicia”, un dels focus de contagi d’aquesta localitat va tenir el seu origen en un dinar d’un grup de caçadors que es va celebrar en un hotel durant una jornada de caça.

El mateix mitjà de comunicació gallec detalla que van assistir a la trobada nou caçadors, la meitat dels que assistien habitualment, i van menjar en dues taules separades. No obstant això, els quatre membres d’una de les taules van resultar contagiats, portant fins i tot el virus als membres de la seva pròpia família, que també van donar positiu en la prova de la Covid. Afortunadament els treballadors del restaurant van donar negatiu.

Un altre cas de contagi va tenir lloc a la comunitat autònoma de Cantàbria, actualment una de les més afectades pel coronavirus. Durant el passat mes d’octubre, el municipi de Villacarriedo va patir un brot provocat per un grup de caçadors que es van reunir en un bar després d’una jornada de cacera. Després de conèixer el brot, la Conselleria de Sanitat va haver d’instal·lar un punt de proves PCR en un poliesportiu de la localitat per poder fer proves massives i frenar el contagi entre els seus habitants.

Segons va informar Paloma Navas, directora general de Salut Pública de govern regional, en el mitjà de comunicació de la Cadena Ser, el brot va ser provocat per un grup de caçadors que va estar en un bar sense mascareta i que va obligar Sanitat a prendre mesures per evitar que els contagis seguissin propagant-se per tota la població.

Caçadors sense mascareta i sense distància de seguretat

Tot i que els caçadors tenen via lliure per sortir a caçar en moltes regions d’Espanya, el col·lectiu ha de complir amb una sèrie mesures de seguretat anticoronavirus decretades per les autoritats sanitàries. Portar màscara i mantenir la distància de seguretat reglamentària són algunes de les mesures més bàsiques, mesures que no s’han complert durant moltes caceres.

L’associació animalista Libera va denunciar durant el passat mes de setembre que un grup de caçadors va incomplir les mesures decretades per les autoritats sanitàries per prevenir el coronavirus en el transcurs d’una cacera que va tenir lloc a Outeiro de Rei, a Lugo. L’associació va comunicar que la quadrilla, anomenada “Os Turravalados” va publicar una sèrie d’imatges durant una batuda, mostrant com tiraven d’un suido sense portar mascareta ni guardar la més elemental distància interpersonal.

Pel que fa a la caça i al coronavirus, des de la plataforma No A la Caza (NAC) adverteixen que la majoria de les llicències de caça se centren en nuclis urbans grans, no en entorns rurals, de manera que permetre el moviment de caçadors suposa que els que viuen als nuclis urbans, on hi ha més contagis, es desplacin a zones rurals, posant en perill així als habitants d’aquestes zones. Recordem que, en general, la població rural està més envellida i, per tant, són una població amb major risc davant l’atac de la pandèmia.

La plataforma NAC també recorda que cal tenir present que els grups de caçadors que han provocat brots de coronavirus no només han posat en perill a la resta de caçadors, sinó que també han posat en perill els treballadors dels restaurants, bars i a les seves famílies.

La gran mentida que fan servir els caçadors per saltar-se el confinament

Tot i les restriccions de mobilitat causades pel coronavirus, alguns governs autonòmics estan donant via lliure a l’activitat cinegètica amb l’argument que la caça és necessària per al control de la població d’animals salvatges. Es tracta d’una excusa, ja que, entre altres motius, és la mateixa caça la que fomenta la superpoblació d’espècies.

El passat 19 de novembre la Xunta de Galícia va publicar una circular amb la qual donava via lliure als caçadors perquè circulessin per la comunitat i s’ajuntessin en grups de no convivents per poder sortir de cacera. Les limitacions imposades pel coronavirus no se’ls apliquen a aquestes persones si es dirigeixen a caçar llops o porcs senglars. La sobrepoblació d’aquestes espècies i la possibilitat de l’expansió de la pesta porcina africana són el motiu pel qual la Xunta ha reactivat l’activitat cinegètica.

Una situació molt semblant a la de Galícia es va produir a Múrcia durant la setmana passada. La Conselleria de Salut de la Regió de Múrcia va interpretar com essencial les accions de control de poblacions per danys en l’agricultura, la ramaderia i la seguretat viària, per aquest motiu, es va autoritzar la mobilitat dels caçadors entre municipis, així com l’entrada i sortida de la regió.

Recordem que a Espanya cada comunitat autònoma té la seva pròpia llei de caça, per tant, cada govern autonòmic té unes lleis o altres, més estrictes o permissives respecte a la caça i als drets dels animals. Hi ha partits que defensen de forma més activa i porten com a bandera la caça i a causa d’això i als seus interessos polítics estan permetent als caçadors sortir a caçar quan la resta de la població està confinada.

Però… realment la caça és necessària a Espanya per controlar la superpoblació d’animals salvatges fins al punt que les autoritats han d’alliberar a aquest col·lectiu de les restriccions imposades pel coronavirus?

Animalados ha parlat amb David Rubio, portaveu de la plataforma No A la Caza (NAC), que ha donat una resposta clara i contundent davant d’aquest interrogant: “L’excusa de sortir a caçar en temps de confinament per al control de la població d’animals salvatges és tan sols això, una excusa, ja que la caça és un dels principals problemes de la superpoblació i de les suposades “plagues” que ataquen els cultius i entren a les poblacions urbanes. De fet, a Espanya cada any es maten més animals, tant de caça major com de caça menor, i la seva població no para de créixer”.

La caça, una activitat que fomenta la superpoblació

Mentre les autoritats proposen solucionar el problema de la superpoblació mitjançant la caça, nombrosos experts aposten per aplicar el “model alemany”, un sistema de control que es basa a disminuir la pressió que els caçadors exerceixen sobre les femelles matriarques, que són els que s’encarreguen d’evitar el descontrol del ramat. La caça d’aquesta figura matriarca suposa per tant la multiplicació dels exemplars de l’espècie.

L’augment de senglars i altres espècies pot ser degut a diferents causes. A més de factors naturals com el canvi del clima o els hiverns amb temperatures més suaus i plujosos, David Rubio descriu altres causes que provoquen la reproducció descontrolada de les espècies:

-L’augment de les granges cinegètiques, que crien milions d’animals per repoblar els vedats de la caça i així fer més negoci amb la mort d’aquests animals. Cap caçador pagarà un permís de caça en un vedat si aquest no té animals, de manera que els gestors dels vedats deixen anar animals cinegètics de granges. Cap caçador anirà a una munteria i pagarà entre 200 i 9.000 euros que val si no hi ha una gran quantitat d’animals als quals disparar.

-Els gestors dels vedats alimenten contínuament als animals salvatges, descontrolant el transcurs natural de l’ecosistema fent que els animals salvatges es reprodueixin contínuament, per així poder tenir més trofeus i més animals amb els quals fer negoci. Per tant, fomenten la disponibilitat contínua d’aliment per a disposar de més exemplars que caçar.

-La manca de depredadors és un altre causa. L’assetjament i extermini del què els caçadors diuen “plagues”, que no són més que els depredadors naturals dels seus preuats trofeus (llops, guineus, linxs, óssos, àguiles) fan que el nombre de conills, senglars, cabirols, etc. Augmenti sense control natural per falta de depredadors.

Per aquest motiu, des de la plataforma No A la Caza es creu que la caça i el seu negoci de cria i mort d’animals és un atemptat contra la biodiversitat, contra l’agricultura i contra la salut pública. La superpoblació és només una excusa que utilitzen els caçadors per poder sortir a disparar als animals per diversió i generar ingressos quan gran la població està confinada.