Arxiu d'etiquetes per: caça

Els caçadors furtius amenacen els espais protegits d’Astúries

Les càmeres de l’associació FAPAS fa anys que fotografien els caçadors furtius als espais protegits d’Astúries sense que les administracions competents posin en marxa mesures per evitar aquesta activitat il·legal.

Des de l’any 2013, i en tan sols dues estacions fotogràfiques de seguiment de fauna silvestre, el Fons per a la protecció dels animals salvatges (FAPAS) ha captat desenes d’imatges de caçadors furtius a l’espai protegit del Parc Natural de les Ubiñas, a Astúries. Aquestes captures han posat de manifest la manca de protecció d’aquests territoris emblemàtics davant l’acció del furtivisme.

El patrimoni natural asturià, entre el qual trobem joies de la biologia com el gall fer o l’ós bru, és objecte del punt de mira dels rifles dels caçadors furtius. Aquestes persones, mitjançant una activitat il·legal, assetgen muntanyes asturianes i deambulen des de fa anys amb total impunitat pels espais protegits.

El Govern Regional amaga l’existència del furtivisme. Les administracions competents neguen la major quan des de la Guarderia del medi natural a Astúries o el FAPAS s’ha alertat reiteradament de la presència de caçadors que mitjançant arts de caça prohibides, principalment rifles amb silenciador, eren descoberts per territoris on suposadament se n’hauria de tenir una especial atenció per a la protecció de la biodiversitat.

L’ós bru, un dels animals més amenaçats pel furtivisme/Pixabay

Segons indica el FAPAS, el Parc Natural de les Ubiñas és possiblement l’àrea d’Espanya amb més furtivisme actualment. L’objectiu dels caçadors va tant de les espècies cinegètiques a les protegides, especialment l’ós. Recordem la desaparició de diversos óssos sense causes justificades dins aquest espai natural.

L’associació animalista ha remès a la Direcció General de Biodiversitat del Principat d’Astúries informes relatius a les actuacions dels caçadors furtius, sense obtenir cap resposta. Fins i tot rebutjant amb el seu silenci personar-se en processos judicials que actualment s’estan seguint a Astúries per casos de furtivisme.

Així, per al FAPAS, l’actual govern asturià del president Adrián Barbón manté, per la seva actitud d’inacció permanent, un suport tàcit a l’activitat de caça furtiva, emmarcada en el criteri tan abordat per aquest Govern Regional que el medi rural i els seus recursos naturals han de ser gestionats directament pels seus habitants.

La caça furtiva, que a hores d’ara afecta la totalitat dels espais protegits gestionats directament pel Govern Regional, ha assolit una intensitat similar a la dels anys 80 del segle passat. Durant aquesta dècada, el furtivisme era una actitud tradicional al medi rural asturià, afavorida pel desmantellament intencionat durant els darrers anys de l’estructura de vigilància i control de la Guarderia Rural.

El Ministeri de Transició Ecològica es despreocupa del furtivisme a Astúries

Fapas s’ha dirigit també al Ministeri de Transició Ecològica del Govern d’Espanya per intentar fer-los arribar en mà l’informe sobre activitats furtives als espais protegits d’Astúries. Aquests territoris en estar declarats Reserves de la Biosfera estan sota la cobertura legal també d’aquest Ministeri. Tot i això, la sol·licitud d’entrevista amb la Directora General de Biodiversitat no ha estat resposta.

El furtivisme en espais protegits amb implicacions clares sobre la conservació d’espècies en perill d’extinció es produeix sota la cobertura del Ministeri. La manca de resposta mostra un escàs interès en aquesta situació i afavoreix una vegada més els que transgredeixen les normes i recorren muntanyes d’Astúries emportant-se tot el que es posa davant del seu rifle.

“La Llei de Benestar Animal manté els gossos de caça com a mers objectes amb què criar i vendre sense cap tipus de control”

“El gos de caça continua sent un animal d’usar i llençar, sense més dret que servir el seu amo”. Animalados ha analitzat amb David Rubio, portaveu de la Plataforma No A la Caça, la situació dels gossos de caça després de l’aprovació definitiva de la Llei de Benestar Animal.

El Congrés ha aprovat aquest dijous de manera definitiva la Llei de Protecció dels Drets i el Benestar dels Animals, una norma que regula temes importants com el sacrifici zero, la llista positiva d’animals de companyia o la prohibició de la comercialització de gossos, gats i fures en botigues, entre moltes altres qüestions positives. Tot i això, el govern ha deixat fora de la protecció de la llei els gossos de caça, els animals més maltractats a Espanya.

La Plataforma NAC (No A la Caça) és una associació que lluita des de fa anys contra la caça en totes les seves modalitats i té com a objectiu immediat posar fi a l’activitat cinegètica amb llebrers i altres races de gossos. David Rubio, portaveu de la plataforma, considera que la nova llei aprovada pel Congrés “manté els gossos de caça com a mers objectes amb què criar i vendre sense cap mena de control”, per la qual cosa es tracta d’una norma “que no ens val”.

“La nova llei manté els gossos de caça com a mers objectes amb què criar i vendre”

Per a la Plataforma No A la Caça la nova norma “té punts bons i punts dolents”, ara bé, asseguren no tenir una bola de vidre per veure com s’executarà aquesta llei. El que sí que tenen molt clar és que “caldrà pressionar perquè es compleixin els punts que sí que ens agraden i lluitar perquè eliminin els punts que no ens agraden d’aquesta llei”.

Sobre l’exclusió dels gossos de caça, David Rubio assegura que es tracta d’una notícia molt dolenta, ja que aquests animals “segueixen en mans dels caçadors”. A més, un altre sector molt perjudicat de la no inclusió d’aquests gossos són les protectores que es deixen “la vida, el temps i els diners per solucionar el gran problema d’abandonament d’animals de caça que pateix el nostre país”.

Un dels temes més positius i beneficiosos per als animals amb l’aprovació de la llei és el sacrifici zero, que impedeix que els gossos siguin assassinats en gosseres o cremats en incinerades. El portaveu de NAC espera que amb aquesta nova obligació els caçadors “no puguin fer desaparèixer els seus gossos en aquest tipus de gosseres d’extermini i així veurem el problema de l’abandonament a la seva magnitud real”.

A l’origen, la protecció dels gossos de caça era considerada dins de la Llei de Benestar Animal. Tot i això, una esmena presentada pel PSOE i recolzada per PP, PNB, Vox i Coalició Canària, va provocar l’exclusió d’aquests gossos de la llei. Per a NAC, aquest gir de guió es va produir per “una veritat per tothom sabuda: les federacions de caça tenen molta mà i amics dins del partit socialista”.

“Els caçadors tenen molta mà i amics dins del partit socialista”

La Plataforma no té dubtes que la pressió d’aquest petit, però armat col·lectiu de caçadors va provocar que “el PSOE presentés aquesta vergonyosa esmena” i que fins i tot un diputat del PSOE “arribés a entrar a una reunió i trenqués, davant de tots, els papers que s’estaven signant, en què s’arribava a un acord per protegir els gossos de caça mentre no estiguessin caçant”.

Els caçadors representen un sector molt minoritari de la societat espanyola, segons afirmen des de NAC el sector cinegètic “gairebé no són l’1% de la població”, de fet, no creuen que s’arribi “ni a 400.000 caçadors a tot Espanya”. Tot i això, tenen molta influència sobre les decisions polítiques perquè “dins d’aquest percentatge hi ha marquesos, ducs, reis, banquers, empresaris, jutges i polítics”.

David Rubio explica que la caça és un cercle molt selecte on “entre caceres, cadàvers, sang, alcohol i altres coses es fan amistats i s’arriben a acords”. Dins aquest ambient és on “es fa política a favor dels amants de matar animals i en contra del sentir del 99% de la població”.

Com queda actualment la protecció dels gossos de caça a Espanya?

Després de l’exclusió a la Llei de Benestar Animal, la protecció dels gossos de caça queda en mans de les normes de cada comunitat autònoma. En aquest sentit, la Plataforma NAC indica que “en algunes comunitats aquestes lleis són més avançades, mentre que, en altres, els gossos de caça són pràcticament un objecte amb què es pot fer el que es vulgui”.

Tot i la regulació autonòmica, amb l’exclusió dels gossos de caça de la llei estatal, els caçadors poden continuar tenint els gossos “en un cau sense cap mena de control diari per veure si estan bé i tenen menjar i aigua. Es pot tenir un nombre il·limitat d’animals amb què poder criar, buscant a aquest campió que els doni diners i prestigi al món cinegètic. Es poden vendre cries i oferir muntes per milers d’euros, en molts casos diner negre. Es poden entrenar gossos lligats a un vehicle de motor. Entre moltes altres coses”, adverteixen des de No a La Caça.

Per acabar, David Rubio demana que es considerin els gossos de caça com qualsevol altre tipus de gos, “un animal sentint amb dret a una vida digna i que les seves necessitats bàsiques siguin cobertes”. La Plataforma recorda que, ara mateix, un gos de caça “és pràcticament un animal de producció, una gallina, una vaca, un porc o un conill de macrogranja”. En definitiva, “un animal d’usar i llençar sense dret més que servir el seu amo”.

Imatge de l’article: Aitor Garmendia/AnimaNaturalis

Les entitats reclamen a la Conselleria que rectifiqui i retiri la proposta de modificació de la llei de protecció animal

Les entitats s’han manifestat per exigir al govern #NiUnaPotaEnrere i que no desprotegeixi als animals de Catalunya.

Les entitats de protecció animal i de la natura, amb el suport del Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona, s’han manifestat aquest matí davant del Palau de la Generalitat per exigir a Teresa Jordà, Consellera d’Acció Climàtica, que no dispari contra la protecció dels animals.

Davant la imminent aprovació de la Llei de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic per al 2023, des de la Conselleria d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat es pretén la modificació del text refós de la Llei de protecció dels animals per deixar fora de l’obligació del permís de nucli zoològic a aquelles instal·lacions que allotgin menys de quinze gossos majors de tres mesos d’edat i un número no establert de cries.

Actualment, les instal·lacions pel manteniment d’animals de companyia, com les gosseres esportives, de caça o els centres d’importació, independentment del nombre d’animals que allotgin, estan obligades a inscriure’s al Registre de nuclis zoològics de Catalunya. Aquest fet permet a l’autoritat competent exercir un control sobre la traçabilitat, la cria i el benestar dels animals allotjats, així com el seu control sanitari per evitar potencials riscos de zoonosi.

Tal com informen les entitats de defensa animal, amb el nou redactat que es pretén aprovar, les instal·lacions mencionades no s’hauran d’inscriure al Registre de nuclis zoològics i, per tant, no se’ls aplicarà l’art. 21 del text refós sobre requisits de funcionament de nuclis zoològics. Entre aquests requisits es troba el de “disposar d’un servei veterinari, encarregat de vetllar per la salut i el benestar dels animals”, “mitjans necessaris per a l’aïllament sanitari” o “disposar de les condicions higiènic sanitàries i de benestar adequades a les necessitats dels animals”.

A més de tot això, aquestes instal·lacions pel manteniment d’animals de companyia, com les gosseres esportives, de caça o els centres d’importació tampoc tindran l’obligació de portar un llibre de registre que, a més de servir de sistema de traçabilitat dels animals allotjats, té la funció de control sanitari.

Davant d’aquesta situació, les entitats consideren que la Consellera Jordà cedeix davant el col·lectiu de la caça, reduint el grau de control sobre les seves gosseres i incompleix amb la seva responsabilitat i obligació de vetllar per la protecció dels animals. A més, exclou la resta de sectors implicats i incompleix els compromisos adquirits ara fa pocs dies amb els professionals de l’àmbit jurídic, veterinari i de les entitats de defensa dels animals i de la natura.

Les entitats alerten que la mesura que es pretén aprovar significa un greu retrocés que comportarà assolir greus riscos sanitaris i/o mediambientals consentits per part de la Generalitat de Catalunya, així com un gran perjudici cap al benestar dels animals.

Al mateix temps, exigeixen que no es retrocedeixi en la ja dèbil protecció que tenen els animals a Catalunya i que la Consellera Jordà compleixi amb la seva responsabilitat i obligació de vetllar per la protecció dels animals a través de l’aprovació de normativa més evolucionada i actual en línia amb el que reclama la societat catalana.

El Congrés aprova la primera Llei de Benestar Animal d’Espanya malgrat l’exclusió dels gossos de caça

Dia històric amb sabor agredolç per a tots els defensors dels drets dels animals. Després de molts dubtes i discrepàncies entre els partits polítics, el Congrés ha donat llum verda a la Llei de Benestar Animal malgrat l’esmena presentada pel PSOE que exclou els gossos de caça. La norma ha tirat endavant amb un total de 174 vots a favor, 167 en contra i 7 abstencions. El PSOE, UP, ERC, EH Bildu i la CUP han estat els grups que han donat suport a la nova llei de defensa animal.

A la reunió d’avui, la Cambra Baixa també ha aprovat la modificació del Codi Penal en matèria de maltractament animal amb 178 vots a favor, 165 en contra i 5 abstencions. Aquesta reforma, ha comptat amb el suport del PDeCAT que, tot i això, havia votat en contra de la Llei de Benestar Animal.

Els gossos de caça, fora de la protecció de la llei

El Ministeri de Drets Socials, que dirigeix la secretària general de Podemos Ione Belarra, va ser l’encarregat d’impulsar la primera Llei de Benestar Animal amb l’objectiu de protegir a TOTS els animals de l’estat espanyol. En el seu origen, aquesta llei comptava amb el suport del PSOE, soci majoritari de la coalició de govern. Tot i això, el desembre del 2022, a conseqüència de la pressió rebuda pel lobby de la caça, els socialistes, amb el suport de VOX i PP, van presentar una esmena amb què van aconseguir excloure els gossos de caça de la Llei.

Tot i la pressió exercida per partits polítics, les iniciatives de nombroses associacions de defensa animal i les manifestacions de milers de persones a diferents ciutats espanyoles, el PSOE ha tirat endavant amb la seva decisió i ha decidit posar-se del costat dels que maltracten els animals. Després de la votació d’avui al Congrés, els gossos de caça queden fora de la protecció de la llei estatal i la seva regulació seguirà la normativa vigent europea, estatal i autonòmica corresponents.

Ione Belarra, secretària general de Podemos i ministra de Drets Socials i Agenda 2030, ha valorat així l’aprovació de la Llei amb l’exclusió dels gossos de caça: “Hem arribat tan lluny com hem pogut amb les forces que tenim. Continuarem treballant sense parar per la protecció de tots els animals, també els gossos de caça”.

Les entitats de defensa animal insisteixen que tots els gossos, independentment d’on visquin o de l’activitat que desenvolupin, han de tenir la mateixa protecció, i així ho han recollit totes les lleis autonòmiques de protecció animal aprovades fins ara a Espanya. Aquestes lleis autonòmiques, segons les associacions animalistes, es veuran afectades per una nova llei estatal que suposa una enorme reculada en la protecció i el control de l’abandó dels gossos de caça.

Una llei amb molts beneficis per als animals

Tal com comenta Alberto Díez, director de l’Associació Nacional per a la Defensa dels Animals (ANDA), “és una pena que no s’aprofiti aquesta llei per posar ordre a un sector com la caça que tradicionalment ha viscut en una immunitat molt àmplia”. Tot i això, segons Díez, la Llei de Benestar Animal “té moltes altres coses positives que ajudaran a la protecció i el benestar dels animals”.

L’actual text de la Llei de Benestar Animal recull aspectes molt importants i positius com el sacrifici zero, la prohibició de venda d’animals a botigues, la formació i tinença responsable per part dels propietaris de gossos, la prohibició de l’ús d’animals silvestres a circs, el control ètic de la població felina o el Llistat Positiu d’animals de companyia, entre moltes altres normes.

Així, l’aprovació de la Llei de Benestar Animal suposa un avenç molt important en la protecció i la defensa dels animals a Espanya. Tot i això, el PSOE va decidir trair Podemos, el seu soci de coalició, i es va posar del costat dels caçadors, excloent de la Llei els gossos de caça “com que no són animals de companyia”. Els socialistes garanteixen que els gossos que participen en l’activitat cinegètica estan protegits per les lleis autonòmiques, però des d’Animalados volem compartir la pregunta que ha llançat Iñaki Ruiz de Pinedo d’EH Bildu durant la celebració del Congrés d’avui: “Si la majoria dels gossos de caça són tractats bé, quin problema hi ha a incloure’ls a la Llei?”.

El PSOE aconsegueix finalment l’exclusió dels gossos de caça de la Llei de Benestar Animal

L’esmena presentada pel PSOE, que exclou els gossos de caça de la Llei de Benestar Animal, tira endavant a la Comissió de Drets Socials. Ho analitzem amb Alberto Díez Michelena, director de l’Associació Nacional per a la Defensa dels Animals (ANDA).

Males notícies per al benestar dels gossos de caça i per als defensors dels drets dels animals. El PSOE ha aconseguit aquest dijous a la Comissió de Drets Socials del Congrés dels Diputats que la Llei de Benestar Animal exclogui els gossos de caça. L’esmena del Partit Socialista ha tirat endavant finalment gràcies al suport del PP i VOX.

Així, segons el text de l’esmena presentada pel PSOE, quedaran exclosos de la Llei de Benestar Animal els gossos de caça, rehales i animals auxiliars. Tots ells “es regularan i quedaran protegits per la normativa vigent europea, estatal i autonòmica corresponents i que els sigui aplicable al marge d’aquesta Llei”.

Alberto Díez considera que és una pena que “no s’aprofiti aquesta oportunitat per intentar posar una mica d’ordre a un sector que tradicionalment ha viscut en una immunitat molt àmplia. Era una ocasió molt bona no pas per prohibir res, sinó simplement per intentar exercir un control sobre la caça, de la mateixa manera que ho tenim sobre altres activitats relacionades amb animals”.

Tot i això, el director d’ANDA recorda que la Llei de Benestar Animal té moltíssimes coses positives i que no és una Llei exclusiva sobre la caça. “S’ha posat el focus a l’activitat cinegètica, però la Llei és molt més àmplia i amb molts més beneficis per a la societat i els animals com és el cas de la creació del Llistat Positiu. Si per desbloquejar la Llei havia de donar-se aquesta circumstància amb els gossos de caça, doncs que li farem… La regulació sobre gossos de caça que hi havia a la Llei de Benestar Animal no varia gaire de la regulació actual que hi ha a les lleis autonòmiques”, opina.

“S’ha posat el focus a la caça, però la Llei és molt més àmplia i amb més beneficis”

Díez, prefereix veure el got mig ple després de la celebració de la Comissió d’ahir al Congrés. “És una pena l’exclusió dels gossos de caça, però em quedo amb el fet positiu. Per fi es desbloqueja aquesta situació que portava des de mitjans de setembre bloquejada i es pot seguir endavant amb el procés. L’important a partir d’ara és que no es repeteixin les discussions o que no s’agafi un tema específic de la Llei i sobre això es paralitzi tot”, afirma.

Alhora, el director d’ANDA, no vol oblidar-se de la protecció dels gossos de caça, “als qui cal considerar-los en algun lloc i el seu lloc lògic era amb la Llei de Benestar Animal”. Per a Alberto Díez, amb la seva exclusió, la Llei “perd un motiu que l’ha justificada, però això no implica que hi hagi altres motius que en justifiqui la seva existència. Ara l’ideal és que en paral·lel puguem afrontar la regulació dels gossos de caça, en una altra legislació diferent com ja passa actualment a l’àmbit autonòmic”, comenta.

Díez, té molt present que “hem corregut el risc que, per un assumpte, que no deixa de ser només un, tinguéssim aturats els altres 120 assumptes que hi ha a la Llei. Aquest perill continua existint, perquè ara això cal discutir-ho en Ple. Jo l’únic que espero és que els grups polítics tinguin la voluntat de tirar això endavant”, confessa.

“Només per la caça hem corregut el risc de tenir aturats tots els altres assumptes que hi ha a la Llei”

Sobre el paper del lobby de la caça a la decisió final del PSOE, Alberto Díez, explica que “els partits polítics no deixen de ser eines de la societat. Els diferents grups socials utilitzen els partits per intentar obtenir avantatges per als seus propis interessos. Els caçadors, veient els grups que formaven la Coalició del Govern, van entendre que la baula més feble per aconseguir no legislar una cosa que anava en contra de la seva activitat era el PSOE. Dels dos socis de govern van començar a pressionar per aquella part que entenien que seria més fàcil assolir els seus objectius, i així ha estat”.

Per acabar, el director d’ANDA pensa que “és una pena que en ple segle XXI els caçadors encara tinguin aquesta capacitat de mobilitzar-se, influir i obtenir els seus interessos, encara que realment no han fet res il·legal. El que han fet entra dins del joc legal que tenen tots els sectors d’intentar que els partits polítics acullin les seves maneres de pensar, una altra cosa és que després aquests partits els ho comprin o no. El PSOE ho ha comprat perquè entendrà que perd més del que guanya allunyant-se del món de la caça”, conclou.

Després de tantes discussions i discrepàncies entre PSOE i Unidas Podemos, finalment, els gossos de caça han quedat fora de la Llei de Benestar Animal. Ara, la decisió presa a la Comissió de Drets Socials d’aquest dijous serà remesa al Ple de Congrés perquè sigui aprovada, en principi, en un dels Plens que se celebraran el gener del 2023.