Entrades

“Només la captura, esterilització i retorn dels gats del carrer és eficaç per a conviure amb la biodiversitat”

Així de contundent es mostra Agnès Dufau, de FdCats. Després de dècades desenvolupant diferents rols vinculats al benestar animal, la que havia estat presidenta de Plataforma Gatera i responsable de CAROcat.eu ha inaugurat les primeres jornades felines de Castelló, organitzades per Empremtes Callejeras, el Col·legi de Veterinaris local i l’Ajuntament. Els dos regidors del Castelló, Ignasi Garcia i Mary Carmen Ribera van trencar el gel i van apuntar els antecedents i els compromisos de la ciutat amb la comunitat felina. La seu d’aquesta primera jornada ha estat Centre d’Art.

La comunitat felina està agafant múscul a través de la convocatòria i participació en jornades on es divulga què significa ocupar-se dels gats sense amo. En l’esdeveniment van participar veterinaris, juristes, policies locals, polítics i, per descomptat, entitats de protecció animal. El de Castelló és l’últim, però a la redacció han arribat informacions sobre treballs previs d’organització en altres latituds, entre les que destaquen les terceres Jornades Felines Andaluses, que se celebraran a Màlaga al febrer de 2020. També s’espera amb il·lusió una nova edició de les Jornades Felines Europees de Barcelona, ​​que són les més veteranes i el mirall on es reflecteixen molts dels esdeveniments que avui proliferen.

A la Cat Welfare Award de 2014, Agnès Dufau ja denunciava una situació que encara es produeix en algunes zones: “Endur-se els gats d’una àrea no només és malgastar els diners públics, sinó que multiplica en breu per dos la població. No hi ha arguments legítims per seguir tancant gats de carrer en gosseres, reubicant o matant. Només ho explicaria certa inèrcia lucrativa”.

Les estratègies d’extermini aconsegueixen l’objectiu contrari del perseguit per obra i gràcia d’un mecanisme biològic natural conegut com “efecte buit”. Caçar i matar o caçar, recloure i deixar morir és car i inútil. Noves i extenses ventrades busquen compensar la desaparició d’individus eliminats. Els veïns queixosos reviuen el problema mesos després de la intervenció de brigades d’extermini. La inhibició en la responsabilitat legal de tenir cura dels gats nascuts a la via pública es tradueix en conflictes ciutadans, abandonament i maltractament, però també en el sacrifici.

Ja fa més de 50 anys que es va donar amb una solució plenament satisfactòria per a aquells que l’adopten. Com explica la pròpia Dufau, tenim la resposta a molts dels reptes plantejats; només cal ser metòdica aplicant el CER (captura, esterilització i retorn), subministrant aliment i aigua de forma higiènica, supervisant a cada un dels membres, respectant la seva naturalesa i reallotjant en una llar als gats casolans que no saben ni volen viure com els seus col·legues nadius de la via pública.

La gestió de les colònies exigeix ​​buscar col·laboracions i ser capaç de comunicar a administracions, veïns, professionals i col·legues el que cal fer. En la primera intervenció, Dufau va retratar el panorama general de les polítiques públiques de gestió de la població felina i va recordar alguns dels punts que recull en el seu llibre Estatuto Jurídico del Gato Callejero, publicat el 2016 per l’editorial Tirant lo Blanc.

La següent ponència va versar sobre el desenvolupament de la gestió felina a Torrevieja, a càrrec de Carmen Morata, qui va ser regidora de Benestar Animal de la població alacantina. Ser activista animalista i tenir una responsabilitat en el govern local li ha permès conèixer els mecanismes i desenvolupar les eines per concretar unes polítiques ètiques, assequibles i rendibles en termes d’imatge pública. Aplicar el CER (Captura, Esterilització i Retorn) o endreçar les instal·lacions de la policia local per refugiar puntualment animals extraviats o abandonats sans són algunes de les actuacions que va impulsar Morata el passat mandat. Segons ella, les campanyes contra la separació de ventrades de carrer de la seva mare i del seu entorn són de les més importants. Més que amansir i posar en adopció cadells urbans, les energies cal posar-les en protegir el seu entorn i esterilitzar aviat.

Pedro Moratalla és policia local i forma part de la Unitat de Protecció Mediambiental i Benestar Animal (UPROMA). En la seva intervenció, va fer molt èmfasi que la creació del grup policial anava acompanyada d’un compromís.

Moratalla és ben conegut a nivell nacional per la seva implicació en la protecció dels animals de la via pública que ho requereixin. Són moltes les invitacions que rep per mostrar el com, el perquè i el quan dels agents versus els altres animals. Va aclarir molts dels dubtes normatives que assaltaven al nombrós públic assistent. Com les consideracions legals són de les que més preocupen, no va estar de més el tancament de mà de la lletrada Mercedes Camps.

Pablo de la Torre, com a veterinari, va parlar dels problemes de salut que poden donar-se en les colònies. I Salomé Moreno va desgranar les cures que cal desplegar quan s’assumeix la cura de les colònies. La intensa jornada va culminar amb una foto de grup i la il·lusió de retrobar-se.

Emma Infante