Arxiu d'etiquetes per: Cristina Bécares

Condemnat per tres delictes de maltractament animal després d’encoratjar els seus gossos a matar els gats d’una colònia felina de Barcelona

/0 Comentaris/a

El Jutjat Penal número 1 de Barcelona ha dictat sentència contra el propietari de diversos gossos com a autor de tres delictes de maltractament animal previstos a la redacció anterior de l’article 337 del Codi Penal. La persona condemnada estava acusada de la mort de quatre gats de la colònia felina de l’Espigó de la Barceloneta (Barcelona), gestionada per l’Associació Gats de l’Espigó.

La sentència ha condemnat l’autor de tres delictes de maltractament animal a la pena de presó de sis mesos per cada delicte, així com inhabilitació per exercir la professió, ofici o comerç que tingui relació amb els animals, així com per a la seva tinença.

A més, el condemnat haurà d’indemnitzar l’Ajuntament de Barcelona pels danys i perjudicis ocasionats, ja que es tractava d’una colònia felina amb subvenció per part d’aquesta Administració. També haurà d’indemnitzar l’Associació Gats de l’Espigó per la quantia de 2.041€ pels danys morals ocasionats.

“Els Mossos volien impedir que poséssim la denúncia dient que es tractava de baralles entre animals”

En declaracions a Animalados, l’Associació Gats de l’Espigó ha celebrat la sentència del Jutjat: “Arribar a judici i que es reconegui judicialment i públicament el maltractament animal és un gran avenç, sens dubte. Només cal recordar les dificultats que hem tingut per interposar la denúncia el desembre del 2019 quan els Mossos ens volien impedir posar-la dient que es tractava de baralles entre animals i que els fets no eren denunciables”.

Tot i això, des de l’associació se senten defraudats després de veure que en judici “els problemes de salut, la situació financera i l’edat de l’acusat van prendre importància. Ens va fer la sensació que, en els casos de maltractament animal, l’humà està per sobre dels animals, traient importància als fets i les seves consciències”, expliquen.

El condemnat va incitar els gossos perquè ataquessin els gats de la colònia

Els fets van tenir lloc el 15 de desembre del 2019, quan la persona ara condemnada es trobava en companyia dels seus cinc gossos sense lligar i sense morrió a l’espigó situat a la platja de Sant Sebastià, a la Barceloneta. Cap a la una de la matinada, aquesta persona va encoratjar els gossos perquè ataquessin els gats que es trobaven en aquesta zona, tots ells pertanyents a la colònia felina de l’Espigó de la Barceloneta. A conseqüència de les ordres del seu amo, els gossos van atacar i van caçar els gats, provocant la mort d’un d’ells.

Durant els dies posteriors, sobre la mateixa hora i a la mateixa zona, la persona condemnada, de nou acompanyada dels seus cinc gossos sense lligar i sense morrió, va tornar a repetir els mateixos fets, provocant que els seus gossos ataquessin i cacessin de nou als gats de la colònia i causant la mort de dos felins més.

Finalment, els voluntaris de l’Associació Gats de l’Espigó de la Barceloneta van localitzar un total de quatre cadàvers de gat, tots ells presentaven als seus cossos diferents mossegades de gos. Tot i això, el condemnat, a l’acte del judici, només va reconèixer els fets respecte a la mort de tres dels gats.

“Nosaltres en el moment dels fets ens vam veure desorientats i en estat de xoc. Fins avui evitem passar per l’Espigó de la Barceloneta perquè ens envaeixen tristes imatges de gats perseguits i destrossats a la platja i a les roques per culpa d’una bandada de gossos furiosos”, confessen des de l’Associació Gats de l’Espigó de la Barceloneta.

Una sentència molt rellevant en l’àmbit de la defensa dels animals

Després de la denúncia per part de l’Associació Gats de l’Espigó de la Barceloneta el 2019 i després de tenir coneixement dels fets, el febrer del 2020, Cristina Bécares, advocada i mediadora experta en Dret Animal, es va personar com a acusació particular als Jutjats de Barcelona. Després de dur a terme la instrucció del procediment, el setembre del 2021 van presentar escrit d’acusació.

Com a acusació particular, Cristina Bécares, va sol·licitar una condemna per quatre delictes de maltractament animal, amb resultat de mort i sol·licitant per cadascun un total de 18 mesos de presó, inhabilitació especial de quatre anys i responsabilitat civil per danys morals. Finalment, la sentència ha condemnat el responsable com a autor de tres delictes de maltractament animal.

“Es tracta d’una sentència molt important en l’àmbit de la defensa dels animals, tota vegada que habitualment la mort de més d’un animal es condemna com un delicte continuat, però en aquest cas s’ha aconseguit individualitzar la condemna per cadascun dels gats. Son poques les resolucions judicials en aquest sentit, motiu pel qual, des de l’Associació es destaca la importància d’aquesta”, comenten des de l’acusació particular dirigida per l’advocada especialitzada en Dret Animal, Cristina Bécares.

Un Policia Local de Sentmenat dispara tres trets a dos gossos causant la mort d’un dels animals

/1 Comentari/a

El passat dimecres 30 de juny un Policia Local de Sentmenat (Barcelona) va disparar tres trets a dos gossos, Rei, un pastor alemany de 2 anys i 9 mesos, i Bella, una Sant Bernat d’1 any i 2 mesos.

Segons informa en una nota de premsa Cristina Bécares, advocada defensora de la família responsable dels animals, per motius que es desconeixen, el cadell de Sant Bernat va sortir sol de l’habitatge on resideix a la urbanització de Can Canyameres (Sentmenat) i una veïna va alertar la Policia, personant-se en el lloc una dotació de dos agents.

Un dels agents, mentre l’altre es trobava als voltants del vehicle policial, va acompanyar al cadell al domicili d’on havia sortit, i sembla que en acostar-se a la porta, en la qual hi ha un cartell indicatiu de l’existència de gossos, el pastor alemany anomenat Rei va sortir i va marcar al policia al genoll.

En la nota es detalla que, mentre tots dos gossos li bordaven a una distància aproximada de metre i mig, el Policia Local va procedir a treure la seva arma reglamentària i va efectuar tres trets, un a Rei i dos a Bella. Seguidament la Policia Local va cridar a una dotació del SEM, la qual es va presentar al lloc dels fets i va curar a l’agent ferit. Segons els vídeos que circulen en xarxes socials, la cura va consistir en la col·locació d’un apòsit a la part superior del genoll. Avui dia no consta encara el comunicat de lesions del servei d’urgències.

Tots dos gossos van entrar a l’habitatge i van estar agonitzant fins que el propietari dels animals va accedir al seu domicili i juntament amb altres veïns va poder socórrer-los. Llavors van decidir portar-los a un centre veterinari d’urgències, sent acompanyats per una patrulla de Mossos d’Esquadra.

El pastor alemany va morir com a conseqüència del tret

Rei no va poder sobreviure a l’impacte i va acabar morint a la clínica veterinària a conseqüència del tret, el qual li va travessar les potes davanteres produint fractura de cap d’húmer, perforació de tots dos pulmons i afectació cardíaca.

Per la seva part, Bella es troba en estat greu després de patir un tret a la cara i un altre en una de les potes davanteres. El tret a la cara va provocar la pèrdua d’un ull, d’una oïda i greus fractures a la mandíbula i arc zigomàtic desconeixent l’abast d’aquestes.

Per part de la Policia Local de Sentmenat s’han obert diligències policials que han estat remeses al Jutjat de Guàrdia de Sabadell, però no per tal de depurar responsabilitats pels trets efectuats, sinó que s’ha instruït un atestat contra el propietari dels gossos per un presumpte delicte de lesions cap al policia.

La família responsable de Bella i Rei presentarà una querella als jutjats i s’espera poder aclarir i depurar responsabilitats en un cas tan greu. La família, des del dolor per aquests fets, sol·licita el màxim respecte per a totes i cadascuna de les parts implicades.

L’Ajuntament de Sentmenat revisarà el protocol d’actuació pels gossos fugats

L’Ajuntament de Sentmenat ha compartit un comunicat per aclarir els fets succeïts a la urbanització de Can Canyameres després dels nombrosos comentaris que s’han produït en les xarxes socials criticant durament la intervenció de la Policia Local d’aquest municipi situat a la comarca del Vallès Occidental.

Segons l’Ajuntament, la Policia Local va acudir al lloc dels fets després de rebre la trucada d’un veí alertant de la presència d’un gos perillós/agressiu que es trobava sol al carrer. La patrulla va acompanyar al ca a la seva residència d’origen, moment en el qual suposadament un segon gos de grans dimensions va atacar i mossegar a un agent provocant-li ferides. Posteriorment, el primer gos també es va girar i els dos animals van acorralar a l’agent contra el vehicle estacionat al carrer. És en aquest moment quan l’agent va témer per la seva integritat i en defensa pròpia va fer ús de la seva arma reglamentària.

El consistori també informa que l’agent va ser traslladat a l’hospital i va ser atès de les ferides produïdes per mossegada de gos, les quals han provocat que actualment es trobi en situació de baixa laboral.

A conseqüència dels fets succeïts durant el 30 de maig, l’Ajuntament de Sentmenat ha informat que la regidoria de Benestar Animal i la regidoria de Seguretat Ciutadana es comprometen a revisar i adequar el protocol d’actuació pels gossos fugats, perduts o abandonats per facilitar les recollides i evitar riscos innecessaris.

Les victòries animalistes de 2020 i les assignatures pendents per al 2021

/0 Comentaris/a

La gestió ètica per al control d’espècies invasores, la instal·lació de càmeres de vigilància als escorxadors i la creació de la primera Direcció de Protecció Animal de l’Estat Espanyol són algunes de les victòries animalistes assolides al llarg de l’any 2020.

Posem punt final a un any 2020 fosc, marcat per una indesitjada pandèmia que ha causat un dany irreparable a les persones i els animals. No obstant això, el coronavirus no ha privat a la societat de seguir fent passos ferms cap a un món més animalista, encara que també és cert que queda molt camí per recórrer. Des d’Animalados hem parlat amb tres expertes en matèria animal per resumir les victòries animalistes de 2020 i detectar les principals assignatures pendents per al 2021.

Carla Cornella, directora de la Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals (FAADA), destaca com a victòria animalista que: “El Tribunal de Justícia de la UE confirma el dret dels Estats membres a poder prohibir el sacrifici dels animals sense atordiment previ, fet que obliga sense excepció el sacrifici amb atordiment en els ritus religiosos musulmans i jueus. Espanya haurà d’imposar mesures al respecte”.

FAADA també valora com un gran objectiu complert que: “A Espanya algunes comunitats autònomes, amb Catalunya al capdavant, han aprovat un pla de gestió ètica per al control d’espècies invasores com els porcs vietnamites, evitant així el seu sacrifici. Al sector de la venda d’animals a Espanya, assenyalem que el Govern dóna els primers passos per regular el comerç i la tinença d’animals exòtics que permetrà la comercialització només d’algunes espècies i prohibirà la gran majoria”.

Finalment, Carla Cornella cita com a triomf important que: “La nova llei d’educació espanyola incorpora l’empatia cap als animals en el currículum d’ensenyament obligatori. Per primera vegada, entre els objectius del sistema educatiu s’inclou la formació en valors que afavoreixin el respecte cap als éssers vius i els drets dels animals com a estratègia de prevenció de conductes violentes a l’aula”.

Cristina Bécares, advocada especialitzada en Dret Animal i assessora d’entitats i associacions en defensa dels Drets dels Animals, considera que: “El més positiu de l’any 2020 són tots els canvis legislatius que s’han iniciat durant aquest últim any, com el projecte que obligarà a instal·lar càmeres de vigilància als escorxadors, el qual regularà els nuclis zoològics o la futura llei de protecció dels animals a nivell estatal, entre d’altres. A poc a poc veiem que es van produint petits canvis que contribuiran a millorar el benestar i la protecció dels animals”.

En una mateixa línia es troba Marta Legido, veterinària clínica i vocal de la Junta de Govern de Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona, ​​que remarca que: “La millor notícia animalista de l’any 2020 és la creació de la primera Direcció de Protecció Animal de l’Estat Espanyol”. Aquest nou alt càrrec es dedicarà a protegir els animals i a supervisar qualsevol mesura política des del punt de vista dels drets dels animals.

Una llista de tasques pendents per al 2021

Carla Cornella considera que: “El repte més gran que necessitem abordar amb extrema urgència és canviar radicalment la manera que tenim de relacionar-nos amb els animals, tant per garantir els seus drets i el seu benestar com per prevenir el flux constant de futures malalties virals que passen dels animals als éssers humans causant gran devastació com el COVID-19”.

Des de FAADA també apunten que: “La destrucció d’ecosistemes i la pèrdua de biodiversitat, promoguda especialmente per la ramaderia intensiva, l’ús i consum d’animals de granja de forma intensiva i l’explotació de la vida silvestre, units als efectes del canvi climàtic, generen l’aparició de pandèmies zoonòtiques, per això cal canviar d’arrel les polítiques actuals i acompanyar les empreses a reconvertir aquestes activitats que danyen als animals, el medi ambient i en conseqüència la salut de les persones”.

Finalment, la directora de la Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals destaca que: “És imprescindible que el 2021 es promoguin polítiques públiques efectives que permetin reduir considerablement la dieta basada en productes d’origen animal per tal de fomentar una alimentació més conscient i sostenible”.

Cristina Bécares reflexiona que: “Una de les tasques pendents és la necessitat de revisar la Llei dels anomenats gossos potencialment perillosos, una llei que es va redactar fa molts anys i en un context determinat. A més, mantinc la meva reivindicació anual, penso que és necessària la formació i educació en matèria de respecte als animals des de totes les escoles, considero que és molt important formar els nens d’avui en valors i respecte a tots els animals, humans i no humans”.

La vocal de la Junta de Govern de Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona Marta Legido, per la seva banda, opina que: “La principal tasca pendent per al 2021 és fer tots els esforços possibles per orientar-nos cap a l’abandonament zero dels animals de companyia. Sóc una persona molt realista i fa més de trenta anys que pateixo per la gran quantitat d’animals abandonats que hi ha als Centres d’Acollida, una quantitat que no disminueix. De tota manera, em sembla important destacar que sembla que la crisi sanitària de la COVID-19 ha provocat que la societat valori més als animals de companyia i conseqüentment s’han abandonat menys animals”.

Així va ser l’arribada de la vaca Vilar a la Fundació Santuari Gaia

/0 Comentaris/a

La Vaca Vilar, que va aparèixer sense identificació a una finca situada a Castellbell i el Vilar, es troba des del passat 23 d’octubre al Santuari Gaia, on ha deixat de ser considerada per les administracions un “animal de granja” per passar a ser un “animal de companyia”.

Vilar és una vaca de la raça frisona d’uns 5 anys d’edat que es trobava en una finca sense estar identificada. Aquesta explotació va patir un decomís per part de les autoritats, però Vilar es va escapar en el procés i va acabar al poble de Castellbell i el Vilar (Barcelona). Això va succeir fa uns dies i des de llavors, l’animal ha estat en dependències de l’ajuntament.

Els bovins que es troben sense identificar tenen un futur molt negre, de fet, la majoria acaben sent sacrificats. Els animals sense identificació no poden ser consumits pels éssers humans i només per aquest motiu la llei els envia directament a l’escorxador. Per sort, després de molts moments de tensió amb l’Ajuntament de Castellbell i el Vilar, la vaca va ser acollida pel Santuari Gaia on ha passat a ser la primera habitant del santuari que no es considerada “un animal de granja”.

L’arribada de Vilar al Santuari ha estat un tema que ha causat molta controvèrsia a les xarxes socials i als mitjans de comunicació. Arran d’aquest fet, s’ha qüestionat molt d’on provenia la vaca i s’han realitzat manifestacions que no són certes i que han perjudicat a terceres persones. Per aquest motiu, les advocades del ramader Cristina Bécares i Susanna Vilaseca han volgut donar les explicacions pertinents:

“A la finca de Castellbell i el Vilar on es trobava la Vilar constaven registrades dues explotacions ramaderes, una d’engreix i una d’extensiva, cadascuna amb un codi REGA propi i una finalitat independent.

L’explotació ramadera d’engreix es va registrar al mes de març de 2015, i l’Ajuntament va procedir a iniciar els tràmits per a la verificació de la llicencia, en aplicació del que estableix la Llei 20/2009 de prevenció i control ambiental de les activitats. Arran d’aquest expedient administratiu, l’Ajuntament va ordenar la suspensió de l’activitat de l’explotació d’engreix per manca de requisits administratius en data 8 de juliol de 2019.

Aquesta decisió, relativa única i exclusivament a l’explotació d’engreix, es va comunicar al titular i aquest va complir el requeriment, deixant sense efectes l’explotació i continuant exclusivament amb l’explotació extensiva, no aquesta tenint cap tipus d’incident administratiu ni requeriment.

Sorprenentment, tot i haver complert el requeriment, el dia 12 d’agost de 2020 es va procedir a l’entrada de la finca FERREROLES VELL al municipi de Castellbell i el Vilar en base a una autorització dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu de Barcelona a petició de l’Ajuntament de Castellbell i el Vilar.

Aquesta autorització era per l’entrada i retirada dels animals de l’explotació ramadera d’engreix, donada la finalització de la llicència d’activitat, que en aquell moment no tenia cap boví censat ja que s’havia complert el requeriment de l’Ajuntament en data de 8 de juliol de 2019.

Tot i així, i de manera errònia es va procedir a la retirada d’animals de l’altre explotació ramadera, la dedicada a la ramaderia extensiva, amb codi REGA totalment diferent. Aquesta actuació es va dur a terme sense notificar prèviament i sense comprovació del número d’identificació dels bovins que van agafar.

Per poder decomissar les vaques que son d’extensiu i per tant es troben en pastures (tot i l’error), es van perseguir els bovins, provocant la dispersió dels mateixos, la separació de mares i vedells. Com a resultat van agafar un nombre determinat de bovins, quedant com a mínim 15 animals solts escampats per la via pública (alguns vedells de mares que havien capturat).

En cap cas al ramader de l’explotació ramadera d’extensiu se l’hi ha obert cap procediment contra la mateixa, i encara menys per tenir les vaques en mal estat, tal com mencionen per part de l’Ajuntament de Castellbell i el Vilar als mitjans de comunicació. De fet, sobtaria que l’Ajuntament tingues indicis d’un mal estat de les vaques i que no hagués iniciat cap expedient contra el titular de l’explotació.

Actualment existeixen dos procediments judicials oberts arrel d’aquestes actuacions i, a data d’avui continuem sense saber on es troben les vaques i vedells de l’explotació de ramaderia extensiva, tot i no havent habilitació legal per la seva retirada i no havent cap expedient obert contra aquesta. A banda, s’han observat fets i actuacions que s’estan estudiant per tal d’iniciar les accions legals que puguin ser pertinents.

Pel que fa a la Vilar, convivia amb les vaques de la ramaderia extensiva des de que el seu titular va morir. Per aquest motiu, el dia 21 d’octubre es va presentar una instància a l’Ajuntament demanant que es procedís al trasllat de la Vilar al Santuari Gaia, com des del propi Santuari s’estava demanant i gestionant, evitant així perjudicis per la vaca”.

Per què surt pràcticament gratis maltractar animals?

/0 Comentaris/a ,

El passat mes d’agost vam viure el punyent cas de maltractament animal sofert per un gos al municipi de Teguise a Lanzarote. El gos, anomenat Timple, va morir després de ser emmordassat i asfixiat per dues persones que, tot i la gravetat dels fets, van ser condemnades a tan sols quatre mesos de presó i setze mesos de prohibició per a la tinença d’animals.

La història de Timple va aconseguir una gran repercussió mediàtica i va commoure de manera especial als mateixos veïns de Teguise. Desenes d’habitants del municipi canari, acompanyats per associacions protectores de Lanzarote, van acollir un emotiu comiat per al gos sota el lema “Que la seva mort no hagi estat en va i s’aconsegueixi canviar la Llei de Protecció dels Animals”.

Lamentablement, l’esgarrifós cas de Timple no correspon a un succés aïllat de maltractament animal dins de la societat espanyola. La realitat és que hi ha nombroses històries en què s’ha produït un delicte per maltractament, els culpables són condemnats i el càstig ha estat excessivament nimi. Des d’Animalados hem parlat amb dues expertes en dret animal per aprofundir sobre aquest tema.

 “Cada vegada són més visibles els casos de maltractament animal”

Cristina Bécares exerceix com a advocada especialitzada en Dret Animal, Dret de Família i Dret Penal. Ha participat en nombrosos casos de maltractament animal, alguns d’ells molt rellevants com l’assassinat de Benito, un gos de Bilbao que va morir estrangulat i trepitjat al cap de cinc mesos de ser adoptat. Cristina té molt clar que “la història de Timple ha estat terrible i la condemna imposada als responsables ha estat mínima”, això sí, considera que “aquest cas ha servit per donar visibilitat a la realitat que es viu als jutjats”.

Per l’advocada catalana, uns dels principals problemes és que “en molts casos de maltractament, la veu de l’animal queda únicament defensada per part del Ministeri Fiscal”, això succeeix perquè “en aquest tipus d’episodis amb animals, normalment no hi ha una acusació particular o popular i, conseqüentment, l’únic que demanarà proves i acusarà serà el mateix Ministeri Fiscal”.

Sobre la condemna imposada a Timple, Bécares afirma que “correspon amb el que preveu la legislació actual”, ara bé, “no fa ni de bon tros justícia als fets comesos pels condemnats”. Per a l’experta en dret animal, “el càstig podria haver estat superior en el cas que hi hagués intervingut alguna acusació més enllà del ministeri fiscal, podent demanar la pràctica de més proves i acusant per penes superiors”.

Cristina comenta que “la història de Timple no és un cas aïllat”, tot al contrari, “cada vegada són més visibles els casos de maltractament animal i tenen més presència en els jutjats que anys enrere. Durant l’any 2019 es van incoar 1090 procediments judicials per delictes de maltractament animal a tot l’Estat, alguns estan a l’espera de sentència i altres, com ha passat amb Timple, es van resoldre amb judici ràpid”.

La llicenciada en dret explica que “des de l’Associació DAP (Defensa Animal Professional), una associació formada per advocats i professionals creada el 2017, s’estan personant en procediments judicials relacionats amb delictes de maltractament animal”. L’objectiu principal d’aquesta acció és “poder demanar mitjans de prova per aconseguir acusar demanant les màximes penes de presó, evitant així l’arxiu dels casos o situacions com les de Teguise”.

Bécares considera que l’únic problema no és que les sentències per maltractament animal siguin fluixes, sinó que “el marc legal que tenim actualment, preveu penes de presó entre 3 mesos i un dia a una presó al tipus bàsic, i en el pitjor els casos d’entre 6 i 18 mesos en casos de resultat de mort, com va passar amb Timple. Aquest fet, juntament amb la falta d’acusacions més enllà de la Fiscalia, provoca que en moltes ocasions trobem sentències mínimes o absolucions”.

Finalment, Cristina Bécares ens diu que “cal modificar novament el Codi Penal perquè hi hagi un enduriment real de les penes per maltractament animal”. Alhora, considera que actualment “hi ha propostes interessants com la presentada des d’INTERCIDS per promoure la modificació de la Llei d’Assistència Jurídica Gratuïta, de manera que sempre que hi hagi un cas de maltractament animal a la via penal, s’activi la designació d’un advocat de torn d’ofici per defensar els interessos de l’animal-víctima”.

“Els delictes per maltractament animal estan penats a la baixa”

Anna Estarán és Advocada Especialista en Dret Animal i Coordinadora de l’Àrea Legal de la Fundació FAADA. Per a ella, el cas de Timple “no és únic, però ha tingut més repercussió mediàtica”, un fet que considera “necessari per visibilitzar aquests casos de gran crueltat que per desgràcia ens estem trobant diàriament”. Sobre la condemna Anna comenta que “va ser una conformitat amb la fiscalia perquè no hi havia acusacions personades i, per tant, es va negociar una pena baixa. Des del meu punt de vista, el càstig va ser molt fluix tenint en compte la crueltat dels fets”.

Estarán diu que “per desgràcia els casos de maltractament animal són habituals i cada dia ens arriben casos d’animals als balcons, maltractament per omissió que consisteixen en no donar aigua, menjar o atenció veterinària, agressions físiques… Recentment ens hem personat en un procediment com a acusació popular, en el qual el propietari d’un gos, amb una altra persona, el va torturar fins a matar-lo i el van gravar en un vídeo”.

Des del punt de vista de la Coordinadora de l’Àrea Legal de FAADA, “els delictes per maltractament animal estan penats a la baixa. Per començar, el Codi Penal recull el maltractament “injustificat” a un animal, la qual cosa ja demostra un error de base, ja que no hi ha maltractament justificat. No se li dóna la deguda importància a aquest tipus de delictes, és a dir, a causa de la consideració que es té dels animals a la societat, on se’ls ha utilitzat com a simples objectes. Sense anar més lluny, els animals de granja són sistemàticament torturats i usats per alimentar”.

Sobre la possibilitat d’un enduriment de les penes per maltractament, Anna afirma que “actualment la societat és més empàtica amb els animals i reivindica drets per a ells. Això provocarà que els estaments polítics busquin donar resposta a la necessitat de la població i s’acabi reformant el Codi Penal”.

Per acabar, Anna considera que la creació de la Direcció General de Drets dels Animals “és un gran pas, però a nivell pràctic veu complicat que pugui dur a terme tot el necessari per a una millor situació dels animals. És una direcció que depèn del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, però poc té a veure amb animals i no disposa de personal funcionari”.

Tot i això, Anna Estarán confia en la paraula del director Sergio García, qui es va comprometre públicament a canviar l’estat jurídic dels animals. L’advocada creu que “és urgent l’aprovació d’una Llei Marc de Protecció Animal, una Llei de Tinença de Gossos, com a Itàlia, eliminar la llei dels gossos considerats potencialment perillosos i una modificació del Codi Penal que inclogui, entre altres, els animals que viuen en llibertat, l’augment de penes de presó i perfilar qüestions de la redacció actual que no es van tenir en compte a nivell pràctic”.