Entrades

Investigat un alcalde d’Astúries per un delicte ecològic que afecta greument espècies en perill d’extinció

L’alcalde de Cangas del Narcea està sent investigat per delicte ecològic per unes obres que afecten greument el Parc Natural de Fuentes de Narcea i les seves espècies protegides. L’Ajuntament estava executant les obres sense cap autorització ambiental.

L’alcalde de Cangas del Narcea ha estat citat el proper 16 de febrer a declarar com a investigat davant el Jutjat Penal i Instrucció número 1 de Cangas de Narcea. Es tracta d’un judici per delicte ecològic com a conseqüència d’unes obres d’aterrament i per la construcció d’una pista que ha afectat greument una zona d’alt valor ecològic situada al Parc Natural de Fonts de Narcea, Degaña i Ibias, a Astúries.

El Fons per a la Protecció dels Animals Salvatges (FAPAS) va descobrir en una zona protegida d’alt valor ecològic, la realització d’unes obres que alteraven greument els ecosistemes naturals del Parc Natural i les espècies en perill d’extinció que l’habiten. Tot això va ser comunicat per aquesta associació al Servei de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil (SEPRONA).

“Aquesta obra s’està produint a una zona d’alt valor ambiental, una zona molt protegida. Són espais que requereixen un estudi profund i una autorització ambiental per poder fer obres. Tristament, la majoria de les persones pensen que els nivells de protecció dels ecosistemes són una exageració i no tenen més importància. Als ajuntaments preval més el tema vots que la conservació mediambiental. Óssos, cabirols i altres animals en protecció propis de la Serralada Cantàbrica es veuen greument afectats per aquest tipus d’obres”, explica per a Animalados Roberto Hartasánchez, president de FAPAS des del 1982.

“Als ajuntaments preval més el tema vots que la conservació mediambiental”

Tal com informen des de FAPAS, unes petites sendes que configuraven una zona de pas de fauna de la zona i amb importants valors ecosistèmics estaven sent destruïdes per la construcció d’una pista forestal. Aquestes accions humanes estaven alterant l’equilibri ecològic del Parc Natural de Fuentes de Narcea.

A més, FAPAS va poder comprovar que les forces de seguretat no tenien coneixement d’aquestes obres. L’Ajuntament de Cangas del Narcea estava executant les obres sense un pertinent estudi ambiental i no constava cap autorització ambiental per executar-les.

Segons l’opinió d’Eduardo Gil, advocat ambientalista i lletrat del FAPAS en aquest procediment “aquest cas ha de servir de precedent per crear consciència de la necessitat de preservar els valors ambientals de les zones legalment protegides, i de sancionar les obres que no expliquin amb les corresponents autoritzacions ambientals, i que executin de manera il·legal tant els particulars, com en aquest cas, les mateixes administracions públiques i ens locals”.

Després de la investigació i l’atestat del SEPRONA, la Fiscalia del Principat d’Astúries va procedir a instruir les diligències oportunes i presentar una denúncia per aquests fets davant l’òrgan jurisdiccional competent. FAPAS s’ha personat per sol·licitar, entre altres coses, la restauració del dany causat i la reposició dels hàbitats i els ecosistemes naturals a l’estat previ de l’inici de les obres.

La Fiscalia de Medi Ambient denuncia davant el jutjat la mort de dos óssos

La Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia d’Astúries ha comunicat a FAPAS que ha portat a terme dues denúncies davant els jutjats de Cangas del Narcea i Grado per l’aparició de dos óssos morts l’any passat, un a la localitat de Moal i l’altre a un camí a Somiedo.

Les denúncies de la Fiscalia davant dels jutjats han estat motivades per dos informes que FAPAS (Fons per a la Protecció dels Animals Salvatges) va remetre a la Fiscalia del TSJ d’Astúries els mesos de juny i juliol del 2021, argumentant la necessitat de desenvolupar procediments de recerca que determinessin si la mort d’aquests óssos pogués estar vinculada amb actes delictius.

Després de les corresponents diligències de recerca iniciades per la Fiscalia, el fiscal ha presentat les denúncies corresponents davant l’apreciació d’un presumpte delicte contra la protecció de la fauna, previst i penat als articles 334 i 336 del Codi Penal.

Fa anys que el FAPAS denuncia que en molts dels casos d’aparició d’óssos morts les administracions intenten ocultar les veritables causes, argumentant que els óssos morts van morir per causes naturals: depredació, baralles o estimbaments, amb la qual cosa eviten iniciar procediments de recerca que poguessin identificar altres causes de la mort d’óssos, especialment si poguessin estar vinculades amb actes il·legals.

El cas més mediàtic que ha pogut ser posat al descobert és el de l’ós Cachou, trobat mort a les muntanyes del Pirineu aranès, sent immediatament considerada aquesta mort per part de les Administracions de la vall d’Aran com un fet produït a causa d’una baralla entre óssos.

La denúncia de FAPAS i d’altres ONGs va obligar a una severa investigació que va posar al descobert una trama mafiosa per matar óssos en què estaven involucrats responsables de la conservació de l’espècie.

Ara, a Astúries es posen en marxa dos processos judicials que donaran peu a la possibilitat de sortir d’aquest cercle viciós on s’han instal·lat les administracions d’aquells territoris on hi ha óssos i que fins ara han intentat evitar per tots els mitjans, tret de morts impossibles de camuflar, l’aparició d’óssos morts en camins o llocs estranys fos investigada amb el màxim rigor tècnic i científic, qüestió que, lamentablement, no s’ha donat al llarg dels darrers anys amb els óssos morts localitzats a les muntanyes cantàbriques.

La Fiscalia del TSJ d’Astúries investiga la presència de llops capturats en trampes

FAPAS va denunciar davant la Fiscalia l’aparició de llops vius amb evidents senyals d’haver caigut en trampes de captura amb possibles interessos científics. Els animals aconsegueixen sobreviure però queden mutilats i en un deplorable estat de supervivència.

Durant l’any 2020 i l’actual, les càmeres de FAPAS instal·lades per al control de fauna salvatge, han pogut identificar exemplars de llop que presentaven profundes ferides, així com la presència de restes de trampes enganxades a coll dels animals.

La utilització de trampes ha estat històricament una activitat duta a terme per caçadors furtius per matar espècies com el llop, però la singularitat de la presència d’aquests llops amb restes de trampes és que no moren. Les restes de cables enganxats al coll evidencien que es tracta de models de trampes per capturar llops vius, ja que el sistema de captura porta un mecanisme que impedeix que el llop al quedar-se atrapat pel coll mori estrangulat.

La Universitat d’Oviedo porta a terme un programa de captura de llops per col·locar collarets de seguiment per satèl·lit. FAPAS ha pogut contrastar que la presència d’aquests llops malferits i amb restes de trampes al coll és coincident en el territori i en el temps amb l’execució de la feina d’investigació de la Universitat. Les càmeres de FAPAS han pogut identificar llops portant collarets de seguiment i llops ferits en les mateixes àrees, així com exemplars coincidents en una mateixa rajada.

FAPAS ha sol·licitat a la Fiscalia d’Astúries que investigui si hi ha relació entre aquestes situacions, que es determini l’autoria de les persones que han col·locat trampes que causen aquests danys als llops, ja que evidentment són compatibles amb els sistemes de captura en viu per activitats científiques.

La utilització de trampes de captura en viu per a usos científics està autoritzada pel Govern d’Espanya, però aquelles trampes que capturen llops pel coll no estan permeses en les zones amb presència d’óssos, ja que si cauen en una d’elles, el parany amb gran seguretat el mataria al tenir els óssos un coll més gruixut que el dels llops. Llavors el mecanisme que impedeix el tancament i l’escanyament no funcionaria.

FAPAS ha denunciat davant el Servei de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil (SEPRONA) la desaparició de dues ósses reproductores a l’interior del Parc Natural de les Ubiñas la Mesa. Aquestes ósses utilitzaven territoris on s’ha efectuat el trampeig per capturar llops per part de la Universitat.

FAPAS denuncia la presència de trampes per capturar animals salvatges al Parc Natural de Las Ubiñas

El Fondo para la Protecció de los Animals Salvajes (FAPAS) denuncia una situació insostenible en els espais protegits d’Astúries després de la localització de llops amb restes de cables de trampes en el seu coll al Parc Natural de les Ubiñas.

FAPAS ha denunciat la situació insostenible que està passant en els espais protegits d’Astúries. L’associació animalista ha destacat el “profund abandonament de la natura, el menyspreu per la conservació de la biodiversitat, l’abandonament de la vigilància, la impunitat de la caça furtiva i el trampeig indiscriminat de fauna silvestre sota la protecció de la pròpia Administració Regional” .

Aquesta denúncia pública s’ha produït després que el Fondo para la Protección de los Animales Salvajes hagi identificat la presència de llops amb restes de cables de trampes en el seu coll al Parc Natural de les Ubiñas (Astúries). Una notícia que ha encès totes les alarmes després de la desaparició de dues femelles joves reproductores d’ós bru que es trobaven a la mateixa zona on han estat localitzats els llops capturats amb trampes.

“Des del mes de febrer de l’any passat, estan sent identificats exemplars de llops, alguns en un penós i lamentable estat físic, amb evidències que han estat capturats en trampes. Normalment, les trampes utilitzades en la caça furtiva causen la mort per estrangulament dels animals capturats. En aquest cas, sembla que es tracta de trampes per poder capturar els llops sense causar-los la mort”, especifiquen des de FAPA.

Els llops descoberts des d’aquesta associació amb seu al nord d’Espanya portaven al coll restes de cables d’acer que probablement formaven part de les trampes. Segons explica FAPAS, “aquests artefactes de captura de fauna salvatge porten incorporat un dispositiu que en estrènyer el coll de l’animal fa límit i evita l’estrangulació. Són trampes que normalment s’utilitzen en treballs d’investigació”.

FAPAS detalla que “el problema està en que aquest tipus de trampes que normalment són encebades amb algun producte d’atracció per als animals, per exemple un tros de carn, estan dissenyades per capturar llops pel coll, de manera que el límit funciona sense causar mal. Però aquestes trampes també poden atraure un ós, que tenen un coll més gran, i per tant, sí que pot patir un estrangulament i la conseqüent mort”.

El Fondo para la Protección de los Animales Salvajes ha denunciat davant el Seprona de la Comandància de la Guàrdia Civil a Oviedo la desaparició de les dues femelles reproductores d’ós bru, de les quals s’ha perdut tot contacte de seguiment, una a setembre de 2018 i l’altra a l’agost de 2019. Aquests dos animals es trobaven en un territori coincident amb la presència dels llops que han caigut en les trampes.

FAPAS ha pogut captar les imatges dels llops gràcies a la feina que realitza l’associació en el Parc Natural de les Ubiñas amb les seves càmeres de fototrampeig per dur a terme el seguiment i el control de l’ós bru. Des de l’any passat, van començar a aparèixer a les cambres exemplars de llop amb restes de cables enganxats pel coll, el que indica que sens dubte van caure en el parany, però van aconseguir alliberar-se i fugir.