Arxiu d'etiquetes per: FAPAS

Aquestes són les principals victòries i èxits animalistes del 2023

Arribem al final de l’any 2023, un any marcat en matèria de protecció animal per l’entrada en vigor de la primera llei estatal espanyola de benestar animal. La nova norma, impulsada pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, comporta una sèrie de punts que beneficien clarament els drets i el benestar dels animals. No obstant això, no totes les qüestions que abasta la Llei han estat positives o han complert les expectatives generades al principi.

Com ja és habitual al llarg dels darrers anys, des d’Animalados ens hem posat en contacte amb algunes de les principals associacions i entitats de benestar animal d’Espanya per conèixer de primera mà les victòries animalistes de l’any que està a punt de finalitzar.

“La protecció dels gossos de caça continua quedant pendent”

Des de l’Associació Nacional per a la Defensa dels Animals (ANDA), com no podia ser d’una altra manera, valoren molt l’aprovació de la nova Llei de Benestar Animal. Tot i això, consideren que, al seu torn, “ha estat una oportunitat perduda”, ja que “la protecció dels gossos de caça continua quedant pendent i caldrà veure quan, qui ho fa i amb qui compta”.

No obstant això, en referència a la nova Llei, ANDA considera que també hi ha aspectes molt positius i importants en què la mateixa associació feia anys que lluitava com són la fi de l’ús d’animals salvatges o l’establiment d’un llistat d’espècies susceptibles de mantenir a domicilis particulars i queden prohibides totes les altres, entre moltes altres qüestions.

Deixant de banda la Llei de Benestar Animal, l’associació ANDA pensa que també ha estat una gran victòria que, per primer cop, la Comissió Europea hagi proposat un text legislatiu específic per a la regulació de la compra i la venda de gossos i gats. “És una gran notícia que, per fi, la Comissió Europea hagi pensat establir una norma reguladora comuna a tota la Unió Europea”.

Aquesta qüestió ha estat sempre una demanda d’ANDA, farts de tants cadells criats de forma incontrolada als països de l’est de la Unió Europea i inundant els mercats occidentals, tant de patiment de les gosses mares en aquestes «fàbriques de cadells», transports irregulars i, a més, estafes per vendes de cadells que no es corresponien amb el desitjat o simplement estaven malalts i acabaven morint.

“El moviment animalista ha aconseguit situar la perspectiva animal dins de l’agenda política”

Des d’AnimaNaturalis també valoren com a èxit principal de l’any l’aprovació i l’entrada en vigor de la primera llei de protecció dels drets i benestar dels animals, una victòria que consideren “un èxit del moviment animalista que ha aconseguit situar la perspectiva animal dins de l’agenda política. Això ja és en si mateix un triomf!”.

L’organització de defensa animal iberoamericana, això sí, adverteix que la Llei de Benestar Animal és una llei “molt complexa i amb molts dubtes sobre la seva aplicació”, però creu que “és un pas decisiu que afectarà positivament milions d’animals”.

D’altra banda, aquest any, des d’AnimaNaturalis, han realitzat una campanya ambiciosa per influir en l’agenda política a Espanya durant les passades eleccions generals, aconseguint així que importants partits incloguessin en els seus programes compromisos de protecció animal molt rellevants.

L’ONG de defensa animal també s’ha bolcat a paralitzar la instal·lació a Las Palmas de Gran Canària de la primera granja de pop des de larva del món. Una victòria que segons l’organització “de moment ho estem aconseguint”.

Per acabar, AnimaNaturalis destaca com a èxit del 2023 el llançament d’una investigació pionera a Espanya per denunciar la despesa que destinen cada any 1.820 ajuntaments per a l’organització de festes populars amb bous. A més, a l’octubre el Parlament de Catalunya va donar llum verda a la proposta de llei per prohibir les modalitats més cruels de correbous. L’organització avisa: “Aquesta lluita continuarà el 2024”.

“Hem lluitat per incloure els gossos de caça a la llei, però no ha estat possible”

Com ja hem comentat prèviament, no tot han estat èxits per als animals d’Espanya al llarg de l’any 2023. Aquest és el sentir de la Plataforma NAC (No A la Caça), una organització que lluita contra la caça en totes les seves modalitats i té com a objectiu immediat acabar amb la caça amb llebrers i altres races.

Per a aquesta plataforma de defensa animal el 2023 ha estat un any difícil: “Respecte a la nostra lluita… molts èxits no hem tingut. Hem lluitat perquè els gossos de caça no es quedessin fora de la llei, però no ha estat possible. Així que no podem celebrar cap èxit”, declaren.

Tot i aquest sentiment, la Plataforma NAC no cedirà en el seu afany d’aconseguir el seu objectiu, que no és altre que acabar amb la caça. “La caça és negoci, mort, sang, tortura, masclisme, deteriorament de la natura, atemptat contra la vida salvatge, símbol de l’abandó del medi rural, el pitjor dels classismes, sorolls de trets criminals. Perquè la caça és assassinat, no la recolzis”, exclamen.

“L’ós bru evoluciona de manera favorable a Espanya”

Els animals salvatges també han tingut èxit al llarg de l’any 2023. Així ho pensa el FAPAS (Fons per a la protecció dels animals salvatges). Per a aquesta organització, el 2023 acaba sent un any en què “es confirma la bona evolució de la població de l’ós bru al sud de les muntanyes cantàbriques”. La presència de femelles reproductores a la comarca d’Omaña (Lleó), acompanyada d’una població creixent de mascles i juvenils que es desplacen cap a territoris més al sud, posen de manifest “la gran possibilitat d’expansió d’aquesta espècie”.

Així mateix, el FAPAS assegura que aquesta situació de l’ós bru indica també la seva capacitat d’“establir-se sobre territoris que es consideraven de menor importància ecològica i poc aptes per ser utilitzats pels plantígrads”. Ara, des de l’organització de defensa animal, saben que “molts territoris de la Península Ibèrica podrien albergar óssos també, només falta que hi arribin”, conclouen.

Des d’Animalados celebrem totes aquestes victòries en matèria de defensa animal que han volgut compartir amb nosaltres algunes associacions i entitats, així com molts altres èxits que s’han produït al llarg de l’any 2023 a favor del benestar dels animals. Esperem que el 2024 vingui carregat de nous triomfs per a tots els animals del món, una fita que, sens dubte, serà possible gràcies a la tasca que exerceixen nombroses persones, organitzacions i entitats de manera altruista i desinteressada.

FAPAS i Medi Ambient es reuneixen per tractar la complicada situació del llop a Astúries

El secretari d’Estat de Medi Ambient, Hugo Morán, es reunirà demà dimarts al seu despatx del Ministeri de Transició Ecològica amb el director de l’ONG FAPAS, Roberto Hartasánchez, per tractar la complicada situació que viu actualment el llop a Astúries.

El Fondo para la Protección de los Animales Salvajes (FAPAS) va denunciar durant el mes de maig la mutilació i el maltractament que estaven patint els llops a conseqüència dels mètodes de trampes utilitzats pel Govern Asturià per fer un estudi de recerca i seguiment de l’espècie.

De manera que, en aquesta reunió amb el Secretari d’Estadi de Medi Ambient, l’asturià Hugo Morán, el FAPAS podrà fer-li arribar tota la documentació gràfica obtinguda per la mateixa associació de defensa animal on es mostren les conseqüències de la captura de llops per part del Govern asturià d’Adrián Borbón durant els darrers quatre anys.

Un programa de captura de llops ‘macabre’

Durant la darrera legislatura, el Govern d’Astúries va desenvolupar un programa suposadament científic de captura de llops que, segons FAPAS, ha estat manipulat com una estratègia de gestió de la població de l’espècie per rebaixar danys i tensions amb el món rural, molt especialment amb la ramaderia de muntanya.

L’ONG de defensa animal considera que aquest programa, que ha estat dut a terme en el més absolut secret i amb manca de transparència, va acabar convertint-se en un macabre treball de captura de llops que ha deixat molts exemplars en situació crítica de supervivència després d’haver estat capturats, molt d’ells, amb trampes no autoritzades per la Unió Europea.

“FAPAS ja va denunciar al seu dia l’estratègia d’obtenir vots del món rural mitjançant la captura de llops, així com la utilització política d’aquesta espècie per part del Govern Regional de l’anterior executiu asturià. Manipulació mantinguda i posada al descobert també durant els quatre anys del president Adrián Barbón, malgrat que aquest darrer ha tractat per tots els mitjans que organitzacions independents com FAPAS no poguessin tenir accés a informació sobre una actuació com ha estat el trampeig de llops”, indica l’ONG.

El bestiar rural, amenaçat pel sistema de trampeig

A través d’un treball de camp amb càmeres automàtiques, FAPAS ha pogut demostrar com el programa de captures del Govern asturià ha mutilat un gran nombre de llops salvatges, condicionant-los en la seva supervivència cap a preses més fàcils d’obtenir com és el bestiar domèstic o endinsant-los en pobles i llogarets a la recerca de despulles.

Segons l’organització de defensa animal, aquesta situació ha creat de manera intencionada una gran alarma social que el Govern regional d’Astúries ha justificat com a fenomen associat a una gran abundància de llops, cosa que FAPAS considera que ‘evidentment no és cert’.

En l’actualitat, el treball de captura i seguiment de llops és finançat pel mateix Ministeri de Transició Ecològica, motiu pel qual FAPAS sol·licitarà al Secretari d’Estat de Medi Ambient del Ministeri de Transició Ecològica que posi fi a aquest programa de captura de llops a Astúries amb suposats fins científics.

La Fiscalia investiga els enverinaments de diversos animals a alguns municipis d’Astúries

Fa anys que les associacions de defensa animal d’Astúries alerten de l’ús de verins per matar els animals. Els activistes demanen més implicació per part de les autoritats.

La Fiscalia Superior d’Astúries ha comunicat a la Coordinadora Ecoloxista, una associació que intenta aportar solucions als problemes ambientals del Principat, que han obert diligències d’investigació per l’enverinament de diversos animals en alguns consells del centre d’Astúries.

La investigació de la Fiscalia arriba després de la denúncia interposada per la Coordinadora Ecoloxista després de tenir coneixement de la presència de voltors i gossos morts els últims mesos a causa d’enverinaments. Segons afirma l’associació de defensa mediambiental, els cadàvers dels animals van ser trobats en diversos consells del centre d’Astúries com Teverga, Quirós, Proaza, Yernes i Tameza i Mieres.

La Coordinadora Ecoloxista no és l’única associació de defensa mediambiental que ha denunciat l’enverinament d’animals a Astúries. El Fons per a la Protecció dels Animals Salvatges (FAPAS) també va advertir d’aquesta problemàtica després de rebre l’avís de diferents excursionistes que van trobar cadàvers de voltors durant els darrers anys a diferents punts del centre del Principat.

La mort per enverinament d’animals a Astúries és una realitat existent any rere any, però els activistes no entenen la manca d’implicació i de solucions per part de les autoritats: “Cada any es produeixen aquests enverinaments que sistemàticament han estat ocultats per  l’Administració o fins i tot ni tan sols denunciats malgrat ser un delicte mediambiental greu”, indica FAPAS.

La Coordinadora Ecoloxista, per la seva banda, considera que “l’administració del Principat d’Astúries no posa l’afany necessari a perseguir delictes tan greus com és l’ús de verins per matar els animals que resulten molestos”. “Malgrat les desenes d’episodis d’enverinament que es coneixen els últims anys, han estat molt pocs casos els que s’han pogut emportar els tribunals”, afegeixen.

La Coordinadora Ecoloxista recorda que la utilització de verins al medi ambient implica l’eliminació de la fauna en general, perquè és un mètode no selectiu que afecta espècies depredadores de tota classe: carronyeres, omnívores i fins i tot animals domèstics. A més, aquesta pràctica és molt cruel, ja que porta a una mort lenta i dolorosa per sufocació i paràlisi muscular de l’animal.

La presència d’animals morts per enverinament és un crim ambiental molt seriós i un risc per a la conservació de la biodiversitat. Aquesta pràctica delictiva afecta espècies protegides com l’os bru cantàbric o l’àliga reial i té efectes negatius molt greus a la cadena tròfica. Esperem que la justícia faci la seva feina i no hàgim de lamentar més morts amb aquest nivell de crueltat.

Alarma per la presència de cadàvers de voltors enverinats a Astúries

L’associació FAPAS alerta de la presència de cadàvers de voltors enverinats a tot el centre d’Astúries des de la setmana passada.

Durant els últims dies han aparegut més d’una dotzena de voltors morts a diferents punts d’Astúries, des del consell de Mieres als de Teverga, Yernes i Tameza, Proaza o Quirós. El Fons per a la protecció dels animals salvatges (FAPAS) ha alertat d’aquest fet després de la trucada d’excursionistes que han localitzat els cadàvers mentre feien travesses de muntanya.

Després de rebre aquestes trucades, FAPAS s’ha desplaçat a visitar les colònies de reproducció ubicades a la Vall del Trubia i han pogut observar també voltors morts als penya-segats, en llocs totalment inaccessibles. Això ha generat les sospites que el nombre real de voltors i d’altres animals salvatges morts és impredictible, ja que els cadàvers poden quedar en llocs impossibles de localitzar.

Exemplar de voltor trobat sense vida a Astúries/ FAPAS

L’associació de defensa animal té coneixement que els exemplars morts han estat recollits per personal de la Conselleria de Medi Rural, sense poder determinar el veritable abast d’aquest enverinament massiu de fauna salvatge al centre d’Astúries. A més, la intoxicació sembla també haver afectat gossos de caça i fins i tot un caçador que va resultar intoxicat en manipular el seu gos mort.

FAPAS detalla que la presència de verí a zones osseres, tal com ha passat en aquesta ocasió, és un crim ambiental d’extraordinari risc per a la conservació de la biodiversitat. Davant d’aquesta situació, l’associació reclama al Principat que engegui protocols de vigilància o mantingui col·laboració amb les entitats que poden ajudar a verificar el problema.

A més, les associacions podrien ajudar a localitzar més exemplars morts, mantenint com a única actitud el secretisme i l’ocultació pública dels fets. Esperem que s’aturi aviat el problema i cap animal més pateixi les conseqüències d’aquest verí.

FAPAS demana la instal·lació de contenidors d’escombraries anti-óssos pel bé de la conservació de l’espècie

La presència d’óssos buscant aliment als contenidors d’escombraries d’Astúries suposa un greu problema per a la conservació de l’espècie.

L’increment de la població d’ós bru ha donat lloc a què, en algunes zones d’Astúries, alguns óssos acudeixin a aquests contenidors a la recerca de deixalles que, encara que no ho sembli, aporten una gran quantitat de menjar que aquests animals aprofiten. Tant és així que, en alguns països del centre d’Europa, s’ha constatat que les femelles que freqüenten contenidors d’escombraries tenen de mitjana més cries que les femelles que mai no visiten aquests llocs.

Actualment, Astúries ja té diferents llocs on els óssos s’han habituat a menjar en contenidors, consells com Proaza o Ibias, generant molèsties innecessàries als veïns dels pobles per la proximitat dels óssos a les cases atrets pel menjar.

Segons el Fondo para la Protección de los Animales Salvages (FAPAS), aquestes situacions han de ser ja tingudes en compte per evitar que es generalitzi a la població ossera aquest hàbit de recerca d’aliment als contenidors d’escombraries.

Contenidor visitat pels óssos a Proaza/FAPAS

Cal tenir en compte que les femelles ensenyen les seves cries a localitzar zones on trobar aliment, per tant, en cas de no evitar aquesta situació, els óssos de les àrees de muntanya podrien adquirir artificialment hàbits que no són desitjats des d’un punt de vista ecològic de l’espècie.

Davant d’aquesta situació, FAPAS ha sol·licitat a COGERSA, la companyia de gestió de residus sòlids d’Astúries, que canviï els contenidors d’escombraries actuals per altres models que impedeixen accedir als óssos a l’aliment que hi ha al seu interior.

En especial, aquest canvi hauria de produir-se ja en aquelles zones rurals on actualment es comprova que ja hi ha óssos habituats a acostar-se als contenidors a la recerca de menjar, situació que amb l’increment de la població ossera, sens dubte s’anirà produint en el futur també a altres zones rurals.