Arxiu d'etiquetes per: fotografia

Un idil·li animal

Una exposició fotogràfica a l’Hospitalet mostra una mirada especial cap als animals

Fins al 3 de Febrer la fotògrafa italiana Cecilia Melelli exposa a l’Hospitalet de Llobregat una selecció de les seves obres. Els retratats són animals i, a través d’aquesta relació, sembla que s’enorgulleix de la seva animalitat. La col·lecció es presenta en la seva llengua materna “Con gli occhi di un animale” així, literalment. Les fotografies no necessiten traducció, connecten de manera directa, sense barreres. El Centre Cultural Sant Josep ens convida a reconnectar-nos amb els animals des d´una mirada doblement bella. La composició, els colors, la simetria o l’originalitat de les formes apareixen, a través de Cecília, amb una sensibilitat especial. A la mostra no es pretén competir en virtuosisme tècnic, importa molt més el que transcendeix que la qualitat d’impressió o la definició dels píxels.

Els individus fotografiats no pertanyen a les espècies clàssiques, ni se cenyeixen a una única categoria. Insectes, aus, mamífers; tots troben un lloc de respecte sense jerarquies. Lluny d’aquestes estampes èpiques, exòtiques, preparades o de vegades fins i tot violentes, Cecília es relacionen amb els protagonistes amb afecte i simpatia. Ella diu que els ingredients fonamentals de les seves instantànies són la paciència i l’amor i així reflectir la forma personal que té d’observar els animals.

Conèixer de boca de l’autora la relació que ha establert amb un cérvol, amb una mantis o amb els cignes de Vila Borghese, a la seva Roma natal, ens dóna context per comprendre per què la senzillesa de les fotos ens emociona. És una bona cosa escapar-se a aquesta exposició gratuïta en solitud, en bona companyia, nens inclosos.

Obren les tardes i el dissabte al matí. Ens encantarà que ens escriviu explicant quina és la vostra foto preferida.

Una abella que arrossega pol·len i s’alimenta, un cuc que serà una papallona. Un llop, un isard o un petit insecte sobre una poma. Pitrojos, grulles, marietes. Animals amb què es conviu a casa, animals als quals es visita sigil·losament al bosc o es descobreixen en un passeig campestre. Cecília diu que simplement estima els animals. Veient les seves fotografies sentim com ells l’estimen: un idil·li que ens inspira.

Emma Infante

Aquesta és la fotografia guanyadora dels Comedy Wildlife Photo Awards 2021!

El concurs de fotografia més divertit i popular del món, els Comedy Wildlife Photo Awards, ha anunciat que el guanyador de la competició general d’aquesta edició és el fotògraf aficionat de Blackburn (Anglaterra) Ken Jensen, gràcies a la seva instantània titulada Ouch!

Els guanyadors del concurs van ser revelats al programa ‘The One Show’ de la BBC davant de milions d’espectadors, una acció innovadora d’un concurs que ha vist créixer la seva popularitat de manera espectacular malgrat els seus set anys de vida. En aquesta edició s’han presentat un total de 7.000 fotografies, de les quals 40 van ser preseleccionades per aconseguir un primer premi de la competició general, que finalment ha estat per a l’anglès Ken Jensen.

La imatge guanyadora va ser capturada al pont del riu Xun a Yunnan (Xina) durant unes vacances familiars de Ken Jensen l’any 2016. Els micos deambulen lliurement per aquests boscos, jugant al pont i relacionant-se amb els humans, per la qual cosa no són gens tímids. A la fotografia guanyadora podem contemplar un mico assegut en un dels cables de suport del pont, mentre la seva expressió facial expressa dolor després de fer-se mal en una zona delicada del cos.

© Ken Jensen / Comedy Wildlife Photography Awards 2021

Sobre el primer premi, Ken ha expressat: “Em vaig sentir absolutament aclaparat en saber que la meva fotografia havia guanyat, especialment després d’observar que la resta de les imatges del concurs eren meravelloses. És una gran sensació saber que la meva foto fa somriure molta gent, a més d’ajudar a una causa de conservació d’aquesta espècie. Estic molt agraït amb les persones que han votat la meva foto i també m’agradaria agrair als organitzadors del concurs, sense els quals això no hauria estat possible. M’encanta aquest premi!”.

“El concurs pretén promoure la conservació de la vida salvatge a través de l’humor”

Els premis Comedy Wildlife Photography Awards van ser cofundats el 2015 pels professionals de la fotografia Pablo Joynson-Hicks i Tom Sullam. L’objectiu era crear un concurs amb el sentit més graciós de la fotografia i ajudar alhora a promoure la conservació de la vida salvatge a través de l’humor. Aquest any, el concurs ha donat suport a Save Wild Orangutanes (una iniciativa que pretén protegir els orangutans del Parc Nacional Gunung Palung, a Borneo), a qui han donat el 10% dels seus ingressos nets.

Sobre els premis d’aquest any, el presentador de televisió Kate Humble ha dit: “He estat jutge als Comedy Wildlife Photographi Awards des que van començar i m’encanta. Mai no deixen d’animar-me. Les fotografies no poden ser simplement divertides, a més, han de ser d’una qualitat realment excel·lent i aquest any s’han superat a ells mateixos. Pel que fa al guanyador d’aquest any, la fotografia expressa mil paraules. Bé en realitat una: Ouch!”.

Un equip de fotògrafs molt caní

 

Fran Lorca, el nom artístic del qual, Eco Lorka, hibrida el seu i el del seu estimat gos Eco, arriba a Barcelona amb la seva càmera al novembre.

Sota el projecte Dogtour, fotògraf i acompanyant caní han recorregut ja diferents ciutats espanyoles retratant a altres cans. Des del mes de febrer de 2017, i partint de la seva ciutat natal, Sevilla, han estat a Còrdova, Saragossa, Pedrezuela, Salamanca, Granada, Bilbao, Múrcia, Valladolid, Cadis, Tarragona, Burgos, València i Madrid.

Quan li preguntem a Eco el motiu d’aquest viatge fotogràfic ens explica que tot va començar amb el seu gos. Abans de l’arribada del ca, poc sabia ell de gossos. L’amor cap al seu company li van fer descobrir el món caní que ara adora.

La possibilitat de viatjar amb ell i treballar del que més li agrada li va semblar la millor idea del món, i així el 2013 es van embarcar en aquest projecte.

Les fotografies d’Eco són senzilles, directes, com el ens explica “M’agrada retratar l’essència de cada animal. Els aspectes comuns que les seves famílies reconeixen. I ho faig amb la dignitat que es mereixen, amb tot el que la paraula “dignitat” implica. Per això de moment faig servir un esquema senzill, una il·luminació pictòrica i busco el semblant més just per a cada un dels que posen per a mi. Crec que fotografiant d’aquesta forma faig algun tipus de justícia animal. El repte que suposa enfrontar-me a cada animal i mostrar la seva personalitat en cada fotografia em manté actiu i viu. “

Eco Lorka estarà a Barcelona els dies 23, 24 i 25 de novembre a la Clínica Veterinària Animalia Barcelona. Els que us vulgueu inscriure a l’esdeveniment i demanar més informació ho podeu fer a través del seu web on trobareu el link a les seves xarxes socials.

Us deixem un vídeo sobre Dogtour.

Sílvia Esteve

Capturant instants

“Feliç el qui vola sobre la vida, i comprèn sense esforç el llenguatge de les flors i de les coses mudes.” Charles Baudelaire

 

Aturar el temps. Convertir l’instant en eternitat. Burlar la mort que ens porta l’oblit.
La fotografia, fins i tot més que els vídeos, és l’art que millor aconsegueix capturar l’ànima. Sigui el que sigui aquesta. La fotografia, aturant, conté.

Els reportatges d’Ariadna Creus, del seu projecte Els Magnífics, són Fotografia perquè aconsegueixen precisament això.

Inquieta, petita, veloç… Ari és tot el contrari a les seves obres: pausades, pacífiques, hieràtiques en moviment. Ari té el do de trobar-te en el teu laberint. A tu i als teus.

Mirades. Mirades secretes de gats. Creuament de mirades del qui oblida que està sent fotografiat. Imatges, amb contorns desenfocats i enquadraments realitzats des del cor, que aconsegueixen plasmar les relacions d’amor entre els nostres companys i nosaltres. Entre el seu “magnífic” Trico i ella.

Ari dispara a l’instant, ni al subjecte ni a l’objecte. Dispara i mata a l’oblit, donant vida amb un clic a la memòria.

Il·lumina la quotidianitat, el subtil, l’efímer, convertint en record, en postal, un petit instant del nostre pas per aquest món.

Article de Sílvia Esteve