Tag Archive for: gos

Per què és tan important passejar regularment el teu gos?

Un gos que passeja diverses vegades al dia és un gos feliç.

Algunes persones creuen de manera equivocada que passejar el gos només serveix perquè faci les seves necessitats. A més, passejar té molts beneficis tant per a l’animal com per al responsable del pelut.

Caminar manté el gos sa físicament i mentalment. Un gos que passeja diverses vegades al dia i fa recorreguts llargs, és un gos feliç, més equilibrat i amb una esperança de vida més gran. Les passejades enforteixen l’enllaç entre el gos i el propietari. A més, un gos sap bé qui li dóna menjar i qui el treu al carrer, que són les dues activitats que més vincle generen.

Durant els passejos, els gossos no paren d’ensumar, una acció que forma part de la seva naturalesa, per la qual cosa les sortides satisfan una necessitat primordial i així poden conèixer els veïns i altres gossos. Un gos que no socialitza sol desenvolupar problemes d’agressivitat o depressió.

Caminar ajuda a mantenir forts els músculs de l’animal, cremar calories i manté en bona forma les seves articulacions. D’altra banda, els gossos que caminen regularment són més actius quan envelleixen.

Les passejades ajuden contra l’estrès, l’ansietat i la hiperactivitat. Un gos que arriba a casa cansat després de sortir al carrer és un gos més tranquil i equilibrat, a més, l’animal desenvolupa menys problemes de comportament a casa i al carrer.

És important que el gos s’acostumi a passejar des de cadell. D’aquesta manera, l’animal tindrà menys por dels sorolls del carrer, ja que passejant s’han acostumat a escoltar-ho com una cosa normal.

Pots aprofitar el passeig per ensenyar el teu gos a no tenir por d’anar al veterinari. Si de manera regular passeges amb el teu gos per davant de la clínica sense entrar, el pelut deixarà de témer la visita al veterinari (almenys fins que entreu).

Passejar el gos també té beneficis per a l’humà. T’ajuda a cremar calories i manté en forma una gran quantitat de músculs del teu cos, no només a les cames. També ajuda a mantenir sa i fort el cor.

Enfortir l’enllaç amb el teu gos ajuda a comprendre millor el comportament de l’animal amb altres persones i amb altres gossos, també a conèixer quan faran les seves necessitats… i pots conèixer persones a qui també els agraden els gossos.

A més a més, passejar el gos és una bona excusa per sortir de casa i combatre l’avorriment. És una ocasió ideal per passejar perquè et ve de gust o simplement per conèixer més el barri on vius.

Font: AMIC/wikifauna.com

És bona idea jugar a tirar-li la pilota al gos?

El joc de la pilota facilita que el gos faci més cas i permet cansar-lo més fàcilment, però també pot provocar obsessions, lesions i baralles amb altres gossos

Pilota, pilota, pilota. Costa trobar un parc on no hi hagi algú jugant a tirar-li la pilota al seu gos. En alguns parcs, fins i tot, son tots els gossos els que estan pendents de la seva pilota: ulls ben oberts, orelles dretes, cos en tensió i màxima concentració. Pilota, pilota, pilota. Aquell objecte rodó està a punt de cobrar vida i l’instint és implacable. L’obsessió arriba a tal punt que ni tan sols s’adonen que hi ha altres gossos a a prop seu. Només veuen la pilota en mans de l’amo que en qualsevol moment començarà a volar per acabar botant per terra com si fos una presa. A vegades, el llançament es retarda i la pressió és tal que els gossos borden, insisteixen, demanen la seva presa i entre lladrucs repeteixen: pilota, pilota, pilota.

Però, és bona idea tirar-li la pilota al gos? Molts amos de gossos defensen que si. La pilota permet que l’animal pugui estar sense lligar i redueix el risc que s’escapi o que es distregui amb una altra cosa, perquè mentre dura el joc només té ulls per la pilota. A més, el llançament continu de l’esfèric ajuda a que l’animal es mogui molt i, per tant, es cansi. Malgrat tot, entre els mateixos defensors de la pilota, alguns reconeixen que els preocupa l’obsessió que embriaga l’animal. De bon matí quan es lleven, quan surten a caminar, quan arriben a casa… només hi ha una cosa al cap: pilota, pilota, pilota.

Els experts ho tenen bastant clar. L’ensinistradora d’Essència Canina, Júlia Guiu, adverteix que aquest joc pot generar unes conseqüències negatives com “la pèrdua de la capacitat de comunicació amb altres gossos” o la incapacitat “d’aturar el joc per si sol” o de gaudir amb qualsevol altra activitat, però avisa que també pot provocar complicacions físiques: “El joc de la pilota pot produir dolors i lesions a les articulacions com el meluc, les espatlles i el coll”, ja que empaitar l’esfèrica implica “salts bruscs, aturades i mals gestos que son perjudicials”. Per tot plegat Guiu, que a més d’educadora canina té un allotjament per a gossos, avisa que jugar a la pilota amb el gos “no aporta res de bo per a la salut” de l’animal.

L’ensistrador caní Mario Lanero tampoc és defensor del joc de la pilota ja que creu que pot fer caure el gos en un “bucle obsessiu”. El joc de la pilota, defensa, es pot practicar a casa per ensenyar-li al gos a buscar-la i a tornar-la obeint les ordres de l’amo però al parc no és bona idea ja que, a més, pot provocar baralles entre gossos quan un d’ells agafa una pilota que no és la seva. Lanero avisa que si el gos borda insistentment per demanar a l’amo que li llanci la pilota és una clara senyal que l’animal ja està obsessionat. En aquests casos, recomana, més val posar-se en mans d’un especialista. “Quan més temps faci que l’animal està obsessionat, pitjor”, avisa. Pel que fa a les races, potser algunes com els pastors o els de caça, poden tenir més tendència a obsessionar-se buscant la pilota, però “es poden obsessionar gossos de totes les races”. Això si, al final, cada gos és un cas i al final “qui mana és l’individu, no la raça”, diu.

Falsos mites sobre l’alimentació dels gossos

Existeixen molts mites i llegendes urbanes sobre l’alimentació dels gossos. És cert que els nostres peluts mosseguen les parets per falta de calci? Et resolem aquests dubtes i altres dubtes al llarg d’aquesta publicació.

Creiem que ho sabem tot sobre l’alimentació dels gossos perquè hi circula molta informació de dubtosa veracitat a través d’Internet. És important tenir clar que totes les dades que es difonen no són certes o no compten amb una base científica que les sostingui. Per aquest motiu, podem parlar de falsos mites relacionats amb la nutrició dels gossos. Els vols conèixer?

Les vitamines únicament són a les verdures. Solem confiar en marques de qualitat per alimentar de la millor manera possible els nostres peluts, però no sempre som conscients de com es distribueixen alguns nutrients, com ara les vitamines. Sempre s’ha dit que aquestes només es troben a les verdures, però la veritat és que es troben en determinats òrgans de reserva i en els greixos animals.

L’alimentació d’un gos ha de ser variada. Dur a terme canvis amb freqüència en la dieta dels animals pot derivar en problemes digestius, perquè la flora intestinal dels gossos s’ha d’adaptar a cada tipus d’alimentació. A més, és bo comptar amb una rutina horària i espacial. En el cas de voler iniciar un canvi en l’alimentació per motius de salut, cal introduir-la de manera progressiva.

Les proteïnes fan malbé els ronyons. El ronyó és capaç d’eliminar de manera passiva la urea produïda pel catabolisme; per tant, no podem associar que les proteïnes siguin les causants dels danys que de vegades pateixen els gossos per culpa de l’edat avançada. A més, cal no oblidar que les proteïnes són fonamentals per enfortir el sistema immunitari dels peluts.

Cal afegir carn als aliments preparats. Aquesta teoria no és certa. De fet, pot ser perjudicial, ja que aquest equilibri que s’aconsegueix als aliments preparats es veu alterada quan decidim incorporar complements alimentaris de qualsevol tipus.

Els gossos es mengen les parets per manca de calci. Un gos pot mossegar les parets per molts motius, com ara gastritis crònica, un trastorn anomenat pica o per falta d’exercici físic i mental.

Font: AMIC/animalmascota.com

Denunciada a Amposta la propietària d’un gos al qual tenia en condicions insalubres en un magatzem

Segons han informat els Mossos d’Esquadra, l’animal malvivia entre escombraries i en condicions molt deficients.

Els Mossos d’Esquadra han denunciat la propietària d’un gos al qual tenia en condicions insalubres en un magatzem d’Amposta, la capital de la comarca del Montsià. L’animal malvivia entre escombraries i en condicions molt deficients. Afortunadament, el pelut no presentava cap lesió important.

Els Mossos d’Esquadra de la Unitat Regional de Medi Ambient de les Terres de l’Ebre van rebre l’avís de la presència d’un gos en una finca d’Amposta, un municipi de la província de Tarragona. Segons aquestes informacions, l’animal es trobava envoltat d’escombraries i en unes condicions molt insalubres.

Arran d’aquest avís, els Mossos d’Esquadra es van personar a la finca d’Amposta i van comprovar l’existència d’aquest gos dins el magatzem. Els agents van confirmar que l’animal malvivia entre una gran quantitat de brutícia i en unes condicions higièniques-sanitàries molt lamentables. A més, l’espai on es trobava el ca desprenia una pudor molt forta.

Després de comprovar la perillosa situació del gos, els Mossos d’Esquadra van procedir a denunciar administrativament la propietària de la finca. La responsable dels fets ha estat acusada per diverses infraccions en matèria de protecció animal.

És saludable que el meu gos mengi ossos?

Moltes persones creuen que els ossos són recomanables per als gossos i basen gran part de la dieta dels cans en aquests aliments. Però realment és saludable que el meu gos mengi ossos?

Els ossos no són saludables per als gossos, no conserven ni restableixen la seva salut. “L’os en si mateix no aporta res. És un teixit mineralitzat de calci i fòsfor que l’organisme no absorbeix ni digereix. Només si són carnosos pot afegir algun nutrient. Als gossos els agraden els ossos perquè sempre tenen una mica de sabor, els proporcionen molt gust i plaer”, afirma el veterinari Emilio Castro.

Llavors, per què tenim la creença que els ossos són bons per als gossos?

Hi ha diferents teories que avalen aquesta convicció, la majoria fonamentades en el fet que els llops (que sí que ingereixen ossos) i els gossos són de la mateixa espècie: ergo, el que és bo per a un, ho és per a l’altre.

Dietes com la BARF per a mascotes (Bones And Raw Food, en català, ossos i menjar cru), fan valdre les virtuts d’incloure les restes òssies en el menú del gos amb l’excusa de millorar la seva salut i respectar la naturalesa carnívora de l’animal.

Res més lluny de la realitat: el que els ossos estiguin crus pot provocar que el ca emmalalteixi i fins i tot mori per una infecció. “Hi ha molts paràsits en les carns fresques. Contagiar-se de toxoplasmosis, per exemple, és bastant freqüent. La malaltia pot no manifestar-se o resultar letal”, conclou Castro.

Font: AMIC/Consumer/eroski.com