Entrades

El districte de Sants-Montjuïc i Udols organitzen tallers sobre tinença responsable de gossos

 

Des del 16 d’octubre et pots acostar als tallers de tinença responsable que han organitzat Udols i el districte de Sants-Montjuïc. Per aquestes activitats no es necessita inscripció prèvia i si no tens gos, tot i que hi haurà parts que no es podran posar en pràctica, també hi podràs assistir.

Gràcies a aquestes trobades a més de conèixer les normes cíviques es busca aprendre més sobre els nostres companys peluts. Es treballaran aspectes com “la crida, el passeig, o el control dels gossos joves i dels reactius”.

Des d’Udols (Associació pel benestar del gos urbà) han destacat que “veient l’èxit que va tenir la prova pilot d’aquestes formacions” han decidit engegar més dates. Rosa Sagués, membre de l’equip d’educadors, ens explica que són tallers “molt personalitzats” i que tot i que hi ha un temari establert si algun gos té algun problema en concret “també intentem ajudar-lo”.

Aquest és el sumari d’activitats, que tenen una durada de dues hores:

  • Taller ‘El meu gos no ve quan el crido’: s’intentarà identificar els errors més comuns i es treballarà en la confecció d’una crida fiable.
  • Taller ‘Passeig sense tibar la corretja’: estratègies per poder passejar tranquil·lament amb el gos sense estrebades.
  • Taller ‘Gos educat’: es donaran a conèixer alguns idees bàsiques d’educació canina i estratègies per facilitar el dia a dia amb el teu gos.
  • Taller per a gossos joves: per a gossos fins a 2 anys.
  • Taller per a gossos reactius amb altres gossos: per a gossos que tinguin o hagin tingut problemes amb d’altres gossos. Aprendrem com prevenir situacions de conflictes i si es donen com gestionar-les.

 

I aquest el seu calendari: 

Can Batlló (la Bordeta)

Dimecres 18 i 25 d’octubre, de 9.30 a 11.30 h

Taller ‘Gos educat’

 

Dimecres  1 i 8 de novembre, de 9.30 a 11.30 h

Taller ‘Passeig sense tibar la corretja’

 

Jardins de Can Ferrero (la Marina de Port)

Divendres 27 d’octubre, 3 i 10 de novembre, de 18.30 a 20.30 h

Taller per a gossos joves

 

Parc de l’Espanya Industrial (Sants)

Dilluns 16 i 23 d’octubre, de 18.30 a 20.30 h

Taller ‘El meu gos no ve quan el crido’

 

Divendres 20 i 27 d’octubre, de 9.30 a 11.30 h

Taller ‘Passeig sense tibar la corretja’

 

Parc de la Primavera (el Poble-sec)

Dilluns 30 d’octubre i 6 de novembre, de 9.30 a 11.30 h

Dimecres 1 i 8 de novembre, de 18.30 a 20.30h

Taller per a gossos reactius amb altres gossos

 

Plaça de l’Olivereta (Sants-Badal)

Dilluns 30 d’octubre i 6 de novembre, de 18.30 a 20.30 h

Taller ‘El meu gos no ve quan el crido’

 

Si voleu més informació podeu escriure a info@udols.org

 

Sílvia Esteve

Sant Andreu tindrà una nova àrea per a gossos a començaments del 2018

 

El degoteig continua, molt més lent del que voldríem, però almenys es manté. El districte de Sant Andreu tindrà una nova àrea d’esbarjo per a gossos de 700 metres quadrats. Les obres començaran al mes de novembre i duraran dos mesos, de manera que, segons les previsions de l’Ajuntament de Barcelona, l’àrea de gossos estarà llesta a principis del 2018. Els treballs tenen un pressupost de 353.674 euros.

L’anunci de la construcció d’aquesta nova àrea d’esbarjo forma part del projecte de l’Ajuntament de Barcelona de garantir que, almenys els 10 districtes de la ciutat, tinguin una gran àrea per a gossos d’almenys 700 metres quadrats, amb l’excepció de l’Eixample, el districte més gran i amb més població, on està previst que n’hi hagi dues. L’Ajuntament també es compromet “a millorar o ampliar les àrees d’esbarjo existents, sempre que sigui possible”.

La que va destinada als veïns més peluts del districte de Sant Andreu estarà a la cantonada entre els carrers de Ferran Junoy i Ciutat d’Asunción, fins arribar al carrer Potosí. Aquest espai, de fet, ja està sent utilitzat per alguns gossos. L’àrea tindrà dues portes d’accés i tot el recinte estarà delimitat per una tanca perimetral. Hi haurà bancs, un abeurador per als gossos i papereres. L’espai tindrà dos nivells: un tindrà arbres, per aconseguir crear una zona d’ombra; mentre que a l’altre s’hi plantaran plantes aromàtiques i flors. A l’àrea hi haurà també 5 jocs d’agility perquè els amos i els gossos puguin practicar aquesta disciplina. En concret hi haurà un aparell d’escalada, dos salts a través, un catwalk i un tub.

Des del 2016 ençà, s’han succeït les diferents actuacions en aquesta línia: el districte de Nou Barris ja va inaugurar la seva gran àrea d’esbarjo per a gossos de 700 m2 a l’avinguda Meridiana. A més d’aquesta, ja en servei, s’estan redactant els projectes de les àrees de Virrei Amat i Can Dragó.

L’Ajuntament de Barcelona ja ha licitat les obres de les àrees següents: Parc de la Barceloneta (Ciutat Vella), avinguda Mistral i plaça Letamendi (Eixample), Jardins Bacardí (Les Corts), Piscines i Esports (Sarrià-Sant Gervasi), Coll i Alentorn (Horta-Guinardó) i al Parc de Sant Martí (Sant Martí). Totes elles estaran en funcionament la primavera de 2018. A més, s’estan redactant els projectes de les àrees de Priorat (Sants-Montjuic), plaça Alfons Comín (Gràcia) i la del Parc Estació del Nord (Eixample) en el marc del treball de repensament general del Parc.

Segons la previsió de l’Ajuntament, quan aquestes àrees estiguin obertes, ja no es podrà passejar amb el gos sense lligar per la ciutat.

La portaveu de la Plataforma Espai Gos BCN, Àngela Coll, va recordar que “fa mesos que estem demanant que es reuneixi la comissió que ha de tractar aquest tema exclussivament, però encara no hem rebut resposta”. Des de la plataforma que reivindica més espai per als gossos de la ciutat, reclamen que “almenys els grans parcs de la ciutat si que acceptin gossos, com el de Montjuïc, el parc forestal del Park Güell, el del Guinardó o el dels Tres Turons”.

Jordi Mumbrú

Foto de portada de DogsBcn dogsbcn@gmail.com

Tro, el gos més veterà del CAAC de Barcelona, adoptat

 

Dos bones notícies ens arriben des d’el Centre d’Acollida d’Animals de Barcelona. Per un costat, el gos més veterà del centre ha estat adoptat. Tro, un preciós GPP de 13 anys, que portava 8 anys al CAAC, ha trobat per fi una llar a casa d’un dels treballadors del refugi. 

L’adopció d’en Tro, que s’ha adaptat perfectament a la seva nova llar, ens omple d’alegria, però també ens recorda la tremenda i trista realitat que envolta als GPP i altres gossos, normalment de gran tamany. Aquests animals passen anys a les gosseres i centres d’acollida. La seva mala premsa i el fet de que per la seva adopció es necessiti tramitar una llicència, dificulten que siguin ells els escollits pels adoptants quan aquests s’acosten a als punts d’adopció en busca d’un gos. 

Projectes com els de 21 Hogares o l’ Associació per la protecció dels GPP, pretenen canviar aquesta realitat i apropar-nos a aquests gossos, a les seves veritables personalitats, afectives i carinyoses, i intentar trobar per ells una llar on els estimin i respectin. 

L’altra bona notícia relacionada amb el CAAC ha estat la comunicació de la data d’inici de les obres del nou centre. Ubicat a Montcada i Reixach, les obres començaran el juliol de 2018 i està previst que finalitzin a finals de 2019. Un nou centre que pretén integrar-se al paisatge i respectar el medi ambient. 

 

Sílvia Esteve

“Els treballadors i voluntaris dels refugis, gosseres i protectores tenen importants manques de coneixement que reverteixen negativament en el benestar animal”

 

Anna Masferrer és educadora canina i antrozoóloga ha realitzat una investigació que pot posar la primera pedra per millorar el benestar de gossos i gats abandonats reclamant per treballadors i voluntaris dels centres d’acolliment i refugis una millor formació afavorida pels seus responsables. “No només d’amor viuen els animals, els seus cuidadors han d’estar a més a més ben formats”

 

En que consisteix la investigació que has realitzat com antrozoóloga?

Després de diversos voluntariats en refugis privats, com a passejadora i col·laboradora en sessions de modificació de conducta per a gossos, vaig detectar carències generalitzades i equiparables en tots ells. La meva investigació realitzada aquest 2017, intenta demostrar una sèrie d’hipòtesis que qüestionen el correcte funcionament d’aquests centres a l’actualitat:

El criteri de selecció de personal per treballar en refugis i protectores d’àmbit animal, és un factor de risc per al correcte funcionament dels centres? Molts dels problemes derivats podrien estar relacionats amb les aptituds i coneixements d’aquests treballadors? Una millora formativa de les persones que tenen contacte directe amb l’animal, podrien millorar la conducta dels gossos i gats residents? Una millora de conducta dels animals residents facilitaria la seva adopció, i evitaria les devolucions massives d’animals, reduint l’aforament dels centres, i deixant espai i temps per a l’atenció dels animals restants?

A través d’un qüestionari anònim vàrem centrar-nos en la valoració dels coneixements, formació i perfil psicològic dels treballadors i voluntaris interns als refugis del territori català.

 

Quins obstacles has trobat per a obtenir resultats?

La principal dificultat que esperava trobar és la viabilitat de contacte directe amb els voluntaris/treballadors. Resulta impossible establir un contacte directe amb els propis voluntaris/treballadors, per una qüestió de confidencialitat. Derivat d’aquesta limitació, el nostre contacte s’ha efectuat a través de la pròpia administració de la protectora. Hem hagut de deixar en mans de l’administració o directiva dels refugis la divulgació del qüestionari, obtenint així uns resultats (en quantitat) molt inferiors als desitjats. Som conscients, però, de la reticència de l’anàlisi de coneixements per part de les entitats protectores d’animals dels seus propis treballadors. Ja era un factor d’inviabilitat amb el que contàvem des de un principi.

 

Quina dada t’ha sorprès més?

Van haver dos resultats força sorprenents. En primer lloc tot i que el 54,5% dels enquestats va afirmar tenir al menys un any de formació sobre l’àmbit animal, els resultats obtinguts en el bloc de coneixements van ser molt pitjors dels esperats. Les preguntes específiques sobre ontogènia, període de socialització, període ideal per a l’adopció i senyals de calma, van demostrar que el nivell general de coneixements bàsics sobre comportament animal no és el idoni per poder realitzar el contacte directe, socialització de l’animal amb l’ambient, els contactes entre individus de la mateixa i diferents espècies, desenvolupament cognitiu i processos d’adopció de forma correcte. I tot i que un 50% dels voluntaris i treballadors consideren els seus coneixements insuficients per realitzar correctament les tasques al refugi, des de la direcció no es posa cap remei a un problema tant evident. En segon lloc em va sorprendre molt el perfil psicològic obtingut. Tot i que el perfil psicològic més idoni per a l’atenció d’un animal tindria tendència al optimisme i l’extroversió, un 50 % dels enquestats tendeix a la introversió i el 27% gaudeix d’una certa tendència a característiques de psicoticisme. Estaríem parlant possiblement d’una mostra de població amb unes dots socials limitades.

 

Creus que els voluntaris i professionals tenen buits equiparables en la seva formació?

En el cas dels professionals i voluntaris que es dediquen a les tasques de manteniment i neteja de la zona animal, crec que les carències formatives són exactament les mateixes i es veuen empitjorades per la falsa sensació de que l’experiència supleix els coneixements. En el cas dels professionals de l’educació canina, el problema va molt més enllà. Per una part, en un àmbit que està en constant evolució i descobriment no podem quedar-nos amb metodologies retrògrades i antiquades, sinó estar constantment en formació sobre els últims avenços. D’altre banda la formació que engloba la part psicològica dels animals està molt poc regulada en el nostre país, i per tant s’imparteixen constantment formacions amb informació equívoca, que posa en risc el criteri, metodologies i coneixements dels nostres professionals.

 

Quines creus que serien les seves causes?

El coneixement animal en general engloba moltíssims sectors i professionals: veterinaris, etòlegs, biòlegs, psicòlegs, tècnics en teràpies assistides, educadors canins i felins, directors i administradors de refugis… tots amb una formació específica que no pot abastir totes les necessitats. Tot professional hauria de saber derivar, tal i com passa en el camp de la medicina, cada patologia té el seu especialista. Les protectores d’animals i refugis haurien de posar-se les piles en ampliar coneixements i millorar protocols i metodologies per poder realitzar el seu propòsit correctament, que al cap i a la fi no és només recollir animals abandonats, sinó readaptar-los de nou a la vida i trobar-los una família adequada el més aviat possible.

Crec que no és possible realitzar aquests protocols efectius només amb l’amor als animals, sinó amb els coneixements, formació i experiència adequats.

 

I les solucions?

Amb els coneixements dels que disposem avui en dia, a l’espera de nous estudis que revelin més informació, la unió dels professionals dedicats a l’àmbit animal haurà de superar les discrepàncies i trobar un consens que compatibilitzi la informació de totes les especialitats. Només d’aquesta forma podrem començar a treballar tots junts, ocupant-nos cada un del nostre sector, per millorar el benestar i qualitat de vida dels animals, tant dins com fora dels refugis.

 

Anna Masferrer

Ets cívic amb el teu gos?

 

Sí, ja ho sabem: ets molt cívic. Els incívics són els altres. Tot i així, et proposem que comprovis si superes els requisits mínims de civisme i miris en quin nivell de civisme et trobes.

 

Sóc (in)cívic

  1. Recullo sempre les caques del meu gos. Però quan defeca a la gespa o als escocells dels arbres no les recullo perquè és adob per a la vegetació. Als pipicans no les recullo perquè ja ve l’ajuntament a fer-ho.
  2. Deixo que el meu gos faci pipi a qualsevol lloc. Té dret a poder orinar!
  3. Deixo que el meu gos vagi lliure pel carrer i els parcs, encara que no sempre l’estic vigilant i no el puc controlar. Només faltaria que hagués d’anar sempre lligat!
  4. Faig servir collars de càstig perquè, encara que no ho tinc clar, sembla que el gos no estira tant de la corretja.

Si, tens raó, ets molt cívic però només de cara a la galeria. En realitat ets un incívic de nassos i t’has de posar les piles. A la ciutat som moltes persones i animals i si no tenim cura nosaltres mateixos, qui ho farà?  


Sóc cívic, de veritat

  1. Sempre recullo totes les caques del meu gos. No he fallat mai.
  2. No deixo que faci pipi a les façanes de les cases ni als cotxes, motos ni bicicletes que hi aparcats al carrer. Només orina als arbres.
  3. Porto sempre a sobre una ampolla d’aigua amb vinagre (5 parts d’aigua per una de vinagre) i ruixo els llocs on ha orinat perquè no faci mala olor i acabin orinant al mateix lloc tots els gossos del barri.
  4. El meu gos està esterilitzat. Així, a part d’evitar embarassos, malalties de transmissió sexual i patologies en el sistema reproductor, com el càncer, m’estalvio les conductes fugisseres i de marcatge.
  5. El porto lligat i només el deixo anar als llocs on sé que el puc controlar.
  6. No uso ni collars amb punxes o d’ofec, ni corretges extensibles.

Molt bé, felicitats. Si, ets cívic i gràcies a tu, els carrers i els parcs no s’embruten. Però encara pots fer un esforç i anar una mica més enllà.

Sóc un crack

  1. A més de tots els requisits anteriors, en algunes ocasions 
  2. He arribat a recollir les defecacions d’altres gossos, sobretot quan estan enmig del carrer. Així faig exercici i millor que la caca estigui en una bossa que a la sola de la sabata o als coixinets d’altres gossos.
  3. No llenço mai les bosses amb les defecacions a les papereres, perquè allà sovint hi ha gent que busca entre les deixalles. Les llanço als contenidors i ben lligades així no fan pudor ni atreuen les mosques.
  4. Crido l’atenció educadament a les persones que no són cívics amb els seus gossos. Aixi de bon rotllo els hi puc assenyalar que s’han oblidat una caca.

Felicitats! Has de saber que tu no ets cívic, ets un crack. I gràcies a gent com tu, cada dia és més fàcil tenir gos. Gràcies en nom d’Animalados!