Tag Archive for: gossera

El refugi de la Protectora del Garraf resisteix però el precinte sembla imminent

/0 Comentaris/a

Els dirigents de l’Associació protectora d’animals i plantes del Garraf no deixaran que l’Ajuntament tanqui el refugi fins que el consistori no es presenti amb una sentència judicial que així ho dictamini.

Continua l’enfrontament entre l’Ajuntament de Cubelles i la Protectora d’Animals i Plantes del Garraf. El passat divendres 6 de novembre, el consistori va iniciar el procés d’execució d’una sentència judicial de 2015 que ordena el cessament de l’activitat de la protectora després d’acreditar que el refugi no disposa d’una llicència necessària per poder exercir aquesta tasca.

L’Ajuntament de Cubelles, Agents Rurals, Policia Local i el Servei de Protecció de la Natura (SEPRONA) de la Guàrdia Civil es van presentar el matí del 6 de novembre a les instal·lacions de la Protectora del Garraf per a procedir al tancament de l’espai, però els propietaris del refugi no van permetre l’entrada als responsables municipals.

Animalados ha parlat amb Alex Armengol, vicepresident de la protectora, qui ens ha exposat els motius pels quals no van permetre el tancament a la comitiva municipal: “Com a representant del terreny, no he permès l’entrada ni el tancament del refugi perquè no portaven cap ordre judicial, només portaven un decret d’alcaldia. Quan vinguin amb l’ordre judicial que diuen que tenen, deixarem que facin el que hagin de fer. Mentrestant nosaltres volem continuar amb una activitat que vam començar l’any 1988 i que només està dirigida a garantir el benestar dels gossos”.

Un conflicte que es remunta dotze anys enrere

L’origen de l’enfrontament entre l’Ajuntament i l’associació es remunta a l’any 2008, quan la Junta de Govern Local, a conseqüència de la denúncia presentada per un exalcalde i familiar directe de l’actual regidor de Medi Ambient, va aprovar la finalització de l’activitat de la protectora per no disposar de permís municipal. Els responsables de la protectora van recórrer la decisió per la via del contenciós i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va resoldre la disputa legal en favor del consistori l’any 2015. Això sí, després de molts mesos de negociacions, no ha estat fins a la primavera de 2019 quan l’Ajuntament ha advertit a la protectora que procedirien al tancament de l’espai.

Tot i això, Alex Armengol explica que: “La sentència de 2015 del Tribunal Superior de Justícia no té cap mena de sentit perquè ens demanen una llicència que no és obligatòria tenir-la per poder dur a terme la nostra activitat, i així ens ho va fer saber el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya”. El vicepresident de la protectora ha compartit amb Animalados el document que acredita aquesta informació.

Tot i que la protectora assegura que compta amb tots els permisos requerits, davant aquesta situació d’incertesa l’entitat es va encarregar de donar en adopció a gairebé tots els animals de la gossera al llarg de la setmana passada. El refugi va rebre l’avís del tancament de l’espai el passat dimarts 3 de novembre i en tres dies i gràcies a una espectacular campanya a través de les xarxes socials, s’han acollit una vintena de gossos. Actualment només queden dos peluts a les instal·lacions.

Si la reubicació fugaç dels animals no s’hagués produït, l’Ajuntament tenia previst acomodar els gossos al refugi Help Guau, un procediment que va tenir un cost d’uns 50.000 euros anuals i que la protectora ja està assumint. Aquesta és la responsabilitat subsidiaria procedent de la Diputació de Barcelona:

D’altra banda, Alex Armengol comenta que sospita que el govern municipal vol tancar el refugi per presumptes interessos urbanístics. “L’actual regidor de Medi Ambient de Cubelles, Josep Maria Hugué, és familiar de les propietàries dels terrenys que tenim aquí al costat. Ell és qui ha portat tota la negociació amb nosaltres”.

El consistori no nega que els terrenys de l’entorn siguin propietat d’un familiar del regidor de Medi Ambient però Raül Madarra, regidor d’Hisenda, Contractació i Comunicació, assegura que: “Actualment no hi ha cap pla urbanístic en aquella zona, a més, en el suposat cas que hi hagués alguna planificació en el futur, en tot cas els primers beneficiaris serien els mateixos propietaris del terreny”.

Des de l’Ajuntament de Cubelles asseguren que, tot i l’intent fallit del passat divendres 6 de novembre, procediran de nou al tancament de la protectora mitjançant la corresponent ordre judicial: “Entenem que a un segon procediment no s’haurien de poder negar els propietaris de la gossera. Ja no és una cosa que depengui directament de l’Ajuntament sinó que és un procés judicial que es determina des dels jutjats”.

“Els treballadors i voluntaris dels refugis, gosseres i protectores tenen importants manques de coneixement que reverteixen negativament en el benestar animal”

/0 Comentaris/a

 

Anna Masferrer és educadora canina i antrozoóloga ha realitzat una investigació que pot posar la primera pedra per millorar el benestar de gossos i gats abandonats reclamant per treballadors i voluntaris dels centres d’acolliment i refugis una millor formació afavorida pels seus responsables. “No només d’amor viuen els animals, els seus cuidadors han d’estar a més a més ben formats”

 

En que consisteix la investigació que has realitzat com antrozoóloga?

Després de diversos voluntariats en refugis privats, com a passejadora i col·laboradora en sessions de modificació de conducta per a gossos, vaig detectar carències generalitzades i equiparables en tots ells. La meva investigació realitzada aquest 2017, intenta demostrar una sèrie d’hipòtesis que qüestionen el correcte funcionament d’aquests centres a l’actualitat:

El criteri de selecció de personal per treballar en refugis i protectores d’àmbit animal, és un factor de risc per al correcte funcionament dels centres? Molts dels problemes derivats podrien estar relacionats amb les aptituds i coneixements d’aquests treballadors? Una millora formativa de les persones que tenen contacte directe amb l’animal, podrien millorar la conducta dels gossos i gats residents? Una millora de conducta dels animals residents facilitaria la seva adopció, i evitaria les devolucions massives d’animals, reduint l’aforament dels centres, i deixant espai i temps per a l’atenció dels animals restants?

A través d’un qüestionari anònim vàrem centrar-nos en la valoració dels coneixements, formació i perfil psicològic dels treballadors i voluntaris interns als refugis del territori català.

 

Quins obstacles has trobat per a obtenir resultats?

La principal dificultat que esperava trobar és la viabilitat de contacte directe amb els voluntaris/treballadors. Resulta impossible establir un contacte directe amb els propis voluntaris/treballadors, per una qüestió de confidencialitat. Derivat d’aquesta limitació, el nostre contacte s’ha efectuat a través de la pròpia administració de la protectora. Hem hagut de deixar en mans de l’administració o directiva dels refugis la divulgació del qüestionari, obtenint així uns resultats (en quantitat) molt inferiors als desitjats. Som conscients, però, de la reticència de l’anàlisi de coneixements per part de les entitats protectores d’animals dels seus propis treballadors. Ja era un factor d’inviabilitat amb el que contàvem des de un principi.

 

Quina dada t’ha sorprès més?

Van haver dos resultats força sorprenents. En primer lloc tot i que el 54,5% dels enquestats va afirmar tenir al menys un any de formació sobre l’àmbit animal, els resultats obtinguts en el bloc de coneixements van ser molt pitjors dels esperats. Les preguntes específiques sobre ontogènia, període de socialització, període ideal per a l’adopció i senyals de calma, van demostrar que el nivell general de coneixements bàsics sobre comportament animal no és el idoni per poder realitzar el contacte directe, socialització de l’animal amb l’ambient, els contactes entre individus de la mateixa i diferents espècies, desenvolupament cognitiu i processos d’adopció de forma correcte. I tot i que un 50% dels voluntaris i treballadors consideren els seus coneixements insuficients per realitzar correctament les tasques al refugi, des de la direcció no es posa cap remei a un problema tant evident. En segon lloc em va sorprendre molt el perfil psicològic obtingut. Tot i que el perfil psicològic més idoni per a l’atenció d’un animal tindria tendència al optimisme i l’extroversió, un 50 % dels enquestats tendeix a la introversió i el 27% gaudeix d’una certa tendència a característiques de psicoticisme. Estaríem parlant possiblement d’una mostra de població amb unes dots socials limitades.

 

Creus que els voluntaris i professionals tenen buits equiparables en la seva formació?

En el cas dels professionals i voluntaris que es dediquen a les tasques de manteniment i neteja de la zona animal, crec que les carències formatives són exactament les mateixes i es veuen empitjorades per la falsa sensació de que l’experiència supleix els coneixements. En el cas dels professionals de l’educació canina, el problema va molt més enllà. Per una part, en un àmbit que està en constant evolució i descobriment no podem quedar-nos amb metodologies retrògrades i antiquades, sinó estar constantment en formació sobre els últims avenços. D’altre banda la formació que engloba la part psicològica dels animals està molt poc regulada en el nostre país, i per tant s’imparteixen constantment formacions amb informació equívoca, que posa en risc el criteri, metodologies i coneixements dels nostres professionals.

 

Quines creus que serien les seves causes?

El coneixement animal en general engloba moltíssims sectors i professionals: veterinaris, etòlegs, biòlegs, psicòlegs, tècnics en teràpies assistides, educadors canins i felins, directors i administradors de refugis… tots amb una formació específica que no pot abastir totes les necessitats. Tot professional hauria de saber derivar, tal i com passa en el camp de la medicina, cada patologia té el seu especialista. Les protectores d’animals i refugis haurien de posar-se les piles en ampliar coneixements i millorar protocols i metodologies per poder realitzar el seu propòsit correctament, que al cap i a la fi no és només recollir animals abandonats, sinó readaptar-los de nou a la vida i trobar-los una família adequada el més aviat possible.

Crec que no és possible realitzar aquests protocols efectius només amb l’amor als animals, sinó amb els coneixements, formació i experiència adequats.

 

I les solucions?

Amb els coneixements dels que disposem avui en dia, a l’espera de nous estudis que revelin més informació, la unió dels professionals dedicats a l’àmbit animal haurà de superar les discrepàncies i trobar un consens que compatibilitzi la informació de totes les especialitats. Només d’aquesta forma podrem començar a treballar tots junts, ocupant-nos cada un del nostre sector, per millorar el benestar i qualitat de vida dels animals, tant dins com fora dels refugis.

 

Anna Masferrer

L'”Abandonament 0″ el veritable camí cap al “Sacrifici 0”

/0 Comentaris/a

 

El ja molt citat “Sacrifici 0” va donar un important pas endavant en el Ple de la Junta General del Principat d’Astúries del passat 5 de maig. La diputada Carmen Fernández, va realitzar una gran exposició d’una bateria de mesures encaminades a l'”Abandonament 0″, un objectiu molt més realista de protecció animal. La iniciativa va tirar endavant per unanimitat en la majoria dels seus punts.

Si bé, el Sacrifici 0 com a concepte fàcil de vendre i entendre per la ciutadania, és l'”eslògan” perfecte, no comporta en si mateix tot el benestar animal pel qual hem de lluitar des d’una entitat protectora. Estar viu no és sinònim d’estar bé. Reduït a l’absurd, en una població on s’abandonen 100.000 animals a l’any i s’adopten 100, el Sacrifici 0, a seques, només aconseguiria condemnar a cadena perpètua a 99.900 reus cada any, amb més o menys grau d’amuntegament (amb totes les penúries que això comporta) segons la inversió que es realitzés en la construcció de centres infinits. Per contra, en aquesta mateixa població, si s’abandonen 100 animals i se n’adopten 100, ¿hi hauria realment la necessitat de lluitar pel Sacrifici 0?

Una altra de les mesures pernicioses que acompanyen una obligatorietat de Sacrifici 0, on la realitat numèrica no permet la seva aplicació, passa per la suspensió per part dels ajuntaments de la recollida d’animals lliurats pel seu propietari (com ja està passant a l’Ajuntament de Madrid ). Així, si al propietari de l’animal, que per certs motius més o menys justificats, decideix deixar de tenir-lo, li tanquem la porta d’entrada al centre mitjançant el lliurament d’una manera civilitzada i protocolaritzada (que a més ens permet recollir informació que serà útil per la posterior adopció) li estem obrint la porta al tortuós camí de l’abandonament a la via pública (atropellaments, fam, set, síndromes de Noè…) o, en el millor dels casos, si no hi ha la sort que algú se’l pugui quedar, que el sacrifiqui un veterinari com a resultat de la nostra “lluita pel Sacrifici 0”.

D’altra banda, el Sacrifici 0, així, sense matisos, no lluita perquè el menor nombre d’animals no passi per la desagradable experiència de veure’s abandonat, per contra, l’Abandonament 0 sí busca que a aquesta traumàtica situació es vegin exposats els menys animals possibles .


Les mesures recollides per la diputada de Fòrum Astúries van des de la reforma de la llei autonòmica, fins a les campanyes d’adopció, esterilització i identificació, passant per demanar informació detallada de la situació en els 78 ajuntaments asturians (conèixer la dimensió exacta d’un problema és el primer pas per resoldre-ho), subvencionar la construcció de centres de dipòsit o incloure formació referent a la tinença responsable en l’educació obligatòria.

Alejandra Mier
Fundación Protectora de Asturias

El CAACB i la importància de la part humana

/1 Comment/a

Reproduïm íntegrament l’article que han enviat un grup de voluntaris del CAAC en resposta a un article d’Animalados on denunciàvem que els gossos passen fred a la gossera de Barcelona


Degut a que periòdicament voluntaris del CAACB que no representen en absolut el total del col·lectiu de voluntaris d’aquest centre, publiquen articles i escrits desacreditant al CAACB i als seus treballadors amb certa gratuïtat i donant informacions que no sempre són objectives ni s’ajusten a la realitat, uns altres voluntaris i col·laboradors externs volem deixar constància que no tots opinem el mateix.

Es parla del CAACB com un ens global, sense diferenciar el que és la construcció en sí, les instal·lacions i el lloc, i el que és la part humana, és a dir, les persones que hi treballen i intenten gestionar–ho tan bé com poden perquè el centre sigui un lloc net, ordenat i el més confortable possible pels animals que hi ha acollits.

Si parlem de les instal·lacions, evidentment que no és un centre com el que desitjaríem. Ningú ho dubta. I evidentment que estem demanant el nou centre des de fa anys. La gossera de l’Arrabassada no pot créixer en superfície perquè està envoltada pel Parc Natural de Collserola que no admet més equipaments a la muntanya. Des de fa anys estem reivindicant un nou centre d’acollida, ampli, còmode, modern, un espai d’activitats polivalents i amb tots els equipaments que es necessiten per dignificar la vida dels gats i gossos acollits. Alguns dels voluntaris i col·laboradors externs que signem aquest escrit, anem a la gossera des de l’any 2003 (any en que ja no es sacrificaven els animals perquè l’Ajuntament va avançar a l’01/01/2003 l’aplicació de la Llei que prohibeix el maltractament i sacrifici d’animals a Catalunya). Els qui portem més anys hem vist com s’han aconseguit les millores de les instal·lacions. L’any 2010 es van fer canvis importants, sobretot a la zona de les gateres.  Es va transformar en una gossera més racional, amb els mateixos metres això si. Necessitem un centre nou, tots hi estem d’acord, però per reivindicar-lo no cal criminalitzar a les persones que hi treballen.    

Si parlem de la part humana, us direm que moltes persones que treballen al CAACB, s’hi estan deixant la pell amb els recursos que tenen. Els animals que arriben i estan al centre, poden tenir una vida mínimament digna gràcies a l’assistència d’auxiliars i veterinàries, la feina del servei d’etologia i de tots els treballadors que estan fent correctament la seva feina. Els voluntaris i col·laboradors externs ajudem a que aquests animals surtin de les gàbies, facin exercici i es sentin estimats. La persona que coordina el voluntariat, juntament amb l’Ajuntament i els responsables del centre, han creat un sistema de sortides perquè els animals puguin gaudir d’unes hores a la platja o anar a algun parc de la ciutat. Entre tots, fem que la seva qualitat de vida millori mentre esperem el nou CAACB al terme municipal de Montcada i Reixach.

Mentre esperem el nou centre, creiem que treballant conjuntament voluntaris, col·laboradors externs i treballadors del CAACB és la única manera que tenim per  dignificar la vida dels animals. Si pel contrari, es desacredita i se’l presenta com un centre sinistre que inquieta als lectors i els hi fan veure una situació que no és del tot real, l’únic que s’aconsegueix és perjudicar als gats i gossos allà acollits.

Per tal de poder demostrar que la realitat no és tal i com la volen fer veure, estem disposats a acompanyar amb transport privat a qui ho vulgui perquè comprovi in-situ, i sense previ avís, el compromís de treballadors, col·laboradors externs i voluntariat vers els animals acollits al centre.

 

Els sota signants agraïm enormement l’esforç dels gestors i treballadors del CAACB per a millorar les condicions de vida dels animals que per desgràcia cada dia arriben al centre per culpa de gent que els abandona o maltracta. Aquests són els autèntics i únics responsables i sobre qui haurien de recaure totes les crítiques i males fames.

 

  1. Eulàlia Trias Capella, M. Angels Jane Muñoz, Lali Llobet Sales, Raquel Marin Torrell, Carles Gomà Carmona, Marta Masci, Esther Sánchez Calatayud, Ramón Peiró Tort, Anna Pérez García, Isabel Pérez Altet, Maria Cucarella Contera, Camila Cortez Cofré, Xavier Pérez Martí, Jordi Fresquet Fernández, Anna Pérez Carreras, Agnieska Navarro Mingot, Hannelore Kessler Veber, Estefanía Fortet Cardona, Raquel Barris Martí, Joan Guillemon Pérez, Mayte Pascual Mediavilla, Alexandra Cebamanos Martínez, Neus Vila Galindo, Jordi Almendrós Arimany, Coloma Viñas Vidal, Nadia Arihir Álvarez, Sergio Linares Ferreira, Laura López Canel.

Article relacionat: Els voluntaris de la gossera denuncien deficiències en la calefacció

Els voluntaris de la gossera de Barcelona denuncien que els animals han de fer front a temperatures molt baixes per deficiències en la calefacció

/0 Comentaris/a

Temperatures de nou graus al migdia i gairebé sota zero a la nit. Aquestes són les extremes condicions en què viu el centenar i mig de gossos del Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona (CAACB). Les instal·lacions de la gossera municipal, que està situada a la carretera de Sant Cugat, tenen més de quaranta anys i no estan acondicionades per suportar les baixes temperatures del Parc Natural de Collserola, on el fred és intens a l’hivern. Les gàbies on dormen els gossos gaudeixen de calefacció, però les deficiències en la instal·lació i el seu manteniment fan que no escalfi i que els gossos pateixin les inclemències meteorològiques d’aquesta època de l’any. Així ho denuncien els voluntaris, que s’encarreguen del passeig dels gossos i de l’atenció lúdica dels gats d’aquest centre que gestiona l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació i l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i que té cura dels animals de companyia perduts o abandonats a Barcelona fins que poden ser adoptats.

Un dels voluntaris, que prefereix mantenir l’anonimat, assegura que “els gossos conviuen amb temperatures de 2 a 4 graus a la matinada i aquests dies que ha fet tant de fred a les gàbies vorejaven els zero graus”. El problema, com explica aquest voluntari que porta més de deu anys col·laborant al centre, és que “la calefacció va per sota terra, però les gàbies són obertes i la calor se’n va, és com si posem la calefacció i obrim les finestres, per molt que el terra estigui mitjanament calent, l’escalfor s’escapa”. Prova d’això és que els dies que fa més fred l’aigua dels abeuradors es congela: “Recordo dies de pujar a les deu del matí, que és quan obren, i haver de trencar amb una pala el gel perquè l’aigua estava glaçada”. Les reformes que es van realitzar fa sis anys han resultat, a parer seu, del tot insuficients: “Es va posar més ciment a les gàbies perquè l’aigua de la pluja no hi entrés, però això ha provocat que els tubs que donen escalfor quedin més enclotats i escalfin menys, més enllà de les parets prefabricades que han instal·lat que no ajuden a aïllar les gàbies”. A més, alerta que “quan fa tant de fred la majoria de gossos s’aprimen perquè cremen greix per suportar millor el fred i els que tenen més anys veuen agreujats els seus problemes d’artrosi o reuma i la resta s’encostipen com els humans”.

Els 150 gossos que viuen al centre disposen de mantes, però no tots tenen abrics pels dies que fa més fred segons critiquen els activistes: “En van comprar la meitat i alguns s’han trencat i no s’han substituit” afirma el voluntari, que no entén la “manca de previsió dels responsables d’aquest espai, que passen de tot, de fet, el coordinador, Joan Vallbona, diu que no li agraden els animals”. Una altra voluntària, Montse Monjo, anota que “més enllà del fred, el principal problema és la humitat perquè netegen les gàbies amb mànegues i després no les assequen i els gossos que són a les que no hi toca el sol se’ls hi irriten les potes”. Monjo també comparteix que l’última reforma ha empitjorat el tema de la calefacció: “Ara les gàbies ja no s’inunden quan plou, però hi ha menys escalfor perquè hi ha més ciment”. L’animalista també lamenta la manca d’abrics: “Els que són més grans no en tenen perquè els hi anaven estrets i no podien caminar”. 

Per tot plegat, Monjo no amaga estar “desmoralitzada”. “Fa anys que cal una gossera nova i ens hem movilitzat diverses vegades, però demanes gàbies grans i te’n posen trenta de petites, amb els treballadors que hi ha podrien tenir el centre en millors condicions, mai hi havia hagut tants operaris com ara, però abans amb menys, els gossos estaven més ben cuidats” assenyala Monjo, que a tall d’exemple critica que “tenen cura de les gosses que han tingut cadells perquè insistim nosaltres”.

Aquest equipament té els dies comptats perquè es preveu que el mes de maig del 2019 ja estigui en funcionament la nova gossera. El projecte, que ja està en concurs, estipula que el nou centre s’ubicarà al terme municipal de Montcada i Reixac, al costat de la carretera municipal i el cementeri de Collserola i s’hi podrà accedir en autobús des de la plaça Eivissa del barri d’Horta. Una gossera que serà mancomunada entre aquestes dues localitats.  Les entitats animalistes denuncien que la nova gossera ha estat el futur abstracte que ha tapat un aquí i ara dramàtic, que amaga la cruesa del dia a dia que pateixen els animals des de 2006, quan encara estava permès el sacrifici, tot i que tres anys abans ja es va deixar de fer. Des de l’ajuntament es nega que no vulguin gastar diners en un equipament que té els dies comptats i asseguren que les reformes són constants.  “Quan ve el fred s’aboquen tots els esforços tant a la gossera com al zoo perquè els animals estiguin bé” assenyalen fonts municipals.

En aquest sentit, deixen clar que amb el fred s’adopten mesures ordinàries com el funcionament continuat durant tot el dia de la caldera de pel·let que alimenta el terra radiant a la zona de dormitori dels allotjaments de gossos o que tots disposen de caseta i tapa, llevat d’aquells que per prescripció veterinària no poden tenir-la per que se la mengen i podria suposar un problema greu de salut (màxim 10). Així mateix, les mateixes fonts apunten que la manta es canvia entre 1 a 3 cops per dia a cada gos, que s’ha realitzat una comanda extraordinària de 200 mantes addicionals a l’estoc ordinari i que s’ha activat el servei de neteja de bugaderia externa per poder mantenir suficients mantes en estoc. També desmenteixen els problemes d’humitat subratllant que s’aplica un protocol especial d’assecat després de la neteja profunda diària del matí als allotjaments on hi ha gossos amb problemes de dermatitis plantar i que s’ha posat en marxa un nou espai cobert per allotjar els gossos que ho requereixin per prescripció veterinària. Els gats també disposen d’aparells radiadors i d’iglús, casetes i mantes.

Davant les onades de fred, des de l’Ajuntament s’assegura que s’adopten mesures extraordinàries com ara que tots els animals vagin equipats amb abric llevat d’aquells que no ho toleren i que els més fràgils siguin traslladats a l’edifici per passar-hi la nit, adaptant tots els espais possibles al vestíbul d’entrada, les d’oficines, els vestuaris dels treballadors i les treballadores, el despatx de direcció, la sala polivalent i l’office. De fet, les mateixes fonts revelen que els animals més vulnerables, tants caddells com sèniors, passen la nit a casa d’alguns treballadors. Pel que fa a la controvertida neteja de les gàbies, es modifiquen els protocols de neteja implementant un protocol ad hoc d’eixugat del terra: retirada d’aigua amb estri llavi, mopa i màquina assecadora. A partir de les dotze del migdia només s’usa la mànega en casos d’extrema necessitat, la resta del dia es treballat en sec i amb elements d’eixugat. Per fer-ho possible, les mateixes fonts afirmen que s’ha hagut d’incrementar el servei de cuidadors amb dues persones més.

Resposta a aquest article per part d’uns altres voluntaris del CAAC.