Arxiu d'etiquetes per: gossera

“El patiment dels centenars de gossos i gats de la gossera de Barcelona és inacceptable”

Les entitats de protecció i defensa dels animals denuncien l’amuntegament i les condicions extremes en què malviuen els animals del CAACB i demanen la destitució de l’actual responsable.

La situació del Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona (CAACB) és insostenible. La vigent vaga de treballadors de la gossera de Barcelona (que suma ja més de cinquanta dies) no és més que un dels nombrosos problemes que envaeix un equipament de l’Ajuntament que hauria de garantir el benestar dels animals i que, des de fa uns quants anys, està generant tot el contrari del que hauria de ser: animals que es passen tres dies o més sense sortir a passejar, infraestructures petites i obsoletes, treballadors en vaga, manca de personal, voluntariat dividit i enfrontat… una sèrie de conflictes que tenen com a principals víctimes els gossos i gats que viuen al centre.

Davant d’aquesta situació tensa i extrema, després d’una sessió extraordinària del Consell de Convivència i Protecció dels Animals, algunes entitats de protecció i defensa dels animals i la natura han denunciat l’amuntegament i les condicions extremes en què viuen els animals al CAACB, així com el menysteniment a voluntaris i treballadors.

A conseqüència de les queixes de les associacions que formen part del programa de voluntariat i els treballadors per la mala gestió, així com per la manca de transparència de les persones que dirigeixen i gestionen el CAACB, algunes entitats del Consell (AVDA BCN, DEPANA, Espai Gos Barcelona, Plataforma Gatera Ja!, Udols, Associació Animalista Libera! i Associació per la Protecció dels GPPS) han decidit prendre accions immediates.

Aquestes entitats han publicat una Carta Oberta per la Millora de la Gestió del CAACB on destaquen diversos punts crítics que requereixen una atenció urgent per garantir el benestar dels animals i millorar el funcionament del centre.

“Els animals estan sent víctimes d’experiències negatives que estan afectant la seva salut física i emocional”

Les entitats signants d’aquesta Carta Oberta asseguren que “els animals del CAACB estan sent víctimes quotidianament  d’experiències negatives que estan afectant de forma preocupant tant la seva salut física com emocional”. A més, afegeixen que “el patiment dels centenars de gats i gossos que passen per les instal·lacions de la gossera és inacceptable”.

La Carta, dirigida als responsables de l’Ajuntament de Barcelona, subratlla la necessitat “d’una responsabilitat col·lectiva i una prioritat de la societat per al benestar dels animals de la qual l’administració n’ha de ser exemple”. A més, les entitats insten al consistori a implementar les propostes de la Carta abans de la fi del mes de gener de 2024.

Aquestes són les propostes presentades a la Carta Oberta per part de les entitats:

1. Destitució de l’actual responsable del CAAC i contractació d’un professional altament qualificat en benestar animal i gestió d’equips humans per liderar una transformació significativa.

2. Enfocament integral en el benestar animal, els drets dels animals i la promoció d’iniciatives divulgatives per sensibilitzar la comunitat.

3. Lideratge democràtic basat en l’acompanyament i l’escolta activa que actuï com a suport per als treballadors i voluntaris, demostrant la capacitat d’escoltar, dialogar i oferir directives clares i equitatives, mitjançant la generació d’espais de participació reals.

4. Implementació de programes de formació continuada per mantenir al personal i voluntaris actualitzats en les pràctiques més avançades de benestar animal.

5. Gestió transparent i democràtica amb la participació activa de tot l’equip humà del centre en la presa de decisions i supervisió del CAAC, que ha d’incloure una revisió de protocol-base d’acció voluntària en els termes més amplis previstos per la Llei de Voluntariat per tal d’establir una relació més horitzontal entre les entitats i l’administració.

6. Compromís d’assignar recursos financers i tècnics adequats per garantir la salut i el benestar dels animals acollits.

7. Promoció de l’adopció responsable amb implicació de tot l’equip humà del centre per fomentar l’adopció de qualitat amb seguiment i acompanyament a les famílies adoptants.

8. Implementació d’un sistema de recollida d’indicadors públics de tots els casos de retorn, eutanàsies, acollides, desplaçaments i defuncions, amb un informe de transparència accessible a tot el personal del centre que inclogui les motivacions i una anàlisi crític amb propostes de millora.

9. Reparació dels danys morals infringits a les persones de l’Associació per a la Defensa dels GPP que van promoure la celebració del Plenari extraordinari del Consell Municipal de Convivència, degut a la mala praxi i les irregularitats comeses per la responsable del centre.

Vaga indefinida al CAACB: treballadors denuncien la falta de ‘condicions dignes’ tant per als empleats com per als animals

Els treballadors denuncien la manca de personal i l’alta concentració d’animals de companyia a unes instal·lacions reduïdes i obsoletes.

Un grup de treballadors del Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona (CAACB) ha dit prou i des del passat 24 de novembre ha convocat una vaga indefinida per denunciar les condicions indignes que hi ha a la gossera tant per als empleats com per als animals allotjats.

Un total de nou cuidadors i auxiliars tècnics veterinaris, contractats per l’empresa CMS, han estat els encarregats de comunicar la vaga indefinida a través d’un discurs on han expressat que s’han vist obligats a prendre aquesta decisió “després de molts anys de lluita intentant en va que algú ens escoltés”.

Els treballadors asseguren que existeixen diversos motius que justifiquen la decisió de convocar aquesta aturada, “des dels motius que ens perjudiquen a nosaltres com a treballadors, fins a les conseqüències que acaben pagant els animals per culpa de la falta de personal. Volem condicions dignes tant per a nosaltres com per a ells”.

La plantilla afirma que han intentat buscar solucions i acords a través del diàleg, però “continuen sense obtenir un resultat que garanteixi una millora de condicions i seguretat per als animals i els treballadors”. Així, davant la falta de resposta per part del consistori han decidit dur a terme aquesta vaga indefinida.

“Els animals poden passar dies sense passejar ni sortir de la seva gàbia”

Els treballadors de CMS han assenyalat que darrerament han rebut “atacs greus” per part dels animals. Els empleats consideren que aquestes agressions s’han produït a conseqüència de “la falta de personal” i de què “els gossos poden passar dies sense passejar ni sortir de les seves gàbies”, una situació que provoca que aquests animals estiguin més irritables i susceptibles.

Els impulsors d’aquesta vaga apunten que l’Ajuntament de Barcelona “no contracta passejadors suficients” per a cobrir les necessitats bàsiques dels animals allotjats al CAACB. “Actualment, tenim uns 120 gossos en espais reduïts i 100 gats. A més, tenim també 100 gossos derivats a un altre centre per manca d’espai, on surten un cop per setmana si tenen sort”, afegeixen.

Aquest gruo de cuidadors i auxiliars veterinaris comparteixen que la resposta de l’ajuntament davant la manca de personal ha estat “arribeu fins on pugueu”. Una contestació que consideren inadequada, ja que tota aquesta situació està generant “una fatiga emocional greu cap a les persones que se’n fan càrrec dels animals del CAACB”.

Per acabar, la plantilla recorda que “treballen amb vides” i que totes les feines que duen a terme (medicació, higiene, alimentació…) són “molt importants” per poder garantir el benestar d’aquests animals. No obstant això, la falta de personal està provocant que gats i gossos no poden “cobrir les seves necessitats vitals tal com es mereixen”. Per tots aquests motius exposats, han decidit convocar una vaga indefinida, esperant així un canvi en les condicions dels empleats i dels animals del CAACB.

La jutge atura les obres de la nova gossera de Barcelona

L’associació DEPANA va demanar mesures cautelars per aturar les obres de la nova gossera a Montcada i Reixac i evitar així danys irreparables a l’espai natural protegit del Parc de Collserola.

L’inici de les obres de la nova gossera de Barcelona haurà d’esperar. El Jutjat de Contenciós Administratiu nº 11 de Barcelona ha acceptat les mesures cautelars que va demanar el passat mes de març l’associació animalista i ecologista DEPANA per impedir la construcció del nou Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona (CAACB) en un espai natural protegit com és el del Parc Natural de Collserola.

El Jutjat ha pres aquetsa polèmcia decisió emparant-se en el principi de precaució, establert en l’article 191 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE), atès que l’execució de les obres en l’emplaçament previst causarà danys de difícil reparació en aquesta zona del Parc Natural de la Serra de Collserola. La jutge ha fet valer l’interès públic pel medi ambient per sobre d’altres interessos, con son fer una nova gossera a Barcelona.

En declaracions a Animalados, Marta Gumà, de DEPANA, ha celebrat la decisió de la jutge d’aturar les obres de la nova gossera: “Estem molt satisfets amb aquesta resolució. La nostra prioritat sempre ha estat preservar l’espai natural del Parc Natural de la Serra de Collserola i evitar que la nova protectora de Barcelona malmeti part del patrimoni natural de la ciutat”. Des de DEPANA consideren que existeixen tres clars responsables de voler construir, tot i que la normativa ho impedeix, la gossera municipal en un espai natural protegit. “En primer lloc, la Generalitat de Catalunya, perquè a nivell d’urbanisme ha autoritzat aquesta obra tot i tenir un informe desfavorable del Consell de Protecció de la Natura. En segon lloc, l’Ajuntament de Barcelona que és el promotor d’aquest projecte. I, en tercer lloc, l’Ajuntament de Montcada i Reixac que és l’executor”, detalla Gumà.

Segons ha indicat l’Ajuntament de Barcelona a Animalados, actualment estan estudiant la resolució de la jutge i probablement la recorreran. El consistori recorda que aquesta resolució és una suspensió cautelar i que, per tant, no hi ha cap sentència que qüestioni la ubicació del nou CAACB. De fet, consideren que el projecte “compleix tots el requisits legals, ja que va rebre l’informe favorable del Departament de Territori i el Pla Especial, que va ser aprovat per la comissió territorial d’urbanisme de la Generalitat”.

L’ajuntament assegura que continuaran treballant per fer possible la construcció del nou CAACB, una acció “absolutament imprescindible perquè l’actual centre ha quedat petit per les necessitats actuals dels animals”. El consistori detalla que la nova gossera “es fa en una parcel·la qualificada històricament d’equipament”.  La Modificació del Pla General Metropolità aprovat el 2017 “va convertir 6 hectàrees d’aquests terrenys en equipament per construir el CAACB i 13,9 hectàrees van passar a ser qualificades de forestal, augmentant d’aquesta manera la massa arbòria del Parc de Collserola”.

Una nova gossera de Barcelona, una necessitat innegociable

Després de més de deu anys de dubtes i tràmits, l’Ajuntament de Barcelona va anunciar el passat 19 de setembre que la Comissió d’Ecologia, Urbanisme, Mobilitat i Habitatge havia aprovat de manera definitiva el projecte del nou CAACB, que es construiria a partir del mes de novembre al Parc Natural de Collserola, en una zona que pertany al municipi de Montcada i Reixac.

Aquesta iniciativa de l’Ajuntament, que prové del govern convergent de Xavier Trias i més concretament del regidor Jordi Martí, responia a la necessitat urgent de substituir les instal·lacions del vigent CAACB, ubicat a la carretera de l’Arrabassada i que ja fa molts anys que va quedar obsolet. L’edifici de l’actual gossera de Barcelona és una construcció de l’any 1972 amb moltes limitacions que no garanteix el benestar dels animals. Per tant, totes les parts interessades en la protecció i defensa dels animals van celebrar la decisió del consistori de canviar la ubicació del centre d’acollida.

En aquest sentit, DEPANA sempre ha insistit en la necessitat urgent de la creació d’un centre d’acollida d’animals abandonats de màxima qualitat, però no en un espai natural protegit legalment. De fet, el 2020 l’entitat ecologista i animalista ja va proposar l’alternativa de construir-lo a Montjuïc, a l’antic aparcament del parc d’atraccions. El consistori barceloní va ignorar completament aquesta proposta i va decidir traslladar la gossera al municipi de Montcada i Reixac, concretament en una finca que es coneix amb el nom de Torre de Doña Juana i que està situada dins el Parc Natural de la Serra de Collserola, una nova ubicació que no va ser la millor solució i que des d’un principi no va agradar a bona part del sector ecologista i animalista.

El Consell de Protecció de la Natura va fer un informe desfavorable de la construcció de la gossera al Parc Natural de Collserola

 

Primera advertència

L’any 2019 el Consell de Protecció de la Natura, el màxim òrgan consultiu en matèria de natura a Catalunya, ja va redactar un informe desfavorable sobre la iniciativa de traslladar la gossera de Barcelona al Parc Natural de Collserola per “la utilització dels espais naturals com a reserva de sòl per a la ubicació de determinats equipaments, que té com a conseqüència la reducció de la superfície protegida”.

Aquest informe també advertia que “la declaració de parc natural i la seva inclusió d’aquest emplaçament en el parc, comporta que les actuacions que s’hi facin hagin d’estar en consonància amb els objectius de gestió i protecció del parc natural” i, evidentment, res té a veure una gossera municipal amb la conservació d’aquest espai.

En aquest sentit, DEPANA recalca que les actuacions que es facin als parcs han d’estar en consonància amb els objectius de gestió i protecció, fet que el projecte del nou CAAC incompleix. “No hi ha res que justifiqui ubicar un equipament d’aquestes característiques dins d’un entorn especialment protegit”, afirma l’entiat de defensa animal.

Malgrat la publicació d’aquest informe desfavorable, l’Ajuntament va continuar endavant amb el projecte. Llavors va ser quan l’associació de defensa animal DEPANA va decidir impugnar la construcció del nou CAACB i va sol·licitar mesures judicials cautelars per evitar les obres i preservar l’espai natural de Collserola i el patrimoni natural de la ciutat de Barcelona. El grup ecologista, que està a favor de buscar un nou espai per la gossera que millori les condicions dels animals, rebutja absolutament que la nova ubicació sigui dins el Parc Natural de la Serra de Collserola, un espai natural del municipi de Montcada i Reixac.

“El Parc Natural de Collserola compta amb un valor mediambiental i paisatgístic que ha de ser preservat”

Tal com expliquen des de DEPANA, el Parc Natural de la Serra de Collserola forma part de la Xarxa Natura 2000, és un espai d’interès natural (PEIN), és una Zona d’especial protecció de les aus (ZEPA) i un lloc d’interès comunitari (LIC). Per tant, compta amb un valor mediambiental i paisatgístic que ha de ser preservat.

L’entitat animalista recorda que, en el seu moment, ja va denunciar en el Consell Municipal de Convivència, Defensa i Protecció dels Animals, presidit per la tinenta d’alcaldia Laia Bonet, que la nova ubicació del CAACB suposaria un impacte determinant sobre els valors del Parc Natural de Collserola i sobre la connectivitat i permeabilitat ecològica. DEPANA també va mantenir reunions amb l’exalcaldessa Ada Colau i la tinenta d’alcaldia Janet Sanz, però les explicacions i els arguments presentats per l’associació de defensa animal no van tenir resultats aparents per part de les administracions competents. Finalment, el jutge sí que ha atès les peticions de DEPANA i ha decidit aturar les obres.

Adrià Jariego- Animalados

El refugi de la Protectora del Garraf resisteix però el precinte sembla imminent

Els dirigents de l’Associació protectora d’animals i plantes del Garraf no deixaran que l’Ajuntament tanqui el refugi fins que el consistori no es presenti amb una sentència judicial que així ho dictamini.

Continua l’enfrontament entre l’Ajuntament de Cubelles i la Protectora d’Animals i Plantes del Garraf. El passat divendres 6 de novembre, el consistori va iniciar el procés d’execució d’una sentència judicial de 2015 que ordena el cessament de l’activitat de la protectora després d’acreditar que el refugi no disposa d’una llicència necessària per poder exercir aquesta tasca.

L’Ajuntament de Cubelles, Agents Rurals, Policia Local i el Servei de Protecció de la Natura (SEPRONA) de la Guàrdia Civil es van presentar el matí del 6 de novembre a les instal·lacions de la Protectora del Garraf per a procedir al tancament de l’espai, però els propietaris del refugi no van permetre l’entrada als responsables municipals.

Animalados ha parlat amb Alex Armengol, vicepresident de la protectora, qui ens ha exposat els motius pels quals no van permetre el tancament a la comitiva municipal: “Com a representant del terreny, no he permès l’entrada ni el tancament del refugi perquè no portaven cap ordre judicial, només portaven un decret d’alcaldia. Quan vinguin amb l’ordre judicial que diuen que tenen, deixarem que facin el que hagin de fer. Mentrestant nosaltres volem continuar amb una activitat que vam començar l’any 1988 i que només està dirigida a garantir el benestar dels gossos”.

Un conflicte que es remunta dotze anys enrere

L’origen de l’enfrontament entre l’Ajuntament i l’associació es remunta a l’any 2008, quan la Junta de Govern Local, a conseqüència de la denúncia presentada per un exalcalde i familiar directe de l’actual regidor de Medi Ambient, va aprovar la finalització de l’activitat de la protectora per no disposar de permís municipal. Els responsables de la protectora van recórrer la decisió per la via del contenciós i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va resoldre la disputa legal en favor del consistori l’any 2015. Això sí, després de molts mesos de negociacions, no ha estat fins a la primavera de 2019 quan l’Ajuntament ha advertit a la protectora que procedirien al tancament de l’espai.

Tot i això, Alex Armengol explica que: “La sentència de 2015 del Tribunal Superior de Justícia no té cap mena de sentit perquè ens demanen una llicència que no és obligatòria tenir-la per poder dur a terme la nostra activitat, i així ens ho va fer saber el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya”. El vicepresident de la protectora ha compartit amb Animalados el document que acredita aquesta informació.

Tot i que la protectora assegura que compta amb tots els permisos requerits, davant aquesta situació d’incertesa l’entitat es va encarregar de donar en adopció a gairebé tots els animals de la gossera al llarg de la setmana passada. El refugi va rebre l’avís del tancament de l’espai el passat dimarts 3 de novembre i en tres dies i gràcies a una espectacular campanya a través de les xarxes socials, s’han acollit una vintena de gossos. Actualment només queden dos peluts a les instal·lacions.

Si la reubicació fugaç dels animals no s’hagués produït, l’Ajuntament tenia previst acomodar els gossos al refugi Help Guau, un procediment que va tenir un cost d’uns 50.000 euros anuals i que la protectora ja està assumint. Aquesta és la responsabilitat subsidiaria procedent de la Diputació de Barcelona:

D’altra banda, Alex Armengol comenta que sospita que el govern municipal vol tancar el refugi per presumptes interessos urbanístics. “L’actual regidor de Medi Ambient de Cubelles, Josep Maria Hugué, és familiar de les propietàries dels terrenys que tenim aquí al costat. Ell és qui ha portat tota la negociació amb nosaltres”.

El consistori no nega que els terrenys de l’entorn siguin propietat d’un familiar del regidor de Medi Ambient però Raül Madarra, regidor d’Hisenda, Contractació i Comunicació, assegura que: “Actualment no hi ha cap pla urbanístic en aquella zona, a més, en el suposat cas que hi hagués alguna planificació en el futur, en tot cas els primers beneficiaris serien els mateixos propietaris del terreny”.

Des de l’Ajuntament de Cubelles asseguren que, tot i l’intent fallit del passat divendres 6 de novembre, procediran de nou al tancament de la protectora mitjançant la corresponent ordre judicial: “Entenem que a un segon procediment no s’haurien de poder negar els propietaris de la gossera. Ja no és una cosa que depengui directament de l’Ajuntament sinó que és un procés judicial que es determina des dels jutjats”.

“Els treballadors i voluntaris dels refugis, gosseres i protectores tenen importants manques de coneixement que reverteixen negativament en el benestar animal”

 

Anna Masferrer és educadora canina i antrozoóloga ha realitzat una investigació que pot posar la primera pedra per millorar el benestar de gossos i gats abandonats reclamant per treballadors i voluntaris dels centres d’acolliment i refugis una millor formació afavorida pels seus responsables. “No només d’amor viuen els animals, els seus cuidadors han d’estar a més a més ben formats”

 

En que consisteix la investigació que has realitzat com antrozoóloga?

Després de diversos voluntariats en refugis privats, com a passejadora i col·laboradora en sessions de modificació de conducta per a gossos, vaig detectar carències generalitzades i equiparables en tots ells. La meva investigació realitzada aquest 2017, intenta demostrar una sèrie d’hipòtesis que qüestionen el correcte funcionament d’aquests centres a l’actualitat:

El criteri de selecció de personal per treballar en refugis i protectores d’àmbit animal, és un factor de risc per al correcte funcionament dels centres? Molts dels problemes derivats podrien estar relacionats amb les aptituds i coneixements d’aquests treballadors? Una millora formativa de les persones que tenen contacte directe amb l’animal, podrien millorar la conducta dels gossos i gats residents? Una millora de conducta dels animals residents facilitaria la seva adopció, i evitaria les devolucions massives d’animals, reduint l’aforament dels centres, i deixant espai i temps per a l’atenció dels animals restants?

A través d’un qüestionari anònim vàrem centrar-nos en la valoració dels coneixements, formació i perfil psicològic dels treballadors i voluntaris interns als refugis del territori català.

 

Quins obstacles has trobat per a obtenir resultats?

La principal dificultat que esperava trobar és la viabilitat de contacte directe amb els voluntaris/treballadors. Resulta impossible establir un contacte directe amb els propis voluntaris/treballadors, per una qüestió de confidencialitat. Derivat d’aquesta limitació, el nostre contacte s’ha efectuat a través de la pròpia administració de la protectora. Hem hagut de deixar en mans de l’administració o directiva dels refugis la divulgació del qüestionari, obtenint així uns resultats (en quantitat) molt inferiors als desitjats. Som conscients, però, de la reticència de l’anàlisi de coneixements per part de les entitats protectores d’animals dels seus propis treballadors. Ja era un factor d’inviabilitat amb el que contàvem des de un principi.

 

Quina dada t’ha sorprès més?

Van haver dos resultats força sorprenents. En primer lloc tot i que el 54,5% dels enquestats va afirmar tenir al menys un any de formació sobre l’àmbit animal, els resultats obtinguts en el bloc de coneixements van ser molt pitjors dels esperats. Les preguntes específiques sobre ontogènia, període de socialització, període ideal per a l’adopció i senyals de calma, van demostrar que el nivell general de coneixements bàsics sobre comportament animal no és el idoni per poder realitzar el contacte directe, socialització de l’animal amb l’ambient, els contactes entre individus de la mateixa i diferents espècies, desenvolupament cognitiu i processos d’adopció de forma correcte. I tot i que un 50% dels voluntaris i treballadors consideren els seus coneixements insuficients per realitzar correctament les tasques al refugi, des de la direcció no es posa cap remei a un problema tant evident. En segon lloc em va sorprendre molt el perfil psicològic obtingut. Tot i que el perfil psicològic més idoni per a l’atenció d’un animal tindria tendència al optimisme i l’extroversió, un 50 % dels enquestats tendeix a la introversió i el 27% gaudeix d’una certa tendència a característiques de psicoticisme. Estaríem parlant possiblement d’una mostra de població amb unes dots socials limitades.

 

Creus que els voluntaris i professionals tenen buits equiparables en la seva formació?

En el cas dels professionals i voluntaris que es dediquen a les tasques de manteniment i neteja de la zona animal, crec que les carències formatives són exactament les mateixes i es veuen empitjorades per la falsa sensació de que l’experiència supleix els coneixements. En el cas dels professionals de l’educació canina, el problema va molt més enllà. Per una part, en un àmbit que està en constant evolució i descobriment no podem quedar-nos amb metodologies retrògrades i antiquades, sinó estar constantment en formació sobre els últims avenços. D’altre banda la formació que engloba la part psicològica dels animals està molt poc regulada en el nostre país, i per tant s’imparteixen constantment formacions amb informació equívoca, que posa en risc el criteri, metodologies i coneixements dels nostres professionals.

 

Quines creus que serien les seves causes?

El coneixement animal en general engloba moltíssims sectors i professionals: veterinaris, etòlegs, biòlegs, psicòlegs, tècnics en teràpies assistides, educadors canins i felins, directors i administradors de refugis… tots amb una formació específica que no pot abastir totes les necessitats. Tot professional hauria de saber derivar, tal i com passa en el camp de la medicina, cada patologia té el seu especialista. Les protectores d’animals i refugis haurien de posar-se les piles en ampliar coneixements i millorar protocols i metodologies per poder realitzar el seu propòsit correctament, que al cap i a la fi no és només recollir animals abandonats, sinó readaptar-los de nou a la vida i trobar-los una família adequada el més aviat possible.

Crec que no és possible realitzar aquests protocols efectius només amb l’amor als animals, sinó amb els coneixements, formació i experiència adequats.

 

I les solucions?

Amb els coneixements dels que disposem avui en dia, a l’espera de nous estudis que revelin més informació, la unió dels professionals dedicats a l’àmbit animal haurà de superar les discrepàncies i trobar un consens que compatibilitzi la informació de totes les especialitats. Només d’aquesta forma podrem començar a treballar tots junts, ocupant-nos cada un del nostre sector, per millorar el benestar i qualitat de vida dels animals, tant dins com fora dels refugis.

 

Anna Masferrer