“Jo no tinc gos però per què hauria de canviar de platja? Són animals, aquí poden estar tranquil·lament”, deia un banyista satisfet

“Ja tocava. Era un petit dret que encara faltava per donar als gossos”, celebrava aquest dimarts en Xavier Serés, de 30 anys mentre el Poncho semblava que busqués petroli sota la sorra de la platja de Llevant. A primera hora de la tarda del dia de l’estrena de la tan esperada platja, el Poncho era dels pocs que es banyava. “La veritat és que la mar avui no acompanya”, reconeixia Serés, mentre altes ones obligaven a la Creu Roja a fer onejar bandera groga.

La majoria de banyistes intentaven, amb poc èxit, motivar el seus gossos perquè superessin la por inicial i es tiressin darrera seu per barallar-se amb les ones que volien boicotejar l’estrena. Els gossos miraven preocupats com els seus amos es perdien a la mar i bordaven neguitosos sense saber com enfrontar-se a aquell gegant salat. I és que aquest dimarts era el primer dia per a tots: per als banyistes, per a l’Ajuntament de Barcelona i també per als gossos. I és que empassar aigua salada d’un onada gegant impressiona. Especialment la primera vegada. Si l’experiència funciona, la platja de Llevant continuarà sent per a gossos. La comissionada d’Ecologia de Barcelona, Eva Herrero, ha recordat aquest matí que l’àrea per a gossos a la platja de Llevant és una prova pilot que podrà modificar-se després d’aquesta temporada i d’avaluar-la amb els veïns. Funcionarà fins al 25 de setembre.

En aquest sentit, Herrero ha recordat que quan es va modificar l’ordenança d’animals a l’anterior mandat, “va haver-hi moltes opinions contràries”, especialment per permetre l’accés de gossos al Metro, però l’experiència ha demostrat que les pors eren injustificades.

“Esperem que, amb aquest tema, passi exactament el mateix”, ha afegit Herrero i, per calmar les veus contràries ha explicat es tracta d’una porció ínfima del litoral de la ciutat, de prop del 0,2% de la superfície total.

Mentre Herrero atenia als curiosos periodistes des de l’Ajuntament de Barcelona, la família del Moisés Dumón provava de fer un bany amb la Tina i el Denver. “Els gossos s’ho han passat molt bé… però jo no crec que torni perquè no hem aconseguit estar gaire tranquils i ens han omplert la tovallola de sorra contínuament”, lamentava. A pocs metres, un banyista sense gos mirava l’espectacle. En Daddi, un senyor italià que ve totes les tardes a aquesta platja des de fa deu anys sigui estiu o hivern, somreia tranquil. “Jo no tinc gos però per què hauria de canviar de platja? Són animals, aquí poden estar tranquil·lament”, deia satisfet.