Entrades

Petició per la construcció d’un correcan al parc de l’Escorxador

La campanya a Change.org de petició per a la construcció d’un correcan al parc de l’Escorxador ja ha recollit més de 1.000 firmes.

Aquesta campanya (que es pot signar aquí: Campanya Change.org  vol demanar a l’Ajuntament de Barcelona que construeixi un espai on els gossos puguin córrer lliurement en el Parc de Joan Miró (també anomenat Parc de l’Escorxador). Un “correcan” a diferència d’un “pipican” és un espai més ampli on els gossos poden campar amb llibertat i practicar l’exercici necessari per una vida saludable.

Els gossos a Barcelona no gaudeixen de gaire espais com aquests, per això la campanya iniciada proposa seguir l’exemple del municipi de Castelldefels on els gossos disposen de molt més espai.

Per a signar la petició: Aquí

 

Els gossos hi veuen amb el nas?

Diuen que els gossos hi veuen amb el nas. Però, és cert això? I què vol dir?

Així com la vista dels gossos deixa bastant per desitjar, el seu olfacte és prodigiós, sobretot si el comparem amb el dels humans. L’olfacte dels gossos els permet no només saber el que hi ha, sinó on està ubicat i en quina direcció es mou. El seu nas inhala aire per dos conductes, un que serveix simplement per respirar, i un altre específic per captar les olors. Allà on nosaltres tenim 5 milions de cèl·lules olfactives els gossos en tenen 300 milions. Això que fem nosaltres de separar entre inhalar i exhalar, ells ho fan alhora. També és superior la seva capacitat per processar tota aquesta informació que els proporciona el nas: l’àrea del cervell dedicada a l’olfacte és molt més gran que la nostra i li permet de distingir i de recordar olors molt més àmpliament que a nosaltres.

Però el més impactant de l’olfacte dels gossos és que poden detectar coses que ni tan sols es veuen, ja que capten les hormones que deixen anar els éssers vius, així que poden percebre les emocions o si una dona està embarassada o algú està malalt.

També capten més enllà del temps, poden percebre on ha estat

una persona abans, o qui hi havia en aquell espai fa una estona. També el futur, noten si algú o alguna cosa s’està apropant gràcies a la seva olor.

En definitiva, sí, és cert que els gossos hi veuen a través del seu nas, però és més que això: Hi veuen millor del que nosaltres veiem amb els ulls i el nas junts.

Aquí teniu un vídeo que ho explica molt clar (per als subtítols clicar a la part inferior dreta i configurar en espanyol)

Cadells de gos o de peluix?

Aquestes fotografies són de cadells de gos o de peluix? Podries preguntar-te veient aquestes imatges.

Els gossets de petits, quan són només cadells, són moníssims, alguns d’ells fins i tot poden semblar de peluix. I és que és exactament així, perquè no és que els gossos s’assemblin als peluixos que fan els homes, sinó que és al revés: els humans fan peluixos que s’assemblen als cadells de gossos o d’altres animals, ja que de petits són molt tendres i suaus.

Aquí teniu algunes fotos que demostren que la semblança a vegades és literal:

cachorro-de-akita-peluchecachorro-de-caniche-peluchecachorro-de-goldendoodle-peluche

cachorro-de-samoyedo-peluchecachorro-de-keeshond-y-american-eskimo-peluchecachorro-de-chow-chow-peluchecachorro-de-caniche-2-peluche      cachorro-de-westie-peluche  cadell-de-terranova- peluche cruce-de-pastor-alemc3a1n-akita-y-corgi-peluche mastc3adn-tibetano-peluche mini-pomerania-peluche pastor-caucc3a1sico-peluche pomerania-peluche

 

Segurament de manera semblant a com ho fem els humans, que de petits, quan som bebés tenim aquest aspecte tant bonic i fràgil d’alguna manera per manifestar la nostra indefensió i potenciar que els adults ens cuidin, els gossos ho fan igual.

Però, compte! Això no vol dir que es pugui confondre un cadell de gos moníssim amb un peluix ja que el peluix és un objecte que no necessita cap responsabilitat, en canvi un gos, és un ésser viu que necessita molta atenció. Així com no se’ns acudiria regalar mai un bebé a algú, només perquè “és molt mono”, un cadellet de gos tampoc no pot ser un regal si no és  amb consciència

de la responsabilitat que comporta.

Tal com deien fa poc en aquest article a “El País”: Els animals no són peluixos.

Un fotògraf fa retrats increïbles a gossos i altres animals

El fotògraf Rob Bahou, nascut a Amman, Jordània, fa retrats increïbles a gossos, gats i altres animals en el seu projecte fotogràfic anomenat “Faces”. Com a fotògraf professional, també li agrada la fotografia de paisatge i de viatge, però afirma que la fotografia d’animals l’enamora particularment. Ho explica així:

” Hi ha una cosa molt real al fotografiar animals, molt més que amb els éssers humans. La raó és que no crec que els animals entenguin el que és una càmera, i com a resultat, l’animal que fotografio és real. Els éssers humans saben el que és una càmera i, sovint, ja sigui conscient o inconscientment s’ajusten per a la foto. Els animals no fan això, ells no es preocupen per quin és el seu perfil bo, o si el seu pèl està ben col·locat, o si s’està vulnerant la seva intimitat. Aquestes coses no són importants per a ells. És per això que estic treballant en retrats d’animals  per el meu projecte actualment titulat Faces”.

Els resultats d’aquests retrats, són increïbles, aconsegueix captar una essència molt espontània dels animals, i en transmet la seva personalitat. Talment com si fossin persones, els retrats de Rob Bahou a gossos, són d’una naturalitat excepcional.

Us deixem aquí una selecció de les seves millors fotografies.

retratos animales140

retratos animales 80retratos animalesretratos animales11retratos animales112retratos animales114retratos animales115retratos animales116retratos animales117jpgretratos animales118retratos animales119jpgretratos animales130jpgretratos animales 2retratos animales 8

Cada dia s’abandonen dos gossos a la ciutat de Barcelona

Tot i les campanyes de sensibilització, les institucions no aconsegueixen solucionar el problema dels abandonaments, cada dia s’abandonen dos gossos a Barcelona.

En els darrers anys, a Barcelona s’han multiplicat els esforços per conscienciar els ciutadans que els gossos no són joguines que es poden comprar per després abandonar quan un se’n cansa. S’ha prohibit a les botigues que exposin els gossos als aparadors per evitar la compra compulsiva; s’ha modificat la llei de tinença d’animals; s’han fet campanyes de sensibilització i s’ha augmentat molt notablement la presència d’stands en fires, festivals, festes majors… Però tot plegat ha servit de ben poc.

Les xifres demostren que tots aquests esforços no s’han vist recompensats. El nombre d’animals abandonats a la ciutat de Barcelona és pràcticament el mateix durant els darrers exercicis. Fins i tot s’ha incrementat una mica. Durant l’any 2014, el Centre d’Acollida d’Animals de Barcelona (CAAB) va recollir del carrer un total de 1.395 gossos. De tots aquests, 628 van poder tornar amb els seus amos, ja sigui perquè els animals portaven el xip identificatiu o perquè els propietaris van anar a la gossera a buscar-los després d’haver-los perdut. De manera, que el total de gossos abandonats que no van tornar amb el seu amo va ser de 767 durant tot el 2014, és a dir, una mitjana de dos cada dia. L’any 2011 el nombre de gossos abandonats que no van retrobar l’amo van ser 852, mentre que el 2012 van ser 697 i el 2013, 672.

 També els gats

Pel que fa als gats, les xifres tampoc són gens positives. Dels 659 gats que es van recollir l’any passat, només 86 van tornar amb els seus amos. La resta, 573 gats, o bé continuen a la gossera o bé han estat adoptats per un amo nou. Una vegada més, la xifra és molt similar a la de 2011 (515), 2012 (391) o 2013 (526). L’Ajuntament de Barcelona, juntament amb entitats i associacions, també ha destinat més esforços a combatre l’abandonament de gats, com per exemple, promovent la seva esterilització. Com en el cas dels gossos, amb pocs resultats.

“El problema de l’abandonament no està resolt”, assegura Carme Méndez, presidenta de l’Associació de Defensa dels Drets dels Animals (ADDA) i una de les interlocutores de l’Ajuntament de Barcelona en les polítiques que afecten els animals. Des del seu punt de vista, “la crisi econòmica, que ha fet que moltes persones perdin l’habitatge, o hagin de canviar el seu nivell de vida, encara ha agreujat més la situació”, afavorint així que creixin els abandonaments.

Més sancions

Méndez va destacar que l’actual govern, i concretament el regidor que s’ocupa dels drets dels animals, Jordi Martí, “és el millor que ha tingut mai Barcelona” però que per solucionar els abandonaments d’animals només hi ha una possible solució: que els agents de la Guàrdia Urbana comprovin si els amos dels gossos tenen els seus animals amb el xip identificatiu que obliga la llei. “Un cop detectats, es podrien donar 15 dies als amos de gossos sense identificar perquè els identifiquin”, proposa Méndez, abans de multar-los. D’aquesta manera, garantint que els animals estan identificats, si l’amo acaba abandonant l’animal, se’l pot localitzar. Actualment, segons Méndez, el percentatge d’animals correctament identificats gira a l’entorn del 30%.