Arxiu d'etiquetes per: Llei

El Parlament de Catalunya aprova tramitar la llei per a prohibir els bous embolats i capllaçats

L’esmena presentada per VOX i PP només ha rebut el suport de Ciutadans.

Nova victòria en matèria de benestar animal a Catalunya. El ple del Parlament ha donat via lliure a la tramitació de la proposició de llei que va impulsar la CUP i en Comú Podem per eliminar els bous embolats, els bous capllaçats i els bous a la platja, les tres modalitats més cruels de festes tradicionals amb bous.

D’aquesta manera, els partits polítics han rebutjat les esmenes a la totalitat presentades per PP i VOX. Els dos partits de dreta tan sols han rebut el suport de Ciutadans. El resultat total ha estat de 19 vots a favor de l’esmena (PP, VOX i Ciutadans), 29 en contra (CUP, En Comú Podem, tres diputats d’ERC i vuit diputats de Junts) i 83 abstencions (el PSC completament, 30 d’Esquerra i 24 de Junts).

“Estem molt satisfetes que el Parlament hagi optat per permetre un debat sa i necessari, que ens pugui conduir a una Catalunya capaç de tornar a ser pionera en matèria de protecció animal i avançar cap a una societat més avançada, més justa i més respectuosa amb els animals”, ha expressat Aïda Gascón, directora d’AnimaNaturalis i portaveu de la plataforma Prou Correbous.

Un llarg camí per recórrer

Els grups parlamentaris de la CUP i En Comú Podem van registrar el 7 d’abril de 2022 al Parlament una proposició de llei per eliminar les modalitats més agressives de correbous. Aquesta proposta planeja modificar la Llei 34/2010, de l’1 d’octubre, de regulació de les festes tradicionals amb bous, eliminant les tres modalitats del segon article de la norma, concretament la modalitat de bou embolat, el bou capllaçats i el bou a la platja.

“Nou de cada deu catalans i catalanes creuen que no està justificat el patiment animal ni per diversió ni per tradició. Per tant, estem davant un debat central a Catalunya on els partits polítics han de mullar-se. Treure la crueltat de les nostres festes és un pas endavant per la vida, mai un pas enrere”, ha indicat durant el ple Jéssica Albiach, presidenta d’En Comú Podem al Parlament de Catalunya.

El Parlament ha votat en contra de les esmenes de PP i VOX, però la prohibició definitiva d’aquestes modalitats tan cruels de correbous haurà d’esperar. La proposició de llei tindrà un llarg recorregut parlamentari on els partits polítics hauran de decidir si, tal com va passar al 2010 amb les curses de braus, volen acabar amb unes festes tradicionals obsoletes que no tenen cabuda a una societat moderna i respectuosa amb els animals.

Les entitats reclamen a la Conselleria que rectifiqui i retiri la proposta de modificació de la llei de protecció animal

Les entitats s’han manifestat per exigir al govern #NiUnaPotaEnrere i que no desprotegeixi als animals de Catalunya.

Les entitats de protecció animal i de la natura, amb el suport del Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona, s’han manifestat aquest matí davant del Palau de la Generalitat per exigir a Teresa Jordà, Consellera d’Acció Climàtica, que no dispari contra la protecció dels animals.

Davant la imminent aprovació de la Llei de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic per al 2023, des de la Conselleria d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat es pretén la modificació del text refós de la Llei de protecció dels animals per deixar fora de l’obligació del permís de nucli zoològic a aquelles instal·lacions que allotgin menys de quinze gossos majors de tres mesos d’edat i un número no establert de cries.

Actualment, les instal·lacions pel manteniment d’animals de companyia, com les gosseres esportives, de caça o els centres d’importació, independentment del nombre d’animals que allotgin, estan obligades a inscriure’s al Registre de nuclis zoològics de Catalunya. Aquest fet permet a l’autoritat competent exercir un control sobre la traçabilitat, la cria i el benestar dels animals allotjats, així com el seu control sanitari per evitar potencials riscos de zoonosi.

Tal com informen les entitats de defensa animal, amb el nou redactat que es pretén aprovar, les instal·lacions mencionades no s’hauran d’inscriure al Registre de nuclis zoològics i, per tant, no se’ls aplicarà l’art. 21 del text refós sobre requisits de funcionament de nuclis zoològics. Entre aquests requisits es troba el de “disposar d’un servei veterinari, encarregat de vetllar per la salut i el benestar dels animals”, “mitjans necessaris per a l’aïllament sanitari” o “disposar de les condicions higiènic sanitàries i de benestar adequades a les necessitats dels animals”.

A més de tot això, aquestes instal·lacions pel manteniment d’animals de companyia, com les gosseres esportives, de caça o els centres d’importació tampoc tindran l’obligació de portar un llibre de registre que, a més de servir de sistema de traçabilitat dels animals allotjats, té la funció de control sanitari.

Davant d’aquesta situació, les entitats consideren que la Consellera Jordà cedeix davant el col·lectiu de la caça, reduint el grau de control sobre les seves gosseres i incompleix amb la seva responsabilitat i obligació de vetllar per la protecció dels animals. A més, exclou la resta de sectors implicats i incompleix els compromisos adquirits ara fa pocs dies amb els professionals de l’àmbit jurídic, veterinari i de les entitats de defensa dels animals i de la natura.

Les entitats alerten que la mesura que es pretén aprovar significa un greu retrocés que comportarà assolir greus riscos sanitaris i/o mediambientals consentits per part de la Generalitat de Catalunya, així com un gran perjudici cap al benestar dels animals.

Al mateix temps, exigeixen que no es retrocedeixi en la ja dèbil protecció que tenen els animals a Catalunya i que la Consellera Jordà compleixi amb la seva responsabilitat i obligació de vetllar per la protecció dels animals a través de l’aprovació de normativa més evolucionada i actual en línia amb el que reclama la societat catalana.

Els animals de companyia seran considerats membres de la família per llei a Espanya

A partir del 5 de gener, els animals deixaran de ser considerats “béns o coses” per passar a ser “éssers vius dotats de sensibilitat”.

Nou èxit a favor del benestar animal a Espanya. A partir de dimecres 5 de gener, els animals de companyia seran considerats “éssers vius dotats de sensibilitat” i passaran a ser per llei un membre més de la família. Aquest canvi ha estat possible gràcies a la triple reforma legal del Codi Civil, la Llei Hipotecària i la Llei d’Enjudiciament Civil aprovada pel Congrés dels Diputats el 2 de desembre passat i publicada pel BOE el 16 de desembre passat.

La reforma no només afecta la veritable naturalesa dels animals, sinó també la naturalesa de les relacions de convivència que s’estableixen entre aquests i els éssers humans. A partir de demà, segons recull el BOE, “s’introdueixen a les normes relatives a les crisis matrimonials preceptes destinats a concretar el règim de convivència i cura dels animals de companyia”. Per aquest motiu, “s’estableixen els criteris sobre els quals els tribunals han de prendre la decisió de qui lliurar la cura de l’animal, atenent el seu benestar”.

D’aquesta manera, en cas de divorci, nul·litat o separació, un jutge decidirà la custòdia i la destinació dels animals de companyia, atenent “l’interès dels membres de la família i el benestar animal; el repartiment dels temps de convivència i cura si cal, així com les càrregues associades a la cura de l’animal”.

D’altra banda, atenent a l’enllaç existent i la concurrència entre els maltractaments a animals i la violència domèstica i de gènere i el maltractament i abús sexual infantil, “es preveuen limitacions a la guarda i custòdia en casos d’antecedents per maltractament animal exercit com forma de violència o maltractament psicològic contra aquells”.

Els gossos i gats passaran a tenir DNI per lluitar contra l’abandonament

Una altra mesura que s’engegarà a favor del benestar animal durant l’any 2022 serà l’obligatorietat del DNI animal. Es tracta d’una mesura recollida a l’avantprojecte de la Llei de Protecció i Drets dels Animals presentada pel Govern durant el mes d’octubre passat. L’objectiu de crear aquest document d’identitat és evitar l’abandonament d’animals de companyia.

La identificació dels animals és una de les principals fites de la futura llei de protecció animal a Espanya. Segons Sergio García Torres, director general dels Drets dels Animals, “cal una sèrie d’eines perquè es garanteixi l’eix fonamental d’aquesta llei: el sacrifici zero. Però només s’hi pot arribar amb un abandonament zero, i per arribar-hi cal un 100% d’identificació dels animals, cosa que cap comunitat autònoma no ha aconseguit”.

“Existeix una discriminació brutal cap als GPP pel simple fet de néixer amb una determinada raça”

La creació dels mal anomenats Gossos Potencialment Perillosos (GPP) ha causat una estigmatització tan sòlida com injusta en molts gossos pel simple fet de pertànyer a una raça determinada. El racisme de la mateixa normativa, els interessos personals, el desconeixement social, la manca de professionalitat per part dels mitjans de comunicació i la irresponsabilitat dels propietaris són alguns dels motius que han creat una reputació negativa i falsa sobre determinades races d’aquests peluts.

A conseqüència d’una sèrie d’incidents provocats per gossos a finals del segle XX, les administracions competents van decidir canviar la normativa i regular la tinença dels gossos presumptament perillosos. D’aquesta manera, el Reial decret 287/2002 de 22 de març, pel qual es desenvolupa la Llei 50/1999 de 23 de desembre, va establir com a Gossos Potencialment Perillosos (GPP) a una sèrie de races de gos. Un llistat que podia ser ampliat des de cada comunitat autònoma si es considerava necessari.

L’experimentat educador i cuidador de Gossos Potencialment Perillosos, Miquel Montanera, explica per a Animalados que “Molts dels atacs de gossos que van impulsar la llei dels GPP van ser provocats per gossos de races que no formen part d’aquesta llista. La realitat és que per poder aplacar el soroll mediàtic causat per aquests incidents de finals del segle passat es necessitava una llei i van decidir crear una llista de races de gos totalment injusta”.

Montanera recorda que “precisament a la persona a qui se li va encarregar l’elaboració de la llista dels GPP era un criador de Pastors Alemanys”, una raça que a finals del segle XX era la més popular i la que major nombre de vendes tenia a Espanya. “Els gossos de raça tipus Pitbull, Dòberman, Rottweiler… estaven entrant amb força en aquesta època a l’estat espanyol i generaven competència a altres races com el Pastor Alemany, així que va pensar que l’aparició d’aquestes noves races podria fastiguejar el seu negoci i va decidir incloure-les en la llista de Gossos Potencialment Perillosos”, afegeix.

Una legislació racista que ha calat amb força en la societat

Miquel Montanera s’uneix a l’opinió de molts altres educadors canins, experts en conducta animal, veterinaris, advocats, etc., indicant que “La perillositat d’un gos no depèn de la raça, depèn en gran manera de l’educació que hagi rebut el mateix animal. Pots tenir un pelut de raça Xihuahua, per exemple, que si la persona responsable no l’ensenya correctament, mossegarà o atacarà a altres gossos o a altres persones. Òbviament no causarà el mateix mal que la mossegada d’un gos de mida gran, però la realitat és que un gos mal educat et pot atacar independentment de la raça a la qual pertany”.

La Llei dels GPP ha generat una estigmatització i una mala reputació sobre una sèrie de gossos d’una manera totalment injustificada. Montanera considera que “se li ha donat tanta importància a atribuir la perillositat a aquestes races, que el missatge ha calat en la societat. És molt comú escoltar al carrer frases com Compte amb aquest animal que és un Pitbull!, o Compte amb aquest altre que és un Dòberman! Igual que existeix el racisme entre les persones, s’ha fet el mateix amb aquests animals. Existeix una discriminació brutal cap als gossos anomenats potencialment perillosos pel simple fet de néixer amb una determinada raça”.

Una llei que afecta greument al comportament de l’animal

Segons exigeix ​​la Llei, els GPP han d’anar sempre a la via pública amb morrió i lligats amb una corretja que no superi els dos metres de longitud, una normativa que afecta greument al comportament de l’animal. “Aquestes limitacions provoquen que els gossos considerats de raça potencialment perillosa no puguin comunicar-se en plenitud, ni socialitzar, ni relacionar-se amb altres gossos o amb altres persones. La mateixa normativa condiciona molt la llibertat de l’animal i provoca que de vegades el gos pugui tenir comportaments més reactius”, opina l’educador caní.

Durant el passat mes d’abril, el Govern espanyol va informar que treballa en la possibilitat d’una nova normativa que posaria fi a la llista de races de gos potencialment perilloses per a dur a terme en el seu lloc un mecanisme de validació de comportament de cada animal, evitant així prejudicis injustos i discriminacions. Miquel Montanera creu que aquest canvi legislatiu “és el més lògic, però el més important és conèixer quins seran els criteris per establir que un gos és potencialment perillós o no. També és molt important saber qui seran els encarregats de definir aquests criteris. Ha de ser gent correctament formada i professional, que conegui bé el tema i no els xarucs de sempre”.

Més del 50% dels gossos de moltes protectores espanyoles són GPP

La cria il·legal, l’abandonament i les dificultats per donar en adopció són altres problemes rellevants que pateixen els GPP a Espanya. La mala reputació instaurada injustament en la nostra societat és un hàndicap per a l’adopció d’aquests animals, però Montanera comenta que “també costa molt donar un GPP en adopció perquè cal tenir una llicència concreta per poder tenir-los. Per aconseguir aquesta llicència has de passar un test psicotècnic que cal pagar, has de tenir una assegurança que també cal pagar, i a més, cal realitzar uns tràmits amb l’ajuntament en qüestió per aconseguir la llicència, tràmits que en alguns ajuntaments també cal pagar. Tot aquest procés pot arribar als 200 euros i provoca que molta gent ni es plantegi adoptar un GPP”.

D’altra banda, hi ha una problemàtica històrica amb la manca de voluntaris amb llicència per poder passejar i atendre correctament als GPP de les protectores, però l’experimentat cuidador afirma que “per sort cada vegada hi ha més voluntaris que obtenen la llicència i poden treure a aquests animals a passejar. Els voluntaris estan veient de primera mà en el dia a dia dels refugis que tota la història que hi ha al voltant d’aquests animals és mentida. Fins i tot els gossos que més problemes generen moltes vegades són aquells que no són considerats gossos de raça potencialment perillosa, però la realitat és que més de 50% dels gossos de moltes protectores espanyoles són GPP”.

La desestigmatització dels GPP: un procés de totes les parts implicades

Els gossos potencialment perillosos poden arribar a existir, però com ja hem analitzat mai atenent a una qüestió de raça. Segons la majoria dels experts en conducta animal, la perillositat d’un pelut sol estar relacionada amb una mala educació per part del seu responsable. “Si un gos dóna una sèrie de senyals i el responsable no les atén i continua insistint amb segons quines accions, és possible que el gos pugui tenir una actitud reactiva. Una part important de les agressions que hi ha per part de gossos succeeixen perquè les persones no saben interpretar el comportament o les necessitats de l’animal. Cal més educació animal en els responsables, això és molt important”, explica Miquel Montanera.

A més de l’educació animal, l’expert en conducta de GPP considera que els mitjans de comunicació tenen també part de culpa en l’estigmatització que pateixen aquests animals. “Ven molt publicar un titular destacant que un Pitbull o Rottweiler han mossegat o atacat a una persona. Moltes vegades aquestes notícies es publiquen sense ni tan sols assegurar-se que l’animal era realment d’aquesta raça. Aquestes coses fan molt de mal, però la realitat és que ven més que l’atac hagi estat d’un d’aquests animals que no pas d’un Pastor Alemany o de qualsevol altra raça. A més, en la majoria de les ocasions no s’explica per què ha succeït l’incident”.

Per acabar, Montanera opina que la desestigmatització dels GPP és un procés que requereix la implicació de totes les parts. “A més d’un canvi de llei i de més educació animal, els mitjans de comunicació haurien de fer campanyes reals del que són els gossos considerats GPP, ni a favor ni en contra. Les escoles també podrien posar el seu granet de sorra amb més formació en matèria animal. Cal que la ciutadania estigui més conscienciada del que realment són aquests gossos per poder, entre tots, acabar amb aquesta estigmatització. La gent ha d’entendre que un gos pot ser un Pitbull o American Standford, però si l’animal rep l’educació adequada, és un gos com qualsevol altre”.