Arxiu d'etiquetes per: maltractament animal

Judici oral contra els acusats de maltractar i sacrificar animals per a rituals de santeria a Badalona

L’ONG AnimaNaturalis, que exerceix com a acusació particular, va denunciar aquest cas de maltractament animal l’any 2020.

Un jutge de Badalona ha ordenat l’obertura de judici oral contra quatre acusats de diversos delictes de maltractament animal en un cas de rituals de santeria. Amb l’objectiu de fer culte als sants, els integrants d’aquesta banda del petit barri de Canyadó (Badalona) sacrificaven regularment gallines, perdius i fins i tot cabrits.

Aquest cas de maltractament animal va ser denunciat el 2020 per AnimaNaturalis. Gràcies a l’ONG de defensa animal, la Guàrdia Urbana va poder impedir ‘in extremis’ el sacrifici de tretze animals, entre els quals hi havia un gall, nou gallines i tres guatlles. Els agents van seguir els imputats i van aconseguir decomissar els animals vius, que es trobaven ficats dins de capses de cartó.

AnimaNaturalis ha recordat que feia un any que seguia la pista de la banda, però a causa de la pandèmia i el confinament, l’ONG va haver de posposar les guàrdies al carrer, amb l’objectiu de reunir prou proves gràfiques i identificar un patró que els permetés anticipar quan seria el proper sacrifici. L’objectiu d’aquesta estratègia era agafar-los amb les mans a la massa en col·laboració de la Guàrdia Urbana.

“Vam fer diverses guàrdies, fins que un dia vam aconseguir veure com sortien del portal dos homes carregats amb bosses d’escombraries”, descriu Aïda Gascón, directora d’AnimaNaturalis. “Van tirar les bosses al contenidor, i quan se’n van anar ens vam ficar dins. Els cossos dels animals, encara calents, estaven decapitats”, afegeix.

Un cop van tenir coneixement dels fets, AnimaNaturalis es va personar com a acusació popular per demanar la pena més alta, que podria ser de 6 a 18 mesos de presó per delictes de maltractament animal amb greuge de mort.

Segons indica l’organització de defensa animal, durant la instrucció, els acusats van reconèixer que van portar a terme sacrificis sense atordiment previ, seccionant-los el cap i deixant que es dessagnessin fins a la mort.

L’escrit d’acusació del ministeri fiscal només imputa dos dels quatre acusats, encara que el jutge, a petició de l’acusació particular, ha acceptat dictar obertura de judici oral de tots. AnimaNaturalis considera que hi ha “indicis contundents” que apunten a la comissió del delicte per part de les quatre persones implicades en el cas.

Nou mesos de presó per al propietari d’un gos que va aparèixer penjat a Jódar

Gràcies a l’esforç i la perseverança de l’Associació Galgos del Sur, el responsable de la mort de Simba ha estat castigat.

El Jutjat Penal número 2 de Jaén ha condemnat a nou mesos de presó el propietari de Simba, un gos de raça llaurador que va aparèixer penjat en un mas en ruïnes de Jódar, municipi de Jaén. A més, al responsable dels fets se li ha imposat una pena de 3 anys d’inhabilitació especial per a la tinença d’animals i els exercicis de professió, ofici o comerç que hi tingui a veure.

La sentència final ha estat possible gràcies a la denúncia inicial dels fets per part de l’Associació Màgina Animal de Jódar i la lluita insaciable de la protectora Galgos del Sur. L’organització de defensa de llebrers va exercir com a acusació popular al judici de la mort de Simba. En un primer lloc, el cas va ser arxivat pel Jutjat d’Instrucció número 3 d’Úbeda i posteriorment va ser reobert per l’Audiència Provincial de Jaén després d’un recurs d’apel·lació presentat per la mateixa associació.

Segons indica Galgos del Sur, la sentència considera que durant el mes d’octubre 2020, el propietari de Simba va conduir el gos fins a un mas en ruïnes de la localitat de Jódar i, “guiat per l’ànim d’ocasionar-li la mort, va lligar una corda al coll de l’animal i a una biga per penjar-lo”. Posteriorment, “l’acusat va procedir a donar de baixa l’animal”, al·legant falsament un accident com a causa de la mort.

El cas de Simba: una mort que no ha quedat impune

Dulce Aguilera, del despatx jurídic Justícia Animals & Medi Ambient i advocada de Galgos del Sur, ha valorat positivament el judici contra el propietari: “Ens sentim tremendament satisfets per la sentència obtinguda, ja que ens hem trobat amb multitud de traves al llarg del procediment per tirar-ho endavant”.

Tot i això, Aguilera lamenta que “si no hagués estat per la personació com a acusació popular de Galgos del Sud, aquest cas haguessis estat arxivat i oblidat per complet sense cap tipus de repercussió, tal com passa en la gran majoria de procediments penals per maltractament animal i on l’acusació la fa el fiscal”.

L’advocada de defensa animal considera que “precisament aquí és on rau la importància de les acusacions populars i particulars en aquest tipus de procediments on pràcticament es converteixen en garants de la continuïtat del procés penal”.

“La Llei de Benestar Animal manté els gossos de caça com a mers objectes amb què criar i vendre sense cap tipus de control”

“El gos de caça continua sent un animal d’usar i llençar, sense més dret que servir el seu amo”. Animalados ha analitzat amb David Rubio, portaveu de la Plataforma No A la Caça, la situació dels gossos de caça després de l’aprovació definitiva de la Llei de Benestar Animal.

El Congrés ha aprovat aquest dijous de manera definitiva la Llei de Protecció dels Drets i el Benestar dels Animals, una norma que regula temes importants com el sacrifici zero, la llista positiva d’animals de companyia o la prohibició de la comercialització de gossos, gats i fures en botigues, entre moltes altres qüestions positives. Tot i això, el govern ha deixat fora de la protecció de la llei els gossos de caça, els animals més maltractats a Espanya.

La Plataforma NAC (No A la Caça) és una associació que lluita des de fa anys contra la caça en totes les seves modalitats i té com a objectiu immediat posar fi a l’activitat cinegètica amb llebrers i altres races de gossos. David Rubio, portaveu de la plataforma, considera que la nova llei aprovada pel Congrés “manté els gossos de caça com a mers objectes amb què criar i vendre sense cap mena de control”, per la qual cosa es tracta d’una norma “que no ens val”.

“La nova llei manté els gossos de caça com a mers objectes amb què criar i vendre”

Per a la Plataforma No A la Caça la nova norma “té punts bons i punts dolents”, ara bé, asseguren no tenir una bola de vidre per veure com s’executarà aquesta llei. El que sí que tenen molt clar és que “caldrà pressionar perquè es compleixin els punts que sí que ens agraden i lluitar perquè eliminin els punts que no ens agraden d’aquesta llei”.

Sobre l’exclusió dels gossos de caça, David Rubio assegura que es tracta d’una notícia molt dolenta, ja que aquests animals “segueixen en mans dels caçadors”. A més, un altre sector molt perjudicat de la no inclusió d’aquests gossos són les protectores que es deixen “la vida, el temps i els diners per solucionar el gran problema d’abandonament d’animals de caça que pateix el nostre país”.

Un dels temes més positius i beneficiosos per als animals amb l’aprovació de la llei és el sacrifici zero, que impedeix que els gossos siguin assassinats en gosseres o cremats en incinerades. El portaveu de NAC espera que amb aquesta nova obligació els caçadors “no puguin fer desaparèixer els seus gossos en aquest tipus de gosseres d’extermini i així veurem el problema de l’abandonament a la seva magnitud real”.

A l’origen, la protecció dels gossos de caça era considerada dins de la Llei de Benestar Animal. Tot i això, una esmena presentada pel PSOE i recolzada per PP, PNB, Vox i Coalició Canària, va provocar l’exclusió d’aquests gossos de la llei. Per a NAC, aquest gir de guió es va produir per “una veritat per tothom sabuda: les federacions de caça tenen molta mà i amics dins del partit socialista”.

“Els caçadors tenen molta mà i amics dins del partit socialista”

La Plataforma no té dubtes que la pressió d’aquest petit, però armat col·lectiu de caçadors va provocar que “el PSOE presentés aquesta vergonyosa esmena” i que fins i tot un diputat del PSOE “arribés a entrar a una reunió i trenqués, davant de tots, els papers que s’estaven signant, en què s’arribava a un acord per protegir els gossos de caça mentre no estiguessin caçant”.

Els caçadors representen un sector molt minoritari de la societat espanyola, segons afirmen des de NAC el sector cinegètic “gairebé no són l’1% de la població”, de fet, no creuen que s’arribi “ni a 400.000 caçadors a tot Espanya”. Tot i això, tenen molta influència sobre les decisions polítiques perquè “dins d’aquest percentatge hi ha marquesos, ducs, reis, banquers, empresaris, jutges i polítics”.

David Rubio explica que la caça és un cercle molt selecte on “entre caceres, cadàvers, sang, alcohol i altres coses es fan amistats i s’arriben a acords”. Dins aquest ambient és on “es fa política a favor dels amants de matar animals i en contra del sentir del 99% de la població”.

Com queda actualment la protecció dels gossos de caça a Espanya?

Després de l’exclusió a la Llei de Benestar Animal, la protecció dels gossos de caça queda en mans de les normes de cada comunitat autònoma. En aquest sentit, la Plataforma NAC indica que “en algunes comunitats aquestes lleis són més avançades, mentre que, en altres, els gossos de caça són pràcticament un objecte amb què es pot fer el que es vulgui”.

Tot i la regulació autonòmica, amb l’exclusió dels gossos de caça de la llei estatal, els caçadors poden continuar tenint els gossos “en un cau sense cap mena de control diari per veure si estan bé i tenen menjar i aigua. Es pot tenir un nombre il·limitat d’animals amb què poder criar, buscant a aquest campió que els doni diners i prestigi al món cinegètic. Es poden vendre cries i oferir muntes per milers d’euros, en molts casos diner negre. Es poden entrenar gossos lligats a un vehicle de motor. Entre moltes altres coses”, adverteixen des de No a La Caça.

Per acabar, David Rubio demana que es considerin els gossos de caça com qualsevol altre tipus de gos, “un animal sentint amb dret a una vida digna i que les seves necessitats bàsiques siguin cobertes”. La Plataforma recorda que, ara mateix, un gos de caça “és pràcticament un animal de producció, una gallina, una vaca, un porc o un conill de macrogranja”. En definitiva, “un animal d’usar i llençar sense dret més que servir el seu amo”.

Imatge de l’article: Aitor Garmendia/AnimaNaturalis

“Els ous que es produeixen a Espanya provenen majoritàriament de gallines que han passat la seva vida en petites gàbies i amb greus problemes de benestar”ga

Les entitats de defensa animal denuncien en un informe les conseqüències del consum d’ous de gàbia per a 35 milions de gallines a Espanya.

Amb motiu del Dia Mundial del Consum Responsable, les entitats de protecció animal FAADA i Equalia ONG, en col·laboració amb la coalició europea Eurogroup for Animals (EFA), han publicat un informe anomenat “Gallines a Espanya: La transició del sistema” sobre la situació del model de producció d’ous,

Aquest estudi destaca que Espanya és el quart país productor d’ous a la UE, amb 35 milions de gallines en gàbies i un consum per càpita anual de 151 ous, i el 73,4% provinents de gallines engabiades. Davant d’aquesta realitat, les ONG demanen a les administracions i al Govern espanyol que impulsin de manera urgent el canvi cap a un nou model sense gàbies per a la ramaderia per a l’any 2027.

El 74,3% dels ous produïts a Espanya provenen de gallines engabiades

“Perquè pugui millorar el benestar de les gallines i s’alineïn les polítiques amb l’evidència científica i les demandes de la societat, cal un canvi urgent del sistema. Aquest canvi passa per l’eliminació total de les gàbies on viuen les gallines a Espanya, amb la meta final posada el 2027, en línia amb les recomanacions que acaba de fer l’Agència Europea per a Seguretat Alimentària”, explica Julia Elizalde, mànager de campanyes a Equalia ONG.

L’informe publicat per FAADA juntament amb Equalia i EFA revela que a Espanya 35 milions de gallines viuen engabiades en allotjaments industrials. Això significa que un 73,4% del total de gallines espanyoles viuen amb unes condicions de manca de benestar per un sistema obsolet i cruel que altres països estan treballant per deixar enrere. El sistema de gàbies per a gallines quedarà prohibit el 2025 a Alemanya, mentre que ja està erradicat a països com Suïssa, Àustria o Luxemburg.

Un sistema obsolet amb greus conseqüències sobre les gallines

L’informe presentat per les entitats animalistes analitza els principals problemes a què s’enfronten les gallines en gàbies. En concret, la manca d’espai per desenvolupar els seus comportaments naturals, l’osteoporosi causada per l’absència d’exercici i agreujada per una genètica modificada per a una alta producció, els problemes a les urpes per la manca de moviment, i el picatge, que és un comportament de canibalisme entre les gallines que es desencadena per l’estrès i produeix seriosos problemes de salut.

També és un problema el tall de becs que es fa de forma sistemàtica i el prolapse cloacal, conseqüència d’una gran exigència de posta d’ous extragrans, que es converteix a més en una de les principals causes de mortaldat en aquests animals a les granges. L’informe conclou amb el problema de la il·luminació i el soroll, ja que a les granges es manipulen per aconseguir més produccions.

“Prolapse cloacal, talls de becs, canibalisme, manca d’espai i alts nivells d’estrès: els ous que es produeixen a Espanya provenen majoritàriament de gallines que han passat la seva vida en petites gàbies i que pateixen aquests i altres greus problemes de benestar Per posar fi a aquesta situació, des de FAADA i Equalia hem fet públic l’informe i ho estem presentant a les administracions i sectors del govern amb competències en aquesta matèria” indica Virginia Iniesta, veterinària de FAADA.

Totes aquestes problemàtiques recollides a l’informe han estat evidenciades per les imatges exposades per Equalia en diversos reportatges de recerca en granges espanyoles de gallines engabiades publicats entre 2020 i 2022.

Un model de producció que afecta la salut de les persones

A més dels problemes per a les aus, l’estudi revela que l’alta densitat de gallines a gàbies també implica problemes per a les persones. Les altes concentracions d’animals i la necessitat d’ús de molts medicaments comporten un risc més gran de transmissió de patògens zoonòtics, que poden estar relacionats amb el consum del producte -com Salmonel·losi i Campilobacteriosi- o no -com la grip aviària, bacteris i fongs-.

A més, l’informe “Gallines a Espanya: La transició del sistema” detalla que del sistema de gallina ponedores engabiades també se’n deriven altres conseqüències que afecten la salut humana, com la resistència als antibiòtics.

Rescaten a disset gats tancats al ‘solar dels horrors’ a Palma

Gairebé una vintena de gats han estat rescatats després de més de deu anys tancats en un solar de Palma.

Història inversemblant a Palma de Mallorca. El partit polític Progreso en Verde ha anunciat el rescat de disset gats d’una colònia felina que es trobaven atrapats des de fa més d’una dècada en un solar de la capital de l’illa de Mallorca.

Segons ha comunicat el grup polític animalista, fa més de deu anys una constructora va aixecar un mur en un solar ubicat al barri de Son Oliva on habitava una colònia felina. En conseqüència, els felins van quedar tancats dins del recinte, sense possibilitat d’aliment, aigua ni recer.

Després d’estar més de deu anys tancats, alguns dels gats han sobreviscut gràcies a l’ajuda incondicional d’un veí de la zona anomenat Miquel. Aquesta persona s’ha encarregat al llarg de tots aquests anys de proporcionar menjar i aigua als animals mitjançant una politja des del seu pis. Lamentablement, molts altres felins de la colònia van morir, incloses cries que no van aconseguir sobreviure davant de condicions tan inestables i precàries.

Després de deu anys de calvari, Carolina, una nova veïna del barri de Son Oliva i defensora dels drets dels animals, va decidir contactar amb el partit polític Progreso en Verde per posar fi a la situació de la colònia tancada al ‘solar dels horrors’.

La veïna animalista i el grup polític es van posar en contacte amb la constructora propietària del solar, que suposadament desconeixia la situació i la presència d’animals al recinte, per alliberar els felins. Afortunadament, després d’obrir un forat al mur, un total de disset gats van ser rescatats gàbia a gàbia del solar i han estat portats a cases d’acollida.

“L’Ajuntament de Palma ho sabia. SON REUS ho sabia, les associacions de protecció felina ho sabien, desenes de veïns ho sabien i en més d’una dècada ningú no va moure un dit. Per què?”, ha declarat Progrés a Verd a través de les seves xarxes socials.