Arxiu d'etiquetes per: pacma

PACMA denuncia el maltractament animal a una vaca al Betlem de Lucena

/0 Comentaris/a

PACMA demana explicacions a l’Ajuntament de Lucena després d’incloure a una vaca dins el decorat del Betlem vivent del municipi cordovès. El partit animalista assegura que l’animal va patir una situació d’estrès en el dia de la inauguració del poblat nadalenc.

Totes les poblacions volen ser originals a l’hora d’ambientar els seus carrers en aquestes dates nadalenques. Molts municipis decoren els carrers amb llums, figures de nadal, reproduccions de Betlem … En el cas de la ciutat de Lucena, un cop més, s’ha recreat el poblat nadalenc de Betlem. El problema és que aquest decorat ha comptat amb la presència d’una vaca, un animal que segons ha assegurat el PACMA ha estat sotmès “a un gran estrès davant els crits de la gent que ha acudit a visitar l’espai”.

PACMA, en un comunicat, s’ha manifestat en contra de la presència d’animals dins de les reproduccions del poblat de Betlem. A més, Javier Luna, coordinador del partit animalista a Còrdova, ha volgut recordar la tragèdia succeïda en el Betlem de 2014, quan un ruc molt jove va perdre la vida a causa dels danys ocasionats per una persona en estat d’embriaguesa.

Segons han assegurat diferents assistents, la nit de l’estrena del Betlem de Lucena, la vaca es va posar molt nerviosa davant de tantes persones, de manera que l’animal va començar a envestir el decorat i fins i tot va tractar d’envestir a algunes persones.

L’Ajuntament de Lucena, per la seva banda, ha negat l’estat d’estrès de l’animal. De fet ha comentat que els animals que han participat en els pessebres de Nadal han estat ben cuidats. El consistori ja ha retirat del poblat nadalenc a la vaca.

Video: Córdoba Hoy, recuperat de PACMA

La Junta de Andalucía ordena el sacrifici de les ovelles d’en Guillermo, un jubilat que tenia als animals com a mascotes

/0 Comentaris/a

La Junta de Andalucía ha ordenat el sacrifici en un termini màxim de deu dies del ramat d’ovelles de Guillermo Cana, una persona jubilada que té als seus nou ovins com si fossin les seves mascotes. La decisió s’ha pres després que un veí denunciés que els animals no tenen papers ni han passat la inspecció veterinària.

Guillermo, jubilat d’Algesires de 70 anys, ha conegut la notícia durant el matí d’ahir. La Junta de Andalucía ha ordenat sacrificar les seves quatre ovelles, tres bocs, una cabra i un moltó. La decisió neix després d’una denúncia d’un veí que va avisar que els animals no disposaven de papers i no havien passat la inspecció veterinària, pel que no es pot saber amb seguretat si tenen malalties. El propietari, per la seva banda, assegura que els ovins es troben en perfecte estat.

La Junta assenyala que es tracta d’una explotació clandestina i acusa el propietari d’usar als animals per a l’autoconsum. No obstant això, Guillermo Cana, i tot el seu entorn, asseguren que el ramader jubilat les té com si fossin animals de companyia, salvant les seves vides i estimant-les com a membres de la seva pròpia família.

Guillermo compta amb el suport de PACMA i de més de 12.000 persones que han signat una petició a la plataforma change.org per salvar les seves ovelles. Des del partit animalista es critica la resolució de sacrificar els animals sense comprovar prèviament l’existència d’alguna malaltia: “La legislació andalusa condemna a mort a animals sans, sense ocupar-se en comprovar primer si veritablement són contagiosos d’alguna malaltia o pel contrari estan completament sans. La Junta de Andalucía té la possibilitat, atenent a la circumstàncies epidemiològiques de la zona, de realitzar analítiques als animals abans de sacrificar-los “, ha explicat PACMA.

Guillermo, en declaracions per a la televisió, s’ha mostrat molt trist amb la notícia i ha declarat que: “Si sacrifiquen a les meves nou ovelles, també em poden sacrificar a mi“. Diversos veïns d’Algesires han confirmat el gran vincle afectiu existent entre els animals i el ramader, fins al punt de catalogar a les ovelles com a “membres de la seva família”.

La mort de la gossa Sota provoca una mobilització sense precedents

/0 Comentaris/a

La reacció ciutadana contra la mort de la gossa Sota per un tret de la Guàrdia Urbana dimarts no té precedents: s’han organitzat diverses manifestacions i s’han recollit prop de 500.000 signatures demanant la suspensió de l’agent que va disparar el tret mortal. Però molta gent, dolguda i indignada, també ha iniciat una campanya de pressió contra l’hotel que hi ha a prop d’on van passar els fets, ja que una ciutadania va dir per xarxes socials que eren ells els que havien avisat la Guàrdia Urbana. “Ens truquen unes 300 vegades al dia per insultar-nos i amenaçar-nos”, ha explicat a Animalados el director de l’Hotel Ayre, que després de l’experiència prefereix que no es publiqui el seu nom. “Nosaltres no vam avisar la Guàrdia Urbana. De fet, mai hem trucat a la policia quan algú dorm davant de l’hotel, perquè mai hem tingut cap problema amb ells, però és que aquest cop, a més, el noi i la gossa ni tan sols estaven davant del nostre hotel”, precisa.

Tant l’atestat de la Guàrdia Urbana com el mateix noi coincideixen en que els agents passaven pel carrer quan van decidir demanar al jove sense sostre que s’identifiqués i lligués el gos. Però encara que tothom coincideixi en ressaltar que l’Hotel Ayre no ha tingut res a veure amb els fets, la situació “és cada dia pitjor”. La manifestació de dissabte va començar a la cèntrica plaça Sant Jaume de Barcelona i va acabar davant de l’hotel, que va haver de ser protegit pels Mossos d’Esquadra.

Una treballadora de l’hotel va explicar que tenen por de respondre el telèfon, que reben trucades fins i tot d’Amèrica Llatina i que han arribat a dir-li que l’haurien de violar com a La Manada.

Des d’Animalados esperem que aquesta notícia reverteixi l’escalada de tensió. Reclamem que és imprescindible que s’investiguin els fets i que l’agent sigui suspès si així ho determina la justícia. Hi ha massa testimonis que coincideixen en que el comportament de la gossa no va ser tant violent com asseguren els agents per justificar la seva letal reacció. Però les treballadores de l’hotel no tenen cap culpa.

La solidaritat per la Sota provoca una mobilització social sense precedents

La mort de la Sota, abatuda per un tret d’un agent de la Guàrdia Urbana, no ha deixat indiferent als amants dels animals. Més de 3.500 persones (segons dades oficials de l’Ajuntament de Barcelona) es van manifestar dissabte passat a la Plaça de Sant Jaume reclamant “justícia per a Sota”.

Les persones que van assistir a aquesta massiva protesta van portar tot tipus de pancartes en què es podien llegir missatges com “polítics potencialment perillosos” o “ja n’hi ha prou de maltractament animal”. També es van entonar diferents càntics de protesta en contra dels fets succeïts el passat 18 de desembre a la Gran Via en què es titllava d’ “assassí” a l’agent urbà que va propiciar la mort de l’animal.

El cas de la Sota ha traspassat les fronteres de la ciutat comtal i ha generat mobilitzacions a altres ciutats d’Espanya. Bilbao, Madrid o València han estat alguns dels territoris que s’han solidaritzat amb la causa i que també han demanat “justícia per a Sota”.

A través de la pàgina web change.org també s’ha iniciat una petició particular en la qual es sol·licita la “inhabilitació al policia que ha matat d’un tret a una gosseta inofensiva”. Aquesta iniciativa dirigida a l’Ajuntament de Barcelona pretén aconseguir 500.000 signatures. No ha passat ni una setmana dels fets i ja són més de 460.000 les persones que han decidit rubricar la petició.

A més, prop de 200.000 persones han signat un manifest del Partit Animalista Contra el Maltractament Animal on s’exigeixen responsabilitats per la mort de la gossa. PACMA va estar present el passat dissabte a la concentració celebrada a Barcelona on van denunciar “explicacions confuses i corporatives per part de la Guàrdia Urbana amb l’objectiu de tapar l’escàndol”.

Concentracions als carrers, peticions on-line, protestes a través de les xarxes socials… El cas ja es troba als jutjats i encara no coneixem el desenllaç dels fets, però el que sí ha quedat clar és que la solidaritat per la Sota ha provocat una mobilització social sense precedents.

Un altre accident entre Guàrdia Urbana i gossos que s’hagués pogut evitar

/0 Comentaris/a

La manca de formació dels agents ha generat diferents conflictes, el darrer ha provocat la mort d’un gos

Els agents de la Guàrdia Urbana no tenen la suficient formació com per actuar en alguns casos on hi ha gossos implicats. Molts agents ignoren que un determinat llenguatge corporal o una determinada actitud, els poden facilitar apropar-se al gos o, pel contrari, poden provocar que l’animal se senti amenaçat. Segurament, així és com es va sentir la Sota, una gossa que vivia amb un noi que demanava almoina al carrer, quants aquest dimarts dos agents de la Guàrdia Urbana van cridar l’atenció al seu amo per dur la gossa deslligada. Les versions, a partir d’aquí, són diferents. Segons els agents, la gossa, que era d’una raça considerada potencialment perillosa, va atacar un dels agents, que va treure la seva pistola i li va disparar un tret al cap. Un tret mortal. Existeix una altra versió d’alguns testimonis dels fets que ha alarmat a la comunitat animalista, segons la qual, la gossa estava nerviosa i bordava per la presència dels agents i un d’ells la va immobilitzar clavant-li el genoll al coll i va disparar l’arma. A continuació, el noi, va atacar amb el seu monopatí l’agent i li va colpejar al cap.

La Unitat de Deontologia i Assumptes Interns del cos va obrir una investigació i va concloure que l’agent havia actuat de manera correcta. El cas no acabarà aquí i serà la Justícia qui finalment determini quina de les dues versions és la veritable ja que l’Associació Apadevi i el partit PACMA han denunciat els fets. Però sigui quina sigui la resolució final, és evident que si l’agent hagués tingut prou formació com per solucionar el conflicte sense haver de treure una pistola enmig de la via pública, tothom hi hagués sortit guanyant. Ser policia no implica necessàriament saber de gossos, estimar-los ni tan sols tolerar-los, però treballar a la via pública i fer complir les normatives municipals i autonòmiques obliga als agents a haver de relacionar-se amb gossos i els seus amos. És per aquest motiu que és lamentable que els agents no comptin amb aquesta formació específica.

Altres ajuntaments, com el de l’Hospitalet de Llobregat, ja van organitzar l’any passat un curs teòric i pràctic per als agents del municipi sobre com actuar davant de gossos considerats potencialment perillosos. També van rebre aquesta formació membres de l’equip tècnic de l’àrea de sanitat. Durant el curs, que va anar a càrrec dels membres de l’Associació per a la Protecció de GPP, es donaven les claus per poder identificar quan un gos està nerviós o quan és el moment per acostar-s’hi de forma segura, entre d’altres aspectes. L’experiència es va valorar de manera positiva i, segurament, es repetirà enguany.

La mort del gos a mans dels agents de la Guàrdia Urbana no és un problema aïllat. El passat mes d’octubre set agents van resultar ferits durant un conflicte amb dos gossos i el seu amo. Fa dos anys, van ser els Mossos d’Esquadra els que van abatre a un gos que corria pel barri de Collblanc i que ja havia mossegat una desena de persones. Tots aquests casos s’haguessin pogut evitar? Volem que els agents que patrullen pels nostres carrers estiguin prou formats com per poder controlar el màxim de situacions possibles?

 

 

“Barcelona es va sentir líder i va deixar de treballar”

/0 Comentaris/a

Entrevistem a David Martínez, encarregat de la relació del Pacma amb les entitats

David Martínez és informàtic de professió, però sobretot és activista animalista. Amb una llarga trajectòria en diferents càrrecs i col·laboracions en protectores porta un temps sent una de les cares visibles de Pacma Catalunya i l’encarregat de la relació del partit amb les entitats.

Què està passant amb els animals a Barcelona?

En els últims temps s’està degradant a passos de gegant el treball de molts anys d’entitats, voluntaris i perquè no dir-ho, d’alguns polítics d’altres formacions que sí eren receptius a les peticions dels animalistes. Aquest és el problema, dependre de la sensibilitat del polític i / o tècnic de torn. I el futur dels animals no pot estar en mans de que l’atzar col·loqui una persona empàtica en el lloc adequat. Al meu entendre, per a la gran majoria de partits polítics la defensa dels animals és merament residual i més aviat es tracta de pur postureo

Qui pot voler carregar-se el prestigi internacional que tenia la ciutat respecte als animals?

Voluntàriament o de manera sobrevinguda (la qual cosa és igual de condemnable), l’equip de govern d’Ada Colau ho està aconseguint. Recordo, per exemple, a les jornades europees de protecció felina organitzades per la plataforma Gatera JA, escoltar a altres ajuntaments reconèixer que venien a copiar el model de Barcelona. Ens hem adormit. Barcelona, ​​més ben dit, el seu ajuntament, s’ha cregut que ja estava tot fet, que la frase #CiutatAmigadelsAnimals ho podia tot. Es va sentir líder i va deixar de treballar. Es va oblidar de donar suport a les entitats, moltes de les quals tenen la sensació que el consistori estarà encantat de privatitzar la seva tasca i no va recordar seguir avançant. I així estem, amb els gestors de colònies forals en peu de guerra i amb dofins al zoo de Barcelona en unes instal·lacions “no aptes” segons la pròpia World Association of Zoos (WAZA) o l’European Association for Aquatic Mammals (EAAM).

Les persones que alimenten colònies ho fan de manera altruista, durant 365 dies a l’any, a través de l’Ajuntament, moltes tenen un carnet. Per què de sobte el seu treball i el vincle amb els gats que tenen cura no importen?

La sensació acumulada i assentada durant els meus anys de voluntariat, reflecteix que l’administració sempre ens veu com un problema. No callem, no ens conformem, molestem … Movem la taula on mengen i això no agrada. Passa amb les colònies, passa en els centres d’acollida d’animals. I aquesta actitud cap a nosaltres, és senzillament lamentable. Quant pujaria la factura d’una empresa privada que passés les llargues nits capturant gats per esterilitzar? Quantes empreses privades estarien 24h disponibles o costejarien les despeses veterinàries i de manteniment de la seva butxaca? Quantes empreses sabran donar l’afecte que nosaltres oferim desinteressadament? La desaparició del voluntariat seria un retrocés insuperable. Fins i tot econòmicament, no els interessa.

Té coherència tenir un centre d’esterilització de gats urbans com Tres Pins, aprovar unànimement el Manifest Felí, onze anys de conveni amb les entitats i ara no protegir els gats de Bon pastor, Sant Andreu, la Sagrera i Poblenou?

No té cap sentit. A mi, personalment, em fa pena. Sento llàstima de veure que la ciutat exemplar de fa uns anys, no només s’ha quedat estancada, sinó que ha retrocedit. Aquells brindis als quals assistíem quan ens donaven premis internacionals, han provocat una ressaca terrible. I l’estan pagant els animals de la nostra ciutat.

Quina resposta heu tingut de l’Oficina de Protecció de l’Animal i de la Regidoria i el Comissionat?

De moment, sempre que hem intentat parlar amb l’administració hem obtingut un dolorós i sorollós silenci per resposta. Però seguirem insistint. Seguirem colpejant la porta.

Què han de fer en concret per restablir el crèdit animalista d’una ciutat emblema?

Escoltar a tots els animalistes. Els que t’ aplaudeixen constantment i els que et critiquen. Aprofito per reivindicar la presència del Partit Animalista en certs fòrums de decisió municipal, en els que també estem vetats.

També hi ha una trucada desesperada des del voluntariat respecte del Centre d’Acollida d’Animals de Companyia. Una campanya de Change denuncia que la gestió no és bona. Quins avenços farà PACMA per recollir aquesta petició i promoure canvis?

Personalment, com a responsable de la relació amb entitats de PACMA, ja m’he reunit amb algun grup de voluntaris del centre per escoltar les seves demandes. T’explicaré una percepció personal; a l’associació que hi era, ens va tocar lluitar amb una altra instal·lació similar d’una altra comarca (Barcelonès) de gestió nefasta, i per a nosaltres el CAAC de Barcelona, ​​tot i que millorable, resultava un paradís. Un altre exemple més, que BCN s’ha anestesiat en l’auto complaença. Quan tothom et diu lo guapo que ets, quan algunes persones i entitats aplaudeixen totes les teves ocurrències i accions, t’ho acabes creient. I així ens va.

Per cert, per a quan la construcció del nou centre d’acollida de Barcelona?

A mi se m’ocorre un bon lloc que podria servir, per exemple, per fomentar les adopcions: el Parc de la Ciutadella, on està situat una cosa anomenada “Zoo de Barcelona”. Es podia tancar el Zoo i utilitzar l’espai.

La Manifestació de dissabte pels gats va reunir molta gent. Esteu contents?

Molt, crec que ha estat una explosió del descontentament acumulat. Estem contents de la resposta, evidentment no de la situació. Estem orgullosos de tirar un cable a les entitats. Entre tots, segur que aconseguim solucionar el problema.

També heu parlat del que es va fer a un centenar de coloms l’any passat per aquestes dates …

I de l’assetjament als senglars ….

Es va apretar molt a les gateres com si els punts d’alimentació per a gats fossin la causa de la proximitat dels senglars i no la invasió que estem fent del seu entorn …

Sí, són exemples que BCN no és tan amiga dels animals com pregona. Un hastag no val res comparat amb els fets reals. Són evidències que costen la vida a molts animals. 100 coloms importen més que 100 tweets enginyosos. El tema dels senglars … ens donaria per a una altra entrevista. Hem presentat una petició per escrit al districte de Nou Barris perquè ens expliquin una oferta de contractació pública per a la gestió de senglars. Silenci. Però seguirem insistint. Hem vingut per quedar-nos.