Arxiu d'etiquetes per: perros

Un guàrdia urbà acaba amb la vida d’un gos amb quatre trets després de ser agredit per l’animal

La Guàrdia Urbana ha abatut a un gos després d’una baralla amb cinc gossos més que anaven sense lligar i que havien ferit a dues persones, un agent de la policia i un veí. Els fets es van produir la matinada de dijous als Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer de Barcelona.

Segons ha explicat la pròpia Guàrdia Urbana, després de rebre la trucada d’un veí, la policia municipal es va presentar a els Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer del barri de Poble-sec per controlar la presència de sis gossos solts que havien agredit a una persona. Quan els agents es van disposar a parlar amb el responsable dels cans, els policies van ser atacats pels animals.

La Guàrdia Urbana de Barcelona ha explicat així els detalls del que va passar a través del seu compte de Twitter: “Quan hem accedit al parc, hem observat un grup de sis gossos de mida gran sense lligar. En apropar-nos al responsable, els animals han atacat els agents, que han intentat protegir-se infructuosament amb les defenses “.

La policia municipal ha continuat amb la seva exposició d’aquesta manera: “Tres gossos han envoltat a un dels agents, un l’ ha mossegat per l’esquena a l’alçada de la cama. Ha corregut fins a l’estany on els gossos l’han perseguit, i ha continuat utilitzant la defensa personal, i al no aconseguir frenar l’agressió ha hagut de fer servir l’arma de foc “.

Els fets han acabat amb la vida d’un Staffordshire americà, un gos de raça potencialment perillosa. La Guàrdia Urbana ha declarat que aquests gossos han d’anar sempre lligats i amb morrió, sense cap tipus d’excepció. A més, la policia municipal ha denunciat el responsable dels gossos, que no és el propietari, com a presumpte autor d’un delicte d’atemptat contra els agents de l’autoritat, així com per incomplir l’ordenança dels animals.

La propietària de l’animal, per la seva banda, ha declarat que va a denunciar a la policia pel tracte rebut: “Els agents sabien que la gossa estava morta i m’ho van amagar, es van riure de mi. L’autoritat va disparar quatre trets a la gossa. No un, sinó quatre. Vull denunciar a l’agent que la va matar amb quatre trets i la resta per burlar-se de mi “.

L’Ajuntament de Barcelona va aprofitar el matí d’ahir per descartar qualsevol tipus de similitud amb el cas de la gossa Sota. Des de la Comissió de Seguretat s’ha explicat que l’agent que va abatre a Staffordshire havia rebut la formació acordada després de l’episodi amb Sota.

D’altra banda, Frederic Ximeno, de la Comissió d’Ecologia, ha dit el següent sobre els fets succeïts a la matinada de dijous: “El reponsable de l’animal no ha fet res pel control dels gossos. Tenir un gos requereix d’una responsabilitat molt gran. El que ha passat és greu en tots els sentits “.

Coneix tot allò necessari sobre les àrees d’esbarjo per a gossos de Madrid

Les persones amb gos de Barcelona estan cansades de les contínues restriccions per part de l’Ajuntament. Tant és així, que el passat 17 de febrer més de 500 ciutadans es van manifestar al centre de la ciutat per la manca d’espais per a gossos. Els manifestants van trencar el silenci sota el lema “nosaltres també som Barcelona”. La protesta va estar dirigida per Espai Gos Bcn qui va denunciar que l’Ajuntament no ha complert amb el seu compromís d’ampliar fins a 19 els pipicans de la ciutat, ni tampoc ha construït totes les noves àrees per a gossos que havien anunciat.

Les àrees d’esbarjo per a gossos de Barcelona han estat un autèntic fracàs pel que fa al nombre d’espais i pel que fa a les condicions de les seves superfícies. Àngela Coll, portaveu de la plataforma Espai Gos Barcelona ens comenta que són molts els motius d’insatisfacció per part dels usuaris: “Les àrees per a gossos de Barcelona no estan fetes per a la satisfacció dels animals, els nostres gossos mereixen espais més dignes. Moltes d’aquestes àrees no tenen espai suficient per als veïns del barri, estan equipats amb jocs d’agilitat que perjudiquen la salut física dels animals, quan plouen es queden inundades … són molts els aspectes que provoquen que aquestes àrees no funcionin. A més, no hi ha suficients àrees habilitades a la ciutat “.

Des d’Animalados hem volgut comparar la situació de les àrees d’esbarjo per a gossos de Barcelona amb el funcionament de les mateixes a la capital d’Espanya, per així poder conèixer de primera mà si la insatisfacció de les persones amb gossos de Barcelona és un fet concret de la ciutat comtal o si la insatisfacció s’estén a l’altra gran ciutat del territori espanyol.

Més de 150 àrees canines a Madrid

La capital d’Espanya compta actualment amb 153 àrees canines, amb un projecte per part de l’Àrea de Medi Ambient i Mobilitat de l’Ajuntament de Madrid que té previst instal·lar 21 nous espais per a gossos a 14 districtes diferents.

Les característiques d’aquests espais no disten molt dels models d’àrees d’esbarjo per a gossos de Barcelona. Són llocs protegits per tanques, portes d’accés, cartell amb indicacions del correcte ús de l’àrea, espais amb abeurador, bancs, zones de sol i d’ombra, papereres, i en alguns casos, circuit d’agilitat per als animals.

De les 153 àrees actuals, 127 d’elles es defineixen com pipicà, espais amb una superfície que oscil·la dels 30 als 1.500 metres com el Parque Ladera Los Almendros o El Soto de Entrevías. La resta es defineixen com a àrees d’espai caní, amb una superfície entre els 500 i els 5.000 metres quadrats com són els casos del Parque de Roma o el Parque de la Cuña Verde Vicalvaro.

Les normes de Madrid pel que fa a la circulació dels gossos a les vies públiques té certes peculiaritats en comparació a les normes establertes a Barcelona. Els animals poden accedir a qualsevol espai verd de la capital sempre que vagin acompanyats per una persona amb la seva corresponent cadena o cordó. Els peluts podran estar solts en els parcs i jardins entre les 19:00h i les 10:00h a l’hivern, i entre les 20:00h i les 10:00h a l’estiu. Cal tenir en compte els horaris propis dels parcs i també algunes excepcions degudes a la prohibició de zones d’esbarjo infantil o de gent gran.

Peculiaritats en la mobilitat dels animals a través del transport públic

Madrid és la ciutat amb major superfície de tota Espanya amb un total de 605,77 Km2. Aquesta condició comporta que el gran volum de la població del territori madrileny es traslladi en transport públic per arribar a les diferents àrees per a gossos. Per aquest motiu, és important conèixer quines són les normes que han de complir els gossos per poder utilitzar aquest tipus de transport.

Els nostres peluts poden viatjar en metro sense tenir en compte la mida de l’animal sempre que es compleixin una sèrie de condicions:

-Tots els gossos que facin servir El metro de Madrid han d’anar identificats mitjançant el seu xip. A més han d’anar amb morrió i subjectes a una corretja d’un màxim de 50 cm de llarg.

-Els cans i els seus acompanyants han de viatjar sempre a l’últim vagó del metro. També cal tenir en compte que no podran ocupar cap seient de l’espai habilitat.

-Només es permet un gos per viatger. L’animal no podrà utilitzar els elements de transport automàtic (escales mecàniques o passadissos rodants).

-Els horaris habilitats per viatjar acompanyats de gossos són de dilluns a divendres de 7:30h a 9:30h, de 14:00h a 16:00h i de 18:00 a 20:00h. Els dissabtes, els diumenges, els festius i tots els dies de juliol i agost tindran total disponibilitat horària.

Pel que fa a l’ús dels autobusos la Llei d’Ordenació i Coordinació dels Transports Urbans de la Comunitat de Madrid estableix que els únics animals que poden viatjar en aquest transport urbà són els gossos guies i animals petits que puguin ser transportats en un transportí. A més els gossos han d’evitar qualsevol molèstia per olor, soroll o alteració de la tranquil·litat dels viatgers.

Les àrees per a gossos de Madrid també generen nombroses insatisfaccions

La valoració, en general, dels ciutadans de Madrid mostra una gran conformitat  amb la quantitat d’espais disponibles per poder sortir a passejar, córrer o jugar amb els animals, hi ha també una sèrie d’insatisfaccions contra aquests espais canins , insatisfaccions que corresponen a les infraestructures de les mateixes.

Luis Souto, especialista en l’estudi, ajuda i ensenyament de com organitzar la convivència entre gossos i persones perquè puguem comprendre’ns, comunicar-nos i viure feliços junts, ens dóna la seva opinió sobre el principal problema de les àrees d’esbarjo per a gossos de Madrid: “El problema d’aquests espais és que l’Ajuntament de Madrid no contacta amb professionals especialitzats per saber quines serien les característiques idònies del terreny per als gossos “.

Tal i com succeeix a Barcelona, ​​hi ha un alt grau d’insatisfacció per part dels usuaris madrilenys cap a l’ús dels circuits d’agilitat. Luis Souto ens comenta que: “Aquests circuits estan inspirats en els parcs americans i no van en benefici de l’animal. L’ideal seria uns espais amb desnivells perquè els gossos puguin sentir-se lliures, simulant l’estructura física d’una muntanya, com si estiguessin en plena natura “.

Com ja hem explicat anteriorment, Madrid compta amb més de 150 àrees per a gossos, però moltes d’elles no agraden al ciutadà madrileny. Humberto Querol ens dóna la seva opinió sobre els pipicans de Madrid i comenta que: “En moltes ocasions no deixo que el meu gos entri a aquests llocs, perquè són llocs que no es conserven en bon estat i en els que hi penso que l’animal podria contaminar-se o posar-se malalt per la manca de cura del parc “.

Es tracta d’un problema de qualitat més que de quantitat. Podríem dir que a Madrid hi ha més satisfacció per la quantitat d’àrees d’esbarjo que tenen en els diferents districtes del municipi, ara bé, la capital d’Espanya compta amb els mateixos problemes que Barcelona. Les àrees per a gossos no estan fetes pel benefici i el benestar de l’animal. El treball per part de l’Ajuntament de Madrid ha de millorar, així com el de Barcelona, ​​per garantir un millor benestar de les persones amb gossos i per fer d’aquestes dues ciutats referències al món unes “ciutats amigues dels animals”.

El teu gos podria haver menjat…gos!

La llei permet que els gossos i gats puguin ser alimentats amb les restes d’altres animals de la seva mateixa espècie.

La normativa espanyola que regula l’alimentació dels animals, aprovada en el Reial Decret 1528/2012, permet que els animals de zoològics, de circ, els que estan en mans de caçadors i els que viuen en refugis i gosseres (entre d’altres) siguin alimentats amb “animals o les parts dels mateixos que van morir sense ser sacrificats per al consum humà, incloent els sacrificats per al control de malalties, els fetus, oòcits, embrions i esperma no destinats a la reproducció i les aus de corral mortes als ous”. Aquest redactat obre la porta a que els fabricants de pinso puguin utilitzar, entre d’altres restes, els cossos morts d’altres gats i gossos per produir el menjar que després vendran per alimentar els gats i gossos que viuen en els espais mencionats.

Els refugis i les gosseres, en alguns casos, utilitzen aquest tipus de pinso de pitjor qualitat ja que no donen a l’abast amb tants animals sota la seva protecció. La seva feina és exemplar i absolutament necessària en un país on cada any s’abandonen més de 140.000 gats i gossos, segons les xifres de l’estudi que cada any elabora la Fundació Affinity. Malgrat aquestes dificultats, cada cop són més els refugis i gosseres que, conscients dels problemes que aquesta alimentació pot acabar provocant en els animals, ja han buscat alternatives. Algunes destinen recursos propis per poder comprar pinso de major qualitat i altres, fins i tot, com és el cas de Canòpolis, al Garraf, cuinen el menjar ells mateixos per evitar l’alimentació prefabricada.

El pinso de baix preu (i de pitjor qualitat) permet alimentar més animals però genera un cercle pervers: mentre es pugui obtenir benefici econòmic amb els cossos dels animals morts, hi haurà interessos en que es mantingui el sacrifici animal arreu de l’Estat. Actualment, el sacrifici 0 només s’aplica a Catalunya, Galícia i Madrid. A més, és impossible preguntar-se si, encara que sigui legal, és correcte i ètic que existeixi una categoria d’aliments d’inferior qualitat que permeti alimentar a qualsevol animal amb les restes d’altres membres de la seva mateixa espècie.

La polèmica normativa espanyola no vulnera les directrius europees que regulen el que es coneix com Subproductes d’Origen Animal No Destinats al Consum Humà (SANDACH). El text divideix en tres categories diferents tots els SANDACH i determina en quins casos es poden usar els aliments de cada apartat. La primera categoria, per exemple, és la més delicada perquè inclou la carn i pell d’animals que han mort per alguna infecció o fruit de l’experimentació. A la segona categoria hi ha els animals sacrificats que no estiguessin malalts, a més dels fems i el guano, així com les restes dels escorxadors. Finalment, a la tercera categoria hi ha les restes d’animals morts durant la caça o en escorxadors que serien aptes per al consum humà però que no es comercialitzen. També s’hi inclouen caps d’aus de corral, plomes, banyes, placentes i els pèls dels porcs o de la cua dels cavalls, entre d’altres. Els aliments generats de les categories 2 i 3 són els que es poden usar per fabricar pinso pels gossos i gats de gossera i refugi, així com pels que viuen als zoològics, als circs o estan en mans dels caçadors.

Les restes de l’escorxador

El pinso que es pot comprar a les botigues, en canvi, el de les marques més famoses que comercialitzen menjar per a animals de companyia, no es pot fabricar a partir dels aliments de la segona categoria, però sí amb els de la tercera. És a dir, la llei permet que el pinso de la millor qualitat estigui fet a partir de plomes, banyes, pèls i altres restes dels escorxadors. “Tot el que prové de subproductes s’entén com un ingredient de dubtosa qualitat i un potencial perill per a la salut dels gossos, sobretot si forma part de la seva alimentació habitual”, adverteix Gemma Knowless, autora del llibre “Cocina sana para tu perro”, editat per La esfera de los libros. “S’escombren els terres dels escorxadors i les restes on es barregen defecacions, orina, sang, peülles, becs, pell, plomes, etc, es posen en uns contenidors que recullen els fabricants de farines de carn per a pinsos”, continua Knowless en el seu llibre, on recomana la cuina feta a casa per alimentar els nostres animals.

L’experta en nutrició animal Mónica González Tovar denuncia que en els sacs de pinso fabricats als Estats Units s’hi poden trobar fins i tot “restes d’altres gats i gossos i de collars antipuces o xips d’identificació”. En declaracions a Animalados, adverteix que “el problema del pinso és que mai sabem el que estan menjant els animals”. Des del seu punt de vista, la part més negativa d’aquesta situació és que el marketing dels fabricants de pinso ha aconseguit convèncer els consumidors: “Ens han fet creure que els hi estem donant el millor i no és així”, diu. “El pollastre costa dos euros el quilo i tu estàs pagant a nou euros el quilo per un pinso que la meitat del que porta és sucre”, conclou.

Les dues expertes coincideixen en assenyalar que aquesta mala alimentació ha provocat que es disparin les malalties entre els gossos. “Els gossos ja són el mamífer amb màxim índex de càncer”, lamenta González Tovar. Des del seu punt de vista, és una bona notícia que cada cop hi hagi més consumidors que optin pel menjar conegut com BARF, que consisteix en una dieta crua. Més endavant, des d’Animalados, publicarem un nou article explicant quines són les millors alternatives al pinso dels grans fabricants.

Los que ya no sirven

Los recogemos de las cunetas, heridos en el cuerpo, destrozada el alma por el abandono; los recogemos en la puerta, anónimos y mudos testigos abandonados; los rescatamos de las perreras…

      Son los perros de caza, los que ya no sirven; no sirven para cazar porque son viejos y sus patas no son tan veloces, sus cuerpecillos destrozados por tantos “lances de caza”, su vista cansada, ya no valen. Cachorros que un día fueron alegres y juguetones, hoy son adultos asustados y tristes; madres que parieron camada tras camada, porque se buscaba el cruce perfecto, su mirada desconfiada, su cuerpo agotado, sus encías casi blancas por falta de buena alimentación, lo dicen todo.

      Y estos son los afortunados, los que a pesar de los pesares, han encontrado cobijo en refugios y casas de animalistas que se dejan la piel, la vida y el dinero en sacarlos adelante. Sí, son los afortunados, porque tendrán una oportunidad de demostrar lo que son: perros nobles, cariñosos, leales, lo que no le dejaron ser. Serán adoptados o se quedarán de por vida en los refugios, siempre a salvo, siempre seguros.

      Los otros, los que nadie pudo ayudar porque los ahorcaron o tiraron a pozos, porque los dejaron morir de las heridas o de las enfermedades, son los que nadie cuenta, lo que no son ni estadística, los sin nombre, los sin número, los invisibles de los invisibles, los que existieron sin existir, son también perros de caza.

 SIEMPRE EN NUESTRO RECUERDO, SIEMPRE EN NUESTRA LUCHA

 Carmen Manzano- PTA SPAPM

Les 5 dades sobre gossos més sorprenents

Arriba el dia del gos i amb ell et portem 5 dades interessants sobre el millor amic de les persones

1. Una de cada quatre famílies té un gos a casa. Tot i no haver-hi dades oficials ni un registre que agrupi tots els cans que viuen a les llars espanyoles, diferents estudis apunten a què un quart de la població en té un com a mínim. Segons animalear.com, a Espanya el 28,1% de les famílies té un gos, mentre que l’últim informe d’equipaments de llars rebaixa la xifra fins al 24.1%. En tot cas, el gos és l’animal de companyia més escollit pels propietaris.

2. Els noms més utilitzats en gossos. Els 5 noms més utilitzats per a gosses són Greta, Lola, Nuka, Duna i Lluna; mentre que per a gossos són Bruno, Enzo, Eros, Neo i Porthos. És el que es desprèn d’un estudi elaborat per Snau,  una plataforma online especialitzada en serveis per a cans. A Catalunya, el nom més posat en termes generals és Laika, amb més de 7.000 cans.

3. Els cans, els millors aliats per millorar la vida dels humans. Els gossos participen de manera efectiva en programes i teràpies sanitàries. L’Hospital vall d’Hebron va iniciar un projecte amb gossos per ajudar a pal·liar els efectes de la síndrome alcohòlica fetal. Els resultats finals encara no són públics, però de moment apunten a uns resultats prometedors. Un altre estudi, anomenat “Dog-assisted therapy to treat emotional management in teenagers”, va estudiar la relació entre tenir gos i el control emocional en adolescents. Els resultats van ser reveladors: els adolescents amb problemes emocionals van millorar després d’iniciar una teràpia amb gossos. Altres estudis han relacionat també la presència de cans amb un major suport emocional en humans.

4. Les dades d’abandonament de gossos segueixen pels núvols. L’any 2015 les protectores d’animals van rescatar més de 104.000 gossos. D’aquests, el 20% tenien xip, de manera que es van poder localitzar els propietaris, però les protectores es van veure obligades a fer-se càrrec de la resta.

5. La Biologia canina. Els gossos viuen una mitjana d’entre 10 i 13 anys, depenent de la raça. El gos que més ha viscut al llarg de la història és un gos australià anomenat Maggie, que va arribar als 30 anys. Per tal que els gossos visquin molt de temps, els experts recomanen una dieta adaptada al gos, exercici, descans i molt d’amor.