Arxiu d'etiquetes per: primats

Torna El Venadito, la reflexió artística contra el maltractament animal

/0 Comentaris/a

En aquesta edició la mostra pren com a protagonistes els primats. La Fundació Mona, el Centre Cultural La Farinera del Clot i 20 espais artístics i culturals més donen veu a aquests animals i exposen la seva vulnerable situació.

Després de dos anys de pandèmia, El Venadito torna més fort i necessari que mai. La Covid 19 ha evidenciat la necessitat de viure en un món sense explotació animal i respectuós amb el medi ambient. Les nostres vides es van aturar i es van trastocar per un virus que ha donat la volta al món i ha quedat palès que no som més forts ni més llestos que la resta d’animals. Sinó igual de vulnerables.

El Venadito en la seva 4a ed. es presenta en un format molt diferent, omnipresent en els espais i transversal en la direcció del missatge. 21 espais són els que exposaran 26 obres de mida pòster 50x70cm que deixaran d’ubicar-se a les sales d’àmbit expositiu. Podrem trobar una o dues obres distribuïdes a qualsevol part dels espais que acullen la mostra.

En aquesta nova entrega de la biennal hi participen centres de tota mena: Des del Museu de les Ciències Naturals, espais artístics, centres culturals i cívics, casals… La democratització de l’art i l’apropament d’aquest és un dels objectius d’aquesta nova proposta.

Cartell de l’exposició de El Venadito

Des de El Venadito consideren que l’art serveix per remoure consciències i empatitzar amb l’espectador fent-lo partícip i conscient que som responsables i protectors del patrimoni natural, que no és nostre sinó de totes les espècies que hi cohabitem en ell. Les obres cercaran l’espectador i no l’espectador a les obres, interpel·lant-lo en espais inesperats. Des de l’organització busquen reaccions com ara la mirada, l’atenció, la sorpresa, el qüestionament, el debat, el canvi, la revolució…

La inauguració de la mostra tindrà lloc el 6 d’abril de 2022 a les 19h al Centre Cultural La Farinera del Clot, centre referència de la Biennal. Serà comissariada com a les altres edicions per l’artista i comissària Montserrat Pérez, creadora de l’espai siNesteSia. La mostra finalitzarà el 14 de juliol, dia Internacional del Ximpanzé.

Les obres estaran a la venda sempre que els espais ho permetin i els beneficis de la venda es repartiran un 20% a la Fundació i un 80% a l’artista. La intenció de la Biennal és protegir Artistes&Animales.

Una de les activitats més participativa per a la ciutadania és la GIMCANA per tots els espais en recerca de les obres que configuren la biennal. Es farà durant els més de tres mesos que estarà activa l’exposició de forma totalment gratuïta. La informació dels espais/localitzacions/ horaris es podrà descarregar en PDF a la web de tots els centres participants.

Opcionalment es podrà adquirir per recórrer la mostra el carnet SÓC MONA l’import del qual de 5€ servirà com a donatiu a la Fundació MONA. Aquest carnet posa en rellevància el gènere i el nostre passat evolutiu. Cada vegada que es visiti un dels espais que participen a la mostra, el carnet serà segellat pel personal del centre. En obtenir 15 segells, s’aconseguirà una entrada gratuïta per visitar la Fundació MONA.

A més, es faran tallers artístics i pedalades en grup per visitar les obres. Totes les activitats introdueixen pautes d’hàbits respectuosos amb els animals i els seus hàbitats, fent especial èmfasi en l’educació com a element transformador de la societat.

FAADA prendrà mesures legals contra l’Ajuntament de El Campello per no incoar expedient sancionador davant la tinença irregular de la ximpanzé Suzie

/0 Comentaris/a

La ximpanzé Suzie, que feliçment ha pogut ser traslladada a la Fundació MONA, va estar captiva i privada de la seva llibertat i benestar de manera continuada a causa de la desídia de les autoritats.

Suzie és una ximpanzé d’uns 40 anys, propietat d’una família belga dedicada al món del circ. Des de molt petita va participar en espectacles circenses amb el seu company Jimmy i altres animals propietat de la família. Quan el circ familiar va tancar l’any 1995, tots els animals van ser traslladats a la finca que els seus propietaris tenien a El Campello, Alacant.

En aquest municipi costaner alacantí han viscut els animals tancats en gàbies, sense poder manifestar comportaments naturals com comunicar-se, empolainar-se, construir nius per dormir i descansar, enfilar-se, desplaçar-se, seleccionar la seva dieta i, sobretot, i el més important per a un primat: socialitzar-se.

L’any 2010 organitzacions nacionals i internacionals com FAADA i APP Primadomus van intentar que els animals fossin lliurats a santuaris i centres de rescat. Van visitar a la propietària en diverses ocasions i van aconseguir que un voluntari fes enriquiment ambiental als primats per donar-los una mica més de qualitat de vida i comoditat, però no es va aconseguir la cessió dels animals.

Fa uns mesos, arran d’una trucada d’AAP Primadomus a Fundació MONA, es va saber que la propietària havia mort i que a la casa només quedava Suzie, que ara estava en mans de la filla de la seva antiga propietària. El seu company Jimmy havia mort l’any anterior i no es va aconseguir saber què havia passat amb la resta dels animals que quedaven allà: un papió, un mangabei negre, un kinkajou, un lèmur vermell i diverses espècies de lloros i papagais.

Suzie vivia en la més absoluta solitud en la gàbia que un dia havia compartit amb el seu company Jimmy. I la soledat representa el més cruel tipus de maltractament per un primat, animal el qual la seva estructura social és reconeguda com una de les més complexes en el món animal.

Durant els últims mesos, la Fundació MONA va intentar aconseguir la cessió de Suzie i portar-la al seu centre de rescat, parlant amb els seus propietaris i les autoritats competents: Seprona, Ajuntament i Ministeri de Transició Ecològica. D’altra banda, FAADA va estar pressionant, presentant denúncies per incompliment de la normativa d’aplicació: manca de nucli zoològic, manca de llicència per a la tinença d’animals potencialment perillosos i falta de benestar.

Arran d’això, la Conselleria va dur a terme una inspecció amb un veterinari extern especialista en primats i altres animals salvatges, i una veterinària de l’OCA d’Alacant. Les seves conclusions van indicar que Suzie no tenia els mínims estàndards de benestar i hauria de decomissar-se per incomplir la llei de protecció d’animals de la Comunitat Valenciana o l’ordenança d’animals de El Campello.

Malgrat les greus irregularitats, l’Ajuntament de El Campello, organisme competent per decomissar i sancionar, va obviar completament les seves obligacions i no va incoar cap expedient sancionador. No obstant això, gràcies a la pressió i a la negociació, s’ha aconseguit la cessió de Suzie a la Fundació MONA, i l’animal va ser traslladat al seu centre el passat divendres 17 de setembre.

Anna Estaran, advocada de FAADA, indica: “Des de FAADA ens alegrem enormement que Suzie hagi estat lliurada a una entitat que pot oferir-li el benestar que necessita, però no podem oblidar tot el que ha estat patint durant anys i que qui el va privar de la seva llibertat no tindrà cap tipus de càstig. Per això, ara que Suzie està en un lloc millor, denunciarem a l’ajuntament per no haver evitat aquesta situació quan tenia coneixement d’això des de feia temps. Hem de parar la tinença d’animals salvatges per part de particulars col·leccionistes”.

ZOOXXI denuncia al zoo de Barcelona per negligència davant la mort d’animals

/0 Comentaris/a ,

La denúncia presentada per la plataforma ZOOXXI ressalta la incapacitat del zoo de protegir animals de condicions meteorològiques adverses, així com la de protegir els primats nounats que moren als pocs dies de néixer per fractures o possibles agressions.

La Plataforma ZOOXXI ha presentat una denúncia administrativa, davant el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, contra el parc zoològic de Barcelona per negligència i manca de protocols adequats de benestar que han provocat la mort d’animals. Uns fets que suposen una vulneració de la llei estatal de zoos, Llei 31/2003, de conservació de la fauna silvestre als parcs zoològics i del RDL 2/2008, que aprova el text refós de la llei de protecció dels animals a Catalunya.

Després de l’aprovació de la iniciativa ciutadana ZOOXXI, el 3 de maig de 2019, l’ordenança de protecció, tinença i venda d’animals es va modificar incloent un nou text normatiu sobre el parc zoològic de Barcelona. Passat un any de l’entrada en vigor del text, ZOOXXI va demanar el llistat d’animals morts al zoo de Barcelona i les causes de la mort dels individus. El zoo va reportar un llistat amb 143 morts des de juliol de 2019 fins al maig de 2020.

En una primera instància, el zoo va al·legar que no podia donar les causes de la mort, tot i que és obligat tenir-les registrades per la llei estatal de zoos, perquè no les podia extreure de forma automatitzada. Tot i així, el zoo afirmava en la seva resposta que les 143 morts ho havien estat per mort natural.

ZOOXXI no es va quedar conforme amb aquesta resposta, ja que va poder comprovar com els zoos que utilitzen el mateix sistema de registre internacional que el zoo de Barcelona, extreuen de forma automàtica les dades sobre les causes de mort, imprescindibles d’analitzar a l’hora d’establir els programes de conservació.

Davant de la negativa, ZOOXXI va tornar a fer una petició demanant les causes de mort de 34 individus en concret. En aquesta ocasió sí que va obtenir resposta. De forma alarmant, va poder comprovar que la majoria de les causes de mortalitat no eren naturals. En destaquen les morts de 14 aus que es van produir entre el desembre de 2019 i el gener de 2020 en una mateixa instal·lació, coincidint amb el pas de la DANA, primer, i del temporal Glòria, després (temporal molt avisat públicament).

Mesos més tard, dos exemplars adults de camesllargues (una au autòctona) van morir el mateix dia 20 d’abril de 2020. Davant la denúncia de ZOOXXI que aquest cas era sospitós de culling, curiosament el zoo va reportar que els cadàvers d’aquests animals no havien estat avaluats. En aquesta ocasió no es va practicar cap necròpsia, el zoo diu textualment “cadàver no avaluat”.

En relació a la mort de primats, 5 individus van morir abans de complir els 30 dies i 2 més ho van fer entre els 2 i els 5 mesos d’edat, en total 7 primats. Entre les raons que es donen de mort, en un cas és per fractura i en altres 3 casos per possibles agressions. Si comparem amb dades de 2017, on van néixer 13 primats, 9 dels quals van morir als pocs dies, trobem que un percentatge molt elevat de primats que neixen al zoo de Barcelona no sobreviuen.

De les 5 granotes punta de fletxa mortes, el zoo no és capaç de fer la necròpsia ni d’una d’elles perquè totes han patit processos autolítics (desintegració de cèl·lules després de la mort). No obstant, aquesta qüestió delata una manca de protocol ja que no és acceptable que es tingui una mortalitat de 5 individus adults en poc temps i no es sigui capaç de fer la necròpsia ni a un sol individu.

Es denuncien també les lesions bucals que pateixen els hidrosaures crestats, resultat de donar-se cops contra els vidres. Tots els individus observats pateixen una deformació del mussell i la inflamació de la mucosa oral a conseqüència del traumatisme crònic que pateixen i que fa que no puguin tancar la boca.

Des de la plataforma ZOOXXI apunten que la problemàtica és estructural, no puntual. El zoo de Barcelona no rep cap inspecció per part de la Generalitat de Catalunya des del 2012, quan la llei de zoos obliga a fer inspeccions anuals. Aquest fet propicia que el zoo actuï amb total impunitat i sense donar cap explicació.

 

Els gossos senten emocions comparables a les d’un nen

/0 Comentaris/a

Aquest tipus de comportament, on un animal se sent frustrat amb el que ocorre amb un altre, apart dels gossos, també s’ha observat en primats.

En els darrers anys diversos estudis científics han demostrat que els gossos poden arribar a sentir de manera similar a com ho fan els éssers humans. Un estudi de la Universitat d’Emory, a Atlanta (els Estats Units) va demostrar que els gossos senten igual que els nens. El nivell de sensibilitat entre els uns i els altres és molt semblant.

L’experiment va consistir a utilitzar diversos gossos i posar-los sota un escàner de ressonància magnètica. Al llarg de la prova, els animals rebien diferents tipus d’estímuls, la qual cosa generava una certa activitat cerebral. Segons l’estudi, l’activitat cerebral dels gossos augmentava a mesura que rebien senyals que es relacionaven amb l’alimentació o les olors de les persones conegudes.

D’altra banda, un estudi també relacionat amb les emocions en els gossos va demostrar que a l’igual que els humans, poden ser optimistes o pessimistes. És a dir, quan un gos es queda sol a casa, s’angoixa i ho demostra clarament amb els seus lladrucs, destruint coses o fent les seves necessitats a l’interior.

Això és important perquè el comportament relacionat amb la separació és comuna en tots els gossos, per tant, predir aquest comportament pot servir per a tractar-los adequadament, de manera que puguin aconseguir un bon benestar.

Pero…quines altres emocions poden sentir els gossos?

Altres estudis han suggerit que els gossos poden experimentar també emocions negatives com ho fan els humans, incloent-hi l’equivalent a certes condicions psicològiques cròniques i agudes, com és el cas de la depressió.

D’igual forma, fa alguns anys, els símptomes anàlegs a la depressió clínica, la neurosi i altres condicions psicològiques van ser en general acceptats dins del que s’ha donat a conèixer com a emoció canina.

D’altra banda, altres recerques revelen que els gossos a més poden ser gelosos. En els gossos, segons els científics, aquest tipus de comportament es deu probablement a l’estreta relació que tenen aquests animals de companyia amb els éssers humans.

Font: AMIC/myanimals.com