Arxiu d'etiquetes per: Sergio García Torres

José Ramón Becerra serà el nou director general de Drets dels Animals

José Ramón Becerra serà nomenat pel Govern español com a nou director general de Drets dels Animals el proper dimecres 27 de desembre.

Ja hi ha nou director general de Drets dels Animals. Després de la dimissió de Sergio García Torres, artífex de la llei de Benestar Animal, José Ramón Becerra, membre de Verdes Equo i exparlamentari del partit verd a Euskadi, Berdeak Equo, ha estat la persona escollida per encapçalar la Direcció General de Drets dels Animals .

La designació de Becerra ha estat decisió del ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, Pablo Bustinduy. Aquest nomenament suposa l’entrada al Govern espanyol per primera vegada de Verdes Equo, un partit que va néixer el 2011 amb l’objectiu de reciclar la política i defensar la sostenibilitat, la democràcia participativa, l’equitat i els Drets Humans.

El partit verd ha qualificat el nomenament de Becerra com a director general de Drets dels Animals com a “un gran impuls a l’ecologia política d’Espanya, que reforça el caràcter verd de l’Executiu conformat pel PSOE i Sumar”.

Qui és José Ramón Becerra?

José Ramón Becerra va ser un dels referents principals del Projecte de Llei de Protecció dels Animals que va posar en marxa a Euskadi quan va ser parlamentari de Berdeak-Verdes Equo al Parlament Basc. Becerra va ser qui va coordinar l’elaboració, la redacció i la negociació de la llei, suposant així una persona fonamental durant tot el procés d’aquesta norma aprovada el 2022.

Becerra, que també ha estat coportaveu del partit verd a Euskadi, és enginyer tècnic industrial per la Universitat del País Basc i Màster en Prevenció i Control de Riscos Mediambientals i laborals per la UNED.

A nivell professional, Becerra ha desenvolupat gairebé tota la seva carrera a l’administració pública basca, assumint llocs tècnics i de gestió, com la Direcció d’Administració Ambiental o la Direcció de Projectes Estratègics i Administració Industrial del govern basc.

El nomenament de José Ramón Becerrada com a director general de Drets dels Animals es farà oficial al proper Consell de Ministres, que se celebrarà el proper dimecres 27 de desembre.

Sergio García Torres, adéu a l’impulsor de la llei de Benestar Animal

Sergio García Torres va arribar al lloc de director general de Drets dels Animals el gener del 2020, quan el llavors Vicepresident del Govern de Podemos, Pablo Iglesias, va confiar en ell per ser la primera persona a ocupar aquest càrrec polític.

Després de pràcticament quatre anys al capdavant de la Direcció General de Drets dels Animals, Sergio García Torres ha presentat la seva dimissió al càrrec i quedarà a la memòria de tots per ser l’artífex de la primera llei de Benestar Animal d’àmbit estatal.

“Després de quasi quatre anys i un ardu treball hem aconseguit tirar endavant 3 lleis nacionals que avancen en drets dels animals i que sens dubte obren un camí important en la seva protecció. Lleis que salvaran milers de vides i que compensen amb escreix l’exposició pública, els atacs i fins i tot la persecució personal a què m’han sotmès durant aquests anys”, ha expressat García Torres en una carta de dimissió que ha compartit a través de la xarxa social X.

A més, l’anterior director ha argumentat la seva decisió al·legant que “Podemos ha decidit no acceptar estar al Govern, decisió que no puc compartir. Aquesta qüestió em fa fer un pas de banda, no podent seguir al capdavant de les meves responsabilitats orgàniques en la direcció del partit, així com la meva participació en l’òrgan de direcció de Podemos”.

A més, Sergio García Torres considera que “no puc compartir l’absència de metes i objectius de l’espai Sumar, que ha decidit que la Direcció General de Drets dels animals no faci soroll a la propera legislatura”.

“M’acomiado per coherència, en no compartir la deriva estratègica dels últims mesos, reiterant el meu agraïment a tot l’esforç i a la prioritat que aquesta organització ha donat sempre pel que fa als drets dels animals”, ha afegit.

Per acabar, García Torres ha volgut recordar que “queden molts reptes per assolir i la meva decisió d’apartar-me de la participació activa en organitzacions polítiques té la meta de situar-me al costat que considero correcte de la lluita pels drets dels animals”.

Sergio García Torres no continua com a director general de Drets dels Animals

Sergio García Torres no renova al capdavant de la Direcció General de Drets dels Animals i dimiteix dels seus càrrecs a Podemos. Persisteix la incògnita sobre el successor. Pablo Bustiduy, el ministre responsable de Drets Socials, manté la Direcció General de Drets dels Animals sense el primer titular. El que va ser president de Podemos Animalista, també ha signat la renúncia a les seves responsabilitats a la de direcció del partit morat a través d’una carta a la qual ha pogut tenir accés Animalados.

Sergio García Torres va assumir un càrrec creat de zero per Pablo Iglesias quan aquest era vicepresident. El desafiament del madrileny ha estat conciliar un passat com a activista antitaurí i el seu compromís amb el veganisme amb les obligacions pròpies de la pertinença als òrgans de govern. La ubicació de la seva unitat dins de l’edifici del Ministeri de Sanitat va poder tenir a veure que Salvador Illa inclogués el març del 2020 les persones que alimenten les colònies de gats entre les habilitades per desplaçar-se fins i tot durant el confinament per l’Estat d’Alarma.

La primera etapa del director general fins ara va estar marcada per l’accessibilitat. Les trobades i les cites amb entitats, col·lectius, associacions. Queda el dubte de quantes van saber entendre la importància de la figura d’una Direcció General que en nom propi declarés que els animals tenen Drets. Ni a països on hi ha hagut parlamentaris adscrits a partits animalistes, com poden ser Holanda i Portugal, hi ha hagut un càrrec executiu específic amb tant de poder.

La significació de García Torres contra la tauromàquia, la caça i la ramaderia intensiva ha estat un escull perquè es produís un diàleg fluid i satisfactori amb els col·lectius més reaccionaris. La culminació dels desacords seria el vídeo publicat a les xarxes de la reial federació espanyola en què es mostra la projecció d’un espiell telescòpic sobre el rostre de l’exdirector i que es va acabar judicialitzant.

Els atacs que va rebre García Torres per part del col·lectiu menys afí a la causa pels animals no van ser els únics. A través de molts mitjans, però especialment les xarxes socials, activistes propers a PACMA i altres entitats de protecció animal s’han mostrat molt bel·ligerants. Com ell mateix afirma a la seva carta de renúncia: “He suportat la ridiculització, la persecució, els bulls i fins i tot he patit alguna agressió per assolir canvis reals per a la millora de la vida dels animals”.

La fita més gran de l’equip liderat per García Torres és la llei de protecció dels drets i benestar dels animals aprovada per la mínima el març del 2023. Tot i les diferents renúncies respecte a l’avantprojecte, la nova Llei dels animals, ha estès a tot el territori espanyol nombroses millores com el sacrifici zero, l’obligació d’identificar els animals de família, la prohibició de la cria amateur, la limitació de la venda, i el registre positiu d’espècies, entre moltes altres.

El canvi a la direcció ofereix una oportunitat per reflexionar sobre el futur de la protecció animal, la consolidació de projectes i eines preexistents i l’abordatge de nous desafiaments. La designació d’un nou líder per a l’organisme és una decisió crucial que pot influir significativament en el curs de les polítiques de drets dels animals al país i el consens entre actors molt ben diversos del benestar animal.

Badalona s’adhereix al programa VIOPET, una iniciativa per acollir temporalment als animals de dones víctimes de violència masclista

L’Ajuntament de Badalona ha informat que s’adherirà al programa VIOPET, una iniciativa per acollir, de manera temporal, als animals de dones víctimes de violència masclista.

El principal objectiu d’aquest projecte és intervenir en col·laboració amb Serveis Socials, SIAD, SIE, SARA o altres serveis que gestionin casos de violència masclista on es detectin víctimes que conviuen amb animals i, en cas que la víctima no tingui un lloc segur per al seu animal de companyia, activar el protocol per a buscar acolliment per a aquest. L’allotjament pot ser en una protectora, una residència o una casa d’acolliment.

Amb aquesta iniciativa es busca afavorir que les víctimes de violència masclista puguin denunciar i abandonar les llars on pateixen el maltractament, ja que s’ha detectat que existeixen molts casos de víctimes que es veuen condicionades per la incertesa de no saber què passarà amb el seu animal de companyia un cop marxen del seu domicili o per haver d’abandonar els seus companys peluts per poder denunciar.

El programa VIOPET és una iniciativa que sorgeix en el marc del Pla de Contingència contra la Violència de Gènere davant la crisi de la Covid-19, i està desenvolupat per diferents especialistes: professionals de la medicina, la veterinària, l’educació canina/felina, la criminologia, les FFCCS, el treball social, els serveis especialitzats per a víctimes, la psicologia criminal, etc.

El fet que ajuntaments com el de Badalona s’adhereixin a aquesta iniciativa agilita la detecció de casos, millora els protocols de comunicació entre els agents implicats i permet que el procés de denúncia i resposta a les necessitats de les víctimes sigui molt més ràpid.

Trobada entre l’alcalde de Badalona i el director general de Drets dels Animals

L’adhesió de Badalona al programa VIOPET ha estat anunciada per l’alcalde Rubén Guijarro durant una reunió que va mantenir aquest dilluns a la Casa de la Vila, amb el director general de Drets dels Animals del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, Sergio García Torres. També va participar en aquesta trobada la regidora de Medi Ambient, Sostenibilitat i Benestar Animal, Rosa Trenado. Després de la trobada, l’alcalde, la regidora i el director general van visitar el Centre d’Acollida d’Animals de Companyia situat al barri de Pomar de Badalona.

Durant la trobada, l’alcalde de Badalona ha destacat que “el benestar animal és una de les prioritats del Govern municipal i per això per primera vegada en la història de la ciutat hem creat una regidoria que se centra en aquesta qüestió”.

En aquest sentit, Rubén Guijarro ha explicat que “estem treballant per crear la Taula del Benestar Animal, un espai on puguin participar totes les entitats, organitzacions i agents de la ciutat que treballen en aquesta temàtica per aconseguir millorar la qualitat de vida i dotar de drets als animals de companyia de Badalona”.

“Abandonar un animal o no identificar-lo podrà implicar sancions entre els 30.000 i 100.000 euros”

Sacrifici zero, gestió ètica de colònies felines, identificació i formació obligatòria en tinença responsable són algunes de les línies bàsiques de l’avantprojecte de llei dels animals. Són moltes més les mesures que responen a les exigències europees expandint i consolidant algunes estratègies de protecció animal que ja funcionen en algunes comunitats autònomes.

L’avantprojecte de llei de Protecció i Drets dels Animals ha aixecat un gran enrenou entre altres motius pel desconeixement exacte dels seus termes. Els titulars se centren en prohibicions i obligacions que afecten els gossos i els seus amos, però el text és molt més. Al llarg de seixanta-cinc pàgines es desenvolupen accions que pretenen protegir els animals, augmentar la consciència i la responsabilitat dels que decideixen conviure amb gossos, gats o fures i també protegir els interessos de les persones que no han triat tenir animal de companyia, però que cohabiten amb animals d’una manera o altra.

Es prohibeix el sacrifici d’animals sans, s’obliga a la identificació mitjançant microxip i a un seguiment veterinari regular. Mesures que per exemple es porten adoptant a Itàlia des de 2003. Segons la normativa s’exigirà l’esterilització de mascles o femelles en cas de conviure parelles d’animals de diferent sexe, per evitar la cria per distracció o en mans de professionals no registrats. La fi de la venda i exposició en botigues obligarà al tracte directe amb els criadors a qui prefereixi comprar en lloc d’adoptar. No podem oblidar que Espanya lidera el rànquing europeu d’abandonament de gossos i gats amb un càlcul estimat de 300.000 individus a l’any. El tràfic de gossos espanyols a altres països europeus és una font de problemes i obliga el govern espanyol a trobar solucions tal com dicta una resolució d’Estrasburg de febrer de 2020.

A més de pautes formals, el text promet un fons per a la protecció animal que contribuiria a l’objectiu de l’abandonament zero. A la xifra d’aquest fons s’unirà a més el finançament derivat de la recaptació de les multes, ja que seran finalistes. Es preveu un gran estalvi per part dels municipis que porten dècades invertint a assumir el cost derivat de l’abandonament i la cria incontrolada. Per a molts és sorprenent que no es podrà deixar a un gos sol més de 24 hores o un gat més de 72 hores i que s’haurà de superar un test gratuït de capacitació abans d’assumir la titularitat d’un animal.

“Es crearà un Observatori Estatal Contra el Maltractament Animal”

Es prohibeixen també els collarets nocius, un tema del qual a Animalados ens hem ocupat en diverses ocasions, i s’aposta per un tipus d’educació amable amb els animals en contraposició a l’ensinistrament per càstig. Segons dicta la normativa, es crearà un Registre Nacional d’inhabilitacions per a la tinença i les activitats relacionades amb els animals, així com un Observatori Estatal Contra el Maltractament Animal. Aquest farà informes anuals a través d’un informe sobre l’evolució de la violència exercida contra animals de companyia, domèstics, silvestres en captivitat i urbans.

En una disposició derogatòria surten els gossos de la llei 50/99 d’animals potencialment perillosos i s’apunten futures solucions perquè com insisteixen els experts no sigui la raça sinó el grau de socialització el que determini l’obligació o no de complir amb mesures específiques de retenció i control de gossos grans. De cara a protegir la biodiversitat l’avantprojecte preveu l’obligatorietat de “disposar elements que minimitzin els riscos de col·lisió, enganxament o qualsevol altre tipus d’accident”, també l’habilitació o construcció de corredors verds entre vies interurbanes i vies d’escapament d’infraestructures que puguin ser perjudicials.

Per primera vegada en una llei es regulen els santuaris per animals que alberguen de manera permanent a animals sense altre fi que protegir-los i cuidar-los si ho necessiten, fins a la seva mort. En el títol quart es regulen les línies generals del benestar dels animals inclosos en activitats festives. En un altre apartat prohibeixen els circs amb animals salvatges, limita el nombre d’espècies amb les quals es podrà comerciar i conviure i els riscos de la pèrdua i expansió d’espècies perilloses o invasores.

L’”Estratègia de la Biodiversitat 2030″, insta els Estats Membres a desenvolupar les llistes Positius, llistes blanques d’espècies permeses per a la importació, el manteniment, la cria i el comerç com a animals de companyia sobre la base d’una avaluació científica i per tant també està contemplat per la llei. L’avantprojecte perfila un sistema de registres que permetin tenir més informació sobre els animals, els professionals, les entitats, els propietaris d’animals i els nuclis zoològics per ajustar els recursos i dissenyar les estratègies que no treguin de la cua dels països avançats en matèria animal.

“No es regulen pràctiques com la tauromàquia ni les que afecten els animals anomenats de producció”

El dimecres 6 d’octubre la ministra Ione Belarra -amb Irene Montero a primera línia- va presidir l’acte de presentació de l’avantprojecte subratllant que amb aquesta llei es donaria resposta a la necessitat de dictar uns mínims a tot l’Estat en el tracte i la convivència amb els animals des d’una perspectiva social. Literalment: “Establir un marc comú a tot el territori nacional en matèria de protecció i drets dels animals, animals de companyia, domèstics, domesticats o silvestres en captivitat”. No es regulen pràctiques com la tauromàquia ni les que afecten els animals anomenats de producció.

El document, redactat des de la Direcció General de Drets dels Animals de la qual Sergio García Torres n’és el titular, ha portat més d’un any en la seva elaboració. García Torres i el seu equip des de l’inici del seu mandat s’han reunit amb gairebé un miler de representants d’activitats relacionades amb els animals des de caçadors a entitats de protecció animal. També veterinaris, experts en comportament animal i forces de seguretat de l’Estat. Segons experts juristes consensuats és uns dels textos jurídics més desitjats i que han gaudit de més participació.

Emma Infante

Espanya podria deixar de tenir races potencialment perilloses

El Govern espanyol planteja una nova normativa que posaria fi a la llista de races de gos potencialment perilloses per a dur a terme en el seu lloc un mecanisme de validació de comportament de cada animal, evitant així prejudicis injustos i discriminacions.

Durant la I Jornada Política ‘Hacia una Ley de Bienestar Animal’ organitzada per la Reial Societat Canina d’Espanya, el Govern va anunciar que espera presentar durant el proper mes de maig un avantprojecte de llei per modificar la Llei 50/99 sobre animals potencialment perillosos. Segons ha informat Sergio García Torres, director general de Drets dels Animals, la intenció és “plantejar un mecanisme de valoració individual dels animals de companyia sense tenir en compte la raça amb la qual han nascut”.

Animalados ha parlat amb l’advocada i educadora canina Aina Paredes Serrano, que considera que aquesta modificació de la normativa dels gossos potencialment perillosos (GPP) farà que la llei “sigui més justa i menys discriminatòria, alhora que posarà fi a l’estigmatització de molts animals simplement pel fet de ser d’una raça o una altra. Els problemes de conducta en els gossos en cap cas estan determinats per la raça, sinó per la mala educació rebuda pels seus responsables o per les circumstàncies que hagi viscut el mateix animal”.

Justament, Paredes va col·laborar en 2019 amb la campanya #NoSomosPeligrosos de la Fundació FAADA, en la qual ja es demanava una modificació de la Llei de Gossos Potencialment Perillosos en ser una llei ‘injusta i ineficaç’. “Proposàvem la fi de les races de PPP perquè es valorés la conducta de l’animal de manera individual. Plantejàvem unes proves conjuntes en què examinàvem als responsables i als seus gossos. Si aconseguim que es pugui avaluar tant el maneig que tenen els responsables, com el comportament individual de l’animal estarem davant d’una llei més justa”, afirma l’especialista en modificació de conducta canina.

Es valorarà la conducta de l’animal de manera individual

Aina Parets recorda que molta gent s’oblida que la paraula potencialment fa referència a ‘en potència, no de fet’, de manera que amb aquesta definició qualsevol gos pot ser perillós en el moment en què té dents. “Un gos potencialment perillós pot ser qualsevol gos que pugui mossegar o causar algun tipus de lesió, ara bé, un gos perillós dependrà del comportament particular de cada animal i del comportament que tingui el seu guia o responsable”, aclareix.

A més, l’avantprojecte de llei que presentarà el Govern al maig preveu que els gossos que necessitin algun maneig particular s’han d’educar amb tècniques de millora de comportament perquè deixin de ser perillosos. “Per a les situacions en què un gos necessita un maneig especial, una reinserció o una reeducació, hi ha persones molt vàlides i preparades que porten molts anys treballant en modificació de conducta animal de forma amable”, detalla l’advocada.

Sobre qui seran els nous Gossos Potencialment Perillosos amb la modificació de la llei, Aina Parets explica que “Des de FAADA proposàvem que els GPP havien de designar-se a partir de proves conductuals, com ja fan en altres països a través d’exàmens de sociabilitat per estadis o nivells en què els gossos poden demostrar el seu maneig i capacitat d’interacció social. Amb aquest mètode ens basaríem sempre en el comportament individual de cada animal per poder establir, en el cas que fos necessari, que un gos pot arribar a ser potencialment perillós”.

Per tant, la modificació de la Llei 50/99 serà una llei més justa i eficaç que al seu torn reduirà el nombre de cans que formaran part de la llista de gossos potencialment perillosos a Espanya. “Disminuiran els GPP d’algunes races, però també és veritat que altres gossos que actualment no són valorats com GPP podran formar part d’aquesta llista. La part positiva d’aquest canvi de normativa és que tot responsable haurà de preocupar-se més per saber amb quin tipus d’animal conviu i haurà de treballar més en favor de la seva conducta. Per tant, a la llarga el nombre de GPP serà molt inferior a l’actual, perquè la gent serà més conscient a l’hora de viure amb un gos i es preocuparà més per la seva educació”.