Entrades

“Huellas de Colores”, una teràpia pionera amb animals per a nens a la UCI pediàtrica

Aquest projecte pioner actua com a tractament terapèutic per disminuir el dolor, ansietat i por dels pacients a través de les experiències emocionalment positives que generen els animals.

El programa “Huellas de Colores” torna a la seva modalitat presencial després de gairebé dos anys en què, a causa de la pandèmia, l’activitat va haver d’interrompre’s i fer-se de manera virtual. Es tracta d’un projecte pioner de la Càtedra Animals i Societat de la URJC i l’Hospital Universitari 12 d’Octubre de Madrid, juntament amb l’associació PsicoAnimal, que utilitza activitats terapèutiques amb Intervencions Assistides amb Animals (IAA) per a nens ingressats a la UCI pediàtrica.

L’objectiu de “Huelas de Colores”, per tant, és la humanització de les estades dels nens i adolescents als hospitals a través de les teràpies assistides amb gossos, estudiant el seu impacte en la salut dels pacients i també dels seus familiars.

Aquesta iniciativa, pionera a les unitats de cures intensives pediàtriques d’Espanya, ha demostrat que les activitats amb animals disminueixen de manera significativa els nivells de dolor, por i ansietat dels menors que han estat intervinguts quirúrgicament o han tingut complicacions en l’evolució de la seva malaltia. Tot això gràcies a les experiències emocionalment positives que generen aquests animals.

“El programa permet als nens expressar les seves emocions i oblidar el motiu del seu ingrés”

“En aquesta nova etapa, les sessions es fan amb l’Alma una gossa de 3 anys que visita la Unitat cada quinze dies per interactuar amb els nens ingressats, seleccionats prèviament pels professionals sanitaris. Durant dues hores, i supervisats en tot moment per tècnics i psicòlogues de PsicoAnimal especialitzades en intervencions assistides amb animals, els nens i les seves famílies reben un estímul nou que els permet expressar les emocions i oblidar el motiu del seu ingrés”, explica Nuria Máximo, directora de la Càtedra Animals i Societat de la URJC.

D’aquesta manera, l’esforç conjunt de les dues institucions confirma l’evidència científica que les intervencions assistides amb animals produeixen beneficis clars en l’àmbit físic, social, motor i cognitiu del pacient, per ser una font especial de motivació.

Un projecte frenat per la pandèmia

Des del 2019 i fins a l’inici de la pandèmia, les sessions de “Huellas de Colores” van ser protagonitzades per Zenit, un gos rescatat de situació d’abandonament, recuperat i posteriorment entrenat, que va fer una visita inicial de reconeixement de la Unitat abans d’iniciar la teràpia, per comprovar-ne l’adaptació i el comportament al medi.

Durant les restriccions de la pandèmia, el projecte va haver d’interrompre’s fins que, el gener del 2022, es va reprendre de forma virtual, però aquesta vegada dirigit als nens ingressats en plantes d’hospitalització, ja que els que estaven en cures intensives o de reanimació no podien gaudir aquest format per qüestions derivades del seu estat de salut.

Per tant, ara “Huellas de Colores” recupera el seu format original presencial a la unitat en què es va iniciar, complint també de manera estricta amb el període d’adaptació d’Alma, la gossa que ha substituït el Zenit, jubilat d’aquesta activitat a causa de la seva edat.

Huellas de Colores recupera el format presencial amb la gossa Alma

L’interès de l’Hospital 12 d’Octubre de Madrid i la Càtedra Animals i la Societat per reprendre la presencialitat d’aquestes sessions es justifica pels resultats positius obtinguts durant la primera etapa. Els menors ingressats en situació de gravetat experimentaven una disminució del dolor de fins a tres punts, segons les escales habituals de mesura d’aquesta variable.

D’altra banda, els joves ingressats també veien reduït el nivell d’ansietat i altres símptomes associats a la patologia després de la visita del gos. A més, una enquesta de satisfacció sobre el projecte el va valorar com a positiu per les famílies, amb una puntuació de 9,71 punts sobre 10 punts.

Un estudi de Vall d’Hebron demostra que la teràpia assistida amb gossos és eficaç en el tractament de la síndrome alcohòlica fetal

Es tracta del primer estudi al món que ha avaluat l’eficàcia de la teràpia assistida amb gossos en la síndrome alcohòlica fetal (SAF).

Un estudi realitzat per professionals del Servei de Psiquiatria de Vall d’Hebron amb la col·laboració de CTAC (Centre de Teràpies Assistides amb Cans) i la Fundació Probitas, demostra que la teràpia assistida amb gossos és eficaç en els pacients que pateixen síndrome alcohòlica fetal (SAF).

La síndrome alcohòlica fetal és una patologia relacionada amb el consum d’alcohol durant l’embaràs. Com explica la Dra. Nuria Gómez, psiquiatra i responsable del Programa de la Síndrome Alcohòlica Fetal del Servei de Psiquiatria de Vall d’Hebron, “la ingesta d’alcohol durant l’embaràs pot provocar danys en el desenvolupament del sistema nerviós central. Aquests danys causen que els pacients presentin símptomes diversos, com ara problemes cognitius, psicològics, conductuals i socials”.

Els pacients tenen dificultats en el control emocional i l’autoregulació conductual, dificultats per entendre les normes socials, dèficits en les habilitats de la vida diària, en les habilitats socials i l’aprenentatge. Sense un diagnòstic i abordatge adequat poden patir fracàs escolar, abús de substàncies i problemes legals. La majoria dels pacients que acudeixen a consulta són nens i adolescents. Però aquesta patologia també afecta els adults, ja que no té cura, malgrat que pot millorar.

L’any 2018, Vall d’Hebron, amb la col·laboració de CTAC i la Fundació Probitas, va ser el primer centre del món que va fer servir teràpia assistida amb gossos per tractar la síndrome alcohòlica fetal. En aquestes sessions, els pacients interactuen amb gossos en teràpies dirigides per una psicòloga i amb la presència d’una tècnica de CTAC. En cada teràpia es marquen una sèrie d’objectius (com millorar la tolerància a la frustració) que es treballen amb diferents exercicis.

Com explica Laura Vidal, psicòloga del Programa de la Síndrome Alcohòlica Fetal, els pacients amb SAF tenen molts problemes per comunicar-se a través del llenguatge verbal. D’aquesta manera, “els gossos són facilitadors de la teràpia, ja que, amb un altre tipus de llenguatge, mobilitzen recursos afectius i comunicatius en els pacients”. Els pacients connecten emocionalment amb els gossos gràcies a l’ajuda de la psicòloga i la tècnica, i mitjançant el joc.

Millores en tres grans aspectes de la patologia

Com indica la Dra. Nuria Gómez, “ara hem realitzat el primer estudi científic del món per avaluar l’eficàcia de la teràpia assistida amb gossos en els menors d’edat que pateixen síndrome alcohòlica fetal”.

En aquest estudi han participat 33 pacients d’entre 6 i 18 anys, que es van dividir en dos grups: pacients que només rebien teràpia farmacològica i pacients que rebien teràpia assistida amb gossos i teràpia farmacològica. Primer es feien sis sessions individuals i després sis sessions grupals. Les principals conclusions són que els nens amb SAF que fan teràpia amb gossos milloren més que l’altre grup en les seves habilitats socials, regulen millora la seva conducta i presenten una millora general del seu trastorn.

En aquest sentit, com afegeix Laura Vidal, “hem vist que, gràcies a la teràpia assistida amb gossos, els pacients es comuniquen millor amb la família i expressen millor els seus sentiments, presenten menys conductes de risc, s’autoregulen millor, es frustren menys, controlen millor la seva impulsivitat i tenen menys rabietes.”

La implementació de la teràpia assistida amb gossos a Vall d’Hebron és fruit d’un acord amb la Fundació Probitas i la col·laboració de CTAC. Vall d’Hebron fa un seguiment multidisciplinari d’aquests pacients, ja que hi participen, en el tractament, el Servei de Psiquiatria, i, en el seu diagnòstic, l’esmentat servei i l’Àrea de Genètica i els Serveis de Neurologia, Radiologia i Neurofisiologia. Els Serveis d’Oftalmologia i d’Endocrinologia també participen valorant possibles complicacions. A Vall d’Hebron ja s’han tractat més de 400 nens i adolescents amb aquesta patologia en els últims tres anys.