Entrades

Les sis preguntes que cal fer-se abans de tenir un gos

Ser l’amo d’un gos o de qualsevol animal de companyia és una decisió molt important que cal pensar molt bé. T’oferim algunes preguntes que et poden ajudar a decantar la balança abans de tenir un gos.

Els gossos no es compren ni es venen. És millor adoptar-los en una gossera municipal o en el refugi d’una protectora d’animals on tindràs l’assessorament d’un especialista que et dirà quin és l’exemplar que millor s’adapta al teu perfil. Estaràs donant una segona oportunitat a un animal que ha viscut una mala experiència i evitaràs, en alguns casos, que el sacrifiquin.

Comprar un cadellet que està exposat a l’aparador d’una botiga d’animals respon moltes vegades a un impuls produït pel seu atractiu aspecte. Un gos no és un regal sorpresa que es fa per Nadal ni es pot agafar ‘perquè ho demanen els nens’.

L’any 2018 es van abandonar a tot Espanya més de 138.307 gats i gossos, segons un estudi sobre l’abandonament d’animals elaborat per la Fundació Affinity.

Molts d’aquests abandonaments s’haurien pogut evitar si els propietaris dels animals s’haguessin fet aquestes preguntes abans de tenir un gos:

 

1. Per què vols un animal de companyia?

Un gos és un ésser viu que acostuma a viure entre 10 i 20 anys, no una joguina que quan deixa d’interessar-te a tu o als teus nens, s’arracona en un lloc de la casa per sempre. Mengen i necessiten de tant en tant atenció mèdica, el que suposa un cost econòmic. Necessiten atenció física i estima, sobre tot si és un gos amb un passat problemàtic.

2. Tens suficient temps per a ell?

Pensa en el teu ritme de vida, les teves rutines diàries i en el temps lliure que et queda quan acabes la jornada laboral. Els gossos volen estar també acompanyats i se’ls ha de dedicar temps per alimentar-los, treure’ls a fer exercici, passar una estona amb ells jugant… Si no tens temps però t’agraden els gossos sempre podràs apadrinar-ne un en alguna protectora aportant una quantitat econòmica de forma periòdica pel seu manteniment.

3. Pots mantenir-lo?

Un gos té un cost econòmic: cal alimentar-lo, rentar-lo, portar-lo al veterinari, desparasitar-lo, comprar-li corretges i joguines per mossegar…. La crisi ha provocat que la situació econòmica sigui el motiu d’abandonament que més creix percentualment en els darrers anys.

4 .Et veus amb ànims d’afrontar els problemes que et pot donar un gos?

Si no has tingut mai un animal de companyia i vols adoptar-ne un, informa’t de tot el que comporta tenir-ne un gos a casa en quant a la seva actitud i els problemes puntuals que pot provocar. Si ets una persona de poca paciència, pensa-t’ho bé: potser un dia hagis de passar una bona estona rentant-lo si arriba de passejar ple de puces, per exemple.

5. És ara un bon moment per adoptar un gos?

Aquesta és una pregunta que s’han de fer tots els components de la família quan es plantegen adoptar un gos. Has de pensar si la teva feina t’obliga a traslladar-te de lloc de residència o t’obliga a viatjar molt o què faràs amb el gos quan marxis de vacances. Si a casa hi ha problemes de convivència no pensis que l’arribada d’un gos serà la solució.

6. Seràs responsable?

La llei i la consciència t’obligaran a tenir una sèrie de responsabilitats amb el teu gos al llarg de tota la vostra vida en comú. Pensa que el gos espera de tu una vida molt diferent de la que tenia a la gossera. Si el compres en una botiga hauràs d’inscriure’l en un cens, posar-li un microxip, portar-lo al veterinari per vacunar-lo i esterilitzar-lo. A més, t’hauràs de responsabilitzar de mantenir-lo en condicions dignes, donar-li una dieta sana i portar-lo a fer exercici.

Les protectores d’animals realitzen aquestes i altres preguntes a les persones que van a adoptar un gos per assegurar-se que deixen l’animal en les millors mans. Aquests qüestionaris previs a l’adopció també ajuden a que els especialistes que hi ha a les gosseres o els refugis assessorin sobre el tipus de gos (per tamany o raça) més adient segons l’estil de vida de l’adoptant i el lloc on residirà l’animal.

Aquí tens un enllaç al qüestionari que demana omplir la protectora asturiana La Xana per adoptar un gos amb la intenció que et facis totes aquestes preguntes abans de decidir-te a adoptar un gos.

Un cop estiguis segur de que es donen totes les circumstàncies perquè la teva mascota sigui feliç amb tu i la teva família haurà arribat el moment d’anar a una gossera o una protectora a adoptar el teu gos.
La primera decisió ja està presa. Ara falta saber com serà el gos que adoptis.

Quin gos he d’adoptar?

Si ja t’has fet les 6 preguntes que cal fer-se abans de tenir un gos i t’has decidit per adoptar-lo, ara toca el torn de saber: Quin gos he d’adoptar?

No és gens fàcil escollir el gos que cal adoptar. Cal tenir en compte diferents criteris per fer una elecció encertada i, evidentment, deixar-se aconsellar per les protectores o gosseres. Des d’Animalados et donem alguns consells.

Adopto un cadell o un gos adult?
L’elecció entre adoptar un cadell o un gos adult vindrà marcada pel lloc on vivim, el nostre estil de vida, el temps lliure de què disposem i la nostra experiència amb gossos. La pregunta clau que ens hem de fer és: què li pots oferir tu a ell i ell a tu?

No vagis a la gossera o al refugi amb una idea preconcebuda. Deixa’t assessorar abans per un veterinari, pels propietaris de gossos de la raça que t’agrada que coneguis i pels propis cuidadors del lloc on adoptaràs la teva mascota. El principal avantatge d’adoptar un cadell és que podràs veure’l créixer i adaptar el seu comportament a la teva manera de ser i de viure. Seguiràs dia a dia el seu desenvolupament i podràs corregir qualsevol mal hàbit que presenti. Els cadells aprenen ràpid però durant els primers mesos de vida s’ha d’estar molt pendent d’ells –fan les seves necessitats on volen i ho mosseguen tot- ja que requereixen especial atenció per anar modificant la seva conducta i el seu caràcter. Això exigeix al propietari dues coses: molts de temps i paciència. I no tothom en té: sobretot, de temps.

Si no tens coneixements sobre gossos, hauràs de recórrer a un especialista per tal que et digui com educar-lo. Això significarà una despesa més que s’afegirà a les habituals dels primers mesos de vida d’un gosset: veterinari, vacunacions, desparasitació, esterilització…

Adoptar un gos adult en una gossera significa, per sobre de tot, donar una nova oportunitat a un animal que ha estat abandonat i vol tornar a tenir una llar on rebre l’estima dels humans. Els gossos que han passat per aquest mal tràngol saben agrair-ho i estableixen ben aviat una relació estreta amb el seu nou company.

Si no temps molt de temps lliure i coneixes poques coses dels gossos, és la millor opció. Tindràs al mateix moment de l’adopció un gos amb el seu tamany definitiu, ben ensinistrat i amb el caràcter ja desenvolupat. Sabrem per endavant si és un gos nerviós o tranquil.

Amb un gos adult, podràs adaptar millor l’elecció de l’animal a la teva manera de ser.
Per a propietaris amb poca experiència amb gossos o persones grans, un gos adult sempre és millor. T’evitaràs les ‘baralles’ que es tenen amb els cadells per ensinistrar-los. Un gos adult s’adaptarà a la nova llar sense que pràcticament es noti.

Els principals inconvenients d’adoptar un gos adult tenen a veure amb què no coneixem el seu passat i poden aparèixer problemes que convindrà modificar o corregir, o temors que necessitaran rehabilitació.
L’aprenentatge d’un gos adult és més lent que el d’un cadell per la qual cosa pots necessitar una mica més de temps per ensenyar-li pautes de comportament adequades o de noves.

Gossos mestissos o de raça?
Trobar un gos de raça a una gossera o al refugi d’una protectora no és el més habitual. La majoria de gossos que hi ha són mestissos: animals que gaudeixen d’una millor salut i temperament. A més, tot i que les característiques de les diferents races de gos estan ben definides, això no vol dir que tots els exemplars d’una mateixa raça siguin iguals en quan al temperament. Dependrà de l’educació que li donis o hagi rebut.

A més, si vols un gos original i irrepetible, és millor que adoptis un gos fruit d’una barreja de races. N’hi haurà pocs com ell. L’únic inconvenient que pots trobar si adoptes un cadell és que no sabràs amb seguretat com seran físicament quan siguin adults. De tant en tant arriben gossos de raça a les protectores,per la qual cosa bastarà que els demanis que t’avisin en cas de que hi hagi un ingrés. Segurament, no seràs l’únic interessat en aquell gos així que tampoc és segur que te’l puguis quedar.
Evidentment, adquirir un gos de raça en una tenda surt molt més car –a banda de l’inconvenient que significa el no saber les condicions en les que el gos ha passat els seus primers mesos de vida- que no a una protectora d’animals. I des de Tincungos mai no ens cansarem de repetir que si estimes els animals, la millor opció és sempre adoptar.

Si estàs entossudit en tenir-ne un gos de raça, t’aconsellem que hi vagis a un criador fiable de la raça que vols i que comprovis les instal·lacions en les que viu el cadell i si està amb la seva mare i els seus companys de camada.

Quin gos em convé més?
Ja hem dit anteriorment que en el moment de pensar quin gos volem adoptar, hem de tenir en compte alguns elements com el lloc on vius, si vius amb nens, si ets una persona molt activa, la teva edat…
Les protectores tindran en compte tots aquest elements per oferir-te l’exemplar que millor s’adapti al teu estil de vida i que a la vegada també pugui gaudir de la teva manera de ser.
La idea de que si vius en un pis petit hauràs d’adoptar un gos petit no és del tot encertada si per exemple ets una persona que no té gaire temps lliure per dedicar-li a la teva mascota. Els gossos petits són més moguts i requereixen que els treguin a passejar més vegades del normal per a que es descongestionin. Un gos de tamany gran que no sigui gaire actiu pot viure perfectament en un habitatge no gaire gran.

Un gos per viatjar
Si ets una persona que viatja molt i vols anar acompanyat del teu gos, serà millor adoptar un gos petit fàcil de portar en qualsevol mitjà de transport dins un transportí que no un gos gran. Com no passes gaire temps a casa amb el teu gos, suposem que preferiràs un animal que no deixi anar pèl. Algunes races de pel curt que no et faran anar recollint pels per tots els racons de casa són el collie, el caniche, el yorkshire terrier, els schnauzers o el gos d’aigua espanyol. També has de valorar aquestes races si ets una persona amb alèrgies.

Un gos per a una casa amb nens
Si a casa teva hi viuen nens petits hauràs d’adoptar un gos amb un temperament tranquil, que no sigui dominant, per evitar els gelos quan els nens li agafin les seves joguines; ni territorial per quan les criatures envaeixin el seu espai. Haurà de ser un gos pacient i que li agradi que juguin amb ell. Les races que més reuneixen aquestes característiques són el llaurador, el boxer, el golden retriever, el collie o el llebrer espanyol, si vols tenir un gos gran. Si prefereixes un gos petit, el beagle, l’schnauzer o el carlí són les que millor s’adapten als nens.

Un gos per a una casa amb ancians
Un gos pot ser un company ideal per a les persones grans ja que a més de fer-los companyia i obligar-los a fer una mica d’exercici quan els treuen a passejar, se’ls pot ensinistrar perquè facin petites tasques com agafar un objecte que hagi caigut al terra o prémer un botó.
Han de ser exemplars madurs -de quatre o més anys-, tranquils i melindrosos i que no necessitin passejar gaire. Si vols un gos de raça que s’adapti a aquestes característiques pots adoptar un sussex spaniel, un english toy spaniel, un bulldog o un terrier yorkshire.
Aquestes races també són apropiades per a persones tranquil·les o sedentàries que tenen prou amb donar petits passejos acompanyats de la seva mascota.

Un gos a per un esportista
Si ets una persona activa a la que li agrada anar d’excursió i que vol un gos al que també li agradi l’exercici físic, algunes races que més s’adeqüen a aquestes característiques són el dalmata, el border collie –una raça de gos pastor-, el border collie, l’springer spaniel, el setter irlandés, el papillon o el duck Rolling retriever. Si vols un gos amb molta energia per a que t’acompanyi a fer exercici físic, algunes races que et faran suar de valent són el golden o llaurador retriever, el setter anglès, el bretó, el braco de Weimar, el viszla, el husky siberià, el basenji o l’akita. Són races de gossos caçadors o acostumats a fer feines dures, d’aquí la seva enorme resistència. En aquest enllaç de Perros.com podràs consultar les característiques físiques i psicològiques de les races que t’acabem de comentar i d’altres per a què sàpigues quines s’adapten millor a tu.

Els veïns del Guinardó s’organitzen per reclamar una gran àrea per a gossos

El projecte que estan preparant inclou un espai per ensenyar Educació Canina als amos

L’ordenança que va aprovar l’Ajuntament de Barcelona per sancionar a partir de la propera primavera els amos que portin els gossos deslligats està començant a mobilitzar els ciutadans. Des de diferents barris s’estan organitzant per reclamar la creació de les noves zones d’esbarjo promeses per l’ajuntament per intentar compensar aquesta normativa tant restrictiva.

Existeix el precedent del Parc de l’Estació del Nord. La mobilització dels amos dels gossos d’aquesta zona va provocar que l’Ajuntament cedís i decidís instal·lar allà l’àrea d’esbarjo més gran per a gossos de tot Barcelona, amb 3.000 metres quadrats. Aquest espai triplica el que tenien fins ara. També hi ha hagut mobilitzacions en altres zones, com el Parc de l’Escorxador i ara és el torn del Baix Guinardó.

Els veïns d’aquest barri reclamen una gran zona d’esbarjo als Jardins d’Hiroshima, situats al costat del Parc de les Aigües, sota la Font Castellana. La seva convicció per aconseguir l’espai per a gossos és tal que fins i tot estan redactant un projecte i elaborant un cens de tots els gossos que hi van cada dia. L’actual pipican és massa petit i cada cop hi ha més gent que aprofita aquests jardins per deixar correr el seu gos. Però ara tenen por que a partir de la primavera de l’any vinent, quan s’acabi la moratòria vigent, els agents de la Guàrdia Urbana comencin a multar.

L’encarregada de comptar-los és la Laura. Ja en té fitxats prop de 130 i creu que pot arribar als 150: “El cens el fem per franges horàries”, explica, ja que alguns amos porten els seu gos a primera hora i altres ho fan al llarg del matí. A més de donar cobertura als gossos d’aquesta zona del Guinardó, els Jardins d’Hiroshima estan a prop de Gràcia, un districte amb molt poques zones verdes i on els veïns tenen més problemes per poder deixar que els seus gossos corrin una mica. Una altra de les impulsores, l’Àngela, és de Gràcia. “Aquest lloc és perfecte perquè al costat ja hi ha el Parc de les Aigües, on van els nens a jugar i aquest és només un lloc de pas. A més, està a prop de Gràcia on no hi ha espais”, argumenta.

La zona d’esbarjo més gran del districte d’Horta-Guinardó, que té una gran extensió, és a la plaça dels Mistos. “Ja ens sembla bé que allà hi hagi un espai gran, per anar-hi el cap de setmana, però pel dia a dia no s’hi pot anar. I no hi ha arriba ni el metro”, explica la Laura.

gossos-guinardo

Ensenya a educar el gos

A més d’una gran zona d’esbarjo, els amos dels gossos del Baix Guinardó també li volen demanar a l’Ajuntament que destini un petit espai per a ensenyar als propietaris a educar bé el seu gos. “Hauria d’existir la possibilitat d’aprendre’n a un preu raonable”, explica l’Àngela. Tenir el gos ben educat és molt millor per als propis amos però també per poder conviure a la ciutat amb les persones que no tenen gos. I aquest és un punt que preocupa molt a aquest grup.

El col·lectiu, que començarà en breu una ronda d’entrevistes amb les associacions de veïns de la zona per explicar el seu projecte, estan a l’espera de saber quin regidor o regidora s’ocuparà del districte per començar la pressió. Tenen la convicció que la Fosca, la Tara, el Balam i tots els gossos del barri necesisiten més espai per correr. I estan disposats a moure cel i terra per aconseguir-ho.

Tot i així, tenen clar que com que la mesura afecta a tot Barcelona, la millor opció seria unir forces entre tots els barris que pateixen el problema de la falta d’espai. Una unió que ja estan començar a traçar.

Sortegem entrades per al Parc Aquàtic per a gossos!

Ja ha arribat la calor i els gossos també es volen banyar! A on? Ara és fàcil: a animalados.com, el portal més animal, sortegem dues entrades per anar al resort de Can Janè, a la Roca del Vallès, l’únic parc aquàtic per a gossos i gosses de tot l’Estat espanyol. Amb un llac de 1.500 metres on els gossos i tu gaudireu d’allò més!

Per participar-hi només has de seguir les instruccions a la nostra pàgina de Facebook!

Comença la nova temporada del parc aquàtic per a gossos de la Roca del Vallès

El resort de Can Janè, amb el gran llac del parc aquàtic per a gossos que tant agrada els agrada, no només es consolida sinó que fins i tot amplia les seves instal·lacions

El primer i únic parc aquàtic per a gossos de tot Espanya es va inaugurar l’any passat, a la Roca del Vallès, i l’èxit va ser tal que els propietaris van decidir aprofitar l’aturada de l’hivern per ampliar les seves instal·lacions.

El passat 26 d’abril, després de mesos d’obres, el Parc Aquàtic Can Janè va reobrir les seves portes per començar la nova temporada i continuar oferint als gossos –i a totes les seves famílies- un espai d’esbarjo sense precedents.

“A la platja no hi pots anar amb el gos, de manera que a l’estiu costa molt fer activitats amb tota la família i els gossos”, explica Frederic Cano, propietari de les instal·lacions. La gran novetat de la remodelació és l’ampliació del llac, l’espai preferit pels milers de gossos que l’any passat van estrenar el parc. “El llac ha passat de fer 1.000 metres quadrats a fer-ne 1.500 i a més s’ha guanyat en fondària perquè els gossos més grans tinguin més espai per nedar”, explica Cano satisfet.

Les obres també han servit per instal·lar tarima i gespa artificial a tot l’exterior, substituint les zones de grava que hi havia l’any passat. S’ha construït vestuaris, serveis, un bar amb capacitat per a 140 persones, s’han millorat els accessos i s’ha posat tanques al voltant de tot el recinte, que ocupa ni més ni menys que 20.000 metres quadrats.

A més del llac, les instal·lacions disposen també de 6.000 metres quadrats de gespa perquè els gossos puguin jugar i córrer així com d’una pista d’agility.

La temporada passada, l’èxit del parc va ser tal que fins i tot va atraure gent de fora de Catalunya, principalment de Madrid, País Basc, València i Andalusia. “La gent va marxar molt contenta”, explica Cano, que destaca que no hi va haver baralles entre els gossos, un fet que “va sorprendre molt als visitants”. Costa d’imaginar un gran llac amb 200 gossos de totes les races possibles jugant i sense que hi hagi baralles però “quan el gos s’ho està passant bé i està distret, no es baralla”, explica Cano.

Les instal·lacions tenen diferents horaris en funció dels mesos. Durant el mes de maig estaran obertes dissabtes i diumenges d’11 del matí fins a les 17.00 de la tarda i tambél’1 de maig, Dia del Treballador. Al juny, en canvi, estarà obert de dijous a diumenge d’11 a 18.30, trets dels dies 22 i 29 que romandrà tancat. El dia 26 de juny hi ha prevista la festa nocturna. Els mesos de juliol, agost i la primera quinzena de setembre estarà obert tots els dies de la setmana menys el dilluns, que s’aprofitarà per fer manteniment, i l’horari serà d’11 a 19.30. Les últimes dues setmanes de setembre obrirà de dijous a diumenge d’11 a 18.30 mentre que el mes d’octubre, l’últim de la temporada només estarà obert els caps de setmana, tot i que es pot modificar en funció del temps.

El preu (que ha pujat una mica respecte l’any passat) és de 15 euros pel gos i l’amo. Si ve un altre acompanyant ha de pagar un suplement de dos euros. Existeixen abonaments de 10 entrades per 120 euros.

Fa 22 anys que Can Janè va obrir per convertir-se en una de les residències canines més grans de Catalunya. Les seves instal·lacions estan enmig de la natura, entre boscos, i compta amb grans espais d’esbarjo i una piscina per als animals que han de fer rehabilitació. I des de l’any passat, acull també el primer parc aquàtic pensat per als gossos, una idea exportada dels Estats Units.

Si tu hi has estat amb la teva mascota, explica’ns com va ser l’experiència.