Entrades

El Zoo de Barcelona impulsa el primer banc biològic d’Espanya per la conservació de la biodiversitat

La Fundació Barcelona Zoo crea el BioBanc per la conservació, el banc de teixits i de cèl·lules d’animals referent del sud d’Europa.

Més de 30.000 espècies d’animals estan actualment en perill d’extinció, segons determina la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), una xifra que creix ant rere any. Davant aquesta situació, la Fundació Barcelona Zoo ha impulsat el projecte BioBanc per la conservació, un projecte integral per preservar biomaterial i cèl·lules viables, i per facilitar l’estudi d’animals d’una manera menys invasiva, prioritzant una recerca que contribueixi a la conservació de les espècies ara i en un futur.

El BioBanc s’ha desenvolupat per abordar la necessitat de proporcionar un recurs sostenible de mostres per a la investigació genètica i genòmica d’espècies animals. La necessària recerca, es veu limitada, tant amb animals en captivitat com en l’entorn natural pel problema de disposar de permisos. Per tant, hi ha una necessitat clara de posar a disposició dels investigadors de manera responsable mostres moleculars i genòmiques que s’han recollit sense afectar al benestar dels animals.

Amb aquest projecte, la Fundació Barcelona Zoo vol homogeneïtzar de manera eficient les mostres de teixits i cèl·lules d’espècies animals, que s’han anat recollint fins ara, especialment aquelles que estan en perill d’extinció, no només del Zoo de Barcelona sinó d’altres fonts. Això facilitarà un ús responsable i sostenible de les mostres per una àmplia gamma d’aplicacions que milloraran la investigació fonamental i la conservació d’espècies en perill d’extinció, gràcies al coneixement dels problemes als ecosistemes o el seguiment de les poblacions.

Els objectius de BioBanc són:

-La conservació de tota mena de teixits animals, prioritzant els neuronals i els implicats en la reproducció.

-La creació de línies viables cel·lulars i la creació de línies de cèl·lules mare.

-L’ús de tecnologia de reproducció in vitro.

-La histologia, estudi de l’estructura microscòpica de material biològic i citometria per l’estudi de les cèl·lules de la sang.

-La completa caracterització molecular de les espècies és amenaçades.

El projecte està organitzat al voltant de dues seus, de manera no exclusiva: un Banc de teixits i gàmetes viables a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) y un Banc de línies cel·lulars, anomenat CryoZoo, a l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE). La iniciativa neix amb una clara vocació internacional i l’ambició d’esdevenir un centre de referència europea, especialment en el context del sud del continent.

Es tracta d’un projecte totalment alineat amb els objectius del Nou Model del Zoo de Barcelona, aprovat el 2019, amb l’educació, la recerca i la conservació com a eixos estratègics. D’aquesta manera, es dona un impuls al treball a favor de la preservació de la biodiversitat, sobretot e les espècies amenaçades, i situa la recerca en una posició prioritària de la seva activitat. A partir de les directrius del Nou Model de Zoo, s’ha fet una reformulació del treball amb teixits i cèl·lules, ampliant i potenciant la infraestructura del banc biològic per adaptar-se als nous reptes en l’àmbit de la recerca.

El BioBanc permet a la comunitat científica d’interès tenir accés a material de qualitat, contribuint en la millora del coneixement que l’ésser humà té sobre les espècies animals i en el desenvolupament de tècniques, instruments o noves tecnologies que permetin enriquir la consciència i la recerca en el domini de la ciència animal, sobretot donant resposta a la pèrdua de biodiversitat.

El Zoo de Barcelona reintrodueix diversos exemplars d’espècies autòctones amenaçades

El Zoo de Barcelona, seguint el seu Nou Model, ha esdevingut una institució científica referent pel que fa a la recerca i conservació de la fauna autòctona. La tasca realitzada en aquest camp s’ha vist culminada els últims dies amb la reintroducció al seu medi natural d’exemplars de tres de les espècies autòctones sobre les quals el Zoo manté projectes de conservació: una tortuga de rierol, el tritó del Montseny i la tortuga mediterrània, catalogades com a espècies en perill per la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (UICN).

“El Nou Model de Zoo apunta sobretot a la funció de la conservació de la natura i la preservació de les espècies que es troben en perill d’extinció. En aquest marc, un volíem comunicar que el Zoo de Barcelona ha alliberat en els seus hàbitats naturals diversos exemplars de diverses espècies. La funció del Zoo s’està mostrant com molt efectiva amb la conservació d’espècies en perill d’extinció. Per tant, el Zoo no només pot fer sensibilització i educació en la necessitat de conservar la natura i els seus hàbitats, sinó que també pot aconseguir la reintroducció d’espècies dins els seus hàbitats”, ha declarat Laia Bonet, tinenta d’Alcaldia d’Agenda 2030, Transició Digital, Esports, Coordinació Territorial i Metropolitana a l’Ajuntament de Barcelona.

La setmana passada es va realitzar l’alliberament de 27 exemplars de tortuga de rierol als espais naturals protegits de cal Tet-ca l’Arana i del Remolar-Filipines, en el marc del projecte de conservació d’aquesta espècie impulsat pel Zoo i el Consorci dels espais naturals del Delta del Llobregat l’any 2012. És el quart any consecutiu que es realitza un alliberament d’aquesta espècie. Enguany, 20 dels exemplars han estat nascuts al Zoo, i el grup s’ha completat amb 7 provinents del Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC), que també col·labora amb el projecte.

Cada tortuga estava marcada amb un codi específic al marge de la closca o un xip, el que permetrà avaluar la seva adaptació a la natura. Com a novetat, 12 dels exemplars alliberats duran un dispositiu GPS a la closca, que enregistrarà la seva posició i temperatura corporal. Aquests emissors permetran fer un seguiment del moviment de les tortugues i oferiran informació valuosa sobre aspectes com la dispersió, la tipologia dels hàbitats seleccionats o els corredors utilitzats.

Fruit del conveni de col·laboració, el 2012 es va adequar una instal·lació al Zoo que recrea una bassa amb vegetació aquàtica autòctona, on es va col·locar una població reproductora de tortugues d’aigua i es va instal·lar senyalització informativa del projecte i del delta del Llobregat. Les primeres cries van néixer el 2014 i el 2016 es va produir el primer alliberament per reforçar les poblacions naturals al Delta.

El Tritó del Montseny, un amfibi català en situació de vulnerabilitat extrema

També durant aquests dies s’ha treballat en la reintroducció del Tritó del Montseny i des del Zoo s’han enviat 58 larves, d’un total de 500 exemplars, de la varietat occidental de l’espècie per a fer un nou alliberament al seu hàbitat natural. Els mesos de maig i juny d’aquest mateix any, ja es van reintroduir 328 exemplars, i des de la posada en marxa del projecte LIFE Tritó Montseny, se n’han alliberat uns 1.500.

LIFE Tritó Montseny té com a objectius mantenir un reservori genètic als diferents  centres de cria per garantir el futur de l’espècie i augmentar la seva àrea de distribució amb l’alliberament d’exemplars en nous torrents. Gràcies a aquest programa de reintroducció, la cria en llibertat de l’espècie s’ha multiplicat en els últims anys. El projecte està coordinat per la Diputació de Barcelona, i compta amb la participació de Forestal Catalana, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona, el GRENP i del propi Zoo de Barcelona.

En l’última reunió tècnica del projecte, es va fer seguiment de les poblacions reintroduïdes, els centres van presentar els resultats de la cria dels tritons i es va analitzar la situació genètica de la població ex situ, com a punt de partida per a elaborar un Pla de Reintroducció annex al pla general de recuperació de l’espècie.

 La tortuga mediterrània, tercera espècie en perill reintroduïda

El dimecres 27 d’octubre es va fer l’alliberament de 51 exemplars de tortuga mediterrània, 16 de les quals nascudes al Zoo l’any 2020. En aquest cas, l’alliberament s’ha realitzat a la vall de Bovera, a Les Garrigues, en col·laboració amb l’Associació Trenca, amb la novetat que es farà seguiment dels exemplars amb gossos ensinistrats. Aquest alliberament s’integra dins del pla de recuperació de l’espècie que realitza el Centre de recuperació de Rèptils i Amfibis de Catalunya (CRARC), sota la direcció de la Generalitat de Catalunya.

El nou Pla Educatiu del Zoo de Barcelona generarà experiències per conscienciar i educar sobre la biodiversitat

Les activitats del nou Pla Educatiu del Zoo es vinculen de manera especial amb la fauna autòctona i amenaçada, mitjançant una metodologia vivencial i continuada amb la incorporació de les noves tecnologies.

El Zoo de Barcelona reunirà el pròxim 18 de setembre a docents d’arreu de Catalunya per fer-los partícips del nou Pla Educatiu del Zoo per al curs 21/22, vinculat als valors del Nou Model de Zoo i basat en el currículum escolar i les competències bàsiques del sistema educatiu.

El pla té com a objectiu generar experiències educatives mitjançant una metodologia vivencial i continuada, amb la incorporació de les noves tecnologies. El director del Zoo, Sito Alarcón, i el cap de Conservació i Coneixement, Juli Mauri, presentaran un nou programa que representa un pas més en el projecte de transformació cap al Zoo del futur.

Amb aquest nou pla, el Zoo es posa a disposició dels docents perquè, a través de les activitats planificades, puguin aprofitar l’expertesa en matèries com la zoologia, la biologia, l’ecologia, la conservació de la biodiversitat i el benestar animal, de tots els professionals que hi treballen. Els temes específics de les activitats estan vinculats, especialment, a la fauna autòctona i amenaçada, el que té un gran interès a l’hora de complementar la feina que es realitza a l’aula.

Consta de 20 experiències per a totes les edats, algunes centrades exclusivament en un nivell educatiu concret, però moltes d’elles s’han adaptat perquè puguin ser realitzades per alumnes de diferents nivells. Així, hi ha 4 destinades a l’Educació Infantil; 16 per als diferents cicles de Primària, 14 dedicats als alumnes d’ESO i 8 per a Batxillerat.

En destaca la nova experiència “Animals en perill”, enfocada als tres nivells educatius, on s’exposen les diferents causes que han portat a moltes espècies a estar properes a l’extinció, incidint en aquelles causes per l’ésser humà, explicant la fragilitat i complexitat dels seus ecosistemes i a la vegada exposant un missatge positiu sobre la possibilitat de revertir la situació si tots ens hi impliquem. És una experiència immersiva que es realitza al mateix Zoo i que incorpora un suport digital interactiu per aprendre de manera lúdica i mentre es treballa en equip.

A més d’incorporar noves experiències, aquelles que històricament han estat més treballades per les escoles també s’han actualitzat, com és el cas del taller ‘Invertebrats’, que comptarà a partir d’ara amb la possibilitat d’observar animals i aprendre de manera directa dels animals vius al Pavelló d’Invertebrats, que s’inaugurarà properament.

L’Escola del Zoo ha incorporat nous recursos i metodologies per a transformar les activitats en experiències inclusives per a tothom, adaptant-se a les necessitats dels centres i a la realitat de cada moment, amb la possibilitat de traslladar-se a les escoles, com s’ha anat realitzant durant els últims mesos a causa de la pandèmia. S’ha treballat en fer realitat una proposta que incorpora la tecnologia per permetre accedir-hi de manera online, amb activitats digitals i aprenentatge a través de gamificacions.

El Pla educatiu es complementa i s’acompanya d’un pla de formació continuada en matèria d’educació ambiental, de fauna i sostenibilitat per a l’equip d’educació del Zoo, amb la voluntat que els professionals de la casa estiguin capacitats per oferir la millor educació ambiental possible, en especial pel que fa a la conservació de la fauna amenaçada i els seus hàbits.

ZOOXXI denuncia al zoo de Barcelona per negligència davant la mort d’animals

La denúncia presentada per la plataforma ZOOXXI ressalta la incapacitat del zoo de protegir animals de condicions meteorològiques adverses, així com la de protegir els primats nounats que moren als pocs dies de néixer per fractures o possibles agressions.

La Plataforma ZOOXXI ha presentat una denúncia administrativa, davant el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, contra el parc zoològic de Barcelona per negligència i manca de protocols adequats de benestar que han provocat la mort d’animals. Uns fets que suposen una vulneració de la llei estatal de zoos, Llei 31/2003, de conservació de la fauna silvestre als parcs zoològics i del RDL 2/2008, que aprova el text refós de la llei de protecció dels animals a Catalunya.

Després de l’aprovació de la iniciativa ciutadana ZOOXXI, el 3 de maig de 2019, l’ordenança de protecció, tinença i venda d’animals es va modificar incloent un nou text normatiu sobre el parc zoològic de Barcelona. Passat un any de l’entrada en vigor del text, ZOOXXI va demanar el llistat d’animals morts al zoo de Barcelona i les causes de la mort dels individus. El zoo va reportar un llistat amb 143 morts des de juliol de 2019 fins al maig de 2020.

En una primera instància, el zoo va al·legar que no podia donar les causes de la mort, tot i que és obligat tenir-les registrades per la llei estatal de zoos, perquè no les podia extreure de forma automatitzada. Tot i així, el zoo afirmava en la seva resposta que les 143 morts ho havien estat per mort natural.

ZOOXXI no es va quedar conforme amb aquesta resposta, ja que va poder comprovar com els zoos que utilitzen el mateix sistema de registre internacional que el zoo de Barcelona, extreuen de forma automàtica les dades sobre les causes de mort, imprescindibles d’analitzar a l’hora d’establir els programes de conservació.

Davant de la negativa, ZOOXXI va tornar a fer una petició demanant les causes de mort de 34 individus en concret. En aquesta ocasió sí que va obtenir resposta. De forma alarmant, va poder comprovar que la majoria de les causes de mortalitat no eren naturals. En destaquen les morts de 14 aus que es van produir entre el desembre de 2019 i el gener de 2020 en una mateixa instal·lació, coincidint amb el pas de la DANA, primer, i del temporal Glòria, després (temporal molt avisat públicament).

Mesos més tard, dos exemplars adults de camesllargues (una au autòctona) van morir el mateix dia 20 d’abril de 2020. Davant la denúncia de ZOOXXI que aquest cas era sospitós de culling, curiosament el zoo va reportar que els cadàvers d’aquests animals no havien estat avaluats. En aquesta ocasió no es va practicar cap necròpsia, el zoo diu textualment “cadàver no avaluat”.

En relació a la mort de primats, 5 individus van morir abans de complir els 30 dies i 2 més ho van fer entre els 2 i els 5 mesos d’edat, en total 7 primats. Entre les raons que es donen de mort, en un cas és per fractura i en altres 3 casos per possibles agressions. Si comparem amb dades de 2017, on van néixer 13 primats, 9 dels quals van morir als pocs dies, trobem que un percentatge molt elevat de primats que neixen al zoo de Barcelona no sobreviuen.

De les 5 granotes punta de fletxa mortes, el zoo no és capaç de fer la necròpsia ni d’una d’elles perquè totes han patit processos autolítics (desintegració de cèl·lules després de la mort). No obstant, aquesta qüestió delata una manca de protocol ja que no és acceptable que es tingui una mortalitat de 5 individus adults en poc temps i no es sigui capaç de fer la necròpsia ni a un sol individu.

Es denuncien també les lesions bucals que pateixen els hidrosaures crestats, resultat de donar-se cops contra els vidres. Tots els individus observats pateixen una deformació del mussell i la inflamació de la mucosa oral a conseqüència del traumatisme crònic que pateixen i que fa que no puguin tancar la boca.

Des de la plataforma ZOOXXI apunten que la problemàtica és estructural, no puntual. El zoo de Barcelona no rep cap inspecció per part de la Generalitat de Catalunya des del 2012, quan la llei de zoos obliga a fer inspeccions anuals. Aquest fet propicia que el zoo actuï amb total impunitat i sense donar cap explicació.

 

“Els dofins seguiran dins unes piscines i això mai és una bona notícia”

Es compleix una setmana d’ençà que els tres últims dofins del Zoo de Barcelona van ser traslladats al delfinari Attica Zoological Park d’Atenes. Aquesta notícia, que es va anunciar com una victòria en benestar animal des de l’Ajuntament i que confirmava Barcelona com a ciutat lliure de cetacis en captivitat, va rebre moltes crítiques a les xarxes socials, ja que segons sembla els animals seran utilitzats per fer espectacles en el seu nou destí.

Des d’Animalados hem parlat sobre aquest tema i sobre l’estat actual dels animals marins a Catalunya amb la Laura Almarcha, membre de l’Associació Cetàcea. La Laura és experta en cetacis i fa molts anys que lluita perquè els delfinaris siguin una xacra del passat. És una amant de tots els animals, però la seva obsessió és la protecció del medi natural dels cetacis.

Quina valoració feu des de l’Associació Cetàcea del trasllat dels tres últims dofins del Zoo de Barcelona a un nou delfinari a Atenes?

Primer de tot, cal recordar que Barcelona encara és propietària, tot i que soni horrible, de dos dofins més que van ser traslladats fa uns anys a l’Oceanogràfic de València, i que allà es permet la reproducció d’aquests animals i també els espectacles.

Respecte als tres últims dofins del Zoo de Barcelona, és una bona notícia el fet que hi hagi al món un delfinari menys. Espanya és el país d’Europa amb més delfinaris, i això està molt lluny de ser una bona dada per aquest país.

Per altra banda, el fet que s’hagi canviat de presó, no és una bona notícia. Segurament estaran en una ubicació millor de la que estaven fins ara, però els dofins seguiran dins unes piscines i això mai és una bona notícia. Encara que desconeixem les instal·lacions del delfinari d’Atenes, sabem que l’Attica Zoological Park ha estat anys operant sense llicència, i que fan espectacles, tot i que estan prohibits en el país.

Quin hauria estat el destí ideal pels tres dofins del Zoo de Barcelona? Existeixen refugis per a dofins procedents de delfinaris?

El destí ideal no existeix, l’ideal és que no s’haguessin capturat mai dofins mulars al Carib, que aquests dofins que queden vius no haguessin nascut en captivitat, i que s’aturés la reproducció d’animals en captivitat sense un objectiu de poder alliberar-los al seu hàbitat. Però ja que el mal està fet, l’ideal seria provar de donar-los una millor vida en un refugi.

Actualment no existeixen refugis per dofins, però a Islàndia sí que hi ha un refugi per belugues, i allà han anat a parar dues belugues captives procedents de la Xina. S’estan construint dos refugis per dofins captius, un a Baltimore i un altre a Lipsi.

Les belugues ja disposen d’un refugi a Islàndia

Existeix la possibilitat de retornar al mar un dofí nascut o criat en un delfinari? Poden els dofins adaptar-se a un canvi tan radical en les seves vides?

Els dofins són mamífers amb una memòria a llarg termini, demostrada amb estudis, d’almenys 20 anys. Si els dofins haguessin nascut en llibertat i s’haguessin capturat, encara podrien tenir alguna possibilitat de sobreviure a mar obert. Però els que han nascut en captivitat no han après a elaborar estratègies de cacera i a capturar les preses. Inclús s’ha provat de donar peix viu i, lamentablement, no el reconeixen com a menjar, almenys a l’inici de les proves. Tampoc han après a defensar-se de possibles depredadors, i tenen una dependència dels humans que fa que sigui inviable deixar-los completament lliures.

Barcelona ja és lliure de cetacis en captivitat. Quin és el proper repte de Catalunya per a millorar el benestar dels cetacis? En quin estat es troben els animals marins del litoral català?

Indiscutiblement, el proper repte per Catalunya és que el Parlament prohibeixi els delfinaris a tota Catalunya. Encara queden dos lamentables delfinaris, el de Palafolls (Marineland Catalunya), que també té lleons marins i foques, i el de Vila-seca (Aquopolis), que ja va ser denunciat per les inadequades instal·lacions on tenien els dofins. Tots dos fan espectacles amb dofins, i, com qualsevol delfinari, no compleixen els objectius que s’exigeix per llei de conservar, educar i fer recerca.

La conservació no és real quan assumim que aquests dofins, encara que es reprodueixin moltes vegades gràcies a inseminacions, no podran ser alliberats al seu hàbitat per repoblar l’espècie. Per altra banda, educar no creiem que sigui ensenyar als nens que està bé tenir animals salvatges tancats en piscines, sense poder desenvolupar-se físicament i emocionalment de manera correcta. Per últim, els estudis que es poden fer en un delfinari en molts casos no poden extrapolar-se a l’espècie in situ, ja que no partim dels mateixos paràmetres que en un dofí que viu en llibertat.

Els animals marins, en la Mediterrània, es troben en molts casos en situació de preocupació o de vulnerabilitata. Hi ha moltes causes antropogèniques que fan que cetacis, aus, coralls, peixos i tortugues, a part de les plantes, estiguin en una situació preocupant. Les diferents arts de pesca com xarxes a la deriva, pesca d’arrossegament, palangres i també la sobrepesca està deixant sense menjar als diferents habitants del mar. La contaminació acústica, química, les deixalles que trobem al mar… tots aquests elements són la causa de moltes morts, milers de mamífers marins i milions d’aus cada any.

La protecció del medi natural del cetacis, un gran repte

En quins projectes esteu treballant actualment des de l’Associació Cetàcea?

Nosaltres som una entitat formada per voluntaris, i ningú rep cap retribució econòmica. Realment el que fem són projectes de recerca.

El nostre principal projecte i el que porta més anys, concretament des del 2014, és el Projecte de Foto-identificació de dofins i balenes al litoral català. L’objectiu és elaborar un cens a la zona del Garraf, entre Castelldefels i Segur de Calafell, per estudiar la distribució de cada espècie i el comportament de cada grup.

També tenim el Projecte Amics del Mar, que és de ciència ciutadana i ho portem a terme en tot el litoral català. Va lligat, de fet, amb el primer projecte, el de Foto-ID. Un altre projecte, Ulls a la Mar, intenta fer albiraments des de terra. I el darrer projecte és d’aus, el que fem és que a les sortides per portar a terme el projecte de Foto-ID, anem anotant les aus que trobem durant el dia: l’hora, la ubicació i el nombre d’animals.

A part, fem xerrades informatives dels nostres projectes, informem dels cetacis que podem trobar a les nostres costes, tractem sobre la normativa que regula l’apropament amb embarcacions a cetacis i també portem a terme alguna activitat per escoles o grups amb l’objectiu d’inculcar l’amor pels animals marins i per explicar els problemes antropogènics que creem als diferents hàbitats marins. Perquè si els coneixem, arribem a estimar-los, i si els estimem, voldrem protegir-los.