Entrades

L’Ajuntament de Barcelona aprova inicialment el nou Pla Estratègic del Zoo de Barcelona i la iniciativa ciutadana de ZooXXI

Ahir a la tarda el govern municipal de Barcelona va donar el primer pas per a la renovació i el canvi de paradigma del Zoo de la ciutat. La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat va aprovar de manera inicial el Pla Estratègic del Nou Model de Zoo i la modificació de l’Ordenança sobre Protecció, Tinença i Venda d’animals promoguda per la iniciativa ciutadana ZooXXI.

El nou Pla Estratègic ha comptat amb el suport de Barcelona a Comú, PDeCAT, Ciutadans, ERC, la CUP i el regidor no adscrit Joan Josep Puigcorbé. El PP i el PSC, per la seva banda, han votat en contra. Tot i que el nou model de Zoo de Barcelona ha comptat amb la majoria dels vots a favor, el consistori al complet ha mostrat la seva disconformitat amb diversos punts d’aquest nou pla estratègic, especialment ha existit un gran desacord amb els criteris de reproducció dels animals.

El nou model del Zoo de Barcelona pretén prioritzar la investigació i la conservació de la fauna autòctona, ibèrica i mediterrània. Segons ha informat la tinent d’alcalde Janet Sanz es preveu una inversió total de 65 milions d’euros entre 2019 i 2030 per poder garantir el funcionament del Pla Estratègic. Un 50% de la inversió es destinaria a les instal·lacions dels animals, un 24% als espais públics del centre, un 21% per a equipaments i un 5% per provisionalitats.

D’altra banda, la iniciativa ciutadana de la plataforma ZooXXI ha estat recolzada per Barcelona en comú, el PDeCAT, ERC i el regidor no adscrit Joan Josep Puigcorbé. Ciutadans, PSC i PP han votat en contra, mentre que la CUP s’ha abstingut. El consistori ha comptat amb la presència de desenes d’empleats del Zoo que han mostrat la seva disconformitat amb la proposta ciutadana d’aquest grup animalista, ja que consideren que el seu objectiu principal és tancar el parc temàtic animal.

ZooXXI té com a objectiu canviar el paradigma actual del Zoo de Barcelona. Aquesta iniciativa ciutadana vol crear un lloc adaptat a la ciència i a l’ètica de la nostra època. Segons informen ells mateixos, no volen tancar el centre, sinó utilitzar-lo per donar refugi, atenció, assistència i oportunitats als animals més necessitats, així com a la preservació dels seus hàbitats. En definitiva, fer del centre un lloc més educatiu, científic i ètic.

El principal desacord que existeix entre els treballadors del Zoo i la iniciativa ciutadana està en els criteris de reproducció dels animals. ZooXXI proposa que tan sols es permeti la reproducció de les espècies autòctones, és a dir, un total d’onze espècies. Jesús Cabana, president del Comitè d’Empresa del Zoo de Barcelona ha confessat que: “si la reproducció es redueix a aquestes onze espècies, les xarxes internacionals trasllaradan a la resta d’animals a altres llocs, pel que si això segueix endavant, tan sols provocarà la mort del Zoo “.

Disconformitat general tot i l’aprovació de pla estratègic

Tot i l’aprovació del Nou Pla Estratègic, els diferents grups polítics han mostrat la seva disconformitat amb la tasca de la tinent d’alcalde Janet Sanz i el seu treball respecte al tema del zoològic de Barcelona.

Jordi Martí, de PDeCAT, ha remarcat la “manca de decisions al llarg dels quatre anys de l’actual govern municipal de la capital de Catalunya pel que fa al futur del Zoo”. No obstant això, des del partit demòcrata confien que un cop aprovat el nou pla estratègic, “es puguin acostar posicions i garantir un bon futur per al centre d’animals”.

Santiago Alonso, de Ciutadans, ha estat més dur en les seves declaracions, dient que “el govern municipal ha enganyat els treballadors amb canvis d’última hora”. Pel que fa al model del futur Zoo de Barcelona, ​​Santiago Alonso ha confessat que: “volem un pla estratègic ben fet, que compti amb la comunitat científica i amb la col·laboració dels actuals treballadors del parc zoològic”.

Jordi Coronas, en representació d’ERC, ha explicat que volen un Zoo modern: “volem que el centre no sigui un parc d’atraccions, sinó un lloc pioner en investigació. Estem d’acord amb el nou pla estratègic, però creiem que no s’ha tingut en compte l’opinió del Patronat “. A més ha afegit: “en quatre anys no s’han pres decisions respecte a un Zoo que fa ja molt de temps que necessita un canvi”.

El PP, amb Alberto Villagrasa, ha estat el partit més contundent en les seves declaracions: “el 13 de febrer quedarà guardat a la història com l’acte de defunció del Zoo de Barcelona”, a més, ha afegit que: “el Govern de Ada Colau ha enganyat els treballadors ia l’oposició “.

Daniel Mòdol, del PSC, també ha mostrat la seva disconformitat amb la gestió per part del govern municipal: “no s’ha tingut en compte el treball dels empleats del Zoo de tots aquests anys”. Per part de la CUP, Pere Cases ha deixat la porta oberta al possible tancament del centre en un futur: “tancar el Zoo és una cosa molt complicada, però en un futur hem de plantejar-ho”.

Els dos documents aprovats en la vesprada d’ahir a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat s’han de sotmetre a informació pública durant els pròxims trenta dies hàbils, durant els quals es podran presentar al·legacions.

ZooXXI vol fer del Zoo de Barcelona “un lloc més científic, més educatiu i més ètic”

Arriben dies claus per al futur del Zoo de Barcelona. El proper dimecres 13 de febrer, el govern municipal de la ciutat comtal votarà a favor o en contra de la iniciativa ciutadana presentada per la plataforma animalista ZooXXI.

La iniciativa impulsada per aquesta plataforma té com a objectiu canviar el paradigma actual del Zoo de Barcelona. El propòsit principal de ZooXII és que la capital de Catalunya correspongui a la seva confessió de “ciutat amiga dels animals”. La proposta consisteix a fer del parc temàtic animal que coneixem avui dia, un lloc adaptat a la ciència i a l’ètica de la nostra època, del segle XXI.

La idea de ZooXXI no és tancar el Zoo de Barcelona, ​​sinó utilitzar aquests centres per donar refugi, atenció, assistència i oportunitats als animals que actualment no en tenen, aquells que estan ferits o abandonats. La iniciativa planteja un parc zoològic que respongui a les necessitats dels animals i a la protecció dels seus hàbitats, és a dir, un lloc més científic, més educatiu i més ètic.

Durant els quatre anys de mandat de l’actual govern municipal de Barcelona no s’han pres decisions sobre la situació del Zoo, un espai que cada any té menys visitants i que a l’apartat econòmic només presenta pèrdues. A més, entre moltes altres qüestions per resoldre, preocupa especialment el conflicte amb els dofins, que encara es troben sense una llar on viure en benestar.

D’altra banda, cal destacar l’enuig que existeix actualment per part dels treballadors del Zoo de Barcelona amb el govern municipal. Janet Sanz, regidora d’ecologia, va anul·lar la reunió de la setmana passada amb el Patronat del zoo de la ciutat comtal, reunió en la qual els membres del comitè d’empresa anaven a presentar el seu nou pla estratègic per canviar l’estat actual del parc.

Els treballadors del Zoo de Barcelona creuen que l’anul·lació de la reunió de la setmana passada per part del govern municipal es va produir a propòsit per a poder aprovar aquesta mateixa setmana la iniciativa de ZooXXI. Els actuals empleats del parc consideren que l’aprovació de la iniciativa de la plataforma animalista no és compatible amb la proposta del seu nou pla estratègic.

L’última paraula sobre el destí del Zoo de Barcelona la tindrà el govern municipal. Aquest dimecres es preveu un dia clau per conèixer quin és el nou model de parc temàtic animal que vol l’actual mandat de l’alcaldia. Després de quatre anys en què les decisions han brillat per la seva absència només esperem que la decisió final sigui únicament en favor del benestar dels animals.

Ada Colau suspesa en gestió dels “altres” animals

Després de quatre anys de govern municipal, és hora de fer balanç i d’analitzar quin ha estat el paper de l’equip d’Ada Colau al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona en matèria animalista. Per diferents motius, el col·lectiu està molt descontent i considera que s’ha fet poc en defensa dels animals.

Podem repassar la temàtica animalista segons cinc grups d’interès: els animals exhibits al zoo; els animals emmagatzemats a la gossera; els animals en l’espai públic; els èquids i els animals silvestres.

El Zoo de Barcelona

El Zoo de Barcelona, ​​gestionat per l’empresa pública Barcelona de Serveis Municipals (BSM), és un vaixell amb destí incert. Un remolc de pèrdues: de visitants, de diners [1] i de concordança amb la ciutadania. Una Iniciativa Ciutadana Popular va permetre que gairebé 17.000 ciutadans demanessin que l’actual zoo s’adapti als temps actuals. També és eloqüent que cada vegada hi hagi menys gent que recordi quan va ser l’última vegada que va anar al Zoo. El Zoo acull a tres dofins debilitats per la precarietat de la banyera en la qual malviuen. Els terminis imposats per solucionar-ho per part de les grans organitzacions internacionals pro-zoos han prescrit àmpliament. Sito Alarcón, l’ara director del Zoo, veu encallada la seva pròpia proposta. Ningú s’atreveix a parlar d’un tancament progressiu del Zoo i el manteniment de les seves activitats conservacionistes, investigadores i formatives en absència d’animals engabiats i exposats. Algú s’entesta a fer indissoluble allò que és perfectament visible: els nens poden aprendre sobre animals, i fins i tot aprendre a estimar-los, sense veure’ls captius. Els científics poden desplaçar-se als hàbitats originals i protegir-los amb la seva presència. El centre de Barcelona no és el lloc ideal per conservar alguna cosa que no sigui la ciutat mateixa i el seu pulmó que bé valdria la pena recuperar adequada i progressivament. Cap govern s’atreveix a apuntar un horitzó en el qual del zoo quedi només un humil memorial sobre un passat que va ser cec als compromisos amb els animals.

CAAC

El CAAC actual és el que es va apedaçant des de l’any 1970. Va ser obert com a centre de zoonosi. Va ser concebut com a magatzem i mortuori per eliminar els animals dels carrers però no com un centre de cura i adopció. Tot i que al setembre de l’any passat era la data prevista per a l’inici de les obres del nou CAAC a Montcada i Reixac, el Comissionat d’Ecologia, Frederic Ximeno, ha reconegut la manca dels permisos necessaris i ha informat d’una important inversió per a millorar l’àrea quirúrgica i la potència elèctrica de la vella instal·lació.

Durant el 2019 s’aplicarà el canvi de normativa sobre el voluntariat, que afectarà de ple a les persones que cada dia pugen fins al CAAC per treure a passejar els gossos. Els canvis arribaran en un moment delicat pel que respecta a la relacions entre la direcció del centre i els voluntaris: tres quartes parts dels voluntaris s’han posicionat contra la coordinadora de voluntaris del centre. A més, s’estan registrant els índexs més baixos de persones col·laboradores des de 2003 i, al mateix temps, la quota més alta d’animals de llarga estada. Les necessitats específiques més exigents, com pot ser la titularitat de la llicència per a la conducció de gossos potencialment perillosos, tampoc ajuda al benestar dels gossos del CAAC.

La mort de la gossa Sota

El gran protagonisme dels errors de gestió de la convivència amb animals ha estat el cas de Sota. El cas de la mort de la gossa Sota a mans d’un agent local ha desfermat el descontent de la ciutadania sensible als drets dels animals. Mig milió de signatures a change.org reclamant el cessament de l’autor del tir letal trenca el rècord que fins ara ostentava la petició que demanava evitar el sacrifici d’Excalibur, el gos que fou propietat diagnosticada d’ebola el 2014. El cos policial se sent poc recolzat, l’alcaldessa demana prudència i els presumptes testimonis no han acudit a la crida consistorial d’oferir la seva versió directament a la unitat d’investigació de la Guàrdia Urbana. La causa es dirimirà als tribunals. Com acusació particular es personen lletrats i entitats fins i tot de ciutats que disten més de 800 quilòmetres. Es tracta d’un malestar transfronterer.

Sota

Convivència a la ciutat

A Animalados hem parlat de les mancances generals dels artífexs de la gestió in situ de la convivència a la ciutat. Les queixes sobre les multes cíviques aleatòries i l’absència de sancions per incompliment d’algunes de les mesures vigents des de 2014 en matèria de protecció animal generen descontent. Al juny, per exemple, en una exhibició de la Guàrdia Urbana, els seus gossos lluïen collarets de punxes. Les respostes a una queixa sobre la infracció i el mal exemple ofert demostran una falta de sintonia amb els avenços en matèria de benestar animal. Per què no es penalitza l’ús de collarets d’ofec o pinxos, de les corretges extensibles a gossos petits, de les corretges excessivament curtes que impedeixen ensumar, ni el passeig de gossos acompanyants de conductors de vehicles rodants com consta en l’ordenança i al mateix temps cada vegada hi ha més parcs prohibits per a gossos com el Turó Park o el de les Heroïnes de Girona?

Les àrees per a gossos dels districtes existents treuen notes molt baixes en gairebé tots els ítems valorables. Fa poc el Comissionat d’Ecologia i Medi Ambient reconeixia haver-se equivocat fent oïdes sordes a les reivindicacions d’usuaris i d’experts.

Colònies felines

Recentment es va realitzar una manifestació per a la defensa de les colònies felines [2] just al davant de la casa consistorial. Feia una dècada que no hi havia una convocatòria animalista adreçada específicament als responsables locals. La primera que es recorda va ser també contra l’extermini de gats el 17 de maig 2006 [3]. Les gateres, les gestores de colònies que altruistament tenen cura dels gats de carrer – promovent el control poblacional, sanitari i ètic- porten des de juny patint seriosos atropellaments, amenaces, menyspreus i altres conductes paradoxals de la mà de l’Oficina de Protecció dels Animals i d’alguns delegats de districte com Bon Pastor, Sant Andreu, Sant Martí i Sagrera. El 28 de desembre passat in extremis l’entitat Gats Lliures de Poblenou va obtenir el compromís del desplaçament (que no reubicació) de la seva colònia, quan faltaven quatre dies per a l’entrada de les màquines que construiran “un parc d’autor “. Els gats desallotjats a l’abril per a la construcció del parc de la canopia Urbana, a la plaça de les Glòries, viuen confinats en una gàbia àmplia, després de vuit mesos en una cel·la de tres metres per cinc. Que les persones que saben de gats forals jutgin per si mateixes.

Platja canina

Un encert del govern municipal és la consolidació de l’accés estival a 1.250 metres quadrats de platja. En una conversa privada l’alcaldessa va apuntar la platja per a gossos com un gran mèrit, sense adonar-se que el comentari era tan extemporani com si un interlocutor seu, en temps de la seva implicació amb la Plataforma d’Afectats per la hipoteca PAH, hagués intentat rebaixar la gravetat dels desallotjaments anunciant la inauguració d’un camp de golf. El govern municipal ha mantingut la platja tot i les queixes dels veïns més propers, que reclamaven aquest espai com a seu. La decisió de l’ajuntament va ser encertada perquè l’ús del nou espai ha sorprès fins als propis organitzadors.

Equins a la ciutat

Es va crear una comissió que va assenyalar als cavalls objecte de protecció sempre que aquests fossin utilitzats amb ànim de lucre. Acabar amb les passejades en poni per la plaça de l’Oreneta trenca amb un servei tan anacrònic com el que oferien els carruatges per a turistes que fins al juny passat aparcaven al costat de Colom. Les dues activitats han aconseguit perdurar fins l’extinció de la llicència. Van sobreviure perpetrat presumptes irregularitats administratives i desafiant les declaracions que col·locaven a Barcelona com a model de ciutat “Amiga dels animals. La conveniència de continuar finançant amb diners de tots, les instal·lacions de l’Escola Municipal d’Hípica de la Foixarda, el sofriment per sobrecàrrega, relliscades i cops de fusta que pateixen els cavalls en processons i certa controvèrsia sobre la utilitat i benestar d’èquids dins de la Guàrdia Urbana són temes que haurien d’estar sobre la taula però que encara s’ esquiven.

Fauna silvestre

Les aus silvestres urbanes han estat reflectides en un magnífic llibre que mereixia haver tingut més acollida. Com a millor acollida hauria de tenir la fauna silvestre que recull l’empresa concessionària del servei generadora de multitud de dubtes entre els experts. Almenys ara els coloms estan fora de perill i es controla la seva població amb pinso esterilitzant. Queda pendent implantar la gestió ètica de la població de senglars.

Toca subratllar cinc actuacions que redunden positivament en el benestar animal: es va deixar d’emprar els dofins per a espectacles, es va tancar una part d’una platja per gaudir-la amb gossos, van deixar d’haver-hi calesses per a turistes, es va clausurar el negoci d’explotació de ponis i rucs al Parc de l’Oreneta i s’ha acabat amb les matances de coloms. [4] Com que cada moneda té la seva creu aquestes actuacions són gotes en un oceà de descontentament.

“I have a dream” va dir el recordat Luther King el somni dels barcelonins hauria de ser la confluència entre les proclames i els fets en favor dels animals no humans.

Emma Infante

[1] Més de 300.000 visitantes el año 2018 frente al año 2014. 4.600.000 euros más de pérdidas.

[2] https://www.europapress.es/temas/pacma/

[3] https://eljardinetdelsgats.wordpress.com/category/premsaprensa/page/7/

[4] http://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/que-fem-i-per-que/verd-urba-i-biodiversitat/control-etic-de-coloms-a-barcelona

El silenci entra al zoo de Barcelona

 

El passat 21 de juny es va aprovar per unanimitat una proposició per respectar el silenci al Zoo de Barcelona. Jordi Corones, regidor republicà, va argumentar contra el perjudici que provoca el soroll en els animals residents al zoo, demanant que s’apliquin les mesures necessàries per garantir el benestar dels animals el més aviat possible.

El regidor va apuntar que haver de demanar que es minimitzi el patiment dels animals eliminant els sorolls, majoritàriament injustificats, no hauria de ser necessari “perquè el benestar animal no admet peròs“.

El Comissionat Frederic Ximeno va avançar que per a setembre es farà la presentació del pla estratègic per al Zoo de Barcelona. La transformació del Zoo està sent demanada des de diversos àmbits ciutadans i polítics, constituint el tema estrella del Consell de Convivència i Protecció dels Animals.

La comissió creada per tractar el futur del zoo sovint ha estat l’escenari on s’ha denunciat la contaminació acústica al recinte, provocada tant per activitats comercials com de manteniment. De la mateixa manera, la mesura demanarà als futurs visitants incorporar “la cultura del silenci” a les seves visites.

Emma Infante

Denuncien al zoo de Barcelona per sacrificar animals sans recent nascuts

LiBERA! i DEPANA qüestionen la mort “injustificada” d’una cria d’antílop asiàtic recent nascuda 

Els col•lectius animalistes LiBERA! i DEPANA han denunciat davant la Generalitat de Catalunya al Zoo de Barcelona per una “mort intencionada i injustificada” d’un exemplar d’antílop asiàtic recent nascut, que hauria vulnerat la Llei de parcs zoològics (31/2003). Els fets van passar a principis de desembre, i el zoo de Barcelona va justificar la mort de l’animal per “manca d’espai i de mitjans a les instal•lacions.

La pràctica que ha fet el Zoo de Barcelona, estesa en els zoos del món, és coneguda com a “culling”. Aquest concepte fa referència a l’eliminació d’animals d’una població mitjançant el sacrifici humanitari en els parcs zoològics, i està recollida com a “forma de gestió apropiada” per entitats de caràcter mundial i europeu a les quals pertany el zoo de Barcelona, com la WAZA (World Association of Zoos and Aquariums) i l’ EAZA (European Association of Zoos and Aquariums). Però segons LiBERA! i DEPANA, el sacrifici d’animals en els parcs zoològics per motius de gestió vulnera greument la Llei 31/2003, de 27 d’octubre, que promou “Assegurar la protecció de la fauna silvestre” i “Contribuir a la conservació de la biodiversitat”, dos propòsits que segons la pròpia denúncia s’estarien incomplint en aquest cas. Arran d’aquests fets, LiBERA! i DEPANA han exigit que s’obri una investigació i es depurin les responsabilitats pertinents.

Des de Tincungos observem com aquest nou cas reforça la necessitat de revisar el model de gestió actual dels nostres zoos, i de la conveniència d’avançar cap a un nou paradigma zoològic, el ZOOXXI, una campanya de la qual us n’hem parlat en altres ocasions.