Entrades

ZOOXXI denuncia al zoo de Barcelona per negligència davant la mort d’animals

La denúncia presentada per la plataforma ZOOXXI ressalta la incapacitat del zoo de protegir animals de condicions meteorològiques adverses, així com la de protegir els primats nounats que moren als pocs dies de néixer per fractures o possibles agressions.

La Plataforma ZOOXXI ha presentat una denúncia administrativa, davant el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, contra el parc zoològic de Barcelona per negligència i manca de protocols adequats de benestar que han provocat la mort d’animals. Uns fets que suposen una vulneració de la llei estatal de zoos, Llei 31/2003, de conservació de la fauna silvestre als parcs zoològics i del RDL 2/2008, que aprova el text refós de la llei de protecció dels animals a Catalunya.

Després de l’aprovació de la iniciativa ciutadana ZOOXXI, el 3 de maig de 2019, l’ordenança de protecció, tinença i venda d’animals es va modificar incloent un nou text normatiu sobre el parc zoològic de Barcelona. Passat un any de l’entrada en vigor del text, ZOOXXI va demanar el llistat d’animals morts al zoo de Barcelona i les causes de la mort dels individus. El zoo va reportar un llistat amb 143 morts des de juliol de 2019 fins al maig de 2020.

En una primera instància, el zoo va al·legar que no podia donar les causes de la mort, tot i que és obligat tenir-les registrades per la llei estatal de zoos, perquè no les podia extreure de forma automatitzada. Tot i així, el zoo afirmava en la seva resposta que les 143 morts ho havien estat per mort natural.

ZOOXXI no es va quedar conforme amb aquesta resposta, ja que va poder comprovar com els zoos que utilitzen el mateix sistema de registre internacional que el zoo de Barcelona, extreuen de forma automàtica les dades sobre les causes de mort, imprescindibles d’analitzar a l’hora d’establir els programes de conservació.

Davant de la negativa, ZOOXXI va tornar a fer una petició demanant les causes de mort de 34 individus en concret. En aquesta ocasió sí que va obtenir resposta. De forma alarmant, va poder comprovar que la majoria de les causes de mortalitat no eren naturals. En destaquen les morts de 14 aus que es van produir entre el desembre de 2019 i el gener de 2020 en una mateixa instal·lació, coincidint amb el pas de la DANA, primer, i del temporal Glòria, després (temporal molt avisat públicament).

Mesos més tard, dos exemplars adults de camesllargues (una au autòctona) van morir el mateix dia 20 d’abril de 2020. Davant la denúncia de ZOOXXI que aquest cas era sospitós de culling, curiosament el zoo va reportar que els cadàvers d’aquests animals no havien estat avaluats. En aquesta ocasió no es va practicar cap necròpsia, el zoo diu textualment “cadàver no avaluat”.

En relació a la mort de primats, 5 individus van morir abans de complir els 30 dies i 2 més ho van fer entre els 2 i els 5 mesos d’edat, en total 7 primats. Entre les raons que es donen de mort, en un cas és per fractura i en altres 3 casos per possibles agressions. Si comparem amb dades de 2017, on van néixer 13 primats, 9 dels quals van morir als pocs dies, trobem que un percentatge molt elevat de primats que neixen al zoo de Barcelona no sobreviuen.

De les 5 granotes punta de fletxa mortes, el zoo no és capaç de fer la necròpsia ni d’una d’elles perquè totes han patit processos autolítics (desintegració de cèl·lules després de la mort). No obstant, aquesta qüestió delata una manca de protocol ja que no és acceptable que es tingui una mortalitat de 5 individus adults en poc temps i no es sigui capaç de fer la necròpsia ni a un sol individu.

Es denuncien també les lesions bucals que pateixen els hidrosaures crestats, resultat de donar-se cops contra els vidres. Tots els individus observats pateixen una deformació del mussell i la inflamació de la mucosa oral a conseqüència del traumatisme crònic que pateixen i que fa que no puguin tancar la boca.

Des de la plataforma ZOOXXI apunten que la problemàtica és estructural, no puntual. El zoo de Barcelona no rep cap inspecció per part de la Generalitat de Catalunya des del 2012, quan la llei de zoos obliga a fer inspeccions anuals. Aquest fet propicia que el zoo actuï amb total impunitat i sense donar cap explicació.

 

“Els dofins seguiran dins unes piscines i això mai és una bona notícia”

Es compleix una setmana d’ençà que els tres últims dofins del Zoo de Barcelona van ser traslladats al delfinari Attica Zoological Park d’Atenes. Aquesta notícia, que es va anunciar com una victòria en benestar animal des de l’Ajuntament i que confirmava Barcelona com a ciutat lliure de cetacis en captivitat, va rebre moltes crítiques a les xarxes socials, ja que segons sembla els animals seran utilitzats per fer espectacles en el seu nou destí.

Des d’Animalados hem parlat sobre aquest tema i sobre l’estat actual dels animals marins a Catalunya amb la Laura Almarcha, membre de l’Associació Cetàcea. La Laura és experta en cetacis i fa molts anys que lluita perquè els delfinaris siguin una xacra del passat. És una amant de tots els animals, però la seva obsessió és la protecció del medi natural dels cetacis.

Quina valoració feu des de l’Associació Cetàcea del trasllat dels tres últims dofins del Zoo de Barcelona a un nou delfinari a Atenes?

Primer de tot, cal recordar que Barcelona encara és propietària, tot i que soni horrible, de dos dofins més que van ser traslladats fa uns anys a l’Oceanogràfic de València, i que allà es permet la reproducció d’aquests animals i també els espectacles.

Respecte als tres últims dofins del Zoo de Barcelona, és una bona notícia el fet que hi hagi al món un delfinari menys. Espanya és el país d’Europa amb més delfinaris, i això està molt lluny de ser una bona dada per aquest país.

Per altra banda, el fet que s’hagi canviat de presó, no és una bona notícia. Segurament estaran en una ubicació millor de la que estaven fins ara, però els dofins seguiran dins unes piscines i això mai és una bona notícia. Encara que desconeixem les instal·lacions del delfinari d’Atenes, sabem que l’Attica Zoological Park ha estat anys operant sense llicència, i que fan espectacles, tot i que estan prohibits en el país.

Quin hauria estat el destí ideal pels tres dofins del Zoo de Barcelona? Existeixen refugis per a dofins procedents de delfinaris?

El destí ideal no existeix, l’ideal és que no s’haguessin capturat mai dofins mulars al Carib, que aquests dofins que queden vius no haguessin nascut en captivitat, i que s’aturés la reproducció d’animals en captivitat sense un objectiu de poder alliberar-los al seu hàbitat. Però ja que el mal està fet, l’ideal seria provar de donar-los una millor vida en un refugi.

Actualment no existeixen refugis per dofins, però a Islàndia sí que hi ha un refugi per belugues, i allà han anat a parar dues belugues captives procedents de la Xina. S’estan construint dos refugis per dofins captius, un a Baltimore i un altre a Lipsi.

Les belugues ja disposen d’un refugi a Islàndia

Existeix la possibilitat de retornar al mar un dofí nascut o criat en un delfinari? Poden els dofins adaptar-se a un canvi tan radical en les seves vides?

Els dofins són mamífers amb una memòria a llarg termini, demostrada amb estudis, d’almenys 20 anys. Si els dofins haguessin nascut en llibertat i s’haguessin capturat, encara podrien tenir alguna possibilitat de sobreviure a mar obert. Però els que han nascut en captivitat no han après a elaborar estratègies de cacera i a capturar les preses. Inclús s’ha provat de donar peix viu i, lamentablement, no el reconeixen com a menjar, almenys a l’inici de les proves. Tampoc han après a defensar-se de possibles depredadors, i tenen una dependència dels humans que fa que sigui inviable deixar-los completament lliures.

Barcelona ja és lliure de cetacis en captivitat. Quin és el proper repte de Catalunya per a millorar el benestar dels cetacis? En quin estat es troben els animals marins del litoral català?

Indiscutiblement, el proper repte per Catalunya és que el Parlament prohibeixi els delfinaris a tota Catalunya. Encara queden dos lamentables delfinaris, el de Palafolls (Marineland Catalunya), que també té lleons marins i foques, i el de Vila-seca (Aquopolis), que ja va ser denunciat per les inadequades instal·lacions on tenien els dofins. Tots dos fan espectacles amb dofins, i, com qualsevol delfinari, no compleixen els objectius que s’exigeix per llei de conservar, educar i fer recerca.

La conservació no és real quan assumim que aquests dofins, encara que es reprodueixin moltes vegades gràcies a inseminacions, no podran ser alliberats al seu hàbitat per repoblar l’espècie. Per altra banda, educar no creiem que sigui ensenyar als nens que està bé tenir animals salvatges tancats en piscines, sense poder desenvolupar-se físicament i emocionalment de manera correcta. Per últim, els estudis que es poden fer en un delfinari en molts casos no poden extrapolar-se a l’espècie in situ, ja que no partim dels mateixos paràmetres que en un dofí que viu en llibertat.

Els animals marins, en la Mediterrània, es troben en molts casos en situació de preocupació o de vulnerabilitata. Hi ha moltes causes antropogèniques que fan que cetacis, aus, coralls, peixos i tortugues, a part de les plantes, estiguin en una situació preocupant. Les diferents arts de pesca com xarxes a la deriva, pesca d’arrossegament, palangres i també la sobrepesca està deixant sense menjar als diferents habitants del mar. La contaminació acústica, química, les deixalles que trobem al mar… tots aquests elements són la causa de moltes morts, milers de mamífers marins i milions d’aus cada any.

La protecció del medi natural del cetacis, un gran repte

En quins projectes esteu treballant actualment des de l’Associació Cetàcea?

Nosaltres som una entitat formada per voluntaris, i ningú rep cap retribució econòmica. Realment el que fem són projectes de recerca.

El nostre principal projecte i el que porta més anys, concretament des del 2014, és el Projecte de Foto-identificació de dofins i balenes al litoral català. L’objectiu és elaborar un cens a la zona del Garraf, entre Castelldefels i Segur de Calafell, per estudiar la distribució de cada espècie i el comportament de cada grup.

També tenim el Projecte Amics del Mar, que és de ciència ciutadana i ho portem a terme en tot el litoral català. Va lligat, de fet, amb el primer projecte, el de Foto-ID. Un altre projecte, Ulls a la Mar, intenta fer albiraments des de terra. I el darrer projecte és d’aus, el que fem és que a les sortides per portar a terme el projecte de Foto-ID, anem anotant les aus que trobem durant el dia: l’hora, la ubicació i el nombre d’animals.

A part, fem xerrades informatives dels nostres projectes, informem dels cetacis que podem trobar a les nostres costes, tractem sobre la normativa que regula l’apropament amb embarcacions a cetacis i també portem a terme alguna activitat per escoles o grups amb l’objectiu d’inculcar l’amor pels animals marins i per explicar els problemes antropogènics que creem als diferents hàbitats marins. Perquè si els coneixem, arribem a estimar-los, i si els estimem, voldrem protegir-los.

Els tres últims dofins de Barcelona s’han traslladat a Atenes

El trasllat dels tres dofins compleix un mandat del plenari de l’Ajuntament de Barcelona que va ratificar el 2018 que la ciutat quedés lliure de cetacis en captivitat.

Els tres dofins que quedaven al Zoo de Barcelona, el Nuik, el Tumay i el Blau s’han traslladat a l’Attica Zoological Park d’Atenes, la que serà la seva nova llar. El trasllat s’ha realitzat en un avió de càrrega especial preparat i condicionat per l’ocasió, seguint les màximes garanties de seguretat i benestar animal. D’aquesta manera, es compleix el mandat del plenari de l’Ajuntament de Barcelona que garanteix als dofins unes millors instal·lacions on podran mantenir les seves condicions i el seu benestar.

El vol ha tingut lloc el 19 de juliol, després d’un ajornament causat pel coronavirus. Durant el trasllat, els dofins han estat acompanyats en tot moment per l’equip de cuidadors i cuidadores del Zoo de Barcelona. Una vegada arribats al destí, els animals han estat allotjats a unes piscines d’aclimatació on descansaran fins a la unió amb la resta de dofins. En els dies vinents, els especialistes de l’Attica Zoological Park, conjuntament amb els del Zoo, treballaran plegats per tal d’adaptar els animals a la seva nova llar i determinar com serà la unió amb els seus futurs companys de grup.

La decisió del trasllat va tenir lloc el 2016, quan davant les conclusions d’un grup d’experts sobre el futur del Zoo es va prendre l’acord polític segons el qual no s’ampliaria ni es construiria un nou delfinari del Zoo de Barcelona, i es buscaria un nou destí pels dofins que hi vivien. Aquell mateix any, dos dels dofins, la Leia i el Kuni, van ser traslladats a l’Oceanogràfic de València, on s’han adaptat perfectament i estan integrats amb el grup.

El 27 d’abril de 2018, l’Ajuntament de Barcelona va ratificar, definitivament, que la ciutat quedés lliure de cetacis en captivitat. Davant aquesta decisió, el Zoo de Barcelona va contactar amb l’EAZA (Associació Europea de Zoo i Aquaris), per buscar un destí que garantís unes bones instal·lacions pel maneig del grup i, sobretot, el màxim benestar dels animals. Ha estat una tasca difícil i ha calgut descartar algunes opcions que no complien totes les garanties, fins que finalment s’han pogut traslladar a Atenes.

El Nuik, el Tumay i el Blau són els 3 últims dofins que han viscut a Barcelona. El Blau, de 21 anys, era el mascle més gran i el dominant del grup, amb un caràcter conciliador i pacient. El Tumay, amb 17 anys, és el seu germà, i té un caràcter més inquiet, mostrant curiositat davant les noves situacions. Per últim, el Nuik era el benjamí del grup, amb 7 anys, fill del Blau i l’Anak, que era la matriarca del grup.

Les instal·lacions del Zoo de Barcelona on vivien els dofins, l’Aquarama, en un futur allotjaràn una reserva de maneig, un espai d’estada provisional per tenir cura de diferents animals del Zoo. Pel que fa al Delfinari es conservarà la part inferior, el vas soterrat, que servirà de dipòsit per a aigua freàtica per a l’ús en reg i neteja. A la part superior es construirà un equipament que acollirà activitats divulgadores i educatives.

El Nuik, el Tumay i el Blau

Primeres imatges d’una família de llúdrigues al Besòs des de la segona meitat del segle XX

El Zoo de Barcelona i el Consorci Besòs Tordera han captat les primeres imatges d’una família de llúdrigues a la conca del Besòs des de la segona meitat del segle XX.

Aquestes imatges suposen un pas molt important dintre del projecte d’estudi de la llúdriga a la conca del Besòs per part del Zoo de Barcelona, conjuntament amb el Consorci Besòs Tordera i la seva fundació, Fundació Rivus. Es tracta de la primera evidència visual de la reproducció de l’espècie a la conca després de la seva extinció durant la segona meitat del segle XX, un fet inimaginable fa només uns anys.

L’existència d’aquestes imatges permet un cert grau d’optimisme respecte a l’evolució futura de la llúdriga, reflectint els grans esforços de depuració de les aigües i la disponibilitat d’alguns trams amb una estructura de l’hàbitat adequada per a l’espècie. No obstant això, cal seguir treballant en la millora d’aquesta estructura, que avui en dia encara es troba visiblement castigada en la majoria dels trams de la conca. És necessari deixar més espai a l’ecosistema fluvial i evitar recaure en actuacions de neteja de vegetació de la llera generalitzades.

Les imatges captades provenen de diverses càmeres de fototrampeig col·locades en determinats trams fluvials de la conca del Besòs que havien estat identificats prèviament com a punts calents per a l’espècie, tant pel que fa a la freqüència d’ús de l’espai com pel que fa a la idoneïtat de l’hàbitat.

L’estudi de la llúdriga a la conca del Besòs es va iniciar l’any 2014, quan es varen detectar els primers rastres al riu Tenes, tot i que abans ja havia deixat veure’s a la conca de la Tordera. La col·laboració entre la Fundació Zoo de Barcelona, el Consorci Besòs Tordera i la Fundació Rivus ha permès ampliar-ne el seguiment dut a terme per l’investigador Arnau Tolrà, i la col·laboració desinteressada del Dr. Jordi Ruiz Olmo. Treballs emparats sota el projecte Observatori Rivus, en el que també participa la UAB i patrocinen en part les empreses Grífols i Freudemberg.

L’objectiu del projecte és analitzar en detall la situació actual de l’espècie en aquestes dues conques hidrogràfiques, dues zones sotmeses a una gran pressió humana, incorporant diverses línies d’investigació, com ara el seguiment de les seves poblacions, la caracterització i avaluació de l’hàbitat, la connectivitat entre conques i l’anàlisi de la seva ecologia tròfica. Els resultats de l’estudi són claus per assegurar i consolidar la conservació i recuperació de la llúdriga en ambients fortament humanitzats.

Mor Anak, la dofina més longeva de Zoo de Barcelona

L’Ajuntament de Barcelona ha anunciat en el matí de dijous la mort d’Anak, l’exemplar de dofí més vell de la ciutat. Els veterinaris del parc temàtic van detectar la setmana passada una malaltia de possible origen víric en els quatre dofins que habitaven fins al moment en el complex. Els tres animals restants evolucionen favorablement al tractament rebut. Anak, l’única femella del grup, va morir dimecres a la nit després de no superar els mals del virus.

Segons informa l’Ajuntament de Barcelona, la dofina morta, que tenia 34 anys, rebia tractament i comptava amb la contínua vigilància dels serveis sanitaris de l’aquari del parc. Van existir diversos intents de reanimació per part dels experts del zoo i també per part de metges especialitzats en malalties cetáceas, però finalment la dofina no va poder mantener-se amb vida.

Anak va arribar a Barcelona a finals de l’any 1990, quan l’animal tan sols tenia 5 anys. Al llarg dels seus 34 anys de vida, la dofina ha donat a llum a quatre cries, dos mascles i dues femelles. El menor dels seus fills, anomenat Nuik, es manté en la mateixa piscina que vivia fins ara la seva mare, els altres tres, van ser traslladats a altres llocs.

Cal recordar que el desembre de 2016, Janet Sanz, tinent d’alcalde d’Ecologia, va anunciar el tancament definitiu del delfinari del Zoo de Barcelona i la prohibició dels espectacles amb dofins. L’alcaldessa Ada Colau va paralitzar així la reconstrucció que s’havia pactat en el govern anterior de Xavier Trias.

Després del tancament del delfinari del Zoo de Barcelona, ​​el següent pas a donar era la recerca d’un nou destí per als animals. Anak, i els mascles Blau, Nuik i Tuma seguirien les seves vides en un santuari, un lloc en el qual romandre de manera segura i semilliure. La realitat és que han passat tres anys i els mamífers han hagut de romandre en un delfinari amb unes instal·lacions i un manteniment que ha anat deteriorant-se amb el pas del temps.

La mort d’Anak ha provocat moltes reaccions. Jordi Corones i Jordi Martí, portaveus d’ERC i JxCAT a Barcelona, han demanat a l’alcaldessa de Barcelona que “acceleri els tràmits per traslladar als altres tres dofins que resten a les instal·lacions del delfinari”. Jordi Martí, ha estat més contundent en les seves declaracions i ha recordat que “el trasllat dels animals a un santuari era una tasca pendent de l’anterior mandat municipal”.

El comitè d’empresa del parc temàtic també s’ha manifestat després de la mort de la dofina més longeva de Zoo de Barcelona. L’organització, a través del seu compte de Twitter, ha criticat la gestió de l’Ajuntament després de “no haver pogut garantir un final digne per a un dels animals més estimats de la ciutat”.