Les 7 coses que cal canviar urgentment de la indústria càrnica

/0 Comentaris/a

El programa emès per Jordi Évole sobre la indústria càrnica ha obert el debat sobre un sector del que se’n sabia molt poc. Aquí apuntem algunes coses que haurien de canviar en les empreses que treballen amb animals.

  1. El maltractament animal. La organització igualdad animal denuncia les condicions de molts animals a escorxadors i granges. Segons expliquen, a molts animals se’ls tallen extremitats sense anestèsia. Les instal·lacions en què es troben no són adequades i l’espai és molt reduït. A més, lamenten que a l’any es matin més de 56.000 milions d’animals. Unes crítiques que ara han arribat a la opinió pública, gràcies a la feina de molts grups animalistes. Per exemple, el documental ‘’matadero”, fet per un activista anònim, explica les atrocitats de la indústria en primera persona.

  2. Les inspeccions, fetes a mida? Segons el director general de ramaderia a Murcia, Francisco José González, les inspeccions a escorxadors s’avisen amb 72 hores d’antelació. Segons ell, es fa per facilitar la documentació. Però a la pràctica, és més que suficient perquè les empreses reajustin allò que no va bé. A més, la periodicitat de les inspeccions és molt prolongada. Algunes porten més de 8 anys sense fer-se.

  3. La situació dels treballadors. El programa emès per Jordi Évole no deixa lloc a dubte. Moltes persones que treballen a la indústria càrnica ho fan en condicions molt difícils. La feina exigeix una gran despesa física i moltes hores de treball. El salari que es rep, en canvi, sovint no arriba als mínims necessaris per portar una vida normal. A més, l’impacte emocional de molts treballadors en veure el tracte que es dona als animals pot ser molt negatiu.
  4. Negar l’evidència científica. Les empreses de la carn continuen difonent que és sa menjar carn processada i vermella. La organització mundial de la salut va concloure que menjar carn processada és cancerigen. La relació causal és clara, per cada 50 grams de carn processada consumida, les probabilitats de patir càncer colorectal augmenten un 18%. L’evidència sobre la carn vermella apunta en la mateixa direcció. Menjar carn vermella (vedella, animals de caça o porc en edat adulta) està relacionat amb alguns tipus de càncer, tot i que la causalitat no està tan provada com en el cas de la carn processada.

  5. Lobbisme. La Unió Europea afirma que tots els ‘grups d’interès’ tenen les mateixes oportunitats d’influir les polítiques comunitàries. Però és això cert? Núra Almiron, investigadora a la UPF, i experta en temes animalistes, no ho veu així. “La indústria càrnica és molt més influent que cap altre grup. Compten amb grans quantitats de recursos i poden assistir a tantes reunions com calguin a Brussel·les”. A més, Alimiron assegura que “tenen think tanks (centres de coneixement) dedicats a influir l’opinió pública”.
  6. Opacitat. El cert és que molta informació sobre escorxadors o granges encara es desconeix. Aquests ubicacions, tal i com es mostra al programa Savados, són totalment opaques. A més, estan molt retirades de la ciutat. Els investigadors no hi tenen accés, en molts casos, fet que dificulta la informació a la opinió pública i a la comunitat científica.

  7. Desinterès administratiu. Potser com a conseqüència dels dos punts anteriors (opacitat i lobbisme), les administracions no acaben d’actuar per protegir animals i treballadors. Això podria estar canviant, després que la opinió pública s’estigui replantejant algunes coses sobre aquesta indústria.

 

 

L’opinió pública apunta cap a la indústria càrnica. Està canviant alguna cosa?

/0 Comentaris/a

Després que la OMS conclogués que el consum excessiu de carn, en especial la processada, és perjudicial per a la Salut, i que fins i tot pot resultar cancerigen, alguna cosa va canviar en l’opinió pública. Des d’aleshores, els mitjans de comunicació han canviat la seva posició al respecte.  Ja no és tan freqüent veure notícies que recomanin el consum de carn com a condició indispensable per a la salut. Fins i tot Jordi Évole en parla al seu programa de televisió, Salvados.

El debat entre la indústria i els defensors dels animals s’articula a partir de dos grans arguments. Els empresaris de la carn defensen la seva activitat com un bé econòmic, que genera llocs de treball, i que ofereix un producte desitjat pel consumidor. Els animalistes, en canvi, denuncien maltractament animal, així com un prejudici ecològic de primer ordre.

Avui parlem amb la Núria Almiron, investigadora a la UPF i membre del centre for animal ethics.  Segons ella, ‘cada vegada hi ha més consciència en contra del maltractament animal’. Per la investigadora, aquesta consciència, que posa en entredit pràctiques com la de la indústria càrnica, estaria produïda per ‘un avenç moral de la societat’. Això hauria fet que programes de televisió, com el Salvados de Jordi Évole, s’atreveixin a tractar aquest tema.

Les imatges que ja s’han fet públiques per part de La Sexta són prou eloqüents. Hi ha escorxadors en els quals les condicions dels animals estan molt  degradades. En concret, es veu alguns porcs agonitzar i amb malformacions. Almiron pensa que es donen les condicions perfectes perquè es reguli aquest tipus de pràctica.  ‘Un cop la opinió pública està mentalitzada, és més fàcil regular aquestes qüestions’.

Tot i mostrar-se prudent, també recorda que ‘la qüestió ambiental pot ajudar encara més a prendre consciència”. En paraules de la investigadora, la indústria càrnica és una de les més contaminants, fet que caldria corregir. En aquesta línia, aposta per què “s’instaurin taxes sobre els productes càrnics i lactis, ja que causen problemes mediambientals”

Els veïns critiquen l’àrea per a gossos entre Nàpols i Gran via

/0 Comentaris/a ,

La Gran via, un dels carrers més transitats de Barcelona, reclamava la seva pròpia àrea per a gossos. Així es va concedir a finals de 2015 a partir d’una zona d’esbarjo, entre Gran Via i Nàpols. No ha passat tant de temps des de la posada en marxa, però molts veïns es mostren escèptics, fins i tot crítics, amb com s’ha realitzat la instal·lació. Aquest fet se suma a la crítica d’altres àrees d’esbarjo, que tampoc funcionen bé. 

Els bassals produïts per la pluja encara es mantenen, dos dies després que hagi plogut. Un problema que es podria donar a causa d’un mal sistema de drenatge. Els bassals ja han generat molèsties a molts usuaris, que veuen com els gossos s’embruten amb molta facilitat. La font per a cans també genera zones empantanades, pel que alguns propietaris la consideren una  zona bruta.

Un altre problema són els blocs de ciment pensats per a què els animals juguin i corrin. Parlem amb el Gerard Moret, propietari d’un gos i assistent habitual a l’àrea d’esbarjo. El seu gos s’ha donat varis cops amb els blocs de ciment ubicats al fons de  la zona. “De vegades, quan els gossos juguen entre ells, es mouen a gran velocitat i ja m’ha passat vàries vegades que es dóna un cop amb algun dels blocs de ciment”.

Moret admet que, en termes generals, tenir una zona com aquesta li és beneficiós. “Abans havia de moure’m grans distàncies, els veïns que vivim per la Gran Via no teníem res proper”. Una apreciació que comparteixen altres veïns de la zona amb gossos.

Tot i que les àrees d’esbarjo són una reivindicació històrica per part dels animalistes, aquesta en concret no sembla estar prou ben dissenyada, segons alguns usuaris. Així ho defensa l’ Elena, també veïna habitual. “El problema és que els gossos no utilitzen les zones específiques per joc, com aquells grans blocs de ciment”. Tot i que matisa que els blocs més petits sí que els utilitzen a vegades, tot i que no és el cas de la seva gossa.

La inversió prevista per aquesta zona d’esbarjo va ser de 200.000 euros, segons l’Ajuntament. La intenció era oferir espais com aquest en tots els districtes de la ciutat, garantint, al menys, 700 m². Dos anys després de la posada en marxa, ja ha sigut criticada pels veïns, però també per alguns defensors dels animals i experts.

L’ajuntament de Màlaga multarà els propietaris que no registrin l’ADN dels seus gossos

/0 Comentaris/a

La decisió s’emmarca en una estratègia per comprovar de qui són els excrements trobats a la via pública, amb la finalitat de multar-ne els responsables.

Unes 570.000 persones viuen a Màlaga ciutat. L’incivisme d’alguns veïns que no recollien els excrements dels gossos ha obligat les autoritats locals a prendre mesures. La més excepcional és la que obliga els propietaris a identificar l’ADN dels seus cans. A partir de l’1 de Gener, aquesta és una obligació per a tots els residents malaguenys que, de no complir-la, podrien ser multats.

Les multes s’apliquen ja sigui per no tenir l’ADN de l’animal registrat o també per ser responsable d’un dels excrements trobats a la via pública. La identificació es podrà fer de manera àgil, hi haurà prou amb extreure una mostra de les restes trobades al carrer. Posteriorment, la identificació del propietari serà immediata.

La quantia de les multes no és poca cosa. Tindran un cost mínim de 217 euros, tractant-se de la primera vegada. Reincidir augmenta considerablement el cost de la multa, així com deixar deposicions a parcs públics o llocs d’interès cultural.

El model sembla una bona manera d’evitar l’incivisme, pel que podria ampliar-se a altres ciutats si resulta efectiu. Un possible impediment per la generalització del model són els 35 euros que costa l’extracció de la mostra d’ADN. Aquesta despesa cauria en mans de tots els propietaris, també aquells que compleixen les seves obligacions habitualment. Per altra banda, es tracta d’un únic pagament, cosa que ho fa més assequible per a tothom. Fins al moment, hi hauria registrats ja més de 12.500 gossos, segons informa diariosur de Màlaga.

L’incivisme de persones que no recullen les ‘caques’ és un problema per a la convivència. Per això, des d’Animalados, oferim una sèrie de pautes que poden millorar el civisme a la ciutat.  

¿Eres cívico con tu perro?

Terrassa cedeix davant les peticions i prohibeix la participació d’animals a la cavalcada

/0 Comentaris/a

Ha costat gairebé 15.000 signatures, la queixa d’organitzacions animalistes i peticions formals per part de ciutadans a títol individual, però finalment s’ha aconseguit. A partir de l’any vinent, la cavalcada serà sense animals, si més no, a Terrassa.

La decisió arriba després que el 5 de gener, durant la cavalcada, un cavall es desplomés sense que se’l pogués reanimar. Un fet que ha aixecat una forta indignació a la ciutat vallesana, en especial entre els defensors dels animals.

El consistori hauria acordat juntament amb el centre El Social que una situació com aquesta, que ha costat la vida d’un animal, no es torni a repetir més. A partir del 2019, per primera vegada a la història, hi haurà una prohibició formal a Terrassa per prohibir l’ús d’animals a les comparses.

Des de l’Ajuntament defensen que la mesura de prohibir els animals el dia de reis estava prevista prèviament, però que els canvis es farien ‘paulatinament’. En la mateixa línia, asseguren en un comunicat, aposten per “mantenir la tradició i la innovació, incorporant diferents sensibilitats socials, com la defensa dels animals.”

Una visió que no comparteix Patricia Corina, membre de Prou Tracció a Sang. Per ella, l’ajuntament és responsable del que va passar. “Ells sempre s’espolsen responsabilitat. És la tònica habitual, ho fan normalment i no es responsabilitzen de res. Si contractes un servei, has de garantir que tot estigui bé, cosa que no es fa. No hi ha els controls bàsics, com anàlisis de sang”.

El cas obre, a més, una sèrie de preguntes més fosques i incertes. En quines condicions es troben els animals que posteriorment aniran al carruatge? Des de Prou Tracció a Sang denuncien la opacitat en la informació per saber quin és l’estat dels cavalls. Dades a les què ningú ha tingut accés. L’estat en què es troben podria ser una peça clau per entendre les causes de tants incidents i algunes morts en espectacles d’aquest tipus.

La prohibició d’algunes activitats en què hi participen cavalls ja és un fet. L’Ajuntament de Barcelona va prohibir els carruatges tirats per cavalls com a model de negoci. L’ús d’animals en espectacles, com la cavalcada o els tres tombs, encara no està regulat. Però això podria estar canviant i l’any que ve no es tornarà a lamentar un incident com el produït la nit de reis, si més no a Terrassa.