Els col·lectius animalistes demanen al Reial Madrid que no utilitzi símbols relacionats amb la tauromàquia a les seves celebracions

/0 Comentaris/a

Una trentena de col·lectius defensors del benestar animal han sol·licitat al Reial Madrid que no utilitzi símbols relacionats amb la tauromàquia durant les celebracions esportives.

Les entitats animalistes consideren que utilitzar un capot amb l’escut del club simulant els moviments d’un torero, com va fer el jugador del Reial Madrid Nacho Fernández a la celebració de la Champions i de la Lliga suposa fer apologia de la tauromàquia, fet que cada cop genera més rebuig a la societat espanyola.

Per aquest motiu, una trentena de col·lectius ha dirigit una carta al president del Reial Madrid, Florentino Pérez, demanant-li que el club i els seus treballadors deixin d’utilitzar símbols o gestos taurins en les celebracions i esdeveniments organitzats per l’entitat. Des de fa dècades, jugadors emblemàtics del Reial Madrid, com ara Raúl González o Sergio Ramos, han fet servir un capot taurí amb l’escut de l’equip durant les celebracions dels seus títols.

El testimoni ha estat pres ara per Nacho, que, tant a la celebració de la Lliga com a la de la Champions, va tornar a fer apologia de la tauromàquia. Els signants de la carta entenen que, així, un club que presumeix de valors com la solidaritat i el respecte, alhora dóna suport a una activitat que, segons estudis veterinaris científics, suposen un intens patiment a un animal, al qual s’apunyala i humilia repetidament.

La tauromàquia no pot ser més llunyana als valors que, en teoria, encarna el Reial Madrid: “No hi pot haver cap respecte ni cap solidaritat quan s’utilitza un capot amb l’escut del club, símbol de la crueltat legalitzada cap als animals que és la tauromàquia, durant la celebració d’un triomf. I això, que fa dècades, no només mai ha estat tallat pel club, sinó que a més és aclamat a les xarxes socials oficials del Reial Madrid”, assenyala la carta.

L’escrit també assenyala que “és imprescindible que aquests valors a què fa referència sovint el club no siguin tacats i el seu suport a la tauromàquia a través d’aquests símbols anacrònics ho fa. El Reial Madrid, com una de les entitats més grans del món, té una responsabilitat social més enllà de l’esport i, dins d’aquesta, hauria de formar part el respecte als animals i no el foment de la crueltat i la violència cap a ells, encara que sigui legal”.

Un club amb més de 273 milions de seguidors a xarxes socials ha de tenir en compte que, davant el creixent rebuig que suscita la tauromàquia a tot el món, una gran part dels seus aficionats pot sentir-se ofesa per aquesta apologia taurina i el que ella implica. Recordem que, segons la World Animal Protection, el 84% dels joves de 16 a 24 anys s’avergonyeixen de viure en un país amb bous.

ANDA denuncia l’ús injust de conceptes com “de benestar animal” per part de la gran indústria alimentària

/0 Comentaris/a

L’associació ANDA considera que la injusta apropiació de conceptes com “benestar animal” per part de la gran indústria alimentària posen en risc la viabilitat de milers de petits ramaders.

L’Associació Nacional per a la Defensa dels Animals (ANDA) ha denunciat l’apropiació contínua per part de la gran indústria alimentària d’origen animal de valors i característiques que no els corresponen. Segons l’associació, a través d’aquestes estratègies, aquest sector pretén revestir-se com a “verds” i apropiar-se de manera enganyosa de la parcel·la de mercat corresponent al producte alternatiu.

La gran indústria alimentària, a través de conceptes com “gallina en llibertat”, “lliure de gàbia” o “creixement lent”, pretén dotar-se d’un fals aire rural o tradicional en un producte industrial convencional, de baix preu, que no respon en res a la imatge que el consumidor té d’un producte realment alternatiu. Per aquest motiu, des d’ANDA declaren que es tracta d’una publicitat enganyosa.

Un exemple clar el trobem en la producció d’ous. Tal com expliquen des de l’associació, actualment dir “gallina lliure de gàbia” és no dir res, és fum. Granges de centenars de milers de gallines que han passat d’una gàbia individual a una gàbia col·lectiva en pisos multiplicats fins a l’infinit, amb patis exteriors inservibles que aquestes aus no faran servir mai, però que permeten marcar aquest ou com de “gallina en llibertat” quan no deixa de ser industrial. La realitat és que l’animal no ha millorat les condicions de vida i no ha existit cap aportació afegida a la sostenibilitat mediambiental.

“Actualment dir “gallina lliure de gàbia” és no dir res, és fum”

En el mateix sentit actua l’eliminació d’un nombre màxim de gallines per granja per a l’etiqueta d’ou ecològic, permetent que les grans unitats de producció es pugin a l’embranzida ecològica. Trobem altres exemples com l’autorització per emprar fins a un 5% de pinsos no ecològics en la producció ecològica, o les pressions per ampliar les categories de sistemes de cria de pollastre carni per poder etiquetar-se com a produccions convencionals alternatives que, realment, no s’han separat ni un mil·límetre del model tradicional de ramaderia intensiva.

En definitiva, tot és una estratègia perquè els sistemes de producció industrial puguin tenir la possibilitat legal de catalogar-se com a “verds” i sostenibles, quan mai no ho van ser, ni ho seran. ANDA alerta que aquesta irrupció desbocada de la producció industrial al mercat de la producció alternativa, a més d’enganyar el consumidor, està provocant l’ofegament de les petites i mitjanes produccions familiars, autèntics dipositaris naturals dels valors de sostenibilitat mediambiental i benestar animal.

Amb l’ajuda dels fons públics procedents de la Política Agrària Comunitària, la gran producció, ara revestida de “verd”, aprofita les seves economies de gran escala per posar al mercat productes suposadament alternatius a preus tan baixos que la mitjana granja familiar no pot sinó fer el tancament.

“El que la gran indústria ens ven és aire. Ni és sostenible ni aposta pel desenvolupament rural. És el mateix model intensiu, ara reinventat i publicitat d’una altra manera, vigent des de fa 60 anys i amb les mateixes contradiccions mediambientals i socials de sempre”, explica ANDA.

L’associació de defensa animal declara que no és contrària a la producció ramadera però sempre que cada sistema productiu s’identifiqui en allò que és i no es pretengui confondre el consumidor amb falses apropiacions de valors. El consumidor té dret a poder distingir allò que procedeix d’un sistema industrial/convencional del que és autènticament rural/alternatiu. De manera clara i veraç.

El Ministeri de Cultura elimina definitivament les subvencions als circs amb animals salvatges

/0 Comentaris/a

Nova victòria pel benestar animal a Espanya. Des d’aquest mateix 2022 es deixaran de subvencionar els circs que usin animals salvatges a Espanya. Una decisió que ja va anunciar el 2019 l’INAEM (Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música d’Espanya), un organisme dependent del Ministeri de Cultura i Esport.

El Ministeri va donar el 2019 un termini de tres anys perquè els circs deixessin d’emprar animals salvatges als seus espectacles, ja que, un cop complert aquest termini, no podrien accedir a les subvencions. Així mateix, van anunciar que a la convocatòria d’ajudes es valoraria especialment la presentació d’un pla d’abandonament en l’ús d’aquest tipus d’animals.

La decisió de l’INAEM ha estat considerada una victòria per part d’InfoCircos, una coalició formada per les entitats de protecció dels animals i la fauna salvatge ANDA, AnimaNaturalis, Born Free Foundation, FAADA i AAP Primadomus. Aquesta coalició fa molt de temps que treballa amb l’objectiu de posar fi a la utilització d’animals salvatges en les actuacions circenses.

“En tot moment, tant des d’INAEM com des d’InfoCircos, es va intentar buscar una via que permetés a aquests pocs circs fer el pas final a la seva reconversió en espectacles sense animals de manera gradual i el menys traumàtica possible”, explica Marta Merchán, coordinadora de la coalició.

Des d’InfoCircos detallen que actualment només 2 o 3 circs espanyols segueixen utilitzant animals salvatges als seus espectacles, la resta ja en prescindeix. Fins i tot els que encara els mantenen, disposen d’un programa d’actuació alternatiu sense animals per presentar-se als municipis i regions on ja no s’autoritza la presència d’animals salvatges.

“Els circs s’han d’adaptar als temps i al que la societat demana”.

“L’impacte social i econòmic de les mesures encaminades a posar fi a la utilització dels animals salvatges en circs a Espanya és mínim. Tot i això, s’han donat terminis d’adaptació i facilitats a aquestes poques empreses perquè la transició els resulti més fàcil. S’han de mentalitzar i posar de la seva banda, com ja han fet centenars de circs espanyols, europeus i de tot el món, que han deixat d’utilitzar animals per adaptar-se als temps i al que la societat demana”, afegeix Merchán.

InfoCircos sempre ha ofert col·laboració en la recol·locació dels animals quan aquestes poques empreses facin el pas a la reconversió. De fet, al centre de rescat per a animals salvatges d’AAP Primadomus (membre d’InfoCircos) situat a Villena (Alacant) el 80% dels grans felins acollits procedeixen de circs o de criadors vinculats a circs.

Recordem que l’any 2016, juntament amb les actrius Natalie Seseña i Lluvia Rojo, InfoCircos va lliurar a l’INAEM més de cent mil signatures recollides en poc més d’un mes contra les subvencions públiques destinades als circs amb animals salvatges.

Segons informen des d’InfoCircos, les subvencions podien oscil·lar entre els 10.000 i 40.000 euros a l’any per circ, encara que en els últims anys s’havia observat una disminució gradual de les ajudes concedides al circ amb animals, d’acord amb el procés de reconversió que els mateixos circs van emprendre cap a espectacles sense animals.

Cada cop més territoris posen punt i final a aquesta activitat anacrònica

Actualment, 25 Estats Membres de la Unió Europea compten amb legislació nacional que restringeix l’ús d’animals a circs i als 3 restants hi ha prohibicions regionals i municipals. Aquest és el cas d’Espanya on avui un 78% de la població espanyola viu en territori lliure de circs amb animals. En tan sols 7 anys l’avenç ha estat espectacular i s’ha aconseguit la prohibició a 11 comunitats autònomes i 500 municipis, de tots els colors polítics.

La presència d’animals salvatges a circs suposa un sofriment enorme per a aquests animals, i representa un greu risc de seguretat i salut. Són freqüents els incidents relacionats amb animals salvatges utilitzats en circs. La Federació Veterinària Europea (FVE) i el Consell General de Col·legis Veterinaris d’Espanya corroboren la impossibilitat de garantir la protecció dels animals, la seguretat i la sanitat en circs itinerants amb animals salvatges, i recomanen per aquests motius a les autoritats competents la prohibició espectacles.

Els veïns d’Abrera reclamen una nova àrea d’esbarjo per a gossos

/0 Comentaris/a

L’Ajuntament d’Abrera comunica a Animalados que no tanca la porta a una futura nova àrea d’esbarjo per a gossos, tot i que, a hores d’ara, es tracta d’una possibilitat molt complicada.

Un dels temes que més preocupa actualment als ajuntaments és la bona convivència entre les persones i els animals de companyia. Per tal de garantir que aquesta sigui exitosa, és necessari que els gossos disposin d’àrees d’esbarjo, és a dir, espais on poder jugar, socialitzar, córrer i fer les seves necessitats.

Abrera és un municipi de la comarca del Baix Llobregat on hi viuen moltes persones amb gos. L’any 2019, en una aposta important pel benestar animal, el seu Ajuntament va habilitar una àrea d’esbarjo per a gossos. Avui dia, encara són molts els abrerencs i abrerenques que gaudeixen d’aquesta zona canina, tanmateix, existeix un grup de veïns i veïnes que lamenten que l’àrea d’esbarjo es trobi tan lluny dels seus habitatges.

“Els que vivim a l’altra punta del poble hem de caminar uns vint minuts per arribar a l’actual àrea d’esbarjo d’Abrera. Alguns ens trobem amb la necessitat d’anar a altres pobles perquè el gos pugui ser lliure. Pobles com Sant Andreu de la Barca o Sant Vicenç dels Horts gaudeixen d’àrees més centralitzades i més ben equipades”, declara per a Animalados una veïna d’Abrera afectada per aquesta situació.

“Som molts els veïns amb gos que vivim a la zona de Sant Jaume Park i El Rebato i ens trobem amb aquesta dificultat. És cert que tenim a prop un descampat, però es tracta d’un espai privat on hi ha gent que ens demana que portem lligat el gos o trucaran a la policia, amb tota la raó. No costa res tenir un espai tancat on els gossos puguin socialitzar i les persones puguin caminar tranquil·lament”, afegeix.

L’Ajuntament no rebutja la possibilitat d’habilitar una futura àrea d’esbarjo

Animalados s’ha posat en contacte amb l’Ajuntament d’Abrera, que no ha tingut cap mena d’inconvenient per parlar sobre aquest tema. “Nosaltres no rebutgem la idea d’habilitar un nou espai d’esbarjo per a gossos, però la realitat és que actualment és molt difícil aconseguir un espai públic on poder fer-ne una reestructuració com aquesta”, detallen.

“És cert que hi ha algunes zones que es troben lluny de l’actual àrea d’esbarjo. Aquests habitatges estan ubicats a prop d’un espai natural de conservació d’ocells, per tant, es tracta d’un espai on no es pot habilitar cap àrea per a gossos”, conclouen des del consistori.

Tot i la dificultat per poder satisfer les necessitats de les persones amb gos d’un sector d’Abrera, l’Ajuntament es mostra obert a atendre les demandes del veïnat per tal de garantir el màxim benestar possible dels seus gossos. Esperem que en un futur pròxim, tots els peluts d’Abrera disposin d’un espai exclusiu i proper on poder socialitzar i passejar sense anar lligats.

Aquest és el pla de l’Ajuntament de Barcelona per reduir la presència de senglars a l’entorn urbà

/0 Comentaris/a

L’Ajuntament preveu un seguit de mesures preventives per evitar que els senglars s’habituïn a l’entorn urbà, així com un servei de captures programades amb gàbia en els punts més conflictius de la ciutat.

L’Ajuntament de Barcelona ha preparat un Pla d’Acció 2022-2023 per reduir la superpoblació dels porcs senglars a l’entorn urbà. Aquesta nova estratègia s’ha compatit a la Taula de coordinació del Parc Natural de Collserola, amb la resta de municipis que afronten la mateixa problemàtica i on comparteixen estratègies de gestió, que inclouen batudes que autoritza la Generalitat en les zones establertes del parc.

El consistori ha coordinat el Pla d’Acció 2022-2023 de la mà del Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge de la Universitat Autònoma de Barcelona (SEFaS). L’objectiu principal del pla passa per impulsar un seguit d’accions que ajudin a reduir l’atracció de l’entorn urbà i evitar l’habituació del porc senglar a les àrees urbanes per tal d’aconseguir disminuir el volum d’incidències que generen, que ha anat en augment els últims anys.

L’objectiu del Pla d’Acció és impulsar un seguit d’accions que ajudin a reduir l’atracció de l’entorn urbà

L’Ajuntament considera que els senglars han perdut els seus instints naturals i ja no són capaços de reconèixer el bosc com un ambient òptim per a ells. Per aquest motiu, els animals acaben dispersant-se al llarg de l’entramat urbà a la recerca de menjar humà, bé perquè se’ls dona o perquè el busquen en contenidors i papereres. A més, l’aliment d’altres animals també els atrau, per això és freqüent trobar senglars a les colònies de gats més properes al Parc de Collserola.

Les incidències registrades es disparen durant el 2021

Segons el consistori, actuar sobre els grups de senglars que són habitualment conflictius té efectes sobre el nombre d’incidències registrades a l’any següent. Tot i això, aquesta mesura no contribueix ni a reduir la població de Collserola ni a solucionar la problemàtica de l’habituació. En total, durant el 2021 es van registrar a la ciutat de Barcelona 1.202 incidències i 196 captures (107 reactives i 89 programades).

Les 1.202 incidències registrades durant l’any passat suposen un creixement tan espectacular com preocupant. Durant el 2020, el nombre d’incidències registrades van ser d’un total de 585, menys de la meitat en comparació amb el 2021. Al llarg del 2019 es van produir 633 accions, mentre que durant el 2018, es van recollir 463 incidències.

Durant el 2021 es van registrar un total de 1.202 incidències per porcs senglars

La classe d’edat que més freqüentment causa incidències són els senglars juvenils (entre 6 i 12 mesos d’edat) i els subadults (de 12 a 24 mesos), que han nascut i crescut en un entorn periurbà. Això significa que les incidències d’un any estan relacionades amb la gestió de les poblacions periurbanes de porcs que s’hagi fet l’any anterior. Per tant, segons l’Ajuntament, a conseqüència de la disminució de captures de senglars durant l’any 2020, el 2021 van augmentar les incidències.

Conjunt d’accions previstes en el Pla d’Acció 2021-2022

L’Ajuntament de Barcelona preveu un conjunt d’accions dins el Pla d’Acció 2021-2022 per reduir l’atracció de l’entorn urbà i evitar l’habituació del porc senglar. A més, amb aquestes mesures també es volen alleujar les incidències causades pels porcs senglars ja habituats a l’entorn urbà.

Entre les accions, es preveu mantenir els desbrossaments als districtes d’Horta-Guinardó i sud de Nou Barris. A més, es pretenen estendre al sector nord de Nou Barris, Gràcia, Sarrià-Sant Gervasi i Les corts. Les franges de desbrossaments impedeixen zones de repòs i confort dels porcs que s’habituen a menjar a l’entorn urbà.

Protegir els contenidors d’escombraries és una altra acció del Pla 2021-2022. Aquesta mesura es pretén implementar especialment a les zones per sobre de la Ronda de Dalts i als barris de muntanya, com Torre del Baró, Ciutat Meridiana, Vallvidrera, Rectoret, etc. S’han instal·lat contenidors amb sistema antiblocatge als barris de muntanya.

L’Ajuntament ha instal·lat contenidors amb sistema antiblocatge als barris de muntanya

També s’impulsaran accions de comunicació per conscienciar que quan els senglars s’alimenten a l’entorn urbà, perquè se’ls alimenta o troben aliment a papereres o contenidors, perden la por a la presència humana. Aquest fer comporta que els animals s’exposin a patir atropellaments i generin conflictes com atacs i mossegades. Per aquest motiu, es procedeix des de l’ajuntament a les captures i sacrificis.

La protecció de l’aliment de les colònies de gats situades a prop del parc de Collserola és una altra mesura. L’objectiu és disminuir l’atractiu de pinso dels felins que tenen els porcs senglars, i que, degut a l’elevada capacitat olfactiva, detecten a km de distància.

L’última acció seria el contracte de captures programades i elements de trampeig per reduir el nombre d’animals habituats  i conflictius. Es tracta d’una licitació en curs que vol reforçar les captures d’exemplars amb un pressupost total de la licitació dels dos serveis és de 120.889,06€ i que preveu actuar en els punts conflictius. En concret, es preveu actuar en vuit àrees on s’han de realitzar com a mínim 16 captures efectives (dues sessions per àrea).

Com acció complementària a les captures programades és la instal·lació de gàbies trampes en punts d’alta conflictivitat redundant. El contracte en curs preveu la instal·lació d’una gàbia  mòbil que es sumi a les dues gàbies ja instal·lades fixes, una a Llars Mundet i l’altre al Parc del Laberint. La gàbia s’instal·larà en punts conflictius on es té constància que es produeix aquesta habituació i canvi de dieta. La ubicació de l’element de trampeig no serà estàtica, sinó que s’establirà en funció dels diferents grups de senglars habituats i conflictius.