Arxiu d'etiquetes per: abolició dels correbous de Catalunya

El Parlament aprova una proposta per prohibir els Correbous a Catalunya

Els correbous poden estar vivint els seus darrers dies de vida a Catalunya. El Parlament ha aprovat en la tarda de dijous una proposta per prohibir la celebració d’aquest tipus d’espectacles amb animals. La iniciativa de Catalunya a Comú Podem ha comptat amb 50 vots a favor, 17 en contra i 61 abstencions.

El Parlament ha aprovat la proposta dels comuns amb l’objectiu d’ “avançar en la defensa dels drets dels animals”. El partit polític propulsor de la iniciativa ha defensat que “una societat avançada és aquella que protegeix els animals del maltractament, els garanteix el benestar i els reconeix com a éssers sensibles al dolor i el sofriment”.

Nombroses associacions i entitats com ADDA, FAADA, AnimaNaturalis, Fundació Fauna, Libera, Fundació Franz Weber, Tots Som Poble i Lex Ànima han celebrat “la decisió del Parlament i el suport polític ofert per acabar amb una pràctica cruel per als animals”.

En un comunicat, les entitats animalistes han recordat que recentment van instar els polítics a reobrir el debat sobre l’abolició d’aquests espectacles i van demanar l’eliminació de l’excepció de la Llei de Protecció Animal que permet que a Catalunya siguin legals les festes amb bous, vaques i vaquetes. Des de llavors, les entitats s’han reunit amb els grups d’ERC, En comú Podem, JxCat i el PSC, i pròximament es reuniran amb Cs i la CUP.

Magda Pujol, de Lex Ànima, en declaracions per l’Agència Catalana de Notícies ha explicat que: “Els correbous han deixat de ser un tema domèstic per passar a ser un tema de país”. Per la seva banda, Aïda Gascón, directora d’AnimaNaturalis, ha comentat que: “Avui s’ha traçat l’horitzó per continuar avançant a favor dels drets dels animals a Catalunya”.

L’accident de Vidreres fa replantejar els correbous

L’alcalde d’aquest municipi gironí ja ha anunciat que es replantejaran la festa després dels aldarulls provocats per un bou durant la festa major.

El passat diumenge 1 de setembre un bou va escapar de la plaça municipal de Vidreres (Selva) on se celebrava un correbou en el marc de la festa major. El bou va saltar les tanques de protecció de la plaça i va aconseguir arribar a les graderies i als passadissos on es trobava el públic. L’animal, desorientat i nerviós, va provocar escenes de pànic que van acabar amb disset ferits lleus, un ferit greu i un ferit crític. Finalment, el bou va ser abatut per un membre de la Policia Local. A hores d’ara només queda hospitalitzada una dona que va ser ingressada en estat crític a l’hospital Josep Trueta.

Aquest accident arriba en un moment en què s’estan qüestionant molt aquest tipus de festes, tant pel perill que representen com pel maltractament que comporten pels animals. De fet, les reaccions no s’han fet esperar.

El partit de l’oposició del municipi gironí en declaracions a l’ACN va defensar els drets dels animals per “avançar” com a societat i va demanar activitats alternatives per gaudir de la festa major. Vidreres Som Tots-ERC va exigir a l’equip de govern (JxCat) que elimini els correbous per ser “anacrònics”. La portaveu de la secció local d’Esquerra, Anna Clapés, va manifestar que “no totes les tradicions estan bé per definició” i va exigir al consistori que actuï “de forma ètica i conseqüent” després dels episodis de diumenge passat.

Des de l’oposició van subratllar la necessitat de defensar els drets dels animals per “avançar” cap a una societat més “sostenible, amable i respectuosa amb la natura”. La formació també va lamentar que al comunicat de l’equip de govern sobre l’accident no es fes referència en cap moment al bou mort, un fet que demostra “un menysteniment més al maltractament animal”.

En un comunitat, Vidreres Som Tots-ERC va considerar que hi ha una “àmplia gamma” d’activitats lúdiques que es poden programar com a alternativa al correbou. El partit a l’oposició creu que es podria “consensuar” amb la ciutadania amb un programa “obert i inclusiu” per a tothom.

Diverses entitats animalistes van denunciar l’Ajuntament de Vidreres per via administrativa aquest dimarts pel correbous de diumenge, segons va confirmar la directora d’AnimaNaturalis, Aïda Gascón, en declaracions a l’ACN. Segons ella, el consistori podria arribar a rebre una multa de fins a 150.000 euros “per no haver garantit la seguretat de les persones i dels animals” durant l’esdeveniment.

Gascón també va instar els diputats a aprovar una proposició de llei per abolir la tradició i va anunciar que diverses entitats faran una roda de premsa al Parlament aquest dimecres en aquest sentit. Amb tot, deixen la ILP com a “últim recurs”, ja que creuen que “la pilota ara mateix és al camp dels partits polítics”.

La directora d’AnimaNaturalis va retreure a l’Ajuntament de Vidreres els ferits que hi va haver diumenge, i també el “bou mort a trets a la via pública” que, segons ella, “podria haver ocasionat més ferits i també alguna tragèdia”.

Cal recordar que el Parlament de Catalunya va aprovar l’any 2010 la “Llei de Regulació de les festes tradicionals amb bous” que permet la celebració de correbous i altres actes festius on els bous en siguin els protagonistes però sempre que no impliquin la mort de l’animal.

La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, va apostar per un debat “profund i serè” sobre els correbous després de l’accident d’aquest cap de setmana a Vidreres (Selva) que va deixar 19 persones ferides.

En la roda de premsa posterior al Consell Executiu, Budó va explicar que el Govern està “estudiant i valorant” què va passar però no es va pronunciar sobre si l’executiu és partidari de revisar les lleis existents, com la llei que regula els espectacles amb animals. “En aquests moments la societat demana una resposta i l’haurem de donar”, va afegir per després garantir que el debat serà promogut “des del territori i amb el territori”.

Per què abolir els correbous és un pas necessari per construir el país que volem

Si els catalans som tan europeistes com ens pensem, cal que abolim les festes amb bous que encara perduren a casa nostra.

Les festes d’arrel tradicional en les quals els protagonistes són animals tenen un caràcter universal, ja que al llarg de la història podem trobar-ne exemples arreu del món. Així i tot, a la majoria de països europeus, aquest tipus de celebracions ja formen part de la barbàrie del passat i ningú es plantejaria recuperar-les com a part del patrimoni culturalimmaterial. Les festes amb animals van ser abolides al segle XIX o fins i tot abans, gràcies a l’arribada de les idees de la Il·lustració, un moviment polític, intel·lectual i moral fonamental per entendre l’evolució social i cultural de les societats europeestal i com avui les coneixem. Per descomptat, al Regne d’Espanya, la Il·lustració va causar una profunda animadversió, i les seves idees foren cruelment perseguides per la Santa Inquisició.

Malgrat  puguem pensar que el segle XIX ens queda molt lluny, avui encara són moltes les conseqüències històriques que comporta no haver experiment el procés de la Il·lustració a casa nostra. Els il·lustrats sempre van oposar-se a tots els tipus de tortura, ja fos infligida a humans o animals, a les execucions públiques, a les cremades de bruixes, a la superstició, al fanatisme religiós, a la intolerància, a l’entreteniment de baixa qualitat basat en baralles entre homes o maltractamentd’animals… aquestes reformes i canvis de paradigma culturals van resultar claus per a l’evolució social i per configurar la societat europea tal i com avui la concebem.

El fet que les curses de braus i els correbous (o encierros) hagin perdurat fins els nostres dies és una anomalia històrica derivada de la manca de cultura il·lustrada al nostre país. Les festes amb braus que es celebraven fins al segle XIX a Anglaterra, no eren menys cruelsque les que es celebren encara avui al Regne d’Espanya, inclòs el Principat de Catalunya.

Els bull-baitings, baralles entre gossos i toros, els bear-baitings, baralles entre ossos i toros o els bull-runnings, correbous a l’estil de Sanfermín van ser molt freqüents fins al segle XIX a les ciutats industrials del nord, però aquestes pràctiques van ser prohibides a partir del 1824, any en el qual es va fundar The Royal Society for the Prevention of Cruelty to Animals, una entitat creada per promoure una educació humanitària i el respecte als animals, amb una única finalitat: construir una societat millor. Paral·lelament a Espanya,el rei Ferran VII, l’últim rei absolutista, va tancar la Universitat i va obrir les escoles de tauromàquia, des d’on es va promocionar la tauromàquia que avui coneixem. Enlloc de fomentar l’educació de la societat, la reialesa espanyola va fomentar l’embrutimenti la incultura. Avui, el resultat d’aquestes polítiques encara perviu: entre molts altres defectes, som el paradigma cultural del maltractament animal.

Helena Escoda és antrozoòloga, historiadora i coportaveu de la Coordinadora per l’Abolició dels Correbous de Catalunya