Per què és important implantar un microxip d’identificació als animals de companyia?

/0 Comentaris/a ,

Amb la implantació del microxip podem recuperar el nostre animal de companyia si es perd o s’escapa.

Els xips per a animals, també coneguts com a microxips d’identificació, són dispositius petits que tenen la mida d’un gra d’arròs i que s’implanten sota la pell dels animals, generalment per la zona del coll, per identificar-los.

Aquests xips contenen un número d’identificació únic que es pot llegir a través d’un escàner especial i que brinden una forma permanent d’identificació per als animals de companyia. A diferència de les plaques d’identificació que es poden perdre o treure, els xips estan implantats al cos de l’animal i no es poden eliminar fàcilment.

El microxip té la mida d’un gra d’arròs/AMIC

La implantació del microxip d’identificació és un procediment ràpid i relativament indolor. L’acció és similar a una vacuna o la consecució d’una mostra de sang de l’animal. Aquesta identificació és una pràctica important i beneficiosa per diferents raons. Alguns dels motius més rellevants són els següents:

  1. Recuperació i reunificació d’animals perduts: si un animal de companyia es perd o s’escapa, el xip pot ajudar que el propietari legítim el pugui recuperar. Els refugis d’animals i els veterinaris solen escanejar els animals rescatats a la recerca de microxips, fet que facilita la identificació i la reunificació amb els seus amos.
  2. Prevenció de robatoris i trànsit amb animals. Els animals identificats amb microxip són menys propensos a ser robats i venuts de manera il·legal, ja que la seva identificació facilita la comprovació de la propietat. A més, el xip proporciona una manera de verificar la legalitat de la procedència d’un animal, cosa que, per altra banda, també ajuda a combatre el tràfic d’animals i la cria irresponsable.
  3. Els microxips també poden emmagatzemar informació mèdica rellevant sobre un animal, com les al·lèrgies, l’estat mèdic o les necessitats especials. Aquesta informació és especialment útil en cas d’emergència o quan un animal necessita rebre una atenció mèdica ràpida. Els veterinaris i els equips de rescat poden accedir a aquesta informació vital per proporcionar el tractament adequat.
  4. Compliment de regulacions i requisits legals. En alguns llocs, la identificació d’animals amb microxip és obligatòria per llei. Això és comunament requerit per a animals de companyia com a gossos i gats, i garanteix que els animals estiguin correctament registrats i compleixin amb les normes, com les vacunes obligatòries.
  5. Investigació i estadístiques. La identificació d’animals mitjançant microxip també pot contribuir a la recopilació de dades estadístiques sobre la població animal, com ara la quantitat d’animals perduts, trobats o adoptats. Aquestes dades poden ser utilitzades per millorar les polítiques i els programes de benestar animal, així com per comprendre millor les tendències i els problemes relacionats amb animals.

És obligatori fer servir el microxip a Espanya?

L’obligatorietat d’identificar amb microxip en animals depèn de la normativa específica de cada comunitat autònoma. A Catalunya, Comunitat de Madrid, Galícia, Cantàbria i Andalusia és obligatori per llei identificar amb microxip gossos, gats, fures, conills i equins.

Eva Remolina/AMIC

Gossos i petards

/0 Comentaris/a

Arriba l’estiu i amb ell les festes populars i les revetlles. Per als animals de companyia i també per als que viuen al carrer i als parcs, aquestes dates de festes i focs artificials es converteixen en moments d’estrès i angoixa. Des d’Animalados hem volgut recollir els consells de Rosa Sagués sobre gossos i els de Clara Busquets per als gats. Comencem avui pels cans.

Quins són els preparatius previs al dia de Sant Joan?

La reacció a sorolls desconeguts és un comportament normal (sobretot com més intensos i imprevisibles són) i el més probable és que busqui un lloc on amagar-se. Normalment, preferirà un lloc petit i fosc, com un cau. Alguns gossos per exemple s’amaguen sota el llit. D’altres prefereixen la banyera, ja que aquest material aïlla del soroll, els banys a més solen tenir finestres petites i rara vegada donen directament al carrer.

Durant els dies previs a la revetlla podem crear a casa un lloc segur on pugui refugiar-se. Cal buscar un lloc tranquil de la casa. Seran millors les habitacions interiors i sense finestres. Podem posar-hi el seu llitet i donar-li coses per rosegar o fer-li buscar premis perquè es trobi a gust en aquest lloc, sempre de forma molt tranquil·la.

Si està habituat al transportí podem utilitzar aquest com a refugi, tapant-lo amb alguna manta o edredó per aïllar-lo més del soroll i la vibració de l’aire. És important enretirar la porta perquè pugui entrar i sortir quan vulgui i deixar oberta també la porta de l’habitació per si decideix canviar de lloc.

Si som uns ‘manetes’ podem fer-li expressament una cabina acústica. A les botigues de bricolatge trobarem materials no massa cars que aïllen del soroll. Una altra cosa que podem fer és habituar-lo a les armilles antiestrès, o les benes de Tellington Touch. Tant en el cas de la zona segura com amb les armilles cal tenir en compte que s’hi han d’introduïr sempre de forma molt progressiva i agradable. És una cosa que en cap cas es pot forçar, ja que això tindira un efecte contraproduent. Si no sabem com realitzar l’habituació el millor és demanar ajuda a un educador caní.

Ajudarem també molt al nostre gos si fem que durant aquests dies tot sigui el més tranquil possible i baixem amb ell el nostre nivell d’exigència. Hem de procurar que els passejos siguin tranquils i sense tensió de la corretja, i mirar de sortir al carrer a hores que no hi hagi molt enrenou. L’excés de control o l’abús d’activitats que sovint fem amb la intenció de ”cansar” al gos, poden tenir l’efecte contrari. Exercicis d’obediència, sortir a córrer, el joc brusc amb nosaltres o altres gossos o altres tipus de joc que potencien les pautes predatòries com jugar a la pilota, en especial si no hem facilitat els períodes de descans convenients entremig, augmenten els nivells d’estrès del gos i en conseqüència disminueix la seva capacitat de gestió davant situacions imprevistes.

A hores d’ara molts gossos hauran sentit ja petards a prop de casa, i és possible que surtin al carrer més alerta de l’habitual. Si el gos ja no vol ni sortir de casa no l’hem de forçar, sortirem només per fer les seves necessitats i prou. Si el gos ja està molt sensibilitzat, cal evitar l’exposició als petards el màxim possible, i si cal, si tenim l’opció, i no hem aconseguit que es tranquil·litzi aquests dies previs, una bona opció és marxar uns dies lluny d’aquestes festes. Les pors es generalitzen amb facilitat, són com una bola de neu que pot fer-se més i més gran. Superar-les és un procés que requereix temps i paciència, i és una cosa que ara mateix no podem improvisar.

Els podem aclimatar ja des de cadells?

Sí, però hem de saber com fer-ho. Cada etapa evolutiva del gos té la seva funció, i depenent del seu estat de maduració hi haurà coses que potser, tot i sempre haver estat en un determinat lloc, de sobte poden tenir una rellevància especial. Això fa que hi hagi diversos períodes en què són més susceptibles d’agafar pors.

Quan tenim un cadell, la millor manera que es converteixi en un adult segur de sí mateix és promoure el seu interès natural per l’entorn i aconseguirem que se senti segur si li fem conèixer les coses de la forma més amable i progressiva possible, evitant l’excés de control i els mètodes educatius basats en el càstig que minaran la seva confiança en nosaltres.

Si som previsibles i sabem atendre a les seves necessitats reals sempre serem la seva primera opció, a la que podran recórrer davant de situacions de perill. És possible també que gossos d’edat avançada comencin a manifestar por als petards. Això pot ser degut a diferents factors. Dolor, inestabilitat o deteriorament cognitiu són diferents elements que poden causar estrès a nivell físic o psíquic, ja que redueixen el seu grau d’autoconfiança i els fan més sensibles a determinades situacions.

També cal tenir en compte que determinats gossos són més sensibles a l’entorn per naturalesa, però també juga un paper fonamental l’estat emocional de base en què es trobin. Per exemple gossos recentment adoptats que encara no s’han habituat a la nova llar poden ser més susceptibles a desenvolupar por als petards.

Com podem vehicular la seva por quan estem al carrer?

El nostre primer objectiu ha de ser ”treure ferro” a la situació. Si el gos veu que nosaltres estem tranquils l’estem ajudant a normalitzar aquest estímul, i com menys importància li donem menys li’n donarà ell.

Si anem pel carrer i ens tiren un petard a prop el més normal és que el gos vulgui fugir. Normalment voldrà tornar cap a casa i és el que hem de fer: treure’l de la situació de la forma més calmada possible i acompanyar-lo fins al seu lloc segur. Per qüestions de seguretat és important durant aquests dies intentar no dur-lo deslligat. Podem fer servir una corretja llarga perquè tingui la llibertat més gran possible.

I quan estem a casa? Quin ha de ser el nostre comportament? És bo protegir-los o és millor deixar que s’amaguin on creguin segur?

El més important és respectar la seva reacció natural, no forçar res i, sobretot, evitar ser invasius. Si el gos vol amagar-se, si borda o es mou d’un lloc a l’altre l’hem de deixar. No hem d’intentar corregir o castigar cap dels comportaments que pugui mostrar davant la por.

Si busca el nostre contacte o se sent més segur pujant-se a la nostra falda hem de respondre a la seva demanda, però només si ell ho demana. És molt important que ell sàpiga que estem aquí per oferir-li el nostre suport, sempre de forma molt tranquil·la i més aviat sense donar mostres d’afecte exagerades.

Sobretot hem de ser molt conscients que el nostre estat emocional incideix directament en el del gos. La nostra preocupació, encara que sigui amb la millor intenció, pot ser un factor que pot alimentar la preocupació del gos. Si estem preocupats estem reafirmant al gos que realment ens trobem en un estat d’emergència.

Podem quedar-nos amb ell una estona al seu lloc segur fins que es tranquil·litzi. Podem abaixar les persianes i posar música per emmascarar el soroll. Hi ha músiques específiques que es poden trobar comercialment.

Són realment necessàries les pastilles per relaxar?

En casos greus els ansiolítics poden ajudar a modular la reacció emocional del gos. Reaccionarà igualment, però es veurà afectat amb menys intensitat. Abans d’utilitzar qualsevol fàrmac cal sempre valorar si és realment necessari amb el nostre veterinari i mai administrar-lo sense la seva supervisió per assegurar que la dosificació sigui l’adequada al seu pes i mida, i que l’estat de salut del gos ho permeti.

Antigament s’havien utilitzat sedants o relaxants musculars que paralitzaven a l’animal mentre seguia plenament conscient. Aquestos a més poden augmentar la sensibilitat auditiva, amb la qual cosa l’experiència pot ser encara més traumàtica. Cal evitar aquest tipus de fàrmacs.

Hi ha alguna alternativa natural?

Nutracèutics com el triptòfan, normalment combinat amb vitamina B i/o teanina, (Zeus, Kalm-Aid, Adaptyl) o l’alfa-casozepina, derivada de la proteïna de la llet (Zilkene) poden ser efectius, però hem de començar diverses setmanes abans i ara mateix ja seria una mica just. Com sempre, cal consultar prèviament al veterinari.

Podem ajudar al nostre gos també amb remeis de fitoràpia (valeriana, herba de gat), homeopatia o flors de Bach. Cal consultar un veterinari de medicina natural perquè ens indiqui les dosificacions o ens prepari compostos més adequats per al nostre gos. Olis essencials com la lavanda, poden ajudar també a crear un ambient més relaxat. I les feromones, en difusor o collar poden ser molt efectives. Si les utilitzem, el difusor podem posar-lo també al seu lloc segur uns dies abans.

Sílvia Esteve

Coneix els millors consells pel benestar dels gats a la revetlla de Sant Joan.

Com evitar que el meu gos bordi de manera molesta i excessiva?

/0 Comentaris/a ,

El lladruc és la forma de comunicació més sonora dels gossos. Tot i això, aquests animals poden transmetre informació a través d’altres accions com la postura corporal, els girs, el moviment de la cua, etc. Quan un gos borda pot comunicar emocions de tota mena, potser estan ansiosos, estressats, espantats, feliços… Això sí, si hi ha alguna cosa que preocupa de manera especial els responsables dels peluts és quan els lladrucs arriben a ser molestos i excessius. Per aquest motiu, avui des d’Animalados us oferim una sèrie de pautes per controlar aquesta conducta canina.

Per què borden els gossos?

Els gossos poden bordar per molts motius. Per a Jean Donaldson, autora de diversos llibres d’ensinistrament i comportament canins com “El Xoc de Cultures”, aquestes són les raons més freqüents:

-El lladruc del gos guardià. Aquesta situació es produeix quan l’animal té l’objectiu d’avisar persones o la resta de la manada de la presència d’un intrús o d’un canvi en l’entorn. A través del so el gos posa de manifest que l’intrús ha estat descobert.

-El lladruc com a demanda d’atenció. Té lloc quan el gos vol comunicar alguna cosa concreta al seu company de vida humà. Davant d’aquesta situació, “l’amo reforça el lladruc en atendre la petició i així s’estableix un hàbit”.

-El lladruc com a expressió de temor. Aquest acte de comunicació apareix quan el gos té por o se sent incòmode per alguna circumstància de l’entorn. Probablement, es tracta de la situació més difícil de gestionar, ja que probablement “l’animal ens estigui informant que li manca socialització”.

-El lladruc com a expressió d’avorriment. Apareix quan no es cobreixen les necessitats diàries d’exercici i d’estimulació mental i física del ca. Aquest comportament es produeix quan l’animal passa moltes hores sol.

Com aconseguir de manera efectiva que el meu gos no bordi?

En primer lloc, tal com comenta Jean Donaldson al seu llibre “El Xoc de Cultures”, per solucionar correctament el problema del lladruc molest i excessiu és important “abordar els problemes subjacents de la manca de socialització, d’escàs exercici físic i d’estimulació”.

Un cop solucionats aquests problemes, un dels exercicis d’ensinistrament caní per controlar els lladrucs amb millors resultats consisteix a ensenyar al gos el significat de “lladra” i “calla”. Segons un estudi de l’investigador Stanley Coren per a la universitat canadenca de British Columbia, els gossos tenen la capacitat de distingir i retenir unes 160 paraules diferents.

Per aconseguir que el gos comprengui el significat de “lladra” i “calla” és important que l’amo condicioni l’animal amb alguna recompensa, com podria ser un tros de menjar o llaminadura. Es tracta d’un exercici d’ensinistrament efectiu que, tot i això, sembla inútil durant les primeres vegades que s’intenta. Per aquest motiu, és molt important perseverar i no deixar de practicar-lo fins que el gos no ha interioritzat el significat d’aquestes dues paraules.

L’experta en conducta animal Jean Donaldson proposa al seu llibre la seqüència següent per practicar aquest exercici d’ensinistrament:

  1. Dóna l’ordre de “borda”.
  2. Fes alguna cosa que sàpigues que farà bordar el gos. Per exemple, el so del timbre de casa teva.
  3. Lladruc del gos.
  4. Reforça la conducta del gos amb elogis: “molt bé”, “bravo”, etc.
  5. Dóna l’ordre de “calla”.
  6. Mostra al gos la recompensa (tros de menjar, llaminadura…).
  7. El gos s’interessa per aquesta recompensa i deixa de bordar.
  8. Quan estigui 3-5 segons en silenci premies la seva conducta amb elogis: “molt bé”, “bravo”, etc.
  9. Dóna la recompensa després d’haver estat aquests 3-5 segons callat.
  10. Repeteix de nou tots els passos augmentant de mica en mica i progressivament el temps de “calla” fins als dos minuts.

És molt important repetir aquest exercici una vegada i una altra fins a assegurar-se que l’animal ha après el joc. Per garantir l’èxit d’aquesta activitat d’ensinistrament, l’amo haurà de donar l’ordre de “borda” sense el so del timbre de casa, aconseguint que el gos bordi en escoltar l’ordre. De la mateixa manera, el gos haurà d’obeir a l’ordre de “calla” sense necessitat de veure el trosset de menjar per avançat. Amb aquestes dues proves tindrem clar que s’ha completat el procés d’aprenentatge.

Altres pautes que et poden ajudar a minimitzar els lladrucs

-No provoquis que el lladruc doni resultat amb els humans. El gos executa moltes vegades el lladruc com a demanda d’alguna cosa. Si no us agraden els lladrucs excessius deixa de prestar-li atenció i de concedir totes les demandes dels seus lladrucs. L’únic que aconsegueixes accedint a totes les seves peticions és reforçar el lladruc.

-Mai castiguis o cridis el gos quan borda. Aquesta acció pot resultar contraproduent. Intenta treballar aquesta conducta des del reforçament positiu.

-Satisfaci les exigències físiques, socials i d’estimulació del gos. Per al benestar de l’animal és imprescindible que practiqui l’activitat física i que desenvolupi confiança i interacció amb altres gossos.

-Normalitza el lladruc en algunes situacions. Com hem comentat, el lladruc és un mitjà de comunicació del gos, per tant, en moltes situacions és important normalitzar aquesta acció sense necessitat de buscar una solució. Pot ser que el gos tingui gana, set o simplement que estigui jugant.

-Si cap d’aquestes mesures resulta efectiva contra els lladrucs excessius i molestos del teu gos, acudeix a un ensinistrador caní o consulta què fer amb el teu veterinari de confiança. Aquestes persones especialitzades segur que et poden ajudar a trobar una millor solució.

Per què és beneficiós per als infants tenir un animal de companyia a casa?

/0 Comentaris/a , ,

Segons alguns estudis, els menors que conviuen amb un animal de companyia tenen un millor desenvolupament físic, emocional i social.

Els animals de companyia milloren la salut física i psicològica de les persones. Diferents estudis mèdics han confirmat que conviure amb un animal domèstic ajuda a reduir la pressió arterial i els nivells de cortisol. Així mateix, proporcionen un important suport social, contribueixen a disminuir el sentiment de solitud i milloren l’estat d’ànim de les persones. Però hi ha més… Per als nens i les nenes, conviure amb un animal és especialment profitós. Els gossos són els animals que més beneficis reporten sobre els infants.

Els gossos no són únicament grans companys de joc per als més joves, també faciliten el desenvolupament i aprenentatge d’unes certes habilitats socials i emocionals. Per a les famílies, l’animal de companyia ofereix una oportunitat per a conrear en els menors el sentit de la responsabilitat i de l’empatia, ja que depenen de nosaltres per a ser feliços. Però és important que els adults ensenyin als més petits a relacionar-se bé amb els seus animals i, sobretot, a respectar la seva necessitat d’una certa privacitat.

Segons un estudi publicat per la revista d’investigació mèdica Pedriatric Research, els nens d’entre dos i cinc anys que conviuen d’una manera activa amb un gos, és a dir, que participen en les seves rutines diàries, com el passeig i l’alimentació, mostren un major desenvolupament emocional i social.

El treball d’aquesta revista evidencia que els menors tenen un 30% menys de possibilitats de presentar problemes de conducta en comparació amb altres menors que no tenen cans. L’informe també subratlla el crucial paper que exerceixen els animals de companyia a l’hora de fomentar l’exercici físic i evitar el sedentarisme en els més joves.

D’acord amb una altra recerca impulsada per l’organització d’investigació i educació The Human Animal Bond Research Institute (HABRI), els menors de famílies amb gossos porten una vida més activa. Tan sols passejar amb l’animal suposa de mitjana sumar 29 minuts diaris d’exercici. Així, tenir un gos pot ajudar a combatre l’obesitat infantil, considerada com un dels problemes més greus del segle XXI per l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Adoptar un animal: una decisió responsable

Recordem que incorporar un animal de companyia a casa i a la família és una decisió molt important que cal pensar molt bé. Abans de prendre la decisió final, et recomanem que et facis aquestes sis preguntes bàsiques. Si finalment decideixes introduir un gos o un gat a la teva llar, no compris, adopta. D’aquesta manera estaràs donant una segona oportunitat a un animal que es troba a un refugi municipal o una protectora i que ha viscut una mala experiència.

Font: AMIC/Consumer/eroski.com

Consells per viatjar amb el gat amb cotxe

/1 Comentari/a

Els gats no són molt amics dels viatges però si no hi ha una altra opció hauràs de seguir una sèrie de pautes que garanteixin el màxim benestar d’aquests animals

Els gats són uns animals molt reticents als desplaçaments. Els canvis d’ubicació provoquen en els felins un estat d’estrès i d’ansietat causat per l’abandonament d’aquelles zones que es troben impregnades amb les seves feromones. No obstant això, en diferents situacions, com poden ser les vacances, els humans ens veiem obligats a viatjar amb ells amb cotxe, tota una aventura que s’ha de planificar amb antelació.

En general, els gats no estan acostumats a viatjar amb cotxe. Aquest tipus de desplaçaments generen un estat d’estrès i nerviosisme sobre l’animal que els hi pot provocar vòmits, diarrea i marejos. Davant d’aquesta situació, els veterinaris recomanen deixar a l’animal a la seva residència habitual si el viatge no supera les dues nits fora de casa, així evitarem que el felí passi un mal tràngol.

Si la decisió ja està presa i el gat viatjarà amb tu al cotxe, el primer que has de fer és visitar al teu veterinari habitual. Ningú millor que un expert en benestar animal sabrà informar-te sobre els millors consells per al benestar del felí. Això sí, hi ha una sèrie de pautes bàsiques en què coincideixen els experts amb els quals ha parlat Animalados i que hauràs de complir perquè el desplaçament sigui el menys desagradable possible:

-Utilitza un transportí adequat. El gat ha de sentir-se el més còmode possible durant el desplaçament. Per aquest motiu, el transportí ha d’estar net i ha de ser el més rígid i espaiós possible. Per evitar problemes amb l’entrada de l’animal a l’interior del transportí pots col·locar alguna joguina, tovallola o manta que estigui impregnada amb les feromones del felí.

-Ubica correctament el transportí. Per a un viatge segur i còmode el transportí podrà ubicar-se a terra darrere dels seients davanters o també podrà col·locar-se en els seients del darrere, sempre ben lligat amb el cinturó de seguretat. El més important és que el transportí quedi ben subjecte a qualsevol d’aquestes dues zones, així evitarem moviments bruscos i marejos.

-Evita donar menjar a l’animal. Per evitar vòmits i diarrees durant el trajecte és important que el gat no hagi menjat durant les 4 hores prèvies a l’inici del desplaçament. Durant el viatge és també important que el felí no ingereixi aliments. Tan sols podrà beure aigua si el mateix animal ho desitja.

-Utilitza feromones antiestrès. Els veterinaris recomanen aquests esprais per reduir l’ansietat durant el trajecte. Les feromones antiestrès reprodueixen olors familiars del felí i del seu territori habitual. Per al seu correcte ús hauràs d’impregnar el transportí i la part del cotxe en què s’ubiqui l’animal amb aquest esprai uns 20 minuts abans de l’acomodament del gat en el vehicle.

-Condiciona el cotxe per al seu benestar. És important que el gat disposi d’una temperatura adequada durant el desplaçament, especialment quan el viatge es produeix durant els mesos més calorosos de l’any. En aquests casos es recomana posar l’aire condicionat uns minuts abans de pujar al vehicle. També és important procurar no posar la música o la ràdio massa alta. Això podria augmentar l’estat de nerviosisme del gat.

-Interactua amb el felí. Durant el trajecte és molt probable que l’animal miuli com a mostra del seu malestar i estrès. Per intentar fer que el seu desplaçament sigui més amè intenta parlar i acariciar a l’animal en la mesura del possible. D’aquesta manera, el felí percebrà normalitat en el seu entorn i podrà relaxar el seu estat de nerviosisme.

-Realitza parades cada dues hores. Igual que succeeix amb les persones, els animals també necessiten descansar del moviment del cotxe. Per aquest motiu, intenta fer una parada cada dues hores. Durant les pauses procura estar a prop de l’animal i mantingues el vehicle amb una temperatura adequada per al seu benestar. És molt important no deixar a l’animal sol dins del cotxe durant els mesos més calorosos de l’any. Aquesta situació podria provocar-li un cop de calor i els seus conseqüents problemes de salut.