Els beneficis de la rebaixa de l’IVA veterinari

L’aprovació de la proposició no de llei augmentarà l’atenció sanitària dels animals i comportarà menys abandonaments per la reducció del preu de les intervencions

El Congrés dels Diputats ha donat suport a la proposició no de llei presentada per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) per la qual s’insta el Govern a rebaixar l’IVA en els serveis veterinaris del 21 al 10%. La mesura presentada pel diputat d’ERC Jy també veterinari Joan Capdevila, a la cambra baixa, ha comptat amb el suport dels grups del PSOE, Units Podem, el PNB i bona part del Grup Mixt. En canvi, Ciutadans ha optat per l’abstenció i el PP ha estat l’únic partit que ha votat en contra de modificar una tributació vigent des del 2012. El debat sobre la rebaixa de l’IVA en els serveis veterinaris al Congrés ha servit per posar de manifest que els veterinaris són els únics professionals sanitaris als quals s’aplica l’IVA general del 21%, tot i estar reconeguda com una professió sanitària.

Josep A. Gómez, president del Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya (CCVC), afirma que “la pujada de l’IVA ha suposat un greu perjudici per a la professió, no només econòmic per al sector, sinó també per l’increment del risc sanitari que suposa per a la població, en no tenir en compte la importància sanitària de les activitats de prevenció i tractament de les malalties transmissibles “. El CCVC ha liderat la demanda en posar en marxa al gener de 2015 una campanya de recollida de signatures per demanar la rebaixa de l’IVA que es va traslladar a tots els grups parlamentaris. El motiu esgrimit és que molts propietaris no poden fer front a l’augment del cost que comporta la tinença d’un animal en condicions de salut adequades, ni tampoc als tractaments de malalties cròniques, cirurgies, urgències veterinàries, fet que ha provocat l’increment de l’abandonament d’animals.

Gómez, que no amaga que la proposició no de llei aprovada té un difícil recorregut davant la més que probable constitució d’un nou govern comandat pel PP, subratlla que “la no assistència sanitària o la reducció de les visites al veterinari suposa un menor control de les malalties que poden ser potencialment transmissibles als humans, així com un patiment dels propietaris en no poder donar a les mascotes l’atenció sanitària que requereixen “. Maria Loreto Fonts Buades, secretària de la secció de Dret de Defensa Animal del Col·legi d’Advocats d’Alacant, considera que “sense cap mena de dubte estem vivint un avanç al nostre país que arriba tard, però arriba, per als amants dels animals i per a tots aquells que volem formar part d’un estat avançat i defensor dels drets dels éssers vius “.

L’advocada lamenta que “en aquests últims anys tots els que compartim les nostres vides amb animals hem patit els elevats preus que havíem de pagar per tenir cura de la seva salut i hem vist com les associacions mouen cel i terra per recaptar diners per a l’operació d’algun dels seus fidels companys “. Les conseqüències d’aquest increment han estat demolidores. Durant el 2014 es van tancar 730 clíniques de serveis veterinaris al nostre país i es va incrementar de manera ostensible l’abandonament d’animals arribant a l’escandalosa xifra de 108.303 gossos i 33.532 gats per les penúries econòmiques de moltes famílies que no podien pagar els tractaments.

“Els animals fan molt per nosaltres, i es mereixen un mínim de respecte i cura. No és just que un gos, un gat, o qualsevol altre animal, no pugui viure perquè la seva família no tingui diners suficients per pagar el tractament. Depenen de nosaltres, per a ells el veterinari és una necessitat vital “assenyala Gómez, que ressalta a més que” l’aplicació del gravamen amb un IVA reduït de l’activitat veterinària suposaria únicament una disminució del 0,000011% del total d’ingressos previstos “. Mentre no es creïn hospitals veterinaris públics o de baix cost com ja passa en països com Holanda, Argentina o Mèxic, la rebaixa de l’IVA implicarà com a mínim una millor prestació sanitària als animals i una disminució notable dels abandonaments, una xacra alimentada per preus desorbitats que omplien les instal·lacions de les diferents protectores.

Tot el que cal saber per tenir un gos de raça considerada perillosa

Per tenir un gos de raça perillosa (o així considerada) cal tenir una assegurança i una llicència especial i cal dur-lo sempre lligat amb morrió. Les sancions poden arribar als 30.000 euros

Avaluar la perillositat d’un gos no és gens fàcil i fins i tot es pot considerar injust. És evident que un Rottweiler pot fer molt més mal que un Pequinès, però també és cert que depenen de l’educació que hagi rebut cada gos pot ser tot el contrari. Sigui com sigui, les administracions van acordar una selecció de races que es consideren més perilloses que la resta i per poder tenir un gos d’aquestes característiques cal complir uns requisits més exigents. A Barcelona, les normes són les següents:

Es consideren animals potencialment perillosos els que pertanyen a les següents races o a llurs encreuaments:

  • – Aita Inu
  • – Terrier Staffordshire Americà
  • – Bullmastif
  • – Dòberman
  • – Dog Argenti
  • – Dog de Bordeus
  • – Fila Brasileiro
  • – Mastí Napolità
  • – Pit Bull Terrier
  • – Presa Canari
  • – Rottweiler
  • – Staffordshire Bull Terrier
  • – Tosa Inu o Japonès

També es consideren gossos potencialment perillosos, aquells que manifestin un caràcter marcadament agressiu o que hagin protagonitzat agressions a persones o a d’altres animals.

  • – Els que han estat ensinistrats per a l’atac i la defensa.
  • – Els que reuneixen totes o la majoria de les característiques esmentades a l’annex II del Reial Decret 287/2002, de 22 de març, que desenvolupa la Llei estatal 50/1999, de 23 de desembre, sobre el règim jurídic de la tinença d’animals potencialment perillosos:
  • – Musculatura forta, aspecte poderós, robust, configuració atlètica, agilitat, vigor i resistència.
  • – Marcat caràcter i gran valor.
  • – Pèl curt.
  • – Perímetre toràcic comprès entre 60 i 80 cm, alçada a la creu entre 50 i 70 cm i pes superior a 20 kg.
  • – Cap voluminós cuboid, robust amb crani ample i gran i galtes musculoses i arrodonides. Mandíbules grans i fortes, boca robusta, ampla i profunda.
  • – Coll ample, massís i curt.
  • – Pit massís, ample, gran, profund, costelles arquejades i llom musculat i curt.
  • – Extremitats anteriors paral·leles, rectes i robustes i extremitats posteriors molt musculoses, amb potes relativament llargues formant un angle moderat

Aquesta potencial perillositat haurà d’haver estat apreciada mitjançant resolució de l’autoritat municipal competent en base a criteris objectius, bé d’ofici o després d’una notificació o denúncia, previ informe d’un veterinari, oficial o col·legiat, designat o habilitat per l’autoritat competent municipal.

Requisits legals per a gossos de races considerades perilloses

  • – Disposar d’una llicència municipal per a la tinença o conducció de gossos potencialment perillosos que resideixin habitualment a Barcelona.
  • – Contractar una assegurança de responsabilitat civil que cobreixi la indemnització pels danys i lesions que aquests animals puguin provocar a les persones i a altres animals i, en tot cas, no inferior a 150.253 euros i que inclogui les dades d’identificació de l’animal.
  • – Identificar-los electrònicament amb un microxip homologat de forma indeleble i proveir-se del document sanitari corresponent, de forma prèvia a la inscripció en el Registre municipal.
  • – Qualsevol variació de les dades que figuren a la llicència ha de ser comunicada pel seu titular en el termini de 15 dies.Quina documentació cal per obtenir la llicència especial?
  • – Còpia de l’ingrés bancari corresponent a la taxa per a la tramitació administrativa d’atorgament i renovació de la llicència per a la tinença i conducció de gossos potencialment perillosos (Art. 6.3 i epígraf 2 de l’Ordenança Fiscal 3.7 de l’Ajuntament de Barcelona).
  • – Fotocòpia del DNI, passaport o carnet de conduir.
  • – Declaració jurada de no haver estat sancionat per infraccions greus o molt greus.
  • – Certificat de capacitat física i aptitud psicològica.
  • – Certificat d’antecedents penals.
  • – Còpia de la pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil que inclogui les dades d’identificació de l’animal i amb una cobertura per danys a tercers no inferior a 150.253 euros.
  • – Còpia del rebut acreditatiu del pagament de la pòlissa de l’assegurança de responsabilitat civil.
  • – Còpia de l’imprès d’autoliquidació per a la inscripció en el Registre Censal d’animals de companyia
  • – Acreditació de la identificació de l’animal mitjançant el microxip

Tramitació de la llicència

Els impresos per a la sol·licitud de la llicència per a la tinença i conducció de gossos potencialment perillosos es poden recollir a:

  • – Oficines d’atenció al ciutadà dels Districtes.
  • – Registre general de l’Ajuntament. Plaça Sant Miquel, 4
  • – Es pot sol·licitar informació trucant al 010

Una vegada omplerta i signada aquesta sol·licitud, l’haureu de lliurar conjuntament amb tota la documentació requerida a:

  • – Oficines d’atenció al ciutadà dels Districtes.
  • – Registre general de l’Ajuntament. Plaça Sant Miquel, 4.

Normes especials

A més de complir tots els requisits administratius, els amos dels gossos de races potencialment perilloses han de complir també amb unes normes més estrictes:

  • – Els gossos han d’anar sempre lligats amb corretja o cadena sense que ocasionin lesions a l’animal i dur el morrió col·locat.
  • – No els poden portar menors de divuit anys.
  • – No es pot dur més d’un gos potencialment perillós per persona.

Les sancions

Les sancions per incomplir aquests requisits s’han endurit en la nova ordenança.

  • – Es considera una infracció molt greu abandonar un animal d’aquestes característiques o no tenir la llicència pertinent. Aquests incompliments es poden pagar amb multes d’entre 1.502,53 i 30.050,60 euros.
  • – Es considera infracció greu que l’animal s’escapi, no dur-lo identificat o no haver-lo registrat, així com no tenir l’assegurança necessària o passejar-lo incomplint el fixa l’ordenança. Aquests incompliments es paguen amb sancions d’entre 150,25 i 1.502,53 euros.
  • – Es considera infracció lleu dur-los amb corretges que tinguin més de dos metres o portar-ne més d’un per persona. També es considera infracció lleu que qui porti el gos encara no hagi complert els 18 anys. Aquests incompliments se sancionen amb multes d’entre 60,10 i 150,25 euros.

Només un terç de les cases rurals accepten gossos

Les cases rurals accepten mascotes a Espanya? Segons un estudi fet pel portal de reserves tuscasasrurales.com, el 36% de cases rurals a Espanya accepten mascotes, sent Andalusia (45,9%) la comunitat més pet-friendly del país.

A més de Andalusia, les comunitats que compten amb un major percentatge d’allotjaments rurals que admeten mascotes són Castella La-Manxa, amb un 45,7%, la Regió de Múrcia (44,1%), la Comunitat de Madrid (43,5 %) i Catalunya (42,3%).

A l’altre extrem, les comunitats autònomes amb menys oferta d’allotjaments pet-friendly són les Illes Balears, que compten amb un 22,7% de cases rurals que accepten mascotes, País Basc (24,3%) i Astúries (26,2 %).

Si ho analitzem per províncies, Almeria (58,4%), Barcelona (55,4%), Toledo (52,1%), Albacete (48,4%) i Còrdova (48,1%) són les províncies més ‘ pet-friendly ‘de l’Estat en aquest àmbit.

En canvi, les províncies que menys oferta d’allotjaments ofereixen són Biscaia (13%), Santa Cruz de Tenerife (18,5%), Balears (22,7%), Ourense (27,2%) i Guipúscoa ( 28,4%).

El portal de cases rurals tuscasasrurales.com ha indicat a més en el seu comunicat que més del 50% dels propietaris de mascotes declara viatjar amb elles quan realitza turisme rural i gairebé el 30% tria la seva destinació en funció de si admeten mascotes.

Com ja vam explicar en un article anterior, el turisme dog friendly a Espanya està encara a la cua d’Europa. Queda molt per fer, i si els propietaris de mascotes de mobilitzen, tot és possible!

El primer dia amb el meu gos

La primera nit no serà fàcil, però cada dia tot millorarà. Et cal paciència, temps i amor per oferir. Ell et recompensarà i abans que te n’adonis, t’haurà robat el cor. Des d’Animalados et donem alguns consells per fer més fàcil la convivència dels primers dies:

Preparatius previs
El millor moment per adoptar un gos és poc abans que comencis unes bones vacances, de manera que puguis garantir que durant els primers dies –que són de gran importància- tindràs prou temps per passar amb ell.
Abans que el teu gos adoptat arribi a casa, hauràs de preparar-li un raconet tranquil per a què descansi i dormi, i un altre on estiguin els recipients per l’aigua i el menjar en un espai diferent on dormirà. Ensenya-li on són quan entris per la porta amb ell.
També pots preparar algunes joguines, però evita aquelles que siguin de plàstic tou perquè és molt fàcil que, a base de mossegar-les, les pugui trencar i empassar-se algun tros.

Un cop entra a casa
En el moment d’arribar a casa es mostrarà nerviós i perdut pel canvi d’ambient però ràpidament tindràs la sensació que porta amb tu tota la vida. Recorda que els gossos que han estat abandonats ja saben el que és viure en una casa i això els permet adaptar-se més ràpidament. Aquest procés serà més difícil si adoptes un cadell.
Pel que fa a l’alimentació, manté la que rebia a la gossera i ves canviant-la gradualment, seguint les indicacions dels cuidadors de la protectora o del veterinari.
Durant els primers dies convé que el deixis tranquil per a què es vagi adaptant amb naturalitat a la seva nova llar. No comencis de seguida a convidar a tots els teus familiars i amics a que coneguin la teva nova mascota. Que ho facin de manera esglaonada.
Quan sortiu a passejar porta’l subjecte amb la corretja i si el vols deixar deslligat, fes-ho en un lloc tancat. Pensa que estarà confós i insegur durant els primers dies perquè no coneix el seu nou entorn i es podria escapar.
Per si això últim et passés, és convenient que escriguis el teu telèfon a la xapa identificativa o en el collar perquè et puguin localitzar quan el trobin.

La primera nit
És convenient que el gos passi la primera nit al lloc on vols que dormi sempre. Si és fora de la teva habitació ja et pots preparar psicològicament perquè el sentiràs plorar. El gos et trobarà a faltar. Tenen una gran necessitat de contacte. Es recomana que no es facin cas d’aquests primers plors, ja que si el vas a veure li estaràs transmeten la idea que si plora o borda aconsegueix el que vol. Assegurat que el gos té un lloc on dormir confortable, que té aigua i que no passa fred ni calor i mentalitzat que si el sents plorar, no li està passant res. Pots deixar-li alguna peça de roba amb la teva olor per tranquil·litzar-lo.
Un altre mètode més lent però menys traumàtic per al gos és deixar-lo dormir a la habitació però evitant que pugi al llit. I, a poc a poc, anar allunyant el seu llit del teu, perquè es vagi acostumant a dormir sol.

ARTICLES QUE ET PODEN INTERESSAR

Quin gos he d’adoptar?

Les sis preguntes que cal fer-se abans de tenir un gos

 

 

Sant Joan i gossos: una relació explosiva

La festa del solstici d’estiu, plena de petards i coets, pot ser un calvari per alguns gossos

Sant Joan i gossos, una relació difícil. La revetlla de Sant Joan és una nit plena de petards, i aquesta explosió de soroll amb què rebem l’estiu no agrada a tots els animals, sobretot a aquells que no estan acostumats als sorolls forts, siguin del tipus que siguin. La millor recomanació que us podem fer des de Tincungos és consultar amb el vostre veterinari de confiança, però per als que encara no ho heu fet us donem algunes indicacions que, com veureu, en els casos més greus, sempre passen per anar a veure un professional.

Molts gossos tenen por o fòbia als petards. No estan acostumats a sorolls tan forts i la seva reacció és amagar-se, estar inquiets o bordar. El millor per a ells és buscar-los la zona més tranquil·la de la casa o el lloc on estigueu, i deixar que passin la nit allà. És recomanable que no entreu a l’habitació a fer-los carícies ni a calmar-los amb paraules suaus, perquè encara que no us ho sembli, esteu reforçant la seva actitud poruga.

En casos greus, en què els gossos manifestin la por de forma molt forta, amb tremolors, plors i aïllaments que duren passada la nit de Sant Joan, sí que pot ser aconsellable administrar algun tranquil·litzant. Però aquest recurs està condicionat sempre a una visita al veterinari. És molt important, abans de receptar un fàrmac fer un examen de salut al gos, i sempre ha de ser un facultatiu el que decideixi el tipus de fàrmac i la dosi que li convé a cada animal.

Habituació al soroll des de cadells

Per evitar que els gossos passin una mala nit de Sant Joan, el millor és habituar-los des de ben cadells a conviure amb sorolls forts, de forma progressiva. És oportú fer-ho tenint en compte que els animals també poden tenir por a altres sorolls forts, com els trons en dies de tempesta o els motors dels cotxes a la ciutat.

Des de petits, és recomanable exposar els gossos a sorolls de forma progressiva i relacionar-los amb ambients o activitats agradables perquè, d’alguna manera, els animals entenguin que no passa res negatiu per a ells. Un exercici que funciona bastant bé és fer explotar globus a prop dels cadells quan aquests estan menjant. Comprovar que no passa res i que ells segueixen menjant els predisposa a no espantar-se quan senten un soroll fort.