Què fer amb el teu gos quan marxes de vacances?

S’apropen les vacances i són moltes les persones que aprofiten els dies de festa a la feina per fugir de la monotonia de la rutina. Però què passa quan vols viatjar i no saps què fer amb el teu animal de companyia … A Animalados t’oferim les opcions més eficaces per garantir el benestar del teu pelut durant la teva absència.

Viatja acompanyat del teu animal de companyia

La primera opció que hem de remenar és la de viatjar acompanyats del nostre gos. Si el mitjà de transport que utilitzarem és el cotxe, la DGT indica que els gossos grans hauran d’anar al maleter amb un transportí, mentre que els gossos de mida més petita aniran millor al terra del vehicle. Cal tenir en compte que els gossos, igual que les persones, necessiten parar durant el viatge, per la qual cosa es recomana una aturada cada dues hores. En aquest article podràs conèixer tots els consells sobre com viatjar en cotxe amb el teu pelut.

Si la intenció és la de viatjar amb el teu gos en vaixell, avió, bus o tren també hauràs de tenir en compte una sèrie de peculiaritats en funció del mitjà de transport que es triï. En aquest enllaç podràs trobar totes les indicacions pertinents per a transportar-te amb el teu col·lega sense cap tipus de problema.

El segon aspecte a tenir en compte quan vols viatjar al costat del teu animal de companyia és escollir un lloc adequat on allotjar-te. Per a això hauràs de buscar un hotel, un càmping o casa rural fet a mida per als animals. Per sort, cada vegada hi ha més varietat d’ofertes per poder anar de vacances amb el gos. Aquí podràs consultar tota la informació necessària sobre els allotjaments per a gossos.

Amb el tema del transport i l’allotjament solucionat ja només et queda garantir l’accessibilitat dels peluts als diferents llocs que vulguis visitar. En aquest sentit cal tenir en compte que l’accessibilitat dels animals està a l’ordre del dia a la majoria de països d’Europa. A més pots sondejar la possibilitat d’acudir als establiments “Pet friendly”, uns llocs en què els animals seran rebuts molt gratament.

Sens dubte aquesta seria l’opció més recomanada per assegurar-se el benestar del can. El gos és l’animal de companyia que més dependència té de l’ésser humà amb el qual conviu. Tot i que el viatge sense l’animal fos tan sols al llarg d’un cap de setmana, el pelut viuria una situació molt amarga, amb una sensació molt propera a la de l’abandonament.

Deixa al teu pelut amb familiars o amics

Si no pots viatjar amb el teu gos sempre tens com a opció vàlida la de deixar l’animal amb algun familiar o amic. L’ideal en aquests casos és que el pelut pugui allotjar-se a la casa d’alguna persona que ja coneix, així segur que se sentirà molt més còmode.

D’altra banda, és molt important que durant l’estada del pelut a la casa del familiar o amic vagi acompanyat per tots els seus estris: aliments, joguines, menjadors … En la mesura del possible l’animal ha de sentir-se en el mateix ambient que la seva llar original.

Finalment, i no menys important, cal assegurar-se de la voluntat i responsabilitat del familiar o amic que es faci càrrec del gos. La persona en qüestió ha d’acceptar la recepció de l’animal amb il·lusió, mai deixis al teu pelut amb algú que no té estima pels animals o que li suposa un contratemps la presència d’un gos a casa seva.

Consulta la disponibilitat de la teva veterinari

Si no saps què fer amb el teu gos quan vols fer una escapada durant les vacances pots posar-te en contacte amb el teu veterinari. Alguns d’aquests treballadors ofereixen la possibilitat de fer-se càrrec dels animals de companyia durant alguns dies.

En aquests casos, cal tenir en compte que el funcionament d’una clínica veterinària no és el mateix que el d’una residència o llar d’infants per a animals. El més normal és que l’animal romangui en una gàbia o en un espai reduït al llarg de la seva estada al costat del veterinari.

Guarderies per a gossos

Les guarderies per a gossos és una de les millors opcions per al benestar dels gossos. Es tracta d’un espai on podràs deixar l’animal de forma temporal. La principal diferència respecte a l’opció del veterinari és que el teu col·lega podrà estar fora d’una gàbia i podrà relacionar-se amb altres animals.

També hi ha l’opció d’una residència canina, però en aquests llocs els gossos tenen una gàbia com habitació i tenen certs moments concrets en què poden sortir al pati. A les guarderies, els cans estan permanentment lliures per jugar, córrer, descansar …

Abans de deixar el teu gos a una guarderia assegura’t de les prestacions del lloc escollit. Aquests espais han de tenir uns professionals qualificats amb coneixements canins. Alhora han de tenir un espai ampli tant exterior com interior. Finalment, comprova que l’escola bressol escollida compta amb un servei veterinari pel que pugui passar.

L’opció de la guarderia canina sens dubte és una opció molt correcta per deixar al pelut. Cada vegada hi ha més ciutats amb aquest tipus de serveis dirigits al benestar de l’animal i dels propietaris. Com a aspecte negatiu, cal dir que òbviament és l’opció menys econòmica de totes.

 

 

Els millors consells perquè els gossos puguin combatre el fred

Ens trobem immersos en les setmanes més fredes de l’any. La baixada de les temperatures afecta els humans … i també els gossos. Per tant, és important conèixer quines mesures hem de tenir en compte amb els canins durant l’època hivernal. Des d’Animalados hem parlat amb Ignacio Moral, veterinari de Clinivet, qui ens ha ofert alguns dels consells més importants a tenir en compte per garantir el millor benestar possible dels animals durant aquesta època de l’any.

Evitar els canvis bruscos de temperatura

Per començar, cal trencar amb el mite que assegura que els gossos, pel seu tipus de pell coberta de pèl, són poc sensibles al fred. La realitat és que els animals domèstics s’han adaptat a la calor de les calefaccions de les llars, de manera que han perdut part de la seva resistència a les baixes temperatures. Per aquest motiu, un dels punts crítics a tenir en compte de cara a la salut de l’animal és evitar el canvi brusc de les temperatures. Passar del clima calent de casa amb la calefacció al fred del carrer pot provocar refredats de coll i nas en els peluts.

Considerar la mida i la raça de l’animal

Cal tenir en compte que la resistència a les baixes temperatures per part dels gossos està relacionada amb la raça i la mida de l’animal. Els gossos xatos i de morro curt estan més predisposats al fred. La seva fisonomia natural fa que siguin menys eficients a l’hora d’escalfar l’aire que inspiren pel nas, per tant, freqüentment respiren per la boca augmentant així les possibilitats de patir un refredat.

Alhora, els gossos de poc pes i pèl curt també estan més exposats a les baixes temperatures, ja que la seva superfície corporal és exponencialment més gran en els grans i perden més calor per convecció. Per contra, els gossos nòrdics, de mantell llarg i diverses capes, són molt poc fredolics i pateixen menys al llarg de l’època hivernal.

Els cadells i els gossos grans estan més exposats al fred

L’edat dels animals és un element a tenir molt en compte per conèixer la resistència dels gossos contra les temperatures baixes. Els cadells i els gossos en edat més avançada són éssers vius que tenen alterat el centre termoregulador que s’allotja en el cervell, i per conseqüència, no són tan eficients amb el manteniment de la seva temperatura corporal. Un dels remeis més eficaços per a aquests col·lectius és vestir a l’animal amb alguna peça de roba. Ara bé, dins de casa és millor no vestir l’animal ni tenir-lo a prop de les calefaccions.

Els animals amb mal estat de salut són més vulnerables a les temperatures baixes

L’estat de salut de l’animal és un altre dels factors a tenir en compte per conèixer el grau de resistència del gos cap al fred. La deshidratació que acompanya múltiples malalties agudes i cròniques disminueix la temperatura corporal. Algunes malalties com ara l’hipotiroïdisme, poden provocar un descens considerable en la temperatura del caní i com a conseqüència que aquest tingui una major vulnerabilitat a les baixes temperatures. Una de les solucions pels gossos amb un estat de salut baix és augmentar una mica la quantitat de calories en la seva dieta durant els mesos freds, sobretot en gossos que viuen i dormen a l’exterior.

Els gossos, de la mateixa manera que les persones, necessiten unes cures específiques per a defensar-se de les baixes temperatures. Un gos amb fred no és un gos feliç. Ja hem vist que hi ha animals que s’adapten millor i més ràpid al fred que d’altres. Esperem que tothom segueixi els consells de l’Ignacio Moral i Clinivet i puguem passar un hivern lliure de refredats.

Quin gos he d’adoptar?

Si ja t’has fet les 6 preguntes que cal fer-se abans de tenir un gos i t’has decidit per adoptar-lo, ara toca el torn de saber: Quin gos he d’adoptar?

No és gens fàcil escollir el gos que cal adoptar. Cal tenir en compte diferents criteris per fer una elecció encertada i, evidentment, deixar-se aconsellar per les protectores o gosseres. Des d’Animalados et donem alguns consells.

Adopto un cadell o un gos adult?

L’elecció entre adoptar un cadell o un gos adult vindrà marcada pel lloc on vivim, el nostre estil de vida, el temps lliure de què disposem i la nostra experiència amb gossos. La pregunta clau que ens hem de fer és: què li pots oferir tu a ell i ell a tu?

No vagis a la gossera o al refugi amb una idea preconcebuda. Deixa’t assessorar abans per un veterinari, pels propietaris de gossos de la raça que t’agrada que coneguis i pels propis cuidadors del lloc on adoptaràs el teu animal de companyia.

El principal avantatge d’adoptar un cadell és que podràs veure’l créixer i adaptar el seu comportament a la teva manera de ser i de viure. Seguiràs dia a dia el seu desenvolupament i podràs corregir qualsevol mal hàbit que presenti.

Els cadells aprenen ràpid però durant els primers mesos de vida s’ha d’estar molt pendent d’ells –fan les seves necessitats on volen i ho mosseguen tot- ja que requereixen especial atenció per anar modificant la seva conducta i el seu caràcter. Això exigeix al propietari dues coses: molts de temps i paciència. I no tothom en té: sobretot, de temps.

Si no tens coneixements sobre gossos, hauràs de recórrer a un especialista per tal que et digui com educar-lo. Això significarà una despesa més que s’afegirà a les habituals dels primers mesos de vida d’un gosset: veterinari, vacunacions, desparasitació, esterilització…

Adoptar un gos adult en una gossera significa, per sobre de tot, donar una nova oportunitat a un animal que ha estat abandonat i vol tornar a tenir una llar on rebre l’estima dels humans. Els gossos que han passat per aquest mal tràngol saben agrair-ho i estableixen ben aviat una relació estreta amb el seu nou company.

Si no temps molt de temps lliure i coneixes poques coses dels gossos, és la millor opció. Tindràs al mateix moment de l’adopció un gos amb el seu tamany definitiu, ben ensinistrat i amb el caràcter ja desenvolupat. Sabrem per endavant si és un gos nerviós o tranquil.

Amb un gos adult, podràs adaptar millor l’elecció de l’animal a la teva manera de ser.
Per a propietaris amb poca experiència amb gossos o persones grans, un gos adult sempre és millor. T’evitaràs les ‘baralles’ que es tenen amb els cadells per ensinistrar-los. Un gos adult s’adaptarà a la nova llar sense que pràcticament es noti.

Els principals inconvenients d’adoptar un gos adult tenen a veure amb què no coneixem el seu passat i poden aparèixer problemes que convindrà modificar o corregir, o temors que necessitaran rehabilitació.
L’aprenentatge d’un gos adult és més lent que el d’un cadell per la qual cosa pots necessitar una mica més de temps per ensenyar-li pautes de comportament adequades o de noves.

Gossos mestissos o de raça?

Trobar un gos de raça a una gossera o al refugi d’una protectora no és el més habitual. La majoria de gossos que hi ha són mestissos: animals que gaudeixen d’una millor salut i temperament. A més, tot i que les característiques de les diferents races de gos estan ben definides, això no vol dir que tots els exemplars d’una mateixa raça siguin iguals en quan al temperament. Dependrà de l’educació que li donis o hagi rebut.

A més, si vols un gos original i irrepetible, és millor que adoptis un gos fruit d’una barreja de races. N’hi haurà pocs com ell. L’únic inconvenient que pots trobar si adoptes un cadell és que no sabràs amb seguretat com seran físicament quan siguin adults.

De tant en tant arriben gossos de raça a les protectores,per la qual cosa bastarà que els demanis que t’avisin en cas de que hi hagi un ingrés. Segurament, no seràs l’únic interessat en aquell gos així que tampoc és segur que te’l puguis quedar.

Evidentment, adquirir un gos de raça en una tenda surt molt més car –a banda de l’inconvenient que significa el no saber les condicions en les que el gos ha passat els seus primers mesos de vida- que no a una protectora d’animals. I des de Tincungos mai no ens cansarem de repetir que si estimes els animals, la millor opció és sempre adoptar.

Si estàs entossudit en tenir-ne un gos de raça, t’aconsellem que hi vagis a un criador fiable de la raça que vols i que comprovis les instal·lacions en les que viu el cadell i si està amb la seva mare i els seus companys de camada.

Quin gos em convé més?

Ja hem dit anteriorment que en el moment de pensar quin gos volem adoptar, hem de tenir en compte alguns elements com el lloc on vius, si vius amb nens, si ets una persona molt activa, la teva edat…

Les protectores tindran en compte tots aquest elements per oferir-te l’exemplar que millor s’adapti al teu estil de vida i que a la vegada també pugui gaudir de la teva manera de ser.

La idea de que si vius en un pis petit hauràs d’adoptar un gos petit no és del tot encertada si per exemple ets una persona que no té gaire temps lliure per dedicar-li a la teva mascota. Els gossos petits són més moguts i requereixen que els treguin a passejar més vegades del normal per a que es descongestionin. Un gos de tamany gran que no sigui gaire actiu pot viure perfectament en un habitatge no gaire gran.

Un gos per a una casa amb nens

Si a casa teva hi viuen nens petits hauràs d’adoptar un gos amb un temperament tranquil, que no sigui dominant, per evitar els gelos quan els nens li agafin les seves joguines; ni territorial per quan les criatures envaeixin el seu espai.

Haurà de ser un gos pacient i que li agradi que juguin amb ell. Les races que més reuneixen aquestes característiques són el llaurador, el boxer, el golden retriever, el collie o el llebrer espanyol, si vols tenir un gos gran. Si prefereixes un gos petit, el beagle, l’schnauzer o el carlí són les que millor s’adapten als nens.

Un gos per a una casa amb ancians

Un gos pot ser un company ideal per a les persones grans ja que a més de fer-los companyia i obligar-los a fer una mica d’exercici quan els treuen a passejar, se’ls pot ensinistrar perquè facin petites tasques com agafar un objecte que hagi caigut al terra o prémer un botó.

Han de ser exemplars madurs -de quatre o més anys-, tranquils i melindrosos i que no necessitin passejar gaire. Si vols un gos de raça que s’adapti a aquestes característiques pots adoptar un sussex spaniel, un english toy spaniel, un bulldog o un terrier yorkshire.

Aquestes races també són apropiades per a persones tranquil·les o sedentàries que tenen prou amb donar petits passejos acompanyats de la seva mascota.

En aquest enllaç de Perros.com podràs consultar les característiques físiques i psicològiques de les races que t’acabem de comentar i d’altres per a què sàpigues quines s’adapten millor a tu.

Portar el nostre gat a un centre veterinari expert en felins: la millor opció

Avui cada vegada són més les persones que tracten els seus gats com un membre més de la família. Quan el nostre estimat gat emmalalteix, som molts els que ens trobem amb l’emergència d’ haver-lo de portar a un veterinari. A vegades, si és una urgència, no hi ha temps d’informar-se sobre el centre més apropiat. Per això és molt important tenir previst un centre de confiança amb antelació, haver-se informat sobre les instal·lacions, especialitats, tractaments, equip tècnic, i tota la informació possible per quan sigui necessària la visita.

En aquest sentit és molt recomanable portar els nostres estimats gats a un centre especialista en medicina felina. Pels gats, és molt estressant anar a la consulta del veterinari i encara que se’ls pot entrenar per a la visita, on millor pot trobar-se un gat espantat és en un lloc en què no hi ha xoc d’olors, estrès d’altres animals o sorolls. En els centres felins, podem estar segurs, que tant en la consulta com a la zona d’ingrés, que el nostre gat estarà en una gàbia especialment dissenyada per a gats, en la qual no es pot embrutar el menjar amb sorra, i en la que es mantindrà net i sec, apartat d’altres animals, aïllat de sorolls estressants. L’aïllament de sorolls, juntament amb el nivell de llum i les olors són molt importants en la reducció d’estrès a la clínica. La reducció d’estrès en els centres felins és molt notable, tant en el maneig, ja que són experts, com en tot el recinte on només tracten gats. Els gats que pateixen malalties infeccioses són tractats en instal·lacions a part, amb totes les mesures de seguretat.

Els veterinaris experts en medicina felina només tracten gats i en aquest sentit són més especialistes en malalties felines, en el tractament a gats durant la visita i les proves. Per exemple, pels gats les ecografies són molt estressants: el soroll de la màquina d’afaitar elèctrica, la sensació estranya a l’abdomen, el gel fred i amb alcohol (tòxic per inhalació). El soroll de la màquina que els talla el cabell i la consegüent aplicació del gel fred amb alcohol sobre el ventre és una sensació molt estressant pel gat, mai coneguda per ell fins a aquest moment. És per això que els protocols d’ecografies abdominals es fan amb sedació perquè resulten molt estressants. I aquí, és el propietari qui ha d’estar ben informat que una sedació comporta risc. Alguns centres felins fan les ecografies sense sedació, amb poca llum i sense rapar l’abdomen, amb el gat de peu a quatre potes, tenint la màxima cura en no causar estrès i prenent tot el temps necessari que necessita el gat per fer l’ecografia.

Tim, el gat de les fotos, va ser tractat en un centre felí d’una colangitis. Se li va realitzar ecografia sense rapat ni gel per obtenir diagnòstic per imatge, i afortunadament, va començar a menjar després de tres dies d’ingrés, i no se li va haver de posar sonda esofàgica. En un centre de medicina felina totes les proves que han de realitzar-se a un gat tenen menor impacte d’estrès.

Avui comencen a despuntar els centres felins que tracten els gats com gats que són, és a dir, segons el seu comportament. No tenen pressa per fer l’ecografia i la fan amb el gat a quatre potes, sense sedació, és clar que sempre que sigui possible. El tractament del gat per veterinaris experts en felins és molt suau i té en compte l’etologia i les emocions del gat en cada moment. En un centre felí, amb tota seguretat, el nostre gat serà tractat com el gat que és.

Un dia, tard o d’hora, el nostre gatet haurà d’anar a la consulta veterinària, i és per això que més val estar previngut i tenir el nostre centre felí de referència contactat, ja que és on podem tenir la seguretat que el nostre gat serà tractat per experts en felins.

TTTouch: Només per professionals

 

Embolicar al teu gos amb benes no resoldrà les seves pors. De fet, pot ser molt perjudicial. “L’ús de teles que comprimeixin paquets musculars, nerviosos o sanguinis pot generar hipòxia, anòxia, inflamació o fins i tot gangrena” ens recorden els professionals sanitaris interespècie. El que benintencionadament s’ofereix com una forma de contenció pot ser l’origen d’un problema més gran. Ens trobem davant el conegut “és pitjor el remei que la malaltia”.

Per les xarxes ha proliferat una informació totalment falsa basada en una experiència que durant dècades, i portada per experts, ha demostrat la seva utilitat. Però el que circula i es difon és una perillosa versió adulterada. De la mateixa manera que ningú amb seny aplicaria un guix corrector a una persona amb una fractura o administraria una medicació intramuscular sense el coneixement mèdic apropiat, ningú hauria de fer del seu gos una mòmia.

Les celebracions nadalenques en alguns municipis es celebren amb pirotècnia, que genera molta por en alguns gossos. No comptem amb xifres fiables sobre els cans afectats per aquest malestar, que es manifesta de moltes maneres, però sempre resulta preocupant. Fugides, tremolors, permanència en amagatalls, inapetència, micció involuntària, empobriment de la socialització i ganes de joc, la por davant els estrèpits sorprenents acaba afectant no només al gos sinó que condiciona a la família que l’acull. No són poques les empreses farmacèutiques que ofereixen sedants de diferent naturalesa que per fer més suportables aquestes dates. Tampoc escassegen els remeis casolans que s’ofereixen com a panacea encara sense supervisió d’experts.

Això ha passat amb el Tellington Touch, una tècnica d’origen anglosaxó que va molt més de la col·locació d’unes benes o d’una aproximació invasiva a animals temorosos. El Tellington Touch té un com, un perquè, un on, un quan i un què i tots aquests factors només els pot identificar un expert. No hi ha tutorial on line que pugui substituir la formació, la capacitat, l’actitud i el talent d’una persona apta per al TTTouch. Com es va poder comprovar, a Barcelona el 2012, de la mà de Sarah Fisher l’hereva directa del talent desenvolupat per la creadora, Linda Tellington, “fins i tot els tallers amb les mestres només serveixen per conèixer el seu ús, no per desenvolupar-lo”.

“He vist canvis de comportament increïbles gràcies al mètode, però va més enllà d’una tècnica, és una actitud” això comenta Shiona Herder una alumna avantatjada del mètode.

Sarah Fisher és una referent indiscutible i també una celebritat al Regne Unit. Ha treballat amb individus d’espècies molt diferents, però mai ho ha fet ràpidament, ni ultrapassant els límits imposats per l’animal. Tortugues, cavalls, gats, ratolins i per descomptat gossos han après a confiar gràcies a una eina molt subtil i molt poc imitable en la seva profunditat.

Des de referents originals del TTTouch ens arriba la petició que difonguem la necessitat de ser prudents a l’hora d’aproximar-nos i d’incorporar el mètode, que desconfiem de les xerrades i tallers exprés i que no compliquem la por inicial del nostre company amb un absurd, de vegades fins i tot nefast, vestit de mòmia.