Una tortuga babaua pon ous per primera vegada en una platja de Barcelona

Una tortuga babaua ha fet un niu amb setanta-set ous a la platja de la Mar Bella, a Barcelona. La Fundació CRAM s’encarregarà que la posada es culmini de manera satisfactòria.

Durant la matinada del 16 de juliol quatre joves es trobaven a la platja de la Mar Bella quan de sobte es van trobar amb una tortuga babaua sobre la sorra: “Estava a la platja amb tres amics, era la 1:30h de la matinada quan vam començar a escoltar uns sorolls en les tanques que teníem al costat, quan ens vam acostar vam veure que era una tortuga”, ens explica Mar Balseiro, una de les persones protagonistes, en declaracions per Animalados.

“La tortuga semblava atrapada. Vam veure les petjades de l’animal al voltant de les tanques i semblava una mica perduda. Mai ens havíem trobat davant d’aquesta situació, així que finalment vam decidir entre tots tornar la tortuga a l’aigua. Mentre la retornàvem vam gravar-ho tot amb el mòbil i vam pujar les imatges a les xarxes socials”, ens detalla Mar Balseiro.

Després de pujar el vídeo de la tortuga babaua a les xarxes socials, ràpidament el CRAM es va posar en contacte amb Mar Balseiro: “Els vam facilitar a la fundació la ubicació exacta d’on havíem trobat la tortuga. Vam acompanyar el CRAM al lloc concret perquè volien comprovar si l’animal havia post ous a la zona. Finalment van trobar un niu amb la posta d’ous de la tortuga”.

El grup de voluntaris de la Fundació CRAM que es va dirigir a la platja de la Mar Bella va trobar a mig metre per sota de la sorra un total de setanta-set ous. És la primera vegada que aquesta espècie de tortuga (família Cheloniidae, un tipus de tortuga marina) fa un niu d’ous a Barcelona.

La Fundació CRAM, una entitat dedicada a la protecció del medi marí i de les espècies que l’habiten, s’ha quedat amb disset dels setanta-set ous per assegurar la posada, mentre que la resta dels ous han estat habilitats uns metres més endins del lloc concret en què van ser trobats perquè així estiguin més protegits. El niu estarà vigilat les 24 hores del dia per un equip del CRAM fins que en uns dos mesos neixin les cries.

La posta d’ous de tortuga babaua a les costes del Mediterrani Occidental és cada vegada més comuna, de manera que cal tenir especial atenció a la presència d’aquests animals a la sorra de les platges. En el suposat cas que algú es trobi amb una tortuga, ha d’evitar enfocar-la amb llum, no tocar l’animal, no fer fotos amb flash, no fer soroll i trucar al 112.

Imatges cedides per Mar Balseiro

La lluita per la vida de dos gossos abandonats

Una parella acull a casa seva dos gossos abandonats que intenten recuperar-se 

La Misae i l’Hiroshi ja coneixen perfectament les dues cares de la moneda. Els seus primers anys de vida van ser un infern. Estaven tancats, juntament amb un altre gos, en un espai minúscul al camp de Tarragona. Desatesos, bruts, prims, malalts… abandonats. Un ciclista que passava per allà en ple mes d’agost de l’any passat, els va sentir plorar i es va aturar. Va veure que els plors venien d’una mena de pou soterrat i tapiat amb una planxa de ferro. Va avisar als Mossos d’Esquadra i quan es van presentar, van trencar el cadenat i es van trobar tres gossos en molt males condicions. Un d’ells ja era mort, els altres dos supervivents literalment eren pell i ossos, extremadament bruts i espantats, en un espai tant fosc i petit que ni veien la llum del sol ni es podien moure gaire.

Els dos supervivents es van traslladar a una protectora de la zona que els hi va posar un nom per la nova vida que tot just començava: l’Hiroshi i laMisae. L’equip de la protectora sabia que tenia davant seu dos casos extrems en un estat més que lamentable, físicament desfets i anímicament anul·lats amb molt poques esperances de supervivència. Però van seguir lluitant per tirar-los endavant: analítiques, medicació, injeccions, cures de totes les ferides… La Misae i l’Hiroshi també van decidir seguir lluitant i intentar tirar endavant.

Una voluntària de la protectora, la Mònica, va començar a passejar a fora del recinte a la Misae, una gossa esquelètica i que caminava usant només les tres potes. La pota dreta posterior estava trencada i es va soldar malament en el maluc. “No anàvem massa lluny, però ella sempre estava disposada. A mig camí paràvem i li donava una mica de menjar,… i tornava al seu pati. Allí hi havia el seu company Hiroshi que no es deixava agafar”, recorda la Mònica.

Un dia, quan ja feia uns mesos que sortien a passejar totes dues, la Mònica va veure com l’Hiroshi s’alçava i movia la cua. Un sol cop. Només va durar un segon però la pista era clara: “M’estava dient: ‘vull sortir’”, explica la Mònica. A partir d’aquell dia, va començar a treure tots dos gossos, en dos torns. “Ell anava una mica més lent”. Segurament es tractava d’un gos que havia estat gran i fort, però que ara estava minvat a la mínima expressió, marcant tots els ossos i amb el pèl deslluït i pobre. “Tenia un caminar resignat i trist, amb el cap cot i la mirada al terra. Totes les forces que li quedaven les feia servir per mantenir-se amb vida”, diu la Mònica. Una altra parella, que visitava la protectora amb els seus dos fills, també treien a passejar pel pati de la infermeria els dos gossos, que tot i les noves atencions, no acabaven de guanyar pes.

La Mònica i el seu company van decidir endur-se’ls a casa. Tots dos perquè semblaven inseparables. La Protectora els va fer el contracte d’acollida, els van donar les instruccions i medicació per seguir el tractament a casa. La parella adoptant havia de fer-se càrrec del menjar. Els primer mesos van ser complicats perquè va costar trobar un pinso que els anés bé. Menjaven molt poquet i sovint. Tot i ser uns gossos acostumats a viure a l’exterior, sabien que havien de fer les seves necessitats al carrer i es comportaven sempre amb educació i respecte per tot, com si haguessin viscut a un pis tota la vida.

Malgrat tot, els dos gossos es troben sota tutela judicial, de manera que cal tenir una autorització per poder operar-los. “Aquesta situació ho dificulta i alenteix tot”, es queixa la Mònica. A més, és la protectora que ha de fer-se de totes les despeses, sense cap ajuda de l’administració. La medicació, les proves o les intervencions que ha calgut fer tant a la Misae com a l’Hiroshi són moltíssimes i, al final, la Mònica i la seva parella també se n’estan fent càrrec perquè la protectora no ho pot afrontar. I encara queden moltes intervencions pendents.

A poc a poc, amb una millor alimentació, amb carinyo i amb passejos a la muntanya, la Misae i el seu germà Hiroshi van començar a guanyar pes i van passar “de no moure’s, a fer el ventilador amb la cua”. En un sol mes la millora era espectacular. Amb el pas del temps, segons explica la Mònica, “van començar a mostrar efecte, a fer tombarelles i a jugar”. L’Hiroshi s’ha engreixat 25 kilos i la Misae 15. Tots dos segueixen resistint, amb l’ajuda de totes les bones persones que s’han anat trobant en aquesta nova etapa de la seva vida. Com a casa d’acollida, volen agrair la solidaritat d’amigues de lluita que han col·laborat econòmicament i d’amics que han estat des de l’inici disposats a donar un bon cop de mà. Als dos gossos, que per fi han conegut l’altra cara de la moneda, la de la bondat, també els queda pendent mantenir-se i seguir lluitant. Però als protagonistes d’aquesta història els ha costat molt arribar fins aquí i ningú es planteja rendir-se.

Fotos de l’Hiroshi i la Misae a l’actualitat (12/05/2020)

Hiroshi

Hiroshi i Misae

El conill europeu, una nova espècie en perill d’extinció

La Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) ha publicat que el conill europeu (Oryctolagus cuniculus) es troba en perill d’extinció. La població d’aquest animal s’ha reduït en un 70% a Espanya. Així, el mamífer passa a formar part de la Llista Vermella d’Espècies Amenaçades.

La UICN reconeix que el conill europeu és una espècie que es troba en una situació de vulnerabilitat, ja que “la densitat d’aquests animals ha disminuït a Espanya, Portugal i França de manera considerable des de 2008”. És la primera vegada que aquesta espècie passa a estar en perill d’extinció, de fet, segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, la situació d’aquests conills és molt semblant a la del linx ibèric.

La reducció del nombre d’exemplars de conills europeus es deu a les contínues pandèmies que pateixen. Malalties com la mixomatosi o el hemorràgic víric són la causa de prop de el 90% de les defuncions d’aquest tipus d’animals. Una altra causa de mort està relacionada amb l’agricultura intensiva, responsable de variar l’hàbitat propi de la supervivència dels conills.

Cal tenir en compte que el conill europeu és molt important per a la supervivència de moltes espècies silvestres. Animals com el linx ibèric o l’àguila imperial s’alimenten dels conills que habiten a les muntanyes, als camps o als boscos.

Davant d’aquesta situació, el Fons Mundial per a la Naturalesa ha demanat a l’Ministeri per a la Transició Ecològica i a el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació la posada en marxa d’un Grup de Treball per a la conservació conill europeu.

La història de l’àrea autogestionada per a gossos de Can Batlló

Diversos barris de Barcelona, ​​i segur que de moltes altres ciutats, troben a faltar zones espaioses on les persones puguin sortir a passejar amb els seus gossos. Zones on els gossos puguin córrer i divertir-se sense molestar aquells transeünts que passegen tranquil·lament pel carrer. Aquest problema ja no existeix per als veïns del barri de la Bordeta, ja que ells mateixos s’han encarregat d’habilitar una àrea autogestionada per a gossos.

En el present mes d’octubre es compleixen quatre anys de l’origen de l’àrea autogestionada per a gossos de Can Batlló. Per aquella època, un grup d’unes quinze persones del barri de la Bordeta va tenir la iniciativa de crear un espai perquè els gossos puguessin córrer i jugar en llibertat, i així posar fi a les constants queixes dels veïns.

Els veïns originaris d’aquesta idea van haver de demanar permís a la coordinadora del territori de Can Batlló, a qui li van preguntar sobre la possibilitat de construir un terreny tancat per tal de poder disposar d’un espai exclusiu per a gossos. Després d’una sèrie de reunions, els veïns van aconseguir el seu objectiu i van disposar d’un terreny obsolet situat a Can Batlló al costat de la zona d’aparcaments lliures.

Així, aquest grup de veïns de la Bordeta va començar a reciclar palets de fusta amb els quals va habilitar un recinte d’uns 800 metres, una zona amb l’espai suficient perquè els gossos puguin estar en llibertat sense molestar a ningú.

Alejandro Barrera és una de les persones que cada dia va amb el seu gos a aquesta zona autogestionada i ens explica les principals característiques del territori habilitat pels veïns de la Bordeta. “És un lloc amb molt espai perquè els gossos puguin córrer. A més, l’espai disposa d’una font amb aigua, diferents jocs per als gossos, plantes de decoració, papereres per dipositar els excrements i també té espais d’ombra per els dies més calorosos”.

Els veïns ens expliquen també la feina que realitzen per mantenir el terreny de la millor manera possible: “Nosaltres mateixos som els encarregats de la neteja, manteniment i millores de la zona. Quan creiem oportú que alguna cosa ha de canviar, ens reunim i decidim els canvis entre tots”.

D’altra banda, els veïns de la Bordeta valoren l’espai per a gossos de Can Batlló com un punt de trobada social. “A l’àrea podem deixar sol el gos sense tenir por de que surti corrent al carrer o es pugui perdre. Alhora, és un punt de trobada diari amb un grup persones i amics”.

Finalment, els veïns de l’àrea autogestionada de Can Batlló recomanen aquest tipus d’espais autogestionats, ara bé, adverteixen de la necessitat d’una implicació per part de tots: “És important que hi hagi persones implicades amb l’espai. Entre totes les persones de l’àrea cal perfilar unes normes per a una convivència correcta i un bon manteniment de la zona”.

AnimaNaturalis alerta de l’increment de bous embolats a les festes de Catalunya

AnimaNaturalis ha realitzat una gran tasca d’investigació i ha pogut tenir accés per primera vegada a les dades oficials d’espectacles amb bous a Catalunya.

Aquest matí s’ha celebrat una roda de premsa davant de la Generalitat a la Plaça Sant Jaume on Aïda Gascón ha valorat la temporada de festes taurines a Catalunya. Les dades facilitades no conviden a l’optimisme ja que s’ha produït un notori increment d’espectacles amb bous embolats.

AnimaNaturalis xifra en 138 els bous embolats a Catalunya al llarg de l’any 2018, almenys un 10% més que el 2017. A Catalunya es fan uns 430 “correbous” cada any i AnimaNaturalis ja prepara una bateria de denúncies.

La via legal per posar fi a aquesta situació és inútil i sobre aquesta realitat ha fet referència Aïda Gascón, directora d’AnimaNaturalis: “Tenim una llei plena de buits legals que impossibilita que ajuntaments i penyes taurines siguin sancionades encara que incompleixin la normativa. La llei es va elaborar fa 8 anys a corre-cuita, ha arribat l’hora de revisar-la”, ha declarat Aïda.

Més bous embolats que mai

AnimaNaturalis ha estat present durant tot l’any a diferents poblacions on es realitzen “correbous” en les seves festes. L’organització porta des de 2012 revisant tots els programes de festes dels 28 municipis que celebren les seves festes amb “correbous”.

El nombre de bous embolats a Catalunya s’ha disparat. Deltebre i La Cava, per exemple, han organitzat aquest any per primera vegada concursos de bous embolats, quintuplicant així el nombre de braus en una mateixa nit a cada poble”, ha confessat Aïda Gascón.

Segons ha pogut saber AnimaNaturalis, Deltebre és el municipi que més ha incrementat el nombre de bous embolats al llarg del 2018, a falta que finalitzin algunes festes en els dies restants d’enguany. Dels 6 bous que van organitzar el 2014, el 2017 van pujar a 9 i aquest any a 16.

Els ajuntaments paguen la major part dels “correbous”

L’Ajuntament de Deltebre gasta 60.000 € cada any en festes amb bous ja sigui en festes majors, festes del barracó o la festivitat de Sant Miquel. Un altre exemple és Amposta, que ha mantingut el mateix nombre d’actes taurins que altres anys (37) i destina un pressupost de 75.000 €.

Només l’Ampolla ha reduït el pressupost municipal, reduint especialment les modalitats més polèmiques i al mateix temps més cares: de 6 bous embolats que van fer el 2017 i anys enrere, aquest any només n’han fet un.

La resta d’ajuntaments no publiquen els seus pressupostos anuals de les festes populars amb bous.

Manca de transparència

Catalunya no ofereix les dades oficials de les celebracions populars que han estat celebrats amb animals. Això demostra una manca de transparència que contrasta amb altres comunitats autònomes com Navarra o la Comunitat Valencina, on es publica una memòria amb totes les dades d’animals en festes populars.

AnimaNaturalis denuncia que el Govern no és transparent amb el nombre de festes autoritzades amb bous. La directora d’AnimaNaturalis porta molts anys demanant claredat i transparència al Govern, que finalment després de moltes pressions ha facilitat el nombre exacte d’espectacles taurins d’anys anteriors. “Gràcies a la pressió mediàtica per fi disposem de xifres oficials i són pitjor del que pensàvem”, ha anunciat Gascón.

Després de la lluita d’AnimaNaturalis s’ha tingut accés a les xifres oficials del Departament d’Interior, xifres que queden així: el 2016 es van organitzar un total de 424 espectacles amb bous, dels quals 122 van ser embolats i 47 capllaçats. L’any 2017 es van organitzar un total de 432 espectacles amb bous, dels quals 123 van ser embolats i 45 capllaçats. De moment, no hi ha xifres oficials del 2018.