Els secrets de les protectores contra els cops de calor

L’any passat des d’Animalados us vam oferir els consells bàsics per evitar els cops de calor als gossos. Marta Legido del COVB (Col·legi oficial del Col·legi de Barcelona) posava l’accent en la prevenció. Evitar les hores punta de la radiació solar, les passejades sobre el terra calent, no recloure als animals en habitacles metàl·lics com el cotxe, oferir aigua, no restringir la seva voluntat per triar el seu lloc de repòs i extremar les mesures recomanades quan el gos o gat és ancià, cadell, està malalt o té el morro xato.

Gabriel Bustillo veterinari expert en medicina de protectores que treballa a la Fundación Protectora d’animals d’Astúries aplaudeix tots aquests consells i afegeix “si veiem que efectivament les genives, estan morades, l’animal té una temperatura elevada i panteixa en l’excés cal valer-se d’un ventilador que mobilitzi l’aire. En cas que la mesura no faci efecte, cal procedir a traslladar-ho a un centre veterinari proper en un vehicle amb les finestretes obertes i ben subjecte. Una vegada allà el veterinari procedirà a solucionar el problema evitant complicacions intestinals, hepàtiques o neurològiques”. Aquestes declaracions del càntabre establert a Astúries les fa lluint una bonica jaqueta de màniga llarga assegurant que “al nord d’Espanya els cops de calor se circumscriuen a la imprudència de deixar els animals dins de vehicles estacionats i sense tenir en compte que tenen un efecte forn”. 

Carmen Manzano és la Presidenta de la Protectora de Màlaga i té al seu càrrec  més de mil animals:  660 gossos, 300 gats, 140 cases d’acollida i un munt de tortugues de florida entre altres espècies obliguen a prendre mesures extraordinàries contra la calor. “Posem tendals als patis, a les zones d’esbarjo, escampem aigua pel terra a més de les molt llamineres piscines a cada pati. Uns es banyen uns altres es conformen amb remullar-se les potes, l’important és que la seva estada sigui la millor possible faci fred o faci calor”.

Per acabar aquesta ronda de parlem amb Esther una de les responsables d’Adopcions del Refugio Escola Sofia una altra prestigiosa protectora andalusa, aquesta vegada propera a Sevilla: “Per atenuar les conseqüències de la calor als nostres gossos els oferim la possibilitat de banyar-se lliurement en tancs d’aigua quan tenim suficient personal que pot supervisar els jocs. Per a moments de repòs, on l’objectiu és descendir la temperatura general, tenim un sistema d’irrigació i aspersió controlada que mitjançant un control electrònic s’activa durant períodes de temps apropiats”.

Així doncs la calor en la seva justa mesura és agraïda i si no mitigada amb mesures tan simples com eficaces. Proveir d’aigua neta i fresca suficient – hi ha qui deixa que es fongui un glaçó cada certes hores en el seu interior- evitar la insolació, no impedir la lliure circulació dels animals perquè escullin el lloc més apropiat. Tallar-los el pèl augmenta la seva vulnerabilitat així que més que rapar-los, en un moment donat cal deixar que es mullin o refrescar-los nosaltres mateixos, oferir-los una manta refrigerant les quals guarden la frescor després d’un temps a la nevera i compartir amb ells el ventilador si és els hi ve de gust.

Emma Infante

Volem parcs dignes pels nostres gossos!

La promesa va arribar l’any 2014. L’Ajuntament de Barcelona es comprometia a fer grans àrees d’esbarjo a cada districte de la ciutat. Se n’havien de fer 11 en total. A canvi d’aquesta millora, els gossos de la ciutat ja no podrien anar sense lligar pels parcs i carrers de la capital catalana. D’aquells 11 parcs, no s’han estrenat ni la meitat. Mentre esperem, ja s’està sancionant a alguns amos dels gossos per portar-los sense lligar i, a més, no es renoven els minúsculs pipicans de la ciutat a l’espera de les grans àrees d’esbarjo.

Sabem que aquesta problemàtica no és exclusiva de Barcelona. Sabem que els gossos de moltes altres ciutats catalanes i espanyoles pateixen la falta d’espais. És cert que en alguns ajuntaments s’està treballant per solucionar aquesta situació i, des d’Animalados, els aplaudim i ho celebrem. Però la situació no pot esperar més. Volem espais dignes per als nostres gossos!

Per tal de denunciar aquesta situació, ens hem aliat amb ForDogEver, per iniciar una campanya en forma de sorteig que serveixi per denunciar l’estat dels pipicans de qualsevol ciutat espanyola. El guanyador s’emportarà el llibre Entiende y Educa a tu perro, d’Ingrid Ramon i un mocador de disseny per al seu gos. Per participar, cal enviar una fotografia d’algun pipican en mal estat, explicant en quina ciutat es troba. El sorteig es realitzarà entre les deu fotografies que sumin més votacions. Però l’objectiu del sorteig és que hi guanyem tots: volem fer soroll perquè els ajuntaments es posin les piles i dignifiquin els espais per als gossos de totes les ciutats.

Us animem a participar-hi!  

La Síndica de Greuges recomana a l’Ajuntament fer campanya per mantenir els carrers nets de les deposicions dels gossos

 

En resposta a diferents reclamacions, Maria Assumpció Vilà, Síndica de Greuges de la ciutat de Barcelona, ha recomanat a l’Ajuntament fer una campanya ciutadana per conscienciar a les persones propietàries de gossos de complir amb el disposat a l’article 60 de l’Ordenança municipal, recollir els excrements i control.lar els llocs de les miccions dels animals.

Tot i reconèixer la important presència de gossos a la ciutat, Vilà ha destacat que el problema no és el nombre sinó el comportament incívic dels qui els treuen a passejar. Són ells els responsables de recollir i netejar els excrements i orins dels seus animals.

Una campanya que es demana sigui tant a nivell publicitari com via la presència d’agents cívics que ajudin, gràcies al tracte de proximitat, a conscienciar als propietaris que no compleixin la norma.

La Síndica ha volgut posar émfasi en que si el ciutadà no compleix l’ordenança seria necessària l’actuació efectiva de la Guàrdia Urbana, punt que ha fet arribar també a l’Ajuntament.

 

Sílvia Esteve

Els gossos d’Arenys de Mar tindran platja aquest estiu

 

Arenys de Mar tindrà en breu un espai de la platja de la Picòrdia habilitat per els gossos. D’aquesta manera els animals podran accedir-hi durant tota l’època de bany, que va des de l’1 de juny al 16 de setembre, sense haver de recòrrer a l’horari restringit de la resta de les platges, de 8 del vespre a 8 del matí.

Quins gossos podran accedir-hi? Doncs aquells que estiguin censats a l’Ajuntament d’Arenys, per tant serà una platja pels cans locals. Des del consistori es vol evitar que vinguin gossos d’altres municipis.

La zona habilitada estarà delimitada per elements físics que la separaran de la resta de l’espai, tant a la sorra com a l’aigua. D’aquesta manera i com a Barcelona, es pretén minimitzar les molèsties que es puguin causar a altres usuaris sense gos.

Aquesta nova zona per cans arriba també amb el compromís de l’ajuntament de crear més zones d’esbarjo arreu de la vila.

Sílvia Esteve

Fires animalistes

 

Com les flors, a la primavera floreixen les fires animalistes. En els últims anys, de manera vertiginosa, s’han anat produint canvis molt positius que fan coherent el missatge amb les actuacions de les entitats de defensa dels animals. Si abans es desplaçava a molts gossos (i de vegades gats) i se’ls exposava als escenaris, als aplaudiments i als crits indiscriminadament ara això es cuida molt més. Per a un gos, com per a qualsevol ésser humà poc acostumat, ser diana de les mirades multitudinàries i alienes resulta intimidant.

També el contacte físic no desitjat, repetit i sense mesura atabala i esgota. Per a un gat l’impacte emocional d’una experiència així pot ser devastador. D’aquesta manera en menys d’un lustre hem passat de la sobreexposició a la prudència i de l’impuls a la reflexió. A les fires ja no anem a buscar animals, ara podem fer compres solidàries, participar en tallers, aprendre coses, conèixer la labor de moltes organitzacions noves i els projectes de les veteranes. En definitiva podem passar-ho bé amb i sense companyia amb el plus de convertir-nos en millors persones.

En les fires especulatives es mostren gossos de treball o cacera encadenats o en gàbies a l’aguait una destinació compatible amb la supervivència. En contraposició en les fires proteccionistes, cada vegada hi ha menys animals in situ. Que no hi hagi molts cans sense amo a la caça i captura d’un adoptant al que disparar una mirada tendra o un petó és una bona notícia. Les fires animalistes s’omplen de protectores amb l’objectiu de conquerir a famílies noves per mitjà d’actes benèfic-festius, incorporar entre els adoptants al públic al·lèrgic al drama, a l’indecís i al compulsiu. Rescatar aquesta porció de gent que tem a les gosseres i els refugis pel que tenen de trist, de depassador, de llunyà i, de vegades, d’hostil.

El preu per fer-se accessible és alt per a tots, especialment per als animals en espera, no sempre ho passen bé. Hi ha molt contrast entre la vida aïllada, rutinària, tediosa i grisa d’una gossera i la sobreexcitació d’una festa urbana que, a més, exigeix unes dotze hores d’alerta des de l’arribada fins al tancament. Ja fa anys que en les paradetes dels mercats animalistes ja no hi ha gats atemorits dins transportins. No sabem el nom de la persona que amb bon criteri va vetar la presència de felins a les fires animalistes barcelonines però la felicitem. La voluntat de trobar una bona llar es topava amb la capacitat dels gats de suportar el tràfec d’individus, olors, llums, sorolls i altres que els humans anomenem festa.

Els nord-americans, que saben molt de vendes, han conclòs que l’adopció d’un nou membre de la família ha de ser semblant a l’experiència de l’adquisició d’un producte de luxe. Ha de ser confortable, ha d’embolicar els sentits, ha de ser agradable i has de poder parlar d’ella en termes positius. Enrere va quedar el xantatge emocional de la reixa, la pena, la tara i l’abandó. Són molt poques les entitats que es fan ressò d’aquest aspecte trist sense que deixi de ser una realitat. En les gosseres i en molts refugis hi ha barrots, murs i malla metàl·lica que separen desenes, de vegades centenars de gossos entre si. En moltes gosseres i molts refugis hi ha xarxes, gàbies i gateres que separen desenes de gats entre si. Però actualment és molt més habitual rebre la fletxa del Cupido animalista a partir de les xarxes socials, els suports digitals i els catàlegs.

Poques adopcions, i sobretot poques d’elles adequades, provenen de la immediatesa de veure, signar i portar un company a casa. Com no ens cansarem de reivindicar a Animalados, un familiar de quatre potes ha de completar la nostra llar quan tenim el consens de tots, el coneixement, el temps, els diners i les alternatives suficients per garantir la seva felicitat.

Per si us animeu a visitar alguna d’elles, les fires animalistes imprescindibles a Barcelona són la de Nou Barris, Gràcia, La Mercè i Cat Market. Les aspirants avantatjades són les de Sant Boi, Santa Coloma, Sants i Badalona.

Article d’Emma Infante