Stevie, el gat malalt i cec que ha sobreviscut a la duresa de la vida al carrer

Amb només tres mesos de vida, Stevie va ser trobat al carrer amb una infecció respiratòria, però gràcies a l’associació Katubihotz, l’animal ha sobreviscut i molt aviat tindrà una llar definitiva amb una família que l’ha adoptada malgrat el seu estat fràgil de salut i de la ceguesa.

Que el carrer és dur per als gats, encara que els mites diguin que hi pertanyen, és una veritat que tothom hauria de conèixer. Al contrari del que diu la creença popular, el gat és un animal domesticat pels humans, que ni viu en un entorn natural, ni pot sobreviure gaires anys sense la nostra ajuda.

Stevie va néixer en una àmplia ventrada de gats. Una altra més per a la seva mare de carrer que els va cuidar i els va alimentar de la millor manera possible. Encara que poc va poder fer ella contra la malaltia que, sense remei, va anar emportant-se un per un tots els seus nadons. No obstant, Stevie va tenir sort. Ell va aguantar una mica més. El temps just perquè una persona el trobés al carrer i se n’apiadés prou per a recollir-lo, portar-lo a casa seva i alimentar-lo.

Katubihotz, una associació de Pasaia (Guipúscoa) per al rescat felí i la gestió d’adopcions, va rebre una trucada. La persona que havia trobat Stevie es va posar en contacte amb ells per explicar-los la situació del cadell, que havia aparegut solet i malalt al mig del carrer.

A les fotos i vídeos que van rebre Katubihotz era evident que el jove felí amb prou feines podia respirar a causa d’una infecció respiratòria, de manera que Stevie necessitava un veterinari de manera urgent si volia sobreviure aquella mateixa nit. Lamentablement, la persona que va trobar Stevie no estava disposada a proporcionar-li aquesta atenció, de manera que, finalment, malgrat estar molt saturats de treball, l’associació basca va decidir fer-se càrrec de l’animal i de les seves despeses veterinàries.

Stevie tenia pneumònia, febre, paràsits intestinals, puces i centenars de paparres que envaïen cada centímetre del seu petit i esquelètic cos de tres mesos d’edat. A més, la infecció havia destrossat els seus ulls. Stevie mai no podrà recuperar la visió. De fet, amb el temps, hauran d’extirpar uns ulls que no serveixen de res i que probablement seran un focus de més infeccions en el futur.

Tot i el seu fràgil estat de salut, Stevie està feliç. Per fi se sent segur, té menjar, aigua, atenció i moixaines. Li encanten les mostres d’afecte i les joguines. S’ha adaptat increïblement bé a la casa d’acollida. La realitat és que els animals no es lamenten com els humans per problemes tan seriosos com no poder veure. Ell continua endavant, regalant amor, roncs i rialles a cadascuna de les persones que tenen l’oportunitat de conèixer-lo.

Quan estigui totalment recuperat, Stevie se n’anirà a la seva llar adoptiva definitiva, on l’esperen una germana gran gatuna i uns papis que se’n van enamorar d’ell bojament al segon de conèixer-lo. A més, la seva futura mami humana està esperant l’arribada d’un nadó, situació que no els ha frenat a l’hora de decidir obrir les portes de la família a un petitó que necessitava tant d’afecte i d’amor.

Les coses no podien haver acabat millor per a Stevie, un dels pocs gats afortunats que ha aconseguit sobreviure al destí que el carrer els espera. És cert que ha perdut la visió en l’intent, però a canvi té una vida feliç i llarga per endavant.

“Desgraciadament, la majoria dels gats de carrer que conviuen amb nosaltres tenen un final molt diferent. Milers de cries neixen durant l’any només per morir de formes terribles, mentre que els que arriben a ser adults, sobreviuen amb dificultats i lluiten el dia a dia contra la gana, la malaltia i la misèria. Per aquest motiu és tan important castrar, alimentar i cuidar els gats de carrer. No podem treure’ls a tots del carrer, però si la societat es consciència i col·labora de debò, junts podem donar a aquests animals la vida digna i de qualitat que mereixen”, expliquen des de l’associació Katubihotz.

Investigat un alcalde d’Astúries per un delicte ecològic que afecta greument espècies en perill d’extinció

L’alcalde de Cangas del Narcea està sent investigat per delicte ecològic per unes obres que afecten greument el Parc Natural de Fuentes de Narcea i les seves espècies protegides. L’Ajuntament estava executant les obres sense cap autorització ambiental.

L’alcalde de Cangas del Narcea ha estat citat el proper 16 de febrer a declarar com a investigat davant el Jutjat Penal i Instrucció número 1 de Cangas de Narcea. Es tracta d’un judici per delicte ecològic com a conseqüència d’unes obres d’aterrament i per la construcció d’una pista que ha afectat greument una zona d’alt valor ecològic situada al Parc Natural de Fonts de Narcea, Degaña i Ibias, a Astúries.

El Fons per a la Protecció dels Animals Salvatges (FAPAS) va descobrir en una zona protegida d’alt valor ecològic, la realització d’unes obres que alteraven greument els ecosistemes naturals del Parc Natural i les espècies en perill d’extinció que l’habiten. Tot això va ser comunicat per aquesta associació al Servei de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil (SEPRONA).

“Aquesta obra s’està produint a una zona d’alt valor ambiental, una zona molt protegida. Són espais que requereixen un estudi profund i una autorització ambiental per poder fer obres. Tristament, la majoria de les persones pensen que els nivells de protecció dels ecosistemes són una exageració i no tenen més importància. Als ajuntaments preval més el tema vots que la conservació mediambiental. Óssos, cabirols i altres animals en protecció propis de la Serralada Cantàbrica es veuen greument afectats per aquest tipus d’obres”, explica per a Animalados Roberto Hartasánchez, president de FAPAS des del 1982.

“Als ajuntaments preval més el tema vots que la conservació mediambiental”

Tal com informen des de FAPAS, unes petites sendes que configuraven una zona de pas de fauna de la zona i amb importants valors ecosistèmics estaven sent destruïdes per la construcció d’una pista forestal. Aquestes accions humanes estaven alterant l’equilibri ecològic del Parc Natural de Fuentes de Narcea.

A més, FAPAS va poder comprovar que les forces de seguretat no tenien coneixement d’aquestes obres. L’Ajuntament de Cangas del Narcea estava executant les obres sense un pertinent estudi ambiental i no constava cap autorització ambiental per executar-les.

Segons l’opinió d’Eduardo Gil, advocat ambientalista i lletrat del FAPAS en aquest procediment “aquest cas ha de servir de precedent per crear consciència de la necessitat de preservar els valors ambientals de les zones legalment protegides, i de sancionar les obres que no expliquin amb les corresponents autoritzacions ambientals, i que executin de manera il·legal tant els particulars, com en aquest cas, les mateixes administracions públiques i ens locals”.

Després de la investigació i l’atestat del SEPRONA, la Fiscalia del Principat d’Astúries va procedir a instruir les diligències oportunes i presentar una denúncia per aquests fets davant l’òrgan jurisdiccional competent. FAPAS s’ha personat per sol·licitar, entre altres coses, la restauració del dany causat i la reposició dels hàbitats i els ecosistemes naturals a l’estat previ de l’inici de les obres.

El Govern espanyol autoritza una nova mesura per evitar l’atropellament de linxs a les carreteres

El Govern espanyol ha autoritzat la instal·lació de la senyalització amb detecció remota amb l’objectiu d’evitar més atropellaments de linxs a la província de Badajoz.

Decisió important a favor del benestar i la supervivència del linx a Espanya. El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma) ha adjudicat el contracte d’obres d’“Instal·lació de senyalització amb detecció remota per evitar atropellaments de linxs a la carretera N-432”, a la província de Badajoz i per un import de 244.904 euros.

El tram on es desenvoluparan les obres se situa entre el municipi extremeny d’Usagre i el límit provincial de Còrdova, encara que es preveu la possibilitat d’instal·lar-lo a altres emplaçaments de la Xarxa de Carreteres de l’Estat d’Extremadura.

El linx, un animal en risc d’extinció a Espanya, ha patit diversos atropellaments mortals a Extremadura en els darrers temps. Sense anar més lluny, dos exemplars joves van morir atropellats a les carreteres extremenyes en poc més de 24 hores durant el mes de juliol del 2021. Per tant, la nova mesura impulsada pel Mitma suposa un pas endavant en favor del benestar i la supervivència d’aquest mamífer inclòs al Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades a la Xarxa de Carreteres de l’Estat.

El projecte preveu la instal·lació de senyalització lluminosa, tant vertical informativa i de perill, com obligació de reducció de velocitat per la presència propera de linxs. Aquesta senyalització només s’activarà en registrar l’aproximació dels linxs a partir del senyal que emeten els collarets de radiofreqüència dels exemplars reintroduïts. La instal·lació inclou tota la instrumentació necessària per al funcionament autònom amb energia solar i el registre i tractament de dades i imatges en temps real via 4G.

Els llocs escollits per a aquest projecte s’han seleccionat a partir de l’anàlisi de moviments registrats per aquests collarets en els darrers anys i seran objecte d’actualització prèvia en funció dels comportaments i moviments dels animals.

Aquesta actuació s’inclou en el marc del Protocol de Col·laboració subscrit el juny de 2015 amb el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, per al desenvolupament d’actuacions de reducció del risc d’atropellament d’espècies animals incloses al Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades a la Xarxa de Carreteres de l’Estat.

El gos és la principal font de suport social per a un 74% de les persones sense llar

Els animals de companyia són un pilar fonamental a la vida de les persones sense llar.

És sabut per tothom que els animals de companyia són una gran font de suport social i emocional per a les persones sense llar. De fet, en molts casos és una companyia exclusiva i incondicional. Aquesta teoria ha estat constatada per un estudi elaborat per la Càtedra Fundació Affinity Animals i Salut de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Fundació Affinity i la Fundació FAADA sobre l’enllaç familiar entre persones en situació de vulnerabilitat i els animals.

Segons l’informe, el gos és la font principal de suport social per a un 74% dels participants de l’estudi. En aquest sentit, la xarxa de suport social dels enquestats està constituïda un 33% per gossos. El segueixen els amics (18%), els professionals (treballadors socials, psicòlegs…) (18%), els familiars (15%), la parella (11%), els veïns (3%) i Déu (2%). Per tant, el model de família tradicional, basat en familiars i la parella, només representa el 26% de la xarxa social.

Segons ha explicat Noe Terrassa, responsable del projecte de FAADA #MejoresAmigos: “Sabem que el model de família tradicional s’està deconstruint i deixant pas a nous tipus de relacions basades en el respecte mutu. Estem observant que, sobretot en el marc de les vulnerabilitats, els vincles que inclouen animals tenen molt a aportar als nous models de família”.

L’estudi confirma que l’enllaç entre la persona i l’animal és tan fort que en preguntar-los qui creuen que mai no els abandonaria i qui romandria sempre al seu costat, el 93% esmenta el seu gos en primer lloc. El mateix percentatge també considera que és amb el seu gos amb qui comparteix més moments feliços i divertits (93%) i amb el que mostra més afecte (90%).

“Des de la Fundació Affinity portem anys investigant el vincle entre persones, gossos i gats i veient els beneficis que té tant per a les persones com per als animals. Investigar aquesta relació en persones en situació de carrer ens confirma que la relació amb el nostre animal pot ser encara més crucial en el moment d’alta vulnerabilitat. Això ens obre un ventall de possibilitats per comprendre i salvaguardar aquest vincle com a element fonamental de la xarxa social d’aquestes persones”, assegura Isabel Buil, directora de la Fundació Affinity.

L’estudi descriu que els principals motius que converteixen l’animal en una font de suport són: la possibilitat de compartir el seu temps i fer activitats compartides, la disponibilitat constant del gos, que ajuda a combatre el sentiment de solitud, la seva capacitat per convertir-se en un confident, la possibilitat de mantenir contacte físic amb ell i la responsabilitat que comporta la cura, fent que la persona se senti més útil i amb un propòsit.

Jaume Fatjó, director de la Càtedra Fundació Affinity Animals i Salut de la UAB, afirma que “Les persones en situació de sense sostre presenten una xarxa social compromesa, tant des d’un punt de vista quantitatiu com qualitatiu. Aquelles persones que viuen al carrer i que disposen d’un suport social més gran mostren una millor salut emocional i presenten menys símptomes de depressió, menys ideació suïcida i un comportament prosocial més gran”.

Millors amics, un nou programa d’acció social de FAADA

Només a Barcelona es calcula que hi ha prop de 4.000 persones sense llar. Segons el darrer recompte elaborat per l’Ajuntament de la ciutat, prop de 900 persones dormen cada nit al ras, al carrer. La resta ho fan en albergs o altres tipus d’equipaments. És habitual que hi hagi persones sense llar que no acudeixin a aquests centres pel fet que no els permeten entrar amb el seu animal de companyia i, per no deixar-ho sol, prefereixen dormir al carrer amb ell.

Amb l’objectiu d’evitar aquesta situació i donar a conèixer la importància de preservar el vincle entre la persona i l’animal, la Fundació FAADA ha desenvolupat el projecte “Millors Amics”, que cerca facilitar l’accés dels animals que conviuen amb les persones sense llar als albergs i habitatges socials o d’inclusió de Barcelona i també de tot Catalunya.

“Millors Amics és un projecte multidisciplinari que neix per acompanyar i protegir el vincle entre persones en situació de vulnerabilitat i els seus animals, en col·laboració amb treballadors i educadors socials. En el marc del mateix treballem en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona, ​​i cada cop més ajuntament i entitats dedicades als diferents tipus de vulnerabilitat”, explica Noe Terrassa.

“Des de FAADA aportem atenció veterinària i suport tècnic jurídic, facilitem els aspectes burocràtics als accessos i formem els professionals per dotar-los d’eines i suport. L’objectiu és que l’usuari no hagi d’arribar a escollir entre un sostre i el seu company i que aquestes famílies sempre puguin estar unides”, afegeix la responsable del projecte.

Què pensa la societat espanyola sobre els animals?

Segons un estudi de la Fundació BBVA, la societat espanyola mostra un alt nivell de proximitat i empatia cap als animals. La majoria dels espanyols rebutja la presència dels animals en circs, corregudes de bous, vestits i cosmètica.

La Fundació BBVA ha publicat un estudi dedicat a construir una cartografia de la visió, els valors, les actituds i la conducta de la població espanyola davant dels animals. La investigació ha confirmat que els ciutadans espanyols perceben un alt nivell de proximitat i continuïtat entre els éssers humans i animals, que els fa mereixedors de consideració moral i exigeixen preservar-ne el seu benestar i la dignitat.

Una de les conclusions més sorprenents de l’estudi és que l’acceptació de l’ús dels animals depèn de les finalitats i el tipus d’animal. D’una banda, a una escala de 0 a 10 hi ha un clar rebuig al seu ús vinculat a espectacles en viu com el circ (1,7) els correbous (1,9), la caça esportiva (1,7), investigacions de cosmètica (1,3), vestit (1,5) i, en particular, confecció d’abrics de pell (0,8). En canvi, més de la meitat dels enquestats accepta l’ús per a la investigació veterinària (7), mèdica (6) i científica (5,7) i l’ús destinat a l’alimentació dels humans (6,1).

És important destacar que per a la societat espanyola el nivell d’acceptació dels animals amb finalitats mèdiques i científiques depèn de l’espècie. En general, s’accepta la investigació amb insectes i rates (mitjana d’acceptació de 5,9), però és rebutjada en dofins (3,2), gossos (3,3) o primats (3,9).

Un 46% dels enquestats accepten la modificació genètica d’animals per obtenir beneficis mèdics

En el marc d’una percepció dels animals com a éssers dotats de drets i dignitat, la modificació de la seva estructura genètica suscita valoracions desfavorables, modulades en funció del propòsit. La mitjana d’acceptació de la modificació genètica d’animals per obtenir beneficis mèdics per als éssers humans és de 4,6, a una escala de 0 a 10 i de 2,6 quan es tracta de produir aliments.

Pel que fa al compromís actiu de la societat espanyola amb la protecció dels animals, a través de diferents formes d’acció col·lectiva, es troba en un estat incipient, encara que significatiu. Les pràctiques més comunes són la signatura de peticions (28%), el rescat dels animals i el voluntariat (27%).

Els resultats de l’estudi realitzat per la Fundació BBVA reflecteixen una visió dels animals com un univers proper i continu als éssers humans, tant en termes d’origen biològic compartit, com d’atributs o facetes sensitives, emocionals i racionals. La majoria creuen que els animals i els éssers humans tenim els mateixos orígens biològics (7,4 en una escala de 0 a 10), així com que els animals senten dolor físic (8,7) o senten por (7,9) de manera semblant als humans.

Vuit de cada deu espanyols consideren que els animals tenen dignitat, que ha de ser respectada

Finalment, segons la investigació, el component moral també forma part de l’univers dels animals. La percepció de proximitat entre animals i humans comporta que, per a la gran majoria de la població, els animals mereixin també consideració moral: el 39% considera que tenen la mateixa condició moral que els éssers humans i el 27% que tenen una condició moral a mig camí entre la dels éssers i humans i les plantes. A més, vuit de cada deu espanyols consideren que els animals tenen dignitat, que ha de ser respectada.

La informació de l’estudi prové de dues enquestes telefòniques a dues mostres de 2.000 persones de 18 anys i més, representatives de la població a Espanya, realitzades el novembre de 2021. Ambdues enquestes inclouen un bloc comú de valoracions generals (visió de la naturalesa i la seva conservació, visió dels animals en si mateixos i respecte als humans) i un bloc de dimensions específiques en cadascuna (actituds cap als animals i els seus usos per a diferents propòsits).