Badalona s’adhereix al programa VIOPET, una iniciativa per acollir temporalment als animals de dones víctimes de violència masclista

L’Ajuntament de Badalona ha informat que s’adherirà al programa VIOPET, una iniciativa per acollir, de manera temporal, als animals de dones víctimes de violència masclista.

El principal objectiu d’aquest projecte és intervenir en col·laboració amb Serveis Socials, SIAD, SIE, SARA o altres serveis que gestionin casos de violència masclista on es detectin víctimes que conviuen amb animals i, en cas que la víctima no tingui un lloc segur per al seu animal de companyia, activar el protocol per a buscar acolliment per a aquest. L’allotjament pot ser en una protectora, una residència o una casa d’acolliment.

Amb aquesta iniciativa es busca afavorir que les víctimes de violència masclista puguin denunciar i abandonar les llars on pateixen el maltractament, ja que s’ha detectat que existeixen molts casos de víctimes que es veuen condicionades per la incertesa de no saber què passarà amb el seu animal de companyia un cop marxen del seu domicili o per haver d’abandonar els seus companys peluts per poder denunciar.

El programa VIOPET és una iniciativa que sorgeix en el marc del Pla de Contingència contra la Violència de Gènere davant la crisi de la Covid-19, i està desenvolupat per diferents especialistes: professionals de la medicina, la veterinària, l’educació canina/felina, la criminologia, les FFCCS, el treball social, els serveis especialitzats per a víctimes, la psicologia criminal, etc.

El fet que ajuntaments com el de Badalona s’adhereixin a aquesta iniciativa agilita la detecció de casos, millora els protocols de comunicació entre els agents implicats i permet que el procés de denúncia i resposta a les necessitats de les víctimes sigui molt més ràpid.

Trobada entre l’alcalde de Badalona i el director general de Drets dels Animals

L’adhesió de Badalona al programa VIOPET ha estat anunciada per l’alcalde Rubén Guijarro durant una reunió que va mantenir aquest dilluns a la Casa de la Vila, amb el director general de Drets dels Animals del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, Sergio García Torres. També va participar en aquesta trobada la regidora de Medi Ambient, Sostenibilitat i Benestar Animal, Rosa Trenado. Després de la trobada, l’alcalde, la regidora i el director general van visitar el Centre d’Acollida d’Animals de Companyia situat al barri de Pomar de Badalona.

Durant la trobada, l’alcalde de Badalona ha destacat que “el benestar animal és una de les prioritats del Govern municipal i per això per primera vegada en la història de la ciutat hem creat una regidoria que se centra en aquesta qüestió”.

En aquest sentit, Rubén Guijarro ha explicat que “estem treballant per crear la Taula del Benestar Animal, un espai on puguin participar totes les entitats, organitzacions i agents de la ciutat que treballen en aquesta temàtica per aconseguir millorar la qualitat de vida i dotar de drets als animals de companyia de Badalona”.

L’ús d’animals salvatges a circs de tot Europa té els dies comptats

Aquest dijous 16 de desembre, el Parlament Europeu debatrà la necessitat de prohibir l´ús d´animals salvatges en circs a tot Europa.

L’ús d’animals salvatges a circs té els dies comptats i cada dia són més els països i les regions que s’uneixen a vetar aquest tipus d’activitats, ancorades en el passat i que amaguen patiment animal i un perill greu per a la seguretat ciutadana. Lituània (setembre 2021) i França (novembre 2021) han estat els darrers països a adoptar aquesta prohibició i es troben ara en el procés d’implementació de la legislació aprovada.

Actualment, 25 dels 27 estats membres de la Unió Europea han adoptat restriccions nacionals en l’ús d’animals salvatges en circs, que van des de la prohibició de l’ús d’animals exòtics fins a l’ús de tota mena d’animals. Així i tot, encara queden dos països membres que no han adoptat aquesta prohibició a nivell nacional i Espanya, juntament amb Alemanya, n’és un.

És per això que al Ple d’aquest dijous 16 de desembre s’obrirà el debat al Parlament Europeu sobre la prohibició a la UE de l’ús d’animals salvatges a circs a través de la Pregunta Oral 64/2021. Des d’Infocircos s’està encoratjant els eurodiputats espanyols a donar suport a una Proposta de Resolució vinculada al debat de la pregunta oral.

“Necessitem que tiri endavant la Proposta de Resolució, ja que representa una posició oficial del Parlament Europeu sobre aquesta qüestió. Un mer debat només reflectiria les opinions dels oradors i aviat s’oblidaria”, aclareix Marta Merchán, Coordinadora d’InfoCircos en explicar la important proposta. “A Espanya els circs amb animals salvatges ja estan prohibits a la majoria de les comunitats autònomes i molts ajuntaments per la qual cosa els eurodiputats espanyols haurien de recolzar aquesta iniciativa”, afegeix.

Des de la coalició InfoCircos recalquen com és d’urgent acabar amb l’ús d’animals salvatges als circs a nivell europeu per diverses raons irrefutables des del benestar animal i l’educació cap a una societat més ètica i respectuosa amb els animals, fins al risc per a la seguretat ciutadana i salut pública, pel risc potencial que suposen els animals salvatges a l’hora de transmetre malalties.

El 13 d’octubre passat, InfoCircos, juntament amb les altres 85 organitzacions membres d’Eurogroup for Animals, va lliurar a la Comissió Europea més d’un milió de signatures recollides a través de la plataforma Change.org a la campanya “La Unió Europea ha de prohibir els animals salvatges als circs”. La campanya, llançada a Espanya fa tres anys, va aconseguir caràcter internacional sent traduïda a cinc idiomes i aconseguint la forma de 986.381 persones internacionalment. Tota una fita en la lluita dels drets dels animals.

“La prohibició de la utilització d’animals salvatges en circs i la reconversió dels circs en espectacles sense animals és un tema molt assumit, tant a nivell social com polític, i tenint en compte que a la UE ja són 24 els Estats Membre que han adoptat prohibicions totals o parcials respecte a aquestes pràctiques, sembla coherent que a fi de donar una homogeneïtzació a la situació actual i atenent a la demanda ciutadana, es prenguin les mesures necessàries per a l’adopció d’una prohibició a tota la UE d’aquest tipus d’espectacles amb animals salvatges”.

A Espanya InfoCircos sempre ha ofert col·laboració en la recol·locació dels animals quan les poques empreses circenses que encara tenen animals salvatges facin el pas a la reconversió. Al centre de rescat per a animals salvatges d’AAP Primadomus (membre d’InfoCircos) situat a Villena (Alacant) el 80% dels grans felins acollits procedeixen de circs o de criadors vinculats a circs.

Team Lioness: el primer equip de dones protectores de la fauna silvestre a Kenya

Setze dones massais desafien les normes de gènere i componen el Team Lioness, la primera brigada de dones guardaboscos a Kenya. Aquestes lleones s’encarreguen de protegir la fauna silvestre del parc nacional d’Amboseli d’una manera apassionada i mitjançant el diàleg.

L’any 2019, gràcies al finançament del Fons Internacional per al Benestar Animal (IFAW), va néixer el Team Lioness, la primera unitat de guardaboscos exclusivament per a dones a Kenya. Amb base a la frontera de Tanzània i Kenya, elles són les encarregades de salvaguardar la fauna silvestre de les comunitats que envolten el Parc Nacional d’Amboseli. Aquestes lleones estan desafiant les normes socials i creant noves oportunitats per a les dones d’aquest territori.

Durant el passat mes d’octubre, el Team Lioness va rebre el premi internacional ‘Drets dels Animals 2021’ que atorga la Direcció General dels Drets dels Animals. Amb motiu d’aquest reconeixement i del seu viatge a Espanya, Animalados ha pogut entrevistar dues de les membres de la ‘Patrulla Leona’ per conèixer de primera mà i amb detall la tasca que exerceixen aquest grup de dones guardaboscos.

Purity i Everlyne durant el lliurament de premis ‘Drets dels Animals 2021’

“Som les primeres dones que tenim l’oportunitat de desenvolupar aquesta feina a Kenya. El nostre objectiu és protegir la fauna silvestre, normalment lleons, elefants, girafes i zebres, entre altres animals”, explica Purity Lakara, una de les integrants del Team Lioness des dels seus orígens. “Vam començar sent vuit guardaboscos, però l’èxit que hem tingut ha permès duplicar l’equip, ara en som setze lleones”, afegeix amb satisfacció.

La protecció de la fauna silvestre és una responsabilitat social molt important i un motiu d’orgull per a Everlyne Moinani, una altra component del Team Lioness. “Intentem incloure la comunitat al projecte. La protecció dels animals i les persones van de la mà. Abans, aquesta protecció estava basada en la força, però nosaltres intentem dur-la a terme a través dels valors, el diàleg i la paraula dins de la comunitat. Volem convèncer la necessitat de l’empatia cap als animals. En poc temps hem generat molts canvis”, descriu.

Un comitè d’experts d’IFAW és l’encarregat de seleccionar les dones que formen part del Team Lioness. A més d’aptituds acadèmiques, físiques i capacitat de lideratge, per a Purity Lakara, el que fa diferents aquestes setze guardaboscos és que “coneixem molt bé la zona, les diferents comunitats i parlem diferents dialectes. Per poder fer aquesta feina has de ser part de la comunitat i relacionar-t’hi. Això és el més important”.

El Team Lioness durant un dia de treball/Paolo Torchio/IFAW

Sis dies a la setmana, el Team Lioness desenvolupa la seva funció de protecció de la fauna silvestre en una rutina tan llarga com exigent. “Comencem a les cinc del matí fent uns exercicis físics. Posteriorment, agafem paper, boli, prismàtics i el walky talky i patrullem zones sospitoses, especialment a la frontera de Tanzània amb Kenya. Normalment, ens guiem per cultius destrossats, rastres de sang… qualsevol indici que ens porti a pensar que hi ha algun animal en perill. Totes aquestes dades les recollim abans d’anar a dinar”, descriu Everlyne Moinani.

A través d’un conductor esponsoritzat per IFAW, les lleones es dirigeixen a la comunitat per alimentar-se i agafar forces de cara a la resta de la jornada laboral. Durant el dinar, té lloc un dels moments clau en el treball d’aquestes guardaboscos. “Mentre mengem, intentem parlar amb les dones de la comunitat, que ens expliquen les seves observacions. Mitjançant aquests diàlegs, descobrim quines amenaces poden existir per a la fauna salvatge. També advertim els membres de la comunitat de no posar trampes per als animals i recordem a les dones que poden canviar per elles mateixes. El moment del menjar ens serveix per demanar més informació de cara a la protecció de la fauna salvatge”, confessa Purity.

“La vida silvestre i la comunitat són un mateix concepte. No són dos conceptes diferents”.

Durant un dia de feina, el Team Lioness pot viure moments perillosos per la presència d’algun animal salvatge descontrolat. “De vegades passem por protegint la fauna salvatge. Recordo una vegada un lleó saltant sobre el bestiar, aquesta escena em va fer molta impressió”, afirma Everlyne. “També, en una ocasió, un búfal va venir per nosaltres, però no va poder atacar-nos perquè va clavar una banya a terra i es va quedar immobilitzat”, descriu Purity. Tot i això, totes dues coincideixen que, malgrat aquests episodis, treballar com a guardaboscos “val la pena perquè ens permet una estabilitat econòmica. Els animals formen part de la comunitat. La vida silvestre i la comunitat són un mateix concepte. No són dos conceptes diferents”.

El treball de guardaboscos ha estat fins fa poc una tasca exclusiva dels homes. Tot i això, aquest projecte impulsat per IFAW ha permès que un nombre reduït de dones tinguin l’oportunitat de trencar les normes de gènere: “Formar part del Team Lioness ha generat respecte per les dones de la comunitat. És molt important tenir alguna cosa teva que poder gestionar”, diu Everlyne. “La comunitat ens admira pel que fem i per la passió amb què treballem. La igualtat de gènere és necessària”, conclou Purity.

Les associacions alerten de la creixent demanda d’animals exòtics comprats com a ‘mascotes’

Els centres de rescat d’animals exòtics estan saturats. L’últim mes el centre de rescat de mamífers exòtics APP Primadomus va rebre 13 kinkajús, 5 servals i un mico tití, tots incautats per les autoritats.

El Nadal s’acosta i un dels regals per excel·lència són els animals de companyia. A més de gossos i gats, tristament la demanda d’animals exòtics ha experimentat un creixement exponencial en els darrers anys. Aquests animals són adquirits compulsivament sense estudiar els riscos que comporten per a la biodiversitat, la salut pública o el perill per a la ciutadania i la fauna autòctona. Per això, diverses associacions i centres de recuperació d’animals exòtics volen conscienciar els ciutadans perquè abans comprar pensin dues vegades tot allò que comporta i amaga el comerç d’animals exòtics.

El comerç d’animals exòtics és un mercat que cada vegada mou més milions i no és estrany que els principals venedors s’entestin a crear modes noves constantment per augmentar la demanda. Aquestes modes són accelerades per les xarxes socials que viralitzen vídeos i històries humanitzant aquests animals i donant una imatge errònia de “mascotes ideals i fàcils de mantenir”.

La compra d’aquests animals per internet també s’ha multiplicat. Un missatge per WhatsApp i una transferència és tot el que es necessita per aconseguir un d’aquests exemplars, fins i tot en un moment en què el món pateix les conseqüències d’una pandèmia originada per una malaltia zoonòtica, transmesa entre animals i humans.

En un percentatge molt alt dels casos, aquests animals acaben morint prematurament en el transport, per l’omissió de les seves cures bàsiques en la tinença privada o sacrificades massivament per les autoritats quan es converteixen en un problema, com és el cas de les cotorres a Madrid, els óssos rentadors en moltes localitats espanyoles o les tortugues de florida a la Comunitat Valenciana.

Els centres de rescat i de rehabilitació d’animals exòtics estan saturats. Sense anar més lluny, l’últim mes, el centre de rescat de mamífers exòtics AAP Primadomus, situat a Villena (Alacant), ha rebut 13 kinkajús, 5 servals i un mico tití requisats per les autoritats.

“Els centres de rescat estem desbordats i ens enfrontem diàriament als problemes provocats per aquest comerç”.

Marta Merchán, Coordinadora de la Coalició per al Llistat Positiu, explica que “els centres de rescat estem desbordats i ens enfrontem diàriament als problemes provocats per aquest comerç. Les autoritats han intentat regular la tinença i el comerç d’animals de companyia exòtics de diverses formes, en general a través de la creació de llistats negatius que prohibeixen el comerç de certes espècies a posteriori, per regla general quan aquests animals ja s’han convertit en un problema. Tot i això, cap d’aquests intents ha aconseguit controlar els problemes associats de benestar animal, seguretat, sanitat, protecció del medi ambient i biodiversitat, ja que les espècies amb què es comercia són innombrables i cada vegada s’introdueixen modes noves”.

Des de la Coalició per al Llistat Positiu recorden que l’entrada en vigor de Llistats Positius a països com Bèlgica, Holanda o Luxemburg ha demostrat que la creació d’un llistat de les espècies la tinença i comerç de les quals estan permesos, quedant prohibides totes les altres, és el mètode més efectiu, fàcilment executable, de menor costa i l’únic, avui dia, que ha resultat eficaç des del punt de vista preventiu, a l’hora de reduir el patiment d’aquests animals, i els riscos que la seva tinença i comerç comporten.

Denunciada a Amposta la propietària d’un gos al qual tenia en condicions insalubres en un magatzem

Segons han informat els Mossos d’Esquadra, l’animal malvivia entre escombraries i en condicions molt deficients.

Els Mossos d’Esquadra han denunciat la propietària d’un gos al qual tenia en condicions insalubres en un magatzem d’Amposta, la capital de la comarca del Montsià. L’animal malvivia entre escombraries i en condicions molt deficients. Afortunadament, el pelut no presentava cap lesió important.

Els Mossos d’Esquadra de la Unitat Regional de Medi Ambient de les Terres de l’Ebre van rebre l’avís de la presència d’un gos en una finca d’Amposta, un municipi de la província de Tarragona. Segons aquestes informacions, l’animal es trobava envoltat d’escombraries i en unes condicions molt insalubres.

Arran d’aquest avís, els Mossos d’Esquadra es van personar a la finca d’Amposta i van comprovar l’existència d’aquest gos dins el magatzem. Els agents van confirmar que l’animal malvivia entre una gran quantitat de brutícia i en unes condicions higièniques-sanitàries molt lamentables. A més, l’espai on es trobava el ca desprenia una pudor molt forta.

Després de comprovar la perillosa situació del gos, els Mossos d’Esquadra van procedir a denunciar administrativament la propietària de la finca. La responsable dels fets ha estat acusada per diverses infraccions en matèria de protecció animal.