“L’educació en l’empatia animal és també una manera de prevenció de l’assetjament escolar”

Propera a celebrar els set anys en antena amb el seu programa Huellas Cantàbria, Russell Simoni comparteix amb Animalados la seva passió per tenir cura de les colònies felines, donar tallers infantils d’ètica sense fronteres d’espècie i difondre per a tot Espanya una forma coherent d’estimar els animals.

Què va ser primer els animals o la ràdio?

Va ser primer la ràdio, el meu pare era un gran enamorat d’aquest mitjà i crec que m’ho va enganxar. Vaig començar als 14 anys a fer ràdio i als 17 ja a nivell professional en una cadena de ràdio gran. En el tema dels animals vaig començar arran d’independitzar-me i de tenir al meu primer amic gos, tenia 19 anys i per descomptat, em va canviar la vida, em va fer ser molt més empàtica i a interessar-me per la realitat animal en el meu entorn… em va ensenyar a mirar i a veure.

Creu que es fa bona comunicació en els mitjans parlant d’animals?

Crec que es va millorant, però encara es dóna molt poc temps en els mitjans per poder aprofundir en molts temes que tenen a veure amb els animals, per sort cada vegada hi ha més espais que es destinen als animals i més gent que fa una mica de la seva programació a tractar temes de maltractament animal.

Quins són els principis de Huella Cantàbria, el programa de ràdio que dirigeixes?

Huellas Cantàbria va començar com una associació, organitzant actes reivindicatius, concentracions i manifestacions, vam tenir les primeres reunions amb ajuntaments a Cantàbria parlant de Sacrifici Zero, Gestió Felina… Fèiem taules informatives sobre tauromàquia, indústria pelletera, experimentació… etc., i a poc a poc em vaig anar adonant que traslladant aquests temes a un espai de ràdio podria arribar a més gent que a cada taula informativa. Durant molts anys vaig presentar el projecte en alguns mitjans i m’ho van rebutjar. Fins que vaig poder dirigir la meva pròpia ràdio, vaig començar amb el programa i avui dia s’emet en dues emissores diferents arribant a tota Cantàbria mitjançant l’FM i a tothom via online. Ja són gairebé 7 anys en antena.

Si tingués un pressupost il·limitat amb què ampliaries la teva doble funció?

Ui, si tingués pressupost il·limitat m’encantaria poder fer grans campanyes que ajudessin a generar debat al carrer, posaria en marxa més esdeveniments unint cultura pacífica i drets animals i per descomptat ajudaria a posar en marxa més refugis dignes per a tot tipus d’animals. També m’agradaria destinar una bona part a denunciar, tenir accés a bons advocats, procuradors i donar una mica de canya des dels jutjats. I com no, aconseguir posar en marxa projectes d’Educació en empatia animal i la no-violència.

En realitat, triple funció. Expliqui’ns la seva tasca a les escoles…

Sí, crec que portar el tema del maltractament animal a l’aula és primordial i per això vaig començar a proposar xerrades i visites als centres educatius i ja quan vaig començar amb Huellas Cantàbria, mitjançant el programa de ràdio, m’oferia per a acudir a col·legis i instituts i portar-hi temàtiques animalistes adaptades a l’edat del públic què anàvem a visitar. Preparo els continguts amb amics docents i és una meravella la molta empatia natural que tenim de nens. Una pena que al fer-nos grans sembla que aquesta societat la insensibilitza. Rebem molts missatges al programa de ràdio per a visites a les aules. Ara amb la pandèmia alguna cosa s’ha frenat, però quan tot això passi els recuperarem amb més força.

Diu que hi ha un moment en què de la sensibilitat i l’empatia es passa a una altra cosa...

Si, crec que està societat ens insensibilitza i normalitza en excés l’ús d’animals per al nostre propi benefici.

En quina mesura poden els nens aprendre una cosa quan les pràctiques dels seus majors i el dia a dia impliquen altres coses?

Els nens, una majoria, ells sols treuen conclusions molt boniques davant els temes que porto a les aules i que comentem. El problema és que arriba a l’aula, fins i tot mitjançant els propis llibres de text, una altra manera de considerar els animals. Tant de bo en la temàtica educativa hi hagués un major foment de l’empatia i els drets animals.

No oblidem que les conductes de violència cap a humans i cap a animals, comparteixen les mateixes vies d’aprenentatge, sent nombrosos els especialistes que des de fa anys han relacionat el maltractament animal a la infància amb un altre tipus d’agressions entre humans. Per això considero que l’educació en l’empatia animal és també una manera de prevenció de l’assetjament escolar. Educar en la convivència és molt important.

Creus que hi ha una confusió entre fer activitats que inclouen animals amb realment fomentar el respecte real… no només la gratificació sensorial i l’entreteniment dels nens?

Sí, es donen massa les activitats que cosifiquen als animals, donant a entendre que hi són perquè fem amb ells el que ens vingui de gust sense pensar en els propis interessos dels animals. Massa visites a granges, zoològics en lloc de visitar refugis i altres llocs que sí que són una educació que fomenti una millor convivència i respecte cap als animals i no en la cosificació.

Lidera la gestió ètica de colònies felines en una àrea de Cantàbria. Com està el tema?

Sóc coordinadora CER des de fa quatre anys al municipi en el qual resideixo i estem fent un treball que funciona molt bé, mentre en altres costats veiem naixements i més naixements de gatets, sobretot en aquesta època, en el nostre municipi es noten i a les gairebé 400 esterilitzacions que portem fetes i estem tenint una primavera molt més tranquil·la en aquest aspecte, malgrat que ens queden encara moltes zones a les quals apropar la gestió ètica felina. A més, això ens ha permès documentar exemples de gestió i amb ells ajudar que el CER arribi a altres municipis i demostrar clarament el bé que funciona.

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.