Tag Archive for: Ajuntament de Barcelona

Barcelona impulsa un cementiri municipal per a animals de companyia

Barcelona tindrà un servei de cremació i inhumació de cendres per a animals de companyia a partir de finals de l’any 2024 a Collserola.

Barcelona continua ferma en el seu afany per convertir-se en una ciutat Petfriendly. L’Ajuntament de la capital catalana ha anunciat en el dia d’avui que impulsarà un nou servei municipal de cremació d’animals de companyia i de cementiri per a la inhumació de les cendres.

Amb aquesta iniciativa, Barcelona es converteix en la primera ciutat de l’Estat espanyol en promoure un servei públic en aquest àmbit. El consistori preveu poder realitzar al voltant de 7.000 serveis de cremació de companyia anuals, durant els primers anys de funcionament del crematori i del cementiri.

Segons l’Ajuntament de Barcelona, s’estima que a la ciutat hi viuen uns 180.000 gossos i que gairebé el 50% de les famílies tenen un animal de companyia. L’empresa Cementiris de Barcelona ha realitzat un estudi de viabilitat del servei que ha corroborat que existeix una demanada no satisfeta en aquest àmbit.

Davant aquesta realitat, el consistori ha iniciat els tràmits per tirar endavant la creació del cementiri municipal, que permetrà acompanyar la ciutadania en tot el procés, des del moment que mor l’animal fins a la cremació i, si es desitja, inhumació de les cendres. L’objectiu, segons l’ajuntament, és oferir un servei públic respectuós amb la dignitat de l’animal i amb el dol dels seus familiars.

L’Ajuntament de Barcelona considera que aquesta proposta és una continuació lògica de la consideració real que la societat té pels seus animals. Ja no només en la vida, sinó també la mort. No és nou a la història de la humanitat el fet de rebre homenatge pòstum i exèquies als animals com a part important de la vida de les persones i com éssers sensibles dotats d’intel·ligència i emocions.

Cementeris de Barcelona, que serà qui gestionarà el servei, comptarà amb les següents prestacions:

-Vehicular la defunció dels animals de companyia a través d’un servei integral des del decés i fins al seu destí final, passant d’un model merament funcional a un model emocional sota criteris de gestió pública.

-Un cop feta la incineració de l’animal s’oferirà la possibilitat de lliurar les cendres als tenidors o dipositar-les en el cementiri de cendres per a animals de companyia.

-Oferir a aquelles famílies que ho desitgin l’espai per oferir un comiat emocional per la mort de l’animal amb el qual s’ha conviscut.

Aquest projecte impulsat per l’Ajuntament de Barcelona compta amb una inversió important d’1,1 milions d’euros i, en principi, es podrà posar en marxa a finals de l’any 2024 a Collserola.

Aquest és el pla de l’Ajuntament de Barcelona per reduir la presència de senglars a l’entorn urbà

L’Ajuntament preveu un seguit de mesures preventives per evitar que els senglars s’habituïn a l’entorn urbà, així com un servei de captures programades amb gàbia en els punts més conflictius de la ciutat.

L’Ajuntament de Barcelona ha preparat un Pla d’Acció 2022-2023 per reduir la superpoblació dels porcs senglars a l’entorn urbà. Aquesta nova estratègia s’ha compatit a la Taula de coordinació del Parc Natural de Collserola, amb la resta de municipis que afronten la mateixa problemàtica i on comparteixen estratègies de gestió, que inclouen batudes que autoritza la Generalitat en les zones establertes del parc.

El consistori ha coordinat el Pla d’Acció 2022-2023 de la mà del Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge de la Universitat Autònoma de Barcelona (SEFaS). L’objectiu principal del pla passa per impulsar un seguit d’accions que ajudin a reduir l’atracció de l’entorn urbà i evitar l’habituació del porc senglar a les àrees urbanes per tal d’aconseguir disminuir el volum d’incidències que generen, que ha anat en augment els últims anys.

L’objectiu del Pla d’Acció és impulsar un seguit d’accions que ajudin a reduir l’atracció de l’entorn urbà

L’Ajuntament considera que els senglars han perdut els seus instints naturals i ja no són capaços de reconèixer el bosc com un ambient òptim per a ells. Per aquest motiu, els animals acaben dispersant-se al llarg de l’entramat urbà a la recerca de menjar humà, bé perquè se’ls dona o perquè el busquen en contenidors i papereres. A més, l’aliment d’altres animals també els atrau, per això és freqüent trobar senglars a les colònies de gats més properes al Parc de Collserola.

Les incidències registrades es disparen durant el 2021

Segons el consistori, actuar sobre els grups de senglars que són habitualment conflictius té efectes sobre el nombre d’incidències registrades a l’any següent. Tot i això, aquesta mesura no contribueix ni a reduir la població de Collserola ni a solucionar la problemàtica de l’habituació. En total, durant el 2021 es van registrar a la ciutat de Barcelona 1.202 incidències i 196 captures (107 reactives i 89 programades).

Les 1.202 incidències registrades durant l’any passat suposen un creixement tan espectacular com preocupant. Durant el 2020, el nombre d’incidències registrades van ser d’un total de 585, menys de la meitat en comparació amb el 2021. Al llarg del 2019 es van produir 633 accions, mentre que durant el 2018, es van recollir 463 incidències.

Durant el 2021 es van registrar un total de 1.202 incidències per porcs senglars

La classe d’edat que més freqüentment causa incidències són els senglars juvenils (entre 6 i 12 mesos d’edat) i els subadults (de 12 a 24 mesos), que han nascut i crescut en un entorn periurbà. Això significa que les incidències d’un any estan relacionades amb la gestió de les poblacions periurbanes de porcs que s’hagi fet l’any anterior. Per tant, segons l’Ajuntament, a conseqüència de la disminució de captures de senglars durant l’any 2020, el 2021 van augmentar les incidències.

Conjunt d’accions previstes en el Pla d’Acció 2021-2022

L’Ajuntament de Barcelona preveu un conjunt d’accions dins el Pla d’Acció 2021-2022 per reduir l’atracció de l’entorn urbà i evitar l’habituació del porc senglar. A més, amb aquestes mesures també es volen alleujar les incidències causades pels porcs senglars ja habituats a l’entorn urbà.

Entre les accions, es preveu mantenir els desbrossaments als districtes d’Horta-Guinardó i sud de Nou Barris. A més, es pretenen estendre al sector nord de Nou Barris, Gràcia, Sarrià-Sant Gervasi i Les corts. Les franges de desbrossaments impedeixen zones de repòs i confort dels porcs que s’habituen a menjar a l’entorn urbà.

Protegir els contenidors d’escombraries és una altra acció del Pla 2021-2022. Aquesta mesura es pretén implementar especialment a les zones per sobre de la Ronda de Dalts i als barris de muntanya, com Torre del Baró, Ciutat Meridiana, Vallvidrera, Rectoret, etc. S’han instal·lat contenidors amb sistema antiblocatge als barris de muntanya.

L’Ajuntament ha instal·lat contenidors amb sistema antiblocatge als barris de muntanya

També s’impulsaran accions de comunicació per conscienciar que quan els senglars s’alimenten a l’entorn urbà, perquè se’ls alimenta o troben aliment a papereres o contenidors, perden la por a la presència humana. Aquest fer comporta que els animals s’exposin a patir atropellaments i generin conflictes com atacs i mossegades. Per aquest motiu, es procedeix des de l’ajuntament a les captures i sacrificis.

La protecció de l’aliment de les colònies de gats situades a prop del parc de Collserola és una altra mesura. L’objectiu és disminuir l’atractiu de pinso dels felins que tenen els porcs senglars, i que, degut a l’elevada capacitat olfactiva, detecten a km de distància.

L’última acció seria el contracte de captures programades i elements de trampeig per reduir el nombre d’animals habituats  i conflictius. Es tracta d’una licitació en curs que vol reforçar les captures d’exemplars amb un pressupost total de la licitació dels dos serveis és de 120.889,06€ i que preveu actuar en els punts conflictius. En concret, es preveu actuar en vuit àrees on s’han de realitzar com a mínim 16 captures efectives (dues sessions per àrea).

Com acció complementària a les captures programades és la instal·lació de gàbies trampes en punts d’alta conflictivitat redundant. El contracte en curs preveu la instal·lació d’una gàbia  mòbil que es sumi a les dues gàbies ja instal·lades fixes, una a Llars Mundet i l’altre al Parc del Laberint. La gàbia s’instal·larà en punts conflictius on es té constància que es produeix aquesta habituació i canvi de dieta. La ubicació de l’element de trampeig no serà estàtica, sinó que s’establirà en funció dels diferents grups de senglars habituats i conflictius.

Per què l’Ajuntament de Barcelona ha introduït un ramat d’ovelles i cabres al Parc de Collserola?

L’objectiu principal d’aquest projecte és incrementar la resiliència als incendis i millorar la biodiversitat dels ecosistemes del Parc Natural de Collserola.

Des de l’1 d’abril i fins a final de juny, un ramat mixt de 290 cabres i ovelles pasturarà pel vessant barceloní del Parc Natural de la Serra de Collserola. Es tracta d’un pla pilot impulsat per l’Ajuntament de Barcelona per prevenir incendis forestals i millorar la biodiversitat gràcies a l’impuls de la flora i la fauna dels ambients oberts.

Un ramat format per 130 ovelles, 80 cabres i 80 xais pastura en l’àmbit del districte d’Horta-Guinardó, i més concretament en l’àrea de Collserola situada sobre el barri de la font del Gos i Montbau. El bestiar es trobarà fins a final de juny als ginestars, brolles i prats secs característics d’aquesta zona del Parc Natural.

Segons ha informat el Parc de Collserola, hi ha dos pastors, tres gossos d’atura i un gos de vigilància prop de la zona de pastura, concretament a l’espai on hi havia l’antic camp de futbol de Can Notari. En aquesta zona s’ha habilitat un corral provisional amb abeuradors, dipòsit d’aigua i una caseta magatzem. Un cop finalitzada la prova pilot i fetes les valoracions, existeix la voluntat de validar-la i estendre-la en altres zones de Barcelona.

Aquí s’instal·larà el tancat natural/Ajuntament de Barcelona

La introducció de la pastura és una de les millors accions en la gestió de protecció contra incendis i per al manteniment dels espais oberts. El projecte de Collserola vol potenciar la recuperació del mosaic agroforestal d’alt valor paisatgístic i ambiental i afavorir la biodiversitat gràcies a l’impuls de la flora i la fauna dels ambient oberts.

La pastura és una pràctica habitual al Parc Natural de Collserola. Actualment hi ha quatre ramats de dimensions mitjanes en els municipis de Montcada i Reixac, Sant Feliu de Llobregat i el Papiol. D’altra banda, un altre ramat de mitjanes dimensions provinent de Castellbisbal entra tot sovint a Collserola per la zona del Papiol.

La pastura: una acció efectiva i beneficiosa 

La pastura extensiva controlada aporta diferents beneficis al Parc. Com a eina de manteniment de les franges de baixa combustibilitat és una pràctica que permet reduir la biomassa i els costos derivats del tractament de la vegetació d’aquests àmbits. Així mateix, la pastura extensiva controlada és una molt bona eina per a la gestió de les repoblacions, els prats d’albellatge i altres àmbits de vegetació oberta del Parc Natural.

Els ramats estan formats normalment per ovelles amb un petit percentatge de cabres. Es poden trobar caps de bestiar de diferents races en el mateix ramat així com barreges d’aquestes races. Aquesta pràctica no només contribueix al manteniment d’aquest paisatge sinó que té moltes possibilitats com a instrument de gestió de la vegetació.

S’ha demostrat abastament i en diversos països que la gestió pastoral és una de les eines més eficients en la prevenció, manteniment i neteja de les franges forestals perimetrals a l’entorn urbà mitjançant pastura i, a mig termini, és més econòmic que els mètodes mecànics.

Per tal d’informar a la ciutadania des del Consorci del Parc Natural de Collserola s’han instal·lat plafons a tota la zona per explicar el projecte i les normes de comportament quan s’està a prop del ramat, com són dur els gossos lligats, no acostar-s’hi a menys de 10 metres i no donar menjar al bestiar.

La processionària del pi, un perill real per a la salut dels gossos

L’absència de fred i pluja ha potenciat la proliferació de la processionària del pi, una plaga que suposa una greu amenaça tant per als animals com per a les persones.

Durant les darreres setmanes s’estan començant a trobar les primeres plagues de processionàries del pi a Barcelona i altres territoris de Catalunya. Es tracta de la plaga més important d’erugues de les pinedes mediterrànies i són una amenaça real per a la salut dels animals i les persones, ja que el contacte amb els seus pèls pot causar problemes oculars, bronquials i fins i tot anafilaxi severa.

“Ens estan arribant moltes queixes de persones amb gos sobre l’abundant presència de processionària del pi a tots els parcs de Barcelona. Aquest any ni ha plogut ni ha fet fred, i per això hi ha més quantitat d’aquests insectes que són un perill important no només per a la salut dels gossos, sinó també per a salut dels nens”, assegura Àngela Coll, portaveu de la Plataforma ciutadana Espai Gos per a Animalados.

El naixement de les cries de processionària s’ha avançat any rere any a Barcelona

L’eruga processionària és un animal que prolifera als camps, jardins i boscos amb la pujada de les temperatures. Entre el juliol i l’agost és quan les papallones de l’insecte s’aparellen i ponen els ous que donaran vida a nous espècimens. El naixement de les cries s’ha avançat any rere any a Barcelona, ​​fins al punt que a finals del mes de novembre ja comencen a néixer les primeres plagues d’aquests animals.

Els símptomes que poden servir de referència per saber si el nostre gos ha estat en contacte amb una processionària són nerviosisme, picors a la boca o inflamació de llengua, pell o cap. Si el responsable de l’animal observa algun d’aquests símptomes és recomanable anar ràpidament al veterinari, on segurament us donaran un tractament amb corticoides. Cal tenir en compte que la toxicitat d’aquestes erugues poden causar febre o fins i tot en casos extrems la mort.

De camí al centre veterinari, els experts recomanen, en la mesura que sigui possible, retirar del cos de l’animal, amb cura i amb guants els pèls que ha deixat l’eruga, netejar la zona afectada amb abundant aigua calenta o tèbia i no tocar la zona afectada del gos, ja que la fricció pot alliberar més substàncies tòxiques.

“La solució passa per aplicar l’endoteràpia a tots els parcs de la ciutat”

“Per eliminar les plagues d’eruga processionària, l’Ajuntament de Barcelona està utilitzant l’endoteràpia únicament als pins que hi ha dins de les àrees de gossos i nens. Aquesta no és una solució efectiva, perquè si no apliques també l’endoteràpia als pins propers a aquestes zones, les erugues proliferaran i acabaran apareixent igualment a les zones d’esbarjo d’animals i nens. La solució passa per fer servir aquest remei a tots els parcs de la ciutat”, explica Àngela Coll.

L’endoteràpia és una tècnica alternativa als tractaments químics tradicionals. És un mètode de tractament fitosanitari de l’arbrat urbà amb un baix impacte ambiental i mínim risc per a les persones. Aquest sistema és la solució per a plagues de pugó, aranya vermella… entre altres insectes.

Fins ara es té constància de molt pocs remeis efectius per a l’aniquilació de la processionària del pi. Algunes de les armes més letals que s’utilitzen actualment contra aquestes plagues són accions químiques, perforació directa de les larves, trampes de feromones i vacunacions d’endoteràpia.

L’origen del nom d’aquesta classe d’erugues procedeix de la forma de presentació. Aquests insectes sempre van lligats els uns amb els altres, com si fos una processó. Justament, la posició i el moviment són un gran atractiu per a nens i animals. Gossos i gats són especialment vulnerables a aquestes larves, ja que de vegades se les mengen i se les empassen, ingerint així tots els elements tòxics que contenen.

Barcelona obre la convocatòria 2022 de subvencions per a entitats que tenen cura de colònies de gats

L’Ajuntament de Barcelona preveu destinar 160.000 euros a les associacions que duen a terme les tasques de control i gestió de la població de les colònies de gats urbans.

La Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat la convocatòria 2022 per a la concessió de subvencions del Departament de Protecció dels Animals, per a entitats i associacions sense ànim de lucre, per al control i gestió de la població de les colònies de gats a la ciutat de Barcelona per a l’any 2022. Es preveu destinar-hi una partida de 160.000 euros i s’estableix un termini de presentació de sol·licituds de 20 dies hàbils des de la publicació de la Convocatòria al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOP).

La tercera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet, ha posar en valor “aquest model de col·laboració estable amb les entitats que permet tenir cura de les colònies, l’esterilització i el foment de l’adopció dels gats de carrer per part d’entitats especialitzades”. “Agraïm la tasca imprescindible que fan i que ens ajuda a garantir la convivència d’aquests animals en l’entorn urbà”, ha afegit Bonet.

El reconeixement de les colònies de gats i de la seva protecció per part del consistori arranca de lluny. El 2012, la Declaració Municipal pels Drets dels animals va reivindicar en el seu punt cinquè: “Tot animal salvatge nascut en llibertat té dret a continuar lliure i a ésser respectat en el seu propi medi o hàbitat natural”.

El programa de control de les colònies felines es va iniciar el 2003, arran de l’aprovació per part del Plenari Municipal del no sacrifici d’animals a la ciutat, i es desenvolupa a través de les entitats que anualment opten als ajuts municipals. L’objectiu del programa, a través del mètode CER (Captura-Esterilització-Retorn), és consolidar el control de colònies a la ciutat, disminuir la cabana de gats i actuar en els espais on es produeixen nous abandonaments. A Barcelona, hi ha unes 640 colònies de gats controlades, amb gairebé 7.300 gats.

Actualment, hi ha 13 entitats que gestionen colònies de gats en el marc del programa subvencionat per l’Ajuntament de control de colònies de gats urbans: Progat, Fundació Silvestre, Barcelona Gat i Gos, El jardinet dels Gats, Gats de l’Espigó de la Barceloneta, Degats, Universigats, Ubgats, Gats de Gràcia, Entregats, Rescat, Gats de Reg i Gats Lliures del Poble Nou.

Les persones voluntàries que gestionen aquestes colònies estan acreditades amb el Carnet de Gestores de Colònies de Gats, que emet el Departament de Protecció dels Animals des del 2014 en el marc de la formació anual que s’organitza a tal efecte. Enguany, per primera vegada, aquesta formació s’està duent a terme en curs en format virtual.

Les entitats interessades han de participar, com a mínim, en dues zones territorials de Barcelona

La convocatòria d’ajuts aprovada preveu que les propostes seran avaluades per una Comissió de Valoració. Amb una puntuació màxima de 100 punts es tindrà en compte el projecte presentat, el grau d’arrelament i experiència en la zona on es proposa actuar amb la població de gats, així com la xarxa de voluntariat que puguin acreditar i que estigui disponible per atendre les colònies. També es valoraran les accions de promoció de la convivència entre espècies i de biodiversitat que pugui dur a terme l’entitat.

L’àmbit de la convocatòria es divideix en onze zones territorials de la ciutat de Barcelona (els deu districtes i la Zona Franca). Les entitats interessades estan obligades a participar, com a mínim, en dues zones i hauran de presentar un projecte per cadascuna de les zones a les quals vulguin optar.

Els conceptes que poden ser objecte de subvenció s’han ampliat respecte de les anteriors convocatòries, per incloure despeses vinculades no només a les esterilitzacions sinó a la cura general del bon estat de la colònia i de l’entorn. Són les següents: esterilitzacions, menjar específic per facilitar la captura, cures derivades de l’esterilització, material de captura, despeses veterinàries, desparasitacions, vacunacions, visites i cirurgia per processos que comprometin greument la salut de l’animal, cura de l’entorn i infraestructures de les colònies, alimentació, habitacles pels gats i materials per a la colònia (abeuradors, menjadors i similars).