Entrades

La mala gestió escanya el voluntariat del Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona

El Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona no passa pels seus millors moments. Són molts els problemes que envolten a un centre els objectius del qual haurien de ser: donar un bon servei a la ciutadania i garantir el benestar dels animals que acullen per abandonament, pèrdua o decomís. Les contínues discrepàncies entre voluntaris i titulars, les inadequades condicions de les gàbies, l’eterna promesa d’un nou centre ubicat a Montcada i Reixac … són algunes de les qüestions que ocupen l’actualitat del CAACB. Però si hi ha una qüestió candent a la gossera és la dificultat que revesteix formar part del voluntariat.

L’Ajuntament de Barcelona imposa una clàusula abusiva als voluntaris que vulguin formar part de la gossera municipal. El punt disset del conveni de col·laboració prohibeix que “cap voluntari pot difondre informació que pugui perjudicar la imatge institucional del CAACB ni dels animals que siguin acollits”. Un requisit que atempta contra els drets recollits en la Constitució vigent.

Els voluntaris són l’ànima de l’atenció social i emocional del CAACB. Fem referència a persones que dediquen el seu temps de manera totalment altruista a millorar les condicions de vida dels animals, un grup de persones indispensables que són les que fan possible el funcionament del centre. El problema és que la gestió de la gossera municipal de Barcelona no només no facilita el reclutament i formació de voluntaris, sinó que està posant totes les traves possibles per a la incorporació de persones noves.

Els animals ingressats a les diferents seus (Collserola, Argentona i Vic) són els més perjudicats amb la manca de voluntaris al CAACB. Aquesta manca provoca que els animals puguin estar dies sense sortir de les gàbies, gàbies poc confortables amb unes mides que no són acords a les necessitats de l’animal i on han de menjar, dormir i defecar.

Des de l’any 2019 el procés d’integració al voluntariat del Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona ha passat de ser molt difícil a ser extremadament difícil. Sense que hagi canviat la coordinadora del voluntariat des de 2014, la persona que vulgui regalar la seva il·lusió i temps als animals del centre ha de formar part d’una de les sis associacions amb pla de voluntariat específic. És a dir, qui vulgui passejar gossos o acompanyar gats ha d’adquirir un compromís amb una entitat de la que compta amb poca o nul·la informació. Hi ha qui compara el procés amb una cita a cegues.

Una clàusula abusiva pels voluntaris del CAACB

D’altra banda, cal destacar la clàusula abusiva que ha de signar cada un dels voluntaris que vulguin formar part de la gossera municipal. Entre els punts més destacats trobem el punt disset en què s’exposa que “cap voluntari pot difondre informació que pugui perjudicar la imatge institucional del CAACB ni dels animals que siguin acollits”. Un requisit que atempta contra el dret a l’opinió i expressió de les persones.

Cristina Bécares, advocada de l’il·lustre Col·legi d’Advocats de Terrassa, ens explica que “Hauríem de plantejar-nos si signar aquest document vulnera la llibertat d’expressió i si en conseqüència és vàlid. La llibertat d’expressió és un dret recollit en la Constitució, on es preveu expressament que aquest dret no es pot restringir mitjançant cap tipus de censura prèvia”.

Així doncs, els voluntaris de la CAACB poden expressar tot el que volen? Cristina Bécares ens respon que: “La resposta és sí, però fins a uns límits. Podríem dir que han de complir tres requisits: (a) que les opinions respectin el dret a l’honor i la intimitat dels altres; (b) que les opinions siguin veraces i (c) que no existeixi el deure de mantenir la informació secreta”.

Aquesta qüestió s’ha plantejat en diverses ocasions a la via judicial; per exemple, si assimilem els contractes de voluntariat amb els contractes laborals, hi ha doctrina del mateix Tribunal Constitucional que preveu que:

“El contracte de treball no implica la privació per al treballador dels drets que la Constitució Espanyola li reconeix com a ciutadà, així com la llibertat d’empresa reconeguda en l’article 38 de la CE no comporta que els treballadors hagin de suportar limitacions injustificades dels seus drets fonamentals i llibertats públiques “.

Aquestes condicions abusives del voluntariat del CAACB han precipitat la fugida de molts dels voluntaris i com a conseqüència la pèrdua del benestar de molts dels animals. Recordem que a menor nombre de voluntaris implicats en el projecte de la gossera municipal, pitjor són les condicions de vida dels animals del centre.

La mala gestió del centre de Barcelona amb els voluntaris afecta de manera especial als gossos de raça potencialment perillosa. Aquest col·lectiu animal requereix uns voluntaris amb unes condicions exclusives. Per poder passejar els gossos potencialment perillosos es requereix una llicència específica que costa diners i temps, a més de la disposició i el coneixement necessari.

L’horitzó del voluntariat del CAACB no és gens esperançador. El motiu no és altre que la mala gestió per part dels responsables i els titulars del centre, una gestió que està acabant amb la tasca d’uns voluntaris que són l’epicentre de tot el projecte i, sobretot, del benestar dels animals.

 

 

Galgos: dels camps i la caça, a gos de moda als carrers de Barcelona

Els llebrers espanyols són una de les races de gossos més castigades per l’ésser humà, especialment a Espanya. Aquests animals destaquen per les seves aptituds per a la carrera i la velocitat. A més, disposen d’un gran sentit de la vista diferenciant-se així de la resta de les famílies canines.

Les privilegiades condicions físiques dels galgos han provocat que els humans hagin explotat històricament, i en l’actualitat, a aquests animals. D’una banda, són utilitzats per córrer carreres en què es mou molts diners en matèria d’apostes. D’altra banda, són animals educats per les persones per actuar com a armes de caça, activitat duta a terme especialment al sud del territori espanyol.

Espanya és el país amb major fama de maltractament sobre aquesta família d’animals. Així ho ha publicat The Guardian, mitjà de comunicació referència a la Gran Bretanya. El diari britànic ens explica com és la vida dels llebrers espanyols: “quan acaben la temporada de caça, aquests animals tenen com a recompensa una execució ràpida. Alguns són escanyats amb filferros per estalviar-se les bales “.

Els galgos són utilitzats a Espanya com a armes de caça, ja que poden arribar a córrer entre 50 i 60 km per hora. Les característiques de la seva raça els permeten ser devoradors de llebres i conills, un tresor per als caçadors espanyols, però un tresor amb una vida molt curta.

Quan els llebrers espanyols superen els tres anys de vida o estan lesionats ja no són útils per als caçadors, de manera que el destí d’aquests animals sempre és tràgic: abandonament o sacrifici. Per aquest motiu, cada vegada que finalitza la temporada de caça (després del mes de febrer) són sacrificats a Espanya més de 50.000 galgos segons ha informat Anna Clements, cofundadora i directora de SOS Galgo. Clements a més ha afirmat que “la xifra de gossos sacrificats després de la temporada de caça està molt lluny de la realitat ja que hi ha sacrificis i abandonaments durant tot l’any”.

Tot i això, segons ha publicat The Guardian, alguna cosa està canviant amb l’esdevenir dels galgos a Espanya. La raça d’aquest animal destinat tradicionalment per a la caça s’ha convertit en una de les favorites per a l’adopció de gossos, especialment al nord del territori espanyol. “El moviment dels espanyols per frenar la barbaritat que pateixen els llebrers ha accelerat les adopcions d’aquests animals. Els llebrers cada vegada són més populars entre les comunitats inconformistes i els habitants de les ciutats del nord d’Espanya “, ha apuntat el mitjà britànic.

Barcelona és una de les ciutats en les quals aquest tipus de gos està de moda. Cada vegada és més comú trobar algú passejant amb el seu galgo pels carrers de la ciutat catalana. La subcultura urbana hipster és un dels col·lectius que més ha apostat per l’adopció d’aquests animals, una acció que segur que han agraït els propis animals.

Klea Levin, exmodel sueca i activista del galgo, ha parlat sobre el nou paradigma que està vivint aquesta raça de gos: “Les nostres campanyes de sensibilització han ressaltat les terribles formes amb què es tracten els galgos. Això ha mobilitzat moltes persones que han vist en aquests gossos el que realment són: uns animals bonics i elegants “.

Un cop més, la solució davant el maltractament, l’abandonament i el sacrifici dels animals passa per dues vies: la sensibilització i l’adopció. Aquest procés està salvant la vida de molts gossos a Espanya. Queda molt camí per recórrer però cal tenir l’esperança que, amb el temps, el galgo oblidarà les seves carreres pels camps perseguint conills i llebres, i serà un gos amb felicitat plena caminant amb la seva elegància pura i la seva bellesa inconfusible pels carrers de les ciutats espanyoles.

Els cincs problemes principals de les àrees d’esbarjo per a gossos de Barcelona

La setmana passada vam publicar a la web d’Animalados la guia sobre les grans àrees d’esbarjo per a gossos de Barcelona. Unes zones construïdes des de l’Ajuntament per potenciar la convivència entre les persones i els animals domèstics.

Hem parlat amb els usuaris d’algunes àrees i la realitat és que no existeix aprovació cap a aquests espais canins. De fet, el nivell d’insatisfacció és molt alt.

Des d’Espai Gos Barcelona, ​​Àngela Coll, portaveu de la plataforma, ens ha confessat que són molts els motius d’insatisfacció per part dels usuaris: “Les àrees per a gossos de Barcelona no estan fetes per a la satisfacció dels animals, els nostres gossos mereixen zones més dignes . Moltes d’aquestes àrees no tenen espai suficient per a tots els veïns del barri, estan equipades amb jocs d’agilitat que perjudiquen els gossos, quan plou queden inundades … són molts els aspectes que han provocat la insatisfacció dels usuaris i això comporta que les àrees gairebé no s’utilitzin. A més, no hi ha prou zones habilitades a la ciutat. Moltes persones tenen una hora de camí per poder acudir a aquests llocs canins “.

L’Ajuntament de Barcelona ha rebut diverses queixes per les mancances de les grans àrees d’esbarjo per a gossos de Barcelona. Ens hem posat en contacte amb la municipalitat i asseguren que en l’última GT van acordar que revisaran una per una totes les àrees de gossos de Barcelona començant per la Guineueta, Via Favència i Enric Sagnier. També afirmen que tractaran d’escoltar les peticions dels usuaris per establir-ne uns espais satisfactoris tant pels animals com per les persones.

Segons els usuaris, aquests són els cinc principals problemes de les grans àrees d’esbarjo per a gossos de Barcelona:

Espai

El pla municipal de l’Ajuntament detalla que les mesures de les grans àrees d’esbarjo de Barcelona han de disposar d’un mínim de 700 metres quadrats. Únicament les àrees de l’Estació del Nord, la de Sant Martí i la de Piscines i Esport superen aquest mínim establert. La resta de parcs disposen justament de 700 metres quadrats que no són suficients pel benestar dels gossos i les persones. Un exemple clar succeeix al barri de les Corts. Humberto Querol, veí que va al parc amb el seu cocker amb assiduïtat, ens confessa que algunes tardes coincideix al parc amb més d’una desena de gossos, fet que complica l’esbarjo dels animals per la falta d’espai.

Jocs d’agilitat

Totes les grans àrees d’esbarjo construïdes estan equipades amb jocs d’agilitat pels gossos. Rampes, túnels, circuits d’obstacles … una sèrie d’elements que no han estat ben rebuts pels usuaris. Un exemple clar ha succeït al barri de la Prosperitat, on la queixa dels veïns ha provocat que es retirin els pals d’agilitat en causar dany físic als gossos. Les persones amb animals domèstics argumenten que aquestes construccions no són adequades per a l’ús de gossos domèstics comuns, sinó que són un seguit d’instal·lacions pròpies de gossos preparats per a aquesta disciplina canina.

Nombre d’àrees

Marga Urbano, màxima responsable d’ Espai Gos Barcelona al districte de Sants, assegura que no hi ha suficients espais d’esbarjo per a gossos a Barcelona. Algunes de les grans àrees construïdes estan molt lluny dels usuaris. Actualment existeixen dos districtes de Barcelona que encara no tenen una zona gran d’esbarjo, es tracta de Gràcia i Sants-Montjuïc, on encara es treballa en l’edificació d’aquestes àrees canines.

Manteniment

Molts usuaris es queixen del mal manteniment de les àrees d’esbarjo per a gossos. Una de les preocupacions més comunes dels veïns de Barcelona és la manca de solucions durant els dies de pluja. No existeix un mètode adequat per a l’expulsió de l’aigua i això provoca que les instal·lacions quedin inundadas i molt deteriorades. Diversos veïns del barri de Les Corts asseguren que hi ha moltes àrees d’esbarjo que tenen forats al terra perillosos per al benestar dels animals. Aquests forats són propiciats per l’excavació dels propis gossos, però cal buscar una solució per disposar d’un espai segur i eficient.

Tanca perimetral

Des d’Espai Gos Barcelona confessen també que algunes de les àrees reben queixes per les tanques perimetrals edificades amb l’objectiu d’evitar la fugida dels animals. En alguns casos, les tanques estan construïdes amb un material que pot provocar danys als gossos. Així mateix, hi ha àrees on la mesura de les tanques no és prou alta, de manera que és fàcil que un gos pugui escapar-se.

La guia de les grans àrees d’esbarjo de Barcelona per a gossos

El govern municipal de d’ Ada Colau va voler destacar des dels seus inicis per una Barcelona que apostés fort per la convivència entre les persones i els animals domèstics.

Barcelona disposa de més de 100 àrees d’esbarjo per a gossos, la meitat d’elles amb unes dimensions de grandària mitjana, entre 300 i 400 m2, envoltades per tanques de fusta d’uns 80 cm d’alçada. A més, aquests espais compten en el seu interior amb bancs, papereres de material no oxidable per dipositar els excrements, així com fonts adaptades per als gossos. D’altra banda, les àrees estan enjardinades amb arbustos que decoren el lloc i proporcionen ombra per quan es requereixi.

Entre les més de 100 àrees d’esbarjo cal destacar el pla municipal d’Ada Colau de crear una gran àrea d’esbarjo per a cada districte de Barcelona. La construcció d’almenys una zona de més de 700 m2, amb jocs, diversió, fonts i il·luminació adequada per als usuaris i els seus animals domèstics.

Al desembre de 2016 es va inaugurar el primer d’aquests grans espais a Nou Barris. Després de gairebé dos anys d’obres ja podem parlar d’almenys una gran àrea d’esbarjo per a gossos en cada un dels deu districtes de Barcelona. A continuació explicarem les característiques de cadascuna d’aquestes àrees perquè puguis saber què podràs fer amb el teu gos a cada un d’aquests espais.

Parc de la Barceloneta (Ciutat Vella)

El barri de la Barceloneta, al districte de Ciutat Vella, va estrenar el passat mes de maig la seva nova gran àrea d’esbarjo per a gossos. L’espai compta amb una superfície de 700 metres quadrats. La inversió per part de l’Ajuntament de Barcelona ha estat d’uns 280.000 euros.

L’espai es troba dins del Parc de la Barceloneta. El lloc incorpora elements d’entreteniment per als animals, bancs, papereres de material no oxidable i un abeurador dissenyat perquè els gossos beguin sense dificultats.

El paviment és majoritàriament de sorra garbellada perquè els gossos juguin sense problemes. A més, l’espai compta amb un sistema de reg adequat per a la seva neteja i manteniment, així com un sistema d’enllumenat nou i eficient.

Parc de l’Estació del Nord (Eixample)

Aquesta àrea es troba al barri del Fort Pienc, al carrer Nàpols, 70. Consisteix en un espai d’uns 1.000 metres quadrats envoltat de nombrosos arbres i espais amb vegetació.

L’Ajuntament de Barcelona té entre els seus plans futurs augmentar la mida d’aquesta superfície fins als 3.000 metres, sent així una de les zones referència de Barcelona per anar-hi amb el gos, ja que l’espai disposarà de tota mena d’entreteniments i de serveis tant per als animals com per a les persones.

Plaça Doctor Letamendi (Eixample)

Aquesta àrea la trobem a la Plaça Doctor Letamendi, 1. És un espai de 700 metres quadrats envoltat de molta vegetació, fet que provoca que les persones i els animals disposin d’ombra els dies que es requereixi.

El lloc disposa de fonts, papereres i l’espai està envoltat per tanques metàl·liques que eviten la fugida dels animals.

Avinguda Mistral (Eixample)

Àrea per a gossos situada al barri de Sant Antoni, a l’Av Mistral, 68. Aquesta zona no ocupa els 700 metres quadrats que han d’ocupar les grans àrees de esbarjos per a gossos, però és una zona espaiosa per acudir amb els gossos.

Disposa de 400 m2 amb arbres, papereres i perímetre tancat per sobre dels 80 cm d’altura per evitar la pèrdua dels animals. També disposa de font, de bancs per als usuaris, així com d’una rampa per a l’entreteniment caní.

Jardins Bacardí (Les Corts)

El Barri de les Corts compta amb una gran àrea d’esbarjo per a gossos situada just davant del Camp Nou, a Travessera de les Corts. Una construcció que ha suposat una inversió de 300.000 euros segons l’Ajuntament.

La superfície d’aquesta àrea disposa d’uns 700 metres quadrats. El perímetre està tancat amb reixes metàl·liques evitant així possible fugides per part dels animals. Els gossos circulen alegrement per aquesta zona, ja que disposa d’un gran espai tot i que a determinades hores es poden trobar una desena d’animals domèstics en l’àrea.

L’espai disposa de diverses papereres, dos accessos al recinte, font acomodada per als animals i diversos jocs d’agilitat com barres, rampes i sèrie d’obstacles.

Piscines i Esports (Sarrià-Sant Gervasi)

El passat mes d’abril el districte de Sarrià-Sant Gervasi va inaugurar la seva gran àrea d’esbarjo per a gossos amb una inversió de 320.000 euros. Un espai de 1.200 metres quadrats amb jocs d’agilitat per als animals, zona d’abeurador i amb una zona per al descans dels usuaris. Aquest espai es troba al carrer Ganduxer 29, al barri de Sant Gervasi-Galvany.

L’Ajuntament de Barcelona va posar en marxa aquesta àrea juntament amb una campanya informadora per donar a conèixer el nou espai, instant els usuaris a actuar cívicament amb l’espai per consolidar i mantenir la nova vegetació del parc. Anteriorment les persones acudien amb els seus gossos al Turó Park, però el deteriorament sofert en aquest parc causat (segons l’Ajuntament) per part dels animals de companyia va provocar la construcció d’aquesta gran àrea situada als Jardins de Piscines i Esports de Sant Gervasi.

Coll i Alentorn i Fernan Cavaller (Horta-Guinardó)

Àrea d’esbarjo de 700 m2 que ha comptat amb una inversió de 275.000 euros per part de l’Ajuntament de Barcelona. L’espai es troba entre els carrers de Coll i Alentorn i Fernan Cavaller.

L’àrea disposa de bancs i papereres de material no oxidable perquè els gossos puguin beure sense dificultats. A més, el perímetre està tancat i els gossos poden gaudir de diferents jocs d’agilitat com rampes o túnels.

Via Favència (Nou Barris)

Aquesta àrea d’esbarjo compta amb una superfície de 700 m2, decorada amb un arbres de fulla caduca, bancs, papereres, elements de jocs especials i un abeurador per a gossos. Està situada a la part més àmplia i assolellada d’una zona verda de 2.695 m2 de superfície. El projecte va comptar amb una inversió d’uns 600.000 euros.

L’àrea està envoltada per un tanca de 180 cm d’alçada per evitar que els gossos puguin escapar-se. Aquesta tanca està construïda amb materials que no ocasionen danys als animals. El paviment és majoritàriament de sauló, amb zones de sorra i un sistema de reg per a la seva neteja.

La zona d’agilitat consisteix en pals d’acer amb tractament termoplàstic perquè els animals domèstics puguin córrer i passar-s’ho bé sense patir cap mal.

Ciutat d’Assumpció (Sant Andreu)

L’obra compta amb un pressupost de 353.674 euros. L’àrea té 700 m2 i es troba a la cantonada del carrer Ferran Junoy amb el carrer Ciutat d’Assumpción fins a la cantonada del carrer Potosí. Els usuaris poden accedir per dues portes diferents i tot el recinte està envoltat per una tanca perimetral. El lloc disposa de bancs, bevedor per a gossos i papereres.

La zona d’esbarjo compta amb cinc jocs d’agilitat perquè els propietaris puguin practicar aquest esport amb els seus gossos. Són una sèrie d’obstacles reglamentats amb un ordre concret a realitzar en el menor temps possible. Salts d’alçada, longitud, roda, túnels, rampa, passarel·les … entre d’altres. És un espai amb ombra i amb vegetació de plantes aromàtiques com espígol o romaní.

Parc de Sant Martí (Sant Martí)

L’Ajuntament de Barcelona va invertir uns 830.000 euros en condicionar una àrea de 2.500 metres quadrats. L’àrea es troba al carrer Menorca, al costat de l’Església de Sant Martí de Provençals.

Aquesta àrea disposa de dues zones diferenciades per a les diferents mides dels gossos. Una d’uns 500 m2 destinats a gossos de raça més petita i una zona acotada per a gossos de raça més gran d’uns 1.600 m2. Cadascun d’aquests espais disposa d’accessos diferents però comunicats entre ells per la part interior del parc.

El lloc està equipat amb jocs per als animals, a més de bancs per a les persones i papereres per a dipositar totes les escombraries. L’espai està obert les 24 hores del dia pel que compta amb il·luminació artificial, així com amb un sistema de reg per a la cura de la vegetació.

Àrees futures

Des de l’Ajuntament es continua treballant en la confecció de dues àrees d’esbarjo per a gossos en dos districtes que encara no disposen d’aquestes superfícies. Són l’àrea d’Alfons Comín (Gràcia) i l’àrea del carrer del Priorat (Sants-Montjuïc).

Una desgràcia que es podria haver evitat: set agents ferits a causa d’un incident amb dos gossos

Arran de la notícia que set agents de la Guàrdia Urbana han hagut de ser atesos després d’un episodi violent amb un propietari i dos gossos al Fort Pienc, les entitats animalistes insisteixen a demanar per als policies una formació específica en etologia i maneig segur de gossos. Ningú podia preveure l’episodi tal com va succeir, però la sensació és d’estar davant de la crònica d’una desgràcia anunciada. En diferents ocasions, experts en educació canina com Rosa Sagués, de l’Associació pel Benestar del Gos Urbà Udols i Miquel Montanera de Empatia GPP, entre d’altres, i responsables de la Guàrdia Urbana de Barcelona han parlat del risc que pot provocar la manca de entesa entre els agents i persones amb gossos. Alguns policies ignoren que un determinat llenguatge corporal, una lectura comportamental correcta o una seguretat i actitud determinada permet a les persones, uniformades, o no, acostar-se als gossos sense haver d’assumir un risc. Aquests són part dels continguts dels qual vam informar a Animalados que fa a la Formació teòrico-pràctica rebuda per agents i personal municipal de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.

Des del Neolític, els gossos i els humans discorren junts per que aquests proveeixen de recursos als altres a canvi de seguretat i protecció. La lleialtat canina no té parangó i és per això que algunes persones tenen en el seu gos el seu escuder fidel. Si per un motiu o un altre una persona desconeguda s’acosta i el propietari o propietària es mostren ansiosos o desconfiats això activa, en una part de la població canina, una actitud defensiva. Si a més qui requereix al seu defensat, en aquest cas un agent policial, no coneix els codis que tranquil·litzen al gos i emfatitzen la bondat dels seus propòsits el conflicte està servit. Al Regne Unit determinats col·lectius es fan amb gossos perquè aquests actuïn com dissuasoris dels requeriments policials, són els anomenats Weapon Dogs. No són gossos que actuïn necessàriament de manera violenta però el seu ferotge aspecte convida a mantenir-se a distància.

Ser policia genèric no implica necessàriament saber de gossos, estimar-los ni tan sols tolerar-los, però treballar a la via pública i fer complir les normatives municipals i autonòmiques obliga els agents a tenir interaccions amb propietaris i amb gossos. Bé en serveis d’auxili i protecció, bé en serveis sancionadors. Sent així és molt lamentable que els agents no comptin amb una formació específica que posi fora de perill a tots els implicats: ells mateixos, la ciutadania i els animals a la via pública. La Guàrdia Urbana té des 2014 entre les seves obligacions la de fer complir l’ordenança que prohibeix els collarets nocius, de punxes o càstig i d’ofec, la circulació amb un vehicle rodat acompanyat d’un o més gossos i altres mesures adoptades en nom del benestar animal . No consta que s’hagi fet una formació al respecte ni tampoc que s’hagin les imposat sancions previstes. L’opinió majoritària és que la relació dels urbans com els propietaris de gossos és només per multar-los per les caques, per deixar anar al gos en àrees prohibides i per recaptar diners per infraccions lleus. Rarament s’associa a l’agent amb una funció protectora, encara que també podria tenir-la.

Des de l’any 1999 es fan obligatòries una sèrie de mesures sobre unes races de les que formalment els policies no tenen més que una idea remota. La controvertida llei dels Gossos Potencialment Perillosos ha deixat ja massa exemples que la perillositat rau en el referent a un no al gos. Gossos tan corpulents com pacífics han costat als seus propietaris multes per no portar morrió, per anar amb més d’un, per anar solts, encara que sigui un temps i un lloc molt limitats, sent gossos que mai han donat mostres de reactivitat. Segons la informació facilitada per l’Ajuntament de Barcelona en l’incident en el qual els agents van patir ferides presumptament el propietari va ser qui va atiar els gossos per atacar. És per això que ha estat detingut. Els gossos van ser finalment controlats per la filla de l’individu el que indica que un correcte referent els porta a actuar de manera adequada. Els gossos estan ara en gàbies. Probablement surtin, si surten, més tard de la reclusió que el seu amo. I més tard de la sanació de les ferides que els agents mai haurien d’haver sofert.

Emma Infante