Arxiu d'etiquetes per: caça

Els caçadors de Catalunya volen millorar la seva imatge social promocionant la caça a les escoles

/0 Comentaris/a

L’elaboració de la nova llei d’activitats cinegètiques de Catalunya està en procés. Els caçadors volen aprofitar aquesta oportunitat per millorar la seva imatge social a través de la introducció de la caça a les escoles i els instituts, un desig que, segons assegura el Departament d’Acció Climàtica a Animalados, “en cap cas es podrà complir”.

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a través de la Direcció General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi ha impulsat un procés de participació pública per elaborar una nova Llei d’activitats cinegètiques de Catalunya. La intenció és que aquesta nova normativa actualitzi la Llei de Caça Estatal vigent de 1970, que, segons el sector de la caça, ha quedat desfasada en molts aspectes.

Durant la tercera sessió territorial del procés de participació pública celebrada el passat 1 de juny a Talarn (Lleida) es van proposar diferents aspectes a incloure dins la nova Llei d’activitats cinegètiques de Catalunya. D’entre les propostes recollides a l’acta de la sessió, destaca la intenció del col·lectiu de millorar la seva imatge social a través de les escoles i els instituts.

“Es tractaria de millorar la imatge social del caçador a través de l’educació i la divulgació de l’activitat als col·legis i instituts, donant a conèixer el món de la caça. També seria una manera d’explicar als més joves, com és l’activitat cinegètica avui en dia i el seu paper en la gestió de poblacions de fauna salvatge”, recull el document de la sessió en una proposta amb el següent títol: ‘Imatge social del caçador i relleu generacional”.

“També en la línia d’afavorir el relleu, es considera important que es faci referència de la figura del menor a la caça. Es recorda que actualment els menors es poden treure la llicència de caça i està permesa la figura del menor com acompanyant”, conclou aquesta proposta.

“En cap cas la llei incorporarà aquesta proposta perquè no és una competència nostra”

Animalados s’ha posat en contacte amb el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural des d’on expliquen que durant el procés de participació pública per a l’elaboració de la nova llei d’activitats cinegètiques de Catalunya “s’han recollit moltes propostes per part dels caçadors i totes les veus han estat escoltades”, ara bé, el govern, en relació amb la promoció de la caça a les escoles, assegura que “en cap cas, l’existència d’aquesta proposta vol dir que pugui tirar endavant en la futura llei”.

El Departament especifica que els caçadors el que volen és “adaptar la llei als nous temps”, però aclareix que “encara no sabem quines propostes s’acabaran recollint i quines no”. No obstant això, Acció Climàtica insisteix que “en cap cas la llei incorporarà la proposta de les escoles perquè no és una competència nostra”.

Rebuig a la proposta dels caçadors

La petició per part del col·lectiu de la caça d’introduir l’activitat cinegètica dins l’àmbit educatiu ha generat el rebuig d’una part de la societat catalana, fins al punt què s’ha creat una petició a la plataforma change.org de recollida de signatures sota el títol ‘Ens oposem que s’ensenyi la caça als nostres fills, demanem una educació en valors’.

Amb aquesta recollida de signatures, els impulsors demanen al Govern de la Generalitat de Catalunya que aquesta proposta de llei sigui retirada i substituïda per un ensenyament en valors i respectuós amb el medi ambient.

Informació completa de la campanya: https://www.change.org/p/nos-oponemos-a-que-se-ense%C3%B1e-a-nuestros-hijos-a-cazar-pedimos-una-educaci%C3%B3n-en-valores-dc341689-5da4-4da3-b0c7-cfaa9fc2f25d

La caça a les escoles, una victòria de VOX a Andalusia

La proposta d’introduir la caça a les escoles i els instituts de Catalunya no és situació nova a l’Estat espanyol. A Andalusia, gràcies a l’empenta del partit polític VOX i l’aprovació de Ciudadanos, el PP va incorporar els continguts cinegètics a les aules l’any 2019, una situació que fins al moment només existia a la comunitat autònoma d’Extremadura.

Des de llavors, a les escoles d’Andalusia es fan activitats de ‘promoció i coneixement de la caça’ amb la col·laboració de la Federación Andaluza de Caza (FAC). Segons els caçadors, aquestes activitats tenen lloc per exposar “la importància de l’activitat cinegètica per al manteniment del nostre medi rural, la conservació de la fauna i els espais naturals”.

Quan veurà la llum la nova llei dels caçadors de Catalunya?

El procés de participació pública per a l’elaboració de la nova llei cinegètica ha comptat amb una sessió informativa i set sessions de debat a diferents territoris de Catalunya. La nova normativa té com a objectiu proposar què hauria de regular la nova llei de la caça, especificar quins són els objectius bàsics d’aquesta activitat i determinar la relació entre el sector de la caça i amb la resta de sectors.

El procés es troba actualment en fase de deliberació. El govern ha rebut les diferents propostes dels caçadors i té fins al 31 d’octubre per a reflexionar sobre els pros i contres dels plantejaments recollits. Durant el mes de novembre tindrà lloc la fase de ‘Retorn’ amb una resposta determinada de la Generalitat a les voluntats i peticions dels caçadors.

“El terme ‘emergència cinegètica’ és una fal·làcia que s’han inventat els caçadors per justificar la caça en qualsevol moment”

/0 Comentaris/a

El Govern de la Generalitat de Catalunya concedeix una subvenció per valor de 295.000 euros als caçadors per combatre la superpoblació de conills i senglars.

El Departament d’Acció Climàtica (DAC) ha concedit una subvenció directa a la Federació Catalana de Caça (FCC) adreçada a finançar les despeses relacionades amb l’emergència cinegètica declarada en relació amb l’augment del porc senglar a zones de Girona i la superpoblació de conills a la plana de Lleida. Animalados s’ha posat en contacte amb la Plataforma No A la Caza (NAC) per analitzar aquesta decisió per part del govern català.

“Ens sembla una decisió desencertada. La caça és un dels principals motius pels quals es generen desequilibris als ecosistemes. Avui dia una gran quantitat d’animals que viuen a la muntanya procedeixen o tenen alguna consanguinitat amb animals salvatges criats en granges cinegètiques intensives, més de 300 legals i es desconeix el nombre de les il·legals a tot el país. És una cosa així com el ‘bomber piròman’. Això ho coneixen de sobres les administracions públiques i saben que caçar no només no soluciona ‘el problema’, sinó que ho agreuja”, declara NAC.

“En època electoral, els caçadors saben jugar molt bé les seves cartes. La caça mata indiscriminadament animals adults i sans i això provoca, per exemple, que les femelles madurin cada vegada més aviat, entrant abans en zel i perllongant-lo. També fa que portin més cries per part. És un mecanisme de defensa per assegurar la continuïtat de les espècies”, afegeix la Plataforma.

“La caça mata indiscriminadament animals adults i sans”

Segons el Departament, part de la subvenció està encaminada a armilles de protecció que es repartiran entre societats de caçadors quan actuïn en les àrees privades de caça en zona d’Emergència Cinegètica de Girona. El DAC argumenta aquesta concessió en què durant les batudes, molts gossos queden ferits i les despeses veterinàries per a la seva cura són elevades i una manera de prevenir-ho és protegir els gossos amb armilles.

La Federació Catalana de Caça ha especificat que, a més de destinar la subvenció a la compra d’armilles, aquesta ajuda servirà també per comprar 570.000 cartutxos dels quals seran beneficiàries les societats de caçadors de Lleida.

Part de la subvenció estaria dirigida a la compra d’armilles protectores/DAC

“Els diners se suposa que aniran destinats a comprar 570.000 cartutxos per abatre 300.000 conills a Lleida i 450 armilles per protegir els gossos dels danys que puguin patir mentre els fan participar en una lluita aferrissada per aniquilar 7.000 senglars a Girona, d’aquí a setembre… I a l’octubre comença la veda habitual de caça… D’on surten aquestes xifres? En quins censos es basen per prendre aquestes decisions? Com saben que hi ha superpoblació i no “concentració” d’aquestes espècies en un punt concret a causa de la sequera?”, es pregunta l’organització de defensa animal.

“Com saben que hi ha superpoblació i no ‘concentració’ d’aquestes espècies en un punt concret a causa de la sequera?”

“Molts animals s’acosten als humans a la recerca d’aigua, més que de menjar, i els regs per degoteig de molts cultius generen bassals que els animals fan servir per beure. Per culpa de l’agricultura intensiva i la millora de maquinària, no queden excedents d’aliments a terra que abans eren aprofitats pels animals i són triturats amb gran maquinària, per la qual cosa provoca que mengin directament de les plantes, danyant-les”, afegeixen a referència a la conducta de molts animals que són víctimes de l’activitat cinegètica.

Una subvenció ‘insuficient’ per als caçadors

Fa unes setmanes, Sergi Sánchez, president de la Federació Catalana de Caça, va expressar que no és raonable ni sostenible que sigui el col·lectiu caçador de Catalunya qui hagi de suportar de la seva butxaca totes les despeses derivades de l’emergència cinegètica declarada per la Generalitat amb l’objectiu d’abatre 7.000 senglars i 300.000 conills fins al setembre.

Segons el col·lectiu de caçadors, la quantia de la subvenció està lluny del cost real que genera la seva participació en el pla d’emergència cinegètica de la Generalitat. Així i tot, celebren que aquesta concessió “és una nova fita per a la FCC en benefici del col·lectiu” i un pas endavant per part de la Generalitat a l’hora de reconèixer “la importància i la tasca duta a terme pels caçadors i caçadores de Catalunya com a gestors del medi natural”.

Tot i això, NAC no està ni molt menys d’acord amb aquestes paraules dels caçadors i considera que “és un despropòsit que amb els impostos de tots s’estigui subvencionant una activitat violenta que no soluciona res i a sobre contamina i enverina els nostres espais naturals, aqüífers i altres animals (com les aus) amb el plom (plumbisme). Aquests 295.000 € de subvenció es podrien destinar a pal·liar els danys dels agricultors i a contractar biòlegs conservacionistes que ajudessin a implementar mesures alternatives a la caça que treballessin per restaurar l’equilibri que mai no es devia trencar”.

“Aquests 295.000 € de subvenció es podrien destinar a pal·liar els danys dels agricultors”

Els gossos de caça, víctimes d’una suposada emergència cinegètica

La participació dels caçadors al pla d’emergència cinegètica també ha tingut conseqüències negatives per als gossos. Segons la Plataforma NAC, “ells també són víctimes de la caça i pateixen maltractament i patiment extrem, considerats meres eines explotades com a armes per a benefici dels caçadors. Són útils en temporada, però un cop aquesta acaba solen, ser abandonats o directament els maten a cops o a trets, arrossegant-los o penjant-los. La fi de la temporada de caça és el motiu principal d’abandonament de gossos a Espanya”.

L’organització de defensa animal adverteix que “el terme emergència cinegètica és una fal·làcia que s’han inventat els caçadors per justificar la caça en qualsevol moment, fora de les vedes preestablertes i, per tant, no estan justificades. El mite de la superpoblació es converteix en el pretext de la matança. Primer eliminen els depredadors naturals, legalment o il·legalment, per ser considerats la seva ‘competència’ directa. Posteriorment, fan soltes als vedats dels animals criats en granges cinegètiques, garantint així la rendibilitat d’aquests en assegurar-los captures massives”.

“El mite de la superpoblació es converteix en el pretext de la matança”

“Els caçadors inverteixen molt esforç i diners a blanquejar la seva imatge i promocionar ‘el seu negoci’, autoproclamant-se els salvadors de cultius, malalties i accidents de trànsit. I encara aconsegueixen rebre milionàries subvencions per crear el problema i després una altra vegada per resoldre’l. Els efectes són devastadors: danys al medi ambient, massacre animal que delma la biodiversitat, destrossa de l’equilibri de la cadena tròfica natural i conversió dels camps en fàbriques de dianes vives. La superpoblació deixa de ser una raó que justifica la caça per constituir-se en la conseqüència interessada. La caça no és la solució, sinó la causa. El negoci de la mentida, la sang i la destrucció”, conclouen.

Una investigació destapa l’horror de la caça amb gossos a Espanya

/0 Comentaris/a

Les organitzacions de protecció animal AnimaNaturalis i CAS Internacional han investigat i compartit l’horror que amaguen les munteries, una modalitat de caça amb gossos característica d’Espanya. A través d’imatges i vídeos, les entitats animalistes han compartit el dolor i el patiment que viuen els animals durant l’activitat cinegètica.

Entre el 2021 i el 2023, AnimaNaturalis i CAS Internacional han investigat onze munteries de diverses províncies d’Espanya, un viver, dues gosseres de rehales i una processadora de carn de caça. Després d’indagar en aquestes pràctiques, les organitzacions de defensa animal han recopilat imatges molt dures de gossos malferits, apunyalaments, animals de caça agonitzant, caçadors suturant les ferides dels gossos sense supervisió veterinària, i fins i tot l’ús de medicaments il·legals.

AnimaNaturalis i CAS han consultat nombroses fonts oficials i han pogut confirmar que no hi ha un registre oficial de gossos utilitzats per la caça. Per tant, no hi ha dades concretes de cria i abandonament, dos dels principals problemes que afecten aquests animals. Tal com expliquen aquestes dues organitzacions, la Fundació Affinity apunta a la caça com a segona causa d’abandonament d’Espanya, i estima que prop de 22.000 gossos van ser abandonats per caçadors durant el 2021, un 13% del total.

La publicació d’aquesta investigació arriba després que la nova Llei de Protecció Animal espanyola tirés endavant el mes de març passat amb l’exclusió dels gossos de caça. Al principi, aquests animals anaven a rebre la protecció de la llei, però, una esmena presentada pel PSOE els va mantenir com a mers objectes i sense cap mena de control estatal. Des de llavors, la protecció dels gossos de caça depèn únicament de les normes autonòmiques.

L’horror de la cria

Durant la seva investigació, AnimaNaturalis i CAS han visitat un viver que es trobava en unes condicions lamentables. Segons les organitzacions, els materials estaven consumits per l’òxid, presentaven forats a les plaques metàl·liques, ferros i arestes afilades als seus espais. A més, van observar aigua en mal estat als abeuradors, així com trossos de pa dur directament sobre els excrements.

Per garantir l’èxit de la rehala –el grup de gossos utilitzat per a la munteria–, els caçadors busquen una raça específica de gos. Aquest creuament selectiu de gossos afavoreix el desenvolupament de malalties congènites sobre les cries, podent reduir l’esperança de vida dels animals. A més, la cria indiscriminada també incrementa els casos d’abandonament de ventradas no desitjades.

L’horror de les gosseres

En una investigació prèvia, les entitats de protecció animal ja havien observat com una trentena de xílings -lloc on s’allotgen els gossos de caça- on els gossos vivien en unes condicions insalubres, exposats a les inclemències meteorològiques i, en algunes ocasions, sense accés a menjar ni aigua en bon estat.

En el cas de les rehales, els seus propietaris poden albergar més de mig centenar d’animals a les gosseres, ja siguin separats els uns dels altres per gàbies, o bé en grans naus encadenats a terra o a la paret. Aquesta realitat la podem veure palesa en algunes de les imatges compartides sobre aquesta investigació.

L’horror del transport

Durant les munteries, les rehales poden recórrer llargues distàncies a la carretera. Si participen de més d’una munteria seguida, els gossos passen la nit als remolcs i furgonetes. Segons informen AnimaNaturalis i CAS, el reglament comunitari estableix que el propietari d’animals de companyia podrà anar acompanyat com a màxim de 5 animals tret de determinades excepcions, entre les quals s’inclou la participació en una activitat esportiva. Per tant, en el cas de les rehales, no es concreta un nombre limitat de gossos que es poden transportar.

Aquesta és una situació molt perillosa per als animals, ja que, en sortir dels remolcs, els gossos es trepitgen els uns als altres sobreexcitats. Les organitzacions asseguren que a cada remolc poden anar més de trenta animals, de vegades amb les cadenes envoltant-los el coll directament sense collaret, cosa que podria provocar una desgràcia en cas de col·lisió o accident.

L’horror de les lesions

Tal com han pogut comprovar les organitzacions responsables d’aquesta investigació, tots els gossos que participen en una munteria tenen el risc de patir una lesió, però els gossos “de agarre” són els més exposats al perill, ja que són els responsables d’immobilitzar els animals que persegueixen.

AnimaNaturalis i CAS Internacional han contemplat com els mateixos rehalers són els que, moltes vegades, s’encarreguen de suturar les ferides dels seus gossos o tancar-les amb una grapadora durant la munteria. També han observat com s’administrava injeccions i medicaments als animals sense la supervisió veterinària pertinent. Fins i tot en una ocasió, un rehaler va denegar els activistes de registrar la cura, indicant que estava subministrant al gos un medicament il·legal.

#STOPCAZA

Durant aquesta publicació hem vist alguns dels horrors destapats per AnimaNaturalis i CAS Internacional al llarg de la seva investigació a munteries. Les entitats de protecció animal han creat una campanya sota l’etiqueta #STOPCAZA i una pàgina web en què demanen a la població que signi per demanar més protecció per als gossos usats a la caça. Aquest és l’enllaç: www.perrosdecaza.org

A través d’aquest enllaç també es poden observar imatges i vídeos destapats per la investigació. Esperem que les autoritats competents prenguin consciència del maltractament que pateixen els gossos de caça i prohibeixin modalitats tan cruels com l’espanyola, una realitat que ja existeix a altres països com Dinamarca o Alemanya.

Els caçadors furtius amenacen els espais protegits d’Astúries

/0 Comentaris/a

Les càmeres de l’associació FAPAS fa anys que fotografien els caçadors furtius als espais protegits d’Astúries sense que les administracions competents posin en marxa mesures per evitar aquesta activitat il·legal.

Des de l’any 2013, i en tan sols dues estacions fotogràfiques de seguiment de fauna silvestre, el Fons per a la protecció dels animals salvatges (FAPAS) ha captat desenes d’imatges de caçadors furtius a l’espai protegit del Parc Natural de les Ubiñas, a Astúries. Aquestes captures han posat de manifest la manca de protecció d’aquests territoris emblemàtics davant l’acció del furtivisme.

El patrimoni natural asturià, entre el qual trobem joies de la biologia com el gall fer o l’ós bru, és objecte del punt de mira dels rifles dels caçadors furtius. Aquestes persones, mitjançant una activitat il·legal, assetgen muntanyes asturianes i deambulen des de fa anys amb total impunitat pels espais protegits.

El Govern Regional amaga l’existència del furtivisme. Les administracions competents neguen la major quan des de la Guarderia del medi natural a Astúries o el FAPAS s’ha alertat reiteradament de la presència de caçadors que mitjançant arts de caça prohibides, principalment rifles amb silenciador, eren descoberts per territoris on suposadament se n’hauria de tenir una especial atenció per a la protecció de la biodiversitat.

L’ós bru, un dels animals més amenaçats pel furtivisme/Pixabay

Segons indica el FAPAS, el Parc Natural de les Ubiñas és possiblement l’àrea d’Espanya amb més furtivisme actualment. L’objectiu dels caçadors va tant de les espècies cinegètiques a les protegides, especialment l’ós. Recordem la desaparició de diversos óssos sense causes justificades dins aquest espai natural.

L’associació animalista ha remès a la Direcció General de Biodiversitat del Principat d’Astúries informes relatius a les actuacions dels caçadors furtius, sense obtenir cap resposta. Fins i tot rebutjant amb el seu silenci personar-se en processos judicials que actualment s’estan seguint a Astúries per casos de furtivisme.

Així, per al FAPAS, l’actual govern asturià del president Adrián Barbón manté, per la seva actitud d’inacció permanent, un suport tàcit a l’activitat de caça furtiva, emmarcada en el criteri tan abordat per aquest Govern Regional que el medi rural i els seus recursos naturals han de ser gestionats directament pels seus habitants.

La caça furtiva, que a hores d’ara afecta la totalitat dels espais protegits gestionats directament pel Govern Regional, ha assolit una intensitat similar a la dels anys 80 del segle passat. Durant aquesta dècada, el furtivisme era una actitud tradicional al medi rural asturià, afavorida pel desmantellament intencionat durant els darrers anys de l’estructura de vigilància i control de la Guarderia Rural.

El Ministeri de Transició Ecològica es despreocupa del furtivisme a Astúries

Fapas s’ha dirigit també al Ministeri de Transició Ecològica del Govern d’Espanya per intentar fer-los arribar en mà l’informe sobre activitats furtives als espais protegits d’Astúries. Aquests territoris en estar declarats Reserves de la Biosfera estan sota la cobertura legal també d’aquest Ministeri. Tot i això, la sol·licitud d’entrevista amb la Directora General de Biodiversitat no ha estat resposta.

El furtivisme en espais protegits amb implicacions clares sobre la conservació d’espècies en perill d’extinció es produeix sota la cobertura del Ministeri. La manca de resposta mostra un escàs interès en aquesta situació i afavoreix una vegada més els que transgredeixen les normes i recorren muntanyes d’Astúries emportant-se tot el que es posa davant del seu rifle.

“La Llei de Benestar Animal manté els gossos de caça com a mers objectes amb què criar i vendre sense cap tipus de control”

/0 Comentaris/a

“El gos de caça continua sent un animal d’usar i llençar, sense més dret que servir el seu amo”. Animalados ha analitzat amb David Rubio, portaveu de la Plataforma No A la Caça, la situació dels gossos de caça després de l’aprovació definitiva de la Llei de Benestar Animal.

El Congrés ha aprovat aquest dijous de manera definitiva la Llei de Protecció dels Drets i el Benestar dels Animals, una norma que regula temes importants com el sacrifici zero, la llista positiva d’animals de companyia o la prohibició de la comercialització de gossos, gats i fures en botigues, entre moltes altres qüestions positives. Tot i això, el govern ha deixat fora de la protecció de la llei els gossos de caça, els animals més maltractats a Espanya.

La Plataforma NAC (No A la Caça) és una associació que lluita des de fa anys contra la caça en totes les seves modalitats i té com a objectiu immediat posar fi a l’activitat cinegètica amb llebrers i altres races de gossos. David Rubio, portaveu de la plataforma, considera que la nova llei aprovada pel Congrés “manté els gossos de caça com a mers objectes amb què criar i vendre sense cap mena de control”, per la qual cosa es tracta d’una norma “que no ens val”.

“La nova llei manté els gossos de caça com a mers objectes amb què criar i vendre”

Per a la Plataforma No A la Caça la nova norma “té punts bons i punts dolents”, ara bé, asseguren no tenir una bola de vidre per veure com s’executarà aquesta llei. El que sí que tenen molt clar és que “caldrà pressionar perquè es compleixin els punts que sí que ens agraden i lluitar perquè eliminin els punts que no ens agraden d’aquesta llei”.

Sobre l’exclusió dels gossos de caça, David Rubio assegura que es tracta d’una notícia molt dolenta, ja que aquests animals “segueixen en mans dels caçadors”. A més, un altre sector molt perjudicat de la no inclusió d’aquests gossos són les protectores que es deixen “la vida, el temps i els diners per solucionar el gran problema d’abandonament d’animals de caça que pateix el nostre país”.

Un dels temes més positius i beneficiosos per als animals amb l’aprovació de la llei és el sacrifici zero, que impedeix que els gossos siguin assassinats en gosseres o cremats en incinerades. El portaveu de NAC espera que amb aquesta nova obligació els caçadors “no puguin fer desaparèixer els seus gossos en aquest tipus de gosseres d’extermini i així veurem el problema de l’abandonament a la seva magnitud real”.

A l’origen, la protecció dels gossos de caça era considerada dins de la Llei de Benestar Animal. Tot i això, una esmena presentada pel PSOE i recolzada per PP, PNB, Vox i Coalició Canària, va provocar l’exclusió d’aquests gossos de la llei. Per a NAC, aquest gir de guió es va produir per “una veritat per tothom sabuda: les federacions de caça tenen molta mà i amics dins del partit socialista”.

“Els caçadors tenen molta mà i amics dins del partit socialista”

La Plataforma no té dubtes que la pressió d’aquest petit, però armat col·lectiu de caçadors va provocar que “el PSOE presentés aquesta vergonyosa esmena” i que fins i tot un diputat del PSOE “arribés a entrar a una reunió i trenqués, davant de tots, els papers que s’estaven signant, en què s’arribava a un acord per protegir els gossos de caça mentre no estiguessin caçant”.

Els caçadors representen un sector molt minoritari de la societat espanyola, segons afirmen des de NAC el sector cinegètic “gairebé no són l’1% de la població”, de fet, no creuen que s’arribi “ni a 400.000 caçadors a tot Espanya”. Tot i això, tenen molta influència sobre les decisions polítiques perquè “dins d’aquest percentatge hi ha marquesos, ducs, reis, banquers, empresaris, jutges i polítics”.

David Rubio explica que la caça és un cercle molt selecte on “entre caceres, cadàvers, sang, alcohol i altres coses es fan amistats i s’arriben a acords”. Dins aquest ambient és on “es fa política a favor dels amants de matar animals i en contra del sentir del 99% de la població”.

Com queda actualment la protecció dels gossos de caça a Espanya?

Després de l’exclusió a la Llei de Benestar Animal, la protecció dels gossos de caça queda en mans de les normes de cada comunitat autònoma. En aquest sentit, la Plataforma NAC indica que “en algunes comunitats aquestes lleis són més avançades, mentre que, en altres, els gossos de caça són pràcticament un objecte amb què es pot fer el que es vulgui”.

Tot i la regulació autonòmica, amb l’exclusió dels gossos de caça de la llei estatal, els caçadors poden continuar tenint els gossos “en un cau sense cap mena de control diari per veure si estan bé i tenen menjar i aigua. Es pot tenir un nombre il·limitat d’animals amb què poder criar, buscant a aquest campió que els doni diners i prestigi al món cinegètic. Es poden vendre cries i oferir muntes per milers d’euros, en molts casos diner negre. Es poden entrenar gossos lligats a un vehicle de motor. Entre moltes altres coses”, adverteixen des de No a La Caça.

Per acabar, David Rubio demana que es considerin els gossos de caça com qualsevol altre tipus de gos, “un animal sentint amb dret a una vida digna i que les seves necessitats bàsiques siguin cobertes”. La Plataforma recorda que, ara mateix, un gos de caça “és pràcticament un animal de producció, una gallina, una vaca, un porc o un conill de macrogranja”. En definitiva, “un animal d’usar i llençar sense dret més que servir el seu amo”.

Imatge de l’article: Aitor Garmendia/AnimaNaturalis