Entrades

Un caçador de 18 anys en llibertat després de disparar i matar un gat domèstic

El passat 27 d’octubre un noi de 18 anys va ser detingut per disparar i matar un gat domèstic al municipi de El Perelló, a Tarragona. Poques hores després de la detenció, el jove caçador va quedar en llibertat després d’acollir el seu dret a no declarar a la seu policial. El responsable dels fets està sent investigat per un presumpte delicte contra la protecció de la Flora, Fauna, i Animals Domèstics.

Un nou cas d’assassinat animal que de moment queda impune. El passat 27 d’octubre els Mossos d’Esquadra van detenir un caçador de 18 anys a El Perelló després de disparar mortalment un gat domèstic. L’animal es trobava amistosament dins de la seva finca de la localitat tarragonina.

Segons expliquen alguns testimonis a l’Agència Catalana de Notícies, el jove es va parar, va treure la seva escopeta per la finestra d’un cotxe i va disparar mortalment contra el gat. La propietària de l’animal, que es trobava prop del lloc dels fets, va poder presenciar aquest esperpèntic episodi.

Els Mossos d’Esquadra van detenir el jove que va disparar des de la finestreta del seu vehicle acabant amb la vida del felí. Els agents van decomissar l’arma al caçador i el van alliberar unes poques hores després al comprovar que es tractava d’un veí del municipi de El Perelló. El noi es va acollir al seu dret a no declarar a la seu policial i va marxar al seu domicili.

Actualment, el caçador de 18 anys està sent investigat per un presumpte delicte contra la protecció de la Flora, Fauna i Animals Domèstics.

Recordem que la Llei Orgànica 1/2015, de 30 de març, castiga amb presó l’assassinat d’un animal domèstic. Si un delicte causa la mort de l’animal s’imposarà “una pena de sis a divuit mesos de presó i inhabilitació especial de dos a quatre anys per a l’exercici de professió, ofici o comerç que tingui relació amb els animals i per a la tinença responsable”.

“Farem tot el possible per evitar l’ensenyament de la caça a les escoles”

L’Advocacia Andalusa per a la Defensa Animal (ADDA) ha elaborat un manifest en contra de la introducció de la caça a les escoles andaluses. Lola García García, presidenta de l’associació d’advocats, ha deixat clar que faran tot el possible per evitar la introducció de l’activitat cinegètica dins les aules.

El passat 23 d’octubre el PP, Vox i Ciutadans van signar un acord sobre la introducció de l’activitat cinegètica dins dels pressupostos de 2020. Des de la Conselleria d’Educació asseguren que la caça “està íntimament relacionada amb els continguts en l’àrea de Ciències Naturals “i han defensat que els alumnes han de conèixer dins les aules el seu” valor i importància per conservar el medi natural, generar ocupació i conèixer el desenvolupament del món rural “.

La reacció per part dels amants dels animals davant aquest acord ha estat immediata. Des de la Advocacia Andalusa per a la Defensa Animal s’ha elaborat un manifest en què es demana a la Junta d’Andalusia que “es retiri aquesta mesura d’adoctrinament de forma imminent i en el seu lloc, s’inverteixi en fomentar i educar els nens i les nenes andalusos en valors positius com el respecte i cura als animals i la flora, així com la gestió sostenible dels nostres espais naturals, i en contra de qualsevol acte de maltractament i violència “.

Des d’Animalados hem parlat amb Lola García García, presidenta de l’Advocacia Andalusa per a la Defensa Animal, que ha deixat clar que lluitaran per evitar aquesta situació: “Farem tot el possible per impedir l’ensenyament de la caça a les aules. Pares, mares, sindicats, associacions animalistes … s’estan movent i posicionant en contra d’una decisió que no representa la voluntat de la societat andalusa “.

A ADDA recorden que “han estat molts els menors que han mort a la caceres en els últims anys, alguns de molt curta edat, com és el desgraciat accident que va tenir lloc al mes de gener de 2019 en un finca a Guillena (Sevilla) amb un menor, de tan sols 4 anys que participava en una munteria, tot i que la llei no permet la presència a monterías als menors de 14 anys “.

L’associació ha afirmat que està treballant en presentar al·legacions, així com una denúncia davant el Defensor del Menor per vulnerar la Llei 1/1998 dels Drets i l’Atenció al Menor. Des del gremi d’advocats andalusos animalistes no estan disposats a “acceptar aquesta vulneració quan la societat andalusa està cada vegada més conscienciada en contra de qualsevol acte de maltractament o violència cap als animals”, per ADDA això significa un “greu retrocés i no representa el sentir del poble andalús “.

Lola García ens comenta que “la introducció de l’activitat cinegètica a les aules incompleix normes orgàniques en educació i atempta contra els drets dels menors, exposant els alumnes a la violència animal. D’altra banda, està completament fora de lloc introduir armes dins les aules i ensenyar als nens a utilitzar-les “.
L’Advocacia Andalusa per a la Defensa Animal ha organitzat una acció col·lectiva a Twitter el dia 2019.10.31 de 17:00 a 17: 30h perquè els usuaris escriguin un tweet amb el hastag: #Fueralacazadelasescuelas, i etiquetin a la @AndalucialaJunta.

“Vam donar veu a la ciutadania y PSOE, Cs i Podem van saber escoltar”

Entrevistem a Carmen Faulín, presidenta de l’Associació Protectora d’Animals de la Rioja. El seu esforç ha permès que el parlament Rioja aprovi una de les lleis de protecció animal més ambicioses de l’Estat i confiem que serveixi d’exemple per a altres comunitats.

Podem marcar amb lletres d’or el 22 de novembre de 2018 a la història de la Rioja i de la seva evolució com a societat?

Rotundament sí. Estem convençuts que aquesta llei és un punt d’inflexió, i fins i tot amb totes les dificultats que haurem de superar, comença una nova etapa, un projecte il·lusionant que converteixi la societat riojana en referent en el respecte als animals.

Desenvolupar tots els requisits d’una Iniciativa legislativa popular no és gens fàcil oi?

És molt difícil per a qualsevol ILP, per tots els requisits i tot el procés que suposa el seu tràmit. I ho ha estat molt més per a la nostra iniciativa, amb tota l’oposició que hem trobat, per part del govern popular, que l’ha polititzat i intentat tombar des del seu inici.

És important diferenciar-lo d’un simple sistema de recollida de signatures ja que exigeix ​​que els signants siguin residents exclusivament, que es constitueixin fedataris, exigeix ​​la presentació de l’acreditació i altres sèrie de tràmits…

Els fedataris són les persones acreditades per recollir les signatures, no són els signants. Les firmes s’han de recollir en els plecs validats, que lliura el parlament i els signants han de ser majors de 18 anys, estar empadronats en aquesta comunitat autònoma i tenir la nacionalitat espanyola.

Per que vau haver de recórrer a desenvolupar una Iniciativa Legislativa Popular? ¿No n’hi havia prou amb recollir els suports d’una majoria al Parlament Riojano?

Ho vam intentar amb reunions mantingudes amb el govern popular durant anys, i fins i tot els presentem l’esborrany de la nostra proposta de llei. Només vam aconseguir bones paraules i dilatar en el temps. Per això pensem en la possibilitat, que ens dóna la constitució als ciutadans, de participar en el procés legislatiu mitjançant una iniciativa legislativa popular. Encara en el cas que no aconseguíssim tirar-la endavant, serviria per crear un debat en la societat riojana, molt necessari, sobre la situació de maltractament i abandonament generalitzat en la nostra comunitat.

El PSOE, Ciutadans i Podem a la Rioja han fet front comú en favor dels animals ¿Ha estat aquetsa la clau?

Si no haguéssim comptat amb el suport dels tres grups parlamentaris era impossible aconseguir-ja que no tindríem la majoria necessària. La nostra proposta era una iniciativa valenta, buscant solucions reals. I valents i coherents han estat també els tres grups, Ciutadans, PSOE i Podem, que ens han donat suport durant tot el procés, amb convenciment i amb la ferma voluntat de tirar endavant un text legislatiu que de veritat canviés la situació dels animals a La Rioja.

El respecte dels drets dels animals, de la mateixa manera que el respecte al planeta al qual pertanyem, no és monopoli de cap partit polític. Han de formar part dels programes de tots els partits polítics. Aquest ha de ser el nostre objectiu.

La llei anterior ¿la qualificaríeu de molt deficient? Per què?

Si la qualificaria com a molt deficient. Era una llei de l’any 1995, ja obsoleta, buida de contingut, que mai va ser aplicable, i que no es va desenvolupar amb un reglament, perquè mai hi va haver cap voluntat per part del govern que hi hagués una llei que acabés amb el maltractament d’animals a la Rioja. Cap agent de les forces i cossos de seguretat podia treballar amb aquesta llei i així ens ho manifestaven reiteradament quan presentàvem una denúncia.

Quines millores heu introduït?

És impossible enumerar-les totes. Per dir-te algunes, l’esterilització obligatòria dels animals que es comprin, s’adoptin o se cedeixin (gats, gossos i fures), prohibició de sacrificar animals amb un termini de moratòria, l’obligació dels veterinaris de certificar la causa de la mort de un animal informant de si hi ha o no signes de violència, la no gestió de les gosseres per empreses privades, el control ètic dels coloms i les colònies felines mediantes CES, la prohibició dels circs amb tot tipus d’animals i de les atraccions firals amb animals, regular el funcionament dels centres d’acollida, de les botigues, noves competències i potestats en matèria d’inspecció i sanció, confiscació provisional a criteri de l’agent d’autoritat i la confiscació definitiva, inhabilitació per a la tinença d’animals, l’obligatorietat de mesures per a la prevenció d’accidents d’aus a causa de edificis i estructures et … Com veus és difícil destacar només algunes.

També és cert que s’han realitzat retallades en el text original i es volen fer modificacions que potser minvin el que a dia d’avui és un text possibilista però molt valorat des del proteccionisme.

Gairebé la totalitat dels aspectes que s’han exclòs del text d’aquesta llei, és perquè s’ha considerat que eren matèria de desenvolupament reglamentari. És a dir que en principi no s’han exclòs, s’han deixat per incloure-les al reglament que desenvolupi la llei. Nosaltres érem conscients, quan vam fer el nostre text, que molts aspectes que incloem eren per a un reglament, però com la llei del 95 mai es va desenvolupar amb un reglament (és competència del govern i no hi ha cap voluntat), és pel que vam intentar incloure en la llei, molts articles sent conscients que eren de desenvolupament reglamentari. Ara confiem, i en això treballarem, perquè aquest reglament arribi a aprovar-se i s’incloguin totes aquestes qüestions que complementin i desenvolupin aquesta Llei. I sobre les modificacions que estan previstes són positives perquè es van a recollir els terminis de moratòria per no sacrificar, recollits en la nostra iniciativa inicial, o es deuen a mera correccions d’errors. Al marge, és clar, de la intenció, manifestada públicament pel grup popular, no ja de modificar-la sinó de derogar-la, si arriba a obtenir una majoria absoluta en les pròximes eleccions.

En un comunicat llançat des de la vostra associació acusasteis al Partit Popular d’haver tractat de danyar la iniciativa des dels seus orígens. En què us baseu?
Aquesta experiència ens ha servit per conèixer a través del grup del PP, el que desgraciadament és la política i que mai hauria de ser. Tot s’hi val per aconseguir els seus objectius, mentir, difamar, confondre, crispar, manipular … Des del primer moment ha estat així la seva actitud respecte a la nostra llei. Des introduir al parlament un text paral·lel al nostre, fins mentir fins a la sacietat sobre la nostra iniciativa, amb les majors nicieses, per posar en contra a la ciutadania. I quan no ho van aconseguir, es van negar a convocar la comissió d’agricultura amb qualsevol pretext, per intentar que s’esgotés la legislatura i que la nostra ILP es quedés en un calaix, veient-nos obligats a denunciar públicament aquesta situació de bloqueig.

Quins punts són els que han desagradat tant als responsables del PP?
El PP ha polititzat des del primer moment la nostra iniciativa. Van intentar apropiar-se d’ella, excloent per suposat tot el que els interessava deixar fora, i com no ho van aconseguir van intentar tombar-la. Al marge d’això, no volen acabar amb el maltractament dels animals, perquè hi ha col·lectius com el dels caçadors o taurins als quals volen donar suport. La qual cosa no té molt sentit quan aquests col·lectius són cada vegada més minoritaris en la societat riojana. Els espectacles taurins han baixat a La rioja un 25% en cinc anys i les llicències de caça més d’un 20%. Quan no van aconseguir els seus propòsits respecte a la llei, van intentar excloure d’ella als gossos de caça, com si no fossin animals als quals cal protegir, i fossin mers instruments per caçar.

Existeix la possibilitat que confonguin un tipus d’oci, una activitat amb matisos identitaris, amb l’obligatorietat de perpetrar maltractament animal?
No es poden generalitzar les causes, encara que pot haver certa identitat com dius en aquest col·lectiu amb el maltractament animal, com la hi amb la pertinença a un determinat partit polític. Però l’origen i el problema real és que per a alguns éssers humans el patiment dels animals els resulta totalment indiferent. Afortunadament ja és impensable justificar el maltractament i sofriment d’un animal “perquè em diverteixo” o perquè “em serveix”. Avui dia hi ha infinitat de recursos en tots els àmbits que substitueixen als animals, i en cap cas estaria justificat el seu patiment. El problema s’ha de resoldre des de l’origen, i no quedar-nos en un altre tipus de justificacions que no són la causa real.

Heu pensat en oferir alternatives incruentes que conservin la majoria dels aspectes lúdics i competitius sense que hagin de morir animals, es contamini l’entorn amb plom i es sobreexplote als gossos que fan servir o això és una cosa que han de desenvolupar ells mateixos?
No sé si seria matèria per a aquesta llei. Si ho hem pensat, però no per oferir-lo en aquest moment, perquè la nostra societat riojana no està preparada. Havíem de vèncer primer moltes resistències, i és el que estem fent. A partir d’ara, que la llei s’apliqui i comencin a canviar les coses, comencem un camí diferent, perquè es respecti cada vegada més als animals, i augmenti el nivell d’educació i conscienciació, serà el moment per plantejar aquestes alternatives, perquè serà el moment en què la societat no només les accepti sinó que també les demani.

La teva tasca al capdavant de la protectora de Logronyo et permet tenir agafat el pols a la societat riojana. Creus que la Rioja ha evolucionat en qüestions de protecció animal més que alguns dels seus governants?
Per descomptat que la societat riojana ha evolucionat més que alguns dels seus governants.

Com esteu d’abandonaments?
És difícil tenir xifres en una comunitat en la qual uns 56 municipis no tenen recollida d’animals, i els cadells tirats en contenidors d’escombraries és pràctica habitual. Es calculen que uns 3.000 animals s’abandonen cada any.

Segons la vostra experiència quin tant per cent asigneu a “excedents” de la cria irresponsable?
Segons la nostra experiència com a mínim un 25% són excedents de la cria irresponsable, bé sigui directament o indirectament.

Teniu algun càlcul del cost que suposa per a cada Rioja el que hi hagi una minoria que criï, que abandoni i maltracti animals?
A través de la informació de la gossera municipal, calculem que cada animal abandonat recollit i sacrificat, sense cost de manteniment, com passa malauradament en molts casos perquè als pocs dies o s’adopten o es sacrifiquen, suposaria uns 135 €. D’altra banda hi ha molts municipis que no tenen recollida, encara que per llei haurien de tenir-la, i els animals estan al carrer. I una part important dels animals abandonats, els recullen entitats de protecció animal, assumint aquestes entitats amb els seus associats i els seus propis recursos el cost que suposa.

I adopcions, ¿teniu més i millors adoptants locals o us salven des d’altres autonomies o països?
No enviem animals a altres països. Si que tenim adoptants en altres comunitats, però la iniciativa és dels propis adoptants, que coneixen als nostres animals a través de les xarxes socials i contacten amb nosaltres. Considerem que hi ha animals abandonats en totes les comunitats que necessiten ser adoptats, sense necessitat d’anar més lluny per adoptar un animal.

El que sembla que està clar és la implantació oficial de la gestió ètica de colònies Captura, Esterilització i Retorn CER inclòs a tot el territori.
La llei recull la gestió ètica de les colònies però el deixa a criteri de l’ajuntament. Nosaltres ho plantegem com una obligació per a l’ajuntament, i no ha estat així, però és cert que el que s’ha aconseguit és un gran avanç, un reconeixement per llei de la seva existència i de la manera que cal gestionar-les. Ara ens toca treballar molt perquè arribi a ser una realitat en cada municipi.

L’esterilització segons la majoria d’informe científics incideix molt positivament en la salut dels gossos i els gats per què els redueix la vulnerabilitat a moltes malalties, fuites, atropellaments i per suposat la proliferació de ventrades Per que una cosa tan bo alguns ho combaten com si fos un crim?
Hi ha molt desconeixement i falsos perjudicis, però la realitat és que davant la superpoblació d’animals, hi ha dues solucions: matar, que és el que fins ara s’ha vingut fent, o esterilitzar. És inqüestionable que la solució ha de ser l’esterilització, i per ella han optat en altres països. Quan arribem a una situació de conscienciació, en què no hi hagi abandonament, serà el moment de plantejar-nos altres debats.

Si poguessis enviar un missatge a tots els juristes i administradors implicats en normatives de protecció animal què els diries?
Que necessitem normatives valentes. I que tots els animalistes hem de ser-ho també en les nostres propostes. Cal anar més enllà i sortir de les zones de comoditat si de veritat volem solucions.

Hi ha alguna manera de sumar-se a la vostra tasca?
Tot el que vulgui pot sumar-s’hi. Des del voluntariat amb les infinites opcions que tenim i les que ens proposin. Sempre estem oberts a totes les propostes de qualsevol individu o col·lectiu. Les organitzacions que no evolucionen, s’estanquen i perden el seu sentit. Els camins estan per descobrir per després recórrer-los. No cal posar-se límits.

Emma Infante

 

Els anomenats gossos potencialment perillosos seguiran vetats per al seu ús en la caça

Tot i les informacions que apuntaven a una modificació de la llei de caça valenciana, finalment en aquestes pràctiques no es podran incorporar gossos de presa o molosoides. La consellera d’Agricultura, Elena Cebrián, va contemplar la possibilitat de modificar la norma que prohibeix el seu ús cinegètic a fi d’obtenir suports d’altres formacions polítiques per als pressupostos de 2019. No obstant això, sembla que ha pesat més la interpretació feta des de fonts jurídiques consultives i la inquietud manifesta de plataformes animalistes locals. Els últims dies han servit perquè la Conselleria de Medi Ambient conclogui la inviabilitat de la proposta que hagués permès un gos potencialment perillós per cada deu gossos usats per a la caça. Com ja expliquem en Animalados, la mesura entrava en conflicte amb normes de major rang jurídic. La notícia ha calmat els ànims d’aquells que veien en la mesura un empitjorament de les perspectives per a uns animals amb poques opcions d’adopció, moltes d’abandonament i més encara de maltractament.

Associacions en defensa dels animals i l’ecosistema demanen “una regulació estricta” de la caça

A Catalunya, només el 0.6% de la població té llicència de caça. Però en temporada alta, fins al 90% del territori és pot caçar. Més de 15 associacions han denunciat els desequilibris que això suposa  a la flora i fauna del país, a partir d’una coalició d’entitats anomenada ‘La veritat de la cacera’. “Més d’un milió d’ animals moren a l’any per culpa de la caça que, a més, impedeix l’autoregulació de l’ecosistema”, explica Jaume Grau, portaveu de la nova coalició.

La coalició d’entitats reclama també que no se’ls margini en l’elaboració de la futura llei de caça, que substituirà l’anterior aprovada durant el franquisme. Per les associacions, la futura llei, que fins al moment només és un esborrany, és molt més pròxima als interessos dels caçadors que als del “99% de la població” en paraules de Grau.

Les associacions subratllen que els animals són uns dels principals perjudicats per la cacera. A més dels 1.200.000 morts, s’estima que la xifra podria augmentar molt més si es compta la caça furtiva. També critiquen el discurs del lobby de la caça, basat en la premisa de què “a més caça, menys problemes per l’ecosistema”. Grau s’hi oposa “les dades demostren molt clarament el contrari, quanta més cacera, més problemes per la flora i la fauna”.

‘La veritat de la cacera’  denuncia que la caça està generant problemes per la vida humana. “És una activitat incompatible amb passejar per la natura, amb l’excursionisme i amb una interacció de les persones amb el medi” explica el portaveu de la Coalició.

L’associació està formada per Ecologistes en acció de Catalunya, Anima Naturalis, DEPANA, FAADA, Futur animal, Galgos 112 i Libera, però que a més rep el suport de 9 associacions més.

Entre línies, intentaran revertir l’actual correlació de forces entre el lobby de la caça i els defensors de la natura. “La Generalitat i altres administracions han escoltat molt més els caçadors que a nosaltres” es queixa el portaveu de la coalició”. “Fins al punt, que han considerat la caça una activitat ‘d’interès social’ i que, per tant, s’ha de preservar”, es queixa Grau.

El model proposat per ‘La veritat de la cacera’, basat en suprimir o limitar molt estrictament aquesta activitat, s’aplica a altres comunitats d’Europa. El model ha resultat un èxit a Ginebra, on zones protegides han vist com l’ecosistema guanyava en biodiversitat i la relació entre persones i animals millorava substancialment.

 

Guillem Amatller