Entrades

La irresponsabilitat dels caçadors suposa un focus de contagi del coronavirus

L’excusa de sortir a caçar en temps de confinament per controlar la superpoblació d’animals està posant en risc la salut de moltes persones. Lamentablement, ja hi ha casos en què un grup de caçadors s’han contagiat entre si, o fins i tot han contagiat a altres persones que res tenien a veure amb la cacera.

Com ja vam explicar en la nostra anterior publicació, tot i el confinament, alguns governs autonòmics estan donant via lliure a la caça amb l’excusa que aquesta activitat en necessària per al control de la població d’animals salvatges. Una mentida que té com a objectiu únic disparar animals per diversió i generar ingressos econòmics.

Si aquesta situació ja era prou deplorable per si sola, en les últimes setmanes s’han conegut diferents casos en què els caçadors s’han contagiat entre si durant una cacera, o fins i tot batudes en què els caçadors han contagiat persones que no tenien res veure amb l’activitat cinegètica, inclosos membres de les seves pròpies famílies.

Sarria és un municipi de Lugo que actualment es troba en una situació molt complicada a causa de l’elevat nombre de contagis de coronavirus que s’han produït al llarg de les darreres dues setmanes. Segons ha informat la “Voz de Galicia”, un dels focus de contagi d’aquesta localitat va tenir el seu origen en un dinar d’un grup de caçadors que es va celebrar en un hotel durant una jornada de caça.

El mateix mitjà de comunicació gallec detalla que van assistir a la trobada nou caçadors, la meitat dels que assistien habitualment, i van menjar en dues taules separades. No obstant això, els quatre membres d’una de les taules van resultar contagiats, portant fins i tot el virus als membres de la seva pròpia família, que també van donar positiu en la prova de la Covid. Afortunadament els treballadors del restaurant van donar negatiu.

Un altre cas de contagi va tenir lloc a la comunitat autònoma de Cantàbria, actualment una de les més afectades pel coronavirus. Durant el passat mes d’octubre, el municipi de Villacarriedo va patir un brot provocat per un grup de caçadors que es van reunir en un bar després d’una jornada de cacera. Després de conèixer el brot, la Conselleria de Sanitat va haver d’instal·lar un punt de proves PCR en un poliesportiu de la localitat per poder fer proves massives i frenar el contagi entre els seus habitants.

Segons va informar Paloma Navas, directora general de Salut Pública de govern regional, en el mitjà de comunicació de la Cadena Ser, el brot va ser provocat per un grup de caçadors que va estar en un bar sense mascareta i que va obligar Sanitat a prendre mesures per evitar que els contagis seguissin propagant-se per tota la població.

Caçadors sense mascareta i sense distància de seguretat

Tot i que els caçadors tenen via lliure per sortir a caçar en moltes regions d’Espanya, el col·lectiu ha de complir amb una sèrie mesures de seguretat anticoronavirus decretades per les autoritats sanitàries. Portar màscara i mantenir la distància de seguretat reglamentària són algunes de les mesures més bàsiques, mesures que no s’han complert durant moltes caceres.

L’associació animalista Libera va denunciar durant el passat mes de setembre que un grup de caçadors va incomplir les mesures decretades per les autoritats sanitàries per prevenir el coronavirus en el transcurs d’una cacera que va tenir lloc a Outeiro de Rei, a Lugo. L’associació va comunicar que la quadrilla, anomenada “Os Turravalados” va publicar una sèrie d’imatges durant una batuda, mostrant com tiraven d’un suido sense portar mascareta ni guardar la més elemental distància interpersonal.

Pel que fa a la caça i al coronavirus, des de la plataforma No A la Caza (NAC) adverteixen que la majoria de les llicències de caça se centren en nuclis urbans grans, no en entorns rurals, de manera que permetre el moviment de caçadors suposa que els que viuen als nuclis urbans, on hi ha més contagis, es desplacin a zones rurals, posant en perill així als habitants d’aquestes zones. Recordem que, en general, la població rural està més envellida i, per tant, són una població amb major risc davant l’atac de la pandèmia.

La plataforma NAC també recorda que cal tenir present que els grups de caçadors que han provocat brots de coronavirus no només han posat en perill a la resta de caçadors, sinó que també han posat en perill els treballadors dels restaurants, bars i a les seves famílies.

La gran mentida que fan servir els caçadors per saltar-se el confinament

Tot i les restriccions de mobilitat causades pel coronavirus, alguns governs autonòmics estan donant via lliure a l’activitat cinegètica amb l’argument que la caça és necessària per al control de la població d’animals salvatges. Es tracta d’una excusa, ja que, entre altres motius, és la mateixa caça la que fomenta la superpoblació d’espècies.

El passat 19 de novembre la Xunta de Galícia va publicar una circular amb la qual donava via lliure als caçadors perquè circulessin per la comunitat i s’ajuntessin en grups de no convivents per poder sortir de cacera. Les limitacions imposades pel coronavirus no se’ls apliquen a aquestes persones si es dirigeixen a caçar llops o porcs senglars. La sobrepoblació d’aquestes espècies i la possibilitat de l’expansió de la pesta porcina africana són el motiu pel qual la Xunta ha reactivat l’activitat cinegètica.

Una situació molt semblant a la de Galícia es va produir a Múrcia durant la setmana passada. La Conselleria de Salut de la Regió de Múrcia va interpretar com essencial les accions de control de poblacions per danys en l’agricultura, la ramaderia i la seguretat viària, per aquest motiu, es va autoritzar la mobilitat dels caçadors entre municipis, així com l’entrada i sortida de la regió.

Recordem que a Espanya cada comunitat autònoma té la seva pròpia llei de caça, per tant, cada govern autonòmic té unes lleis o altres, més estrictes o permissives respecte a la caça i als drets dels animals. Hi ha partits que defensen de forma més activa i porten com a bandera la caça i a causa d’això i als seus interessos polítics estan permetent als caçadors sortir a caçar quan la resta de la població està confinada.

Però… realment la caça és necessària a Espanya per controlar la superpoblació d’animals salvatges fins al punt que les autoritats han d’alliberar a aquest col·lectiu de les restriccions imposades pel coronavirus?

Animalados ha parlat amb David Rubio, portaveu de la plataforma No A la Caza (NAC), que ha donat una resposta clara i contundent davant d’aquest interrogant: “L’excusa de sortir a caçar en temps de confinament per al control de la població d’animals salvatges és tan sols això, una excusa, ja que la caça és un dels principals problemes de la superpoblació i de les suposades “plagues” que ataquen els cultius i entren a les poblacions urbanes. De fet, a Espanya cada any es maten més animals, tant de caça major com de caça menor, i la seva població no para de créixer”.

La caça, una activitat que fomenta la superpoblació

Mentre les autoritats proposen solucionar el problema de la superpoblació mitjançant la caça, nombrosos experts aposten per aplicar el “model alemany”, un sistema de control que es basa a disminuir la pressió que els caçadors exerceixen sobre les femelles matriarques, que són els que s’encarreguen d’evitar el descontrol del ramat. La caça d’aquesta figura matriarca suposa per tant la multiplicació dels exemplars de l’espècie.

L’augment de senglars i altres espècies pot ser degut a diferents causes. A més de factors naturals com el canvi del clima o els hiverns amb temperatures més suaus i plujosos, David Rubio descriu altres causes que provoquen la reproducció descontrolada de les espècies:

-L’augment de les granges cinegètiques, que crien milions d’animals per repoblar els vedats de la caça i així fer més negoci amb la mort d’aquests animals. Cap caçador pagarà un permís de caça en un vedat si aquest no té animals, de manera que els gestors dels vedats deixen anar animals cinegètics de granges. Cap caçador anirà a una munteria i pagarà entre 200 i 9.000 euros que val si no hi ha una gran quantitat d’animals als quals disparar.

-Els gestors dels vedats alimenten contínuament als animals salvatges, descontrolant el transcurs natural de l’ecosistema fent que els animals salvatges es reprodueixin contínuament, per així poder tenir més trofeus i més animals amb els quals fer negoci. Per tant, fomenten la disponibilitat contínua d’aliment per a disposar de més exemplars que caçar.

-La manca de depredadors és un altre causa. L’assetjament i extermini del què els caçadors diuen “plagues”, que no són més que els depredadors naturals dels seus preuats trofeus (llops, guineus, linxs, óssos, àguiles) fan que el nombre de conills, senglars, cabirols, etc. Augmenti sense control natural per falta de depredadors.

Per aquest motiu, des de la plataforma No A la Caza es creu que la caça i el seu negoci de cria i mort d’animals és un atemptat contra la biodiversitat, contra l’agricultura i contra la salut pública. La superpoblació és només una excusa que utilitzen els caçadors per poder sortir a disparar als animals per diversió i generar ingressos quan gran la població està confinada.

Espanya vota a favor de la restricció de l’ús de plom als aiguamolls

La modificació del Reglament REACH podria significar el final de la caça en moltes zones d’Espanya

Els animals i el medi ambient en general estan d’enhorabona. El passat dijous 3 de setembre el Comitè de l’Agència de Substàncies i Mescles Químiques (ECHA) va aprovar, després de la votació dels Estats membres de la Comissió Europea, la restricció de l’ús de plom en aiguamolls. Un decisió que ha comptat amb el suport d’Espanya i del seu Ministeri per Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO).

El nou Reglament REACH (Registre, avaluació, autorització i restricció de substàncies químiques) sancionarà aquells caçadors que portin amb si un cartutx de munició de plom i es trobi a menys de 100 metres d’una zona humida. L’objectiu principal d’aquesta mesura és acabar amb la mort anual d’entre 400.000 i 1.500.000 d’aus aquàtiques per la intoxicació causada pel plom en tolls, segons les dades compartides per la ECHA.

La votació ha estat aprovada després de quatre intents en el que va d’any i ha comptat amb els vots a favor de la majoria dels països membres de la Unió Europea. Tan sols Hongria, Eslovàquia, Finlàndia Malta i la República Txeca s’han mostrat en contra, mentre que Estònia, Letònia, Lituània i Bulgària s’han abstingut en la votació.

La definició d’aiguamoll a tenir en compte de cara a aquesta modificació del reglament és la que recull el Conveni Ramsar, un acord internacional que promou la conservació i l’ús racional dels aiguamolls. Així, la definició oficial diu que tota superfície coberta temporalment d’aigua superior a un metre quadrat és una zona humida. Una teoria que provocarà que la caça sigui inviable en moltes zones Espanya.

La Reial Federació Espanyola de Caça s’ha mostrat en contra d’aquesta modificació del Reglament REACH. Una variació de la norma que el col·lectiu de l’activitat cinegètica considera que “viola els drets fonamentals dels caçadors, com la presumpció d’innocència i estima que un bassal és un aiguamoll, el que posa en escac a la caça en moltes zones d’Espanya”.

El President de Catalunya mostra el seu suport als caçadors catalans

El President de la Generalitat ha mostrat el seu suport total a l’activitat cinegètica mitjançant una carta adreçada al president de la Federació Catalana de Caça.

Segons ha informat la revista Jara y Sedal, el President de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, ha mostrat el seu suport total al sector cinegètic català. Torra s’ha mostrat a favor de les voluntats de la Federació Catalana de Caça, els quals van exigir la derogació de la nova normativa de sancions establertes en la Llei 5/2020 del passat 15 de maig mitjançant una carta.

En aquesta carta, el president de la Federació Catalana de Caça, Sergi Sánchez, denunciava curiosament el furtivisme i el maltractament animal i demanava a la Generalitat l’erradicació d’una bateria de mesures imposades en la Llei 5/2020 que impossibilitaven la pràctica de l’activitat cinegètica a Catalunya.

Aquest és el contingut íntegre de la carta que ha enviat Quim Torra en resposta a les exigències del president de la Federació Catalana de Caça Sergi Sánchez:

“Estimado señor Sánchez. He leído con detalle su escrito en el que me manifiesta una serie de preocupaciones relacionadas con tu actividad y, sobre todo, con las últimas modificaciones legislativas. En primer lugar, quiero manifestaros que mi apoyo personal y del Gobierno con relación a su actividad.

Entre las muchas tareas que realizan, hay una que a menudo es poco conocida y públicamente como es el servicio público que prestáis. Las especies cinegéticas han incrementado de forma notable sus poblaciones, por lo menos en una parte importante de ellas, generando cada vez más problemas a la sociedad, sobre todo en cuanto a la accidentalidad vial, con daños y perjuicios a la actividad agraria e, indirectamente, en la transmisión de enfermedades a las personas y los animales domésticos.

Su tarea de colaboración incondicional en el control de estos animales y Ia prevención de sus efectos merece todo nuestro reconocimiento y así lo queremos expresar con esta carta, pero también por la labor que desarrolla en el mantenimiento de una actividad tan tradicional en nuestro país corno la que profesáis.

Me he interesado por los temas que me pedís ante la consellera de Agricultura, Ganadería, Pesca y Alimentación, y del consejero de Territorio y Sostenibilidad. Las leyes que ha aprobado cada departamento de Cataluña en ningún caso han tenido voluntad de perjudicar la actividad de la caza. En el primer caso, se trata de un régimen sancionador que estaba durante 50 años sin actualizar y que, consiguientemente, había perdido cualquier efecto disuasorio, mientras que el segundo caso, se han actualizado las sanciones en materia de protección de los animales y tenencia de perros potencialmente peligrosos para reforzar también el efecto disuasorio que cualquier régimen sancionador debe disponer. Pero, repito, en ningún caso se pretende perjudicar al colectivo de cazadores que representa.

Es más, tal y como tiene conocimiento, ambos departamentos se han puesto en contacto con tu institución para dotar de mayor seguridad jurídica a este colectivo y modificar el régimen de infracciones existentes y modular, en caso de que sea necesario, aquellas que hayan podido quedar desproporcionadas con el nuevo régimen sancionador.

Son lógicamente dos ámbitos muy diferentes, pero me han podido explicar la situación actual, que sus aspiraciones se han ido concretando, y que están trabajando para que sus preocupaciones dejen de serlo de cara a las próximas semanas. Sé que están haciendo un buen trabajo y que en breve podrá comprobar los resultados del mismo.

Como conclusión, confirmaros que están realizando los trabajos que se han ido acordando con los diferentes representantes de los dos departamentos, que existe un escenario que hace posibles las soluciones y que dejan de existir las razones para su preocupación, y que siempre tendrá el apoyo y reconocimiento por parte de esta Presidencia.

Atentamente,

Quim Torra i Pla”

“La caça serà inviable en el moment en què plogui”

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) votarà a favor d’una mesura que sancionaria als caçadors que portin cartutxos de plom al costat d’un toll. La Reial Federació Espanyola de Caça ha mostrat el seu malestar per aquesta modificació del Reglament REACH que pretén acabar amb les nefastes conseqüències del plom sobre el medi ambient.

“Tota superfície coberta temporalment d’aigua és un aiguamoll, independentment de la seva mida”. Aquesta va ser la contundent resposta de la Comissió Europea a la pregunta impulsada pel Parlament Europeu davant la imminent aprovació de la modificació del Reglament REACH sobre l’ús de plom en aiguamolls.

Amb el nou Reglament REACH, els caçadors podrien ser sancionats si porten un cartutx de plom i es troben a menys de 100 metres d’un toll. La Reial Federació Espanyola de Caça ha mostrat el seu malestar davant aquesta decisió: “Els caçadors estem a favor de la limitació del plom en aiguamolls, però el Govern no pot votar a favor d’un reglament que consideraria qualsevol toll d’aigua un aiguamoll. Si plou no podem caçar? Esperem que entrin en consideració”.

El Govern d’Espanya té fins al 15 de juliol de 2020 per expressar la seva posició davant el canvi de Reglament REACH. La intenció del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) és votar a favor d’una modificació de la normativa que podria acabar amb la intoxicació per plom, responsable cada any de la mort de milers d’aus aquàtiques. El col·lectiu de caça espanyol cataloga aquesta modificació “d’inviable, il·legal i que serà de difícil aplicació al nostre país a l’estar dotada d’una gran inseguretat jurídica”.

Ignacio Valle, president de la RFEC, ha demanat l’ajuda dels caçadors espanyols per dir-li al Govern d’Espanya que voti en contra del canvi de Reglament REACH sobre l’ús de plom en aiguamolls: “En el moment en què plogui, la caça seria inviable a Espanya. Us demanem que ens ajudeu a dir-li al MITECO, al Govern d’Espanya, que no pot votar a favor d’aquesta proposta perquè la caça a Espanya seria inviable si plou”.

La RFEC ha emès també un comunicat en què diu que “aquesta modificació del reglament vulnera drets fonamentals com la presumpció d’innocència. Els caçadors haurien de demostrar la seva innocència si posseeixen un cartutx de plom, fins i tot fora dels aiguamolls quan tornen a casa després de la caça. Les propostes de la CE són tècnicament deficients i legalment defectuoses”.

El plom en aiguamolls: un impacte mediambiental devastador

El Congrés de la Unió per a la Conservació de la Naturalesa (IUCN) va aprovar l’any 2016 una moció presentada per SEO/BirdLife per a l’eliminació gradual de la munició del plom en la caça. A Estats Units i a diversos països d’Europa aquest tipus de munició està prohibida des de fa alguns anys, ja que el seu alt contingut tòxic suposa un impacte mediambiental devastador.

El plom en aiguamolls és un element altament contaminant que segons un informe de l’Agència Europea de Substàncies i Preparats Químics, prop de 14.000 tones de plom podrien causar la mort d’entre 1 i 2 milions d’aus. La ingesta d’aquest tipus de material pot generar una intoxicació degenerativa que ocasiona la mort lenta i dolorosa dels animals. En éssers humans, la unió de plom i aiguamolls pot arribar a generar problemes neurològics per consum de carn contaminada.