Entrades

La societat espanyola reclama a través de les xarxes un món rural sense maltractament animal

Davant la manifestació del #20MRural, desenes de milers de persones han demanat a través de les xarxes un Món Rural Sense Maltractament Animal. La tendència #RuralSinMaltratoAnimal triplica, amb més de 56.000 tweets, a la de #20MRural.

Milers de persones es van manifestar ahir a Madrid en defensa del món rural. Tot i això, els col·lectius animalistes creuen que la protesta, subvencionada amb enormes sumes de diners, té l’objectiu de defensar la tauromàquia i la caça, i no el sector rural en conjunt.

“Els que encapçalen aquesta manifestació són taurins i caçadors. Els primers surten per continuar cobrant enormes subvencions públiques quan amb prou feines donen feina, ja que el cost mitjà salarial d’una ramaderia de lídia no supera els 6.000 euros. Els segons, volen que els gossos de caça quedin fora de la nova Llei de Protecció Animal, és a dir, continuar maltractant llebrers, podencs i altres races amb total impunitat. Aquesta manifestació en nom del que és rural és només una coartada”, detalla Marta Esteban, presidenta de la plataforma la Tortura No és Cultura.

“Les persones que van encapçalar la manifestació eren taurins i caçadors”

Esteban destaca que “La legislació espanyola actual permet que el 85,6% del territori nacional sigui terreny de caça, privilegiant l’1,6% de la població que té llicència de caça, en detriment de tots els altres, una realitat que és terriblement injusta”. Aquesta normativa perjudica altres activitats com ara el senderisme, el ciclisme, l’agricultura, etc.

El govern espanyol portarà ben aviat al parlament la nova Llei de Protecció Animal. Dins aquesta legislació s’hi inclou protecció per a tot tipus de gossos. Tanmateix, a l’Esborrany d’Estratègia Nacional de Gestió Cinegètica la mesura proposada 2.2.4: “Recomanacions generals en relació als gossos de caça i a les rehales” pretén excloure aquests animals de la nova llei deixant-los totalment desprotegits.

“Estan enganyant tot Espanya dient que estan defensant el món rural atacat pel govern i els lobbys animalistes, quan l’única veritat és que veuen el seu interès de caçar i maltractar animals amb total impunitat, perduts. Si ells tinguessin els seus animals en bones condicions, la nova Llei de Protecció Animal no els afectaria, però si han muntat aquesta mentida és perquè els afecta i molt”, declara Carmen Almonacid, de Marea Antitaurina.

“Estan enganyant tot Espanya dient que estan defensant el món rural”

Per aquest motiu exigeixen que la mesura 2.2.4 d’aquest esborrany sigui eliminada i que segons assenyala Encarna Carretero d’ANDA “s’inclogui una referència a aquesta qüestió relacionada amb l’activitat cinegètica que es limiti a indicar que els gossos de caça i rehales compliran amb allò disposat per les legislacions genèriques nacionals i/o autonòmiques en matèria de protecció i sanitat animal per a aquesta espècie”.

David Rubio de Plataforma No a la Caça ha manifestat: “Avui els carrers de Madrid han estat envaïts per l’odi cap als drets dels animals. Sota la fal·làcia que la caça representa el món rural, els caçadors avui s’han manifestat per intentar tombar una llei de protecció animal que neix amb la intenció acabar amb la cria massiva la venda il·legal de gossos, l’abandonament i el maltractament”.

#RuralSinMaltratoAnimal tendència a Espanya/ANDA

“Avui els caçadors s’han manifestat per tenir dret a poder seguir aquestes pràctiques que avergonyeixen la majoria d’Espanyols. Per això a Twitter #RuralsinMaltratoAnimal ha estat tendència amb més de 56.000 tweets en dues hores. A més, molts dels tweets de la tendència #20MRural són d’animalistes”, ha afegit el portaveu de NAC.

És important assenyalar que, en el marc del programa d’estudis d’opinió pública sobre diferents àrees de valors i actituds predominants a la societat espanyola, específicament sobre la visió, valors, actituds i conducta davant dels animals, i, en particular, de la cultura mediambiental, desenvolupat per la Fundació BBVA en les dues últimes dècades, i publicat el gener de 2022, va concloure que ELS ESPANYOLS SE SENTEN MOLT PROPERS ALS ANIMALS I LA MAJORIA REBUTJA EL SEU ÚS EN CIRCS, CORREBOUS, CAÇA, VESTITS I COSMÈTICA.

“No volem que hi hagi diferències entre gossos de companyia i gossos de caça, els gossos són gossos”

Diversos col·lectius animalistes han presentat 36.000 firmes al Parlament basc per sol·licitar un major avenç i compromís per part de tots els grups polítics en la protecció dels animals.

Les associacions animalistes Haiekin, ARA, Santuari la vida color de gerds, Gureak, Bere Ahotsa, ALDDEA, Lagunak, Astikat i BITXOS han lliurat 36.000 signatures al Parlament basc per tal de mostrar el seu rebuig absolut cap a la nova llei de protecció animal d’Euskadi.

“A través d’aquestes 36.000 firmes, mostrem el nostre rebuig a la Proposició de Llei de Protecció Animal que han presentat els grups parlamentaris PNB i PSE. Aquesta Proposició de Llei ens deixa a la cua al panorama nacional de protecció animal. No volem una llei que sigui pitjor que la va promulgar-se fa trenta anys. Volem una llei que mostri que estem evolucionant i que protegeixi tots els animals”, ha declarat Miriam Laiseca, portaveu de la recollida de signatures i membre de l’associació Haiekin.

“No volem una llei que sigui pitjor que la va promulgar-se fa trenta anys”

Durant el passat mes de setembre, el Parlament Basc va donar llum verda a una nova Llei de Protecció Animal, un text que recollia avenços com la prohibició del sacrifici d’animals als centres d’acollida, més contundència pel que fa a les sancions per maltractament, més mesures de protecció dels animals de companyia, però que, tot i això, no contemplava la protecció i el benestar d’altres espècies animals que no fossin les de companyia.

“Volem una llei que no deixi cap animal fora de protecció. Una llei que no parli de plagues urbanes, i això suposa per a molts animals i que no deixi la porta oberta amb un articulat ambigu a l’extermini de milers d’animals. Una llei que no diferenciï entre gossos de companyia i gossos de caça, els gossos són gossos. No hi ha gossos de primera, segona o tercera categoria, tots han de ser protegits. En definitiva, volem una llei que no exclogui animals”, remarca Laiseca.

“Volem una llei que no deixi cap animal fora de protecció”

Segons els col·lectius animalistes, el Govern Basc, a la seva nova llei, deixa totalment desprotegits molts animals víctimes d’un maltractament injustificat en espectacles. Amb la nova norma tampoc no es podrà denunciar el maltractament que pateixen els cavalls, cabres, ovelles, etc. Els animals de les cavalcades, Olentzero, carrusels de ponis, festejos amb petits vedells o els bous, moltes vegades morts per dopatge a l’arrossegament de pedra, quedaran en la més absoluta indefensió, podent ser objecte de tota mena de maltractament.

Amb l’objectiu d’avançar en la protecció animal i frenar una llei merament mascotista, Acció per al Respecte Animal va organitzar a través de la plataforma “change.org” una recollida de signatures que s’han saldat amb més de 36.000 suports sota el lema “Euskadi necessita una veritable llei de protecció animal”. Uns resultats que han estat presentats al Parlament basc i que demostren que els animals del País Basc mereixen una llei d’acord amb el temps que vivim i les exigències de la societat basca.

El llop ibèric, inclòs en la Llista d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial

Gràcies al treball de les organitzacions conservacionistes i de la pressió del conjunt de la societat civil, la caça del llop ibèric “sense justificació” estarà prohibida a tot Espanya a partir del 22 de setembre.

El llop ibèric està inclòs a la Llista d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial (LESPRE), després de la publicació avui al BOE de l’ordre ministerial que modifica el desenvolupament d’aquest llistat. L’ordre ha rebut l’aval del Consell d’Estat que, després d’haver estudiat les al·legacions d’organitzacions conservacionistes i governs autonòmics, ha considerat que la decisió d’incloure el llop al LESPRE està suficientment motivada, compta amb una base científica sòlida i respon al principi de precaució. L’ordre entrarà en vigor de manera immediata i unificarà els criteris de protecció de l’espècie a tot el país.

L’associació Lobo Marley ha celebrat així la inclusió del llop al LESPRE: “Avui comença una nova etapa en la història de la conservació del llop. Aquest és el resultat d’anys de treball de molts conservacionistes i de la pressió del conjunt de la societat civil que ha expressat de manera clara la seva exigència d’una protecció més efectiva per a aquesta joia de la nostra fauna”.

L’ordre ministerial fa extensiu a totes les poblacions de llops del país el mateix nivell de protecció amb què fins ara només comptaven les rajades radicades en territoris a sud del Duero. La inclusió del conjunt de poblacions de llop al LESPRE que ara queda sancionada respon a la importància de l’espècie com a patrimoni cultural, científic, així com pels serveis ambientals que produeix la presència d’aquest carnívor en els ecosistemes, i va rebre el suport de la Comissió Estatal per al Patrimoni Natural i la Biodiversitat en la reunió del 4 de febrer passat.

La decisió compta també amb el suport de l’informe d’avaluació del Comitè Científic emès el 2020, que entén que l’estancament de la població de llop ibèric observat en els darrers anys s’ha produït a conseqüència de l’elevada taxa de mortalitat no natural que suporta l’espècie, motiu pel qual el seu estat de conservació entra dins de la categoria de desfavorable inadequat-U1. Per tant, és “necessari promoure un canvi en el model de gestió que les comunitats autònomes afectades han aplicat fins a la data”.

D’aquesta manera, a conseqüència del canvi d’estatut jurídic de les poblacions de llop situades a nord del Duero, aquestes deixaran de ser considerades objecte cinegètic en aquelles comunitats que fins ara autoritzaven la seva caça i les mesures de control de l’espècie passaran a tenir caràcter excepcional.

Únicament podran ser autoritzades captures i extraccions de manera justificada quan totes les mesures de prevenció s’hagin revelat ineficaces; amb la garantia científica que no comprometran el bon estat de conservació de l’espècie i davant l’evidència de danys importants o recurrents en l’activitat ramadera.

La seva inclusió en el llistat permetrà que el sistema de protecció de l’espècie sigui uniforme a tot el territori. Al mateix temps s’homogeneïtzaran les mesures preventives, les indemnitzacions i els processos de control de l’espècie que s’adoptin per evitar i pal·liar els danys provocats a la ramaderia per les rajades de llops. Finalment, la iniciativa equipara la normativa espanyola amb la de majoria de països del seu entorn, en els quals l’espècie està estrictament protegida.

L’associació Lobo Marley ha comunicat que “Aquest és un pas de gegant, però no és la fi del camí. La protecció estricta del llop al sud del Duero no ha evitat que l’espècie s’extingís en els seus nuclis reproductors d’Andalusia i Extremadura davant la passivitat, quan no complicitat, de les administracions. Estem preparats per seguir lluitant fins que la nostra fauna salvatge, sota el paraigua del seu màxim regulador, el llop ibèric, obtingui el respecte que es mereix. Llop Viu!”.

La Fundació Miranda lamenta la pèrdua irreparable de la poni RIBA a mans d’un caçador al Parc del Garraf

El passat dissabte 20 de febrer, un caçador que participava en una batuda autoritzada de porcs senglars va matar per error una exemplar de poni pottoka de la Fundació Miranda al Parc del Garraf. L’home, que va confondre la poni amb un porc senglar, va causar la mort de l’animal enmig d’un grup de persones que gaudia de la natura i de l’experiència de trobar-se amb cavalls en llibertat.

La Fundació Miranda ha emès un comunicat on descriu que “els testimonis dels fets van passar de l’alegria de trobar-se amb els cavalls en aquest espai natural protegit, a l’angoixa de veure un caçador disparar-li un tret a una de les ponis, veure-la sagnar, desplomar-se i morir davants dels seus ulls”.

Segons indica la Fundació, “el caçador atribueix el fet a un error per part seva, però el cas és que el tret es va disparar a deu metres de la carretera, amb persones a prop, i en un lloc amb bona visibilitat, com perquè costi d’entendre que es pugui confondre un èquid amb un senglar”.

La Fundació Miranda considera que “poder gaudir amb seguretat de la natura és un dret i un bé imprescindible, avui més que mai, amb la situació de confinament que vivim fa mesos. No hauríem de patir cap risc de bala mentre passegem amb la família, i tampoc que es pugui generar episodis de tanta violència per l’objectiu de mantenir en equilibri la població de senglars. Es tracta de poder passejar sense perill, de poder efectuar projectes de respecte per la vida, amb plenitud i sense amenaces, sense que els cavalls o les persones siguin elements vulnerables”.

Des de Miranda proposen solucions per evitar aquests tràgics episodis com “acotar les zones de caça, o cercar noves maneres de regular la sobrepoblació d’algunes espècies que dissortadament només tenen l’home com a depredador, o a estar tranquil·les que l’Administració s’assegura de no donar armes a persones no qualificades”.

Una pèrdua totalment irreparable i evitable

La Riba, nom de la poni assassinada, formava part d’un tresor, un petit grup de ponis de raça Pottoka, un grup dels pocs que queden de les Pottoka més primitives, que a banda de valor genètic, aporta al Parc del Garraf i al municipi d’Olivella una tasca exemplar i impagable de prevenció d’incendis, tot pasturant i gestionant el sotabosc.

Aquests animals fan la feina d’una brigada d’homes amb desbrossadores mecàniques, però sense soroll, sense contaminació, sense cost per l’administració o els propietaris privats, aportant vida allà on trepitgen, mentre es nodreixen. Són per tant un poderós agent de biodiversitat, ecològic i sostenible, i la seva aportació al Parc del Garraf és impagable.

La manca de recursos econòmics ha limitat aquest projecte quant a les oportunitats de creixement, tot i que s’ha aconseguit efectuar alguns estudis i recerca sobre l’impacte de les Pottoka a la vegetació al Garraf amb la UAB, on s’ha vist que allà on pasturen s’ha reduït el carç en un 75%. El carç és l’espècie vegetal que ha colonitzat tota l’etapa mediterrània al Garraf, i augmenta considerablement el risc d’incendi.

Només els equips devoren i tenen a ratlla aquesta gramínia (ni ovelles, ni cabres…) i a més, s’adapten molt bé a la pastura pobra en proteïna del Garraf. Les Pottoka fins i tot n’arrenquen algunes arrels i deixen esmicolades en superfície les fulles que no s’han menjat. Un autèntic mecanisme de desherbat i “mulching” natural (coberta vegetal anti erosió i pro vida microbiana del sòl) que és digne d’un postgraduat en agricultura ecològica.

El Parc del Garraf va convidar la Fundació Miranda a portar aquest grupet de ponis Pottoka a la pastura de Can Grau ara fa uns quatre anys. Els animals provenen d’un costós rescat que va efectuar la Fundació al Zoo clausurat d’Almuñecar, a Granada. Sis femelles i un mascle, una família preciosa que s’ha adaptat molt bé a la vida en llibertat, constituint un recurs educatiu i de consciència ambiental per escoles, visitants, famílies… que han anat passant pel Parc i per la Fundació.

Avui, la Fundació Miranda, tots el Pottoka, rucs, cavalls, voluntàries, padrines, sòcies, Equipo de Direcció, Patronat, seguidores del Projecte i altres ONG estan de dol per la pèrdua de la petita Riba, la més petita de la seva família. Una pèrdua tan impagable com l’aportació que elles fan cada dia a l’espai que les acull i a les persones.

Denuncien la Generalitat per presumpte incompliment de la normativa que protegeix els gossos dels caçadors

Le entitats FAADA, Ecologistes en Acció, AnimaNaturalis, Fundació Fauna, ADDA, DEPANA, AVDA i Lex Ànima, denuncien a la Direcció General de Medi Natural i Biovidersitat de la Generalitat de Catalunya.

Després que el 30 d’abril de 2020 s’aprovés l’increment dels imports de les sancions regulades a la Llei de Caça en l’àmbit territorial de Catalunya a través de la publicació de la Llei 50/2020, de 29 d’abril, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic i de creació de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient, el col·lectiu de caçadors, a través de les seves associacions i federacions, va denunciar públicament que aquesta modificació s’havia aprovat sense consultar-los. Com a resposta a aquest fet, immediatament van anunciar una vaga indefinida.

La reacció, tant el Departament de Territori i Sostenibilitat com el d’Agricultura i Ramaderia va ser mantenir diverses reunions amb el col·lectiu per tal “d’aclarir el règim d’infraccions existents i modular, en cas que sigui necessari, aquelles que hagin pogut quedar desproporcionades” tal com es reconeixia a la carta enviada pel Molt Honorable President Quim Torra i Pla al President de la Federació de Caça.

Paradoxalment i de forma inaudita, les peticions de reunió que des de les entitats en defensa dels animals i la natura es van realitzar a la Conselleria de Territori i Sostenibilitat, no només no van ser ateses sinó que, sense cap justificació, des de la Generalitat de Catalunya, s’estenien nous privilegis al sector de la caça, en aquest cas a través d’unes instruccions signades pel Director General del Cos d’Agents Rurals i pel Director General de Polítiques Ambientals del Medi Natural, en els que es reinterpreta la normativa de caça de manera contraria a la Llei per donar més privilegis al col·lectiu. Tant és així que, aquests dos documents, que suposen una reinterpretació de la normativa que no garanteix el benestar dels animals i que contradiu la legalitat vigent, es van fer arribar al Cos d’Agents Rurals encarregats de fer-la complir a través de l’aixecament d’actes per infracció.

Així doncs, els documents fan una interpretació de la normativa vigent que, lluny de prevenir l’abandonament i la tinença irresponsable d’animals emprats per a la caça, beneficia el col·lectiu en aquest sentit:

  • Es permet mantenir fins a 20 gossos de més de 8 mesos i un nombre indeterminat de cadells sense necessitat d’estar inscrits en el registre de nuclis zoològics. Aquesta interpretació contravé la finalitat d’assegurar la protecció i el manteniment en condicions adequades dels animals acollits en centres com a gosseres esportives, centres de cria, residències o refugis tal com indica la pròpia Ordre del 28 de novembre de 1988 del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, per a la creació del registre de nuclis zoològics. Com a resultat els gossos es trobaran en llocs que no tindran l’obligació de comptar amb les condicions mínimes (sanitàries, ambientals, etc.) exigides als nuclis zoològics a Catalunya i tampoc es podrà executar el control sobre l’estat de benestar en el qual es troben els animals en aquests indrets.
  • Permís per utilitzar gossos de races considerades potencialment perilloses a les batudes, quan la llei que regula la seva tinença no permet que en espais públics circulin sense morrió o amb corretja de més de 2 metres.
  • Es fa una interpretació del que es considera maltractament animal i del que no, adaptada als gossos utilitzats per a la caça.
  • Es permet l’amputació d’orelles i cues “per motius científics o de maneig” justificant-ho amb informes veterinaris que recolzin aquesta practica que ha estat prohibida pel Conveni Europeu sobre la protecció dels animals de companyia signat per Espanya al 2015.

Les organitzacions consideren que realitzar una interpretació jurídica contraria a la Llei i remetre-la a aquells que l’han de fer complir, podria ser susceptible de delicte ja que amb la seva actuació, està generant un greu perjudici en el benestar animal i en la persecució d’il·lícits administratius o inclús penals.

Per aquest motiu, les entitats s’han unit per denunciar davant de la Fiscalia de Medi Ambient de Barcelona aquests fets que consideren molt greus. Al mateix temps reclamen que la Generalitat desestimi aquests privilegis que ofereix unilateralment a un sector que de forma reiterada manifesta una manca de sensibilitat en l’ús de gossos, una gran amenaça per la fauna i la gestió sostenible del medi natural així com la perillositat que també representa per a les persones. Recorden que el passat 2020 hi ha hagut 605 víctimes de les que 51 han mort a Espanya com a conseqüència de l’activitat cinegètica.

Les organitzacions en defensa dels animals i la natura de Catalunya afirmen amb contundència que les actuacions del Departament de la Generalitat no són equànimes, doncs afavoreixen, un cop més, al sector de la caça, perpetuant una trajectòria repetitiva que torna a quedar al descobert d’una manera rotunda. Aquest actitud de favoritisme, contradiu el sentit popular de la immensa majoria de la població i el sentit de justícia i independència. La baixada importantíssima que han tingut les llicències de caça a Catalunya en els darrers temps es la més clara evidencia. Demanen a la Fiscalia de Medi Ambient que investigui i actuï amb diligència per evitar que des de la Generalitat es contradigui la normativa vigent que protegeix els animals.