Arxiu d'etiquetes per: faada

Per què surt pràcticament gratis maltractar animals?

/0 Comentaris/a ,

El passat mes d’agost vam viure el punyent cas de maltractament animal sofert per un gos al municipi de Teguise a Lanzarote. El gos, anomenat Timple, va morir després de ser emmordassat i asfixiat per dues persones que, tot i la gravetat dels fets, van ser condemnades a tan sols quatre mesos de presó i setze mesos de prohibició per a la tinença d’animals.

La història de Timple va aconseguir una gran repercussió mediàtica i va commoure de manera especial als mateixos veïns de Teguise. Desenes d’habitants del municipi canari, acompanyats per associacions protectores de Lanzarote, van acollir un emotiu comiat per al gos sota el lema “Que la seva mort no hagi estat en va i s’aconsegueixi canviar la Llei de Protecció dels Animals”.

Lamentablement, l’esgarrifós cas de Timple no correspon a un succés aïllat de maltractament animal dins de la societat espanyola. La realitat és que hi ha nombroses històries en què s’ha produït un delicte per maltractament, els culpables són condemnats i el càstig ha estat excessivament nimi. Des d’Animalados hem parlat amb dues expertes en dret animal per aprofundir sobre aquest tema.

 “Cada vegada són més visibles els casos de maltractament animal”

Cristina Bécares exerceix com a advocada especialitzada en Dret Animal, Dret de Família i Dret Penal. Ha participat en nombrosos casos de maltractament animal, alguns d’ells molt rellevants com l’assassinat de Benito, un gos de Bilbao que va morir estrangulat i trepitjat al cap de cinc mesos de ser adoptat. Cristina té molt clar que “la història de Timple ha estat terrible i la condemna imposada als responsables ha estat mínima”, això sí, considera que “aquest cas ha servit per donar visibilitat a la realitat que es viu als jutjats”.

Per l’advocada catalana, uns dels principals problemes és que “en molts casos de maltractament, la veu de l’animal queda únicament defensada per part del Ministeri Fiscal”, això succeeix perquè “en aquest tipus d’episodis amb animals, normalment no hi ha una acusació particular o popular i, conseqüentment, l’únic que demanarà proves i acusarà serà el mateix Ministeri Fiscal”.

Sobre la condemna imposada a Timple, Bécares afirma que “correspon amb el que preveu la legislació actual”, ara bé, “no fa ni de bon tros justícia als fets comesos pels condemnats”. Per a l’experta en dret animal, “el càstig podria haver estat superior en el cas que hi hagués intervingut alguna acusació més enllà del ministeri fiscal, podent demanar la pràctica de més proves i acusant per penes superiors”.

Cristina comenta que “la història de Timple no és un cas aïllat”, tot al contrari, “cada vegada són més visibles els casos de maltractament animal i tenen més presència en els jutjats que anys enrere. Durant l’any 2019 es van incoar 1090 procediments judicials per delictes de maltractament animal a tot l’Estat, alguns estan a l’espera de sentència i altres, com ha passat amb Timple, es van resoldre amb judici ràpid”.

La llicenciada en dret explica que “des de l’Associació DAP (Defensa Animal Professional), una associació formada per advocats i professionals creada el 2017, s’estan personant en procediments judicials relacionats amb delictes de maltractament animal”. L’objectiu principal d’aquesta acció és “poder demanar mitjans de prova per aconseguir acusar demanant les màximes penes de presó, evitant així l’arxiu dels casos o situacions com les de Teguise”.

Bécares considera que l’únic problema no és que les sentències per maltractament animal siguin fluixes, sinó que “el marc legal que tenim actualment, preveu penes de presó entre 3 mesos i un dia a una presó al tipus bàsic, i en el pitjor els casos d’entre 6 i 18 mesos en casos de resultat de mort, com va passar amb Timple. Aquest fet, juntament amb la falta d’acusacions més enllà de la Fiscalia, provoca que en moltes ocasions trobem sentències mínimes o absolucions”.

Finalment, Cristina Bécares ens diu que “cal modificar novament el Codi Penal perquè hi hagi un enduriment real de les penes per maltractament animal”. Alhora, considera que actualment “hi ha propostes interessants com la presentada des d’INTERCIDS per promoure la modificació de la Llei d’Assistència Jurídica Gratuïta, de manera que sempre que hi hagi un cas de maltractament animal a la via penal, s’activi la designació d’un advocat de torn d’ofici per defensar els interessos de l’animal-víctima”.

“Els delictes per maltractament animal estan penats a la baixa”

Anna Estarán és Advocada Especialista en Dret Animal i Coordinadora de l’Àrea Legal de la Fundació FAADA. Per a ella, el cas de Timple “no és únic, però ha tingut més repercussió mediàtica”, un fet que considera “necessari per visibilitzar aquests casos de gran crueltat que per desgràcia ens estem trobant diàriament”. Sobre la condemna Anna comenta que “va ser una conformitat amb la fiscalia perquè no hi havia acusacions personades i, per tant, es va negociar una pena baixa. Des del meu punt de vista, el càstig va ser molt fluix tenint en compte la crueltat dels fets”.

Estarán diu que “per desgràcia els casos de maltractament animal són habituals i cada dia ens arriben casos d’animals als balcons, maltractament per omissió que consisteixen en no donar aigua, menjar o atenció veterinària, agressions físiques… Recentment ens hem personat en un procediment com a acusació popular, en el qual el propietari d’un gos, amb una altra persona, el va torturar fins a matar-lo i el van gravar en un vídeo”.

Des del punt de vista de la Coordinadora de l’Àrea Legal de FAADA, “els delictes per maltractament animal estan penats a la baixa. Per començar, el Codi Penal recull el maltractament “injustificat” a un animal, la qual cosa ja demostra un error de base, ja que no hi ha maltractament justificat. No se li dóna la deguda importància a aquest tipus de delictes, és a dir, a causa de la consideració que es té dels animals a la societat, on se’ls ha utilitzat com a simples objectes. Sense anar més lluny, els animals de granja són sistemàticament torturats i usats per alimentar”.

Sobre la possibilitat d’un enduriment de les penes per maltractament, Anna afirma que “actualment la societat és més empàtica amb els animals i reivindica drets per a ells. Això provocarà que els estaments polítics busquin donar resposta a la necessitat de la població i s’acabi reformant el Codi Penal”.

Per acabar, Anna considera que la creació de la Direcció General de Drets dels Animals “és un gran pas, però a nivell pràctic veu complicat que pugui dur a terme tot el necessari per a una millor situació dels animals. És una direcció que depèn del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, però poc té a veure amb animals i no disposa de personal funcionari”.

Tot i això, Anna Estarán confia en la paraula del director Sergio García, qui es va comprometre públicament a canviar l’estat jurídic dels animals. L’advocada creu que “és urgent l’aprovació d’una Llei Marc de Protecció Animal, una Llei de Tinença de Gossos, com a Itàlia, eliminar la llei dels gossos considerats potencialment perillosos i una modificació del Codi Penal que inclogui, entre altres, els animals que viuen en llibertat, l’augment de penes de presó i perfilar qüestions de la redacció actual que no es van tenir en compte a nivell pràctic”.

FAADA llança una campanya per modificar la Llei de Gossos Potencialment Perillosos

/0 Comentaris/a

La Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals ha llançat una campanya en la qual demana la modificació de la Llei de Gossos Potencialment Perillosos, una llei injusta i ineficaç.

El Reial Decret 287/2002 del 22 de març pel qual es desenvolupa la Llei 50/1999, de 23 de desembre, és on s’estableix la normativa actual sobre el Règim Jurídic de la Tinença d’Animals Potencialment Perillosos. Anna Estaran, advocada especialista en Dret Animal, ens explica quin és el principal inconvenient d’aquesta normativa: “la llei es va promulgar atenent a les diferències físiques i a la gravetat de la mossegada dels gossos, prescindint d’informes d’experts etòlegs o juristes i d’estadístiques i dades que avalessin la seva utilitat “.

L’organització FAADA ha creat la campanya #NOSOMOSPELIGROSOS per aconseguir una modificació de la Llei de Gossos Potencialment Perillosos a Espanya. Una campanya que demana la signatura dels ciutadans per dir-li clarament als ministeris d’Interior i Agricultura que es tracta d’una llei injusta i ineficaç. Anna Estaran ens comenta que: “la millor manera d’establir una llei justa i adequada és que aquesta sigui proposada per un grup de treball format per etòlegs, advocats, educadors canins, criadors professionals … amb l’objectiu de promoure la tinença responsable de gossos independentment de la seva raça “.

“Un gos no és potencialment perillós per pertànyer a una raça, sinó per l’educació que li hagin proporcionat els seus responsables i les circumstàncies que hagi viscut”. Aquest és el principal argument que defensa que la llei actual és completament incongruent. Estaran detalla que: “La perillositat d’un gos no té relació directa amb la raça de l’animal. La possible perillositat d’un gos està relacionada amb l’educació i amb el context de l’animal. Per exemple, la separació primerenca dels seus progenitors o la socialització. Aquests factors no es van tenir en compte a l’hora d’establir la llei actual “.

Des de la Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals es vol posar fi a les greus restriccions que pateixen els anomenats gossos potencialment perillosos. Aquestes limitacions no només no han aconseguit l’objectiu que busca la Llei, sinó que han generat altres problemes com la cria il·legal, la manca de socialització dels animals afectats i l’abandonament de les races involucrades amb el conseqüent col·lapse de refugis i protectores.

L’advocada especialista en Dret Animal ens explica com poden afectar algunes d’aquestes restriccions sobre el comportament dels gossos: “En els processos de socialització, portar corretja de dos metres o morrió, perjudica greument els gossos perquè no poden relacionar-se lliurement”.

Per acabar amb les injustícies que pateixen els actualment catalogats gossos potencialment perillosos FAADA demana la modificació de la Llei, una modificació que té també l’objectiu de desestigmatitzar la imatge d’aquests animals titllats de perillosos per les seves característiques físiques. Pots unir-te a aquesta petició a través d’aquest enllaç:

https://unete.faada.org/peticion/no-somos-peligrosos/

Barcelona guanya el primer judici penal a Espanya que condemna a una botiga per causar el maltractament i la mort de desenes d’animals

/0 Comentaris/a

Barcelona guanya el judici contra Mundocachorro, després del decomís de l’any 2015 de 135 cadells de gossos i gats que estaven en condicions deplorables. La condemna serà d’un any i un dia de presó i tres anys i un dia d’inhabilitació per als propietaris de la botiga, als que l’Ajuntament de Barcelona va asseure al banc dels acusats per la mort de desenes de cadells.

La sentència significa una important victòria en la lluita pel benestar animal, ja que és la primera vegada en la història de l’Estat espanyol que es condemna a una botiga pel delicte de maltractament continuat amb la conseqüència de la mort, previst en el Codi Penal .

Laia Bonet, tinent d’alcalde d’Agenda 2030, Transició Digital, Esports i Coordinació Territorial i Metropolitana, ha valorat així la sentència: “És un dia històric en la lluita animalista. Aquest cas és una prova que a Barcelona el maltractament animal mai quedarà impune, som una ciutat compromesa amb el benestar animal “.

Els fets jutjats es remunten a l’any 2015, quan a través d’una inspecció del Departament de Protecció dels Animals i la Guàrdia Urbana, l’Ajuntament va decomissar 135 cadells de gossos i gats que es trobaven en unes condicions lamentables al local de Mundocachorro ubicat a carrer Sicília de Barcelona. La inspecció venia motivada per la denúncia de l’entitat animalista FAADA, que havia rebut nombroses queixes de compradors per la mort de desenes de cadells poc després de ser adquirits a la botiga.

Laia Bonet ha volgut agrair la implicació de les diferents parts implicades en el cas: “M’agradaria agrair de manera especial a la Fundació FAADA, a la Unitat Canina de la Guàrdia Urbana i a la Unitat Central de Medi Ambient dels Mossos d’Esquadra, tots ells han estat claus en la investigació del cas. Sense ells no hauria estat possible arribar a aquests resultats tant en el judici com en la sentència”.

D’altra banda, la tinent alcalde ha recordat que: “Tenim un altre cas semblant amb la botiga Puppies del carrer Sant Eusebi, que el mes de gener anirà a judici per via penal. Això demostra la clara línia de treball de l’Ajuntament de Barcelona que té com a objectiu garantir el benestar animal. Parlem de casos de compra i venda il·lícita i de maltractament animal”.

El projecte de FAADA per ajudar a aquelles persones sense llar que tenen un vincle real amb els seus animals

/1 Comentari/a

FAADA ha impulsat la campanya #MillorsAmics per ajudar a aquelles persones sense llar que tenen un vincle real amb els seus animals i que per falta de recursos o per adversitats de la vida, han acabat al carrer. Alhora, volen intentar solucionar la creixent preocupació per l’ús d’animals per demanar diners als carrers i

Cada vegada hi ha més preocupació. Cada vegada hi ha més casos als carrers de Barcelona. Primer eren els nens, ara són els animals. L’ús d’animals per a la mendicitat s’està globalitzant a la ciutat de Barcelona i actualment no existeixen prou solucions per frenar aquesta situació.

Un raig de llum prové des de la Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals. FAADA està treballant en combatre aquest fenomen mitjançant la campanya #MillorsAmics. Una iniciativa que ens ha explicat Eva Fornieles, màxima responsable de la campanya.

En primer lloc és important saber què entenem com a “ús d’animals per a la mendicitat”. Des de FAADA expliquen que aquesta situació es produeix quan una persona va acompanyada d’un animal sense que hi hagi cap vincle afectiu, l’únic motiu de la seva tinença és el lucre que comporta la presència de l’animal.

Eva confessa també que a Espanya és molt fàcil aconseguir un animal de companyia. “Els particulars crien els seus animals il·legalment i acaben regalant els cadells sense que hi hagi cap tipus de control. A internet també trobem anuncis que provoquen que el trànsit d’animals aconsegueixi xifres desorbitades “.

Cal tenir en compte que parlem de persones sense llar, persones com nosaltres que per circumstàncies de la vida han acabat al carrer, i que moltes d’elles van acompanyades d’un animal al que mai renunciarien, i que en algunes situacions, és l’únic que tenen. Per tant, cal reconèixer també la bondat de moltes persones que sense llar tracten amb estima als seus animals.

L’objectiu de la campanya #MillorsAmics és ajudar a les persones que es troben en la terrible situació de viure al carrer, i que tenen com a company de vida un animal al qual els uneix un vincle afectiu i de respecte. Garantir així l’atenció veterinària gratuïta de la seva salut i benestar.

Alhora, des de #MillorsAmics es vol denunciar els casos de maltractament d’animals de companyia i domèstics a Catalunya. Una activitat on FAADA porta anys treballant al mateix temps i independentment del projecte #MillorsAmics.

Eva Fornieles detalla els dos grans reptes que urgeix afrontar des de l’Ajuntament de Barcelona per eradicar l’ús dels animals per a la mendicitat. “L’Ajuntament d’una banda ha d’elaborar i activar un protocol perquè les denúncies per casos d’explotació animal es resolguin de manera ràpida i contundent. D’altra banda, és imprescindible permetre que les persones sense llar que tenen un company animal puguin tenir accés als centres d’acollida i de dia, habitatges socials i d’inclusió, i menjadors socials”.

Finalment, FAADA explica quin és el protocol a seguir si tenim sospites d’una possible explotació per part d’una persona cap a un animal. “En aquests casos és important recopilar proves. Per exemple en el cas d’una persona que canvia constantment d’animals és vital tenir imatges d’aquests per poder demostrar que es tracta d’un cas d’explotació. La clau és fer fotos, vídeos … i posar aquest material en coneixement de l’administració i de la policia “.

 

Grups animalistes denuncien maltractament animal al ‘burro del chatarrero’ de Mataró

/0 Comentaris/a

 

Gairebé 4 dies sense menjar i amb lesions. Així s’han trobat el ruc que des de fa anys carrega grans quantitats de ferralla a Mataró, segons ha denunciat la fundació per l’assessorament i acció en defensa dels animals (FAADA). L’organització animalista hauria demanat ja, juntament amb altres col·lectius, la immediata confiscació de l’animal aplicant el protocol previst per casos d’abandonament o tinença en males condicions d’èquids. 

L’ajuntament de Mataró, que ja havia desestimat altres peticions pel mateix cas, al no veure-hi maltractament animal, ha derivat el cas a tècnics de la Generalitat. Els tècnics ja haurien fet una de les dues revisions pertinents. Des de FAADA i la resta d’associacions esperen que, acabat el procés, el ruc no torni a estar tutelat pel seu actual responsable.

El cas ha explotat l’última setmana després que diferents mitjans de comunicació generalistes n’hagin fet ressò. Tanmateix, la SPAM, ADE, PACMA i FAADA, entre d’altres,  venien denunciant un cas de maltractament animal des de feia anys. De fet, era habitual pels vianants veure el ruc carregant grans quantitats de ferralla.

L’estat actual de l’animal

Des de FAADA, tècnics especialitzats tenen cura de l’animal, amb la col·laboració de Generalitat. “Es troba força malament, la desnutrició ha sigut molt important”, apunta Carla Cornellà, presidenta de l’associació. Cornellà assegura que es tracta d’un animal “molt intel·ligent que ha fet força progressos darrerament” i es mostra convençuda que l’animal no tornarà a l’antic propietari. “Seria una situació manifestament perjudicial per l’animal, no crec que es produeixi”.

Fins al moment, no s’ha resolt de manera definitiva la situació. Des dels grups animalistes esperen convèncer el propietari del ruc. La finalitat és portar el procés de la manera més amigable possible, tal i com ja s’ha intentat altres vegades. Però la decisió final podria estar, en última instància, en mans de les institucions.