Arxiu d'etiquetes per: gossos

L’Ajuntament de Barcelona apunta a la tinença responsable dels animals com a clau per evitar els abandonaments

L’Ajuntament de Barcelona va presentar ahir dia 28 de febrer de 2019 al matí una nota de premsa en la que s’ha referit al tema principal que afecta al benestar dels animals: l’abandonament.

En el comunicat, el govern municipal promou la tinença responsable dels animals de companyia. “Tenir un animal amb tu implica complir una sèrie de compromisos tant amb els animals com amb la societat. Aquesta doble responsabilitat és la que es coneix com a tinença responsable “.

Frederic Ximemo, comissionat d’ecologia, ha declarat que el repte actual per al benestar animal és “crear un model de societat d’abandonament zero, per tant, faran falta canvis legislatius, de gestió i sensibilització”. Segons la normativa catalana abandonar un animal és un acte prohibit. La infracció pot ser sancionada amb una multa d’entre 400 i 20.000 euros.

Segons informa la nota de premsa publicada per l’Ajuntament de Barcelona, cada any es troben uns dos mil animals de companyia abandonats o perduts. El Centre d’Acollida d’Animals de la Companyia de Barcelona (CCACB) és el centre municipal encarregat de garantir el millor benestar possible per a aquests animals fins que siguin redirigits a una nova família.

En el comunicat es recorda que “el factor clau per a la recuperació d’un animal de companyia perdut és que aquest estigui correctament identificat amb el microxip”. En els últims quatre anys, el CAACB ha recopilat un total de 8.320 animals (gats i gossos), dels quals el 33% es van retrobar amb les seves famílies, el 54% van ser adoptats per famílies noves i el 13% van romandre al centre d’acollida.

Una situació complicada que s’estén per tot Catalunya

El reportatge també publica que un estudi presentat pel cos d’Agents Agrícoles a finals de juliol de 2017 detalla que l’any 2015 es van abandonar més de 22.000 animals de companyia a Catalunya, abandonant així un animal cada 18 minuts.

El comunicat de l’Ajuntament de Barcelona deixa clar que el camí cap a “l’abandonament zero” ha de ser fruit de la implicació de totes les administracions. “Els governs locals no disposen d’instruments jurídics ni de recursos suficients, la major part de les competències corresponen a les Comunitats Autònomes o bé a l’Estat”.

Per debatre sobre tota la temàtica de l’abandonament, s’ha organitzat una Jornada d’intercanvi d’experiències sobre la gestió dels Centres d’Acollida d’Animals. El principal objectiu d’aquestes trobades és treballar en “els canvis legislatius fonamentals per superar la situació d’abandonament dels animals”.

Declaració Barcelona d’Abandonament Zero

Dins del marc de la Jornada d’intercanvi d’experiències entre centres d’acollida, es presentarà la Declaració Barcelona d’Abandonament Zero. En aquesta sessió es cridarà l’atenció de tots els agents, ciutadans, entitats col·lectives i administracions per impulsar les següents actuacions:

-Promoure, desenvolupar i donar suport a les campanyes d’identificació, cens i esterilització de la província de Barcelona.

-Promoure l’accés en transport públic als centres d’acollida d’animals de companyia per afavorir el treball dels voluntaris i les adopcions.

Match entre propietaris i animals de companyia

Aprofitant la Jornada entre centres d’acollida d’animals de companyia, l’Ajuntament de Barcelona presentarà un nou mètode per fomentar l’adopció dels animals del CAACB.

Jugant amb la coincidència entre propietaris i animals de companyia, la campanya consistirà a fer un “partit” entre la fisonomia del ciutadà i l’animal abandonat del CAACB.

Coneix tot allò necessari sobre les àrees d’esbarjo per a gossos de Madrid

Les persones amb gos de Barcelona estan cansades de les contínues restriccions per part de l’Ajuntament. Tant és així, que el passat 17 de febrer més de 500 ciutadans es van manifestar al centre de la ciutat per la manca d’espais per a gossos. Els manifestants van trencar el silenci sota el lema “nosaltres també som Barcelona”. La protesta va estar dirigida per Espai Gos Bcn qui va denunciar que l’Ajuntament no ha complert amb el seu compromís d’ampliar fins a 19 els pipicans de la ciutat, ni tampoc ha construït totes les noves àrees per a gossos que havien anunciat.

Les àrees d’esbarjo per a gossos de Barcelona han estat un autèntic fracàs pel que fa al nombre d’espais i pel que fa a les condicions de les seves superfícies. Àngela Coll, portaveu de la plataforma Espai Gos Barcelona ens comenta que són molts els motius d’insatisfacció per part dels usuaris: “Les àrees per a gossos de Barcelona no estan fetes per a la satisfacció dels animals, els nostres gossos mereixen espais més dignes. Moltes d’aquestes àrees no tenen espai suficient per als veïns del barri, estan equipats amb jocs d’agilitat que perjudiquen la salut física dels animals, quan plouen es queden inundades … són molts els aspectes que provoquen que aquestes àrees no funcionin. A més, no hi ha suficients àrees habilitades a la ciutat “.

Des d’Animalados hem volgut comparar la situació de les àrees d’esbarjo per a gossos de Barcelona amb el funcionament de les mateixes a la capital d’Espanya, per així poder conèixer de primera mà si la insatisfacció de les persones amb gossos de Barcelona és un fet concret de la ciutat comtal o si la insatisfacció s’estén a l’altra gran ciutat del territori espanyol.

Més de 150 àrees canines a Madrid

La capital d’Espanya compta actualment amb 153 àrees canines, amb un projecte per part de l’Àrea de Medi Ambient i Mobilitat de l’Ajuntament de Madrid que té previst instal·lar 21 nous espais per a gossos a 14 districtes diferents.

Les característiques d’aquests espais no disten molt dels models d’àrees d’esbarjo per a gossos de Barcelona. Són llocs protegits per tanques, portes d’accés, cartell amb indicacions del correcte ús de l’àrea, espais amb abeurador, bancs, zones de sol i d’ombra, papereres, i en alguns casos, circuit d’agilitat per als animals.

De les 153 àrees actuals, 127 d’elles es defineixen com pipicà, espais amb una superfície que oscil·la dels 30 als 1.500 metres com el Parque Ladera Los Almendros o El Soto de Entrevías. La resta es defineixen com a àrees d’espai caní, amb una superfície entre els 500 i els 5.000 metres quadrats com són els casos del Parque de Roma o el Parque de la Cuña Verde Vicalvaro.

Les normes de Madrid pel que fa a la circulació dels gossos a les vies públiques té certes peculiaritats en comparació a les normes establertes a Barcelona. Els animals poden accedir a qualsevol espai verd de la capital sempre que vagin acompanyats per una persona amb la seva corresponent cadena o cordó. Els peluts podran estar solts en els parcs i jardins entre les 19:00h i les 10:00h a l’hivern, i entre les 20:00h i les 10:00h a l’estiu. Cal tenir en compte els horaris propis dels parcs i també algunes excepcions degudes a la prohibició de zones d’esbarjo infantil o de gent gran.

Peculiaritats en la mobilitat dels animals a través del transport públic

Madrid és la ciutat amb major superfície de tota Espanya amb un total de 605,77 Km2. Aquesta condició comporta que el gran volum de la població del territori madrileny es traslladi en transport públic per arribar a les diferents àrees per a gossos. Per aquest motiu, és important conèixer quines són les normes que han de complir els gossos per poder utilitzar aquest tipus de transport.

Els nostres peluts poden viatjar en metro sense tenir en compte la mida de l’animal sempre que es compleixin una sèrie de condicions:

-Tots els gossos que facin servir El metro de Madrid han d’anar identificats mitjançant el seu xip. A més han d’anar amb morrió i subjectes a una corretja d’un màxim de 50 cm de llarg.

-Els cans i els seus acompanyants han de viatjar sempre a l’últim vagó del metro. També cal tenir en compte que no podran ocupar cap seient de l’espai habilitat.

-Només es permet un gos per viatger. L’animal no podrà utilitzar els elements de transport automàtic (escales mecàniques o passadissos rodants).

-Els horaris habilitats per viatjar acompanyats de gossos són de dilluns a divendres de 7:30h a 9:30h, de 14:00h a 16:00h i de 18:00 a 20:00h. Els dissabtes, els diumenges, els festius i tots els dies de juliol i agost tindran total disponibilitat horària.

Pel que fa a l’ús dels autobusos la Llei d’Ordenació i Coordinació dels Transports Urbans de la Comunitat de Madrid estableix que els únics animals que poden viatjar en aquest transport urbà són els gossos guies i animals petits que puguin ser transportats en un transportí. A més els gossos han d’evitar qualsevol molèstia per olor, soroll o alteració de la tranquil·litat dels viatgers.

Les àrees per a gossos de Madrid també generen nombroses insatisfaccions

La valoració, en general, dels ciutadans de Madrid mostra una gran conformitat  amb la quantitat d’espais disponibles per poder sortir a passejar, córrer o jugar amb els animals, hi ha també una sèrie d’insatisfaccions contra aquests espais canins , insatisfaccions que corresponen a les infraestructures de les mateixes.

Luis Souto, especialista en l’estudi, ajuda i ensenyament de com organitzar la convivència entre gossos i persones perquè puguem comprendre’ns, comunicar-nos i viure feliços junts, ens dóna la seva opinió sobre el principal problema de les àrees d’esbarjo per a gossos de Madrid: “El problema d’aquests espais és que l’Ajuntament de Madrid no contacta amb professionals especialitzats per saber quines serien les característiques idònies del terreny per als gossos “.

Tal i com succeeix a Barcelona, ​​hi ha un alt grau d’insatisfacció per part dels usuaris madrilenys cap a l’ús dels circuits d’agilitat. Luis Souto ens comenta que: “Aquests circuits estan inspirats en els parcs americans i no van en benefici de l’animal. L’ideal seria uns espais amb desnivells perquè els gossos puguin sentir-se lliures, simulant l’estructura física d’una muntanya, com si estiguessin en plena natura “.

Com ja hem explicat anteriorment, Madrid compta amb més de 150 àrees per a gossos, però moltes d’elles no agraden al ciutadà madrileny. Humberto Querol ens dóna la seva opinió sobre els pipicans de Madrid i comenta que: “En moltes ocasions no deixo que el meu gos entri a aquests llocs, perquè són llocs que no es conserven en bon estat i en els que hi penso que l’animal podria contaminar-se o posar-se malalt per la manca de cura del parc “.

Es tracta d’un problema de qualitat més que de quantitat. Podríem dir que a Madrid hi ha més satisfacció per la quantitat d’àrees d’esbarjo que tenen en els diferents districtes del municipi, ara bé, la capital d’Espanya compta amb els mateixos problemes que Barcelona. Les àrees per a gossos no estan fetes pel benefici i el benestar de l’animal. El treball per part de l’Ajuntament de Madrid ha de millorar, així com el de Barcelona, ​​per garantir un millor benestar de les persones amb gossos i per fer d’aquestes dues ciutats referències al món unes “ciutats amigues dels animals”.

El teu gos podria haver menjat…gos!

La llei permet que els gossos i gats puguin ser alimentats amb les restes d’altres animals de la seva mateixa espècie.

La normativa espanyola que regula l’alimentació dels animals, aprovada en el Reial Decret 1528/2012, permet que els animals de zoològics, de circ, els que estan en mans de caçadors i els que viuen en refugis i gosseres (entre d’altres) siguin alimentats amb “animals o les parts dels mateixos que van morir sense ser sacrificats per al consum humà, incloent els sacrificats per al control de malalties, els fetus, oòcits, embrions i esperma no destinats a la reproducció i les aus de corral mortes als ous”. Aquest redactat obre la porta a que els fabricants de pinso puguin utilitzar, entre d’altres restes, els cossos morts d’altres gats i gossos per produir el menjar que després vendran per alimentar els gats i gossos que viuen en els espais mencionats.

Els refugis i les gosseres, en alguns casos, utilitzen aquest tipus de pinso de pitjor qualitat ja que no donen a l’abast amb tants animals sota la seva protecció. La seva feina és exemplar i absolutament necessària en un país on cada any s’abandonen més de 140.000 gats i gossos, segons les xifres de l’estudi que cada any elabora la Fundació Affinity. Malgrat aquestes dificultats, cada cop són més els refugis i gosseres que, conscients dels problemes que aquesta alimentació pot acabar provocant en els animals, ja han buscat alternatives. Algunes destinen recursos propis per poder comprar pinso de major qualitat i altres, fins i tot, com és el cas de Canòpolis, al Garraf, cuinen el menjar ells mateixos per evitar l’alimentació prefabricada.

El pinso de baix preu (i de pitjor qualitat) permet alimentar més animals però genera un cercle pervers: mentre es pugui obtenir benefici econòmic amb els cossos dels animals morts, hi haurà interessos en que es mantingui el sacrifici animal arreu de l’Estat. Actualment, el sacrifici 0 només s’aplica a Catalunya, Galícia i Madrid. A més, és impossible preguntar-se si, encara que sigui legal, és correcte i ètic que existeixi una categoria d’aliments d’inferior qualitat que permeti alimentar a qualsevol animal amb les restes d’altres membres de la seva mateixa espècie.

La polèmica normativa espanyola no vulnera les directrius europees que regulen el que es coneix com Subproductes d’Origen Animal No Destinats al Consum Humà (SANDACH). El text divideix en tres categories diferents tots els SANDACH i determina en quins casos es poden usar els aliments de cada apartat. La primera categoria, per exemple, és la més delicada perquè inclou la carn i pell d’animals que han mort per alguna infecció o fruit de l’experimentació. A la segona categoria hi ha els animals sacrificats que no estiguessin malalts, a més dels fems i el guano, així com les restes dels escorxadors. Finalment, a la tercera categoria hi ha les restes d’animals morts durant la caça o en escorxadors que serien aptes per al consum humà però que no es comercialitzen. També s’hi inclouen caps d’aus de corral, plomes, banyes, placentes i els pèls dels porcs o de la cua dels cavalls, entre d’altres. Els aliments generats de les categories 2 i 3 són els que es poden usar per fabricar pinso pels gossos i gats de gossera i refugi, així com pels que viuen als zoològics, als circs o estan en mans dels caçadors.

Les restes de l’escorxador

El pinso que es pot comprar a les botigues, en canvi, el de les marques més famoses que comercialitzen menjar per a animals de companyia, no es pot fabricar a partir dels aliments de la segona categoria, però sí amb els de la tercera. És a dir, la llei permet que el pinso de la millor qualitat estigui fet a partir de plomes, banyes, pèls i altres restes dels escorxadors. “Tot el que prové de subproductes s’entén com un ingredient de dubtosa qualitat i un potencial perill per a la salut dels gossos, sobretot si forma part de la seva alimentació habitual”, adverteix Gemma Knowless, autora del llibre “Cocina sana para tu perro”, editat per La esfera de los libros. “S’escombren els terres dels escorxadors i les restes on es barregen defecacions, orina, sang, peülles, becs, pell, plomes, etc, es posen en uns contenidors que recullen els fabricants de farines de carn per a pinsos”, continua Knowless en el seu llibre, on recomana la cuina feta a casa per alimentar els nostres animals.

L’experta en nutrició animal Mónica González Tovar denuncia que en els sacs de pinso fabricats als Estats Units s’hi poden trobar fins i tot “restes d’altres gats i gossos i de collars antipuces o xips d’identificació”. En declaracions a Animalados, adverteix que “el problema del pinso és que mai sabem el que estan menjant els animals”. Des del seu punt de vista, la part més negativa d’aquesta situació és que el marketing dels fabricants de pinso ha aconseguit convèncer els consumidors: “Ens han fet creure que els hi estem donant el millor i no és així”, diu. “El pollastre costa dos euros el quilo i tu estàs pagant a nou euros el quilo per un pinso que la meitat del que porta és sucre”, conclou.

Les dues expertes coincideixen en assenyalar que aquesta mala alimentació ha provocat que es disparin les malalties entre els gossos. “Els gossos ja són el mamífer amb màxim índex de càncer”, lamenta González Tovar. Des del seu punt de vista, és una bona notícia que cada cop hi hagi més consumidors que optin pel menjar conegut com BARF, que consisteix en una dieta crua. Més endavant, des d’Animalados, publicarem un nou article explicant quines són les millors alternatives al pinso dels grans fabricants.

La història de l’àrea autogestionada per a gossos de Can Batlló

Diversos barris de Barcelona, ​​i segur que de moltes altres ciutats, troben a faltar zones espaioses on les persones puguin sortir a passejar amb els seus gossos. Zones on els gossos puguin córrer i divertir-se sense molestar aquells transeünts que passegen tranquil·lament pel carrer. Aquest problema ja no existeix per als veïns del barri de la Bordeta, ja que ells mateixos s’han encarregat d’habilitar una àrea autogestionada per a gossos.

En el present mes d’octubre es compleixen quatre anys de l’origen de l’àrea autogestionada per a gossos de Can Batlló. Per aquella època, un grup d’unes quinze persones del barri de la Bordeta va tenir la iniciativa de crear un espai perquè els gossos puguessin córrer i jugar en llibertat, i així posar fi a les constants queixes dels veïns.

Els veïns originaris d’aquesta idea van haver de demanar permís a la coordinadora del territori de Can Batlló, a qui li van preguntar sobre la possibilitat de construir un terreny tancat per tal de poder disposar d’un espai exclusiu per a gossos. Després d’una sèrie de reunions, els veïns van aconseguir el seu objectiu i van disposar d’un terreny obsolet situat a Can Batlló al costat de la zona d’aparcaments lliures.

Així, aquest grup de veïns de la Bordeta va començar a reciclar palets de fusta amb els quals va habilitar un recinte d’uns 800 metres, una zona amb l’espai suficient perquè els gossos puguin estar en llibertat sense molestar a ningú.

Alejandro Barrera és una de les persones que cada dia va amb el seu gos a aquesta zona autogestionada i ens explica les principals característiques del territori habilitat pels veïns de la Bordeta. “És un lloc amb molt espai perquè els gossos puguin córrer. A més, l’espai disposa d’una font amb aigua, diferents jocs per als gossos, plantes de decoració, papereres per dipositar els excrements i també té espais d’ombra per els dies més calorosos”.

Els veïns ens expliquen també la feina que realitzen per mantenir el terreny de la millor manera possible: “Nosaltres mateixos som els encarregats de la neteja, manteniment i millores de la zona. Quan creiem oportú que alguna cosa ha de canviar, ens reunim i decidim els canvis entre tots”.

D’altra banda, els veïns de la Bordeta valoren l’espai per a gossos de Can Batlló com un punt de trobada social. “A l’àrea podem deixar sol el gos sense tenir por de que surti corrent al carrer o es pugui perdre. Alhora, és un punt de trobada diari amb un grup persones i amics”.

Finalment, els veïns de l’àrea autogestionada de Can Batlló recomanen aquest tipus d’espais autogestionats, ara bé, adverteixen de la necessitat d’una implicació per part de tots: “És important que hi hagi persones implicades amb l’espai. Entre totes les persones de l’àrea cal perfilar unes normes per a una convivència correcta i un bon manteniment de la zona”.

L’experiència d’anar a la feina amb el meu gos

L’agència de màrqueting i publicitat Ogilvy s’ha unit a l’aliança Pets At Work de Purina, una iniciativa que fomenta la presència dels gossos a les oficines per millorar el rendiment de l’empresa

Quantes vegades hem entristit per haver d’acomiadar-nos del nostre estimat gos deixant-lo sol a casa quan treballem? Quantes vegades el nostre company de vida ens ha acompanyat fins a la porta del rebedor conscient que ja no tornarem a casa fins que s’acabi el dia? Quantes vegades hem arribat a casa després de la jornada laboral i el nostre estimat amic ens esperava a la porta conscient de la teva arribada? Tots aquests problemes poden acabar amb la iniciativa Pets at Work Alliance. Una iniciativa de Nestlé Purina que vol fomentar la presència d’animals en companyies i organitzacions europees.

Diversos estudis científics han comprovat que la convivència entre gos i treballador pot ser beneficiosa per a tothom. Per als empleats el descans és molt més amè i saludable, ja que poden estirar les cames jugant o passejant amb el gos. Tenir al teu fidel company amb tu evita la preocupació d’haver de tancar-lo sol a casa, millorant així l’estat d’ànim. A més, diversos estudis han conclòs que jugar o acariciar un animal pot augmentar els nivells de l’hormona oxitocina i reduir la producció de cortisol, l’hormona de l’estrès, i conseqüentment, millorar la productivitat laboral.

Ogilvy, agència de màrqueting i publicitat, és una empresa ubicada a Barcelona que ha estat pionera a Espanya en sumar-se a la iniciativa de Pets At Work. L’objectiu d’aquesta nova idea és que abans de 2020 hi hagi almenys 200 empreses a Europa que permetin la incorporació d’animals a l’oficina.

 

 

 

 

 

 

 

 

Kuki, Tora i Winny han viscut el seu primer dia a l’oficina

Kuki, Tora i Winny són alguns dels gossos que han iniciat la seva jornada laboral a Ogilvy Barcelona. L’experiència ha estat molt positiva tant per a ells com per als treballadors. El primer dia a l’oficina sempre costa al principi, però amb el pas dels minuts tots ells s’han anat acomodant i han acabat gaudint de l’experiència.

Marta Aznar és una de les treballadores d’Ogilvy que ha anat a treballar amb la seva companya de vida. Kuki és un Yorkshire de 12 anys. Aznar se la va quedar després de la mort de la seva àvia, i des de llavors, són inseparables. Marta ha valorat així l’experiència: “Últimament Kuki té més necessitat d’estar acompanyada i no aguanta tant de temps a casa sense fer les seves necessitats. A més, ha de prendre els medicaments i per tant, emportar-me-la a la feina em permet compaginar les seves necessitats amb la meva feina “.

Andrea Pozo és una altra de les treballadores que s’han sumat a la iniciativa. Andrea ha anat acompanyada de Tora, una femella Pastor de 8 anys. “Tora estarà aquí molt bé amb mi. Estic segura que la seva presència i la dels altres gossos m’ajudarà a desconnectar la ment de tant en tant. Acariciar a un gos és molt relaxant “, explica Pozo.

Anaïs Rubio també ha valorat positivament el primer dia de treballadors i gossos. Ella té un Husky siberià de 6 anys anomenat Winny. Rubio ha valorat així la convivència durant el primer dia de jornada laboral al costat de Winny: “Diuen que els gossos s’assemblen als seus amos, i la gent que hi ha en aquesta empresa val molt, així segur que treballar acompanyats dels nostres gossos serà positiu per a tots “.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Jordi Urbea, director general d’Ogilvy Barcelona, ha valorat la importància de ser la primera empresa espanyola a sumar-se a la iniciativa de Pets at Work: “Jo he crescut en un poble envoltat d’animals i tenir-los a prop és normal per a mi. Per aquest motiu, sempre que algú té un problema per deixar el seu gos sol i em demana permís per portar-lo a l’agència, sempre dic que sí”.

Els gossos, abans de començar la seva jornada laboral a l’empresa, han hagut de realitzar una sèrie d’exercicis dirigits per garantir que responen a les ordres dels seus amos i que saben relacionar-se adequadament amb els altres gossos i treballadors. Un cop superat l’examen han rebut el “passaport caní” amb el qual han pogut accedir a l’oficina com un empleat més.

Per tant, la primera experiència de Pets at Work ha resultat molt satisfactòria per a totes les parts. Gossos i empleats han compartit una jornada laboral molt més amena, obtenint un estat d’ànim més favorable per a un mateix i per a la productivitat de l’empresa. Veurem si amb el temps les empreses es sumen a l’experiència viscuda per Ogilvy i podem deixar de preocupar-nos per deixar al nostre gos sol a casa.