Arxiu d'etiquetes per: Govern

El Govern cedeix 170 dispositius de geolocalització a ramaders de boví i èquids en zona de presència d’os bru

A través d’aquests dispositius els ramaders podran saber en tot moment la ubicació dels caps de bestiar.

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC) ha cedit 170 dispositius de geolocalització a ramaders de boví i equí. Aquesta acció forma part de la política de gestió de les interaccions entre grans mamífers i la ramaderia al Pirineu que desenvolupa el Govern.

Es tracta d’uns collars per al bestiar que tenen un xip incorporats que permeten al ramader situar geogràficament en tot moment els caps de bestiar a través d’una aplicació instal·lada al mòbil. En total s’han beneficiar de l’actuació 33 explotacions situades a les capçaleres del Pallars Sobirà, al Parc Natural de l’Alt Pirineu, concretament a les Valls d’Àneu, la Vall de Cardós i la Vall Ferrera, considerades zona de presència permanent d’os bru.

Eugues amb dispositiu de geolocalització a la zona del Port de la Bonaigua/Govern de Catalunya

L’objectiu d’aquesta mesura del DACC és afavorir la coexistència entre els grans carnívors i ramaderia extensiva. Amb la ramaderia ovina i l’apicultura, que són les que pateixen més danys de l’os als Pirineus, ja fa anys que s’apliquen mesures de prevenció de danys.

En el cas de l’apicultura (abelles) es porten a terme els tancats per protegir les arnes i en referència al bestiar oví, es fa l’agrupament de ramats amb uns pastors contractats pel departament que s’encarreguen de la vigilància durant l’estiu.

La tecnologia aplicada a la ramaderia de muntanya

Els collars de geolocalització per bestiar boví i equí son dispositius que funcionen amb la internet de les coses (loT), uns sistemes de dispositius físics que reben i envien dades a través de xarxes sense fil, ja que aquests animals es troben en una zona amb poca cobertura mòbil. Per garantir el bon funcionament d’aquest sistema, caldrà instal·lar puntualment algunes antenes, que es col·loquen i es retiren cada temporada.

Aquests dispositius són molt útils per tenir localitzats els animals durant la seva estada a les pastures estivals a alta muntanya. D’aquesta manera, mitjançant una aplicació al mòbil o entrant a la pàgina web, l’usuari pot accedir al seu compte i veure on està exactament cada animal que porta un collar amb el dispositiu.

Els ramaders es poden alertar del comportament anormal dels animals, com per exemple períodes d’excessiva inactivitat o, per contra, recorreguts d’una gran distància en poc temps. Els dispositius permeten identificar aquestes casuístiques i això els permet fer visites ràpides al bestiar en cas que en detectin.

Objectiu: estabilització de danys de la ramaderia extensiva

Aquestes han estat algunes de les mesures incloses en el Pla estratègic de la ramaderia extensiva de Catalunya 2021-2030 (PEREC) en l’eix de producció ramadera sostenible, per tal d’estabilitzar els danys a la ramaderia extensiva i millorar la coexistència amb la fauna salvatge.

A més, es manté l’Espai Os com a espai permanent de debat sobre la convivència amb la finalitat de crear un espai estable de diàleg i de treball col·laboratiu sobre la cohabitació amb l’os, en què participen totes les parts implicades: representants del sector ramader, de la caça, de l’àmbit turístic i administracions públiques, entre d’altres.

La finalitat d’aquest Espai és millorar la governança en el desplegament de les polítiques de protecció i gestió de les espècies, específicament, amb els grans carnívors com l’os. També de promoure la participació activa i corresponsable de la població en la presa de decisions i generar un espai de confiança i transparència amb la població implicada, que faciliti la gestió de l’espècie i permeti l’acord d’accions conjuntes.

Els caçadors de Catalunya volen millorar la seva imatge social promocionant la caça a les escoles

L’elaboració de la nova llei d’activitats cinegètiques de Catalunya està en procés. Els caçadors volen aprofitar aquesta oportunitat per millorar la seva imatge social a través de la introducció de la caça a les escoles i els instituts, un desig que, segons assegura el Departament d’Acció Climàtica a Animalados, “en cap cas es podrà complir”.

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a través de la Direcció General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi ha impulsat un procés de participació pública per elaborar una nova Llei d’activitats cinegètiques de Catalunya. La intenció és que aquesta nova normativa actualitzi la Llei de Caça Estatal vigent de 1970, que, segons el sector de la caça, ha quedat desfasada en molts aspectes.

Durant la tercera sessió territorial del procés de participació pública celebrada el passat 1 de juny a Talarn (Lleida) es van proposar diferents aspectes a incloure dins la nova Llei d’activitats cinegètiques de Catalunya. D’entre les propostes recollides a l’acta de la sessió, destaca la intenció del col·lectiu de millorar la seva imatge social a través de les escoles i els instituts.

“Es tractaria de millorar la imatge social del caçador a través de l’educació i la divulgació de l’activitat als col·legis i instituts, donant a conèixer el món de la caça. També seria una manera d’explicar als més joves, com és l’activitat cinegètica avui en dia i el seu paper en la gestió de poblacions de fauna salvatge”, recull el document de la sessió en una proposta amb el següent títol: ‘Imatge social del caçador i relleu generacional”.

“També en la línia d’afavorir el relleu, es considera important que es faci referència de la figura del menor a la caça. Es recorda que actualment els menors es poden treure la llicència de caça i està permesa la figura del menor com acompanyant”, conclou aquesta proposta.

“En cap cas la llei incorporarà aquesta proposta perquè no és una competència nostra”

Animalados s’ha posat en contacte amb el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural des d’on expliquen que durant el procés de participació pública per a l’elaboració de la nova llei d’activitats cinegètiques de Catalunya “s’han recollit moltes propostes per part dels caçadors i totes les veus han estat escoltades”, ara bé, el govern, en relació amb la promoció de la caça a les escoles, assegura que “en cap cas, l’existència d’aquesta proposta vol dir que pugui tirar endavant en la futura llei”.

El Departament especifica que els caçadors el que volen és “adaptar la llei als nous temps”, però aclareix que “encara no sabem quines propostes s’acabaran recollint i quines no”. No obstant això, Acció Climàtica insisteix que “en cap cas la llei incorporarà la proposta de les escoles perquè no és una competència nostra”.

Rebuig a la proposta dels caçadors

La petició per part del col·lectiu de la caça d’introduir l’activitat cinegètica dins l’àmbit educatiu ha generat el rebuig d’una part de la societat catalana, fins al punt què s’ha creat una petició a la plataforma change.org de recollida de signatures sota el títol ‘Ens oposem que s’ensenyi la caça als nostres fills, demanem una educació en valors’.

Amb aquesta recollida de signatures, els impulsors demanen al Govern de la Generalitat de Catalunya que aquesta proposta de llei sigui retirada i substituïda per un ensenyament en valors i respectuós amb el medi ambient.

Informació completa de la campanya: https://www.change.org/p/nos-oponemos-a-que-se-ense%C3%B1e-a-nuestros-hijos-a-cazar-pedimos-una-educaci%C3%B3n-en-valores-dc341689-5da4-4da3-b0c7-cfaa9fc2f25d

La caça a les escoles, una victòria de VOX a Andalusia

La proposta d’introduir la caça a les escoles i els instituts de Catalunya no és situació nova a l’Estat espanyol. A Andalusia, gràcies a l’empenta del partit polític VOX i l’aprovació de Ciudadanos, el PP va incorporar els continguts cinegètics a les aules l’any 2019, una situació que fins al moment només existia a la comunitat autònoma d’Extremadura.

Des de llavors, a les escoles d’Andalusia es fan activitats de ‘promoció i coneixement de la caça’ amb la col·laboració de la Federación Andaluza de Caza (FAC). Segons els caçadors, aquestes activitats tenen lloc per exposar “la importància de l’activitat cinegètica per al manteniment del nostre medi rural, la conservació de la fauna i els espais naturals”.

Quan veurà la llum la nova llei dels caçadors de Catalunya?

El procés de participació pública per a l’elaboració de la nova llei cinegètica ha comptat amb una sessió informativa i set sessions de debat a diferents territoris de Catalunya. La nova normativa té com a objectiu proposar què hauria de regular la nova llei de la caça, especificar quins són els objectius bàsics d’aquesta activitat i determinar la relació entre el sector de la caça i amb la resta de sectors.

El procés es troba actualment en fase de deliberació. El govern ha rebut les diferents propostes dels caçadors i té fins al 31 d’octubre per a reflexionar sobre els pros i contres dels plantejaments recollits. Durant el mes de novembre tindrà lloc la fase de ‘Retorn’ amb una resposta determinada de la Generalitat a les voluntats i peticions dels caçadors.

Les entitats reclamen a la Conselleria que rectifiqui i retiri la proposta de modificació de la llei de protecció animal

Les entitats s’han manifestat per exigir al govern #NiUnaPotaEnrere i que no desprotegeixi als animals de Catalunya.

Les entitats de protecció animal i de la natura, amb el suport del Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona, s’han manifestat aquest matí davant del Palau de la Generalitat per exigir a Teresa Jordà, Consellera d’Acció Climàtica, que no dispari contra la protecció dels animals.

Davant la imminent aprovació de la Llei de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic per al 2023, des de la Conselleria d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat es pretén la modificació del text refós de la Llei de protecció dels animals per deixar fora de l’obligació del permís de nucli zoològic a aquelles instal·lacions que allotgin menys de quinze gossos majors de tres mesos d’edat i un número no establert de cries.

Actualment, les instal·lacions pel manteniment d’animals de companyia, com les gosseres esportives, de caça o els centres d’importació, independentment del nombre d’animals que allotgin, estan obligades a inscriure’s al Registre de nuclis zoològics de Catalunya. Aquest fet permet a l’autoritat competent exercir un control sobre la traçabilitat, la cria i el benestar dels animals allotjats, així com el seu control sanitari per evitar potencials riscos de zoonosi.

Tal com informen les entitats de defensa animal, amb el nou redactat que es pretén aprovar, les instal·lacions mencionades no s’hauran d’inscriure al Registre de nuclis zoològics i, per tant, no se’ls aplicarà l’art. 21 del text refós sobre requisits de funcionament de nuclis zoològics. Entre aquests requisits es troba el de “disposar d’un servei veterinari, encarregat de vetllar per la salut i el benestar dels animals”, “mitjans necessaris per a l’aïllament sanitari” o “disposar de les condicions higiènic sanitàries i de benestar adequades a les necessitats dels animals”.

A més de tot això, aquestes instal·lacions pel manteniment d’animals de companyia, com les gosseres esportives, de caça o els centres d’importació tampoc tindran l’obligació de portar un llibre de registre que, a més de servir de sistema de traçabilitat dels animals allotjats, té la funció de control sanitari.

Davant d’aquesta situació, les entitats consideren que la Consellera Jordà cedeix davant el col·lectiu de la caça, reduint el grau de control sobre les seves gosseres i incompleix amb la seva responsabilitat i obligació de vetllar per la protecció dels animals. A més, exclou la resta de sectors implicats i incompleix els compromisos adquirits ara fa pocs dies amb els professionals de l’àmbit jurídic, veterinari i de les entitats de defensa dels animals i de la natura.

Les entitats alerten que la mesura que es pretén aprovar significa un greu retrocés que comportarà assolir greus riscos sanitaris i/o mediambientals consentits per part de la Generalitat de Catalunya, així com un gran perjudici cap al benestar dels animals.

Al mateix temps, exigeixen que no es retrocedeixi en la ja dèbil protecció que tenen els animals a Catalunya i que la Consellera Jordà compleixi amb la seva responsabilitat i obligació de vetllar per la protecció dels animals a través de l’aprovació de normativa més evolucionada i actual en línia amb el que reclama la societat catalana.

El Govern contractarà ramats de bestiar per prevenir incendis i millorar la biodiversitat

La conselleria d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha presentat el Pla de ramaderia extensiva de Catalunya per millorar-ne la situació en un termini de deu anys.

Fomentar models per potenciar els serveis ambientals que genera la ramaderia extensiva és una de les mesures que contempla el Pla estratègic de la ramaderia extensiva de Catalunya. “Impulsarem contractes per ramats que pasturin amb finalitats de prevenció d’incendis i millora de la biodiversitat. Seran pagaments per serveis ambientals, un instrument innovador reclamat durant anys pel sector primari i mediambiental a Catalunya”, ha explicat La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà i Roura.

El Pla estratègic de la ramaderia extensiva de Catalunya (PEREC) 2021-2030, segons Jordà, “neix de la necessitat de millorar el sector de la ramaderia extensiva en un moment en què travessa profundes dificultats, i de la voluntat de contribuir a posar en valor els notables serveis ecosistèmics i socials que presta al territori”.

La idea d’aquest nou model és que es puguin crear ramats de bestiar que tinguin per objecte oferir el servei de manteniment d’espais oberts i espais amb baixa càrrega de combustible i, per tant, principalment actuaran amb finalitats de prevenció d’incendis i de millora de la biodiversitat. Aquest nou model s’implementarà en zones del litoral i prelitoral de Catalunya amb més perill d’incendi i en espais naturals protegits.

Fins ara, alguns ramats a Catalunya contribuïen al manteniment dels treballs de gestió forestal en zones amb perill d’incendi i el pasturatge representava per al ramader una activitat complementària a la seva activitat habitual de producció de carn, llet o elaboració de formatges.

Aquesta nova iniciativa finançada pel Departament d’Acció Climàtica està pensada per oferir als ramaders un nou model de negoci, mantenir ecosistemes clau per a la prevenció d’incendis i la conservació de la biodiversitat. Alhora, la presència continuada d’aquests ramats en aquests espais pot esdevenir una bona oportunitat per fixar persones en l’àmbit rural i enfortir l’economia ramadera extensiva.

La ramaderia: una activitat amb molts beneficis ambientals

La ramaderia extensiva té un paper molt significatiu com a activitat socioeconòmica vertebradora d’un territori al qual aporta serveis alimentaris, ecosistèmics i de protecció civil. A més, pot jugar un paper rellevant per recuperar un paisatge heterogeni, de mosaic forestal amb zones de bosc amb àrees cultivades i pasturades, que a més de proporcionar biodiversitat sigui més resistent a la propagació de les flames.

A més, aquesta activitat aporta una sèrie de beneficis territorials i de sostenibilitat ambiental i és clau per potenciar i accelerar els cicles de la matèria orgànica, és a dir, perquè és un clar exemple d’economia circular i perquè a través de les pastures té un paper importantíssim en la captació i fixació del CO₂ de l’atmosfera.

El Govern aprova un conveni per protegir el mol·lusc més amenaçat d’Espanya

En l’actualitat la nàiade auriculada (cloïssa de riu) es troba present només en la conca del riu Ebre, on les seves poblacions han disminuït dràsticament des de principis de segle XX.

El Consell de Ministres, a proposta del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), ha aprovat un conveni per a la protecció de la nàiade auriculada. Aquest acord, subscrit entre el Ministeri, l’Organisme Autònom Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, la Comunitat Foral de Navarra i la Comunitat Autònoma d’Aragó, busca protegir aquest mol·lusc, el més amenaçat d’Espanya.

La nàiade auriculada, també coneguda com a margaritona, és un dels mol·luscs d’aigua dolça més escassos al nostre país. En l’actualitat es troba present únicament a la conca del riu Ebre i en quatre de les seves comunitats autònomes-Navarra, la Rioja, Aragó i Catalunya. Per aquesta raó, es troba inclosa en la categoria “en perill d’extinció” dins del Catàleg espanyol d’espècies amenaçades i declarada “en situació crítica” per l’Ordre TEC / 1078/2018, de 28 setembre, per la qual es declara d’interès general les obres i projectes encaminats a la seva recuperació.

El conveni aprovat articula la col·laboració entre els diferents organismes implicats en actuacions per a la conservació de la nàiade. La mesura més destacable de l’acord és la creació d’un centre de cria i recuperació de la Margaritifera, una vegada que les tècniques de reproducció ex situ s’han anat perfeccionant gràcies a investigacions desenvolupades al llarg de l’última dècada.

Actuacions en favor de l’espècie

Per a això, el MITECO realitzarà les actuacions necessàries per a la construcció de centre i procedirà a la contractació o encàrrec a mitjà propi dels treballs de redacció de projecte i edificació del complex. Per la seva banda, la Confederació Hidrogràfic de l’Ebre es compromet a aportar els terrenys i infraestructures necessàries per a dur endavant l’obra.

Espanya treballa des de 2007 en la protecció de la nàiade auriculada a través de l’Estratègia per a la seva conservació. Aquest document recull les línies bàsiques d’actuació i mesures per a la conservació de l’espècie, i serveix com a exponent de les actuacions que les diferents administracions públiques estan duent a terme de forma ininterrompuda a favor de l’espècie i, d’altra banda, com a referent per elaborar o revisar els Plans de Recuperació de les comunitats autònomes. El seu objectiu és promoure les accions necessàries per disminuir significativament la seva elevada probabilitat d’extinció, així com aturar i invertir l’actual procés de regressió de l’espècie controlant les seves amenaces.

https://www.miteco.gob.es/es/prensa/210713ndpconvenioproteccionnayadeauriculada_tcm30-529262.pdf