Entrades

Fundació Affinity: “El benestar animal a Espanya està compromès”

Amb motiu del Dia Mundial dels Animals (4 d’octubre), Fundació Affinity llança una campanya de conscienciació i reivindicació en favor dels animals.

El 47% de les famílies espanyoles conviuen amb un o més animals de companyia. I encara que per a moltes d’elles els gossos i els gats són un membre més de la família i els estimen com a tal, Fundació Affinity alerta que encara hi ha molt a millorar per garantir el benestar animal a Espanya, tant a nivell individual com des de les autoritats polítiques. El 4 d’octubre se celebra el Dia Mundial dels Animals, un dia que busca conscienciar la població sobre els seus drets.

L’abandonament de gossos i gats constitueix el principal problema de benestar dels animals de companyia al nostre país. Encara que en general la societat avança cap a una major conscienciació sobre la responsabilitat que tenim cap als animals de companyia i el compromís que requereix conviure amb ells, segueix havent-hi lamentablement molts casos d’abandonament. De fet, les protectores recullen any rere any centenars de milers de gossos i gats.

“Des de Fundació Affinity identifiquem dues vies clau per intentar prevenir el problema de l’abandonament. D’una banda, la conscienciació. Transmetre la importància de reflexionar abans d’incorporar a la nostra família un animal de companyia; esterilitzar per reduir la pèrdua i abandonament d’animals i identificar-los correctament. D’altra banda, avançar en la creació d’un cens d’animals que ens permeti tenir un major control dels animals que hi ha al nostre país”, afirma Isabel Buil, directora de Fundació Affinity.

Les dades de 2019 diuen que un gos o gat adult passa una mitjana de 8 mesos a la protectora esperant a ser adoptat per una nova família. Una dada que ara es podria veure agreujada per la crisi provocada pel Covid-19.

Segons un estudi realitzat per Fundació Affinity i la Càtedra Fundació Affinity Animals i Salut del Departament de Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) durant el confinament, les peticions per adoptar un animal de companyia van baixar al 40% de les protectores espanyoles, tant en el cas dels gossos com en els gats.

La necessitat de modificar el Codi Civil espanyol

El desembre de 2017, el Congrés dels Diputats va admetre a tràmit, amb suport unànime de tots els grups parlamentaris, una proposició de llei per canviar el règim jurídic dels animals i que deixin de ser considerats com a coses. No obstant això, gairebé tres anys després, el consens aconseguit per tots els grups polítics del Congrés encara no ha arribat a materialitzar-se. El canvi del Codi Civil segueix sent una assignatura pendent i mentrestant, els animals continuen sent coses davant la llei.

“Amb aquesta modificació del Codi Civil, s’haurà de tenir en compte el propi interès de l’animal. Aportarà més drets i respecte cap a ells. En una data tan assenyalada com és el Dia Mundial dels Animals, volem demanar a Govern que recuperi aquest acord i a la fi es materialitzi aquesta important iniciativa, que pot canviar la situació dels animals al nostre país i tenir per fi l’estatus jurídic que els correspon”, sol·licita Isabel Buil.

4 d’octubre: Els animals, en Vaga

Per commemorar el dia Mundial dels Animals i reivindicar la necessitat de garantir el seu benestar, Fundació Affinity ha impulsat la primera Vaga d’Animals. Una iniciativa que posa de manifest els milers d’abandonaments que se segueixen donant i la difícil situació de les protectores i que per un dia demanarà que tots els gossos i gats que apareguin en xarxes socials ho facin d’esquena en senyal de protesta.

Els que vulguin unir-se a aquest moviment i donar visibilitat a la situació que pateixen els animals, s’hauran de publicar una foto del seu gos o gat d’esquena, (o bé la imatge de la campanya), en els perfils de xarxes socials el pròxim dia 4, amb el hashtag #huelgadeanimales.

Imatge de la campanya del Dia Mundial dels Animals, Fundació Affinity

Per què surt pràcticament gratis maltractar animals?

El passat mes d’agost vam viure el punyent cas de maltractament animal sofert per un gos al municipi de Teguise a Lanzarote. El gos, anomenat Timple, va morir després de ser emmordassat i asfixiat per dues persones que, tot i la gravetat dels fets, van ser condemnades a tan sols quatre mesos de presó i setze mesos de prohibició per a la tinença d’animals.

La història de Timple va aconseguir una gran repercussió mediàtica i va commoure de manera especial als mateixos veïns de Teguise. Desenes d’habitants del municipi canari, acompanyats per associacions protectores de Lanzarote, van acollir un emotiu comiat per al gos sota el lema “Que la seva mort no hagi estat en va i s’aconsegueixi canviar la Llei de Protecció dels Animals”.

Lamentablement, l’esgarrifós cas de Timple no correspon a un succés aïllat de maltractament animal dins de la societat espanyola. La realitat és que hi ha nombroses històries en què s’ha produït un delicte per maltractament, els culpables són condemnats i el càstig ha estat excessivament nimi. Des d’Animalados hem parlat amb dues expertes en dret animal per aprofundir sobre aquest tema.

 “Cada vegada són més visibles els casos de maltractament animal”

Cristina Bécares exerceix com a advocada especialitzada en Dret Animal, Dret de Família i Dret Penal. Ha participat en nombrosos casos de maltractament animal, alguns d’ells molt rellevants com l’assassinat de Benito, un gos de Bilbao que va morir estrangulat i trepitjat al cap de cinc mesos de ser adoptat. Cristina té molt clar que “la història de Timple ha estat terrible i la condemna imposada als responsables ha estat mínima”, això sí, considera que “aquest cas ha servit per donar visibilitat a la realitat que es viu als jutjats”.

Per l’advocada catalana, uns dels principals problemes és que “en molts casos de maltractament, la veu de l’animal queda únicament defensada per part del Ministeri Fiscal”, això succeeix perquè “en aquest tipus d’episodis amb animals, normalment no hi ha una acusació particular o popular i, conseqüentment, l’únic que demanarà proves i acusarà serà el mateix Ministeri Fiscal”.

Sobre la condemna imposada a Timple, Bécares afirma que “correspon amb el que preveu la legislació actual”, ara bé, “no fa ni de bon tros justícia als fets comesos pels condemnats”. Per a l’experta en dret animal, “el càstig podria haver estat superior en el cas que hi hagués intervingut alguna acusació més enllà del ministeri fiscal, podent demanar la pràctica de més proves i acusant per penes superiors”.

Cristina comenta que “la història de Timple no és un cas aïllat”, tot al contrari, “cada vegada són més visibles els casos de maltractament animal i tenen més presència en els jutjats que anys enrere. Durant l’any 2019 es van incoar 1090 procediments judicials per delictes de maltractament animal a tot l’Estat, alguns estan a l’espera de sentència i altres, com ha passat amb Timple, es van resoldre amb judici ràpid”.

La llicenciada en dret explica que “des de l’Associació DAP (Defensa Animal Professional), una associació formada per advocats i professionals creada el 2017, s’estan personant en procediments judicials relacionats amb delictes de maltractament animal”. L’objectiu principal d’aquesta acció és “poder demanar mitjans de prova per aconseguir acusar demanant les màximes penes de presó, evitant així l’arxiu dels casos o situacions com les de Teguise”.

Bécares considera que l’únic problema no és que les sentències per maltractament animal siguin fluixes, sinó que “el marc legal que tenim actualment, preveu penes de presó entre 3 mesos i un dia a una presó al tipus bàsic, i en el pitjor els casos d’entre 6 i 18 mesos en casos de resultat de mort, com va passar amb Timple. Aquest fet, juntament amb la falta d’acusacions més enllà de la Fiscalia, provoca que en moltes ocasions trobem sentències mínimes o absolucions”.

Finalment, Cristina Bécares ens diu que “cal modificar novament el Codi Penal perquè hi hagi un enduriment real de les penes per maltractament animal”. Alhora, considera que actualment “hi ha propostes interessants com la presentada des d’INTERCIDS per promoure la modificació de la Llei d’Assistència Jurídica Gratuïta, de manera que sempre que hi hagi un cas de maltractament animal a la via penal, s’activi la designació d’un advocat de torn d’ofici per defensar els interessos de l’animal-víctima”.

“Els delictes per maltractament animal estan penats a la baixa”

Anna Estarán és Advocada Especialista en Dret Animal i Coordinadora de l’Àrea Legal de la Fundació FAADA. Per a ella, el cas de Timple “no és únic, però ha tingut més repercussió mediàtica”, un fet que considera “necessari per visibilitzar aquests casos de gran crueltat que per desgràcia ens estem trobant diàriament”. Sobre la condemna Anna comenta que “va ser una conformitat amb la fiscalia perquè no hi havia acusacions personades i, per tant, es va negociar una pena baixa. Des del meu punt de vista, el càstig va ser molt fluix tenint en compte la crueltat dels fets”.

Estarán diu que “per desgràcia els casos de maltractament animal són habituals i cada dia ens arriben casos d’animals als balcons, maltractament per omissió que consisteixen en no donar aigua, menjar o atenció veterinària, agressions físiques… Recentment ens hem personat en un procediment com a acusació popular, en el qual el propietari d’un gos, amb una altra persona, el va torturar fins a matar-lo i el van gravar en un vídeo”.

Des del punt de vista de la Coordinadora de l’Àrea Legal de FAADA, “els delictes per maltractament animal estan penats a la baixa. Per començar, el Codi Penal recull el maltractament “injustificat” a un animal, la qual cosa ja demostra un error de base, ja que no hi ha maltractament justificat. No se li dóna la deguda importància a aquest tipus de delictes, és a dir, a causa de la consideració que es té dels animals a la societat, on se’ls ha utilitzat com a simples objectes. Sense anar més lluny, els animals de granja són sistemàticament torturats i usats per alimentar”.

Sobre la possibilitat d’un enduriment de les penes per maltractament, Anna afirma que “actualment la societat és més empàtica amb els animals i reivindica drets per a ells. Això provocarà que els estaments polítics busquin donar resposta a la necessitat de la població i s’acabi reformant el Codi Penal”.

Per acabar, Anna considera que la creació de la Direcció General de Drets dels Animals “és un gran pas, però a nivell pràctic veu complicat que pugui dur a terme tot el necessari per a una millor situació dels animals. És una direcció que depèn del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, però poc té a veure amb animals i no disposa de personal funcionari”.

Tot i això, Anna Estarán confia en la paraula del director Sergio García, qui es va comprometre públicament a canviar l’estat jurídic dels animals. L’advocada creu que “és urgent l’aprovació d’una Llei Marc de Protecció Animal, una Llei de Tinença de Gossos, com a Itàlia, eliminar la llei dels gossos considerats potencialment perillosos i una modificació del Codi Penal que inclogui, entre altres, els animals que viuen en llibertat, l’augment de penes de presó i perfilar qüestions de la redacció actual que no es van tenir en compte a nivell pràctic”.

400.000 RATOLINS SEGUEIXEN MORINT CADA ANY A EUROPA EN ELS TEST LETALS DE BOTOX

Del 29 de juny al 4 de juliol i per vuitè any consecutiu Ong ADDA participa en la setmana d’acció a tot Europa contra la crueltat dels experiments del “botox” sol·licitant la supressió total d’aquestes cruels proves de toxicitat.

L’ECEAE (Coalició Europea per posar fi als Experiments amb Animals) representada a Espanya per Ong ADDA, fa una crida per pressionar de manera especial a l’empresa suïssa Sloan Pharma, que l’any 2019 va realitzar un mínim de 46.800 tests.

El Botox és el nom comú adaptat que rep la toxina botulínica, un verí produït pel bacteri Clostridium botulinum. Es tracta d’un dels verins naturals més poderosos, que pot desenvolupar-se en aliments, especialment carn, en mal estat, i que pot ser letal en l’ésser humà en molt baixes proporcions (70 picograms).

La també anomenada «botulina» té la particularitat d’inhibir la producció d’acetilcolina, un neurotransmissor que s’allibera en la unió entre els nervis perifèrics i els músculs i que possibilita la contracció muscular. Precisament per aquest greu efecte disruptor nerviós ha estat estudiada i està prohibida per la Convenció de Ginebra com a arma química de destrucció massiva, i és emprada des de 1977 també amb fins clínics. En un 57% dels casos és usada per tractar afeccions nervioses o musculars diverses, com és el cas de distonies cervicals, torticolis, estrabisme o, entre d’altres, la síndrome de Tourette.

A partir dels anys 80, el seu ús s’ha estès i generalitzat també en tractaments estètics. La botulina relaxa els músculs facials i impedeix durant un temps limitat (3 a 6 mesos), període necessari perquè el cos repari les terminacions nervioses danyades, l’aparició d’arrugues. Superat aquest temps cal subministrar una altra petita dosi de verí diluïda amb aigua si el pacient vol seguir gaudint del mateix efecte estètic en la pell.

Per testar el producte, com tantes altres vegades i sense que sigui necessari, darrere hi ha els animals. Sense que la Unió Europea hagi regulat encara cap prohibició, diverses empreses farmacèutiques compren el verí a companyies productores i el testen abans de comercialitzar-lo per impedir efectes fatals en les persones derivats de possibles biaixos en el procés industrial de fabricació.

La prova, anomenada DL50 (dosi letal) tradicionalment, es fa subministrant diverses dosis de verí a un centenar de ratolins. Se’ls injecta la substància a l’abdomen, el que durant tres dies els produeix un patiment conscient terrible (asfíxia, paralització i pèrdua de visió). Es repeteix l’experiment fins que moren el 50% dels animals. Es determina llavors que la dosi és letal, llindar que serveix com a barem per a la seva exportació. Els ratolins supervivents, convalescents, són sovint degollats o eliminats mitjançant gas, diòxid de carboni, per acabar, de manera paradoxal, amb el seu llarg patiment.

El 2011, la companyia americana Allergan va rebre la llicència per a realitzar, a escala europea, els tests de Botox mitjançant cultius de cèl·lules humanes, un mètode més ràpid, més eficaç, i evidentment més ètic. Des de llavors, altres grans multinacionals com Merz o Ipsen, 2015 i 2018 respectivament, l’han inclòs també en les seves pràctiques. Tot i que es calcula que Allergan i Merz s’han reduït entre un 80 i un 90% el seu ús d’animals en els tests, no hi ha xifres concretes d’Ipsen, i en qualsevol cas, totes elles segueixen encara, encara que sigui en percentatge més baix, realitzant les proves letals en ratolins, sobretot per a la comercialització de toxina botulínica fora de la Unió Europea.

Amb motiu de l’aprovació d’aquest primer mètode alternatiu, l’ECEAE, la Coalició Europea que lluita per posar fi a l’Experimentació amb Animals, organitza cada any una setmana d’acció i conscienciació que aquest 2020 tindrà lloc entre el 29 de juny i el 4 de juliol. La reclamació principal es focalitza aquest any a l’empresa Sloan Pharma.

Aquesta companyia, amb seu a Suïssa i Luxemburg, compra i comercialitza un preparat de botulina tipus B anomenat Neurobloc, subministrat per la firma japonesa ESAI. L’any 2019 Sloan Pharma va rebre la llicència per conduir un total de 46.800 tests letals (LD50) en ratolins. La companyia ha assegurat recentment que està desenvolupant un mètode alternatiu per a l’experimentació, però, ningú encara públicament no té cap evidència d’això.

L’ ECEAE, ha elaborat una petició per demanar urgència en l’aplicació d’aquesta alternativa i, abans que pugui fer-se efectiva, la retirada de Neurobloc de mercat i l’extinció del conseqüent maltractament d’animals. La petició s’estén a totes les altres empreses que encara causen, segons les últimes estimacions, la mort i el patiment sever anual de 400.000 ratolins només a Europa.

Denuncien la mort i el maltractament d’animals al minizoo de la Magdalena

Una visitant santanderina ha denunciat la mort d’almenys una foca i el mal estat de diversos animals al minizoo del Palau de la Magdalena a Santander.

Laura Gangoso, amant i defensora dels animals, ha informat a través de les seves xarxes socials del lamentable estat en què es troben alguns animals del minizoo del Palau de la Magdalena a Santander. La jove va gravar les imatges el passat diumenge 24 maig, però no ha estat fins avui 27 de maig quan aquestes han transcendit i han provocat nombroses reaccions polítiques i des de diferents associacions animalistes.

A les fotografies i els vídeos compartits a través del seu compte d’Instagram, Laura Gangoso explica que: “en arribar al recinte del Palacio de la Magdalena ens vam trobar amb un cadàver de foca, embolicat en una bossa d’escombraries que sobresortia el cos. El cos mort estava a la vista de la gent i dels nens. Ens va estranyar aquesta situació i vam anar a veure al recinte de les foques. En arribar al recinte, vam veure que l’aigua no estava com sempre, no entrava directa del mar i estava estancada, de tal manera que l’aigua es va tornar de color verdós. Vam veure una foca malalta o morta, la seva superfície estava coberta de verdet, o una espècie de molsa o herba, ja que portava molt de temps surant sense submergir-se”.

Després de veure aquesta situació, Laura Gangoso va continuar amb la seva ruta: “vam arribar al recinte dels lleons marins, on només n’hi havia un i no tenia gens d’aigua, només sorra. Un noi que era allà ens va dir que l’aigua s’omplia amb la marea alta de la mar, però s’omplia molt poc. L’animal presentava debilitat i no parava de realitzar plors i rugits. Feia els mateixos moviments tota l’estona. La sorra es veia seca, que no havia estat mullada en molt de temps, és a dir, mai entrava aigua”.

A més del mal estat de les foques i dels lleons marins, la visitant santanderina també detalla en la seva publicació que: “vam veure el recinte dels pingüins, feia massa calor i els animals estaven en contacte directe amb el sol”.

Izquierda Unida Cantàbria ha compartit un tuit en el qual indiquen que: “les imatges dels animals i les seves condicions ens indiquen la necessitat d’un canvi urgent. No pot primar el reclam turístic per sobre del benestar animal. Estudiem portar a la Fiscalia la situació del minizoo de Santander. Aquests espais són anacrònics i l’Ajuntament ha d’adaptar la Magdalena al segle XXI i el Govern de Cantàbria ha de treure del calaix la Llei de benestar i protecció animal”.

Unidas por Santander, per la seva banda, ha fet públic un missatge en el qual diuen que: “hem registrat a l’Ajuntament diverses preguntes dirigides a la regidora i al director general de Medi Ambient per demanar explicacions i proposar canvis, o fins i tot, l’eliminació d’un zoo que molts consideren que hauria de portar anys tancat”.

Després de fer-se públiques les denúncies, l’Ajuntament de Santander ha confirmat en declaracions per a Europa Press “la mort natural d’un exemplar de lleó marí de 30 anys procedent de Cabárceno”. El consistori comenta que “això ja ha passat amb altres exemplars que arriben a la Magdalena per viure els seus últims dies. Els operaris del zoo han treballat i segueixen treballant durant l’estat d’alarma i han estat els que s’han encarregat de lleó marí mort”.

La lluita per la vida de dos gossos abandonats

Una parella acull a casa seva dos gossos abandonats que intenten recuperar-se 

La Misae i l’Hiroshi ja coneixen perfectament les dues cares de la moneda. Els seus primers anys de vida van ser un infern. Estaven tancats, juntament amb un altre gos, en un espai minúscul al camp de Tarragona. Desatesos, bruts, prims, malalts… abandonats. Un ciclista que passava per allà en ple mes d’agost de l’any passat, els va sentir plorar i es va aturar. Va veure que els plors venien d’una mena de pou soterrat i tapiat amb una planxa de ferro. Va avisar als Mossos d’Esquadra i quan es van presentar, van trencar el cadenat i es van trobar tres gossos en molt males condicions. Un d’ells ja era mort, els altres dos supervivents literalment eren pell i ossos, extremadament bruts i espantats, en un espai tant fosc i petit que ni veien la llum del sol ni es podien moure gaire.

Els dos supervivents es van traslladar a una protectora de la zona que els hi va posar un nom per la nova vida que tot just començava: l’Hiroshi i laMisae. L’equip de la protectora sabia que tenia davant seu dos casos extrems en un estat més que lamentable, físicament desfets i anímicament anul·lats amb molt poques esperances de supervivència. Però van seguir lluitant per tirar-los endavant: analítiques, medicació, injeccions, cures de totes les ferides… La Misae i l’Hiroshi també van decidir seguir lluitant i intentar tirar endavant.

Una voluntària de la protectora, la Mònica, va començar a passejar a fora del recinte a la Misae, una gossa esquelètica i que caminava usant només les tres potes. La pota dreta posterior estava trencada i es va soldar malament en el maluc. “No anàvem massa lluny, però ella sempre estava disposada. A mig camí paràvem i li donava una mica de menjar,… i tornava al seu pati. Allí hi havia el seu company Hiroshi que no es deixava agafar”, recorda la Mònica.

Un dia, quan ja feia uns mesos que sortien a passejar totes dues, la Mònica va veure com l’Hiroshi s’alçava i movia la cua. Un sol cop. Només va durar un segon però la pista era clara: “M’estava dient: ‘vull sortir’”, explica la Mònica. A partir d’aquell dia, va començar a treure tots dos gossos, en dos torns. “Ell anava una mica més lent”. Segurament es tractava d’un gos que havia estat gran i fort, però que ara estava minvat a la mínima expressió, marcant tots els ossos i amb el pèl deslluït i pobre. “Tenia un caminar resignat i trist, amb el cap cot i la mirada al terra. Totes les forces que li quedaven les feia servir per mantenir-se amb vida”, diu la Mònica. Una altra parella, que visitava la protectora amb els seus dos fills, també treien a passejar pel pati de la infermeria els dos gossos, que tot i les noves atencions, no acabaven de guanyar pes.

La Mònica i el seu company van decidir endur-se’ls a casa. Tots dos perquè semblaven inseparables. La Protectora els va fer el contracte d’acollida, els van donar les instruccions i medicació per seguir el tractament a casa. La parella adoptant havia de fer-se càrrec del menjar. Els primer mesos van ser complicats perquè va costar trobar un pinso que els anés bé. Menjaven molt poquet i sovint. Tot i ser uns gossos acostumats a viure a l’exterior, sabien que havien de fer les seves necessitats al carrer i es comportaven sempre amb educació i respecte per tot, com si haguessin viscut a un pis tota la vida.

Malgrat tot, els dos gossos es troben sota tutela judicial, de manera que cal tenir una autorització per poder operar-los. “Aquesta situació ho dificulta i alenteix tot”, es queixa la Mònica. A més, és la protectora que ha de fer-se de totes les despeses, sense cap ajuda de l’administració. La medicació, les proves o les intervencions que ha calgut fer tant a la Misae com a l’Hiroshi són moltíssimes i, al final, la Mònica i la seva parella també se n’estan fent càrrec perquè la protectora no ho pot afrontar. I encara queden moltes intervencions pendents.

A poc a poc, amb una millor alimentació, amb carinyo i amb passejos a la muntanya, la Misae i el seu germà Hiroshi van començar a guanyar pes i van passar “de no moure’s, a fer el ventilador amb la cua”. En un sol mes la millora era espectacular. Amb el pas del temps, segons explica la Mònica, “van començar a mostrar efecte, a fer tombarelles i a jugar”. L’Hiroshi s’ha engreixat 25 kilos i la Misae 15. Tots dos segueixen resistint, amb l’ajuda de totes les bones persones que s’han anat trobant en aquesta nova etapa de la seva vida. Com a casa d’acollida, volen agrair la solidaritat d’amigues de lluita que han col·laborat econòmicament i d’amics que han estat des de l’inici disposats a donar un bon cop de mà. Als dos gossos, que per fi han conegut l’altra cara de la moneda, la de la bondat, també els queda pendent mantenir-se i seguir lluitant. Però als protagonistes d’aquesta història els ha costat molt arribar fins aquí i ningú es planteja rendir-se.

Fotos de l’Hiroshi i la Misae a l’actualitat (12/05/2020)

Hiroshi

Hiroshi i Misae