Entrades

Denunciada a Amposta la propietària d’un gos al qual tenia en condicions insalubres en un magatzem

Segons han informat els Mossos d’Esquadra, l’animal malvivia entre escombraries i en condicions molt deficients.

Els Mossos d’Esquadra han denunciat la propietària d’un gos al qual tenia en condicions insalubres en un magatzem d’Amposta, la capital de la comarca del Montsià. L’animal malvivia entre escombraries i en condicions molt deficients. Afortunadament, el pelut no presentava cap lesió important.

Els Mossos d’Esquadra de la Unitat Regional de Medi Ambient de les Terres de l’Ebre van rebre l’avís de la presència d’un gos en una finca d’Amposta, un municipi de la província de Tarragona. Segons aquestes informacions, l’animal es trobava envoltat d’escombraries i en unes condicions molt insalubres.

Arran d’aquest avís, els Mossos d’Esquadra es van personar a la finca d’Amposta i van comprovar l’existència d’aquest gos dins el magatzem. Els agents van confirmar que l’animal malvivia entre una gran quantitat de brutícia i en unes condicions higièniques-sanitàries molt lamentables. A més, l’espai on es trobava el ca desprenia una pudor molt forta.

Després de comprovar la perillosa situació del gos, els Mossos d’Esquadra van procedir a denunciar administrativament la propietària de la finca. La responsable dels fets ha estat acusada per diverses infraccions en matèria de protecció animal.

La societat espanyola mostra el seu rebuig absolut cap al Toro de Jubilo a través de les xarxes socials

Més de 14.000 tweets van portar els hashtags #MedinaceliVergüenzaNacional #NoMásToroJubilo a situar-se entre les dues primeres tendències a Twitter. Tot un èxit d’una societat que mostra una vegada més el seu rebuig absolut cap als espectacles taurins.

La plataforma de trobada d’activisme antitaurí, la Marea Antitaurina, en què participen nombroses organitzacions nacionals i internacionals contra el maltractament animal, va sol·licitar als seus seguidors que recolzessin la campanya duta a terme a Twitter sol·licitant a l’alcalde de Medinaceli la fi de la crueltat i el patiment en aquest municipi. La resposta de la societat espanyola va ser espectacular i contundent, amb més de 14.000 tweets mostrant el seu rebuig cap al Toro de Jubilo.

Madrid, 14 de novembre / ANDA

De nou, el dissabte 13 de novembre va tornar a celebrar-se el Toro de Jubilo de Medinaceli (Sòria), un espectacle que també va ser retransmès pel canal 9 de la televisió de Sòria. Torturen un pobre toro empastifant de fang l’animal i col·locant-li a la cornamenta unes sobreastes de ferro “gamella” que acaben en dues boles preparades amb sofre, estopa i aiguarràs a les quals es cala foc. A més, dins del recinte col·loquen quatre fogueres, dedicades als Sants Màrtirs de la localitat i el toro està patint i cremant-se viu.

L’Associació Nacional per a la Defensa dels Animals (ANDA), en una nota de premsa, ha mostrat el seu rebuig cap a aquestes persones a qui els resulta molt divertida la celebració del Toro de Jubilo i se senten molt orgulloses de la seva tradició. Per a ANDA, aquestes persones haurien de recapacitar i tenir en compte l’opinió dels ciutadans, ja que una gran majoria de la societat rebutgen aquests espectacles cruents. Ho defensen des del poble com si es tractés d’una cosa especial, al·ludint a fets medievals que ja a ningú importen, excepte aquells que no han evolucionat i la cultura i l’educació dels quals estan encara ancorades en temps remots.

En aquesta nota de premsa, l’associació animalista expressa que si ja resultaven patètics els veïns de Medinaceli intentant justificar aquesta barbàrie, més llastimós és veure el pobre animal arrossegat amb una soga, lligat a un pal per força, i, finalment, portant embogit les torxes enceses. Tot i això, haurien de recapacitar i tenir en compte l’opinió dels ciutadans, ja que una gran majoria de la societat rebutja aquests espectacles cruents. Som al segle XXI i hem d’avançar, el maltractament d’éssers vius mai no pot ser diversió ni pot estar subvencionat amb diners públics.

“El maltractament d’éssers vius mai no pot ser diversió ni pot estar subvencionat amb diners públics”

Tal com ha detallat ANDA, les conseqüències d’aquesta pràctica són terribles per als toros. En primer lloc, lògicament, el toro es crema. El fang s’asseca i es desprèn, de manera que les espurnes que cauen, cremen el toro a la cara, al llom i als ulls. Les banyes també són una àrea sensible, que en escalfar-se provoquen un terrible dolor. Els animals pateixen, especialment, danys psicològics. La festa va ser declarada Bé d’Interès Turístic i Patrimoni Cultural Immaterial de Medinaceli el 2002 per la Junta de Castella i Lleó.

L’article 19 del Reglament d’Espectacles Taurins Populars de la Comunitat de Castella i Lleó estipula que “en tots els espectacles taurins populars i tradicionals queda prohibit ferir, punxar, colpejar, subjectar o tractar de qualsevol altra manera cruel els caps de bestiar”, però contempla una excepció per als casos en què aquestes accions “siguin inherents a un espectacle taurí tradicional dels previstos al Capítol II” del Reglament. És precisament a aquesta consideració a què s’agafa la Junta de Castella i Lleó, malgrat que sí que va emprendre accions per prohibir el Toro de la Vega el 2016.

“Els bous de foc són la màxima crueltat que tenim encara a Espanya, i a sobre subvencionat amb diners públics. Som al segle XXI i afortunadament la societat va evolucionant i rebutja aquests espectacles cruents. Som majoria i els nostres polítics han d’escoltar els ciutadans i demostrar més empatia cap als animals. Aquestes tradicions s’han d’acabar”, assenyala Encarna Carretero, Departament de Comunicació d’ANDA.

“Si no fos pels diners públics, el sector de la tauromàquia estaria enfonsat”

La pandèmia del coronavirus va permetre que molts animals descansessin en pau durant dos anys, lluny de la tortura i el maltractament que pateixen durant els espectacles taurins. Lamentablement, amb la millora en l’evolució del virus, sembla que el sector de la tauromàquia ha despertat, sempre gràcies a les ajudes públiques que reben des dels diferents governs.

Per tal de fer una radiografia de la situació actual de la tauromàquia a Espanya, Animalados ha entrevistat Encarna Carretero, encarregada del departament de comunicació d’ANDA (Associació Nacional per a la Defensa dels Animals), una associació que porta des del 1989 treballant per una millor protecció de tots els animals, entre ells, tots aquells que pateixen la violència gratuïta i esquinçadora dels espectacles taurins.

Com està sent el retorn de la tauromàquia a Espanya després de la pandèmia? S’han reduït el nombre d’espectacles o, altrament, ha tornat amb més força?

L’aturada dels espectacles taurins a causa de la pandèmia va suposar una gran alegria per a nosaltres, encara que érem realistes i sabíem que tard o d’hora, per desgràcia, tornarien. Els animals han tingut dos anys de tranquil·litat, sense ser maltractats a les places de les tortures.

La caiguda de l’activitat taurina és una realitat indiscutible. El que passa és que, amb l’aturada de la pandèmia, quan s’ha tornat a celebrar alguna festa taurina després de tant de temps, com va passar el 2 de maig a Las Ventas, van aconseguir omplir la plaça, això sí, amb l’aforament permès per les limitacions de la covid.

Que s’hagin omplert algunes places no vol dir que el retorn de la tauromàquia estigui sent un èxit total, el que passa és que quan hi ha una aturada llarga provocada per qualsevol motiu, tot s’agafa amb més ganes. Això mateix està succeint amb concerts, esdeveniments esportius, etc. Els taurins, que desitgen veure sang a totes hores, van agafar amb més interès el retorn d’aquests espectacles perquè han estat dos anys sense poder celebrar cap festa taurina i sense poder anar a cap plaça.

La tauromàquia està en decadència, això és un fet indiscutible. Els espectacles taurins han caigut en un 73,4% des de l’any 2007. Per aquest motiu, quan els taurins parlen d’un gran retorn i una gran acollida d’aquests espectacles després de la pandèmia, ho diuen perquè necessiten vendre aquest missatge .

“Els espectacles taurins han caigut un 73,4% des de l’any 2007”

És important destacar que el 77,5% de les festes taurines, segons dades del 2019 d’AVATMA (Associació de Veterinaris Abolicionistes de la Tauromàquia i del Maltractament Animal), es concentren en tan sols quatre comunitats autònomes: Andalusia, Castella i Lleó, Castella i la Manxa i la Comunitat de Madrid. Per tant, les dades indiquen que la tauromàquia està en decadència total.

Durant el mes d’octubre les xarxes van incendiar-se demanant al govern la fi de les “becerrades”. Les “becerrades” són el màxim exponent de crueltat de la tauromàquia?

Les becerrades, sens dubte, és una de les formes de lídia més cruels que hi ha, especialment per dues raons fonamentals. La primera és que en aquesta modalitat es maltracten animals menors de dos anys, per als quals el patiment físic i psíquic de les curses es veu incrementat per la seva fragilitat més gran, reduïda capacitat de reacció i desesperada necessitat de sentir-se protegits per la seva mare i la seva bandada .

Si bé el bou adult a penes mugeix quan és atacat per tal de mostrar fortalesa, els vedells sí que mugeixen de manera desesperada durant la lídia, intentant atraure l’atenció dels seus. Una escena que esquinça el cor de qualsevol que tingui un mínim de sensibilitat.

La segona raó és que a les becerrades, normalment, lidien persones inexpertes, siguin estudiants d’escoles de tauromàquia o fins i tot moltes vegades aficionats que claven els instruments de tortura en llocs indeguts, extraient-los i clavant-los una vegada i una altra després d’intents infructuosos, causant un turment terrible a aquests petits animals.

Els vedells, víctimes de les “becerrades”, una de les modalitats més cruels de la tauromàquia

Hi ha dades oficials del percentatge de població espanyola que està a favor i en contra d’aquests espectacles violents?

A les enquestes de població general sempre hi surten guanyant els antitaurins. Per tant, el que guanya és l’empatia d’una població que, sortosament, cada cop es mostra més en contra d’aquests espectacles. El 78% dels espanyols estan en contra de les subvencions a la tauromàquia (YouGov, 2018). Mentre que el 84% dels joves no se senten orgullosos de viure en un país on les curses de braus són una tradició (Ipsos Mori, 2015).

En dades de votants, el 81,4% dels espanyols no estan a favor de la tauromàquia, però només el 46,7% la prohibiria. El 52,4% de votants menors de 35 anys sí que prohibirien la tauromàquia, per tant, una vegada més estem davant d’un tema generacional. D’altra banda, entre el que són hàbits culturals, només el 5,9% de la població ha anat alguna vegada a un correbou, corregudes de jònecs o reixons. Si considerem totes les festes taurines, incloses les que se celebren al carrer, el 7,9% de la població ha presenciat alguna vegada aquesta classe d’espectacles.

El percentatge baix de persones que han acudit a aquests espectacles contrasta amb el percentatge de població que ha consumit altres expressions culturals. Per exemple, 87,2% música, 57,8% cinema, 50% museus, 46,7% galeries i exposicions i un 26,8% de biblioteques. Parlem de dades que tenen com a font el Ministeri de Cultura i que confirmen que només el 5,9% de la població consumeix la tauromàquia, una clara minoria.

Tenint en compte el percentatge predominant de rebuig social cap a la tauromàquia, per què encara existeixen aquests espectacles a Espanya?

Aquests espectacles tan aberrants segueixen vius perquè els polítics que tenim s’entesten que cal continuar donant diners i mantenint aquest sector. Tot i que l’ocupació del sector taurí és precari i endogàmic es continuen mantenint a costa de les subvencions públiques. Nosaltres des d’ANDA sempre diem que si no fos pels diners públics, el sector de la tauromàquia estaria enfonsat, i ells ho saben.

Les festes o espectacles taurins no només inclouen les curses de bous, sinó un nombrós conjunt de tradicions i festejos populars vinculats al món del bou que és el que es coneix com a tauromàquia. El 12 de novembre de 2013 van treure la Llei 18/2013 per a la Regulació de la Tauromàquia com a Patrimoni Cultural en què la tauromàquia va passar a ser catalogada com a patrimoni cultural i a dependre del Ministeri de Cultura que, a través d’aquesta llei, està obligat a donar-li diners.

“El caràcter cultural de la tauromàquia és indiscutible i mereix ser preservat com un tresor propi del nostre país, ric en cultures diferents”. Aquest és el missatge de la Llei 18/2013, una llei que va fer el PP el 2013 i que protegeix la tauromàquia. Els polítics del nostre país tenen molt poca empatia cap als animals, especialment, cap als pobres bous, vedells i jònecs que han d’aguantar aquestes tradicions i tortures perquè un percentatge reduït de la població gaudeix amb la sang.

Els cavalls, altres animals que també pateixen el maltractament propi dels espectacles taurins

Per què les persones menors d’edat poden anar a aquests festejos de violència, maltractament i tortura?

Per a ANDA, un dels aspectes més nocius de la tauromàquia per a la societat és la freqüent presència de menors. El tema de les edats a les places depèn de cada comunitat autònoma, però a Espanya en general no hi ha cap normativa que prohibeixi l’entrada de menors a aquests recintes.

No podem ignorar les recomanacions que es van fer el 12 de febrer de l’any 2018 per part de la màxima instància en drets de la infància de l’ONU, a la seva secció violència cap a la infància, on va assenyalar que “per tal de prevenir els efectes perjudicials de la tauromàquia en els nens, el comitè recomana que l’Estat espanyol prohibeixi la participació de menors de 18 anys com a toreros o com a espectadors d’esdeveniments taurins”, unes recomanacions que el govern espanyol ha ignorat del tot.

“Estem sent partícips, vulguem o no, de l’existència de la tauromàquia”

Per a nosaltres, aquesta recomanació per part de l’ONU va ser una notícia estupenda i molt celebrada, perquè és un organisme molt important que ha mostrat el seu rebuig cap a la presència de menors en aquest tipus d’espectacles tan cruels, que l’únic que provoquen és la desensibilització dels jovers envers els animals i que fan que en un futur puguin desenvolupar actituds violentes.

Com es finança la tauromàquia a Espanya?

La tauromàquia sobreviu gràcies a les subvencions públiques. A Espanya, aquest sector rep fons de la Política Agrària Comuna (PAC), del Ministeri de Cultura, del Ministeri d’Agricultura, de les Comunitats Autònomes, de les Diputacions i dels Ajuntaments.

Mentre que sectors imprescindibles com la sanitat o l’educació necessiten ajuda urgent, especialment després de la pandèmia, milions d’euros dels diners públics són destinats a mantenir amb vida la tauromàquia.

Estem sent partícips d’alguna manera, vulguem o no, de l’existència de la tauromàquia. Gran part dels diners dels nostres impostos estan dirigits a mantenir el que és un maltractament animal.

Estem a prop de la fi de la tauromàquia a Espanya o queda molt camí per recórrer?

La tauromàquia està en decadència i nosaltres no ens rendirem. Estem concentrats en campanyes en xarxes socials, especialment a Twitter, que és una xarxa social en què podem etiquetar alcaldes i polítics, de manera que els arriba el missatge de rebuig per part de la societat. Els polítics haurien d’escoltar i fer cas al que reclama la majoria del país.

Estem a prop de la fi de la tauromàquia? Jo sincerament penso que sí. De mica en mica ja està passant i els taurins ho saben i se n’estan adonant perquè no s’omplen les places. Moltes vegades han de regalar les entrades per intentar omplir-les. Estem cansats de veure festejos o corregudes a Las Ventas o a qualsevol altra plaça i estan buides. A més, aquest negoci no és sostenible, però continuen rebent diners i més diners per part dels polítics.

Com hem dit, les subvencions principalment vénen de la Política Agrària Comuna (PAC), del Ministeri de Cultura, del Ministeri d’Agricultura, de les comunitats autònomes i també de les diputacions, i arriben als 500 milions d’euros. Quan es tallin aquests ajuts públics el sector taurí deixarà de funcionar. És una activitat que no té cap futur i està destinada a la desaparició. Invertir en tauromàquia avui és com invertir en màquines d’escriure.

“La millor ajuda que poden rebre les poques famílies que viuen de la tauromàquia és un pla de reconversió, amb activitats no cruels i amb futur”

El millor ajut que poden rebre les poques famílies que viuen de la tauromàquia és un pla de reconversió, amb activitats no cruels i amb futur. Aquestes persones han de pensar que ja no som a l’Edat Mitjana. Abans es cremaven persones a la foguera, o s’afusellaven persones enmig d’una plaça, però aquestes escenes horribles formen part de la nostra història. Del que es tracta és d’avançar i no quedar-se ancorat. Som al segle XXI, no podem continuar tenint festejos taurins perquè uns quants s’ho passin bé a costa de la tortura animal.

A quines iniciatives en contra de la tauromàquia treballa l’associació ANDA actualment?

La plataforma La Tortura No És Cultura, a la qual pertanyem des de fa deu anys, es va crear entre diverses associacions amb l’objectiu de lluitar contra la tauromàquia, i això és el que estem fent. Hem impulsat moltes campanyes en xarxes socials, com fa poc, una en què demanàvem la fi de les becerrades, aconseguint més de 13.000 tweets que van portar el hashtag #BecerradasNuncaMás i aconseguint el Top 3 de tendències a Twitter. Tot un èxit.

A més, pugem continguts i notícies a través de la nostra pàgina web perquè les persones puguin conèixer la realitat de maltractament i tortura que pateixen els animals als espectacles taurins. Els bous no són els únics animals torturats en aquestes festes, malauradament hi ha més víctimes, com els cavalls. Intentem fer molt èmfasi que no hem d’oblidar aquests altres animals que pateixen molt dolor físic i psíquic.

També lluitem en contra de la declaració de la tauromàquia com a bé d’interès cultural. Hem organitzat manifestacions antitaurines i campanyes per tal de traslladar el desig de la major part de la població, que no és cap altre que posar fi a un espectacle retrograd. Els espectacles taurins no tenen cabuda a la nostra societat. Si algú pateix, ja no és una festa.

Decomissen 22 èquids per maltractament animal a la comarca d’Osona

Arrel la denúncia interposada per la Fundació FAADA, el Departament de Ramaderia de la Generalitat de Catalunya ha decomissat 22 èquids entre cavalls, mules i rucs, a un tractant de la comarca d’Osona suposadament investigat per maltractament animal.

Malauradament, dues de les eugues ingressades a l’Hospital Veterinari de la UAB ia l’Hospital Veterinari equí Eguisof, van haver de ser sacrificades pel seu pèssim estat. Un altre cavall va morir de manera sobtada dies abans del decomís.

Al mes de juny, diversos particulars van contactar amb FAADA per informar del terrible estat físic i les condicions de manteniment en què es trobaven els èquids d’una finca del municipi de Santa Eulàlia de Riuprimer. El tractant tenia els animals repartits en cinc explotacions ubicades a més de Santa Eulàlia de Riuprimer, a Santa Eugènia de Berga i Malla.

Des de FAADA es va denunciar immediatament la situació al DARP i es va informar també al cos d’Agents Rurals sol·licitant actuació urgent i el decomís dels animals. Segons persones de la comarca, des de feia anys el tractant es dedicava a comprar èquids vells i amb lesions que ja no servien per a les hípiques, per engreixar-los i portar-los a escorxadors, encara que ara, legalment, ja només podia portar els poltres nounats.

Al 2017 l’Associació Adro havia denunciat a aquest mateix tractant per deixar morir un cavall. Però no és fins a aquest mes d’octubre que el DARP ha ordenat el decomís. Des de llavors s’han fet tres actuacions, en la primera es va decomissar una egua que va acabar morint a l’endemà a l’hospital veterinari on estava ingressada, en la segona es va decomissar una altra egua que també va morir al cap d’uns dies, i durant una nova inspecció es va descobrir que un dels cavalls ja havia mort. Per tot això, finalment el DARP va decidir tancar l’explotació i decomissar tots els animals.

Atès que, aquest tractant i la seva activitat il·legal eren ja coneguts per tots els cossos policials, el cos dels Mossos d’Esquadra el van imputar per un delicte de maltractament animal, així com per diverses irregularitats detectades: manca de codi REGA i de llibre de registre, i per moure els animals sense el permís sanitari corresponent.

Caldrà veure quants dels èquids no presenten complicacions durant la seva rehabilitació i s’espera que tots trobin una llar definitiva. Preocupa especialment el semental per l’estat de les seves peülles, amb un creixement desmesurat que li impedeix caminar i que també presenta problemes de comportament per agressivitat.

FAADA felicita el DARP, i als altres cossos policials implicats, per la decisió de tancar l’explotació i retirar tots els èquids. Això implica un cost elevat per les despeses del decomís i l’alimentació dels animals durant uns mesos, i el Departament, sens dubte, ha fet un esforç en aquest sentit.

Però, un cop més, des de la fundació de protecció animal es lamenta que hagin mort tres èquids causa de la lentitud a l’hora de prendre la decisió i la manca de seguiment en casos on el responsable ja havia estat denunciat anteriorment. Tot i tenir un protocol d’actuació per a aquests casos, sembla que no s’acaba d’utilitzar correctament tenint en compte que, segons el mateix, s’hauria de procedir al decomís quan “hi ha risc per la vida de l’animal”.

Finalment, FAADA vol agrair la generositat, la rapidesa i el compromís de les entitats que s’han fet càrrec dels èquids: Projecte Miranda, Mas Casanova, Cavalls de Terraprim, Arre, Les Set Cabretes i ADE. La majoria dels animals són d’edat avançada, el que dificultarà la seva adopció i que fa tan important que aquests centres hagin decidit tenir cura d’ells.

Els advocats renyen Colau pels mètodes de captura i sacrifici de senglars

La Comissió de Protecció dels Drets dels Animals considera “urgent” aturar els mètodes actuals de l’Ajuntament de Barcelona de captura i sacrifici de senglars. La Comissió insta el consistori a implementar el mètode legal, efectiu i ètic de la vacuna anticonceptiva per al control de la població d’aquests animals.

Davant dels fets ocorreguts recentment, la Comissió de Protecció dels Drets dels Animals (CPDA) del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) ha instat l’Ajuntament de Barcelona a implementar sense demora el control legal d’animals a través de mètodes anticonceptius. Des d’aquest col·lectiu d’advocats animalistes consideren “inacceptable” la forma en què s’està produint la matança de senglars per part de l’empresa contractada pel consistori per dur a terme el control poblacional d’aquests mamífers.

En un comunicat, la Comissió de Protecció dels Drets dels Animals recorda que “ja s’han viscut actuacions similars en el passat amb altres animals com cries de cotorres o coloms”, accions que van ser denunciades per associacions proteccionistes i per aquesta mateixa comissió.

En aquest comunicat també “lamenten” que l’Ajuntament de Barcelona no hagi volgut sumar-se al projecte impulsat per totes les CPDA dels Col·legis d’Advocats de Catalunya i Balears amb la signatura d’un conveni amb el Departament de Sanitat i d’Anatomia Animals de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per avaluar l’efectivitat d‘una vacuna anticonceptiva en senglars urbans i periurbans de diversos municipis. Aquest projecte, que compta amb el suport de la Diputació de Barcelona, ​​està obtenint uns resultats excel·lents amb una reducció de 500 exemplars per any.

Tal com assenyala el Conveni subscrit pels científics de la UAB, la caça massiva provoca una alteració de l’ecosistema i un increment de la població de porcs senglars. Per tant, l’experiència ha constatat que l’eliminació dels individus d’una espècie no és un mètode efectiu de control de la població i acaba provocant a mig termini un increment d’aquesta.

La CPDA ha recordat també que de la mateixa manera que va succeir amb el control per esterilització de les colònies de gats urbans i el control per pinso anticonceptiu dels coloms urbans, la vacuna anticonceptiva aplicada als senglars resulta un mètode altament efectiu, alhora que comporta una despesa molt inferior al seu sacrifici, recordant que la utilització de mètodes ètics de control de poblacions d’animals és una obligació de les administracions públiques, segons es desprèn del Decret Legislatiu 2/2008 pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei de Protecció d’Animals de Catalunya.