Entrades

El centre d’animals l’Última Llar, denunciat per maltractament animal

El fiscal ha presentat una denúncia al jutjat de Reus acusant a l’empresa l’Última Llar d’irregularitats amb el registre d’entrades i sortides dels animals del centre. Els animalistes fa temps que acusen el centre de sacrificar gossos i gats de manera injustificada

Des de fa ja diversos anys són moltes les persones que han denunciat les irregularitats existents en el treball de l’Última Llar, una empresa dedicada a diferents serveis dels animals de companyia ubicada a la població de Riudoms, a Tarragona.

L’any 2012 un grup de voluntàries del centre ja van denunciar les males formes de treball per part d’Última Llar. Entre les denunciants es trobava Anna Carbonell, directora de l’ONG animalista Nova Eucària i una de les cares visibles de la part delatora. La solució immediata per part de l’empresa davant aquestes acusacions va ser la d’acabar amb la plantilla de voluntariat i continuar la seva tasca únicament amb els treballadors propis.

No obstant això, després de molts anys de lluita, les denúncies d’Anna Carbonell i de la resta de voluntàries han aconseguit el seu objectiu i un jutjat de Reus ha obert diligències prèvies arran de les contínues denúncies presentades contra l’Última Llar.

En l’acusació, la directora de Nova Eucària assegura que el registre d’entrades, sortides i defuncions que té l’empresa d’animals no es correspon amb la realitat. “No existeix un registre oficial d’entrades i sortides, no hi ha fitxes dels animals ni documents que recullin les dades de manera actualitzada”, explica Anna Carbonell.

Després d’haver treballat a les instal·lacions com a voluntària, Carbonell no dubta a definir el centre com “un espai d’extermini de gossos i gats perduts i abandonats a Tarragona”. També denuncia que els animals es troben en una situació de salut molt precària: “Quan visitaves el centre podies veure a molts animals en un estat de salut lamentable que no rebien cap tipus d’atenció sanitària, curiosament aquests animals després desapareixien sense que hi hagués un registre oficial de la seva defunció “.

La part denunciant també assegura que “Existeixen grans discrepàncies entre el nombre d’exemplars vius pels que cobra l’entitat i els que realment hi ha”, a més: “Segons les entrades, hauria d’haver uns 1.800 animals i sol haver-hi uns 250″ .

A més de les irregularitats esmentades, els antics voluntaris també acusen a l’Última Llar de no complir amb una periodicitat adequada de les visites veterinàries, així com de sacrificar una gran quantitat d’animals de manera innecessària. “Molts dels gossos vistos a les instal·lacions de Riudoms desapareixien al dia següent com per art de màgia”, confessa la part acusadora.

Mònica Pàmies, forma part de la comissió animalista de la CUP de Reus i, a més, ha visitat el centre en diverses ocasions. Com Carbonell, denuncia que les males pràctiques del centre no son cap novetat: “Des de fa molts anys som conscients de la situació existent a Última Llar. El problema principal és la manca de transparència per part de l’ajuntament, del regidor d’ecologia i de la pròpia empresa. L’opacitat en el treball d’aquest lloc és molt significativa i delatadora “.

Des de l’Última Llar es neguen els fets dels quals se’ls acusa, de fet, van presentar una querella contra Anna Carbonell per injúries. D’altra banda, des d’Animalados ens hem posat en contacte amb l’Ajuntament de Reus, un dels consistoris que ha contractat l’empresa. L’Ajuntament reconeix que ha rebut queixes sobre la gestió de l’empresa però ha rebutjar parlar sobre el tema.

El següent pas és que la jutge d’instrucció arxivi o passi el cas a judici. Amb la intervenció actual de la fiscalia i amb les proves presentades per part de la part denunciant, tot apunta que el judici finalment se celebrarà.

La trista realitat és que la situació actual que es viu al centre d’animals de l’Última Llar és un dels tants casos que es denuncien sovint a Catalunya per part de diferents voluntaris. Es coneixen altres centres d’acollida d’animals per donar en adopció on els gossos i gats també es troben en una situació molt precària, fins i tot sense veure la llum del sol i tancats en gàbies. Sens dubte es tracta d’un dels temes més obsolets dins de l’agenda política, una situació que requereix una regulació i una solució immediata.

Publicació Tarragona Digital 2015

1 cigonya morta i 4 més pateixen per culpa del sistema anti-nius a Lleida

Aquesta setmana ens deixa amb una notícia nefasta pels defensors dels animals. Dijous, una cigonya va aparèixer morta a Lleida després que els responsables de l’ església de Santa Maria de Gardeny, Lleida, ordenessin instal·lar un sistema anti-nius. El mossèn Gerard, capellà de la parròquia de Gardeny, no ha retirat la trampa mortal, malgrat els incidents i la reclamació formal d’ONG’s i ciutadans. Avui, 4 cigonyes més han quedat atrapades a la Catedral Nova de Lleida.

La cigonya blanca és una espècie protegida a Catalunya des de l’any 2008. Des de la ONG SEO Birdlife, especialitzats en la defensa d’aus, ja han presentat una denúncia formal i demanen que es retirin aquest paranys. En un comunicat, la organització sense ànim de lucre lamenta “que es vulneri la legislació vigent” que preveu penes d’entre 3.000 euros i 2 milions. A més, critiquen que des del bisbat no s’hagin buscat mesures alternatives.

El bisbat justifica la seva decisió amb l’argument que defensen un bé cultural i patrimonial. Tanmateix, des de l’ONG SEO Birdlife s’han ofert alternatives a aquest sistema, amb el coneixement de la Generalitat de Catalunya. Però finalment, la institució religiosa ha optat per mantenir aquestes trampes, que han acabat ja amb la vida d’una cigonya i el patiment de 4 més.

Des de l’associació IPCENA, en defensa del medi ambient a Lleida, també es mostren molt crítics amb el bisbat a Lleida. En un comunicat parlen ‘d’assassinat’. A més, des del Departament de Territori i Sostenibilitat s’han iniciat diligències per la desaparició de nombrosos nius d’aquesta espècie a territori lleidatà.

El sistema anti-nius instal·lat per vàries esglésies a Lleida es coneix com a  paraigües invertit. A partir d’unes varetes metàl·liques, impedeixen les cigonyes establir el seu niu. Però moltes hi queden atrapades. Avui, els bombers han hagut d’intervenir per salvar tres cigonyes a la Catedral de Lleida, segons Catinfo Lleida. Una situació insostenible i a la que diferents entitats han demanat solucions immediates.

Les conseqüències del Salvados: dos supermercats retiren els productes del Pozo

La reacció de l’empresa murciana: desvincular-se de la granja que va causar la polèmica

Els maldecaps no venen mai sols, com diu el refrany. Això deuen estar pensant a l’esglaó més alt de la companyia murciana El Pozo. Des de què Jordi Évole va emetre el seu programa, tot han sigut notícies negatives per ells. La última ha estat que dos supermercats Belgues han retirat els productes del Pozo dels seus supermercats. Delhaize i Colruyt s’han mostrat fulminants i han cancel·lat la col·laboració.

La reacció del Pozo no s’ha fet esperar i ja ha anunciat que cancel·la la seva col·laboració amb la granja Hermanos Carrasco, causant de la polèmica inicial. Jordi Évole va accedir-hi d’amagat i va mostrar les condicions en què es trobaven molts animals, fet que va despertar l’alerta ciutadana i mediàtica.

La reacció del Pozo, tanmateix, sembla presentar algunes incongruències. Inicialment havia afirmat que la  granja estava controlada i que es tractava d’una zona de recuperació per animals malalts. Ara, després de la decisió de la cadena belga, semblen assumir que alguna cosa no van fer bé amb el manteniment d’aquesta granja.

A més, des del Pozo també asseguren que des del mes d’octubre han millorat els seus protocols. Però la confiança de la marca ha quedat molt malmesa, i hi ha seriosos dubtes de si aquestes explicacions seran suficients per convèncer una opinió pública cada vegada més crítica amb aquest tipus de pràctiques

L’ONU critica que a Espanya els menors puguin assistir a curses de braus

Després d’escoltar els arguments de varis representants espanyols, l’ONU ho té clar. Espanya hauria de modificar la seva legislació per evitar que menors d’edat puguin veure curses de braus. La ONU, que no entra en el rerefons de si hi ha maltractament animal, sí que considera que pot causar un impacte emocional negatiu als menors d’edat.

L’encarregat de fer aquesta recomanació ha estat el comitè dels drets del Nen. L’ ONU es pren molt seriosament qualsevol vulneració emocional a persones que no han arribat a l’edat adulta. La recomanació de l’ONU vol evitar que menors assisteixin com a espectadors a les curses de braus, però també que facin de toreros, una pràctica poc regulada i que es porta a terme en alguns indrets de la península.

El membre del comitè sobre drets del Nen a la ONU, Gehad Madi, va considerar en roda de premsa que “el problema no és la tauromàquia en sí mateixa”. Per Madi, el veritable inconvenient és la exposició en edats no adultes a la matança d’animals. També lamenta que alguns joves participin com a toreros a edats prematures.

Les organitzacions animalistes celebren el pas endavant

Des de PACMA veuen “molt positiva” la recomanació feta a Espanya per part del comitè sobre drets del Nen. En declaracions a EFE, la seva portaveu, Laura Duarte, ha recalcat que “és el que porten anys demanant”. En paraules seves, el problema està en que els menors presencien “valors relacionats amb la violència” i que estan associats a la tauromàquia.

La resolució de la  ONU en cap cas és vinculant i no obliga al govern Espanyol a modificar la llei. No obstant, la recomanació de Nacions Unides és un cop dur pels defensors de la tauromàquia a Espanya. El govern Balear ja va prohibir les curses de braus, decisió que va quedar suspesa pel Tribunal Constitucional. Però la suspensió no va afectar la decisió que els menors no puguin assistir a aquest tipus d’esdeveniments. Catalunya també va apuntar a la prohibició completa, fet que també va quedar suspès, però que a la pràctica s’ha aplicat. Els legisladors, especialment a nivell autonòmic, estan estrenyent el cercle sobre una pràctica que consideren injusta i que fomenta el maltractament animal.

La reacció del govern a les recomanacions de la ONU és encara una incògnita. La posició del Partit Popular ha sigut sempre negativa a la prohibició i regulació de la tauromàquia. Un fet que podria canviar si finalment la pressió d’activistes, ciutadania i organismes internacionals continua apuntant cap a una major regulació. El 2017 ja es va avançar força en matèria animalista

Les 7 coses que cal canviar urgentment de la indústria càrnica

El programa emès per Jordi Évole sobre la indústria càrnica ha obert el debat sobre un sector del que se’n sabia molt poc. Aquí apuntem algunes coses que haurien de canviar en les empreses que treballen amb animals.

  1. El maltractament animal. La organització igualdad animal denuncia les condicions de molts animals a escorxadors i granges. Segons expliquen, a molts animals se’ls tallen extremitats sense anestèsia. Les instal·lacions en què es troben no són adequades i l’espai és molt reduït. A més, lamenten que a l’any es matin més de 56.000 milions d’animals. Unes crítiques que ara han arribat a la opinió pública, gràcies a la feina de molts grups animalistes. Per exemple, el documental ‘’matadero”, fet per un activista anònim, explica les atrocitats de la indústria en primera persona.

  2. Les inspeccions, fetes a mida? Segons el director general de ramaderia a Murcia, Francisco José González, les inspeccions a escorxadors s’avisen amb 72 hores d’antelació. Segons ell, es fa per facilitar la documentació. Però a la pràctica, és més que suficient perquè les empreses reajustin allò que no va bé. A més, la periodicitat de les inspeccions és molt prolongada. Algunes porten més de 8 anys sense fer-se.

  3. La situació dels treballadors. El programa emès per Jordi Évole no deixa lloc a dubte. Moltes persones que treballen a la indústria càrnica ho fan en condicions molt difícils. La feina exigeix una gran despesa física i moltes hores de treball. El salari que es rep, en canvi, sovint no arriba als mínims necessaris per portar una vida normal. A més, l’impacte emocional de molts treballadors en veure el tracte que es dona als animals pot ser molt negatiu.
  4. Negar l’evidència científica. Les empreses de la carn continuen difonent que és sa menjar carn processada i vermella. La organització mundial de la salut va concloure que menjar carn processada és cancerigen. La relació causal és clara, per cada 50 grams de carn processada consumida, les probabilitats de patir càncer colorectal augmenten un 18%. L’evidència sobre la carn vermella apunta en la mateixa direcció. Menjar carn vermella (vedella, animals de caça o porc en edat adulta) està relacionat amb alguns tipus de càncer, tot i que la causalitat no està tan provada com en el cas de la carn processada.

  5. Lobbisme. La Unió Europea afirma que tots els ‘grups d’interès’ tenen les mateixes oportunitats d’influir les polítiques comunitàries. Però és això cert? Núra Almiron, investigadora a la UPF, i experta en temes animalistes, no ho veu així. “La indústria càrnica és molt més influent que cap altre grup. Compten amb grans quantitats de recursos i poden assistir a tantes reunions com calguin a Brussel·les”. A més, Alimiron assegura que “tenen think tanks (centres de coneixement) dedicats a influir l’opinió pública”.
  6. Opacitat. El cert és que molta informació sobre escorxadors o granges encara es desconeix. Aquests ubicacions, tal i com es mostra al programa Savados, són totalment opaques. A més, estan molt retirades de la ciutat. Els investigadors no hi tenen accés, en molts casos, fet que dificulta la informació a la opinió pública i a la comunitat científica.

  7. Desinterès administratiu. Potser com a conseqüència dels dos punts anteriors (opacitat i lobbisme), les administracions no acaben d’actuar per protegir animals i treballadors. Això podria estar canviant, després que la opinió pública s’estigui replantejant algunes coses sobre aquesta indústria.