Arxiu d'etiquetes per: maltractament animal

FAADA denuncia l’empresa Echadero de los Camellos pel maltractament a una cria de dromedari a Lanzarote

El passat 7 de juny es va fer viral a Instagram un vídeo en què es denunciava el maltractament que patia una cria de dromedari de l’empresa Echadero de los Camellos al Parc Nacional de Timanfaya, a Lanzarote.

A les imatges del vídeo-denúncia es pot contemplar com un home subjecta amb una corda un dromedari adult que té amarrat a la part del darrere una cria. Dos homes més es trobaven pujats a les cadires que carrega l’animal, mentre que un quart, li propina empentes i cops de forma reiterada perquè s’aixequi.

La cria de dromedari, davant la impossibilitat d’aixecar-se per l’excessiu pes que està carregant per a la seva edat, s’arrossega per terra intentant posar-se dreta sense èxit. Aquesta escena es repeteix durant diversos minuts, sumant-se més homes que continuen forçant l’animal a realitzar una tasca per a la qual no està físicament capacitat i provocant patiment, angoixa i estrès.

“Hem interposat denúncia davant l’Ajuntament de Yaiza, sol·licitant que es procedeixi a l’obertura d’un expedient sancionats, adjuntant com a prova, a més del vídeo, un informe veterinari que corrobora el maltractament a la cria dromedari”, indica Sandra Vega, advocada de FAADA (Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals).

El que ha passat vulnera la normativa de protecció animal tant a nivell municipal com autonòmic i nacional

Tal com informa la Fundació, el que ha passat al Parc de Timanfaya vulnera la normativa de protecció animal tant a nivell municipal com autonòmic i nacional. En primer lloc, és evident el trencament de l’Ordenança Municipal de Tinença d’Animals de Companyia i Potencialment Perillosos de l’Ajuntament de Yaiza, que prohibeix maltractar els animals o sotmetre’ls a pràctiques que els pugui produir patiments o danys injustificats, així com l’ús dels mateixos en activitats que suposin patiment i maltractament.

D’altra banda, a les imatges hi ha una clara vulneració de la Llei 8/1999, 30 d’abril de protecció dels animals de les Canàries, on es prohibeix l’ús d’animals en activitats que comportin maltractament.

Finalment, l’article 24 de la Llei 7/2023 de la recentment aprovada Protecció dels Drets i el Benestar dels Animals estableix l’obligació de tractar sempre els animals d’acord amb la seva condició d’éssers sintents i la de manejar-los amb mètodes que no els provoqui patiment, maltractament o estats d’ansietat o por.

A més, FAADA recorda que a l’article 25 de la llei esmentada s’estableix que queda prohibit utilitzar mètodes i eines invasives que causin danys i patiments als animals. I a l’apartat e) del mateix article, es prohibeix de forma expressa la utilització dels animals en activitats turístiques que els impliquin angoixa, dolor o patiment.

La sequera i la crisi econòmica estan posant en risc la vida dels èquids a Catalunya

Les associacions de defensa animal alerten de la greu situació en què es troben els èquids a Catalunya. L’administració continua sense actuar, tot i que fa mesos que reben alertes i peticions d’ajuda des de les entitats.

L’actual crisi econòmica i climàtica ha empitjorat de manera dramàtica la precària situació dels èquids a Catalunya. Els centres hípics i particulars no estan rebent cap mena d’ajuda per part de les administracions locals i, des de gener, el nombre d’abandonaments i casos de maltractament de cavalls ha augmentat considerablement.

La gravetat de la situació ha provocat fins i tot que, cada setmana, el grup de refugis i protectores d’èquids de Catalunya (format per FAADA, Asociación Defensa Équidos, Proyecto Caballo, Les Set Cabretes, Fundació Miranda, Asociación Por Ellos, Santuari Cel Obert, Cavalls Mas El Pla, EQUUSOS, Mas Casanova, Refugio Tikotta y Associació per la Recuperació i Rehabilitació Equina) rebi desenes de trucades de persones que ja no poden continuar mantenint econòmicament els seus animals.

“No tothom podrà aguantar aquesta crisi i veurem morir de gana molts cavalls. El pitjor no és la mort sinó l’agonia”, declara Laura Riera, responsable d’èquids de FAADA.

“No tothom podrà aguantar aquesta crisi i veurem morir de gana molts cavalls”

A més, aquestes entitats asseguren que constantment arriben avisos per part de particulars que volen denunciar el lamentable estat en què es troben els èquids d’algunes hípiques o explotacions equines.

Segons indica FAADA, d’una banda, els preus dels farratges han augmentat considerablement i, tant particulars com centres que acullen èquids, no han pogut aguantar la situació de crisi i estan deixant d’alimentar els seus animals o estan buscant qui els reculli o els adopti. D’altra banda, totes les explotacions que mantenien els seus èquids en extensiu s’han vist obligades a comprar farratge, ja que, per culpa de la sequera, ja no creix herba a les pastures.

La fundació de defensa animal afegeix que, malauradament, la conselleria d’Acció Climàtica i Agenda Rural sembla haver oblidat la denominació d’explotació ramadera que va atorgar als centres hípics i particulars amb èquids. Els únics que estan rebent les tan anunciades ajudes econòmiques són els ramaders, mentre que els centres d’aquest tipus, malgrat haver de passar les mateixes inspeccions, estan completament desemparats.

FAADA ja havia mantingut reunions amb l’exconsellera Jordà sobre el tema, i ara alerta el nou conseller David Mascort:“Estem començant a rebre molts avisos que des de les entitats no podem atendre, si no s’atorguen ajudes o es comencen a comissar animals, ens trobarem amb centenars de cavalls morint-se de gana. Què farà aleshores la Conselleria?”.

Per acabar, l’organització de defensa animal recorda que mentre no hi hagi un control sobre la cria i el manteniment d’èquids el problema mai no es reduirà. Per això, ara més que mai és imprescindible la implicació de l’administració pública.

Un cadàver de gos en descomposició, atacs, abandonaments i maltractament animal a Balaguer

La Fundació FAADA denuncia la inacció de la Paeria de Balaguer en gestió d’animals. La manca d’implicació del consistori ha desencadenat nombroses denúncies i casos d’inseguretat.

L’aparició d’un cadàver de gos davant del centre d’acollida d’animals de Balaguer descomponent-se durant uns quants dies sense que ningú hi intervingués ha estat la gota que ha fet vessar el got. I és que, segons informa FAADA, diversos veïns i entitats han alertat durant els darrers mesos de la manca d’actuació per part del consistori en qüestions relacionades amb els drets i el benestar animal.

La fundació de defensa animal ha explicat que van rebre l’avís de la presència del cadàver en avançat estat de descomposició al centre d’acollida per part d’una veïna de la localitat lleidatana. Aquesta persona, prèviament, havia demanat en va l’actuació per part de l’ajuntament.

Davant d’aquests casos, el consistori hauria hagut de fer-se càrrec del cadàver, comprovar la identificació de l’animal, esbrinar la causa de la mort i descobrir-ne el responsable, però no va passar res d’això. Davant la inacció de l’ajuntament, FAADA va posar en coneixement dels fets al cos del Seprona, sol·licitant que portessin ells a terme l’actuació que hauria d’haver fet la policia local.

Un centre d’acollida d’animals ruïnós i en desús

El centre d’acollida de Balaguer, davant del qual es trobava el cadàver de gos en un clar estat de descomposició, fa anys que està en obres i mai no s’ha arribat a obrir. Segons ha informat FAADA, les instal·lacions no disposen ni de llum, ni aigua, ni personal. A més, l’espai tampoc no compleix amb la resta dels requisits exigits per a aquest tipus de recintes.

Tot i això, la Fundació informa que actualment a l’edifici són mantinguts tres gossos, dos dels quals procedeixen d’un decomís, desconeixent-se l’atenció i les cures que reben tenint en compte que el cadàver d’un gos ha estat dies sencers al perímetre del centre públic sense que ningú de l’administració se n’adonés.

Nul·la gestió en protecció animal de l’Ajuntament de Balaguer

Malauradament, el cas del cadàver de gos descompost no és un fet aïllat sobre dret i protecció animal a Balaguer. Segons indica la Fundació FAADA, hi ha una preocupació estesa entre veïns i entitats sobre la nul·la gestió del consistori en tema de protecció animal.

El 17 de gener passat, sempre des de FAADA es va presentar una denúncia davant l’Ajuntament de Balaguer per les condicions de manteniment de tres gossos en una casa abandonada, aportant imatges que demostraven una situació d’insalubritat molt greu. Però el cas es va solucionar amb una simple i ràpida actuació de neteja. Des del consistori, mai no es va arribar a contestar la denúncia de l’entitat.

A més, la Fundació assenyala que el mes de març passat es va produir a la mateixa localitat un atac de dos gossos catalogats com a potencialment perillosos cap a un altre gos que va acabar morint. Aquests dos gossos ja havien produït nombrosos incidents i havien estat denunciats per veïns abans de causar la mort d’un altre animal. Finalment, l’Ajuntament de Balaguer va procedir al decomís dels dos gossos.

En el cas dels dos PPP, des de FAADA es va presentar una sol·licitud d’informació pública a l’Ajuntament de Balaguer sobre quants avisos i denúncies s’havien rebut, quines actuacions s’havien dut a terme i quin centre d’acollida s’havien portat els dos gossos decomissats. Avui dia, el consistori no ha donat resposta a cap d’aquestes preguntes, i per això l’entitat de defensa animal ha presentat una reclamació davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP).

“Aquesta manca d’actuació per part de l’Ajuntament està propiciant l’abandonament, el maltractament, i la tinença d’animals per part de persones no aptes que comporten a accidents on els perjudicats sempre són els animals. I així ho demostra el nombre creixent de denúncies que hem anat rebent al llarg de tot l’any”, declara Eva Fornieles, responsable del Departament d’Animals de companyia de FAADA.

Moren dos gossos a Navarra després de ser abandonats al maleter d’un cotxe

Els animals van morir tot i ser socorreguts. Un tercer gos va aconseguir sobreviure i està en bon estat en un refugi d’animals.

La Guàrdia Civil ha investigat tres ciutadans com a presumptes autors de delictes de maltractament animal per deixar abandonats durant hores tres gossos al maleter d’un cotxe, causant-li la mort a dos d’ells. El tercer va poder sobreviure gràcies a l’auxili realitzat per agents de la Guàrdia Civil, agents de seguretat privada, personal veterinari i diverses persones, a més del boca-orella realitzat per una d’elles.

Agents de seguretat ciutadana i del SEPRONA van rebre l’avís sobre la localització de tres gossos al maleter d’un vehicle estacionat al sol, amb totes les finestres tancades i els animals en molt mal estat a la localitat navarresa d’Urdax.

Diversos ciutadans van intentar reanimar els gossos, refrescant-los amb aigua. Els agents de la Guàrdia Civil es van unir a les tasques de primers auxilis als animals i alhora van fer gestions per a la seva assistència veterinària i acolliment.

L’autoritat municipal va contactar amb responsables del refugi d’animals Parc de Trikuhary, els quals van realitzar una primera assistència als gossos a qui els van administrar medicaments sota prescripció mèdica veterinària per intentar estabilitzar els animals.

Després d’unes primeres hores sense una millora significativa dels gossos es va decidir el trasllat dels animals a una clínica veterinària d’Irun (Guipúscoa) per ser tractats de manera urgent. Quan van arribar, els animals encara eren amb vida, però en estat molt crític.

A la clínica veterinària se’ls van fer proves diagnòstiques per comprovar l’estat dels animals i donar-los el tractament adequat. El primer era un gos pastor belga malinois, de nom Thai i amb nou mesos, que va morir poc després d’arribar a la cínica per un edema pulmonar greu. El segon, un gos pastor belga d’un any anomenat Narco va morir per una fallada multiorgànica. El tercer, una gossa de nom Taiga i raça cane corso (mastí italià) de només cinc mesos, va recuperar la consciència i va evolucionar positivament fins a rebre l’alta al cap de vuit dies dels fets.

Aquesta última, Taiga, és la gossa que ha sobreviscut i es troba al refugi d’animals abandonats Trikuhary de la localitat navarresa d’Urdax i que ha quedat en custòdia de l’alcalde d’aquesta localitat, d’acord amb l’actual llei d’animals de companyia, l’espera de destinació que decideixi l’autoritat judicial.

Investigats els propietaris dels tres gossos

Segons la investigació dels agents, els propietaris van deixar els tres gossos durant diverses hores, fins i tot van menjar en un establiment proper al lloc on es trobava estacionat el vehicle, fent cas omís dels avisos que es donaven per megafonia alertant del que estava passant.

Quan van arribar al vehicle, van veure com diversos ciutadans i agents de la Guàrdia Civil intentaven reanimar els animals, els quals es trobaven confinats en un habitacle mal ventilat i amb privació d’accés a aigua, exposats al sol de manera constant i el temps suficient com per a causar-los un cop de calor i posteriorment la mort de dos dels cans.

Per aquests fets, es va investigar el mateix dia del succés els tres ciutadans francesos de 61, 41 i 36 anys com a presumptes responsables d’un il·lícit penal relatiu a la protecció de la flora, la fauna i els animals domèstics de maltractament animal per abandonament.

Les penes per a aquest tipus de delictes poden arribar a ser de sis a divuit mesos de presó i inhabilitació especial de dos a quatre anys per a l’exercici de professió, ofici o comerç que tingui relació amb els animals i la seva tinença.

Una investigació destapa l’horror de la caça amb gossos a Espanya

Les organitzacions de protecció animal AnimaNaturalis i CAS Internacional han investigat i compartit l’horror que amaguen les munteries, una modalitat de caça amb gossos característica d’Espanya. A través d’imatges i vídeos, les entitats animalistes han compartit el dolor i el patiment que viuen els animals durant l’activitat cinegètica.

Entre el 2021 i el 2023, AnimaNaturalis i CAS Internacional han investigat onze munteries de diverses províncies d’Espanya, un viver, dues gosseres de rehales i una processadora de carn de caça. Després d’indagar en aquestes pràctiques, les organitzacions de defensa animal han recopilat imatges molt dures de gossos malferits, apunyalaments, animals de caça agonitzant, caçadors suturant les ferides dels gossos sense supervisió veterinària, i fins i tot l’ús de medicaments il·legals.

AnimaNaturalis i CAS han consultat nombroses fonts oficials i han pogut confirmar que no hi ha un registre oficial de gossos utilitzats per la caça. Per tant, no hi ha dades concretes de cria i abandonament, dos dels principals problemes que afecten aquests animals. Tal com expliquen aquestes dues organitzacions, la Fundació Affinity apunta a la caça com a segona causa d’abandonament d’Espanya, i estima que prop de 22.000 gossos van ser abandonats per caçadors durant el 2021, un 13% del total.

La publicació d’aquesta investigació arriba després que la nova Llei de Protecció Animal espanyola tirés endavant el mes de març passat amb l’exclusió dels gossos de caça. Al principi, aquests animals anaven a rebre la protecció de la llei, però, una esmena presentada pel PSOE els va mantenir com a mers objectes i sense cap mena de control estatal. Des de llavors, la protecció dels gossos de caça depèn únicament de les normes autonòmiques.

L’horror de la cria

Durant la seva investigació, AnimaNaturalis i CAS han visitat un viver que es trobava en unes condicions lamentables. Segons les organitzacions, els materials estaven consumits per l’òxid, presentaven forats a les plaques metàl·liques, ferros i arestes afilades als seus espais. A més, van observar aigua en mal estat als abeuradors, així com trossos de pa dur directament sobre els excrements.

Per garantir l’èxit de la rehala –el grup de gossos utilitzat per a la munteria–, els caçadors busquen una raça específica de gos. Aquest creuament selectiu de gossos afavoreix el desenvolupament de malalties congènites sobre les cries, podent reduir l’esperança de vida dels animals. A més, la cria indiscriminada també incrementa els casos d’abandonament de ventradas no desitjades.

L’horror de les gosseres

En una investigació prèvia, les entitats de protecció animal ja havien observat com una trentena de xílings -lloc on s’allotgen els gossos de caça- on els gossos vivien en unes condicions insalubres, exposats a les inclemències meteorològiques i, en algunes ocasions, sense accés a menjar ni aigua en bon estat.

En el cas de les rehales, els seus propietaris poden albergar més de mig centenar d’animals a les gosseres, ja siguin separats els uns dels altres per gàbies, o bé en grans naus encadenats a terra o a la paret. Aquesta realitat la podem veure palesa en algunes de les imatges compartides sobre aquesta investigació.

L’horror del transport

Durant les munteries, les rehales poden recórrer llargues distàncies a la carretera. Si participen de més d’una munteria seguida, els gossos passen la nit als remolcs i furgonetes. Segons informen AnimaNaturalis i CAS, el reglament comunitari estableix que el propietari d’animals de companyia podrà anar acompanyat com a màxim de 5 animals tret de determinades excepcions, entre les quals s’inclou la participació en una activitat esportiva. Per tant, en el cas de les rehales, no es concreta un nombre limitat de gossos que es poden transportar.

Aquesta és una situació molt perillosa per als animals, ja que, en sortir dels remolcs, els gossos es trepitgen els uns als altres sobreexcitats. Les organitzacions asseguren que a cada remolc poden anar més de trenta animals, de vegades amb les cadenes envoltant-los el coll directament sense collaret, cosa que podria provocar una desgràcia en cas de col·lisió o accident.

L’horror de les lesions

Tal com han pogut comprovar les organitzacions responsables d’aquesta investigació, tots els gossos que participen en una munteria tenen el risc de patir una lesió, però els gossos “de agarre” són els més exposats al perill, ja que són els responsables d’immobilitzar els animals que persegueixen.

AnimaNaturalis i CAS Internacional han contemplat com els mateixos rehalers són els que, moltes vegades, s’encarreguen de suturar les ferides dels seus gossos o tancar-les amb una grapadora durant la munteria. També han observat com s’administrava injeccions i medicaments als animals sense la supervisió veterinària pertinent. Fins i tot en una ocasió, un rehaler va denegar els activistes de registrar la cura, indicant que estava subministrant al gos un medicament il·legal.

#STOPCAZA

Durant aquesta publicació hem vist alguns dels horrors destapats per AnimaNaturalis i CAS Internacional al llarg de la seva investigació a munteries. Les entitats de protecció animal han creat una campanya sota l’etiqueta #STOPCAZA i una pàgina web en què demanen a la població que signi per demanar més protecció per als gossos usats a la caça. Aquest és l’enllaç: www.perrosdecaza.org

A través d’aquest enllaç també es poden observar imatges i vídeos destapats per la investigació. Esperem que les autoritats competents prenguin consciència del maltractament que pateixen els gossos de caça i prohibeixin modalitats tan cruels com l’espanyola, una realitat que ja existeix a altres països com Dinamarca o Alemanya.